/usr/share/collatinus10/ressources/lemmata.ca is in collatinus 10.2-2build1.
This file is owned by root:root, with mode 0o644.
The actual contents of the file can be viewed below.
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70 71 72 73 74 75 76 77 78 79 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 100 101 102 103 104 105 106 107 108 109 110 111 112 113 114 115 116 117 118 119 120 121 122 123 124 125 126 127 128 129 130 131 132 133 134 135 136 137 138 139 140 141 142 143 144 145 146 147 148 149 150 151 152 153 154 155 156 157 158 159 160 161 162 163 164 165 166 167 168 169 170 171 172 173 174 175 176 177 178 179 180 181 182 183 184 185 186 187 188 189 190 191 192 193 194 195 196 197 198 199 200 201 202 203 204 205 206 207 208 209 210 211 212 213 214 215 216 217 218 219 220 221 222 223 224 225 226 227 228 229 230 231 232 233 234 235 236 237 238 239 240 241 242 243 244 245 246 247 248 249 250 251 252 253 254 255 256 257 258 259 260 261 262 263 264 265 266 267 268 269 270 271 272 273 274 275 276 277 278 279 280 281 282 283 284 285 286 287 288 289 290 291 292 293 294 295 296 297 298 299 300 301 302 303 304 305 306 307 308 309 310 311 312 313 314 315 316 317 318 319 320 321 322 323 324 325 326 327 328 329 330 331 332 333 334 335 336 337 338 339 340 341 342 343 344 345 346 347 348 349 350 351 352 353 354 355 356 357 358 359 360 361 362 363 364 365 366 367 368 369 370 371 372 373 374 375 376 377 378 379 380 381 382 383 384 385 386 387 388 389 390 391 392 393 394 395 396 397 398 399 400 401 402 403 404 405 406 407 408 409 410 411 412 413 414 415 416 417 418 419 420 421 422 423 424 425 426 427 428 429 430 431 432 433 434 435 436 437 438 439 440 441 442 443 444 445 446 447 448 449 450 451 452 453 454 455 456 457 458 459 460 461 462 463 464 465 466 467 468 469 470 471 472 473 474 475 476 477 478 479 480 481 482 483 484 485 486 487 488 489 490 491 492 493 494 495 496 497 498 499 500 501 502 503 504 505 506 507 508 509 510 511 512 513 514 515 516 517 518 519 520 521 522 523 524 525 526 527 528 529 530 531 532 533 534 535 536 537 538 539 540 541 542 543 544 545 546 547 548 549 550 551 552 553 554 555 556 557 558 559 560 561 562 563 564 565 566 567 568 569 570 571 572 573 574 575 576 577 578 579 580 581 582 583 584 585 586 587 588 589 590 591 592 593 594 595 596 597 598 599 600 601 602 603 604 605 606 607 608 609 610 611 612 613 614 615 616 617 618 619 620 621 622 623 624 625 626 627 628 629 630 631 632 633 634 635 636 637 638 639 640 641 642 643 644 645 646 647 648 649 650 651 652 653 654 655 656 657 658 659 660 661 662 663 664 665 666 667 668 669 670 671 672 673 674 675 676 677 678 679 680 681 682 683 684 685 686 687 688 689 690 691 692 693 694 695 696 697 698 699 700 701 702 703 704 705 706 707 708 709 710 711 712 713 714 715 716 717 718 719 720 721 722 723 724 725 726 727 728 729 730 731 732 733 734 735 736 737 738 739 740 741 742 743 744 745 746 747 748 749 750 751 752 753 754 755 756 757 758 759 760 761 762 763 764 765 766 767 768 769 770 771 772 773 774 775 776 777 778 779 780 781 782 783 784 785 786 787 788 789 790 791 792 793 794 795 796 797 798 799 800 801 802 803 804 805 806 807 808 809 810 811 812 813 814 815 816 817 818 819 820 821 822 823 824 825 826 827 828 829 830 831 832 833 834 835 836 837 838 839 840 841 842 843 844 845 846 847 848 849 850 851 852 853 854 855 856 857 858 859 860 861 862 863 864 865 866 867 868 869 870 871 872 873 874 875 876 877 878 879 880 881 882 883 884 885 886 887 888 889 890 891 892 893 894 895 896 897 898 899 900 901 902 903 904 905 906 907 908 909 910 911 912 913 914 915 916 917 918 919 920 921 922 923 924 925 926 927 928 929 930 931 932 933 934 935 936 937 938 939 940 941 942 943 944 945 946 947 948 949 950 951 952 953 954 955 956 957 958 959 960 961 962 963 964 965 966 967 968 969 970 971 972 973 974 975 976 977 978 979 980 981 982 983 984 985 986 987 988 989 990 991 992 993 994 995 996 997 998 999 1000 1001 1002 1003 1004 1005 1006 1007 1008 1009 1010 1011 1012 1013 1014 1015 1016 1017 1018 1019 1020 1021 1022 1023 1024 1025 1026 1027 1028 1029 1030 1031 1032 1033 1034 1035 1036 1037 1038 1039 1040 1041 1042 1043 1044 1045 1046 1047 1048 1049 1050 1051 1052 1053 1054 1055 1056 1057 1058 1059 1060 1061 1062 1063 1064 1065 1066 1067 1068 1069 1070 1071 1072 1073 1074 1075 1076 1077 1078 1079 1080 1081 1082 1083 1084 1085 1086 1087 1088 1089 1090 1091 1092 1093 1094 1095 1096 1097 1098 1099 1100 1101 1102 1103 1104 1105 1106 1107 1108 1109 1110 1111 1112 1113 1114 1115 1116 1117 1118 1119 1120 1121 1122 1123 1124 1125 1126 1127 1128 1129 1130 1131 1132 1133 1134 1135 1136 1137 1138 1139 1140 1141 1142 1143 1144 1145 1146 1147 1148 1149 1150 1151 1152 1153 1154 1155 1156 1157 1158 1159 1160 1161 1162 1163 1164 1165 1166 1167 1168 1169 1170 1171 1172 1173 1174 1175 1176 1177 1178 1179 1180 1181 1182 1183 1184 1185 1186 1187 1188 1189 1190 1191 1192 1193 1194 1195 1196 1197 1198 1199 1200 1201 1202 1203 1204 1205 1206 1207 1208 1209 1210 1211 1212 1213 1214 1215 1216 1217 1218 1219 1220 1221 1222 1223 1224 1225 1226 1227 1228 1229 1230 1231 1232 1233 1234 1235 1236 1237 1238 1239 1240 1241 1242 1243 1244 1245 1246 1247 1248 1249 1250 1251 1252 1253 1254 1255 1256 1257 1258 1259 1260 1261 1262 1263 1264 1265 1266 1267 1268 1269 1270 1271 1272 1273 1274 1275 1276 1277 1278 1279 1280 1281 1282 1283 1284 1285 1286 1287 1288 1289 1290 1291 1292 1293 1294 1295 1296 1297 1298 1299 1300 1301 1302 1303 1304 1305 1306 1307 1308 1309 1310 1311 1312 1313 1314 1315 1316 1317 1318 1319 1320 1321 1322 1323 1324 1325 1326 1327 1328 1329 1330 1331 1332 1333 1334 1335 1336 1337 1338 1339 1340 1341 1342 1343 1344 1345 1346 1347 1348 1349 1350 1351 1352 1353 1354 1355 1356 1357 1358 1359 1360 1361 1362 1363 1364 1365 1366 1367 1368 1369 1370 1371 1372 1373 1374 1375 1376 1377 1378 1379 1380 1381 1382 1383 1384 1385 1386 1387 1388 1389 1390 1391 1392 1393 1394 1395 1396 1397 1398 1399 1400 1401 1402 1403 1404 1405 1406 1407 1408 1409 1410 1411 1412 1413 1414 1415 1416 1417 1418 1419 1420 1421 1422 1423 1424 1425 1426 1427 1428 1429 1430 1431 1432 1433 1434 1435 1436 1437 1438 1439 1440 1441 1442 1443 1444 1445 1446 1447 1448 1449 1450 1451 1452 1453 1454 1455 1456 1457 1458 1459 1460 1461 1462 1463 1464 1465 1466 1467 1468 1469 1470 1471 1472 1473 1474 1475 1476 1477 1478 1479 1480 1481 1482 1483 1484 1485 1486 1487 1488 1489 1490 1491 1492 1493 1494 1495 1496 1497 1498 1499 1500 1501 1502 1503 1504 1505 1506 1507 1508 1509 1510 1511 1512 1513 1514 1515 1516 1517 1518 1519 1520 1521 1522 1523 1524 1525 1526 1527 1528 1529 1530 1531 1532 1533 1534 1535 1536 1537 1538 1539 1540 1541 1542 1543 1544 1545 1546 1547 1548 1549 1550 1551 1552 1553 1554 1555 1556 1557 1558 1559 1560 1561 1562 1563 1564 1565 1566 1567 1568 1569 1570 1571 1572 1573 1574 1575 1576 1577 1578 1579 1580 1581 1582 1583 1584 1585 1586 1587 1588 1589 1590 1591 1592 1593 1594 1595 1596 1597 1598 1599 1600 1601 1602 1603 1604 1605 1606 1607 1608 1609 1610 1611 1612 1613 1614 1615 1616 1617 1618 1619 1620 1621 1622 1623 1624 1625 1626 1627 1628 1629 1630 1631 1632 1633 1634 1635 1636 1637 1638 1639 1640 1641 1642 1643 1644 1645 1646 1647 1648 1649 1650 1651 1652 1653 1654 1655 1656 1657 1658 1659 1660 1661 1662 1663 1664 1665 1666 1667 1668 1669 1670 1671 1672 1673 1674 1675 1676 1677 1678 1679 1680 1681 1682 1683 1684 1685 1686 1687 1688 1689 1690 1691 1692 1693 1694 1695 1696 1697 1698 1699 1700 1701 1702 1703 1704 1705 1706 1707 1708 1709 1710 1711 1712 1713 1714 1715 1716 1717 1718 1719 1720 1721 1722 1723 1724 1725 1726 1727 1728 1729 1730 1731 1732 1733 1734 1735 1736 1737 1738 1739 1740 1741 1742 1743 1744 1745 1746 1747 1748 1749 1750 1751 1752 1753 1754 1755 1756 1757 1758 1759 1760 1761 1762 1763 1764 1765 1766 1767 1768 1769 1770 1771 1772 1773 1774 1775 1776 1777 1778 1779 1780 1781 1782 1783 1784 1785 1786 1787 1788 1789 1790 1791 1792 1793 1794 1795 1796 1797 1798 1799 1800 1801 1802 1803 1804 1805 1806 1807 1808 1809 1810 1811 1812 1813 1814 1815 1816 1817 1818 1819 1820 1821 1822 1823 1824 1825 1826 1827 1828 1829 1830 1831 1832 1833 1834 1835 1836 1837 1838 1839 1840 1841 1842 1843 1844 1845 1846 1847 1848 1849 1850 1851 1852 1853 1854 1855 1856 1857 1858 1859 1860 1861 1862 1863 1864 1865 1866 1867 1868 1869 1870 1871 1872 1873 1874 1875 1876 1877 1878 1879 1880 1881 1882 1883 1884 1885 1886 1887 1888 1889 1890 1891 1892 1893 1894 1895 1896 1897 1898 1899 1900 1901 1902 1903 1904 1905 1906 1907 1908 1909 1910 1911 1912 1913 1914 1915 1916 1917 1918 1919 1920 1921 1922 1923 1924 1925 1926 1927 1928 1929 1930 1931 1932 1933 1934 1935 1936 1937 1938 1939 1940 1941 1942 1943 1944 1945 1946 1947 1948 1949 1950 1951 1952 1953 1954 1955 1956 1957 1958 1959 1960 1961 1962 1963 1964 1965 1966 1967 1968 1969 1970 1971 1972 1973 1974 1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 2031 2032 2033 2034 2035 2036 2037 2038 2039 2040 2041 2042 2043 2044 2045 2046 2047 2048 2049 2050 2051 2052 2053 2054 2055 2056 2057 2058 2059 2060 2061 2062 2063 2064 2065 2066 2067 2068 2069 2070 2071 2072 2073 2074 2075 2076 2077 2078 2079 2080 2081 2082 2083 2084 2085 2086 2087 2088 2089 2090 2091 2092 2093 2094 2095 2096 2097 2098 2099 2100 2101 2102 2103 2104 2105 2106 2107 2108 2109 2110 2111 2112 2113 2114 2115 2116 2117 2118 2119 2120 2121 2122 2123 2124 2125 2126 2127 2128 2129 2130 2131 2132 2133 2134 2135 2136 2137 2138 2139 2140 2141 2142 2143 2144 2145 2146 2147 2148 2149 2150 2151 2152 2153 2154 2155 2156 2157 2158 2159 2160 2161 2162 2163 2164 2165 2166 2167 2168 2169 2170 2171 2172 2173 2174 2175 2176 2177 2178 2179 2180 2181 2182 2183 2184 2185 2186 2187 2188 2189 2190 2191 2192 2193 2194 2195 2196 2197 2198 2199 2200 2201 2202 2203 2204 2205 2206 2207 2208 2209 2210 2211 2212 2213 2214 2215 2216 2217 2218 2219 2220 2221 2222 2223 2224 2225 2226 2227 2228 2229 2230 2231 2232 2233 2234 2235 2236 2237 2238 2239 2240 2241 2242 2243 2244 2245 2246 2247 2248 2249 2250 2251 2252 2253 2254 2255 2256 2257 2258 2259 2260 2261 2262 2263 2264 2265 2266 2267 2268 2269 2270 2271 2272 2273 2274 2275 2276 2277 2278 2279 2280 2281 2282 2283 2284 2285 2286 2287 2288 2289 2290 2291 2292 2293 2294 2295 2296 2297 2298 2299 2300 2301 2302 2303 2304 2305 2306 2307 2308 2309 2310 2311 2312 2313 2314 2315 2316 2317 2318 2319 2320 2321 2322 2323 2324 2325 2326 2327 2328 2329 2330 2331 2332 2333 2334 2335 2336 2337 2338 2339 2340 2341 2342 2343 2344 2345 2346 2347 2348 2349 2350 2351 2352 2353 2354 2355 2356 2357 2358 2359 2360 2361 2362 2363 2364 2365 2366 2367 2368 2369 2370 2371 2372 2373 2374 2375 2376 2377 2378 2379 2380 2381 2382 2383 2384 2385 2386 2387 2388 2389 2390 2391 2392 2393 2394 2395 2396 2397 2398 2399 2400 2401 2402 2403 2404 2405 2406 2407 2408 2409 2410 2411 2412 2413 2414 2415 2416 2417 2418 2419 2420 2421 2422 2423 2424 2425 2426 2427 2428 2429 2430 2431 2432 2433 2434 2435 2436 2437 2438 2439 2440 2441 2442 2443 2444 2445 2446 2447 2448 2449 2450 2451 2452 2453 2454 2455 2456 2457 2458 2459 2460 2461 2462 2463 2464 2465 2466 2467 2468 2469 2470 2471 2472 2473 2474 2475 2476 2477 2478 2479 2480 2481 2482 2483 2484 2485 2486 2487 2488 2489 2490 2491 2492 2493 2494 2495 2496 2497 2498 2499 2500 2501 2502 2503 2504 2505 2506 2507 2508 2509 2510 2511 2512 2513 2514 2515 2516 2517 2518 2519 2520 2521 2522 2523 2524 2525 2526 2527 2528 2529 2530 2531 2532 2533 2534 2535 2536 2537 2538 2539 2540 2541 2542 2543 2544 2545 2546 2547 2548 2549 2550 2551 2552 2553 2554 2555 2556 2557 2558 2559 2560 2561 2562 2563 2564 2565 2566 2567 2568 2569 2570 2571 2572 2573 2574 2575 2576 2577 2578 2579 2580 2581 2582 2583 2584 2585 2586 2587 2588 2589 2590 2591 2592 2593 2594 2595 2596 2597 2598 2599 2600 2601 2602 2603 2604 2605 2606 2607 2608 2609 2610 2611 2612 2613 2614 2615 2616 2617 2618 2619 2620 2621 2622 2623 2624 2625 2626 2627 2628 2629 2630 2631 2632 2633 2634 2635 2636 2637 2638 2639 2640 2641 2642 2643 2644 2645 2646 2647 2648 2649 2650 2651 2652 2653 2654 2655 2656 2657 2658 2659 2660 2661 2662 2663 2664 2665 2666 2667 2668 2669 2670 2671 2672 2673 2674 2675 2676 2677 2678 2679 2680 2681 2682 2683 2684 2685 2686 2687 2688 2689 2690 2691 2692 2693 2694 2695 2696 2697 2698 2699 2700 2701 2702 2703 2704 2705 2706 2707 2708 2709 2710 2711 2712 2713 2714 2715 2716 2717 2718 2719 2720 2721 2722 2723 2724 2725 2726 2727 2728 2729 2730 2731 2732 2733 2734 2735 2736 2737 2738 2739 2740 2741 2742 2743 2744 2745 2746 2747 2748 2749 2750 2751 2752 2753 2754 2755 2756 2757 2758 2759 2760 2761 2762 2763 2764 2765 2766 2767 2768 2769 2770 2771 2772 2773 2774 2775 2776 2777 2778 2779 2780 2781 2782 2783 2784 2785 2786 2787 2788 2789 2790 2791 2792 2793 2794 2795 2796 2797 2798 2799 2800 2801 2802 2803 2804 2805 2806 2807 2808 2809 2810 2811 2812 2813 2814 2815 2816 2817 2818 2819 2820 2821 2822 2823 2824 2825 2826 2827 2828 2829 2830 2831 2832 2833 2834 2835 2836 2837 2838 2839 2840 2841 2842 2843 2844 2845 2846 2847 2848 2849 2850 2851 2852 2853 2854 2855 2856 2857 2858 2859 2860 2861 2862 2863 2864 2865 2866 2867 2868 2869 2870 2871 2872 2873 2874 2875 2876 2877 2878 2879 2880 2881 2882 2883 2884 2885 2886 2887 2888 2889 2890 2891 2892 2893 2894 2895 2896 2897 2898 2899 2900 2901 2902 2903 2904 2905 2906 2907 2908 2909 2910 2911 2912 2913 2914 2915 2916 2917 2918 2919 2920 2921 2922 2923 2924 2925 2926 2927 2928 2929 2930 2931 2932 2933 2934 2935 2936 2937 2938 2939 2940 2941 2942 2943 2944 2945 2946 2947 2948 2949 2950 2951 2952 2953 2954 2955 2956 2957 2958 2959 2960 2961 2962 2963 2964 2965 2966 2967 2968 2969 2970 2971 2972 2973 2974 2975 2976 2977 2978 2979 2980 2981 2982 2983 2984 2985 2986 2987 2988 2989 2990 2991 2992 2993 2994 2995 2996 2997 2998 2999 3000 3001 3002 3003 3004 3005 3006 3007 3008 3009 3010 3011 3012 3013 3014 3015 3016 3017 3018 3019 3020 3021 3022 3023 3024 3025 3026 3027 3028 3029 3030 3031 3032 3033 3034 3035 3036 3037 3038 3039 3040 3041 3042 3043 3044 3045 3046 3047 3048 3049 3050 3051 3052 3053 3054 3055 3056 3057 3058 3059 3060 3061 3062 3063 3064 3065 3066 3067 3068 3069 3070 3071 3072 3073 3074 3075 3076 3077 3078 3079 3080 3081 3082 3083 3084 3085 3086 3087 3088 3089 3090 3091 3092 3093 3094 3095 3096 3097 3098 3099 3100 3101 3102 3103 3104 3105 3106 3107 3108 3109 3110 3111 3112 3113 3114 3115 3116 3117 3118 3119 3120 3121 3122 3123 3124 3125 3126 3127 3128 3129 3130 3131 3132 3133 3134 3135 3136 3137 3138 3139 3140 3141 3142 3143 3144 3145 3146 3147 3148 3149 3150 3151 3152 3153 3154 3155 3156 3157 3158 3159 3160 3161 3162 3163 3164 3165 3166 3167 3168 3169 3170 3171 3172 3173 3174 3175 3176 3177 3178 3179 3180 3181 3182 3183 3184 3185 3186 3187 3188 3189 3190 3191 3192 3193 3194 3195 3196 3197 3198 3199 3200 3201 3202 3203 3204 3205 3206 3207 3208 3209 3210 3211 3212 3213 3214 3215 3216 3217 3218 3219 3220 3221 3222 3223 3224 3225 3226 3227 3228 3229 3230 3231 3232 3233 3234 3235 3236 3237 3238 3239 3240 3241 3242 3243 3244 3245 3246 3247 3248 3249 3250 3251 3252 3253 3254 3255 3256 3257 3258 3259 3260 3261 3262 3263 3264 3265 3266 3267 3268 3269 3270 3271 3272 3273 3274 3275 3276 3277 3278 3279 3280 3281 3282 3283 3284 3285 3286 3287 3288 3289 3290 3291 3292 3293 3294 3295 3296 3297 3298 3299 3300 3301 3302 3303 3304 3305 3306 3307 3308 3309 3310 3311 3312 3313 3314 3315 3316 3317 3318 3319 3320 3321 3322 3323 3324 3325 3326 3327 3328 3329 3330 3331 3332 3333 3334 3335 3336 3337 3338 3339 3340 3341 3342 3343 3344 3345 3346 3347 3348 3349 3350 3351 3352 3353 3354 3355 3356 3357 3358 3359 3360 3361 3362 3363 3364 3365 3366 3367 3368 3369 3370 3371 3372 3373 3374 3375 3376 3377 3378 3379 3380 3381 3382 3383 3384 3385 3386 3387 3388 3389 3390 3391 3392 3393 3394 3395 3396 3397 3398 3399 3400 3401 3402 3403 3404 3405 3406 3407 3408 3409 3410 3411 3412 3413 3414 3415 3416 3417 3418 3419 3420 3421 3422 3423 3424 3425 3426 3427 3428 3429 3430 3431 3432 3433 3434 3435 3436 3437 3438 3439 3440 3441 3442 3443 3444 3445 3446 3447 3448 3449 3450 3451 3452 3453 3454 3455 3456 3457 3458 3459 3460 3461 3462 3463 3464 3465 3466 3467 3468 3469 3470 3471 3472 3473 3474 3475 3476 3477 3478 3479 3480 3481 3482 3483 3484 3485 3486 3487 3488 3489 3490 3491 3492 3493 3494 3495 3496 3497 3498 3499 3500 3501 3502 3503 3504 3505 3506 3507 3508 3509 3510 3511 3512 3513 3514 3515 3516 3517 3518 3519 3520 3521 3522 3523 3524 3525 3526 3527 3528 3529 3530 3531 3532 3533 3534 3535 3536 3537 3538 3539 3540 3541 3542 3543 3544 3545 3546 3547 3548 3549 3550 3551 3552 3553 3554 3555 3556 3557 3558 3559 3560 3561 3562 3563 3564 3565 3566 3567 3568 3569 3570 3571 3572 3573 3574 3575 3576 3577 3578 3579 3580 3581 3582 3583 3584 3585 3586 3587 3588 3589 3590 3591 3592 3593 3594 3595 3596 3597 3598 3599 3600 3601 3602 3603 3604 3605 3606 3607 3608 3609 3610 3611 3612 3613 3614 3615 3616 3617 3618 3619 3620 3621 3622 3623 3624 3625 3626 3627 3628 3629 3630 3631 3632 3633 3634 3635 3636 3637 3638 3639 3640 3641 3642 3643 3644 3645 3646 3647 3648 3649 3650 3651 3652 3653 3654 3655 3656 3657 3658 3659 3660 3661 3662 3663 3664 3665 3666 3667 3668 3669 3670 3671 3672 3673 3674 3675 3676 3677 3678 3679 3680 3681 3682 3683 3684 3685 3686 3687 3688 3689 3690 3691 3692 3693 3694 3695 3696 3697 3698 3699 3700 3701 3702 3703 3704 3705 3706 3707 3708 3709 3710 3711 3712 3713 3714 3715 3716 3717 3718 3719 3720 3721 3722 3723 3724 3725 3726 3727 3728 3729 3730 3731 3732 3733 3734 3735 3736 3737 3738 3739 3740 3741 3742 3743 3744 3745 3746 3747 3748 3749 3750 3751 3752 3753 3754 3755 3756 3757 3758 3759 3760 3761 3762 3763 3764 3765 3766 3767 3768 3769 3770 3771 3772 3773 3774 3775 3776 3777 3778 3779 3780 3781 3782 3783 3784 3785 3786 3787 3788 3789 3790 3791 3792 3793 3794 3795 3796 3797 3798 3799 3800 3801 3802 3803 3804 3805 3806 3807 3808 3809 3810 3811 3812 3813 3814 3815 3816 3817 3818 3819 3820 3821 3822 3823 3824 3825 3826 3827 3828 3829 3830 3831 3832 3833 3834 3835 3836 3837 3838 3839 3840 3841 3842 3843 3844 3845 3846 3847 3848 3849 3850 3851 3852 3853 3854 3855 3856 3857 3858 3859 3860 3861 3862 3863 3864 3865 3866 3867 3868 3869 3870 3871 3872 3873 3874 3875 3876 3877 3878 3879 3880 3881 3882 3883 3884 3885 3886 3887 3888 3889 3890 3891 3892 3893 3894 3895 3896 3897 3898 3899 3900 3901 3902 3903 3904 3905 3906 3907 3908 3909 3910 3911 3912 3913 3914 3915 3916 3917 3918 3919 3920 3921 3922 3923 3924 3925 3926 3927 3928 3929 3930 3931 3932 3933 3934 3935 3936 3937 3938 3939 3940 3941 3942 3943 3944 3945 3946 3947 3948 3949 3950 3951 3952 3953 3954 3955 3956 3957 3958 3959 3960 3961 3962 3963 3964 3965 3966 3967 3968 3969 3970 3971 3972 3973 3974 3975 3976 3977 3978 3979 3980 3981 3982 3983 3984 3985 3986 3987 3988 3989 3990 3991 3992 3993 3994 3995 3996 3997 3998 3999 4000 4001 4002 4003 4004 4005 4006 4007 4008 4009 4010 4011 4012 4013 4014 4015 4016 4017 4018 4019 4020 4021 4022 4023 4024 4025 4026 4027 4028 4029 4030 4031 4032 4033 4034 4035 4036 4037 4038 4039 4040 4041 4042 4043 4044 4045 4046 4047 4048 4049 4050 4051 4052 4053 4054 4055 4056 4057 4058 4059 4060 4061 4062 4063 4064 4065 4066 4067 4068 4069 4070 4071 4072 4073 4074 4075 4076 4077 4078 4079 4080 4081 4082 4083 4084 4085 4086 4087 4088 4089 4090 4091 4092 4093 4094 4095 4096 4097 4098 4099 4100 4101 4102 4103 4104 4105 4106 4107 4108 4109 4110 4111 4112 4113 4114 4115 4116 4117 4118 4119 4120 4121 4122 4123 4124 4125 4126 4127 4128 4129 4130 4131 4132 4133 4134 4135 4136 4137 4138 4139 4140 4141 4142 4143 4144 4145 4146 4147 4148 4149 4150 4151 4152 4153 4154 4155 4156 4157 4158 4159 4160 4161 4162 4163 4164 4165 4166 4167 4168 4169 4170 4171 4172 4173 4174 4175 4176 4177 4178 4179 4180 4181 4182 4183 4184 4185 4186 4187 4188 4189 4190 4191 4192 4193 4194 4195 4196 4197 4198 4199 4200 4201 4202 4203 4204 4205 4206 4207 4208 4209 4210 4211 4212 4213 4214 4215 4216 4217 4218 4219 4220 4221 4222 4223 4224 4225 4226 4227 4228 4229 4230 4231 4232 4233 4234 4235 4236 4237 4238 4239 4240 4241 4242 4243 4244 4245 4246 4247 4248 4249 4250 4251 4252 4253 4254 4255 4256 4257 4258 4259 4260 4261 4262 4263 4264 4265 4266 4267 4268 4269 4270 4271 4272 4273 4274 4275 4276 4277 4278 4279 4280 4281 4282 4283 4284 4285 4286 4287 4288 4289 4290 4291 4292 4293 4294 4295 4296 4297 4298 4299 4300 4301 4302 4303 4304 4305 4306 4307 4308 4309 4310 4311 4312 4313 4314 4315 4316 4317 4318 4319 4320 4321 4322 4323 4324 4325 4326 4327 4328 4329 4330 4331 4332 4333 4334 4335 4336 4337 4338 4339 4340 4341 4342 4343 4344 4345 4346 4347 4348 4349 4350 4351 4352 4353 4354 4355 4356 4357 4358 4359 4360 4361 4362 4363 4364 4365 4366 4367 4368 4369 4370 4371 4372 4373 4374 4375 4376 4377 4378 4379 4380 4381 4382 4383 4384 4385 4386 4387 4388 4389 4390 4391 4392 4393 4394 4395 4396 4397 4398 4399 4400 4401 4402 4403 4404 4405 4406 4407 4408 4409 4410 4411 4412 4413 4414 4415 4416 4417 4418 4419 4420 4421 4422 4423 4424 4425 4426 4427 4428 4429 4430 4431 4432 4433 4434 4435 4436 4437 4438 4439 4440 4441 4442 4443 4444 4445 4446 4447 4448 4449 4450 4451 4452 4453 4454 4455 4456 4457 4458 4459 4460 4461 4462 4463 4464 4465 4466 4467 4468 4469 4470 4471 4472 4473 4474 4475 4476 4477 4478 4479 4480 4481 4482 4483 4484 4485 4486 4487 4488 4489 4490 4491 4492 4493 4494 4495 4496 4497 4498 4499 4500 4501 4502 4503 4504 4505 4506 4507 4508 4509 4510 4511 4512 4513 4514 4515 4516 4517 4518 4519 4520 4521 4522 4523 4524 4525 4526 4527 4528 4529 4530 4531 4532 4533 4534 4535 4536 4537 4538 4539 4540 4541 4542 4543 4544 4545 4546 4547 4548 4549 4550 4551 4552 4553 4554 4555 4556 4557 4558 4559 4560 4561 4562 4563 4564 4565 4566 4567 4568 4569 4570 4571 4572 4573 4574 4575 4576 4577 4578 4579 4580 4581 4582 4583 4584 4585 4586 4587 4588 4589 4590 4591 4592 4593 4594 4595 4596 4597 4598 4599 4600 4601 4602 4603 4604 4605 4606 4607 4608 4609 4610 4611 4612 4613 4614 4615 4616 4617 4618 4619 4620 4621 4622 4623 4624 4625 4626 4627 4628 4629 4630 4631 4632 4633 4634 4635 4636 4637 4638 4639 4640 4641 4642 4643 4644 4645 4646 4647 4648 4649 4650 4651 4652 4653 4654 4655 4656 4657 4658 4659 4660 4661 4662 4663 4664 4665 4666 4667 4668 4669 4670 4671 4672 4673 4674 4675 4676 4677 4678 4679 4680 4681 4682 4683 4684 4685 4686 4687 4688 4689 4690 4691 4692 4693 4694 4695 4696 4697 4698 4699 4700 4701 4702 4703 4704 4705 4706 4707 4708 4709 4710 4711 4712 4713 4714 4715 4716 4717 4718 4719 4720 4721 4722 4723 4724 4725 4726 4727 4728 4729 4730 4731 4732 4733 4734 4735 4736 4737 4738 4739 4740 4741 4742 4743 4744 4745 4746 4747 4748 4749 4750 4751 4752 4753 4754 4755 4756 4757 4758 4759 4760 4761 4762 4763 4764 4765 4766 4767 4768 4769 4770 4771 4772 4773 4774 4775 4776 4777 4778 4779 4780 4781 4782 4783 4784 4785 4786 4787 4788 4789 4790 4791 4792 4793 4794 4795 4796 4797 4798 4799 4800 4801 4802 4803 4804 4805 4806 4807 4808 4809 4810 4811 4812 4813 4814 4815 4816 4817 4818 4819 4820 4821 4822 4823 4824 4825 4826 4827 4828 4829 4830 4831 4832 4833 4834 4835 4836 4837 4838 4839 4840 4841 4842 4843 4844 4845 4846 4847 4848 4849 4850 4851 4852 4853 4854 4855 4856 4857 4858 4859 4860 4861 4862 4863 4864 4865 4866 4867 4868 4869 4870 4871 4872 4873 4874 4875 4876 4877 4878 4879 4880 4881 4882 4883 4884 4885 4886 4887 4888 4889 4890 4891 4892 4893 4894 4895 4896 4897 4898 4899 4900 4901 4902 4903 4904 4905 4906 4907 4908 4909 4910 4911 4912 4913 4914 4915 4916 4917 4918 4919 4920 4921 4922 4923 4924 4925 4926 4927 4928 4929 4930 4931 4932 4933 4934 4935 4936 4937 4938 4939 4940 4941 4942 4943 4944 4945 4946 4947 4948 4949 4950 4951 4952 4953 4954 4955 4956 4957 4958 4959 4960 4961 4962 4963 4964 4965 4966 4967 4968 4969 4970 4971 4972 4973 4974 4975 4976 4977 4978 4979 4980 4981 4982 4983 4984 4985 4986 4987 4988 4989 4990 4991 4992 4993 4994 4995 4996 4997 4998 4999 5000 5001 5002 5003 5004 5005 5006 5007 5008 5009 5010 5011 5012 5013 5014 5015 5016 5017 5018 5019 5020 5021 5022 5023 5024 5025 5026 5027 5028 5029 5030 5031 5032 5033 5034 5035 5036 5037 5038 5039 5040 5041 5042 5043 5044 5045 5046 5047 5048 5049 5050 5051 5052 5053 5054 5055 5056 5057 5058 5059 5060 5061 5062 5063 5064 5065 5066 5067 5068 5069 5070 5071 5072 5073 5074 5075 5076 5077 5078 5079 5080 5081 5082 5083 5084 5085 5086 5087 5088 5089 5090 5091 5092 5093 5094 5095 5096 5097 5098 5099 5100 5101 5102 5103 5104 5105 5106 5107 5108 5109 5110 5111 5112 5113 5114 5115 5116 5117 5118 5119 5120 5121 5122 5123 5124 5125 5126 5127 5128 5129 5130 5131 5132 5133 5134 5135 5136 5137 5138 5139 5140 5141 5142 5143 5144 5145 5146 5147 5148 5149 5150 5151 5152 5153 5154 5155 5156 5157 5158 5159 5160 5161 5162 5163 5164 5165 5166 5167 5168 5169 5170 5171 5172 5173 5174 5175 5176 5177 5178 5179 5180 5181 5182 5183 5184 5185 5186 5187 5188 5189 5190 5191 5192 5193 5194 5195 5196 5197 5198 5199 5200 5201 5202 5203 5204 5205 5206 5207 5208 5209 5210 5211 5212 5213 5214 5215 5216 5217 5218 5219 5220 5221 5222 5223 5224 5225 5226 5227 5228 5229 5230 5231 5232 5233 5234 5235 5236 5237 5238 5239 5240 5241 5242 5243 5244 5245 5246 5247 5248 5249 5250 5251 5252 5253 5254 5255 5256 5257 5258 5259 5260 5261 5262 5263 5264 5265 5266 5267 5268 5269 5270 5271 5272 5273 5274 5275 5276 5277 5278 5279 5280 5281 5282 5283 5284 5285 5286 5287 5288 5289 5290 5291 5292 5293 5294 5295 5296 5297 5298 5299 5300 5301 5302 5303 5304 5305 5306 5307 5308 5309 5310 5311 5312 5313 5314 5315 5316 5317 5318 5319 5320 5321 5322 5323 5324 5325 5326 5327 5328 5329 5330 5331 5332 5333 5334 5335 5336 5337 5338 5339 5340 5341 5342 5343 5344 5345 5346 5347 5348 5349 5350 5351 5352 5353 5354 5355 5356 5357 5358 5359 5360 5361 5362 5363 5364 5365 5366 5367 5368 5369 5370 5371 5372 5373 5374 5375 5376 5377 5378 5379 5380 5381 5382 5383 5384 5385 5386 5387 5388 5389 5390 5391 5392 5393 5394 5395 5396 5397 5398 5399 5400 5401 5402 5403 5404 5405 5406 5407 5408 5409 5410 5411 5412 5413 5414 5415 5416 5417 5418 5419 5420 5421 5422 5423 5424 5425 5426 5427 5428 5429 5430 5431 5432 5433 5434 5435 5436 5437 5438 5439 5440 5441 5442 5443 5444 5445 5446 5447 5448 5449 5450 5451 5452 5453 5454 5455 5456 5457 5458 5459 5460 5461 5462 5463 5464 5465 5466 5467 5468 5469 5470 5471 5472 5473 5474 5475 5476 5477 5478 5479 5480 5481 5482 5483 5484 5485 5486 5487 5488 5489 5490 5491 5492 5493 5494 5495 5496 5497 5498 5499 5500 5501 5502 5503 5504 5505 5506 5507 5508 5509 5510 5511 5512 5513 5514 5515 5516 5517 5518 5519 5520 5521 5522 5523 5524 5525 5526 5527 5528 5529 5530 5531 5532 5533 5534 5535 5536 5537 5538 5539 5540 5541 5542 5543 5544 5545 5546 5547 5548 5549 5550 5551 5552 5553 5554 5555 5556 5557 5558 5559 5560 5561 5562 5563 5564 5565 5566 5567 5568 5569 5570 5571 5572 5573 5574 5575 5576 5577 5578 5579 5580 5581 5582 5583 5584 5585 5586 5587 5588 5589 5590 5591 5592 5593 5594 5595 5596 5597 5598 5599 5600 5601 5602 5603 5604 5605 5606 5607 5608 5609 5610 5611 5612 5613 5614 5615 5616 5617 5618 5619 5620 5621 5622 5623 5624 5625 5626 5627 5628 5629 5630 5631 5632 5633 5634 5635 5636 5637 5638 5639 5640 5641 5642 5643 5644 5645 5646 5647 5648 5649 5650 5651 5652 5653 5654 5655 5656 5657 5658 5659 5660 5661 5662 5663 5664 5665 5666 5667 5668 5669 5670 5671 5672 5673 5674 5675 5676 5677 5678 5679 5680 5681 5682 5683 5684 5685 5686 5687 5688 5689 5690 5691 5692 5693 5694 5695 5696 5697 5698 5699 5700 5701 5702 5703 5704 5705 5706 5707 5708 5709 5710 5711 5712 5713 5714 5715 5716 5717 5718 5719 5720 5721 5722 5723 5724 5725 5726 5727 5728 5729 5730 5731 5732 5733 5734 5735 5736 5737 5738 5739 5740 5741 5742 5743 5744 5745 5746 5747 5748 5749 5750 5751 5752 5753 5754 5755 5756 5757 5758 5759 5760 5761 5762 5763 5764 5765 5766 5767 5768 5769 5770 5771 5772 5773 5774 5775 5776 5777 5778 5779 5780 5781 5782 5783 5784 5785 5786 5787 5788 5789 5790 5791 5792 5793 5794 5795 5796 5797 5798 5799 5800 5801 5802 5803 5804 5805 5806 5807 5808 5809 5810 5811 5812 5813 5814 5815 5816 5817 5818 5819 5820 5821 5822 5823 5824 5825 5826 5827 5828 5829 5830 5831 5832 5833 5834 5835 5836 5837 5838 5839 5840 5841 5842 5843 5844 5845 5846 5847 5848 5849 5850 5851 5852 5853 5854 5855 5856 5857 5858 5859 5860 5861 5862 5863 5864 5865 5866 5867 5868 5869 5870 5871 5872 5873 5874 5875 5876 5877 5878 5879 5880 5881 5882 5883 5884 5885 5886 5887 5888 5889 5890 5891 5892 5893 5894 5895 5896 5897 5898 5899 5900 5901 5902 5903 5904 5905 5906 5907 5908 5909 5910 5911 5912 5913 5914 5915 5916 5917 5918 5919 5920 5921 5922 5923 5924 5925 5926 5927 5928 5929 5930 5931 5932 5933 5934 5935 5936 5937 5938 5939 5940 5941 5942 5943 5944 5945 5946 5947 5948 5949 5950 5951 5952 5953 5954 5955 5956 5957 5958 5959 5960 5961 5962 5963 5964 5965 5966 5967 5968 5969 5970 5971 5972 5973 5974 5975 5976 5977 5978 5979 5980 5981 5982 5983 5984 5985 5986 5987 5988 5989 5990 5991 5992 5993 5994 5995 5996 5997 5998 5999 6000 6001 6002 6003 6004 6005 6006 6007 6008 6009 6010 6011 6012 6013 6014 6015 6016 6017 6018 6019 6020 6021 6022 6023 6024 6025 6026 6027 6028 6029 6030 6031 6032 6033 6034 6035 6036 6037 6038 6039 6040 6041 6042 6043 6044 6045 6046 6047 6048 6049 6050 6051 6052 6053 6054 6055 6056 6057 6058 6059 6060 6061 6062 6063 6064 6065 6066 6067 6068 6069 6070 6071 6072 6073 6074 6075 6076 6077 6078 6079 6080 6081 6082 6083 6084 6085 6086 6087 6088 6089 6090 6091 6092 6093 6094 6095 6096 6097 6098 6099 6100 6101 6102 6103 6104 6105 6106 6107 6108 6109 6110 6111 6112 6113 6114 6115 6116 6117 6118 6119 6120 6121 6122 6123 6124 6125 6126 6127 6128 6129 6130 6131 6132 6133 6134 6135 6136 6137 6138 6139 6140 6141 6142 6143 6144 6145 6146 6147 6148 6149 6150 6151 6152 6153 6154 6155 6156 6157 6158 6159 6160 6161 6162 6163 6164 6165 6166 6167 6168 6169 6170 6171 6172 6173 6174 6175 6176 6177 6178 6179 6180 6181 6182 6183 6184 6185 6186 6187 6188 6189 6190 6191 6192 6193 6194 6195 6196 6197 6198 6199 6200 6201 6202 6203 6204 6205 6206 6207 6208 6209 6210 6211 6212 6213 6214 6215 6216 6217 6218 6219 6220 6221 6222 6223 6224 6225 6226 6227 6228 6229 6230 6231 6232 6233 6234 6235 6236 6237 6238 6239 6240 6241 6242 6243 6244 6245 6246 6247 6248 6249 6250 6251 6252 6253 6254 6255 6256 6257 6258 6259 6260 6261 6262 6263 6264 6265 6266 6267 6268 6269 6270 6271 6272 6273 6274 6275 6276 6277 6278 6279 6280 6281 6282 6283 6284 6285 6286 6287 6288 6289 6290 6291 6292 6293 6294 6295 6296 6297 6298 6299 6300 6301 6302 6303 6304 6305 6306 6307 6308 6309 6310 6311 6312 6313 6314 6315 6316 6317 6318 6319 6320 6321 6322 6323 6324 6325 6326 6327 6328 6329 6330 6331 6332 6333 6334 6335 6336 6337 6338 6339 6340 6341 6342 6343 6344 6345 6346 6347 6348 6349 6350 6351 6352 6353 6354 6355 6356 6357 6358 6359 6360 6361 6362 6363 6364 6365 6366 6367 6368 6369 6370 6371 6372 6373 6374 6375 6376 6377 6378 6379 6380 6381 6382 6383 6384 6385 6386 6387 6388 6389 6390 6391 6392 6393 6394 6395 6396 6397 6398 6399 6400 6401 6402 6403 6404 6405 6406 6407 6408 6409 6410 6411 6412 6413 6414 6415 6416 6417 6418 6419 6420 6421 6422 6423 6424 6425 6426 6427 6428 6429 6430 6431 6432 6433 6434 6435 6436 6437 6438 6439 6440 6441 6442 6443 6444 6445 6446 6447 6448 6449 6450 6451 6452 6453 6454 6455 6456 6457 6458 6459 6460 6461 6462 6463 6464 6465 6466 6467 6468 6469 6470 6471 6472 6473 6474 6475 6476 6477 6478 6479 6480 6481 6482 6483 6484 6485 6486 6487 6488 6489 6490 6491 6492 6493 6494 6495 6496 6497 6498 6499 6500 6501 6502 6503 6504 6505 6506 6507 6508 6509 6510 6511 6512 6513 6514 6515 6516 6517 6518 6519 6520 6521 6522 6523 6524 6525 6526 6527 6528 6529 6530 6531 6532 6533 6534 6535 6536 6537 6538 6539 6540 6541 6542 6543 6544 6545 6546 6547 6548 6549 6550 6551 6552 6553 6554 6555 6556 6557 6558 6559 6560 6561 6562 6563 6564 6565 6566 6567 6568 6569 6570 6571 6572 6573 6574 6575 6576 6577 6578 6579 6580 6581 6582 6583 6584 6585 6586 6587 6588 6589 6590 6591 6592 6593 6594 6595 6596 6597 6598 6599 6600 6601 6602 6603 6604 6605 6606 6607 6608 6609 6610 6611 6612 6613 6614 6615 6616 6617 6618 6619 6620 6621 6622 6623 6624 6625 6626 6627 6628 6629 6630 6631 6632 6633 6634 6635 6636 6637 6638 6639 6640 6641 6642 6643 6644 6645 6646 6647 6648 6649 6650 6651 6652 6653 6654 6655 6656 6657 6658 6659 6660 6661 6662 6663 6664 6665 6666 6667 6668 6669 6670 6671 6672 6673 6674 6675 6676 6677 6678 6679 6680 6681 6682 6683 6684 6685 6686 6687 6688 6689 6690 6691 6692 6693 6694 6695 6696 6697 6698 6699 6700 6701 6702 6703 6704 6705 6706 6707 6708 6709 6710 6711 6712 6713 6714 6715 6716 6717 6718 6719 6720 6721 6722 6723 6724 6725 6726 6727 6728 6729 6730 6731 6732 6733 6734 6735 6736 6737 6738 6739 6740 6741 6742 6743 6744 6745 6746 6747 6748 6749 6750 6751 6752 6753 6754 6755 6756 6757 6758 6759 6760 6761 6762 6763 6764 6765 6766 6767 6768 6769 6770 6771 6772 6773 6774 6775 6776 6777 6778 6779 6780 6781 6782 6783 6784 6785 6786 6787 6788 6789 6790 6791 6792 6793 6794 6795 6796 6797 6798 6799 6800 6801 6802 6803 6804 6805 6806 6807 6808 6809 6810 6811 6812 6813 6814 6815 6816 6817 6818 6819 6820 6821 6822 6823 6824 6825 6826 6827 6828 6829 6830 6831 6832 6833 6834 6835 6836 6837 6838 6839 6840 6841 6842 6843 6844 6845 6846 6847 6848 6849 6850 6851 6852 6853 6854 6855 6856 6857 6858 6859 6860 6861 6862 6863 6864 6865 6866 6867 6868 6869 6870 6871 6872 6873 6874 6875 6876 6877 6878 6879 6880 6881 6882 6883 6884 6885 6886 6887 6888 6889 6890 6891 6892 6893 6894 6895 6896 6897 6898 6899 6900 6901 6902 6903 6904 6905 6906 6907 6908 6909 6910 6911 6912 6913 6914 6915 6916 6917 6918 6919 6920 6921 6922 6923 6924 6925 6926 6927 6928 6929 6930 6931 6932 6933 6934 6935 6936 6937 6938 6939 6940 6941 6942 6943 6944 6945 6946 6947 6948 6949 6950 6951 6952 6953 6954 6955 6956 6957 6958 6959 6960 6961 6962 6963 6964 6965 6966 6967 6968 6969 6970 6971 6972 6973 6974 6975 6976 6977 6978 6979 6980 6981 6982 6983 6984 6985 6986 6987 6988 6989 6990 6991 6992 6993 6994 6995 6996 6997 6998 6999 7000 7001 7002 7003 7004 7005 7006 7007 7008 7009 7010 7011 7012 7013 7014 7015 7016 7017 7018 7019 7020 7021 7022 7023 7024 7025 7026 7027 7028 7029 7030 7031 7032 7033 7034 7035 7036 7037 7038 7039 7040 7041 7042 7043 7044 7045 7046 7047 7048 7049 7050 7051 7052 7053 7054 7055 7056 7057 7058 7059 7060 7061 7062 7063 7064 7065 7066 7067 7068 7069 7070 7071 7072 7073 7074 7075 7076 7077 7078 7079 7080 7081 7082 7083 7084 7085 7086 7087 7088 7089 7090 7091 7092 7093 7094 7095 7096 7097 7098 7099 7100 7101 7102 7103 7104 7105 7106 7107 7108 7109 7110 7111 7112 7113 7114 7115 7116 7117 7118 7119 7120 7121 7122 7123 7124 7125 7126 7127 7128 7129 7130 7131 7132 7133 7134 7135 7136 7137 7138 7139 7140 7141 7142 7143 7144 7145 7146 7147 7148 7149 7150 7151 7152 7153 7154 7155 7156 7157 7158 7159 7160 7161 7162 7163 7164 7165 7166 7167 7168 7169 7170 7171 7172 7173 7174 7175 7176 7177 7178 7179 7180 7181 7182 7183 7184 7185 7186 7187 7188 7189 7190 7191 7192 7193 7194 7195 7196 7197 7198 7199 7200 7201 7202 7203 7204 7205 7206 7207 7208 7209 7210 7211 7212 7213 7214 7215 7216 7217 7218 7219 7220 7221 7222 7223 7224 7225 7226 7227 7228 7229 7230 7231 7232 7233 7234 7235 7236 7237 7238 7239 7240 7241 7242 7243 7244 7245 7246 7247 7248 7249 7250 7251 7252 7253 7254 7255 7256 7257 7258 7259 7260 7261 7262 7263 7264 7265 7266 7267 7268 7269 7270 7271 7272 7273 7274 7275 7276 7277 7278 7279 7280 7281 7282 7283 7284 7285 7286 7287 7288 7289 7290 7291 7292 7293 7294 7295 7296 7297 7298 7299 7300 7301 7302 7303 7304 7305 7306 7307 7308 7309 7310 7311 7312 7313 7314 7315 7316 7317 7318 7319 7320 7321 7322 7323 7324 7325 7326 7327 7328 7329 7330 7331 7332 7333 7334 7335 7336 7337 7338 7339 7340 7341 7342 7343 7344 7345 7346 7347 7348 7349 7350 7351 7352 7353 7354 7355 7356 7357 7358 7359 7360 7361 7362 7363 7364 7365 7366 7367 7368 7369 7370 7371 7372 7373 7374 7375 7376 7377 7378 7379 7380 7381 7382 7383 7384 7385 7386 7387 7388 7389 7390 7391 7392 7393 7394 7395 7396 7397 7398 7399 7400 7401 7402 7403 7404 7405 7406 7407 7408 7409 7410 7411 7412 7413 7414 7415 7416 7417 7418 7419 7420 7421 7422 7423 7424 7425 7426 7427 7428 7429 7430 7431 7432 7433 7434 7435 7436 7437 7438 7439 7440 7441 7442 7443 7444 7445 7446 7447 7448 7449 7450 7451 7452 7453 7454 7455 7456 7457 7458 7459 7460 7461 7462 7463 7464 7465 7466 7467 7468 7469 7470 7471 7472 7473 7474 7475 7476 7477 7478 7479 7480 7481 7482 7483 7484 7485 7486 7487 7488 7489 7490 7491 7492 7493 7494 7495 7496 7497 7498 7499 7500 7501 7502 7503 7504 7505 7506 7507 7508 7509 7510 7511 7512 7513 7514 7515 7516 7517 7518 7519 7520 7521 7522 7523 7524 7525 7526 7527 7528 7529 7530 7531 7532 7533 7534 7535 7536 7537 7538 7539 7540 7541 7542 7543 7544 7545 7546 7547 7548 7549 7550 7551 7552 7553 7554 7555 7556 7557 7558 7559 7560 7561 7562 7563 7564 7565 7566 7567 7568 7569 7570 7571 7572 7573 7574 7575 7576 7577 7578 7579 7580 7581 7582 7583 7584 7585 7586 7587 7588 7589 7590 7591 7592 7593 7594 7595 7596 7597 7598 7599 7600 7601 7602 7603 7604 7605 7606 7607 7608 7609 7610 7611 7612 7613 7614 7615 7616 7617 7618 7619 7620 7621 7622 7623 7624 7625 7626 7627 7628 7629 7630 7631 7632 7633 7634 7635 7636 7637 7638 7639 7640 7641 7642 7643 7644 7645 7646 7647 7648 7649 7650 7651 7652 7653 7654 7655 7656 7657 7658 7659 7660 7661 7662 7663 7664 7665 7666 7667 7668 7669 7670 7671 7672 7673 7674 7675 7676 7677 7678 7679 7680 7681 7682 7683 7684 7685 7686 7687 7688 7689 7690 7691 7692 7693 7694 7695 7696 7697 7698 7699 7700 7701 7702 7703 7704 7705 7706 7707 7708 7709 7710 7711 7712 7713 7714 7715 7716 7717 7718 7719 7720 7721 7722 7723 7724 7725 7726 7727 7728 7729 7730 7731 7732 7733 7734 7735 7736 7737 7738 7739 7740 7741 7742 7743 7744 7745 7746 7747 7748 7749 7750 7751 7752 7753 7754 7755 7756 7757 7758 7759 7760 7761 7762 7763 7764 7765 7766 7767 7768 7769 7770 7771 7772 7773 7774 7775 7776 7777 7778 7779 7780 7781 7782 7783 7784 7785 7786 7787 7788 7789 7790 7791 7792 7793 7794 7795 7796 7797 7798 7799 7800 7801 7802 7803 7804 7805 7806 7807 7808 7809 7810 7811 7812 7813 7814 7815 7816 7817 7818 7819 7820 7821 7822 7823 7824 7825 7826 7827 7828 7829 7830 7831 7832 7833 7834 7835 7836 7837 7838 7839 7840 7841 7842 7843 7844 7845 7846 7847 7848 7849 7850 7851 7852 7853 7854 7855 7856 7857 7858 7859 7860 7861 7862 7863 7864 7865 7866 7867 7868 7869 7870 7871 7872 7873 7874 7875 7876 7877 7878 7879 7880 7881 7882 7883 7884 7885 7886 7887 7888 7889 7890 7891 7892 7893 7894 7895 7896 7897 7898 7899 7900 7901 7902 7903 7904 7905 7906 7907 7908 7909 7910 7911 7912 7913 7914 7915 7916 7917 7918 7919 7920 7921 7922 7923 7924 7925 7926 7927 7928 7929 7930 7931 7932 7933 7934 7935 7936 7937 7938 7939 7940 7941 7942 7943 7944 7945 7946 7947 7948 7949 7950 7951 7952 7953 7954 7955 7956 7957 7958 7959 7960 7961 7962 7963 7964 7965 7966 7967 7968 7969 7970 7971 7972 7973 7974 7975 7976 7977 7978 7979 7980 7981 7982 7983 7984 7985 7986 7987 7988 7989 7990 7991 7992 7993 7994 7995 7996 7997 7998 7999 8000 8001 8002 8003 8004 8005 8006 8007 8008 8009 8010 8011 8012 8013 8014 8015 8016 8017 8018 8019 8020 8021 8022 8023 8024 8025 8026 8027 8028 8029 8030 8031 8032 8033 8034 8035 8036 8037 8038 8039 8040 8041 8042 8043 8044 8045 8046 8047 8048 8049 8050 8051 8052 8053 8054 8055 8056 8057 8058 8059 8060 8061 8062 8063 8064 8065 8066 8067 8068 8069 8070 8071 8072 8073 8074 8075 8076 8077 8078 8079 8080 8081 8082 8083 8084 8085 8086 8087 8088 8089 8090 8091 8092 8093 8094 8095 8096 8097 8098 8099 8100 8101 8102 8103 8104 8105 8106 8107 8108 8109 8110 8111 8112 8113 8114 8115 8116 8117 8118 8119 8120 8121 8122 8123 8124 8125 8126 8127 8128 8129 8130 8131 8132 8133 8134 8135 8136 8137 8138 8139 8140 8141 8142 8143 8144 8145 8146 8147 8148 8149 8150 8151 8152 8153 8154 8155 8156 8157 8158 8159 8160 8161 8162 8163 8164 8165 8166 8167 8168 8169 8170 8171 8172 8173 8174 8175 8176 8177 8178 8179 8180 8181 8182 8183 8184 8185 8186 8187 8188 8189 8190 8191 8192 8193 8194 8195 8196 8197 8198 8199 8200 8201 8202 8203 8204 8205 8206 8207 8208 8209 8210 8211 8212 8213 8214 8215 8216 8217 8218 8219 8220 8221 8222 8223 8224 8225 8226 8227 8228 8229 8230 8231 8232 8233 8234 8235 8236 8237 8238 8239 8240 8241 8242 8243 8244 8245 8246 8247 8248 8249 8250 8251 8252 8253 8254 8255 8256 8257 8258 8259 8260 8261 8262 8263 8264 8265 8266 8267 8268 8269 8270 8271 8272 8273 8274 8275 8276 8277 8278 8279 8280 8281 8282 8283 8284 8285 8286 8287 8288 8289 8290 8291 8292 8293 8294 8295 8296 8297 8298 8299 8300 8301 8302 8303 8304 8305 8306 8307 8308 8309 8310 8311 8312 8313 8314 8315 8316 8317 8318 8319 8320 8321 8322 8323 8324 8325 8326 8327 8328 8329 8330 8331 8332 8333 8334 8335 8336 8337 8338 8339 8340 8341 8342 8343 8344 8345 8346 8347 8348 8349 8350 8351 8352 8353 8354 8355 8356 8357 8358 8359 8360 8361 8362 8363 8364 8365 8366 8367 8368 8369 8370 8371 8372 8373 8374 8375 8376 8377 8378 8379 8380 8381 8382 8383 8384 8385 8386 8387 8388 8389 8390 8391 8392 8393 8394 8395 8396 8397 8398 8399 8400 8401 8402 8403 8404 8405 8406 8407 8408 8409 8410 8411 8412 8413 8414 8415 8416 8417 8418 8419 8420 8421 8422 8423 8424 8425 8426 8427 8428 8429 8430 8431 8432 8433 8434 8435 8436 8437 8438 8439 8440 8441 8442 8443 8444 8445 8446 8447 8448 8449 8450 8451 8452 8453 8454 8455 8456 8457 8458 8459 8460 8461 8462 8463 8464 8465 8466 8467 8468 8469 8470 8471 8472 8473 8474 8475 8476 8477 8478 8479 8480 8481 8482 8483 8484 8485 8486 8487 8488 8489 8490 8491 8492 8493 8494 8495 8496 8497 8498 8499 8500 8501 8502 8503 8504 8505 8506 8507 8508 8509 8510 8511 8512 8513 8514 8515 8516 8517 8518 8519 8520 8521 8522 8523 8524 8525 8526 8527 8528 8529 8530 8531 8532 8533 8534 8535 8536 8537 8538 8539 8540 8541 8542 8543 8544 8545 8546 8547 8548 8549 8550 8551 8552 8553 8554 8555 8556 8557 8558 8559 8560 8561 8562 8563 8564 8565 8566 8567 8568 8569 8570 8571 8572 8573 8574 8575 8576 8577 8578 8579 8580 8581 8582 8583 8584 8585 8586 8587 8588 8589 8590 8591 8592 8593 8594 8595 8596 8597 8598 8599 8600 8601 8602 8603 8604 8605 8606 8607 8608 8609 8610 8611 8612 8613 8614 8615 8616 8617 8618 8619 8620 8621 8622 8623 8624 8625 8626 8627 8628 8629 8630 8631 8632 8633 8634 8635 8636 8637 8638 8639 8640 8641 8642 8643 8644 8645 8646 8647 8648 8649 8650 8651 8652 8653 8654 8655 8656 8657 8658 8659 8660 8661 8662 8663 8664 8665 8666 8667 8668 8669 8670 8671 8672 8673 8674 8675 8676 8677 8678 8679 8680 8681 8682 8683 8684 8685 8686 8687 8688 8689 8690 8691 8692 8693 8694 8695 8696 8697 8698 8699 8700 8701 8702 8703 8704 8705 8706 8707 8708 8709 8710 8711 8712 8713 8714 8715 8716 8717 8718 8719 8720 8721 8722 8723 8724 8725 8726 8727 8728 8729 8730 8731 8732 8733 8734 8735 8736 8737 8738 8739 8740 8741 8742 8743 8744 8745 8746 8747 8748 8749 8750 8751 8752 8753 8754 8755 8756 8757 8758 8759 8760 8761 8762 8763 8764 8765 8766 8767 8768 8769 8770 8771 8772 8773 8774 8775 8776 8777 8778 8779 8780 8781 8782 8783 8784 8785 8786 8787 8788 8789 8790 8791 8792 8793 8794 8795 8796 8797 8798 8799 8800 8801 8802 8803 8804 8805 8806 8807 8808 8809 8810 8811 8812 8813 8814 8815 8816 8817 8818 8819 8820 8821 8822 8823 8824 8825 8826 8827 8828 8829 8830 8831 8832 8833 8834 8835 8836 8837 8838 8839 8840 8841 8842 8843 8844 8845 8846 8847 8848 8849 8850 8851 8852 8853 8854 8855 8856 8857 8858 8859 8860 8861 8862 8863 8864 8865 8866 8867 8868 8869 8870 8871 8872 8873 8874 8875 8876 8877 8878 8879 8880 8881 8882 8883 8884 8885 8886 8887 8888 8889 8890 8891 8892 8893 8894 8895 8896 8897 8898 8899 8900 8901 8902 8903 8904 8905 8906 8907 8908 8909 8910 8911 8912 8913 8914 8915 8916 8917 8918 8919 8920 8921 8922 8923 8924 8925 8926 8927 8928 8929 8930 8931 8932 8933 8934 8935 8936 8937 8938 8939 8940 8941 8942 8943 8944 8945 8946 8947 8948 8949 8950 8951 8952 8953 8954 8955 8956 8957 8958 8959 8960 8961 8962 8963 8964 8965 8966 8967 8968 8969 8970 8971 8972 8973 8974 8975 8976 8977 8978 8979 8980 8981 8982 8983 8984 8985 8986 8987 8988 8989 8990 8991 8992 8993 8994 8995 8996 8997 8998 8999 9000 9001 9002 9003 9004 9005 9006 9007 9008 9009 9010 9011 9012 9013 9014 9015 9016 9017 9018 9019 9020 9021 9022 9023 9024 9025 9026 9027 9028 9029 9030 9031 9032 9033 9034 9035 9036 9037 9038 9039 9040 9041 9042 9043 9044 9045 9046 9047 9048 9049 9050 9051 9052 9053 9054 9055 9056 9057 9058 9059 9060 9061 9062 9063 9064 9065 9066 9067 9068 9069 9070 9071 9072 9073 9074 9075 9076 9077 9078 9079 9080 9081 9082 9083 9084 9085 9086 9087 9088 9089 9090 9091 9092 9093 9094 9095 9096 9097 9098 9099 9100 9101 9102 9103 9104 9105 9106 9107 9108 9109 9110 9111 9112 9113 9114 9115 9116 9117 9118 9119 9120 9121 9122 9123 9124 9125 9126 9127 9128 9129 9130 9131 9132 9133 9134 9135 9136 9137 9138 9139 9140 9141 9142 9143 9144 9145 9146 9147 9148 9149 9150 9151 9152 9153 9154 9155 9156 9157 9158 9159 9160 9161 9162 9163 9164 9165 9166 9167 9168 9169 9170 9171 9172 9173 9174 9175 9176 9177 9178 9179 9180 9181 9182 9183 9184 9185 9186 9187 9188 9189 9190 9191 9192 9193 9194 9195 9196 9197 9198 9199 9200 9201 9202 9203 9204 9205 9206 9207 9208 9209 9210 9211 9212 9213 9214 9215 9216 9217 9218 9219 9220 9221 9222 9223 9224 9225 9226 9227 9228 9229 9230 9231 9232 9233 9234 9235 9236 9237 9238 9239 9240 9241 9242 9243 9244 9245 9246 9247 9248 9249 9250 9251 9252 9253 9254 9255 9256 9257 9258 9259 9260 9261 9262 9263 9264 9265 9266 9267 9268 9269 9270 9271 9272 9273 9274 9275 9276 9277 9278 9279 9280 9281 9282 9283 9284 9285 9286 9287 9288 9289 9290 9291 9292 9293 9294 9295 9296 9297 9298 9299 9300 9301 9302 9303 9304 9305 9306 9307 9308 9309 9310 9311 9312 9313 9314 9315 9316 9317 9318 9319 9320 9321 9322 9323 9324 9325 9326 9327 9328 9329 9330 9331 9332 9333 9334 9335 9336 9337 9338 9339 9340 9341 9342 9343 9344 9345 9346 9347 9348 9349 9350 9351 9352 9353 9354 9355 9356 9357 9358 9359 9360 9361 9362 9363 9364 9365 9366 9367 9368 9369 9370 9371 9372 9373 9374 9375 9376 9377 9378 9379 9380 9381 9382 9383 9384 9385 9386 9387 9388 9389 9390 9391 9392 9393 9394 9395 9396 9397 9398 9399 9400 9401 9402 9403 9404 9405 9406 9407 9408 9409 9410 9411 9412 9413 9414 9415 9416 9417 9418 9419 9420 9421 9422 9423 9424 9425 9426 9427 9428 9429 9430 9431 9432 9433 9434 9435 9436 9437 9438 9439 9440 9441 9442 9443 9444 9445 9446 9447 9448 9449 9450 9451 9452 9453 9454 9455 9456 9457 9458 9459 9460 9461 9462 9463 9464 9465 9466 9467 9468 9469 9470 9471 9472 9473 9474 9475 9476 9477 9478 9479 9480 9481 9482 9483 9484 9485 9486 9487 9488 9489 9490 9491 9492 9493 9494 9495 9496 9497 9498 9499 9500 9501 9502 9503 9504 9505 9506 9507 9508 9509 9510 9511 9512 9513 9514 9515 9516 9517 9518 9519 9520 9521 9522 9523 9524 9525 9526 9527 9528 9529 9530 9531 9532 9533 9534 9535 9536 9537 9538 9539 9540 9541 9542 9543 9544 9545 9546 9547 9548 9549 9550 9551 9552 9553 9554 9555 9556 9557 9558 9559 9560 9561 9562 9563 9564 9565 9566 9567 9568 9569 9570 9571 9572 9573 9574 9575 9576 9577 9578 9579 9580 9581 9582 9583 9584 9585 9586 9587 9588 9589 9590 9591 9592 9593 9594 9595 9596 9597 9598 9599 9600 9601 9602 9603 9604 9605 9606 9607 9608 9609 9610 9611 9612 9613 9614 9615 9616 9617 9618 9619 9620 9621 9622 9623 9624 9625 9626 9627 9628 9629 9630 9631 9632 9633 9634 9635 9636 9637 9638 9639 9640 9641 9642 9643 9644 9645 9646 9647 9648 9649 9650 9651 9652 9653 9654 9655 9656 9657 9658 9659 9660 9661 9662 9663 9664 9665 9666 9667 9668 9669 9670 9671 9672 9673 9674 9675 9676 9677 9678 9679 9680 9681 9682 9683 9684 9685 9686 9687 9688 9689 9690 9691 9692 9693 9694 9695 9696 9697 9698 9699 9700 9701 9702 9703 9704 9705 9706 9707 9708 9709 9710 9711 9712 9713 9714 9715 9716 9717 9718 9719 9720 9721 9722 9723 9724 9725 9726 9727 9728 9729 9730 9731 9732 9733 9734 9735 9736 9737 9738 9739 9740 9741 9742 9743 9744 9745 9746 9747 9748 9749 9750 9751 9752 9753 9754 9755 9756 9757 9758 9759 9760 9761 9762 9763 9764 9765 9766 9767 9768 9769 9770 9771 9772 9773 9774 9775 9776 9777 9778 9779 9780 9781 9782 9783 9784 9785 9786 9787 9788 9789 9790 9791 9792 9793 9794 9795 9796 9797 9798 9799 9800 9801 9802 9803 9804 9805 9806 9807 9808 9809 9810 9811 9812 9813 9814 9815 9816 9817 9818 9819 9820 9821 9822 9823 9824 9825 9826 9827 9828 9829 9830 9831 9832 9833 9834 9835 9836 9837 9838 9839 9840 9841 9842 9843 9844 9845 9846 9847 9848 9849 9850 9851 9852 9853 9854 9855 9856 9857 9858 9859 9860 9861 9862 9863 9864 9865 9866 9867 9868 9869 9870 9871 9872 9873 9874 9875 9876 9877 9878 9879 9880 9881 9882 9883 9884 9885 9886 9887 9888 9889 9890 9891 9892 9893 9894 9895 9896 9897 9898 9899 9900 9901 9902 9903 9904 9905 9906 9907 9908 9909 9910 9911 9912 9913 9914 9915 9916 9917 9918 9919 9920 9921 9922 9923 9924 9925 9926 9927 9928 9929 9930 9931 9932 9933 9934 9935 9936 9937 9938 9939 9940 9941 9942 9943 9944 9945 9946 | ! lemmata.ca
!Catalán
!This file is part of COLLATINVS
!COLLATINVS is free software; you can redistribute it and/or modify
!it under the terms of the GNU General Public License as published by
!the Free Software Foundation; either version 2 of the License, or
!(at your option) any later version.
!
!COLLATINVS is distributed in the hope that it will be useful,
!but WITHOUT ANY WARRANTY; without even the implied warranty of
!MERCHANTABILITY or FITNESS FOR A PARTICULAR PURPOSE. See the
!GNU General Public License for more details.
!
!You should have received a copy of the GNU General Public License
!along with COLLATINVS; if not, write to the Free Software
!Foundation, Inc., 59 Temple Place, Suite 330, Boston, MA 02111-1307 USA
! (c) © Yves Ouvrard, 2011 - 2014
!
abacus|àbac (tauler de comptar); tauler (de joc)
abalieno|1. allunyar, apartar 2. alliberar de, privar de
abdico|negar, renegar, refusar, renunciar a
abdomen|ventre, golafreria, gola
abdo|allunyar de, apartar, amagar (abditus, a, um : amagat, ocult, secret)
Abducillus|Abducil
abduco|emportar-se, retirar, apartar, separar
abeo|anar-se'n, allunyar-se, marxar
aberro|extraviar-se, desviar-se, equivocar-se, errar
abhinc|d'aquí, a partir de'ara; prep. (+ac. o abl.)
abhorrens|+abl. = estrany, inoportú, inconciliable, incompatible
abhorreo|allunyar-se amb horror, refusar, ser incompatible
abicio|llançar, abandonar, abatre
abies|avet, fusta d'avet
abigo|allunyar, robar, expulsar, avortar
abitus|partença, marxa, sortida, eixida
abjicio|llançar, abandonar, abatre
abjuro|negar amb un jurament
ablego|alllunyar, enviar lluny, tenir allunyat
abluo|rentar, purificar
abnego|refusar categòricament, negar
abnuo|fer que no (amb un senyal), negar, refusar, rebutjar
aboleo|destruir, suprimir, esvair
abolitio|suppressió, abolició
Aborigines|primers habitants d'una terra, aborígenes
aborior|morir, apagar-se, avortar
Abraham|Abraham
abripio|emportar-se, arrabassar, robar, furtar
abrogo|anul·lar, suprimir, treure, menysprear
abrumpo|trencar, rompre, esquinçar, tallar, apartar
abruptum|les parts trencades (in abruptum : dins l'abisme)
abscedo|allunyar-se, anar-se'n, se apartar-se, abandonar, renunciar
abscido|amputar, tallar; separar; suprimir
abscindo|esquinçar, arrencar, tallar; separar
abscondo|amagar, ocultar; cobrir; perdre de vista, dissimular
absens|absent
absentia|absència, manca
absidatus|arquejat, voltat
absida|1 - arc, volta. - 2 - curs d'un planeta. - 3 - cor (d'una església), absis.
absilio|fugir saltant, fugir, allunyar-se saltant.
absimilis|diferent
absisto|allunyar-se, retirar-se; renunciar a, deixar de, cessar
absis|1 - volta, arc. - 2 - absis. - 3 - plat buit. - 4 - òrbita (d'una planeta)
absolutio|1.abandonament 2. acabament, perfecció 3. exactitud
absolvo|deslligar; alliberar, deixar lliure; pagar; absoldre; acabar, enllestir
absonus|dissonant, discordant, incompatible
absque|sense, lluny de, llevat de, excepte
absterreo|espantar, allunyar, dissuadir, apartar
abstineo|1. tenir allunyat de, apartar, privar 2. abstenir-se de, privar-se de, renunciar a (+abl., gen. o ab)
abstraho|separar, apartar, allunyar de, arrencar; distreure
abstrudo|ficar, sostreure de la vistar, amagar, dissimular
absumo|consumir, exhaurir, gastar; dissipar, malgastar; destruir, exterminar
absum|ser absent, ser lluny; ser distant, distar; ser lliure; faltar, mancar
absurde|absurdament, inapropiadament, sense motiu
absurdus|1 - discordant, desagradable. - 2 - sense sentit, ridícul, absurd. - 3 - extravagant, estrany. - 4 - incapaç, inútil
abs|+ abl. : per, de
abundans|abundant
abundanter|abundantment
abundantia|abundància, riquesa, sobreabundància
abunde|en abundància
abundo|vessar-se, desbordar-se, brollar; tenir en abundància, estar ben proveït de; ser ric
abutor|consumir totalment, esgotar (+ac.); gaudir de, utilitzar (+ab.); abusar de, aprofitar-se de (+abl.)
ab|+ abl. : de, des de, de part de, a partir de, per (en frase passiva), per, per efecte de
Acastus|Acast (rei de Tessàlia)
Acca|Aca
accedo|1. acostar-se, apropar-se, anar a trobar; arribar, afegir-se; participar; assemblar-se
accendo|encendre, fer cremar; inflamar, incitar, atiar, despertar
acceptus|benvingut, estimat, ben acollit, agradable
accerso|fer venir, cridar
accessus|arribada, aproximació; entrada, accés; atac
accido|caure, llançar-se; arribar, esdevenir-se, passar, escaure
accingo|cenyir, ajustar, proveir; preparar-se
accio|fer venir, cridar, enviar (accitus, a, um : importat, d'origen estranger)
accipio|prendre, rebre, acceptar, acollir, admetre, aprendre, agafar (acceptus, a, um : ben acollit, agradable)
accipiter|esparver, falcó, ocell de presa
accitus|crida, reclamació
acclamatio|crits, cridòria, aclamació
acclamo|cridar, exclamar, proclamar, declarar; aclamar, protestar
acclinis|recolzat; propens
accola|veí
accolo|viure vora, ser veí de
accommodo|a), preparar; animum : aplicar-se, disposar-se; atribuir, atorgar
accommodus|apropriat, convenient, adient
Acco|Acó
accubo|jeure, estar gitat, estar entaulat; estendre's, estar adossat + dat
accumbo|ajure's, gitar-se; entaular-se
accurate|amb cura, amb sol·licitud
!accuratius|comparatiu d'accurate : amb cura, amb sol·licitud
accuratus|fet amb cura, acurat, refinat
accurro|acudir, córrer; acostar-se; presentar-se; atacar
accursus|cursa, socors; atac, càrrega
accusatio|acusació (contra + ac.), discurs d'acusació
accusator|acusador, demandant; delator
accuso|acusar; blasmar, censurar
acerbitas|aspror, amargor, duresa, severitat
acerbus|aspre, agre; prematur, verd; dur, amarg, cruel
acernus|d'erable
Acerronia|Acerrònia
acervatim|a munts, a piles; profusament; a grans trets, en gros
acervus|munt, amuntegament, pila; massa
acer|1 - agut, punxant, punyent, penetrant, dur, violent. 2 - penetrant, subtil, fi, viu. 3 - actiu, ferotge, vigorós, enèrgic, ardent. 4 - irritable, irascible, fogós, severe, cruel, terrible.
Acestes|Acestes
acetum|vinagre, mordacitat, agudesa
Achaia|Acaia
Acheron|Aqueront, riu dels inferns
Achillas|Aquil-las
Achilles|Aquil·les
Achivus|grec ; Achiuus, i, m. : grec, aqueu
acia|fil de cosir
acidus|agre, àcid; aspre, amarg
acies|punta, tall, espasa; penetració, agudesa; mirada, resplendor; línia de combat, rengle, formació; batalla, combat
aconitum|aconit (herba verinosa)
acquiesco|reposar, descansar, dormir; calmar-se; confiar (+dat.: en)
acquiro|afegir, augmentar; obtenir, adquirir, aconseguir
acriter|irritantment, vivament; agudament; enèrgicament; aferrissadament; durament, asprament
Actiacus|d'Acci
actio|1. acció, activitat, acte 2. procés judicial 3. actuació (d'un magistrat), procediment 4. discurs, acció oratòria
actito|repetir; pledejar sovint; representar sovint
actor|1. conductor, guia 2. autor 3. agent, realitzador 4. actor 5. orador, advocat, defensor o acusador
actuarius|taquígraf, escrivà, secretari
actum|acte, acció; gesta; decret; acta oficial, diari oficial, memòria, informe
actus|impuls, moviment; actus (mesura de longitud: cent peus), mesura; acció oratòria, representació teatral; acció, acte
actutum|tot seguit, immediatament
aculeus|fibló, punxa; pulla; fibló, agulló, esperó
acumen|punta, cim, fibló; agudesa, penetració, subtilesa
acus|agulla
acutus|punxegut, esmolat, agut; punyent; penetrant, fi
ac|i, i també
adaequo|igualar, anivellar, equiparar; aconseguir
adamo|enamorar-se de, estimar, aspirar a
Adam|Adam
adapto|adaptar, ajustar
adcelero|apressar-se, accelerar, avançar
adclivis|que fa pujada, pendent, rost
adcresco|anar creixent, créixer; afegir-se
addecet|convé, escau
addico|atorgar; declarar; ésser favorable
addisco|adquirir nous coneixements, aprendre
addo|afegir
adduco|1. portar cap a si, estirar 2. portar, menar, conduir
adductus|comprimit ; sever
ademptio|privació, sostracció
adeo|tant ; adeo... ut + subj : tant ... que
adeps|greix
adequito|cavalcar
adfatim|prou i massa, abundamment
adfatus|mot, expressió; conversa
adfectio|1. estat, disposició 2. reacció, actitud 3. sentiment, afecte
adfecto|emprendre, intentar, intentar de guanyar, esforçar-se per, aspirar a, agafar
adfectus|proveït; disposat; afeblit
adfero|portar
adficio|proveir, dotar, afectar
adfigo|subjectar, fixar
adfingo|1. aplicar, afegir 2. atribuir, imputar
adfinitas|afinitat, parentiu
adfirmatio|confirmació, seguretat
adfirmo|1. confirmar, enfortir 2. assegurar, prometre
adflatus|buf, inspiració
adflecto|moure, influir
adflicto|colpejar, danyar, maltractar
adfligo|llençar contra, tirar a terra, batre (adflictus, a, um : decaigut, abatut, afligit)
adflo|bufar, llençar l'alè sobre
adfluo|córrer, afluir; sobreeixir, abundar
adformido|tenir por
adfor|parlar a, adreçar-se a
adfrico|fregar, friccionar
adfundo|vessar, escampar
Adgandestrius|Adgandestri (cap dels cats, poble de la Germània)
adgero|portar, aportar; amuntegar, acumular
adgestus|transport
adgnosco|reconèixer
adgredior|avançar, apropar-se, assaltar, atacar
adgrego|ajuntar, associar
adguberno|governar
adhaereo|estar aferrat
adhaeresco|unir-se, enganxar-se
Adherbal|Adhèrbal (fill de Micipsa, rei dels númides)
adhibeo|1. aplicar, prestar, aplicar, presentar 2. admetre, afegir 3. emprar, recórrer a 4. fer acudir, convocar, convidar, designar, nomenar, tractar.
adhortor|exhortar, incitar, encoratjar
adhuc|fins ara, fins a aquest punt, encara ara
adicio|afegir; disparar
adigo|1. empènyer, menar 2. emmenar, forçar 3. lligar, vincular
adimo|prendre, llevar, arrabassar, suprimir, impedir.
adipiscor|atènyer, obtenir
aditus|accés
adjaceo|jeure a la vora
adjectio|afegiment, augment
adjicio|1. llençar 2. afegir
adjudico|concedir, atribuir, adjudicar
adjumentum|ajuda, socors, assistència
adjunctio|apropament, unió, afinitat
adjungo|1. unir, ajuntar 2. afegir, annexar 3. associar, relacionar
adjuro|afirmar amb jurament, jurar.
adjutorium|ajut, col·laboració
adjutor|ajudant, auxiliar, adjunt
adjuto|ajudar
adjutrix|ajudant, afavoridora
adjuvo|ajudar, socórrer
adlabor|lliscar
adlapsus|lliscada, atansament
adlevo|aixecar, alleujar, mitigar
adligo|lligar, subjectar
adlino|estendre sobre
adloquium|enraonament, conversa, xerrada, exhortació
adloquor|parlar a, arengar a, exhortar
adluo|mullar, banyar
adminiculum|suport
administratio|acompliment; administració, execució, gestió, direcció
administro|governar, administrar, ajudar
admirabilis|meravellós, admirable
admirandus|digne d'admiració, admirable
admiratio|admiració, respecte
admirator|admirador
admiror|sorprendre's, admirar-se
admisceo|mesclar, barrejar, ajuntar
admitto|1. deixar entrar 2. donar accés, admetre, permetre
admodum|del tot, en gran mesura
admolior|maldar; esforçar-se
admoneo|1. fer recordar 2. advertir, avisar 3. amonestar 4. recomanar
admonitus|evocació; consell, advertiment
admoveo|1. posar prop, emmenar, acostar; emprar, fer apropar 2. avançar, acostar, situar
admurmuratio|rumor
adnecto|unir, vincular
adnitor|recolçar-se, esforçar-se
adnoto|anotar, observar, indicar
adno|nedar cap a, anar nedant
adnuntio|anunciar
adnuo|fer senyals (especialment d'aprovació) amb el cap, consentir, assentir
adnuto|fer senyals (especialment d'aprovació) amb el cap
adoleo|fer cremar
adolescens|adolescent, jove
adolesco|créixer, fer-se gran
Adoneus|Adonis
adoptio|adopció
adoptivus|adoptiu
adopto|adoptar, prendre, escollir
adoratio|veneració, adoració
adoreus|de blat
adorior|atacar
adorno|disposar, embellir
adoro|adorar, implorar
adpendix|apèndix; aditament, suplement
adpeto|sortir a l'encontre, intentar agafar, desitjar, atacar, abordar, atreure's
!adplico|ajuntar, aplicar
adprecor|pregar, invocar
adprimo|estrènyer, prémer
adprono|inclinar endavant, abaixar
adpugno|escometre, atacar
adpulsus|1. abordatge, accés, arribada, acostament
Adrana|Adrana (riu de la Germània)
adrepo|esmunyir-se
adrideo|riure, somriure, plaure
adrigo|posar dret, dreçar; animar, excitar
adripio|agafar, apoderar-se de
adroganter|amb arrogància
adrogantia|arrogància, presumpció, insolència, altivesa; pertinàcia, obstinació
adrogo|atribuir-se, apropiar-se
adscribo|escriure a més a més, afegir (en un text)
adsectatio|acompanyament, suport, estudi.
adsectator|seguidor, partidari, company, deixeble, pretendent.
adsector|. - seguir continuament, ésser seguidor
adsensio|adhesió, assentiment
adsensus|assentiment, adhesió, aprovació
adsentior|estar d'acord
adsentio|estar d'acord
adsentor|aprovar continuament, assentir, afalagar, lloar
adsequor|1. anar al darrere, encalçar 2. arribar a, aconseguir
adservo|guardar, protegir
adseveratio|asseveració, afirmació seriosa
adsevero|parlar seriosament, afirmar, assegurar
adsideo|seure a la vora, acampar prop de, assistir, assessorar, assetjar
adsidue|assíduament, constantment, incessantment
adsiduitas|assiduïtat, presència constant, freqüentació, constància, tenacitat
adsiduo|constantment
adsiduus|assidu
adsigno|assignar, distribuir, adjudicar, imputar, confiar
adsimulo|reproduir, fingir
adsisto|situar-se prop de, resistir, aturar-se, defensar
adsoleo|acostumar (ut adsolet : com de costum)
adsono|ressonar, respondre (a una veu)
adsto|estar dret davant, romandre
adstrepo|ressonar, cridar
adstringo|lligar estretament, estrènyer, comprimir (adstrictus, a, um : lligat, estricte, dens, compacte)
adstupeo|sorprendre's (dat.)
adsuesco|acostumar-se, avesar-se
adsuetudo|costum
adsulto|venir saltant, saltar damunt, assaltar
adsultus|escomesa, atac
adsumo|prendre, agafar, sumar
adsum|ésser present, assistir, ajudar
adsurgo|aixecar-se, elevar-se, posar-se dret
adtendo|estendre, fixar-se bé
adtexo|teixir, enllaçar
adtingo|tocar, atènyer, referir-se a
adtollo|aixecar, alçar, elevar
adtraho|arrossegar, estirar amb força, atreure
adtrecto|tocar, manejar
adtribuo|atribuir
adulatio|carícia, afalac, reverència
adulator|afalagador, adulador
adulescens|jove, adolescent
adulescentia|joventut, adolescència
adulescentulus|jovenet, molt jove
adulor|afalagar, adular
adulo|afalagar, adular
adulterinus|impur, adulterat, falsificat, llicenciós, adúlter
adulterium|adulteri
adulter|adúlter
adultus|adult
adumbro|ombrejar
aduncus|corb, corbat, ganxut
adurgeo|apressar, perseguir
aduro|cremar superficialment
adusque|fins a (+ ac); completament
adveho|transportar
advena|estranger
advenio|arribar
adventicius|estranger
adventor|client, visitant
advento|apropar-se, arribar
adventus|arribada, vinguda
adversarius|enemic, rival
adversor|oposar-se
adversus2|enfront de
adversus|oposat ; aduersae res : adversitats, desgràcies
adverto|girar, posar atenció ; - animum : parar esment
advesperasco|(impersonal) es fa fosc, es fa vespre
advesperesco|(impersonnel) es fa fosc, es fa vespre
advocatus|assitent, conseller legal, advocat, defensor
advoco|convocar, cridar
advolo|apropar-se volant, precipitar-se
advolvo|fer rodar, se aduoluere o aduoluii : prostrar-se
advorsus|oposat (+ ac. : enfront de)
adytum|santuari
ad|cap a, fins a, prop de
Aebutia|Ebúcia
Aebutius|Ebuci (nom d'home)
aedes|casa, temple
aedificium|edifici
aedifico|construir, edificar
aedilis|edil
aedilitas|edilitat, funció dels edils
aedituus|curador, guardià d'un temple
Aegaeus|d'Egeu
Aegates|les Egates (illes de la costa de Sicília)
Aegeates|egeata, d'Ègae (a Eòlia)
aeger|malalt (aegrum, i, n. : malaltia)
Aegeum|mar Egeu
aegre|penosament, difícilment, de mal grat
aegritudo|malaltia, angoixa
aegroto|estar malalt
aegrotus|malalt, sofrent
Aegyptius|egipci
Aegyptus|Egipte
Aelia|Èlia
Aelius|Eli
Aemilianus|Emilià
Aemilia|Emília
Aemilius|Emili
aemulatio|desig d'emular, rivalitat, gelosia
aemulor|imitar, emular
aemulus|seguidor, èmul, rival
Aeneas|Eneas
aeneus|de coure, de bronze
aenus|de coure
Aeolia|Eòlia
aequabilis|igualable, estable
aequalis|igual en edat, de la mateixa condició
aequalitas|igualtat, exactitud
aequaliter|amb igualtat
aeque|igualment
aequinoctialis|equinoccial
aequinoctium|equinocci
aequiparatio|comparació
aequipero|igualar, comparar (rem ad rem : una cosa amb una altra)
aequitas|igualtat
aequoreus|marí, del mar
aequor|superfície plana, superfície del mar, mar
aequo|anivellar, aplanar, igualar
aequus|igual, equiparable (aequum est : convé) (ex aequo : del mateix nivell)
aerarium|tresor públic, erari
aeratus|cobert de bronze
aereus|de bronze, de coure
aerius|aeri
aerumna|tasca, treball, tribulació
aerumnosus|dissortat, turmentós
aer|aire
Aesapus|Esap (riu)
Aesculapius|Esculapi (déu de la medecina)
Aesernia|Esèrnia (ciutat del Samni)
Aeserninus|eserní, d'Esèrnia
Aesonius|d'Eson
Aesopus|Isop (fabulista grec)
aestas|estiu
aestifer|calorós
aestimatio|avaluació, estimació, valor, preu
aestimo|preuar, apreciar, jutjar, pensar, estimar
aestiva|pl. campament d'estiu
aestivus|de l'estiu, estival
aestuarium|estuari, llacuna, aiguamoll
aestumo|preuar, apreciar, jutjar, pensar, estimar
aestuosus|calorós
aestuo|bullir
aestus|calor, ardor, maregassa, agitació
aes|bronze ; moneda de coure o de bronze = as ; diners. (aes alienum : deutes)
aetas|1. anys de la vida 2. edat 3. joventut 4. temps, època
aetatula|edat tendra, infantesa
aeternitas|eternitat
aeternus|etern
aetherius|celest
aether|cel
Aethiopia|Etiòpia
Aethiops|etíop
aethra|resplendor, brillantor (dels estels)
Aetna|Etna (volcà de Sicília)
Aetolia|Etòlia
aevum|època, eternitat, edat
affectatio|afectació, anhel
affinis|1. limítrof, veí 2. propens a 3. associat, parent
afflictus|abatut, afligit, decaigut
Afrania|Afrània (nom de dona)
Afranius|Afrani
Africanus|africà
Africa|Àfrica
africum|garbí (vent del sud-oest)
Africus|africà ; nom nt. : garbí (vent del sud-oest)
Agamemnon|Agamèmnon (cap dels grecs a la guerra de Troia)
agaso|palafrener, cavallerís
agedum|vinga, apa, d'acord
Agerinus|Agerí
ager|territori, contrada, camp
age|vinga!
aggero2|amuntegar, acumular; aixecar, construir
agger|material de construcció, terraplè, terrassa, marge
agilis|lleuger, ràpid, àgil
agino|bellugar-se, remoure's
agitatio|activitat, agitació, moviment
agitator|conductor
agito|1. moure 2. posar en moviment 3. bellugar, agitar, pertorbar, excitar 4. ocupar-se de, emprendre
agmen|exèrcit en marxa, formació
agna|ovella jove, anyella
agnellus|anyell petit
agninus|d'anyell
agnitio|coneixement, reconeixement
agnosco|reconèixer, comprendre
agnus|anyell
agon|lluita, competició. ac. s. agona
ago|1. tirar endavant, fer anar, conduir, venir, guiar 2. fer, actuar, tractar, negociar
agrarius|agrari, del camp
agrestis|propi del camp, agrest, camperol, rústic, rude, inculte
agricola|conreador del camp, pagès, agricultor
Agrippa|Agripa
Agrippina|Agripina
aha|ah!
aheneus|de bronze, de coure
ahenus|de bronze, de coure
aio|afirmar; ait : diu
ais|tu dius
akoinoetoi|sense sentit comú
alacer|lleuger, viu
alacritas|vivesa, ardor, abrivament
alapa|donar una bufetada
alarius|auxiliar, de la cavalleria auxiliar
ala|ala, flanc (d'un exèrcit)
Albanus|Albà, d'Alba
Alba|Alba
albeo|ésser blanc
albico|tenir un color blanquinós
Albinus|Albí
Albis|Albis o Elba (riu de la Germània)
albor|blanc (de l'ou)
albulus|blanc
Albunea|Albúnea (font prop de Tíbur)
albus|blanc
Alcestis|Alcestis (esposa d'Admet que va acceptar baixar als inferns en comptes del seu marit)
alces|ant
Alcibiades|Alcibíades
aleatorius|del joc
aleator|jugador
alea|joc de daus, joc, atzar
aleo|jugador
ales|adj. : alat; subst. : ocell, auguri; (poétique) au
Alexander|Alexandre
Alexandrea|Alexandria
Alexandria|Alexandria
Alexandrinus|alexandrí, d'Alexandria
alga|alga
algeo|tenir fred
algor|fred
alias|d'una altra manera, en un altre moment
alibi|en un altre lloc
alica|espelta
alienatio|cessió, allunyament, separació
alienigena|nascut en un altre país, estranger
alieno|alienar; allunyar, transformar (alienatus,a, um : hostil, enemic)
alienus|1. d'un altre, estranger 2. allunyat, inadequat, desfavorable
aliger|que té ales, alat
alimentum|aliments
alimonia|alimentació, nodriment
alioquin|nogensmenys
alioqui|altrament
alipilus|depilatori d'aixelles
alipta|massatgista, entrenador
aliptes|massatgista, entrenador
aliquamdiu|durant algun temps
aliquam|multum : una gran quantitat, força, bastant
aliquandiu|durant algun temps
aliquando|algun dia, alguna vegada
aliquantisper|durant algun temps
aliquanto|bastant, un poc
aliquantum|una quantitat considerable, una bona part
aliquantus|bastant gran, considerable
aliquis|1. pron. algú, alguna persona, qualcú 2. adj. algun, un o altre, qualque
aliqui|algun
aliquotiens|alguna vegada
aliquot|alguns, un cert nombre
aliquo|a algun lloc, vers a alguna part
Aliso|Alisó (fortalesa)
aliter|d'una altra manera
alius|altre, un altre
allium|all
Allobroges|els al·lòbroges (poble gal)
allocutio|al·locució, parlament
alludo|divertir-se, joguinejar
alluvies|avinguda d'aigua, desbordament
almus|vivificador, nutrici; benèfic, maternal
alnus|vern
alo|1. nodrir, alimentar 2. fer crèixer 3. donar suport
Alpes|els Alps
Alpinus|dels Alps
altare|altar, ara
altar|altar, ara
altercatio|baralla, disputa
altercor|1. disputar 2. barallar-se 3. altercar
alterno|fluctuar, alternar
alternus|alternatiu, altern, mutu
alteruter|un dels dos, l'un o l'altre
alter|un altre (de dos)
alte|alt, enlaire
altitudo|altura, alçària
altrinsecus|de l'altre costat, dels dos costats
altrix|nodrissa, dida
altrorsus|de l'altra banda
altum|alta mar, altura
altus|alt, profund, gran
alumentum|aliments
alumnus|criat, pujat, educat
alveus|gaveta, llit d'un riu
alvus|ventre, panxa, intestins
amabilis|digne d'ésser amat
amabo|et prego
amans|amant
amanter|amigablement, afectuosament
Amanus|l'Amà (muntanya situada entre Síria i Cilícia)
amaritudo|amargor, aspror
amarus|agre
amatorius|de l'amor
amator|enamorat, amant, llibertí
ambages|marrada, ambigüitat
Ambarri|els ambarres (regió lionesa)
ambedo|menjar
ambigo|disputar
ambigue|d'una manera ambigua
ambiguus|incert, variable, indecís, ambigu
Ambiorix|Ambíorix
ambio|donar voltes entorn, anar al voltant, sol·licitar
ambitiose|afalagadorament, ambiciosament
ambitiosus|pretenciós, afalagador (ambitiosus, i, m. : desitjós de glòria)
ambitio|1. sol·licitació de vots 2. ambició 3. pompa, ostentació
ambitus|suborn, moviment circular, volta, contorn
Ambrones|els ambrons (poble d'origen gal)
ambrosia|ambrosia (aliment dels déus)
ambulator|venedor ambulant
ambulo|caminar, anar, marxar
amburo|cremar a l'entorn, socarrar
amens|foll, boig, dement
amentia|follia, bogeria, demència
Amerinus|d'Amèria (ciutat d'Umbria) Amerina, orum, n. : espècie de fruit)
amica|amiga, estimada
amicio|vestir, cobrir
amicitia|1. amistat, afinitat 2. cercle d'amics; en plur. els amics 3. amistat política, aliança, pau, concòrdia
amictus|cobertor, mantell, abillament
amiculum|mantell, capa
amicus2|amic (adj.)
amicus|amic (nom)
Amisia|Amísia (riu de la Germània)
amita|germana del pare, tia paterna
amitto|perdre
amnicus|de riu
amnis|riu, corrent
amoenitas|delícia, bellesa, amenitat
amoenus|agradable, deliciós, amè
amolior|apartar, allunyar
amolitus|apartat, allunyat
amomum|amom (planta aromàtica), perfum d'amom
amor|amor
amoveo|allunyar, apartar
amo|amar, estimar, tenir amor a
Amphion|Amfíon
amphistomus|amb dues entrades
amphitheatrum|amfiteatre
amphora|àmfora
amplector|1. abraçar, envoltar 2. agafar 3. aprofitar 4. afavorir a 5. acollir de bon grat
amplecto|abraçar
amplexus|abraçada, carícia, estreta
ample|generosament, esplèndidament
amplifico|engrandir, acréixer, augmentar
amplio|augmentar, engrandir
ampliter|generosament
amplitudo|grandària, extensió
amplus|gran, important
amputo|tallar, amputar
Amulius|Amuli
anagnosta|esclau lector
anagnostes|esclau lector
anas|ànec
anceps|1. de dos caps 2. doble 3. dubtós, ambigu, indecís
Anchisiades|fill d'Anquises (Eneas)
anchora|àncora
ancile|escut oval (caigut del cel sota el regnat de Numa : el rei, per evitar que fos furtat, en feu fabricar onze més d'iguals, tots els quals eren servats pels sacerdots salis)
ancillariolus|conquistador de criades
ancillaris|propi d'esclaves, servil
ancilla|serventa, esclava
ancillula|serventa jove
ancora|àncora
Ancus|Ancus
Andes|els andes (poble gal de l'actual Anjou)
Andocumborius|Andocumbori
Androclus|Androcle
Androgeus|Androgèu (fill de Minos)
androgynes|androgin, hermafrodita
Andromeda|Andròmeda
angelus|àngel
angiportus|pas estret, carreró
angor|angoixa, opressió, turment
ango|estrènyer, estrangular, estar angoixat, neguitejar
Angrivarii|els angrivaris (poble germànic)
anguis|serp
angulus|angle, racó
angustiae|congost, gorja; escassetat; situació crítica
angustus|estret, exigu
anhelitus|esbufec, bleix ; respiració ; alè
anhelo|esbufegar
anhelus|anhelós, fatigat
Anicetus|Anicet
anicula|vella petita
animadversio|cura, atenció, esment
animadverto|1. parar atenció, parar esment 2. reconèixer, adonar-se de, observar 3. blasmar, criticar, censurar, castigar, prendre mesures contra, punir
animadvorto|1. parar atenció, parar esment 2. reconèixer, adonar-se de, observar 3. blasmar, criticar, censurar, castigar, prendre mesures contra, punir
animalis|animat, vital
animal|ésser viu, animal
animator|que dóna vida, animador
anima|cor, ànima
animosus|coratjós, valent, animós
animo|animar, donar vida
animus|cor, temperament, ànim, esperit
Anio|l'Aniè (afluent del Tíber)
aniticula|ànec
Annaeus|Anneu
annales|pl. annals
Anna|Anna
Annia|Ànnia
Annibal|Anníbal
annitor|1. recolzar-se 2. esforçar-se, maldar
Annius|Anni (nom d'home)
annona|provisió de blat
annon|o no ?
annosus|carregat d'anys
annoto|anotar, observar
annulus|anell
annuo|fer senyals (especialment d'aprovació) amb el cap, consentir, assentir
annus|any
annuus|de l'any, anyal
ansa|ansa, nansa ; ocasió
anser|oca
antarcticus|antàrtic
anteambulo|precursor, lacai
antea|abans
antecedo|anar davant, precedir
anteeo|1 - anar davant, marxar davant, precedir. - 2 - sobrepassar, avantatjar. - 3 - avançar, prevenir. - 4 - prevenir, pressentir.
antefero|portar davant, avançar-se, preferir
antefixus|clavat
antehabeo|preferir
antehac|abans d'ara, fins ara
Anteius|Anteu (nom d'home)
antelucanus|anterior al dia, matiner
antelucio|abans del dia
antemna|antena, verga, vela
antependulus|que penja per davant
antepono|posar davant, preferir a (+ dat.)
antequam|abans que, abans de
antevenio|venir abans, arribar primer
ante|davant de, abans de ; adv. davant, abans
Antias|d'Anci
antideo|+ Dat. : sobrepassar
antidotum|antídot, contraverí
Antiochenses|els antioquens, els habitants d'Antioquia
Antiochenus|d'Antíoc
Antiochia|Antioquia
Antiochus|Antioc
Antiopa|Antíope
Antiope|Antíope
antiquitas|temps antic, antiguitat; vellesa
antiquitus|des de l'antiguitat, antigament
antiquo|votar contra, suprimir
antiquus|antic, vell
antistes|sacerdot o sacerdotessa principal, mestre
antisto|ultrapassar
Antius|Anci
Antonius|Antoni
antrum|antre, gruta, balma
Antyllius|Antil·li
anulus|anell, rínxol
anus|dona vella
anxius|1.ansiós, inquiet, turmentat 2. vigilant 3. penós
an|és que? ; an... an..., si... o bé
Aonius|aoni, d'Aònia (nom mític de Beòcia)
aorgesias|mot grec : paciència
apage|via!, aparta! : + Ac.; absolu : fora d'aquí, apage sis : què dius ara!
Apenninus|l'Apenní, els Apennins
aperio|obrir, posar al descobert (apertus, a, um : 1 - descobert, obert; accessible, lliure. - 2 - manifest, évident; públic. - 3 - clar, intel·ligible. - 4 - franc, obert, lleial.)
aperte|obertament
aper|senglar
apex|àpex, punta, cima
Apion|Apió
apis|abella
apoculo|desaparèixer
Apollonidenses|les habitants d'Apol·lònia
Apollo|Apol·lo
Aponius|Aponi (nom d'home)
apparatus|preparatiu, ostentació, organització, equipament, abillaments, aparells, estris
appareo|1. ésser visible, aparent (apparet = és evident) 2. servir
apparo|preparar, estar disposat a
appellatio|apel·lació, recurs, denominació, nom
appellito|anomenar sovint
appello2|anomenar
appello|conduir, dirigir
Appenninus|l'Apenní, els Apennins
appetens|+ gen. àvid, avariciós
Appianus|Apià
Appius|Api
applaudo|picar contra, aplaudir
applicatio|inclinació, interès, vincle
applico|aplicar, adossar, dirigir, associar
appono|posar al costat, posar damunt
apprehendo|agafar, prendre
approbo|aprovar
appropinquo|apropar-se
Appuleia|Apuleia
Appuleius|Apuleu
apricus|assolellat, exposat al sol
Apronius|Aproni
Apr|d'abril
apto|adapter, attacher - preparar, disposar
aptus|lligat, apte
apud|prop de, a casa de
Apuleius|Apuleu
Apulia|Apúlia
Apulus|apuli, d'Apúlia (Apuli, orum, m. : les Apuliens)
aput|+ ac. : prop de
Ap|abreviatura de Api
aquaeductus|aqüeducte
aqua|aigua
aquila|àguila
Aquileia|Aquileia (ciutat d'Ístria)
aquilifer|aquilífer (portaestendard de la legió)
Aquilius|Aquili
aquilo|aquiló, vent del nord, nord
aquilus|bru
Aquinum|Aquí (ciutat del Laci)
Aquitania|Aquitània
Aquitanus|l'aquità
aquosus|aigualós, humid
aranea|aranya, teranyina
araneus|d'aranya
Arar|Àrar o Saona (riu de la Gàl·lia)
arator|llaurador, agricultor
aratrum|arada
Arausio|Arausi (ciutat de la Gàl·lia Narbonense, avui Orange)
ara|altar, ara
arbiter|testimoni, àrbitre
arbitrarius|arbitrari, voluntari
arbitratus|arbitri, poder, decisió
arbitrium|poder, gust
arbitror|1. observar 2. pensar, jutjar (arbitro, as, are : arcaic)
arboreus|d'arbre ; semblant a un arbre
arbor|arbre
arbuteus|d'arboç
Arcadia|Arcàdia (regió de Grècia)
arcanum|secret
arcanus|secret
Arcas|arcadi (d'Arcàdia, regió de Grècia)
arca|cofre, caixa
arceo|contenir, retenir, impedir
arcesso|1. fer venir, cridar (arcessitus, a, um : provocat, poc natural) 2. citar a judici, acusar
Archelaus|Arquelau
archetypus|original, autògraf
Archimedes|Arquimedes
archipirata|capità dels pirates
architectus|arquitecte
arcticus|àrtic
arctous|del nord
arctus|l'Óssa (en plural l'Óssa Major i Menor)
arcula|caixa petita, cofret, arqueta ( per a les joies, cosmètics, etc.)
arcus|arc
ardalio|entremetedor, manefla
Ardeates|els ardeatins, els habitants d'Àrdea
Ardea|Àrdea (ciutat dels Rútuls)
ardeo|cremar (ardens, entis : brillant, replendent, ardent)
ardesco|inflamar-se, prendre foc
ardor|foc, incendi, ardor, passió
Arduenna|Ardenna (bosc de la Gàl·lia, avui Ardennes)
arduus|rost, escarpat, difícil
area|lloc pla, era (per a batre les messes), plaça pública, carrera, vestíbul
arena|arena, sorra
arens|assecat, eixut
Arethusa|Aretusa
Areus|de l'Areòpag
argentaria|mina d'argent, casa de canvi, banc
argenteus|d'argent, de plata
argentum|argent, moneda d'argent, argenteria
argilla|argila
Argivus|d'Argos, argiu, grec (Argiui, orum : els Argius, els grecs)
Argolicus|argiu, grec
Argonauta|Argonauta
argumentum|1. argument, prova 2. matèria, tema
arguo|demostrar, provar, acusar
Argus|Argos (heroi amb cent ulls, transformat en paó)
argutiae|subtilesa
arguto|repetir sense parar, xerrar, garlar
argutus|expressiu, viu, sagaç
argyranchen|mal d'argent a la gorja (hapax creat per Aulus Gel·li) (mot grec)
Argyrippus|argírip
Ariadna|Ariadna
Ariarathes|Ariarates (rei de Capadòcia)
aridum|terra ferma
aridus|sec, eixut, àrid, flac, pobre
aries|moltó; ariet (màquina de guerra)
arietinus|de moltó
arieto|xocar, topar
Ariobarzanes|Ariobarzanes (rei de Capadòcia)
Arion|Aríon
Ariovistus|Ariovist (rei germànic)
Ario|Aríon
Aristarchus|Aristarc
arista|aresta, espiga de blat, espiga
Aristippus|Aristip
Aristodemus|Aristodem
Aristonicus|Aristonic, rei de Pèrgam
Aristophanes|Aristòfanes (comediògraf atenès)
Aristoteles|Aristòtil (filòsof grec)
Aristoxenus|Aristoxen
armamentarium|arsenal
armamentum|estris, utensilis
armarium|armari, llibreria
armatura|tropa (-leuis = tropes lleugeres)
armatus|armat, armada
arma|armes
Armenia|Armènia
Armenius|armeni
armentum|arment, ramat
armiger|portador d'armes
armilla|braçalet
armillum|atuell (per a vi) (ad armillum redire : tornar a la mateixa passada)
Arminius|Armini
armo|armar, fortificar
Arnus|l'Arn (riu d'Etrúria)
aroma|substància aromàtica, espècia
aro|llaurar, cultivar, conrear
Arpinas|Arpí (ciutat del Laci, pàtria de Ciceró)
Arpineius|d'Arpí
Arpinum|Arpí (població des Volscos)
Arpus|Arp (nom d'home)
Arretinus|d'Areti. En pl.: Aretini, orum, m. : els arretins, els habitants d'Arreti.
Arretium|Arreti (ciutat d'Etrúria, avui Arezzo)
Arrionilla|Arrionil·la
Arrius|Arri
Arruns|Arrunt (fill de Tarquini el Superb)
Arruntius|Arrunti
Arsacidae|els Arsàcides (descendents d'Àrsaces, rei dels parts)
ars|1. traça, habilitat 2. ofici, professió 3. coneixement tècnic, art
Artabanus|Artàban (rei dels parts)
Artavasdes|Artavasdes (rei d'Armènia)
Artaxata|Artàxata (capital d'Armènia)
Artaxias|Artàxias (rei d'Armènia)
Artaxia|Artàxias (rei d'Armènia)
arte|estretament
articularis|articular (- morbus : reumatisme, artritis)
articulus|juntura, articulació, subdivisió
artifex|artesà, artista
artificium|art, treball artístic
Artotrogus|Artotrog (rosegador de pa), nom d'un paràsit de Plaute
artus2|membres, articulació, cos
artus|estret, tancat
Arulenus|Arulè
arundo|canya
aruspex|harúspex
arvalis|relatiu a les terres conreades; arval (especialment els germans arvals, col·legi de dotze sacedots que feien ofrenes anuals a la deesa Dia per a propiciar la collita)
Arvernus|Arvern
arvum|terra, camp, sembrats
arx|ciutadella
ascalpo|ratllar
Ascanius|Ascani = Iulus, fill d'Eneas
ascendibilis|que fa possible l'escalada
ascendo|pujar, enfilar-se
ascensibilis|ascendent
ascia|doladora, destral, aixa
ascio|admetre, rebre
ascisco|atreure's, associar, rebre, adoptar
Asculanus|habitant d'Àscul (ciutat del Picè)
Asculum|Àscul (ciutat del Picè)
Asdrubal|Asdrúbal
asella|somera petita
asellus|ase, asenet
Asia|àsia
asinalis|d'ase
asinarius|d'ase (asinarius, i, m. : somerer)
asina|Àsina
asininus|d'ase
Asinius|Asini
asinus|ase
aspargo|escampar, difondre, espargir
aspecto|mirar atentament
aspectus|1. esguard, mirada 2. vista 3. expressió, aspecte, aparença
aspere|adv. : rudement, amb aspreses, durament, severament
aspergo|espargir, ruixar
asperitas|aspror
aspernor|rebutjar, menysprear, refusar
asperno|rebutjar
aspero|tornar aspre, rugós; agusar, irritar
aspersio|ruixada, aspersió
asper|sever, aspre
aspicio|mirar, examinar, considerar, veure
aspiro|bufar, exhalar perfum, perfumar, inspirar, afavorir, pretendre
Asprenas|Asprenas (nom d'home)
assero|agafar, afirmar
asservate|amb passió
asser|estaca
assilio|saltar damunt, escometre
asso|rostir
assuefacio|habituar
assula|estella, esberla, ascla
assum|rostit
assus|rostit, brasejat; sec
Astraea|Astrea (divinitat de la justícia)
astrologus|astrònom, astròleg
astrum|astre, estel
astruo|construir; afegir, amuntegar, ajuntar
astus|astúcia, estratagema
astutia|astúcia, estratagena
ast|si per altra banda, aleshores, però
asylum|refugi
as|as (moneda)
Ateius|Ateu (nom d'home)
ater|negre. uinum atrum, vi negre
Athenae|Atenes
Atheniensis|atenès
Athenodorus|Atenodor
Athesis|l'Àtesis o Àdige (riu del nord d'Itàlia)
athleta|atleta
athleticus|d'atleta, atlètic
Atilius|Atili
Atinius|d'Atini (lex Atinia)
atque|i, i també
atquin|ara bé, tot i això, com sigui que
atqui|tot i això, ara bé
atramentum|tinta
Atrebates|els atrèbats (poble belga)
Atrida|fill d'Atreu (Agamèmnon o Menelau)
atriensis|administrador
atrium|saló (a l'entrada de la domus), sala (dels monuments públics).
atrocitas|atrocitat, barbàrie, violència
atrociter|violentament, cruelment, durament, feroçment
atrotus|invulnerable
atrox|espantós, terrible
Attalicus|d'Àtal
Attalus|Àtal (rei de Pèrgam)
attente|atentament, acuradament
attentus|atent
attero|refregar, desgastar per frotament, gastar, arruinar
Atticus|Àtic
attiguus|veí
attineo|tenir, detenir, estendre's; attinet : importa
Attius|Ati
attonitus|llampferit ; estupefacte
Attus|Ati
at|però
auceps|caçador d'ocells
auctionarius|de les subhastes (-tabula : llista de béns a subhastar)
auctio|venda pública, subhasta
auctoritas|dret de possessió, prestigi, autoritat, decret (del senat), decisió
auctoro|llogar-se
auctor|1. garant d'una venda 2. font 3. model, exemple 4. autor, informador
auctus|creixement, augment
aucupium|captura d'ocells, caça
aucupor|anar a caçar ocells, capturar, estar a l'aguait
audacia|1 - audàcia, valentia, coratge. - 2 - gosadia, atreviment.
audaciter|coratjosament
audacter|coratjosament, audaçment
audax|coratjós, atrevit, audaç
audeo|gosar, atrevir-se a
audientia|atenció
audio|1. oir 2. sentir, escoltar 3. rebre ensenyament 4. bene, male audire : tenir bona, mala fama
auditorium|1. sala de lectura, auditori 2. reunió d'oients
auditus|facultat d'oir, so, soroll
aufero|emportar-se
Aufidienus|Aufidiè (nom d'home)
Aufidus|Àufid (vent)
aufugio|escapar-se
augeo|augmentar, fer crèixer, enriquir
augesco|crèixer, engrandir-se
augurale|augural (lloc vora la tenda del general on es prenien els auspicis)
auguratus|dignitat d'àugur, funció d'àugur
augurium|auguri, predicció
auguror|predir, anunciar, presagiar
augur|àugur
Augustalis|d'August, augustal
Augusta|Augusta
Augustus2|August
augustus|venerable, majestuós
aulaeum|teló (del teatre)
aula|1. pati (d'una casa), palau, cort d'un príncep 2. olla 3. flauta
Aulis|Àulide (port de la Beòcia)
aulula|olla petita
Aulus|Aule
auratus|d'or, daurat
aura|aura, oreig, vent, aire
Aurelius|Aureli
aureolus|daurat, preciós
aureus|d'or
auricula|orella petita
aurifer|que conté or
aurifex|orfebre
auriga|conductor de carros, auriga
aurigo|conduir un carro
auris|orella
aurora|aurora, alba, orient (Aurora,ae, f. : Aurora (esposa de Titó)
aurum|or
ausculor|abraçar
auscultatus|escolta
ausculto|escoltar
Ausonius|ausoni, romà, itàlic
auspex|àuspex
auspicium|auspici
auspico|fer un auspici (auspicor, ari : fer un auspici, començar)
auster|sud, migjorn ; Auster, tri : vent del sud, Austre
ausum|acte de valor, crim, empresa
autem|per altra banda, però, en canvi, doncs -
automatum|autòmat, mecanisme automàtic, moviment automàtic
autumno|portar la tardor, ésser tardorenc
autumnus|tardor
autumo|dir, afirmar
aut|o, o bé
auxiliaris|socorredor (auxiliaris, is : soldat de les tropes auxiliars)
auxiliarius|que presta auxili, socorredor
auxilior|ajudar, prestar socors; auxiliar, guarir
auxilium|ajut, socors (auxilia, orum : les tropes auxiliars)
avaritia|cobejança, avarícia
avarus|avar
aveho|emportar-se, transportar (en passiva : anar-se'n, retirar-se)
avello|arrencar
avena|avena, flauta
Aventinum|Aventí (turó de Roma)
Aventinus|de l'Aventí (turó de Roma)
Avernus|de l'Avern, dels inferns
aversor|apartar-se
aversus|apartat, hostil, desfavorable
averto|1 - desviar, canviar de direcció. - 2 - allunyar, foragitar, apartar. - 3 - apropiar-se de, emportar-se, sostreure. - 4 - fer fugir, posar en fuga. - 5 - enemistar.
ave|salut !
avia|àvia
aviditas|deler, avarícia
avidus|delerós, àvid
avis|ocell
avitus|ancestral, dels avis
avium|lloc inaccessible
avius|impraticable, inaccessible; errant, extraviat
avocatio|distracció, diversió
avoco|fer venir, fer tornar
avolo|anar-se'n volant, sortir volant
avunculus|m. : oncle matern
avus|avi, avantpassat
axiculus|eix petit
axis|eix, carro, eix del cel
Axona|Àxona o Aisne (riu de la Gàl·lia belga)
a|+ Abl. : a partir de, amb un verb passiu = per
babae|Oh ! Ah !
Babylonius|babiloni
baca|baia, oliva
bacca|baia, fruit
bacchabundus|disbauxat
Bacchanalia|Bacanals (festes de Bacus)
Baccha|Bacant
Bacchis|Bàquide (nom de dona)
bacchor|ésser poseït per Bacus, celebrar bacanals (participi present = les Bacants)
Bacchus|Bacus
bacciballum|tros de dona
Bactrianus|bactrià
baculus|bastó
badizo|caminar
Baebius|Bebi
Bagrada|Bàgrada (ciutat d'Àfrica)
Baiae|Baies (ciutat de la Campània), termes
Baianus|de Baies (ciutat de la Campània)
balatro|pallasso, bufó
balbe|de manera farfallosa, confusament
Balbus2|Balb
balbus|tartamut
balbutio|quequejar, balbotejar
Balearicus|balear, baleàric
balineum|bany
ballista|balista
balneae|banys, establiment de banys
balneum|banys (sing. privats ; plural públics)
balsamum|bàlsam, ungüent balsàmic
balteus|cenyidor
barbaricus|bàrbar
barbarismus|barbarisme
barbarus|bàrbar, estranger
barbatus|barbut
barba|barba
barbitium|barba, barbeta
bardus|bard
Bargates|Bargates
basiatio|besada, bes
basio|besar, petonejar
basis|base, basament
basium|bes, petó
Bastarnae|els bastarnes (poble de la Dàcia)
Batavus|batau (individu d'un pople germànic)
Bathyllus|Batil (pantomim favorit de Mecenas)
batioca|batíoca (mena de copa)
Battus|Batus (nom del fundador de Cirene)
Bauli|Baules (vila de la Campània)
Baulus|Baules (vila de la Campània)
baxea|bàxea (sandàlia de materia vegetal)
beatitudo|felicitat, benaurança
beatus|feliç, benaurat
Belga|belga
Belgium|Bèlgica
Belides|les Danaides (nétes de Belus)
bellaria|llaminadures, rebosteria
bellarium|llaminadures, rebosteria
bellator|guerrer, lluitador, combatent
belle|bellament
bellicosus|bel·licós, guerrer
bellicus|bèl·lic, guerrer
belligero|batallar, fer la guerra
belliger|guerrer, bel·licós
Bellovaci|els bel·lovacs (poble de la Bèlgica)
Bellovacus|el bel·lovac (individu d'un poble de la Bèlgica)
bello|fer la guerra, lluitar, combatre
bellua|bèstia, animal
bellule|bellament
bellum|guerra
bellus|bell, bonic
belua|bèstia, animal
benedice|amb bones paraules
benedico|parlar bé de, lloar
beneficium|1. favor, servei, benefici 2. privilegi
benevolens|benvolent, benvolgut
benevolentia|bona voluntat, benevolència
benevolus|benèvol, benvolent, amic
bene|bé
benigne|fer bé, tractar bé a algú.
benignitas|1 - benignitat, benvolença, amabilitat. - 2 - generositat, liberalitat.
benivolentia|bona voluntat, benevolència
benivole|amb bona voluntat
benivolus|benèvol, benvolent, amic
beo|fer feliç, complaure, alegrar, afavorir, dotar
bestiarius|bestiari (gladiador)
bestia|bèstia, animal
bestiola|animal petit, insecte
bes|2/3 de qualsevol enter
biberarius|venedor de begudes
bibo|beure
bibulus|bevedor, aigualós, esponjós.
biceps|de dos caps
bidens|de dues dents, de dues puntes
biduanus|que dura dos dies
biduum|període de dos dies
biennium|període de dos anys, bienni
bifer|de dues collites
biforis|de dos forats, de dos batents
biformis|biforme
bifurcum|bifurcació
biga|biga (carro de dos cavalls)
bijugis|junyit a un tronc de dos cavalls
bilis|bilis, ira
bini|dos, dos cada vegada, doble
bipertito|en dues parts
bipes|de dos peus o potes, bípede
biremis|bireme
bis|dues vegades
Bithynia|Bitínia (regió de l'Àsia Menor)
Bithynus|bitini, habitant Bitínia (regió de l'Àsia Menor)
Bituriges|els bitúriges (poble gal)
Blaesus|Blesus (cognom de família)
blande|dolçament
blandimentum|afalac
blandior|afalagar, adular
blanditer|dolçament
blanditia|afalac, encant
blandus|falaguer, afalagador, encantador, suau, dolç, tendre
blatta|panerola ; porpra fosca
Blossius|Blossi (nom de família)
boarius|de bous, boví ; forum - : mercat dels bous a Roma, a l'oest del Palatí
bobilis|de bous, boví
Bocchus|Bocus (rei de Mauritània)
Boeotia|Beòcia (regió de Grècia)
Boiorix|Boiòrix
Bolanus|habitant de Bola (vila del Laci)
Bola|Bola (vila del Laci)
boletus|bolet
bolus|cop, tirada (de daus), guany
bombus|brunzit (especialment d'abelles), remor
bonitas|bontat, bona qualitat
bonus|bo (bonus, i : home honest - bona, orum : béns)
boo|cridar, baladrejar, bramular
Boreas|bòreas (vent del nord)
Bosphoranus|del Bòsfor
Bosphorus|el Bòsfor (estret)
bos|bou
botularius|venedor d'embutits
bovile|estable de bous
Bovillae|Bovil·les (ciutat del Laci)
bracatus|vestit amb calçons, de la Gàl·lia del nord
bracchialis|del braç
bracchium|braç
brachium|braç
breviculus|curt
brevis|curt (espai o temps)
brevitas|curtedat, brevetat
breviter|breument
brevi|breument
Briareus|Briareu (gegant de cent braços)
Britannia|Britània
Britannicus2|Britannicus
Britannicus|britànic, brità (Britannicus, i, m. : Britànic)
Bructerus|el brúcter (individu d'un poble germànic)
brumalis|del solstici d'hivern
bruma|solstici d'hivern, fred, hivern
Brundisinus|de Brundisi (ciutat i port de Calàbria)
Brundisium|Brundisi (ciutat i port de Calàbria)
Brundusium|Brundisi (ciutat i port de Calàbria)
Bruttiani|els brutians (poble de Calàbria)
Bruttius|del Bruti (regió de Calàbria)
Brutus2|Brutus (cognom de família)
brutus|brut, greu, pesat, irracional
bubo|duc, brúfol.
bubulcus|bover, vaquer
bubulus|de bou
bucca|boca ; metafòricament : bocí, forat
bucco|Bucó (nom d'home)
buccula|boca petita; galtera (d'un casc), banda
bucinator|tocador de corn, trompeter
bucino|tocar la trompeta
Buculeius|Buculei
bulla|bombolla, bufoga, bola, butlla (medalló d'or amb un amulet que els romans lliures duien al coll fins a la majoria d'edat)
Burrus|Burrus (cognom de família)
bustum|- 1 - pira, foguera. - 2 - tomba, sepulcre, túmul. - 3 - despulles. - 4 - ruïna.
buthysia|sacrifici de bous
buxum|boix
buxus|boix
Byrsa|Birsa (ciutadella de Cartago)
caballus|cavall
cachinnus|riure sorollós, riallada
cacumen|punta, extremitat
cadaver|cadàver
Cadmeus|de Cadmos (fundador mític de Tebes), cadmeu
cado|caure
caducus|caduc, caigut, feble
cadus|gerra, bota
Caecilius|Cecili
Caecina|Cecina
caecitas|ceguesa
caeco|cegar, encegar
Caecubum|Cècub (famós vi del Laci)
caecus|cec
caedes|matança, mortaldat
caedo|abatre, matar
caelamen|gravat, relleu
caelestis|celest, del cel
caeles|celest (caelites, um, m. : els habitants del cel, els déus)
Caelianus|de Celi (nom de família)
caelibatus|celibat
caelicola|habitant del cel
Caelius|1. Celi (turó de Roma) 2. Celi (nom de família)
caelo|cisellar, gravar
caelum|cel, firmament
caementum|ciment, morter
caeno|sopar
caenum|llot, tarquim, fem
Caeparius|Cepari (nom d'home)
Caepio|Cepió (nom de família).
caerimonia|veneració, culte
caeruleus|blau, blau fosc
caerulus|blau, blau fosc
caesaries|cabellera
Caesar|Cèsar (cognom d'una família i posteriorment títol de l'emperador)
Caesia|Cèsia (nom d'un bosc de Germània)
caesim|de cop
caesius|gris-verd, verdós
Caesonia|Cesònia (nom de dona)
caespes|gleva, gespa
caestus|cest (mena de guant de pugilat)
Caetronius|Cetroni (nom d'home)
Caieta|Caieta (nom de la dida d'Eneas i d'una ciutat i port del Laci)
Caius|Gai (prenom d'home, especialment de l'emperador Calígula)
Calagurritanus|habitant de Calagurris (ciutat de la Tarraconense)
Calais|Calaïs (nom d'un jove)
calamarius|de plomes, de canya
calamitas|ruïna, desastre, calamitat
calamitosus|danyós, desastrós, calamitós
calamus|canya, càlam, ploma
calcar|esperó
calceo|calçar
calceus|sabata, calçat
Calchas|Calcant (endeví grec a la guerra de Troia)
calciamentum|sabata, calçat
calcio|calçar
calco|trepitjar, recórrer
calculus|pedreta
Caledonius|caledoni, de Caledònia (actual Escòcia)
Calenum|Cales (ciutat de la Campània)
Calenus|Calè
caleo|estar calent
calidus|calent
caligo2|obscuritat
caligo|estar obscur
Caligula|Calígula (emperador romà)
calix|copa, vas, calze
calleo|encallir-se
calliditas|habilitat, traça, perícia
callidus|hàbil, destre
Callinicus|Cal·línic
Callistratus|Cal·lístrat
callum|pell dura, durícia
calor|calor; ardor, passió
calo|criat, assistent
Calpurnius|Calpurni (nom de família)
calumnia|calúmnia, acusació falsa
calumnior|fer una acusació calumniosa
Calusidius|Calusidi (nom d'home)
calvaria|calaveres
calvus|calb
calx|taló ; calç, argamassa
Calypso|Calipso (nimfa)
camelus|camell o dromedari
camera|volta, sostre, barca
Camertes|camerts, habitants de Camerí (ciutat d'Umbria)
Camilla|Camil·la (heroïna aliada de TUrn)
Camillus|Camil (nom de família)
caminus|forn, xemeneia, llar
Campania|Campània (regió itàlica)
Campanus|campà, de la Campània
campester|de la plana, campestre, camperol
campus|camp, plana (Campus, i, m. : el camp de Mart)
canalis|canal
cancer|cranc; Cancer; calor tòrrida; càncer
candelabrum|canelobre
candela|candela
candeo|brillar, lluir, ésser blanc
candico|blanquejar, tornar-se blanc
candidatus|candidat
candidus|blanc
candor|claror
caneo|ésser blanc
canesco|tornar-se blanc
Caninius|Canini (nom de família)
caninus|de gos, caní
canis|gos
canities|blancor (dels cabells, de la barba), vellesa
Cannae|Cannes (ciutat de l'Apúlia)
Canopus|Canop (ciutat del Baix Egipte)
canorus|sonor, melodiós
cano|1. cantar, ressonar, entonar 2. predir, profetitzar 3. tocar un instrument musical
cantabundus|cantant
cantamen|encant, encanteri
cantatio|cant
cantator|cantor, músic
cantatrix|que usa d'encanteri, màgica
cantharus|copa, bol (amb nanses)
canticum|monòdia, cant
cantio|cant, cançó, encanteri
cantito|cantar sovint
cantiuncula|cançoneta
canto|cantar
cantus|cant, poema
canus|blanc (especialment com a senyal de vellesa)
capax|espaiós, ample, extens
capella|cabra
caper|boc
capesso|prendre (se - : fer cap a)
capillatus|de cabells llargs, cabellut
capillus|cabells
capio|agafar, prendre
capitalis|capital, mortal
capital|crim capital
capitatus|que té un cap
Capitolinus|capitolí, del Capitoli
Capitolium|Capitoli (turó de Roma)
Capito|Capitó (nom de família)
Cappadocia|Capadòcia (regió de l'Àsia Menor)
capra|cabra
caprinus|de cabra, de boc
Capsa|Capsa (ciutat d'Àfrica)
captatio|recerca, captació
captivus|presoner, captiu
capto|1 - intentar agafar, mirar de tocar. - 2 - capturar, cercar, buscar, mirar de. - 3 - seduir, captar - 4 - intentar, esperar, aprofitar
Capua|Càpua (ciutat de la Campània)
capularis|bo per a ficar dins el taüt
capulus|pom, maneta, puny (d'una espasa)
caput|1. cap 2. extremitat 3. persona 4. vida 5. capital
Capys|Capis (un dels companys d'Eneas)
carbasus|carbasa, orum)
carbo|carbó
carcer|presó, càrcer
carcinoma|càncer
cardo|eix, regió, punt cardinal, cardo
careo|mancar de, estar lliure de
carina|carena, quilla, vaixell
caritas|amor
carmen|poema, cant
carnarium|carner (rebost per a la carn)
carnifex|botxí
carnificina|ofici de botxí, tortura
carnosus|cobert de carn, carnós
carnufex|botxí
Carnutes|els carnuts (poble gal)
caro|carn, greix, cos
carpentum|carro, carruatge
carpo|collir, arrencar, fruir, afeblir
Carrae|Carres (ciutat de l'Àsia Menor)
carrus|carro
Carseoli|Carseoli (ciutat del Laci)
Carthaginiensis|cartaginès
Carthago|Cartago
carus|estimat
Carvilius|Carvili (nom de família)
caryotis|dàtil
casa|cabana, barraca
Casca|Casca (nom de família)
caseum|formatge
caseus|formatge
Casina|Càsina (títol d'una comèdia de Plaute)
Casius|del mont Cassius (Síria o Egipte)
Cassandra|Cassandra (filla de Priam)
cassia|Càssia
Cassiopa|Cassíope (ciutat de l'illa de Còrcira o Corfú)
Cassiopeia|Cassíope (ciutat de l'illa de Còrcira o Corfú)
cassis|casc
Cassius|Cassi (nom de família)
Cassivellaunus|Cassivel·laune (nom d'home)
cassus|buit, va, inútil (in cassum : debades, inútilment)
Castalius|de la font Castàlia (font de Delfos consagrada a les Muses)
castellum|castell, fortí
caste|honradament, honestament, religiosament
Casticus|Càstic
castigatio|blasme, càstig
castigo|blasmar, reprendre; castigar, punir; reprimir
castimonia|castedat
castitas|puresa, honestedat
castor|castor
castra|campament militar
castrensis|del campament, de l'exèrcit
castus|1. pur, íntegre, virtuós 2. cast 3. pietós, religiós, sant (Castus, i, m. : Cast)
casus|sort, desgràcia, caiguda
Catacecaumene|terra cremada
Catamitus|Ganimedes
cataplasma|cataplasma
catasta|cadafal
catellus|gosset
catenarius|encadenat
catenatus|encadenat
catena|cadena
caterva|multitud, colla, munió
cathedralitius|afeminat
Catilina|Catilina (nom de família)
Cato|Cató (nom de família)
Catualda|Catualda (germànic)
Catullus|Catul (cognom de família, poeta romà)
catulus|gosset (Catulus, i, m. : Catul)
catus|Catus (cognom de família)
Caucasus|Caucas (serralada)
cauda|cua
Caudinus|de Caudi, caudí (les Forques Caudines)
Caunus|Caune (ciutat de Cària)
caupona|hostalera, hostal
caupo|hostaler
causarius|malat, feble, invàlid
causa|causa, motiu; judici, procés judicial; + gen. : per
causidicus|advocat (pejoratiu)
causor|pretextar
caussa|causa, motiu; judici, procés judicial; + gen. : per
cautela|precaució, cautela
cautes|roca, escull
caute|amb precaució, prudentment
cautio|precaució, garantia
Cavarinus|Cavarí
cavea|graderia, cavitat
caveo|estar atent, anar amb compte (cautus, a, um : segur, caut, astut, circumspecte)
caverna|caverna, cavitat
cavillator|graciós, divertit, crític
cavillor|plasentejar, fer broma, burlar-se de; usar de sofismes
cavo|excavar
cavus|buit, còncau
Cecropida|descendent de Cècrops (rei d'Atenes)
Cecropides|descendent de Cècrops (rei d'Atenes)
Cecropius|de Cècrops (rei d'Atenes)
cedo|dóna, porta, vinga, digues, parla
Celaeno|Celeno (una de les Harpies)
celeber|freqüentat, concorregut, divulgat, conegut, notari
celebratio|celebració
celebritas|freqüentació, concurrència
celebro|freqüentar, practicar (arts), celebrar, festejar
Celenderis|Celenderis (ciutat de Cilícia)
celere|ràpidament
celeritas|celeritat, rapidesa
celeriter|ràpidament
celero|apressar-se, accelerar, afanyar-se; actuar ràpidament
celer|ràpid
celia|cervesa (d'Hispània)
cella|rebost, graner, magatzem, cambra
celo|amagar
celsus|alt, enlairat, elevat
Celta|celta
Celtiberi|els celtibers (poble d'Hispània)
Cenabensis|de Cènab (ciutat de la Gàl·lia, avui Orléans)
Cenabum|Cènab (ciutat de la Gàl·lia, avui Orléans)
cenaculum|menjador, pis superior
cenaticus|de sopar
cenatio|menjador
cenatorius|de sopar (cenatorium, i, n. : menjador - cenatoria, orum, n. : vestits de sopar)
cena|sopar, àpat principal
cenito|soler sopar
ceno|sopar
censeo|estimar, pensar, decidir, fer el cens
Censorinus|Censorí
censorius|del censor
censor|censor
censura|censura, càrrec del censor
census|cens, registre
Centaurus|centaure (ésser mític)
centenus|gral. pl. : cent cada vegada, cent
centesima|centè (impost)
centiens|cent vegades
centies|cent vegades (- sestertium : deu milions de sestercis)
Centumgeminus|cèntuple
centumvir|centumvirs
centum|cent
centuria|centúria
centurionatus|càrrec de centurió, revista de centurions
centurio|centurió
cenula|soparet
Cephisos|Cefis (riu de Grècia)
Cephisus|Cefis (riu de Grècia)
cera|cera
Cerberus|Cèrber (gos dels inferns)
Cercina|Cercina (illa de la costa d'Àfrica)
Cerealis|de Ceres (deessa de l'agricultura)
cerebellum|cervell
cerebrum|cervell
Ceres|Ceres (deessa de l'agricultura)
cereus|de cera, ceri
Cerialis|de Ceres (deessa de l'agricultura)
cerno|distingir, comprendre, decidir
cernuo|caure de cap
Cerrinius|Cerrini
certamen|combat, lluita, competició
certatim|a qui pot més, en competència
certe|ben cert, realment
certo2|certament, sens dubte
certo|combatre, lluitar
certus|cert, segur, fixat
cerussa|cerussa, blanquet
cerva|cérvola
cervical|coixí
cervinus|de cèrvol
cervix|bescoll, clatell
cervus|cérvol
cespes|gleva, terrós amb herba, gespa
cessio|cessió (terme jurídic)
cesso|trigar, tardar, estar en repòs, no fer res
ceteri|els altres
ceterum|quant a la resta, tanmateix
Cethegus|Ceteg (cognom de família)
cetus|cetaci
ceu|com, així com
Chaerea|Quèrea
Chalcidicus|calcídic, de Calquis (Eubea)
Chaldaei|els caldeus
chaos|caos
Chariovalda|Cariovalda (un batau)
Charon|Caront (barquer dels inferns)
charta|full de papir, paper, escrit
Charybdis|Caribdis (remolí de l'estret de Messina)
Chattus|cat (individu d'un pople germànic)
Chaucus|cauc (individu d'un pople germànic)
Chaus|caos
Cherusci|un pople germànic
Chimaera|Quimera (monstre)
chirographum|escriptura
chirurgus|cirurgià
Chloe|Cloe
Chloris|Cloris
choragium|material escènic, decoracions
chorda|corda (d'un instrument)
chorea|dansa
chorus|cor de dansa, cor, colla
Chrestus|Crest (nom d'home)
Christianus|cristià
Christus|Crist, Jesús
Cia|: Ceos (illa de l'Egeu)
cibaria|aliments, queviures
cibarius|de la vianda; ordinari, de mala qualitat (cibarium, i : queviures; cibaria, orum : ració d'un soldat)
cibatus|aliment, menjar
cibus|vianda, menjar, aliment
cicada|cigala
cicatrix|cicatriu
Cicero|Ciceró (cognom de família, polític i orador romà)
cicer|cigró
Cicones|els cícons (poble de Tràcia)
ciconia|cigonya
cieo|posar en moviment, moure, provocar, produir
Cilices|els cilicis (poble de l'Àsia Menor)
Cilicia|Cilícia (regió de l'Àsia Menor)
Cilix|cilici (individu d'un poble de l'Àsia Menor)
Cimber|cimbre (individu d'un poble germànic)
Cimbricus|dels cimbres (poble germànic)
cimex|xinxa
cinaedus|homosexual, efeminat
Cincia|llei cíncia (lex Cincia)
Cincinnatus|Cincinnat (cognom de família; dictador)
cincinnus|rínxol
cincticulus|túnica curta
cinctus|manera de cenyir-se la toga ; Gabinus - : com a Gàbies
Cingetorix|Cingetòrix (cabdill gal; cabdill britànic)
cingo|cenyir, voltar
cingulum|cinyell, cinturó
cinis|cendra
Cinithii|els cinicis (poble d'Àfrica)
cinnameus|de cinnamom, que fa olor de cinnamom
Cinna|Cinna (cognom de família; polític; poeta)
circamoerium|ambdós costats de la muralla
circa|al voltant de
Circenses|pl. jocs de circ
Circe|Circe (maga que va transformar els companys d'Ulisses)
circiter|a l'entorn
circueo|donar la volta a, girar al voltant de
circuitus|volta, rotació
circulus|cercle, anell
circumago|en passiva : anar d'un costat a l'altre
circumaro|llaurar al voltant
circumcingo|envoltar
circumdo|envoltar
circumeo|envoltar, girar al voltant de
circumfero|portar al voltant
circumfluo|1 - córrer, escolar-se. - 2 - vessar, sobreeixir, desbordar-se.
circumfundo|abocar al voltant
circumgredior|marxar al voltant de, envoltar
circumjaceo|estendre's al voltant
circumjicio|col·locar, llençar al voltant
circummingo|pixar al voltant de
circumpadanus|d'ambdues bandes del Po
circumplecto|envoltar
circumscribo|traçar un cercle al voltant de, excloure, delimitar, circumscriure, marcar els límits, restringir
circumscriptor|defraudador, ensibornador
circumsecus|tot al voltant
circumsedeo|seure al voltant de, envoltar
circumsido|assetjar
circumsilio|saltar al voltant
circumsisto|envoltar
circumsono|ressonar al voltant, fer ressonar
circumspicio|mirar al voltant, esguardar a l'entorn
circumsto|estar al voltant, aplegar-se al voltant
circumvector|anar al voltant
circumvehor|anar al voltant, voltar
circumvenio|envoltar
circumverto|girar
circumvolutor|enrotllar al voltant, entortolligar al voltant
circumvolvo|enrotllar al voltant, entortolligar al voltant
circum|al voltant ; prep. ac. : al voltant de
circus|circ
Cirrhaeus|de Cirra (port de Delfos)
Cirta|Cirta (ciutat d'Àfrica)
Cisrhenanus|situat en aquest costat del Rin
cista|cistell, urna electoral
cisterna|citerna
cistula|cistellet
cis|+ ac. : deçà
citerior|de deçà, d'aquest costat, citerior (Hispania - = Hispània Citerior, d'aquest costat de l'Ebre)
Cithaeron|el Citeró (muntanya de la Beòcia)
cithara|cítara
cito2|cridar, convocar
cito|inv. : ràpid, rapidament
citrarius|venedor de poncemers
citratus|situat deçà, situat en aquest costat
citra|deçà, en aquest costat; prep. + ac. deçà de, en aquest costat de, per sota de
citreago|melisa, fulla del poncemer
citrea|poncemer
citretum|lloc plantat de poncemers
citreum|fruit del poncemer
citreus|poncemer, cedrater
citrium|fruit del poncemer
citrius|poncemer, cedrater
citrosus|que fa olor de poncemer
citro|en deçà; prép. + acc. en deçà de
citrum|fusta de poncemer
citrus|poncemer, cedrater
citus|ràpid, veloç
civicus|de la ciutat, cívic, civil
civilis|civil
civis|ciutadà
civitas|ciutat, estat
clades|desastre, calamitat, desfeta, derrota, carnisseria, destrucció
clamito|cridar contínuament
clamor|clamor, cridòria
clamosus|cridaner
clamo|cridar
clanculum|d'amagat
clandestinus|amagat, secret, clandestí
Clanis|Clanis (riu)
claresco|fer-se clar, il·luminar-se, esdevenir il·lustre
clare|clarament
claritas|claredat, netedat
claritudo|claredat, netedat
Clarius|de Claros (ciutat de la Jònia famosa pel seu temple d'Apol·lo)
clarus|famós, ul·lustre, clar
classiarius|mariner, soldat de marina (adjectiu = de l'estol)
classicum|toc de trompeta
classis|classe, flota, esquadra
Claudia|Clàudia (nom femení de família)
claudico|ésser coix
Claudius|Claudi (nom masculí de família; emperador)
claudo|tancar, cloure
claudus|coix, defectuós
claustra|pany, pestell, obstacle, barrera, frontera
claustrum|pany, pestell, obstacle, barrera, frontera
clavis|clau, vara
clavulus|clau petit
clavus|clau ; franja de porpra, cosida a la túnica
Clazomenae|Clazòmenes (ciutat de la Jònia)
clemens|clement, indulgent, bondadós
clementer|clementment, benignament
clementia|1 - clemència, indulgència, humanitat. - 2 - suavitat, benignitat.
Cleopatra|Cleòpatra (reina d'Egipte)
clepo|robar, amagar, dissimular
clepsydra|clèpsidra, rellotge d'aigua
cliens|client
clientela|clientela, condició de client
climactericus|climatèric, crític
climatericus|climatèric, crític
Clipea|Clípea (ciutat d'Àfrica)
clipeus|escut
clitellae|bast
clivus|pendís, pujada, rost
cloaca|claveguera
Cloacina|Cloacina (divinitat protectora de les clavagueres; epítet de Venus)
Clodius|Clodi (forma plebea del nom dels Claudis; polític romà)
Cloelia|Clèlia (nom femení de família)
cludo|tancar, cloure
clueo|ésser tingut per, semblar, passar per
Cluilius|de Cluili (cap dels albans)
Cluvius|Cluvi (nom femení de família)
clyster|xeringa
Cnaeus|Gneu (prenom romà)
Cnidus|Cnidos (ciutat de la Cària on Venus tenia un temple)
Cn|abreviatura de Gneu
coaequalis|de la mateixa edat
coaequo|igualar, equiparar
coaetaneus|de la mateixa edat
coalesco|unir-se, ajuntar-se, arrelar
coarguo|demostrar, provar; demontrar com a fals; condemnar, declarar culpable
coarto|estrènyer, escurçar
coccinus|escarlata
coccum|cotxinilla, escarlata
coclea|cargol, caragol
Cocles|Cocles (ciclop)
coctor|cuiner
cocus|cuiner
Cocytus|Còcit (riu dels inferns)
codex|llibre, registre, escrit, recull de lleis
codicillus|tauletes [d'escriure]
Coelius|Celi (nom de família)
coemo|comprar en massa
coemptio|compra, coempció (venda fictícia d'una dona en matrimoni)
coena|sopar
coeo|1. anar o venir plegats, reunir-se, entrar en 2. associar-se
coepio|(generalment en perfet i supí) : començar a
coepto|començar a, tractar de
coerceo|estrènyer, contenir, retenir
coercitio|coerció, repressió
coetus|encontre, unió, trobada, assemblea
Coeus|Ceu (tità)
cogitabundus|pensarós
cogitatio|1. pensament, imaginació 2. reflexió 3. opinió, parer 4. idea, projecte
cogito|pensar, reflexionar
cognatio|parentiu, consanguinitat
cognatus|lligat per la sang (cognatus, i, m. : parent)
cognitio|coneixement, estudi, coneixença; procés
cognomentum|sobrenom, malnom
cognomen|cognom, sobrenom (nom que segueix al gentilici)
cognomino|donar el sobrenom, anomenar
cognosco|1. conèixer, estudiar, aprendre ; pf. : saber 2. reconèixer
cogo|1. aplegar, reunir, arreplegar, 2. resumir, condensar 3. forçar, obligar
cohaereo|adherir-se a, ésser coherent
cohibeo|contenir, fermar, mantenir, retenir, aturar
cohonesto|honorar, ennoblir
cohorresco|esgarrifar-se, esborronar-se
cohors|cohort
cohortor|exhortar, encoratjar
coicio|llençar, disparar
colaphus|cop de puny
Colchicus|colc, de la Còlquide (regió asiàtica)
Colchus|colc, de la Còlquide (regió asiàtica)
colendus|honorable (neollatí)
collabor|caure, desplomar-se
collare|del coll
Collatia|Col·làcia (petita ciutat a prop de Roma)
Collatinus|Col·latí (marit de Lucrècia)
collatio|comparació, ajuntament
collator|contribuïdor, subscriptor
collectio|recollida, recapitulació, conclusió
collega|col·lega (qui comparteix un càrrec)
collegium|col·legi, associació
collevo|allisar
collibeo|impersonal : collibet : plaure
collido|xocar
colligo|recollir, agafar
Collinus|relatiu a un barri de Roma (Collina porta : la porta Col·lina)
collis|turó
colloco|posar, col·locar
colloquium|col·loqui, reunió, conversa
colloquor|conversar
colluceo|brillar, resplendir
collum|coll
colluvies|brutícia, immundíncia; barreja, caos
colonia|colònia, propietat rural
colonus|cultivador, pagès, masover, habitant d'una colònia
Colophon|Colofó (ciutat de la Jònia)
coloro|colorar
color|color, aspecte, esclat (de l'estil)
colo|honorar, conrear, habitar
coluber|colobra, serp
columba|coloma
columbula|coloma petita
columbus|colom
columella|columneta
columna|columna
colus|filosa, fus
comans|proveït de cabells
comatus|proveït de cabells
coma|cabellera, cabells
comburo|cremar totalment
comedo|menjar
comes|company
cometes|estel
comicus|de la comèdia, còmic
comissatio|gresca, orgia
comissor|banquetejar, fer gresca
comis|afable, gentil
comitas|amabilitat, afabilitat, benvolença, generositat
comitatus|acompanyament, escorta, seguici, cort
comiter|gentilment, amablement, cortesament, generosament
comitialis|relatiu als comicis; - morbus : epilèpsia
comitium|comici (lloc de reunió del poble) ; comitia, orum : els comicis, assamblea general del poble
comitor|acompanyar
comito|acompanyar
commaculo|macular, embrutar
Commagenus|de Commagene (Commageni, orum (m. pl.) : habitants de Commagene)
commasculo|fer for, enfortir
commeatus|pas; permís militar; comboi; provisions, queviures
commeleto|exercitar-se, tocar un instrument musical
commemini|recordar, recordar-se
commemoratio|record
commemoro|recordar, evocar
commendo|confiar
commentarium|apunt, esborrany, notes, arxiu, diari
commentarius|apunt, esborrany, notes, arxiu, diari
commentum|invenció, ficció, invent, estratagema
commeo|soler anar, circular
commercium|comerç, negoci; tracte, relacions, intercanvi
commereo|cometre (una falta)
commeritus|merescut
commeto|anar
commilitium|fraternitat d'armes, servei militar fet en commú
commilito|company d'armes
comminiscor|imaginar
comminor|menacer (alicui mortem : algú de mort)
comminuo|fer miques, esbocinar, triturar
comminus|de prop
commisceo|barrejar amb; unir, aliar, confondre
commisereor|deplorar,
commiseror|lamentar, deplorar; excitar la compassió
commissor|dur una vida dissipada
committo|confiar alguna cosa a algú, (- proelium) : iniciar el combat, arriscar-se, exposar-se a (+ut +subj.)
Commius|Commi
commode|bé, convenientment, adientment, en bones condicions
commoditas|la comoditat, la conveniència, l'avantatge
commodo|a temps, oportunament
commodule|de manera prou convenient o adient
commodum2|tot just, alhora, precisament
commodum|comoditat, avantatge, profit
commodus|convenient, adient, benevolent
commoneo|1. fer pensar, fer recordar 2. advertir, aconsellar
commoror|aturar-se, romandre
commotus|animat, viu, agitat
commoveo|1. posar en moviment, desplaçar 2. sacsejar, agitar, colpir (el cos o l'esprit), excitar, impressionar, pertorbar 3. suscitar, fer sorgir (un sentiment)
communico|repartir amb, compartir, fer participar de, posar en comú, comunicar
communio|fortificar, construir (un fortí), reforçar, assegurar
communis|1. comú 2. agradós, afable, sociable
commutatio|canvi, mutació, substitució
commuto|canviar, transformar
comoedia|comèdia
como|arranjar, pentinar, guarnir
compages|1. unió, lligam, vincle, abraçada 2. juntura, encaix 3. carcassa.
comparatio|comparació
compareo|1. aparèixer, manifestar-se 2. ésser visible 3. realitzar-se, efectuar-se.
comparo|1. preparar, aparellar, comparar 2. procurar, proveir, fornir 3. disposar, establir.
compar|igual, semblant, similar
compavesco|esgarrifar-se
compecto|de - : de comú acord, segons el convingut
compedio|engrillonar, encadenar
compello|menar, empaitar, empènyer
compendium|guany, profit, estalvi, economia, (compendia, orum : camí més curt, drecera)
compenso|compensar, equilibrar, obtenir en canvi, bescanviar
comperio|descobrir, esbrinar, assabentar-se
compesco|retenir, tancar, reprimir, apaivagar
compes|(gral. pl.) grillons (per als peus)
competitor|competidor, rival
competo|encreuar-se, trobar-se (camins, línies), coincidir, convenir, correspondre
compilo|robar, saquejar, plagiar
compingo|1. fabricar, bastir 2. fixar, lligar
complaceo|captivar, complaure, satisfer
complacitus|agradable, clement
complector|1. abraçar, estrènyer, lligar, encerclar 2. comprendre, copsar, recordar 3. resumir, sintetitzar 4. associar, acollir, afavorir
compleo|omplir, emplenar
complexus|abraçada, unió, vincle afectuós
complico|doblegar, enrotllar, plegar
complodo|batre, picar de mans, aplaudir
comploratio|lamentació, plany
comploro|plorar, lamentar
complures|pl. diversos, un bon nombre de, molts
compono|ajuntar, aplegar, disposar, bastir, arranjar, posar fi (compositus, a, um : preparat, disposat; arrenglerat)
comporto|transportar, aplegar, acumular
composito|segons el pla convingut
compos|dotat, satisfet en els desigs, afectat
comprecatio|pregària pública o col·lectiva a una divinitat
comprehendo|1. agafar, estrènyer 2. concebre 3. descobrir, comprendre.
comprendo|1. agafar, estrènyer 2. concebre 3. descobrir, comprendre
compressio|compressió, unió, repressió
comprimo|1. comprimir, prémer, estrènyer, serrar, cloure 2. contenir, deturar 3. intimidar
comprobo|confirmar, comprovar, ratificar
comptus2|guarniment, pentinat
comptus|guarnit, pentinat, polit, elegant
computatio|càlcul, compte
computo|calcular, comptar, fer comptes
conatus|esforç, afany, intent, empresa, temptativa
conbibo|beure en companyia
concaedes|barricada d'arbres talats
concastigo|castigar severament
concavus|concau, buit
concedo|1. retirar-se, anar-se'n 2. concedir, abandonar, admetre, perdonar, renunciar a
concelebro|celebrar, festejar
concelo|amagar
concentus|acord de veus o d'instruments, concert, harmonia
conceptaculum|receptacle, dipòsit, recipient
conceptio|1. concepció 2. acció de rebre 3. redacció, fòrmula jurídica
conceptus|concepció, encesa, dipòsit, retenció
concerpo|arrencar, esquinçar, esbocinar
concesso|deixar, cessar, aturar-se
concessus|concessió, permís, consentiment
concha|conxa, perla, múrex (mol·lusc del qual s'extreu la propra), porpra, trompeta dels Tritons
conchis|mongeta, bajoca
conchylium|ostra, conquilla (del múrex, del qual s'extreu la porpra)
concido|tallar, esbocinar, destruir
conciliabulum|lloc de reunió, (còmic) antre de perdició
conciliator|mediador, mitjancer, promotor
concilio|unir, conciliar, atraure, proporcionar, procurar a algú la benevolència
concilium|assemblea
concinnis|ben arranjat, ben fet
concinno|preparar, arranjar, produir
concino|cantar a cor; estar d'acord, acordar
concio2|assemblea
concionor|arengar, pronunciar un discurs, proclamar en una arenga
concio|reunir, reclutar, posar en moviment
concipio|concebre, néixer, produir
concitate|vivament, amb animació
concitator|instigador
concito|llançar amb força, excitar, suscitar, inflamar
conclamito|cridar amb força
conclamo|cridar junts, aclamar
conclave|cambra que es tanca amb clau; dormitori; menjador
concludo|tancar, concloure
concolor|del mateix color
concordia|1. avinença, afinitat, acord entre persones 2. harmonia de les coses. Concordia, ae, f. : la deessa Concòrdia. Concordia, ae, f. : Concòrdia (nom d'algunes ciutats).
concors|concordant, que està en harmonia
concredo|confiar
concremo|cremar completament
concrepo|fer soroll
concresco|endurir-se
concubia|una de les divisions de la nit entre els romans, el moment del primer son abans de mitjanit.
concubina|concubina
concubinus|concubí
concubitus|1. lloc on estirar-se per menjar 2. acoblament (dels animals)
concubium|coit
concumbo|jeure amb, anar-se'n al llit (amb algú)
concupisco|desitjar vivament, cobejar
concuro|tenir bona cura de
concurro|córrer juntament
concursio|encontre, col·lisió, topada
concursus|concurrència, afluència
concustodio|guardar, custodiar amb cura
concutio|sacsejar, sotragar, abatre
condeceo|convenir, escaure's
condecoro|ornar, decorar
condemno|condemnar
condicio|condició, situació, estat
condico|fixar un acord, notificar, convenir
condimentum|condiment
condio|condimentar, amanir
condiscipulus|condeixeble
conditorium|fèretre, sepulcre, dipòsit
conditor|fundador
conditura|procediment per conservar els aliments; condimentació
conditust|= conditus est
condolesco|patir un dolor, fer-se mal
condono|donar, regalar, oferir
condo|amagar, tancar, enterrar (condere urbem : fundar una ciutat)
conducibilis|útil, profitós (conducibile, is, n. : l'interès general)
conduco|reunir, concentrar, aplegar; llogar, prendre a sou, contractar; ser útil, avantatjós.
conecto|lligar, unir, entrelligar
confabulor|conversar, enraonar
confarreatio|confarreació (un tipus de matrimoni entre romans)
confarreo|celebrar un matrimoni per confarreatio
confector|encarregat, el qui du a terme; destructor, matador (- ferarum = del bestiar)
confero|1. portar de tot arreu a un lloc, reunir 2. dirigir, enfilar; me - : refugiar-se
confertus|atapeït, amuntegat, ple
confessio|confessió, admissió reconeixement
confessus|que confessa (la seva culpabilitat)
confestim|al moment, de seguida
conficio|1. fer (completament) 2. acabar, finalitzar, concloure 3. preparar 4. consumir, destruir 5. matar, debilitar, abatre
confidens|confiat, animat, decidit
confidenter|amb confiança, audaçment, amb desvergonyiment
confidentia|confiança, seguretat
confido|confiar, refiar-se
configo|clavar, travessar
confingo|1. formar, construir 2. imaginar, fingir
confinis|limítrof, fronterer, veí
confinium|límit, veïnatge, confí
confirmatio|afirmació, asseveració, confirmació
confirmo|enfortir, assegurar, confirmar
confiteor|confessar
conflagro|cremar-se, ser consumit per les flames
conflictor|lluitar contra
conflicto|topar contra, torbar, inquietar
conflictus|xoc, lluita, combat
confligo|combatre, confrontar, estar en conflicte
conflo|1. revifar, atiar (el foc, una guerra). 2. fondre (un metall, una estàtua), forjar; algun cop destruir. 3. produir, causar, ocasionar. 4. aplegar, reunir, acumular.
confluo|fluir juntament, ajuntar les seves aigües, afluir, concórrer, anar en massa
confodio|cavar, travessar; afligir
confragosus|aspre, abrupte
confrico|fregar, refregar
confringo|trencar, rompre, esbotzar, enderrocar
confugio|fugir, refugiar-se, recórrer (a algú)
confulgeo|resplendir
confundo|barrejar, confondre
confusio|barreja, confusió, desordre
confusus|desordenat, confús
congemo|gemegar (conjuntament o profundament), plorar, deplorar
congeries|pila, munt, amuntegament
congero|amuntegar, arreplegar
conglobo|apilotar, arrodonir; aplegar; aglomerar, amassar
congredior|1. anar a parlar, abordar algú, trobar-se, entrevistar 2. combatre, discutir, disputar
congrego|tr. - congregar, reunir, aplegar, ajuntar.
congressus|trobada
congruens|convenient, just, conforme
congruo|estar d'acord, concordar
conitor|fer grans esforços
coniveo|cloure o aclucar els ulls
conjectanea|conjectures
conjecto|conjecturar
conjectura|conjectura (sobre algú o alguna cosa), suposició, previsió, judici, predicció
conjectus|llançament, tret, acció de dirigir la mirada (cap a algú)
conjicio|disparar, ficar
conjugalis|conjugal, relatiu al matrimoni
conjuga|esposa
conjugium|unió, matrimoni, cònjuge (marit o muller)
conjugo|unir en matrimoni, casar
conjunctio|unió, llaç, vincle del matrimoni
conjunctivus|que lliga, que vincula ; - modus : el subjuntiu
conjungo|lligar, unir (per llaços familiars o d'amistat), aplegar
conjunx|esposa
conjuratio|jurament en comú (fet pels soldats romans); conspiració; complot
conjuratus|conjurat, conspirador
conjuro|jurar en comú; conjurar, conspirar
conjux|esposa, muller, espòs, marit
conlacrimo|plorar junts
conlaudo|omplir d'afalacs
conlocatio|posició, disposició
conlustro|il·luminar vivament; recórrer (amb la mirada), guaitar, contemplar
connecto|lligar, ajuntar
connubium|el matrimoni, dret de matrimoni
conor|esforçar-se, escarrassar-se; preparar-se, disposar-se; iniciar
conquasso|secouer fortement, briser, casser; sotragar, sacsejar
conqueror|deplorar
conquiesco|reposar
conquiro|cercar, recollir, reclutar
consaluto|saludar, aclamar
consanguineus|de la mateixa sang, consanguini
consaucio|ferir greument
consavio|besar, cobrir de petons
consceleratus|tacar, sollar amb un crim, deshonrar
conscendo|pujar (-navem = embarcar)
conscientia|coneixement exacte i profund, confidència
conscisco|1. decidir, decretar 2. executar una acció decidida, consciscere (sibi) mortem : matar-se voluntàriament
conscius|1. testimoni, confident, còmplice. 2. que té la consciència de, conscient de. 3. que se sent culpable
conscribo|compondre, redactar
consecro|consagrar, reconèixer com a sagrat
consenesco|envellir, llanguir
consensio|acord, consentiment
consensus|acord, unanimitat
consentaneus|d'acord amb, conforme amb, convenient, conseqüent
consentio|estar d'acord
consequia|la continuació (consequius, a, um : que segueix
consequor|1. seguir 2. perseguir, cercar 3. aconseguir, obtenir
consero2|sembrar, plantar
consero|enllaçar, estrènyer, ajuntar (manus = disputar-se)
conservatio|acció de conservar, conservació, salvació
conservo|preservar, conservar
considero|considerar, examinar atentament
Considius|Considi
consido|asseure's, detenir-se, instal·lar-se
consigno|segellar, signar (un contracte matrimonial)
consiliator|conseller
consiliatrix|consellera
consilium|1. deliberació, consulta 2. consell, assemblea 3. projecte, pla 4. parer, opinió 5. seny, prudència
consimilis|semblant del tot
consisto|establir-se, col·locar-se
consobrinus|el cosí germà (per part de mare)
consocio|associar, ajuntar, concertar amb
consolabilis|consolable
consolor|consolar, conhortar, confortar
consono|sonar alhora, ressonar, estar en harmonia o d'acord
consonus|harmoniós, conforme, convenient
consopio|adormir, atordir
consors|participant, que té en comú, copropietari
consortium|associació
conspectus|vista, esguard, mirada
conspiciendus|notable
conspicio|mirar, considerar, observar
conspicor|contemplar, veure
conspicuus|visible, remarcable
conspiratio|1. acord, unió 2. la conspiració, complot
conspiratus|conjurat, conspirador
conspiro|conspirar
conspondeo|comprometre's mútuament
constans|ferm, estable, resolut, perseverant
constanter|amb constància, amb fermesa; d'una manera contínua, invariablement
constantia|regularitat, constància; fermesa, integritat; coherència, congruència
consternatio|torbament, confusió; avalot, motí
consterno2|cobrir, omplir; abatre, fer caure
consterno|esverar, espantar, esfereïr
constituo|1. situar. 2. establir, disposar (les tropes, una flota). 3. construir, fundar, establir, instituir, aixecar, assegurar. 4. regular, organitzar. 5. fixar, assignar, atribuir, definir, determinar, demostrar. 6. acordar, assenyalar; citar-se amb, tenir una cita. 7. resoldre, decidir, decidir-se a .
constitutio|1. condició, naturalesa, posició, situació 2. definició 3. disposició legal, constitució
constitutum|conveni, acord, cita
consto|1. estar quiet, estar immòbil, mantenir-se, existir. 2. aplegar-se, estar d'acord, acordar; impers. constat + inf. : és evident, és clar; constare ex : estar compost de
constrepo|fer un fort soroll, fer ressonar
constringo|estrènyer, mantenir unit, reprimir
construo|amuntegar, acumular, aliniar, construir, edificar
constuprator|violador
constupro|violar, deshonrar
consuesco|acostumar habituar-se a
consuetudo|1. costum, ús, hàbit. 2. tracte freqüent, familiaritat, intimitat 3. ús lingüístic, llengua corrent
consularis|consular
consulatus|consolat, dignitat o funció de cònsol
consulo|1. deliberar, prendre mesures, tenir cura de, vetllar per 2. consultar
consultatio|deliberació, debat, consulta
consultor|qui demana consell, consultant
consulto|deliberar, consultar, interrogar
consultum|decret, deliberació, mesura; senatus - : decret del senat
consul|cònsol
consummatio|1. acumulació. 2. acompliment, conclusió, realització
consummo|1. comptar 2. acomplir, acabar
consumo|1. gastar, invertir 2. consumir, esgotar 3. esmerçar, destruir,
consuo|cosir, ordir, tramar
consurgo|aixecar-se, alçar-se, dreçar-se, estirar-se
contabesco|aprimar-se, consumir-se, morir
contactus|contacte, contagi
contagio|contacte, relació, unió, influència
contagium|contacte, contagi, influència
contamino|corrompre, contaminar
contego|cobrir, amagar, dissimular
contemno|tr. - menystenir, creure indigne, desafiar, resistir
contemplatio|mirada, contemplació, examen, consideració
contemplator|contemplador, observador
contemplor|mirar atentament, contemplar
contemplo|contemplar
contemptio|menyspreu
contemptor|menyspreador
contemptus|menyspreu
contendo|1. tibar, tensar, disparar, llançar 2. esforçar-se a, tendir a, pretendre 3. lluitar, rivalitzar 4. comparar
contente|amb esforç, amb rigor, amb vehemència
contentio|esforç, lluita, rivalitat, conflicte, tensió, comparació
contentus|(pp de contineo) content, satisfet; (pp de contendo) tens, estirat, tibat, ocupat
conterminus|contigu, limítrof, fronterer
contero|esmicolar, gastar, esgotar; (tempus -) passar el temps; (en passiva) consagrar-se
contestatio|declaració formal dels testimonis, atestat,
contextus|nexe, lligam, unió
conticeo|callar, emmudir
contiguus|veí, contigu, a l'abast
continenter|contínuament, sense interrupció, sòbriament
continentia|continència, moderació, domini d'un mateix
contineo|contenir, mantenir, conservar
contingo|tocar, assolir, ser veí, estar en contacte; contingit + dat (v. int): succeeix, pertoca
continor|trobar-se a
continuatio|successió ininterrompuda, continuació, continuïtat
continuatus|continu, consecutiu, ininterromput
continuo|sense interrupció, contínuament; a l'instant
continuus|continu (en l'espai i en el temps); (fig.) ininterromput
contionabundus|que arenga, que diu en les seves arengues
contionor|parlar en públic, pronunciar un discurs; reunir-se, assistir a una assemblea
contio|tribuna, assemblea (no legislativa) del poble o de l'exèrcit convocada per un magistrat, discurs davant d'una assemblea
contono|contonat = trona fortament
contorqueo|tòrcer, entortolligar, llançar, disparar
contractus|estret, prim, recollit, moderat, recollit
contraho|1. arronsar, encongir 2. escurçar, reduir 3. aplegar, reunir, 4. causar, provocar 5. arranjar concertar
contrarie|contràriament, al contrari
contrarius|contrari, oposat
contra|davant, enfront de, al contrari; prep + acc : contra
contremesco|començar a tremolar, esgarrifar-se
controversia|controvèrsia, la discussió; plet, litigi
contubernalis|camarada, company
contubernium|companyonia dels soldats, camaraderia, intimitat; tracte, cohabitació, contuberni (mena de matrimoni entre esclaus o entre lliures i esclaus); tenda comuna (de soldats), allotjament comú (d'esclaus)
contueor|observar, contemplar, examinar
contumacia|contumàcia, tossuderia, obstinació, esperit d'independència
contumax|tossut, obstinat; tenaç, inflexible, constant; recalcitrant, rebel
contumelia|ultratge, reprovació, injúria
contumeliose|insolentment, amb ultratge
contumeliosus|denigrant, ultratjós
contumulo|enterrar
contundo|estovar a base de cops, esclafar, abatre
conturbatus|abatut
conturbo|torbar, alterar, desordenar
contus|perxa, pica, llança
conubium|matrimoni, dret de matrimoni
conus|con, punta de casccône
convalesco|refer-se, guarir-se; créixer, augmentar
convallis|fondalada, vall fonda o encaixonada
convector|company de viatge
convello|arrencar, excavar, enderrocar, commoure
convena|qui es troba, qui es reuneix (convenae, arum : estrangers, fugitius, aventurers)
convenio|1. acudir conjuntament, reunir-se, aplegar-se 2. convenir, adaptar-se 3. estar d'acord, entendre's 4. conuenit : convé, és lògic 5. (jur.) -in manu : passar a la jurisdicció del marit, casar-se
conventicius|trobat casualment, ocasional
conventus|assemblea, reunió, ceremònia, sessió judicial; colònia romana
conversatio|ús freqüent de quelcom, comerç, tracte, familiaritat
converto|girar, fer voltar; se conuertere : convertir-se en
convexus|convex, arrodonit, enclotat, inclinat
convicium|cridòria, terrabastall, crit de desaprovació, improperi, injúria, retret
convictor|comensal, company de taula
convictus|convivència, vida comuna; banquet
convinco|véncer totalment, confondre l'adversari, convèncer, probar la culpabilitat
convivalis|de banquet
conviva|comensal, convidat
convivium|banquet, festí, convit
convoco|convocar
convolo|acudir volant, aplegar-se de pressa
convomo|vomitar sobre
convulnero|ferir greument
cooperio|cobrir del tot, aclaparar
coopto|admetre, elegir, escollir
coorior|aparèixer, originar-se, sorgir
coperculum|tapadora
Copernicus|Copèrnic
copia|abundància, possibilitat, facultat; (pl.) riqueses, tropes
copiosus|ric
copo|comerciant, marxant; taverner, hostaler
copula|lligam, cadena, unió
copulo|lligar, ajuntar, unir
coquo|coure
coquus|cuiner
coram|davant, públicament
corbis|cabàs, cistell
corcodillus|cocodril
corcodilus|cocodril
cordatus|assenyat, intel·ligent
cordolium|pena del cor
Corduba|Còrduba (ciutat de la Bètica, actual Còrdova)
Cordus|Cord (cognom de família)
Corfinium|Corfini (ciutat dels pelignes)
Corinthius|corinti, de Corint (ciutat de Grècia)
Corinthus|Corint (ciutat de Grècia)
Coriolanus|Coriolà (general romà)
corium|pell (dels animals, de l'home); cuir
Cornelia|Cornèlia (nom femení de família, mare dels Gracs)
Cornelius|Corneli (nom de família)
corneus|corni, de corn; sanguinyol (arbre)
cornicen|tocador de corn
Corniculanus|de Curnícul (ciutat del Laci)
corniger|que té banyes, cornut
cornix|cornella
cornum|fruit i fruita del sanguinyol; javelina
cornu|banya; ala d'una línia de batalla
corollarium|corona, present, gratificació
corolla|corona
coronarius|per a la corona
corona|corona; cordó de tropes, línia de soldats
corono|coronar
corporalis|corporal
corpus|cos
corrigo|aixercar, dreçar; corregir, rectificar
corripio|agafar, prendre; apoderar-se de
corrivo|canalitzar, embassar, desviar les aigües cap a un mateix lloc
corroboro|reforçar, enrobustir
corrogo|convidar a la vegada; sol·licitar amb insistència
corrugo|corrugar, arrugar
corrumpo|1. destruir, malmetre, arruïnar. 2. corrompre, infectar, podrir, deteriorar; alterar, falsificar 3. corrompre, pervertir, seduir, subornar
corruo|desplomar-se, fracassar
corruptela|corrupció, seducció
corruptio|corrupció, seducció, suborn
corruptor|corruptor, seductor
cortex|closca, escorça, suro, pell, pellofa
corusco|agitar, brandar, moure ràpidament; brillar, centellejar; llançar
coruscus|agitat, vibrant; brillant
corvus|corb
cor|cor
Cosa|Cosa (ciutat d'Etrúria)
Cossunatius|Cossunati
Cossus|Cossus (cognom de família, tribú militar)
coss|abreujament per consules o consulibus
costa|costella, costellam, flanc, costat
cos|pedra esmoladora, mola
cotidie|(et quo-) cada dia, diàriament
cottana|figues petites (de Síria)
Cotta|Cota (cognom de família)
cottidiano|quotidianament
cottidianus|diari, quotidià, habitual
cottidie|cada dia, diàriament
Cotys|Cotis (rei de Tràcia)
Cous|Cos (illa del mar Egeu)
coxendix|maluc, anca, cuixa
crabro|borinot
Crantor|Cràntor (escuder de Peleu, filòsof grec)
crapula|resina aromàtica (que es mesclava amb el vi); cràpula, borratxera, ressaca
crasse|amb una capa espessa, espessament; d'una manera basta, sense art
crassitudo|espessor, gruix
crassus|gras, gros, bast, rude, groller (Crassus, i, m. : Cras)
crastinus|de demà (crastinum, i, n. : l'endemà)
cras|demà
Cratippus|Cratip (filòsof grec)
cratis|canyís, reixat, encanyissat
creator|creador, fundador
creber|abundant, ric, copiós, freqüent; (pl.) nombrosos, nombroses, molts
crebresco|incrementar, repetir-se, propagar-se
crebro|sovint, amb freqüència
credibilis|creïble
creditast|= credita est
creditor|creditor
credo|1. confiar, encomanar, lliurar 2. fiar-se, refiar-se, tenir confiança. 3. tenir per verdader, creure 4. creure, pensar, considerar
credulitas|la credulitat
credulus|credul, que creu fàcilment, refiat, confiat, segur
cremo|cremar, incinerar
Creon|Creont (rei de Corint, rei d'Atenes)
creo|1. créar, engendrar, produir 2. elegir, nomenar
Crepereius|Creperei
Creperius|Creperi
crepida|sandàlia
crepido|base, sòcol, pedestal, terraplè, mur de contenció; escullera, moll
crepito|crepitar, espetegar, cruixir, fer soroll
crepitus|soroll sec, espetec
crepo|ressonar, espetegar, cruixir, crepitar; fer sonar, fer soroll; repetir sense parar
crepusculum|crepuscle vespertí
cresco|créixer
Creta2|Creta (illa grega)
creta|creta, argila, guix
Cretensis|cretenc, de Creta (Cretenses, ium : els cretencs)
Creticus|Crètic (nom d'home); sobrenom de Metel
cretosus|argilós
crimen|acusació, inculpació, pretext, falta, crim
criminatio|acusació, incriminació, calúmnia
criminor|incriminar, acusar calumniant
criminosus|acusatori, difamatori, agressiu, calumniós
crinis|cabell, cabellera, cua
crinitus|cabellut, de llarga cabellera
Crispinus|Crispí
Crispus|Crisp (cognom de família)
Critolaus|Critolau
Crixus|Crixus
croceus|de safrà, de color safrà, groc, daurat
crocodilus|cocodril
Croesus|Cres
Crotoniensis|de Cròtona (ciutat del sud d'Itàlia)
cruciatus|tortura, suplici, turment
crucio|turmentar, torturar; sofrir tortura
crudelis|cruel
crudelitas|crueltat, duresa, inhumanitat.
crudus|sagnant, cru; no digerit, no assimilat; encara no madur, encara fresc, encara verd; cruel,
cruento|ensagnar, tacar amb sang, fer sagnar, ferir
cruentus|ensagnat, sangonós, sagnant, cruent
crumina|morral, sarró; portamonedes
cruor|sang
crustallum|gel, glaç, cristall; copa de cristall
crustularius|confiter, pastisser
crustulum|pastisset, confit
crustum|pastís
crus|cama
crux|creu
crystallinum|atuell de cristall
cubicularis|de dormitori, de cambra
cubicularius|servent de dormitori
cubiculum|dormitori
cubile|jaç, llit
cubito|estirar-se sovint, estar ajegut
cubitum|colze; colzada (mesura equivalent a 44 cm)
cubitus|colze
cubo|estirar-se sovint, estar ajegut
cucullus|caputxa
cuculus|cucut; ximple, neci
cucurbita|carabassa
cujas|de quin país? de quin origen?
culcita|matalàs, coixí
culex|mosquit
culleus|odre, bot (per al vi, etc.)
culmen|cim, cimadal, pinacle
culmus|tija, palla, sostre de palla
culpa|falta
culpo|culpar, acusar, blasmar
cultellus|ganivet petit
culter|ganivet
cultor|cultivador, conreador, habitant, protector, amic
cultus2|cultivat, conreat, ben ornamentat
cultus|1. cultiu, conreu, agricultura; le travail du laboureur, le labour, le labourage; cura, manteniment. 2. formació, educació, cultura. 3. culte, devoció (als déus), testimonis de respecte (al rei), honors. 4. gènere de vida, formació educació, cultura; refinament, luxe. 5. aparença, aspecte, estil, habillament, elegància, ornament.
Cumae|Cumes (ciutat de la Campània)
Cumanus|de Cumes (ciutat de la Campània)
cumba|barca
cuminum|comí
cumulate|plenament, amb abundància
cumulo|amuntegar, acumular, augmentar, omplir, coronar
cumulus|pila, munt, cúmul, coronament, súmmum
cum|1. (Prep. + abl.) amb 2. (conj. + ind.) quan, en el moment que, cada cop que; fins i tot quan 3. (conj. + subj.) ja que, puix que, atès que, encara que; (valor temporal causal) quan + verb en indicatiu, gerundi, com + verb en subjuntiu
cunabula|bressol, niu, lloc de naixement
cunae|bressol, primera infantesa
cunctabundus|vacil·lant
cunctanter|lentament, amb vacil·lació o dubte
cunctatio|dubte, vacil·lació
cuncti|tots en massa
cunctor|tardar, entretenir-se, quedar-se enrere; vacil·lar; detenir-se, entretenir-se, aturar-se.
cunctus|tot sencer, tot junt
cuneatim|en tascó, en columnes tancades
cuneus|tascó, falca; formació de combat en forma de triangle
cunnus|con
cupiditas|desig, deler, passió
cupido|1. desig violent, deler. 2. passió pel diner, cobdícia. 3. passió amorosa, amor (Cupido, inis : Cupido).
cupidus|1. desitjós, ansiós, delerós. 2. àvid, ambiciós. 3. enamorat, boig d'amor. 4. parcial.
cupio|desitjar
cupressus|xiprer
curatio|1. acció d'ocupar-se de, cura. 2. administració, càrrec, direcció. 3. cura, tractament per curar.
curator|el qui té cura, encarregat
cura|cura, preocupació
Cures|Cures (ciutat dels sabins)
Curiatius|Curiaci (en plural : els Curiacis, germans guerrers d'Alba Longa)
curiatus|curiat, que pertany a la cúria
curia|cúria (una de les divisions del poble romà)
curiose|amb cura, amb interès, amb curiositat
curiositas|curiositat, desig de saber, diligència
curiosus|curós, acurat, minuciós; indiscret, curiós, àvid de saber, indiscret
Curius|Curi (nom de família), Manli Curi Dentat, vencedor dels samnites i de Pirros
curo|tenir cura, ocupar-se (curatus, a, um : ben cuidat)
curriculum|carro de curses, carro de batalla; correguda, cursa de carros
curro|córrer
currus|carro
cursim|corrents, de pressa, al vol
cursor|corredor, missatger
curso|córrer d'ací cap a allà
cursura|cursa, carrera
cursus|cursa, recorregut, trajecte
curulis|pertanyent o referent al carro triomfal, curul (curulis, is : seient curul, reservat a cònsols, pretors i edils curuls)
curvamen|corba, curvatura
curvo|corbar, encorbar, arquejar
curvus|encorbat, corbat
cur|per què?
cuspis|punta, pica, javelina
Cuspius|Cuspi
custodela|guarda, custòdia
custodia|presó, guàrdia, vigilància; cos de guàrdia, lloc de vigilància
custodio|protegir, defensar, guardar
custos|guarda, guardià, vigilant
Cusus|Cus (riu afluent del Danubi)
cuticula|pell
cutis|pell, cutis
Cyclades|les Cíclades (illes de l'Egeu)
cycneus|del cigne
cylindrus|cilindre
cymbalum|címbal, plateret
Cynicus|caní, malalt de paràlisi canina; cínic, de l'escola filosòfica cínica
Cynthia|Cíntia (Diana; estimada de Properci)
Cyprius|de Xipre; cipri
Cyrenae|Cirene (colònia grega del nord d'Àfrica)
Cyrrus|Cirrus (ciutat de l'Àsia Menor)
Cyrus|Cir (rei de Pèrsia)
Cythera|Citera (illa de la mar Egea)
Cythereus|de Citera (illa de la mar Egea)
Cyzicus|Cízic (ciutat de l'Àsia Menor)
C|abreviatura de Gai; 100.
Daedalus|Dèdal (arquitecte mític constructor del Laberint)
Dahae|els dahes (poble escita)
Dalmatia|Dalmàcia (província del mar Adriàtic)
Damascus|de Damasc, damascè
Damasippus|Damasip (pretor)
damnatio|condemnació, condemna judicialla condamnation
damnosus|perjudicial, funest, danyós; malgastador, dissipador
damno|condemnar (damnatus, a, um : 1. condemnat (judicialment), obligat a 2. rebutjat, reprovat)
damnum|perjudici, detriment, dany; pèrdua de tropes a la guerra
Danai|els dànaus, els grecs
Danaus|dànau, grec
Danuvius|Danubi (riu)
daps|en gral. en plural, dapes, dapum : sacrifici ofert als déus, àpat, banquet
Dardania|Dardània, Troia
Dardanides|descendent de Dàrdan, troià
Dardanius|dardani, troià
Dardanus|dardani, troià
Darius|Darios (rei de Pèrsia)
datast|= data est
datio|acció de donar, donació; dret d'alienació dels béns, pagament
Daunus|Daune (rei mític pare de Turn)
deambulo|passejar
dearmo|llevar les armes, desarmar, despullar
dea|dea, deessa
debello|acabar la guerra per un combat, sostenir un combat decisiu, vèncer, triomfar
debeo|haver de donar, deure, estar obligat a
debilis|1. feble, dèbil; impotent. 2. (fig.) incomplet, defectuós
debilitas|feblesa, debilitat
debilito|malmetre, espatllar; afeblir, debilitar, paralitzar
debitor|deutor
decanto|cantar sense parar, recitar, cantar; lloar, ponderar, fascinar, encantar
decedo|allunyar-se, anar-s'n, marxar, morir
decemviralis|decemviral (decemuirales leges: la llei de les XII Taules)
decemvir|decemvir ( decemuiri,-orum: comissió de deu magistrats, autors de la Llei de les XII Taules)
decem|deu
decennium|decenni, període de deu anys
decens|decent, escaient, adient; ben format, graciós
decerno|decretar, decidir
decerpo|collir, recollir, arrencar
decerto|decidir en un combat, dur a terme una batalla decisiva
decessio|sortida, partida, marxa; pèrdua, minva, sostracció
decessus|partença, mort, retirada
decet|convé, s'escau
Decianus|Decià (nom d'home)
decido|caure; patir una derrota, morir
deciduus|que cau, caduc
decies|deu cops
decimus|desè, desena
decipio|enganyar, defraudar, decebre
Decius|Deci (nom de família)
declamatio|declamació, estil declamatori
declamo|declamar, exercitar-se en l'oratòria
declaro|mostrar, fer palès, explicar, manifestar, proclamar, nomenar
declinatio|desviació, inclinació, aversió; declinació
declino|1. apartar, desviar, decantar 2. flexionar, declinar conjugar 3. (v. int.) apartar-se, desviar-se
declivis|en declivi, pendent
decollo|degollar, decapitar
decoquo|reduir per la cocció, coure del tot; arruïnar-se, fer fallida
decoriter|de manera plaent, graciosament
decoro|decorar, embellir; honorar, dignificar
decorus|decorós, honorable, decent; ben disposat, bonic, elegant
decor|decor, conveniència; elegància, gràcia, bellesa
decretum|decisió, decret
decumanus|del delme (desena part de la collita que calia pagar); que pertany a la desena legió (porta decumana : porta decumana)
decumus|desè
decuria|reunió de deu, corporació, decúria
decurio|decurió (oficial que comanda deu cavallers; senador locar dels municipis o de les colònies)
decurro|baixar corrent, precipitar-se
decursus|baixada corrent, descens ràpid; cursa, carrera; declivi,pendent
decus|glòria, honor
decutio|treure colpejant, abatre, fer caure
dedeceo|no escaure's, no convenir
dedecet|no sembla bé, no s'escau, no convé
dedecoro|desfigurar, deformar, enlletgir; deshonrar, marcar
dedecus|deshonor, vergonya, ignomínia, infàmia
dedicatio|consagració, dedicació, inauguració
dedico|dedicar, consagrar
dedignor|refusar, menystenir, desdenyar
dedisco|desaprendre, deixar de saber, oblidar el que s'ha après
deditio|submissió, rendició, capitulació
deditus|consagrat, absort, lliurat a una passió
dedolo|polir, ribotejar; apallissar, bastonejar
dedo|lliurar, dedicar-se; lliurar-se, rendir-se, sotmetre
deduco|1. fer baixar, fer davallar 2. conduir 3. fundar 4. desviar 5. treure, fer retirar
deductio|conducció, desviació, derivació
deductor|1. acompanyant, escorta (d'un candidat o d'un magistrat acabat d'escollir). 2. guia, conductor, autor.
defaecabilis|que es pot netejar, purificable
defatigo|cansar, fatigar, esgotar
defectio|defecció, deserció, allunyament; mancança, desaparició; traïció
defector|traïdor, desertor
defendo|allunyar, rebutjar, defensar, preservar
defensio|rebuig, defensa, protecció
defensor|defensor, preservador
defenso|defensar enèrgicament, impedir
defero|1. portar d'un lloc elevat a un més baix, dur, traslladar. 2. empènyer, arrossegar. 3. lliurar, confiar, conferir, dipositar 4. revelar, reportar, conferir, denunciar
defervesco|deixar de bullir, deixar de fermentar
defessus|fatigat, esgotat
defetigo|fatigar, esgotar, cansar
deficio|1. separar-se, apartar-se. 2. mancar, defallir, desanimar-se. 3. (en pass.) estar privat de, estar faltat
defigo|clavar, enfonsar, fixar
definio|delimitar
definitio|delimitació, definició
deflagro|cremar, consumir-se pel foc, ser destruït, extingir-se
deflammo|apagar, extingir
deflecto|corbar, tòrcer; desviar, apartar
defleo|deplorar, plorar per
defluo|1. fluir, rajar, escórrer-se, baixar suaument, lliscar. 2. perdre's, desaparèixer
defodio|cavar, excavar; soterrar, ocultar
deformis|desfigurat, deforme, contrafet, lleig; vergonyós, groller, vulgar; amorf, sense forma, sense consistència
deformitas|deformitat, imperfecció, lletjor; vergonya, infàmia, indignitat
deformo|deformar, desfigurar, enlletgir; alterar, deshonrar
defringo|trencar, rompre arrencarbriser
defritum|vi cuit
defungor|executar, complir, deslliurar-se, morir (defunctus,a, um : deslliurat, mort)
degenero|degenerar; alterar; malmetre, deshonrar
degener|degenerat, baix, indigne
dego|passar el temps, viure
degravo|carregar massa; afeixugar, aclaparar
degredior|baixar, allunyar-se de
dehinc|a partir d'ací, d'ara endavant
dehisco|obrir-se, entreobrir-se, esquerdar-se, esberlar-se
dehonestamentum|allò que deforma, deformitat; deshonor, infàmia, ignomínia
dehonesto|deshonorar, degradar, infamar
deicio|llançar daltabaix, precipitar; abatre, fer caure, caçar
deinceps|l'un rere l'altre, successivament
deinde|tot seguit, de seguida
dein|de seguida
dejero|jurar, comprometre's amb jurament
delabor|cauure de; davallar cap a
delasso|fatigar, extenuar
delator|delator, acusador
delectatio|plaer, delectació, diversió
delecto|1. atraure, retenir. 2. delectar, complaure
delectus|elecció; reclutament de soldats, lleva de tropes
delenimentum|lenitiu, atractiu, seducció, encant
deleo|destruir
delerus|extravagant, delirant, boig
delfin|dofí
Deliacus|de Delos (illa de l'Egeu, on van néixer Apol·lo i Diana), deli
deliberatio|deliberació
delibero|deliberar, discutir
delibo|prendre, agafar
delicatus|deliciós, atractiu, encantador
deliciae|delícies, amor
deliciolae|diminutiu de deliciae, arum (terme afectuós)
delictum|falta, delicte, error
deligo2|escollir
deligo|lligar, fermar, amarrar
delino|untar, empastifar
delinquo|fallar, errar, cometre una falta
deliratio|extravagància, demència, deliri
deliro|desvariejar, delirar
delitesco|amagar-se, refugiar-se
Delius|de de Delos (illa de l'Egeu, on van néixer Apol·lo i Diana), deli
Delphicus|dèlfic, de Delfos (santuari d'Apol·lo)
delphinus|dofí
delphin|dofí
Delphi|Delfos (santuari d'Apol·lo)
delta|Delta (del Nil)
delubrum|temple, santuari
demano|córrer, rajar, brollar, escolar-se
Demarathus|Demarat (rei d'Esparta; pare del rei Tarquini Prisc)
Demaratus|Demarat (rei d'Esparta; pare del rei Tarquini Prisc)
demeaculum|baixada sota terra
demens|boig, dement
dementia|demència, follia
demeo|baixar, descendir; allunyar-se
demereo|guanyar, merèixer, aconseguir el favor
demergo|enfonsar, submergir
demeto|segar, recol·lectar, collir, arrencar
Demetrius|Demetri
demigro|emigrar, retirar-se, anar-se a establir
deminuo|disminuir, debilitar, minvar
deminutio|disminució, minva, afebliment; pèrdua de drets
demiror|sorprendre's, atsorar-se; preguntar-se, desitjar saber
demisse|a poca alçada; humilment
demitto|fer caure, deixar caure
Democritus|Demòcrit (filòsof grec)
demolior|enderrocar, abatre, tirar a terra, destruir
demonstratio|demostració, descripció; senyal, prova
demonstro|mostrar
demoror|aturar-se, esperar
demorsico|rosegar, mossegar
Demosthenes|Demòstenes (orador atenès)
demoveo|apartar, allunyar de
demo|treure, llevar, collir
demulceo|acariciar, acaronar
demum|finalment
denarius|de deu, que en conté deu; denari (moneda equivalent a deu assos)
denarro|explicar amb detall
denego|1. negar amb energia. 2. denegar, refusar
denique|finalment, per fi
deni|deu
denobo|casar-se (la dona)
denomino|denominar, anomenar
denoto|designar
denseo|apinyar, atapeïr, amuntegar, condensar, espessir
densus|dens, espès, atapeït
dens|dent
dentatus|dentat, que té dents; polit, agut, penetrant
dentio|posar les dents; dentar
denudo|despullar, descobrir, exposar, desvelar, manifestar
denuntio|1. anunciar, assabentar, notificar, declarar, presagiar. 2. instar, ordenar, prescriure. 3. amenaçar.
denuo|novament, de bell nou
deopto|escollir
deorsum|avall, cap avall
deosculor|besar efusivament, menjar a petons
depasco|pasturar, péixer
depello|abatre, tirar a terra; rebutjar, allunyar, fer fora
dependeo|estar penjat, penjar
deperdo|perdre
depereo|périr, morir
deploro|lamentar-se, deplorar, desesperar, reunciar a
depono|posar a terra, depositar, renunciar a, abandonar
depopulor|devastar, assolar, saquejar
deporto|transportar; obtenir, assolir; deportar, desterrar
deposco|reclamar, demanar amb insistència, exigir
depositum|dipòsit, consignació
deprecatio|súplica, petició de demència o de perdó, l'imprecació, la malédicció
deprecator|1. qui amb les seves súpliques evita una desgràcia. 2. intercessor, protector
deprecor|suplicar, mirar d'evitar amb súpliques
deprehendo|agafar per sorpresa, prendre, interceptar, descobrir, advertir
deprendo|agafar, prendre, capturar; descobrir, advertir, veure
deprimo|abaixar, enfonsar, anar a pic (un vaixell)
deproelior|batre's, combatre, lluitar
depromo|treure, extreure, prendre
depugno|lluitar en un combat decisiu, combatre a vida o mort; barallar-se amb combat singular
deputo|evaluar, estimar
derado|raspar, netejar raspant
derelictus|abandonat
derelinquo|abandonar totalment; deixar després de morir
derideo|fer befa, mofar-se, riure's de
derigesco|posar-se rígid, esdevenir immòbil; glaçar-se
derigo|posar en línia recta, redreçar, arrenglerar, dirigir, disposar
deripio|arrencar, treure, llevar
derisor|burleta, bromista
derivo|derivar, desviar
deruo|precipitar, fer caure, abatre; caure
deruptus|abrupte, escarpat, a pic
descendo|baixar; - in certamen : entaular un combat
descisco|dessertar, passar-se, renunciar a
describo|anotar, consignar, descriure; distribuir, repartir, dividir
deseco|tallar, segar, retallar, dividir
desero|abandonar
desertor|desertor, renegador
desiderium|enyorança, falta, desig, necessitat
desidero|1. anhelar, desitjar; necessitar. 2. trobar a faltar, enyorar,haver perdut; (en pass.) estar perdut. 3. trobar a faltar. 4. demandar (àmbit jurídic)
desidia|peresa, indolència, desídia
desido|esfondrar-se, enfonsar-se; afeblir, decaure
designatio|indicació, designació; disposició, ordre
designo|marcar, dibuixar, indicar, delimitar (un espai); nomenar (un magistrat); arranjar, ordenar, disposar
desilio|baixar saltant, saltar
desino|cessar, desistir; acabar, posar fi; deixar de
desipio|perdre el seny, tornar-se boig
desisto|renunciar a, abstenir-se de; (desistere + inf.) deixar de
desolo|deixar sol, abandonar; despoblar, assolar
despecto|guaitar des de dalt, dominar; menysprear
despectus|menyspreu, desdeny
desperatio|desesperança, desesperació, desesper
desperatus|desesperat
despero|perdre l'esperança, desesperar
despicio|mirar des de dalt; menysprear
despolio|robar, espoliar
despondeo|prometre en matrimoni, comprometre (una dona)
destinatio|determinació, resolució, intenció
destinatus|determinat, resolt, fixat
destino|fixar, subjectar, fermar; fixar, decidir; destinar, reservar
destituo|abandonar, deixar, destituir; privar de
destringo|1. tallar, arrencar, treure 2. desembeinar l'espasa 3. netejar, fregar. 4. raspar, rasurar
destruo|destruir, enderrocar, demolir, abatre
desubito|de sobte
desudasco|suar molt
desuesco|desacostumar, desacostumar-se
desuetudo|desús, manca de costum
desuetus|desacostumat, desavesat, insòlit
desultor|saltador, genet de relleus
desum|faltar, mancar, no assistir, no ajudar
desuper|de dalt, des de dalt, de dalt a baix
detego|descobrir, fer palès, posar de manifest
detergeo|eixugar, netejar assecant, malbaratar, dissipar
deterior|inferior, més dolent, pitjor
deterius|nom. ou acc. neutre de deterior : pitjor, inferior, més dolent
detero|desgastar, atrotinar; disminuir, debilitar
deterreo|dissuadir, apartar, fer desistir de (+ ab o de, i abl.), impedir (ne, quin o quominus + verb en subjuntiu); espantar, atemorir
deterrimus|el pitjor
detestabilis|abominable, detestable
detestatio|imprecació, la maledicció, abominació, aversió; renunciació, abjuració
detestor|detestar, maleir, avorrit, abominar
detexo|teixir completament, acabar de teixir
detineo|mantenir allunyat, retenir, mantenir
detondeo|tallar, esquilar, afaitar
detorqueo|torçar, desviar, girar; deformar, desfigurar
detraho|treure, arrencar, abatre, tirar avall
detrecto|apartar, rebutjar, refusar; rebaixar, desacreditar, menysprear
detrimentum|detriment, pèrdua, perjudici; derrota, desastre
detrudo|empènyer, precipitar, fer fora a empentes, desallotjar
detruncatio|tala, esporgada, poda
detrunco|trossejar, mutilar, decapitar, esbrancar, separar del tronc
detumesco|desinflar-se, aplanar-se; calmar-se, apaivagar-se
detundo|masegar
deturbo|abatre, tirar per terra; privar, despullar, desposseïr
deturpo|desfigurar, enlletgir
deungo|fregar, ungir
deunx|els 11/12 d'una lliura romana (mesura de pes)
deuro|cremar completament, incendiar
deus|déu
deveho|transportar, portar
deveneror|allunyar amb precs; conjurar
devenio|1. anar a parar, arribar. 2. recórrer, acudir
deversitor|hostaler, dispeser
deversor|hoste
deverto|allotjar-se (en un hostal), acudir, recórrer a
devestio|despullar, desvestir
devexus|que baixa, inclinat, pendent (deuexa, orum, n.: terrenys inclinats, pendents)
devincio|lligar, encadenar, obligar
devinco|véncer completament, sotmetre
devius|desviat, apartat, fora del camí; rodamón, solitari; equivocat, forassenyat, insensat
devoco|cridar, fer baixar, fer venir
devolo|baixar volant, abatre's (una au), córrer precipitadament
devolvo|tirar rodolant, precipitar, fer rodolar, caure, precipitar-se
devoro|empassar, engolir, devorar
devotio|vot, consagració, dedicació, sacrifici
devoveo|1. dedicar, consagrar 2. maleïr 3. sotmetre a encanteris, embruixar
dextera|mà dreta
dexter|droit ; dextra : dret, que es troba a la dreta
dextra|mà dreta
de|des de dalt, sobre, de
diadema|diadema, cinta amb la qual se cenyien el cap reis i sacerdots
diaeta|habitació, saló; règim, dieta
dialecticus|dialèctic, hàbil en la dialèctica, lògic
dialis|d'un dia, de l'aire, eteri, aeri; - Dialis, e : de Júpiter
Diana|Diana (deessa de la caça)
diarium|sing. diari; (plur.) ració diària, jornal
diatriba|discussió, diatriba; acadèmia, escola
Dia|Dia (illa del mar de Creta), Naxos
dicax|burleta, mordaç, groller
dicio|dominació, poder, domini, jurisdicció
dico|1. dir, affirmar, pronunciar, explicar, recitar. 2. nomenar. 3. pronunciar un discurs, arengar, pledejar. 4. celebrar, cantar, explicar, descriure, predir. 5. fixar, assignar, establir. 6. advertir, assabentar, notificar. 7. significar, voler dir. 8. nomenar, elegir, proclamar.
dictator|cap, dictador
dictatura|dictadura
dictio|1. dicció, expressió 2. ús de la paraula, discurs, conversa. 3. predicció, resposta d'un oracle
dictito|repetir
dicto|dir sovint, dictar
dictum|paraula, sentència, proverbi
dictu|dir
dido|Dido (reina de Cartago)
diduco|separar, dividir, dilatar; disgregar, distribuir
diecula|espai de temps, pròrroga breu
Diespiter|Júpiter (déu del cel)
dies|dia
diffamo|difamar, divulgar
differentia|diferència
differo|1. dispersar, disseminar, esbombar 2. diferir, ajornar 3. ésser diferent, diferir (differi : ser turmentat)
difficilis|difícil
difficultas|dificultat
difficulter|amb dificultat, difícilment, de mala gana
diffido|desconfiar, no comptar amb
diffindo|dividir, partir, fendre
diffleo|amarar de plor
diffluo|rajar, córrer, vessar-se, escampar-se, dissoldre's
diffugio|desbandada, dispersió
diffundo|vessar, abocar, estendre, escampar
diffutatus|esgotat pels excessos sexuals
diffututus|esgotat pels excessos sexuals
digero|dividir, separar; ordenar, arreglar, organitzar
digitus|dit (de la mà o del peu); dit, polzada (mesura de longitud); ad digitum pugnaui : vaig lluitar fins que es va fer senyal amb el dit
dignatio|estima, consideració, acció de considerar digne
dignitas|dignitat, consideració, estima, prestigi, honorabilitat
dignor|considerar digne, reconèixer
digno|considerar digne
dignus|digne de (+ abl.); digne de (+ qui + subj.)
digredior|allunyar-se, separar-se, marxar, anar-se'n
dijudico|1. jutjar, decidir, resoldre. 2. discernir, distingir.
dijungo|separar
dilabor|dissipar-se, esvanir-se, desaparèixer
dilacero|esmicolar, esbocinar, destrossar
dilargior|prodigar, donar amb liberalitat, distribuir
dilatio|dilació, pròrroga, ajornament
dilectus|1. discerniment, elecció. 2. lleva de tropes, reclutament. 3. tropes reclutades.
diligens|diligent,atent, escrupolós
diligenter|atentament, escrupolosament, puntualment
diligentia|zel, cura escrupolosa, diligència, atenció, puntualitat
diligo|estimar, apreciar
dilorico|esquinçar, arrencar (un vestit)
dilucesco|clarejar, sortir el sol
diluo|dissoldre, diluir, desvirtuar, refutar
diluvium|pluja abundant, inundació
dimetior|mesurar, amidar
dimicatio|combat, batalla
dimico|combatre, lluitar, debatre
dimidio|dividir en dos
dimidius|mig
diminuo|disminuir, minvar, afeblir
dimitto|1. transmetre, enviar. 2. dispersar. 3. deixar marxar. 4. renunciar a, abandonar
dimoveo|remoure, bellugar, partir, dividir
dinosco|distingir, discernir
Diogenes|Diògenes (filòsof grec)
Diomedes|Diomedes (rei grec)
Dionysius|Dionisi (tirà de Siracusa)
diota|gerra amb dues nanses, àmfora
dio|sub dio (arcaisme): a l'aire lliure
dipondium|moneda de dos assos; mesura de dos peus
dipundius|moneda de dos assos; mesura de dos peus
Dirce|Dirce (font de Tebes)
diremptio|separació, ruptura
direptio|saqueig, robatori
direptor|saquejador, lladre
dirigo|posar en línia recta, arrenglerar, aliniar, ordenar, disposar; (directus, a, um : directe, recte; sobri, sense embuts)
dirimo|separar, desunir, interrompre
diripio|esparracar; saquejar, assolar; arrencar, arrabassar
diruo|enderrocar, demolir, destruir (dirutus, a, um : trencat, escardat, destruït)
dirus|sinistre, de mal averany, horrorós, cruel (dira, orum : presagis funestos)
discedo|separar-se, allunyar-se
discens|estudiant
disceptatio|discussió
discepto|juger, décider; debatre, discutir
discerno|discernir, separar
discerpo|esparracar, estripar; dissipar, dispersar
discessio|separació d'esposos, partença, allunyament
discessus|separació, divisió; partença, allunyament
discidium|esquinç, divisió; separació; divorci
discindo|esquinçar, tallar, separar
discingo|treure el cinturó, desposseïr, despullar
disciplina|ensenyament, disciplina
discipula|alumna
discipulus|alumne
discolor|de colors diferents, multicolor
discordia|discòrdia, desacord, desunió
discordo|estar en desacord, discordar, dissentir
discors|discordant, desavingut, oposat, diferent; enemic
disco|tr. aprendre (una lliçó), conèixer (una notícia); instruir-se, estudiar
discrepo|no estar en harmonia, dissonar, desafinar, discrepar, dissentir; (v. impersonal) discrepat = hi ha discrepància
discretim|separadament, a part
discribo|repartir, distribuir
discrimen|línia divisòria, separació, interval, distància, diferència, distinció, posició crítica
discrimino|separar, dividir, distingir
discumbo|ajeure's, posar-se a taula (tot ajaient-se)
discurro|córrer d'una banda a l'altra, moure's d'ací d'allà
discurso|córrer d'un lloc a un altre, recórrer
discursus|correguda, anada i vinguda, tràfec, agitació
discus|disc, plat
discutio|1. rompre, esberlar, saquejar. 2. dissipar, dispersar, apartar
disertus|eloqüent, expressiu
disicio|dispersar, separar
dispar|dissemblant, diferent, desigual
dispendium|despesa, pèrdua, dispendi
dispensator|administrador, intendent, majordom
dispenso|repartir, distribuir, dirigir
dispereo|desaparèixer, malmetre's, morir, destruir-se
dispergo|escampar, dispersar
dispertio|distribuir, repartir, dividir
dispicio|distingir, considerar, examinar
displiceo|desplaure, desagradar
dispono|disposar, organitzar, distribuir
dispositio|disposició, distribució, arrenjament
dispudet|em fa molta vergonya
disputatio|1. la discussió, controvèrsia, debat. 2. argumentació, dissertació.
disputo|argüir, discutir, debatre, examinar punt per punt
disquisitio|recerca, indagació, disquisició, enquesta
disrumpo|rompre, esmicolar
dissaepio|separar amb una tanca, aïllar
dissemino|disseminar, propagar, escampar, estendre
dissensio|divergència, desacord, dissensió
dissentio|dissentir, desavenir-se, discrepar, estar en contradicció
dissero|exposar, dissertar, disputar, sembrar en diferents llocs
dissico|tallar
dissideo|dissentir, estar en desacord
dissignator|acomodador (al teatre); mestre de cerimònies
dissigno|marcar, dissenyar, disposar, representar, nomenar, arranjar
dissimilis|diferent
dissimilitudo|diferència
dissimulanter|dissimuladament
dissimulatio|dissimulació, disfressa, fingiment
dissimulator|dissimulador, ocultador
dissimulo|dissimular, ocultar; passar per alt, no parar atenció; (en passiva) passar inadvertit
dissipo|escampar, espargir, destruir, anihilar
dissocio|separar, dividir, dissociar, desunir
dissolutio|dissolució, separació de les parts, destrucció, ruïna
dissolvo|dissoldre, separar, deslligar, desfer, destruir
dissonus|dissonant, discordant, desafinat, diferent
dissuadeo|dissuadir, desaconsellar
dissuasor|el qui dissuadeix, el qui parla en contra o desaconsella
distentus|1. inflat, ple. 2. ocupat totalment, retingut.
distichon|dístic
distichum|dístic
distinguo|distingir, separar, discernir, diferenciar
disto|estar allunyat, distar; distat : hi ha una diferència
distraho|trencar en bocins, dividir, dissociar
distribuo|distribuir, repartir, dividir
distributio|divisió, distribució
distringo|tenir allunyat, retenir, distreure (districtus, a, um : vacil·lant, dubtós; enfeinat, ocupat)
disturbatio|destrucció, ruïna
disturbo|1. dispersar (violentament). 2. demolir, destruir, desfer.
Dis|Dis o Plutó (déu dels infers)
diurnus|diürn, diari, quotidià
diutinus|que dura molt de temps, de llarga durada; constant, continu
diuturnitas|període de temps, llarga durada
diuturnus|durador, perllongat (dans le temps)
diu|molt de temps
diva|deessa, dea
divello|arrencar, estripar, destrossar
divendo|vendre (al detall)
diversitas|diversitat
diversorius|on es pot menjar, beure, o allotjar-te (diuersorium, i, n. : hostal, fonda; cau)
diversus|1. encarat en direccions oposades. 2. oposat
dives|ric
Diviciacus|Diviciac (rei gal)
divido|dividir
divinatio|endivinació
divinitas|divinitat
divinitus|d'origen diví
divinus|diví
divisio|divisió, partició, distribució
divisus|desunit, dividit, allunyat
divitiae|les riqueses, la fortuna, els béns
divorsus|divergent; oposat, separat; diferent
divortium|divorci
divorto|separar-se, divorciar-se, ésser diferent
doceo|ensenyar alguna cosa (acus.) a algú (acus.)
docilis|apte per a aprendre, dòcil, obedient
doctor|el mestre, instructor
doctrina|instrucció, formació teòrica, educació
doctus|savi, instruït
documentum|model, exemple, ensenyança, demostració
dodrans|dodrant (les 3/4 o les 9/12 parts d'un as, d'un peu o d'una hora)
dolens|que causa dolor, dolorós, penós
doleo|1. sofrir, patir, tenir dolor 2. estar afligit
dolium|gerra, tenalla (de terrissa, per a líquids o àrids)
Dolopes|els dolops (poble de Tessàlia)
dolor|dolor
dolose|amb enganys, fraudulentament
dolus|engany, astúcia, ardit, trampa
domesticus|privat, domèstic
domicenium|sopar casolà
domicilium|domicili, habitació, casa, estatge
dominatio|autoritat, potestat, poder absolut
dominator|amo, senyor, sobirà
dominatus|poder absolut, sobirania, domini
domina|mestressa de la casa, senyora
dominium|1. propietat, possessió, domini. 2. festí, banquet
dominor|1. exercir la sobirania, dominar, manar. 2. en passiva: ser governat
dominus|mestre
Domitianus|Domicià (emperador)
Domitius|Domici (nom de família)
domitor|domador, ensinistrador; vencedor, conqueridor
domi|a casa
domo|domar, ensinistrar
domuitio|retorn a casa
domus|casa
donec|fins que, fins al moment que
dono|donar alguna cosa a algú (alcui aliquod o bé aliquem aliqua re)
donum|regal, present, favor
Doricus|dori, grec
Doris|Dòride (regió grega)
dormio|dormir, no fer res, estar ociós
dorsum|dors, esquena; llom gropa
dos|dot, mèrit, talent, dotació, proveïment
dotata|dotada, provista d'una dot
do|donar
draconteus|serpentí
draco|drac, serpent fabulosa
Drappes|Drapes
Druentia|Druència (riu afluent del Roine)
druida|le druida
Druides|m. : druïdes
Drusianus|de Drus (cognom de família)
Drusilla|Lívia Drusil·la (muller d'August)
Drusus|Drus (cognom de família)
Dryas|dríade (nimfa dels boscos)
dubie|amb dubtes, dubtosament, incertament, ambíguament; non - : indiscutiblement, sens dubte
dubitatio|dubte, indecisió, perplexitat
dubito|dubtar, hesitar, estar perplex
dubium|dubte
dubius|dubtós
duceni|dos-cents per a cada un; dos-cents cada vegada
ducentesima|taxa de dues centèssimes (un mig per cent)
ducentesimus|dos-centè
ducenties|dues-centes vegades; vint milions
ducenti|dos-cents; molts
ducenus|dos-cents per a cada un; dos cents cada vegada
duco|I. 1. conduir, dur, menar, fer entrar. 2. agafar, prendre, adquirir 3. comptar, enumerar II. conduir, endur-se, casar-se
ductor|guia, cap, comandant
ducto|conduir, guiar, comandar
ductus|conducció, traçat, deliniació, contorn
dudum|suara, adés, fa poc; fa temps
Duilius|Duïli (nom de família)
dulcedo|doçor, sabor dolç; encant, atractiu
dulcesco|esdevenir dolç, endolcir-se
dulce|agradablement, suaument, dolçament
dulcis|dolç
dulciter|dolçament, agradablement
dumetum|esbarzerar, embrolla; lloc ple d'esbarzers, de garriga
dummodo|mentre que, sempre que (+ subj)
Dumnorix|Dumnòrix (noble gal)
dumtaxat|a tot estirar, no més, com a màxim
dumus|romeguera, esbarzer, brolla
dum|1. (+ ind.) mentre, durant el temps en què 2. (+ subj.) sempre que, a condició que, per tal que, mentre que
duodecim|dotze
duodequadraginta|trenta-vuit
duodesexagesimus|cinquanta-vuitè
duodevicensimus|divuitè
duodevicenus|divuit cada un
duodevicesimus|divuitè
duodeviginti|divuit
duovicenus|(sempre en plural) cada divuit
duo|dos
duplex|doble
duplico|doblar
duritia|solidesa, duresa; aspror, vida dura; fermesa d'esperit, severitat, rigor, rudesa; insensibilitat
Duronia|Durònia
Duronius|Duroni (tribú de la plebs)
duro|endurir, enfortir, solidificar
durus|dur
dux|cap, guia
dynasta|tirà, amo, senyor, petit sobirà
dynastes|tirà, amo, senyor, petit sobirà
Dyrrachium|Dirraqui (ciutat de l'Epir)
d|abreviació de diem
ea|per ací
ebibo|beure, xuclar, buidar
ebrius|embriac, borratxo, sadoll
ebullio|fer sortir, treure a borbolls, treure fora, exhalar; esclatar
eburneus|d'ivori, guarnit d'ivori
eburnus|d'ivori, guarnit d'ivori
Eburones|els eburons (poble gal)
ebur|ivori, objecte d'ivori
ecastor|per Càstor!
ecbibo|beure
ecce|heus ací, vet aquí
eccum|= ecce = heus ací, vet aquí
Echo|Eco (nimfa)
ecquam|és que algú?, que algú?
ecquando|i quan, doncs?, potser mai?; (int. indirecta) si alguna vegada
ecquid|per ventura?, que potser no?
ecquis|per ventura algú?, per ventura quelcom?
eculeus|poltre, poltre de turment
edax|voraç, golafre; que devora, que consumeix
edentulus|esdentegat; vell
edepol|per Pòl·lux!
edico|proclamar, fer públic, anunciar; determinar, assenyalar; manar, ordenar
edictio|ordre, decret
edictum|edicte, ordre, reglament
edisco|aprendre de memòria
edisserto|explicar (amb detall), desenvolupar, discutir a fons
edo2|menjar
edoceo|ensenyar a fons, instruir
edo|fer sortir, engendrar, donar vida; donar sortida, fer conèixer, publicar (editus, a, um : elevat, alt)
educator|educador, formador
educo|fer sortir, desembeinar; citar o fer comparèixer en judici; elevar, criar
edulis|comestible (edulia, ium, n. : aliments)
effectus|execució, realització, resultat
effeminatus|efeminat
effemino|fer femení, feminitzar; afeblir, enervar, efeminar
effero|1. portar fora, emportar-se, treure 2. aixecar un cadàver, donar-li sepultura 3. manifestar, divulgar 4. enlairar, elevar 5. se - : mostrar-se, aparèixer, vantar-se 6. en pass. : deixar-se emportar, exaltar-se
efferus|salvatge
effervesco|bollir, fermetar, agitar-se
efficacitas|eficàcia, poder
efficaciter|de manera eficaç, efectivament
efficax|actiu, emprenedor, poderós, efectiu, eficaç
efficio|1.acabar, executar, produir, aconseguir 2. - ut : resulta que
effigies|representació, imatge, retrat, efígie
effingo|representar, reproduir, imitar; eixugar, assecar, fregar suaument
efflagitatio|instància, petició vehement
efflagito|demanar amb insistència, sol·licitar vivament, implorar
efflicte|ardentment, apassionadament
efflictim|ardentment, apassionadament
effligo|matar a cops, exterminar
efflo|exhalar, fer fora bufant
effluo|fluir, córrer, relliscar; escapar-se, esvair-se
effodio|desenterrar, extreure; excavar, remoure
effor|dir, parlar, pronunciar; fixar, determinar
effrenatus|desenfrenat, sense regnes, desbocat (cavall)
effrenus|desenfrenat, sense regnes
effringo|trencar, forçar, fer saltar
effugio|1.(intr.) fugir, escapar. 2.(tr.) escapar de, fugir de, passar per alt, evitar
effugium|fugida, escapatòria, fuga
effulgeo|brillar, resplendir, lluir
effundo|abocar, deixar caure, vessar, deixar anar
effuse|immoderadament, sense mesura; a la desbandada, precipitadament
effutio|xerrar, parlar a tort i a dret
egens|1. faltat, privat, necessitat de. 2.indigent, pobre. 3. desitjós
egenus|faltat de, pobre, necessitat
egeo|mancar, tenir necessitat, estar necessitat, ser pobre
Egeria|Egèria (nimfa)
egero|(tr.) treure, despatxar, llançar, fer sortir
egestas|1. manca, mancança. 2. indigència, pobresa
egestio|acció de treure o d'evacuar, acció d'evacuar
Egnatius|m. : Egnaci (nom de família)
egomet|jo mateix, a mi mateix
ego|jo
egredior|sortir
egregius|1. egregi, eminent, distingit, il·lustre. 2. extraordinari, magnífic, meravellós. 3. honrós, honrable. 4. favorable, propici.
Egus|Egus (nom d'home)
ehem|ah!, oh!
eheu|ai!, ai las! (de dolor)
eho|ep!, ei! (per cridar o amonestar)
eia|apa!, au!, apa! vinga! (per exhortar, animar o consolar)
eicio|fer fora, expulsar, desterrar; rebutjar, refusar
ei|ai! (de dolor)
ejaculo|llançar, projectar, deixar anar
ejulatio|crit, lament
ejulatus|crit, lament
ejulo|cridar (de dolor); lamentar-se
ejuro|refusar solemnement i amb jurament; dimitir, abdicar, renunciar
ejusdemmodi|de la mateixa manera
ejusmodi|així, d'aquesta manera, d'aquest gènere
elaboro|treballar amb afany, esforçar-se
elabor|(int.) esmunyir-se fora, escapar, desaparèixer; (tr.) escapar, eludir
elanguesco|llanguir, debilitar-se
Eleata|d'Èlea (Vèlia), eleata
Eleates|d'Èlea (Vèlia), eleata
electio|elecció, tria
Electra|Electra (nom de personatge mític)
elefantus|elefant
elegans|elegant
elegantia|elegància, gust, distinció
elegantius|amb molt de gust, amb molta distinció
elegea|elegia
elegi|versos elegíacs
elementum|element, primera matèria; (pl.) lletres de l'alfabet, les principis, categories
elephans|elefant
Elephantine|Elefantina (illa del Nil)
elephantus|elefant
Eleusis|Eleusis (ciutat famosa pels misteris de Ceres)
elevo|aixecar, elevar; debilitar, disminuir, fer minvar; desacreditar
elicio|atreure, fer sortir; conjurar; extreure, treure, arrencar
elido|expulsar, fer sortir, aixafar, triturar, destruir
eligo|escollir, arrencar
elixo|coure amb aigua, fer bollir
elixus|bullit, escaldat, xop (d'aigua)
elluor|(deponent) devorar amb avidesa, engolir, endrapar
elogium|elogi
eloquens|eloqüent
eloquentia|eloqüència
eloquor|parlar, explicar-se, pronunciar
eludo|jugar, guanyar (jugant); evitar; enganyar, burlar-se de
elugeo|plorar, portar dol
eluo|rentar, netejar, ensabonar; purificar; treure, esborrar
emancipo|emancipar, cedir l'autoritat; se - alicui : sotmetre's a algú
emano|rajar, fluir; emanar, provenir, néixer; divulgar-se, difondre's
Emathia|Emàtia (província de Macedònia), Macedònia
emax|affeccionat a comprar, gran comprador
emeditatus|fingit
emendico|captar, mendicar
emendo|esmenar, corregir, reformar
ementior|dir falsament, mentir, inventar
emereo|1. merèixer, guanyar 2. acabar el servei militar, completar-lo
emergo|sortir, emergir, aparèixer, mostrar-se
emetior|mesurar
emico|sortir, brollar, saltar; brillar, resplendir, fer-se aparent
emigro|emigrar, canviar de residència
eminens|eminent, elevat, prominent; sortint; distingit, extraordinari
emineo|elevar-se, sobresortir, ressaltar; distingir-se
eminus|de lluny, a distància
emiror|mirar amb estupefacció, meravellar-se
emissio|emissió, llançament
emitto|fer, deixar anar, fer fora; sortir; dir, proferir
emolumentum|avantatge, guany, emolument
emorior|desaparèixer, morir
emoveo|fer fora, allunyar, commoure, dissipar
emo|comprar
emptio|compra, adquisició, cosa comprada
emptor|comprador
emungo|mocar-se, enganyar, estafar
em|té, heus ací
enarro|explicar, exposar amb detall
enascor|néixer, créixer, apuntar, sorgir, aparèixer
enato|sortir nedant, salvar-se nadant
Enceladus|Encèlad (tità)
Endymion|Endimió (estimat de la Lluna)
eneco|matar, deixar mort
enervo|enervar, debilitar, efeminar, esgotar
enico|matar, fer morir, esgotar
enim|en efecte, cert, en veritat, realment
eniteo|brillar, resplendir, distingir-se
enitesco|tornar-se brillant, distingir-se
enitor|procurar, esforçar-se
Ennius|Enni (poeta llatí)
enodo|treure els nusos, explicar, exposar, posar en clar, aclarir
enormis|desmesurat, enorme, irregular
enoto|anotar
eno|salvar-se nadant, escapar (nadant, volant)
ensis|espasa; autoritat; guerra
entheus|inspirat (per una divinitat), ple d'entusiasme
enumero|enumerar, comptar; passar revista, resumir, recapitular
enuntio|revelar, descobrir, divulgar (un secret); enunciar, exposar, dir
enuptio|casament (de la dona amb un home que no és de la seva classe)
en|heus ací!, au!
eo2|allí, en aquest punt; eo... ut: fins el punt... que
eo|anar
epaphaeresis|repassada
Epasnactus|Epasnacte
ephebus|adolescent (entre els grecs, de 18 a 20 anys, edat del servei militar)
Ephesus|Efes (ciutat d'Àsia Minor)
ephippium|guadralpa (arreus de cavalleria)
Epicurus|Epicur (filòsof grec)
Epidaphna|Epidafna (poble prop d'Antioquia)
Epidaurus|Epidaure (ciutat grega)
epigramma|epigrama
epilogus|epíleg, conclusió
Epirus|Epir (regió grega)
epistula|carta, missiva
epityrum|epitir (confitat d'olives)
Eporedorix|Eporedòrix
epoto|apurar, buidar bevent
Eppia|Èpia (personatge de Juvenal)
epulae|aliments, menges; banquet, tiberi
epulor|menjar, assistir a un banquet o festí
epulo|epuló (sacerdot que presidia els banquets dels sacrificis); golafre, que menja molt
epulum|festí (solemne); banquet sagrat
equa|euga
equester|eqüestre
eques|genet, cavaller romà; cavalleria, ordre eqüestre
equidem|sens dubte, certament
equile|cavallerissa, estable
equitatus|cavalleria
Equitius|Equici
equito|cavalcar, anar a cavall
equuleus|cavall jove, poltre; poltre (de tortura)
equus|cavall
Erato|Èrato (Musa; reina d'Armènia)
era|(o hera) mestressa de casa; mestressa, senyora
Erebus|l'Èreb, els inferns
Ergasilus|Ergasil
ergastulum|ergàstul (presó o taller d'esclaus i d'altres condemnats) (plural = esclaus, condemnats)
erga|davant, enfront de; envers, en favor de; contra
ergo|doncs, per tant; així doncs
erigo|dreçar, aixecar, alçar (erectus, a, um : dret, erecte, elevat; atent, suspens, coratjós)
Erinys|Erinis (una de les Fúries)
eripio|1 - prendre, arrabassar; endur-se, apartar; llevar, privar de. - 2 - salvar, sostreure, alliberar.
erogo|1. pagar; distribuir; llegar 2. sacrificar
errabundus|errant, errabund
erratum|error, errada
error|1 - vagareig, viatge atzarós. - 2 - desconeixement, confusió; error, errada, engany. - 3 - follia, deliri.
erro|1 - errar, vagar. - 2 - perdre's, apartar-se. - 3 - errar, equivocar-se.
erubesco|envermellir-se; ruboritzar-se, avergonyir-se
eructo|rotar, vomitar; escopir
erudio|instruir, ensenyar, educar; informar
eruditus|culte, erudit; versat, avesat
erugo|desarrugar
erumpo|1 - sortir impetuosament, llançar-se, precipitar-se. - 2 - amb ac. rompre, obrir. - 3 - fig. descarregar, deixar anar. - 4 - esclatar, manifestar-se, sorgir. - 5 - anar a parar, fer cap.
eruo|1 - arrencar, extreure; fig. descobrir, obtenir. - 2 - arrasar, aterrar, derrocar
eruptio|arrencada, sortida; mil. irrupcció
erus|(o herus) amo, cap de casa, patró (respecte als esclaus)
Eryx|el mont Èrix
escarius|bo de menjar, comestible (escaria, orum, n. : plats, menjars)
esca|menjar, vianda, aliment
escendo|pujar, muntar
Esquiliae|les Esquílies (barri de Roma)
Esquilina|la porta Esquilina
essedum|èssedum (carro de guerra gal, adoptat pels romans)
essito|(o esito) freq. d'edo, menjar
Essuvii|els essuvis
esurio|tenir fam, patir fam
esus|menjar
etenim|i de fet, ja que
etiamnunc|encara ara, a hores d'ara
etiamsi|fins i tot si, tot i que
etiam|encara, també, a més; fins i tot, àdhuc
Etruria|Etrúria
Etruscus|etrusc
etsi|encara que, tot i que, malgrat que
et|i. adv. també
Euboea|Eubea (illa del mer Egeu)
Euboicus|eubeu, d'Eubea
Euclio|Euclió (personatge de Plaute)
Euhadne|Evadna (esposa de Capaneu)
euhoe|euhe (crit ritual de les bacants)
Eumaeus|Eumeu (porquer d'Ulisses)
Eumenes|Èumenes (rei de Pèrgam)
Eumenides|Eumènides, Fúries (divinitats de la venjança)
Eumolpus|Eumolp
Eunus|Eune (cabdill esclau revoltat)
Euphorus|Èufor
Euphrates|Eufrates
Euporus|Eupor
euripus|freu, canal
Europa|Europa
eurus|Eure (vent del sud-est)
Eurystheus|Euristeu (rei mític de Micenes)
evado|sortir, anar-se'n ;escapar-se, evadir-se; arribar, anar a parar; resultar, esdevenir
evagor|dispersar-se; mil. desplegar-se, maniobrar; estendre's, desbordar-se
evalesco|1. enfortir-se 2. pervenir, reeixir 3. prevaler, imposar-se
evanesco|esvanir-se, evaporar-se
evax|bravo! visca!
evectio|elevació
eveho|transportar, emportar-se
evello|arrencar, llevar; fig. esborrar, suprimir
evenio|sortir, resultar; ocórrer, esdevenir-se
eventus|resultat, desenllaç
everbero|colpir, batre
eversio|bolcada, enderrocament; destrucció, ruïna
everto|1 - capgirar, remoure. - 2 - abatre, destruir; fig. arruïnar, violar. - 3 - expulsar, expropriar, privar
evinco|derrotar, vèncer
evito|evitar, esquivar
evoco|cridar, convocar; mil. allistar, mobilitzar (euocati, orum : reenganxats, veterans)
evolo|emprendre el vol, envolar-se; fig. pujar, encimbellar-se
evolvo|fer rodar, arrossegar
evomo|perbocar, vomitar
exacerbo|exacerbar, irritar
exactor|: 1. expulsor, proscriptor 2. el qui exigeix, creditor 3. recaptador d'impostos 4. vigilant, controlador 5. director d'una obra o treballs.
exaequo|aplanat, anivellar; igualar, equiparar
exagito|remoure, agitar; acaçar, empaitar; turmentar, afligir
exalto|aixecar, elevar
examen|eixam, munió
examino|eixamenar-se; pesar, equilibrar; fig. examinar, ponderar
exanclo|buidar, fer rajar; endurar, suportar
exanimis|exànime, sense vida
exanimo|desinflar, desanimar; ; pass. defallir; llevar la vida, matar
exanimus|sense vida, mort
exardeo|cremar
exardesco|encendre's, cremar; fig. irritar-se, experimentar un sentiment violent
exaresco|assecar-se completament; marcir-se, exhaurir-se
exarmo|desarmar
exaro|llaurar; solcar; traçar (sobre cera), escriure
exaspero|1. fer aspre o rude 2. irritar, exasperar
exauctoro|llicenciar (un soldat); destituir
exaudio|1. escoltar amb claredat 2. escoltar favorablement, deixar-se persuadir
excandesco|encendre's, cremar
excanto|atreure o rebutjar per conjurs
excedo|anar-se'n, sortir, retirar-se, eixir; amb ac. excedir, ultrapassar
excellens|eminent, distingit, excel·lent
excello|excel·lir, distingir-se, ressaltar
excelsus|elevat, alt; eminent, excels, noble
exceptio|excepció, restricció, reserva
excerpo|recollir, arreplegar; resumir, fer extrets, prendre notes
excessus|sortida, eixida, partida; decés, mort
excetra|serp, hidra; fig. escurçó
excidium|posta (del sol); destrossa, ruïna
excido|1. caure, sortir; tocar (en sort) 2. tallar; arrasar, enderrocar; arrencar
excindo|(o exscindo) destrossar, devastar, abatre
excio|fer venir, convocar, cridar; fer sortir, treure; despertar; alarmar; incitar, provocar
excipio|1. treure, llevar; retirar , excloure 2. rebre, recollir
excito|1 - fer sortir, fer venir, cridar. - 2 - despertar, desvetllar. - 3 - aixecar (la caça). - 4 - fer créixer. - 5 - dreçar, alçar, bastir. - 6 - aixecar, posar empeus. - 7 - avivar, atiar. - 8 - fig. animar, estimular; excitar, provocar.
exclamatio|crit, exclamació
exclamo|cridar, fer crits
excludo|deixar fora, no rebre; excloure, apartar
excogito|imaginar, recercar; concebre, inventar
excolo|cultivar; polir, refinar; guarnir, ornar
excors|obtús, insensat, boig
excrucio|torturar, turmentar
excubiae|vetllada; guàrdia; cos de guàrdia, sentinella
excubo|dormir fora; vigilar, estar de guàrdia; vetllar
excurro|1. sortir corrent, anar-se'n corrents; fer una incursió 2. allargar-se, estendre's
excursio|sortida, excursió; mil. incursió, assalt
excursus|sortida, excursió; mil. sortida, irrupció; fig. digressió
excusatio|excusa, justificació
excuso|excusar, justificar, disculpar; al·legar, presentar com a excusa
excutio|tombar, tirar, fer caure; llançar; empènyer, expulsar; arrencar, arrabassar; fig. privar de; fig. examinar, escatir, indagar
exedo|rosegar, devorar; fig. consumir, afeblir
exemplar|exemple, model; exemplar, còpia
exemplum|exemple, model
exeo|sortir, eixir, partir
exerceo|1. agitar, moure, impel·lir; fer treballar 2. agitar, estimular, suscitar; inquietar, turmentar 3. exercitar, instruir 4. exercir, practicar
exercitatio|exercici, pràctica
exercitio|exercici, pràctica; administració
exercito|exercitar, avesar, entrenar
exercitus|exèrcit
exero|(o exsero) treure, aixecar; descobrir, despullar; revelar, descobrir, mostrar
exertus|(o exsertus) sortit; obert, declarat; sorollós
exesus|rosegat
exhalo|exhalar, emetre; expirar
exhaurio|buidar, exhaurir, esgotar; acabar, consumir
exhibeo|mostrar, exhibir, presentar; demostrar, palesar; causar, ocasionar
exhibitorius|que pertoca a l'exhibició, presentador, exhibidor, oferidor
exhortatio|exhortació, encoratjament
exigo|1 - expulsar, treure, fer fora; rebutjar; impel·lir, enfonsar. - 2 - exigir, reclamar, demanar. - 3 - acabar, acomplir; passar, travessar. - 4 - pesar, regular, determinar; fig. mesurar, ajustar, coformar; deliberar, determinar
exiguitas|petitesa, exigüitat; escassetat, manca
exiguus|petit, curt, estret; exigu, escàs
exilio|(o exsilio) saltar, fer bots; llançar-se; fig. elevar-se
exilis|prim, magre; pobre, miserable
exilium|(o exsilium) exili, confinament
eximie|extraordinàriament, singularment
eximius|excepcional, rar; extraordinari, singular, eximi
eximo|treure, llevar, extreure; suprimir, esborrar; excloure, excepturar; ocupar, consumir
exim|(o exinde, o exin) local: d'ací, d'aquest lloc; temporal: després, a continuació
exinanio|buidar, descarregar; desguarnir, eliminar; espoliar, saquejar
exintero|(o exentero) esbudellar, estripar; pelar, saquejar
existimatio|opinió, judici, consideració; estima, reputació, crèdit
existimo|estimar, avaluar, apreciar; opinar, considerar, creure; considerar com, tenir per
exitiabilis|funest, perniciós, calamitós
exitialis|mortal
exitium|fi, mort, perdició, desgràcia
exitus|sortida, eixida; fi, mort; resultat, solució
exodium|conclusió; exodi
exolesco|madurar; marcir-se; caure en desús, perdre's; apagar-se, cessar
exonero|descarregar, evacuar; alliberar, exonerar
exopto|anhelar, desitjar
exorabilis|apaivagable, accessible; subornable
exorbitatio|desviació, diferència
exorbitator|el que excedeix, destrueix
exorcismus|exorcisme
exorcista|exorcista
exorcizo|exorcitzar
exordinatio|desordre
exordior|ordir, tramar; emprendre, començar
exordium|començament, principi, origen; exordi, introducció (d'um discurs o escrit)
exorior|sorgir, néixer; sortir, llevar-se; aparèixer, presentar-se
exorno|equipar, guarnir; adornar, embellir
exoro|pregar, suplicar; ablanir, propiciar; obtenir amb precs, convèncer
exortus|sortida, eixida, elevació; naixement; presència, aparició
exosculor|petonejar, besotejar; afalagar
expallidus|pàl·lid, esblaimat
expatro|dissipar, dilapidar
expavesco|espantar-se, espaordir-se; témer, reguardar
expectatus|(o exspectatus) esperat
expedio|desembarassar, alliberar, salvar; aparellar, preparar; explicar, exposar, contar
expeditio|expedició, campanya
expeditus|lleuger, expedit (sense bagatges)
expello|expulsar, foragitar; exloure, rebutjar
expendo|pesar; mesurar, compensar; ponderar, sospesar; pagar; expiar
expergiscor|despertar-se, desvetllar-se, espabilar-se
expergite|amb atenció, amb cura
expergitus|desvetllat, despertat
experientia|prova, comrovació; temptativa
experimentum|prova, experiment; exemple, mostra
experior|provar, comprovar, posar a prova; assajar, ensinistrar; intentar, temptar (expertus, a, um : expert, avesat)
expers|apartat, exclòs; desconeixedor; mancat, privat
expeto|percaçar, sol·licitar; desitjar, anhelar; reclamar, exigir
expilo|espoliar, robar, saquejar
expingo|pintar, representar; maquillar; descriure
expio|expiar, purificar; purgar, reparar; redimir
explano|(rar) estendre, escampar; interpretar, explicar, explanar
expleo|omplir, cobrir; completar
explicatio|desplegament; solució, explicació
explico|1. desplegar, estendre; desenrotllar, obrir 2. ajeure, deixar estès; eixamplar, ampliar 3. desenredar; (fig.) desembrollar, resoldre 4. desenvolupar, exposar; explicar, referir
exploratio|observació, investigació
explorator|onservador, investigador, explorador; espia
exploratus|cert, segur
exploro|1 - explorar, recórrer; reconèixer, espiar. - 2 - examinar, comprovar; provar, posar a provar, assajar: intentar, preparar.
expolio|brunyir, polir, allisar; polir, ornar, refinar
expono|estendre, escampar; exposar, abandonar; (fig.) presentar, proposar; exposar, referir, tractar
exporto|dur fora, emportar-se; exportar, expedir
exposco|sol·licitar, pregar, suplicar
expositio|exposició (d'un infant); exposició, explicació
expostulo|instar, sol·licitar; reclamar, exigir
exprimo|extreure, treure prement; prémer, esprémer; llançar; reproduir (plàsticament); representar, traçar, plasmar; reflectir, manifestar
exprobro|blasmar, retreure, reprotxar
expromo|1 - (rar) treure, abocar. - 2 - mostrar, fer ús de, donar proves; disposar, preparar. - 3 - proferir, pronunciar; declarar, manifestar.
expugnatio|assalt
expugno|assaltar, prendre; derrotar, vèncer
expungo|punxar, picar; esborrar, cancel·lar; donar la baixa, llicenciar; comprovar
expuo|(o exspuo) escopir
exquiro|encercar, indagar, esbrinar; interrogar, preguntar; tractar d'obtenir, demanar; descobrir, trobar
exquisite|acuradament, refinadament
exquisitus|refinat, exquisit; polit, acurat
exsanguis|(o exanguis) sense sang, dessagnat; pàl·lid; feble, fluix
exsarcio|reparar; compensar
exsatio|assaciar
exscribo|transcriure, copiar
exsecrabilis|execrable, detestable
exsecratio|execració, abominació; imprecació, jurament imprecatori
exsecror|(o execror) execrar, abominar, maleir; proferir execracions, fer imprecacions
exsequiae|(o exequiae) seguici fúnebre, exèquies, funerals
exsequor|(o exequor) seguir, anar al darrere de; perseguir, venjar; intentar, pretendre; enumerar, tractar, exposar
exsibilo|proferir amb xiulets, barbotejar; xiular
exsilio|(o exilio) saltar, fer bots; llançar-se; fig. elevar-se
exsilium|(o exilium) exili, confinament
exsisto|(o existo) sorgir, aparèixer; originar-se, resultar; donar-se, existir
exsolvo|(o exolvo) deslligar, desnuar; alliberar; pagar, satisfer
exspectatio|previsió, expectació, spera; esperança, confiança; interès, atenció
exspecto|(o expecto) esperar
exspiro|(o expiro) exhalar, emetre; expirar, morir
exspuo|(o expuo) escopir
exstinguo|(o extinguo) apagar, extingir; esborrar; consumir, destruir, dissipar
exsto|(o exto) sobresortir, sortir enfora, mantenir-se fora; elevar-se , alçar-se; mostrar-se, manifestar-se, constar (exstat: consta que; és segur que); subsistir, restar, existir.
exstruo|(o extruo) amuntegar, acumular; proveir, assortir; bastir, construir
exsulo|(o exulo) trobar-se desterrat, viure a l'exili; exiliar
exsul|(o exul) exiliat, desterrat
exsuperantia|superioritat, excel·lència
exsurgo|(o exurgo) alçar-se; sorgir; (fig.) encoratjar-se
extabesco|esllanguir-se; esvanir-se
extemplo|tot seguit, de seguida
extendo|estendre, allargar, estirar; desplegar, escampar
extentus|estès
extenuo|aprimar, esmicolar, reduir; disminuir, rebaixar
extergeo|netejar, rentar; (fig.) saquejar
exterior|de fora, exterior
extermino|bandejar, expulsar; excloure, llevar, privar
externus|1 - extern, exterior, estrany. - 2 - foraster, estranger. - 3 - advers, hostil.
exterreo|aterrir, espantar
exterritus|espantat, embogit
exterus|exterior, extern; forà, estrany, estranger
extimesco|espantar-se, esverar-se; témer
extimus|extrem, darrer, últim
extinguo|(o exstinguo) apagar, extingir; esborrar; consumir, destruir, dissipar
extollo|alçar, aixecar; exaltar, distingir; exagerar; (refle.) vantar-se, gloriejar-se
extorqueo|- tr. - torçar, dislocar; turmentar, torturar; ; prendre, arrabassar; obtenir per la força
extorris|exiliat, proscrit; expulsat, foragitat
exto|(o exsto) sobresortir, sortir enfora, mantenir-se fora; elevar-se , alçar-se; mostrar-se, manifestar-se, constar (exstat: consta que; és segur que); subsistir, restar, existir.
extraho|treure, exctreure, arrencar; fer sortir, arrossegar; allargar, prolongar; consumir, deixar passar
extraneus|de fora, estrany, foraster
extra|fora de; a part, contra; excepte, llevat de. adv. : fora, a l'exterior (extra quam : excepte que, a menys que)
extremus|extrem, darrer, últim
extrilidus|molt pàl·lid
extrinsecus|de fora, de l'exterior; fora, per fora, exteriorment
extrudo|treure a empentes, fer fora
extruo|(o exstruo) amuntegar, acumular; proveir, assortir; bastir, construir
extundo|treure a cops; (fig.) arrencar
exturbo|expulsar, proscriure
exundatio|desbordament
exundo|sobreeixir, vessar-se, rajar
exuo|despullar, descobrir, mostrar; despullar-se, llevar-se
exuro|abrasar, cremar, incendiar; consumir
exuviae|despulles; botí
ex|+ abl. : de, des de, de dintre de; per, a causa de
e|+ abl. : de, des de, de dintre de; per, a causa de
faba|fava
fabella|conte, anècdota, faula
faber|artesà, obrer, menestral
Fabius|Fabi (nom de família)
fabre|enginyosament, artísticament
fabrica|art, ofici d'artesà; treball artístic, artesania; taller, fàbrica, forja
Fabricius|Fabrici (nom de família)
fabrico|fer, confeccionar, fabricar
fabula|llegenda, mite; relat, conte, faula; peça teatral
Fabullus|Fabul
fabulor|parlar, conversar
facesso|executar, dur a terme; anar-se'n, allunyar-se
facete|elegantment, finament
facetia|(principalment en plural) gràcia, facècia, plasenteria; agudesa, acudit
facetus|elegant, gentil; plasent, alegre, divertit
facies|1. aparença, forma, aspecte; aspecte bonic, bellesa 2. rostre, faç, fesomia 3. (poet.) gènere, mena, classe 4. imatge, visió, espectre
facile|fàcilment
facilis|fàcil
facilitas|facilitat, aptitud; rapidesa, diligència
facinerosus|malfactor, criminal
facinus|1. acció, acte, fet 2. maldat, crim, atemptat
facio|fer, realitzar, portar a terme
factiosus|ben relacionat, ben considerat; intrigant, rebel, facciós
factio|1. acció, producció; conducta, comportament 2. agrupació, corporació; colla, grup 3. intriga, conspiració
factito|fer sovint, soler fer
factum|fet, acció, comesa; treball, obra, empresa
facultas|capacitat, facultat
facundus|que parla amb facilitat, eloqüent, facundiós
faetidus|(o foetidus) pudent, pestilent, fètid
faex|(o fex) pòsit, rebuig, deixalla
Falanius|Falani (nom d'home)
falcifer|que porta una falç, armat, guarnit de falçs
fallacia|engany, superxeria, fal·làcia
fallax|enganyós, capciós, insidiós; mentider, fal·laç
fallo|enganyar, defraudar, decebre; trair; escapar a, ocultar-se; escapolir-se, esquivar
falso|falsament
falsus|fals, erroni, equivocat
fama|notícia, nova; rumor; opinió pública; anomenada, renom, fama; bona reputació
fames|fam, gana
familiaris|pertanyent al servei; familiar, domèstic; amic, íntim (familiaris, is, m. : esclau, servent)
familiaritas|amistat, intimitat, familiaritat
familia|conjunt de servents; casa familiar, família
famosus|conegut, famós; de mala fama, desacreditat, difamat
famula|serventa, esclava
famulus|servent, servidor
fanaticus|inspirat, fanàtic; delirant, frenètic
Fannius|Fanni (nom de família)
fanum|lloc consagrat, santuari, temple
farcimen|salsitxa, botifarra
farcio|omplir completament, atapeir, farcir
farreum|tortell, pastís de farina d'espelta
farreus|de blat, d'espelta
far|espelta; gra, farina d'espelta (esp. emprat en els sacrificis)
fasciculus|paquet, fardell, feix
fascino|encantar, fetillar, fascinar
fascis|paquet, manoll, feix ; plural : feixos (conjunt de vares lligades al voltant d'una destral, que portaven els lictors)
fastidienter|desdenyosament
fastidiosus|delicat, aprensiu; meticulós; insatisfet; altiu, desdenyós
fastidio|fer el desdenyós; sentir aversió; (amb ac. gen. inf.) tenir aversió a, sentir repugnància per, desdenyar
fastidium|desgana, repugnància; desdeny, aversió
fastigatus|afilat; allargat en punta
fastigium|punta, extrem; inclinació, pendís
fastus|fast. - (dies) fasti : dies fatosjours fasts (dies hàbils per a l'administració de justícia); fasti, orum (m. pl.) : dies hàbils; llista de festes anuals; calendari; registre dels cònsols per ordre cronològic
fas|el lícit, el permès per la llei divina; designi diví, voluntat divina ; fas est : és permès pels déus...
fatalis|del destí, del fat, fatal; funest
fataliter|per disposició del destí, fatalment
fateor|admetre, acceptar, reconèixer;, manifestar, declarar, proclamar
fatidicus|profètic, fatídic
fatigatio|lassitud, esgotament, fatiga
fatigo|cansar, fatigar; aclaparar, inquietar; molestar, turmentar
fatim|ad fatim, o affatim, abundantment, prou i massa, ben bé
fatisco|fendre's, obrir-se; esgotar-se, fatigar-se
fatum|vaticini, predicció; el fat, el destí; sort
fatuus|insípid, fat; toix, insensat
fauces|gola, gorja, boca
Faunus|Faune, Pan (divinitat campestre)
Faustulus|Fàustul (pastor llegendari, pare adoptiu de Ròmul i Rem)
faustus|afortunat, feliç; que porta sort, favorable
fautor|defensor, protector
faveo|ésser favorable, afavorir; ésser partidari de, protegir
Favonius|Favoni (vent de ponent; nom de família)
Favonus|Favó
favorabilis|amable, simpàtic; ben rebut, estimat, popular
favor|bona voluntat, favor; inclinació, partidisme; simpatia, grat
faxim|= fecerim (perfet de subjuntiu arcaic del facio) ho garanteixo
faxo|(futur arcaic del facio) procuraré que...
fax|torxa
febris|febre
Februarius|febrer
fecunditas|fertilitat, fecunditat
fecundus|productiu, fecund; ric, abundant
felicitas|sort, felicitat
feliciter|sortosament, feliçment; amb bons resultats, amb èxit
felix|feliç
fel|fel, bilis
femina|dona
femineus|propi de la dona, femení
femininus|propi de la dona, femení
femur|cuixa
fenerator|prestador, usurer
fenerato|amb usura
fenestra|finestra
fenum|fenc, palla
fenus|interès (d'un capital, d'un préstec); préstec; guany, profit, benefici
feralis|funeral, dels morts, fúnebre; fatal, funest
ferax|fèrtil, productiu, feraç
fera|bèstia, fera
ferbeo|bullir
ferculum|baiard (emprat esp. en processons), safata, plat
feretrum|baiard; fèretre
fere|quasi, gairebé
feriae|diada, festa; vacances, descans
ferinus|de fera
ferio|colpejar; colpir; matar, sacrificar; - foedus : concloure un tractat; danyar, ferir
feritas|ferotgia, crueltat, ferocitat
ferocia|ferotgia, ferocitat
ferox|violent, ferotge, feroç
fero|portar, dur; aguantar, suportar, tolerar; concedir, permetre; donar a conèixer, comunicar, fer saber; referir, relatar, dir
ferratilis|guarnit de ferros, carregat de grillons
ferreus|de ferro
ferrugineus|semblant al ferro, vermell fosc
ferrum|ferro, eina o arma de ferro
ferula|canyaferla; fèrula, palmeta; bastó, vara
ferus2|salvatge, fer; ferotge, cruel
ferus|bèstia
fervefacio|fer escalfar, fer bullir; fondre
fervens|molt calent, bullent, ardent; inflamat; escalfat, encès
ferveo|ésser molt calent, bullir, cremar; estar en efervescència, estar agitat, estar animat
fervesco|posar-se a bullir; inflamar-se, escalfar-se; estar agitat
fervidus|bullent, ardent, cremant
fervor|calor sufocant, ardor; efervescència, agitació
Fescenninus|de Fescènnia, fescenní
fessus|cansat, fatigat
festinanter|apressadament, precipitadament
festinatio|pressa, promptitud; precipitació
festino|apressar-se, afanyar-se; (amb ac.) apressar, accelerar, precipitar
festivitas|alegria, joia
festivus|de festa, festiu; alegre, divertit, amé; agradable, jovial, cordial
festus|de festa, festiu, solemne
fetialis|dels fecials, fecial
fetus2|fecund, fèrtil; carregat, ple, prenyat
fetus|m. : infantament, part; posta (dels ous); reproducció; concepció, engendrament; cria, prole
fibula|gafa, clavilla; fíbula
fictilis|fet d'argila, de fang, de terrissa (fictile, is, n. : vas, vaixella de terrissa)
fictor|modelador, escultori
ficula|diminutiu de ficus
ficus|figuera; figa
fidelis|lleial, segur, fidel
fideliter|lleialment, fidelment
Fidena|Fidena (ciutat del Laci)
fidens|1. part. pres. de fido. 2. confiat, segur, animós; audaç, valent
fides|cítara, lira
fidicen|tocador de lira
fido|confiar, tenir confiança en
fiducia|contracte fiduciari, fidúcia; confiança, seguretat
fidus|lleial, fidel, sincer; segur, sòlid, ferm
figo|clavar, fixar; enfonsar, endinsar; plantar, col·locar; aturar, parar
figura|forma, configuració, estructura; aspecte, figura
filia|filla
filiola|filla petita, filleta; diminutiu de filia
filius|fill
filum|fil
fingo|donar forma a, fer; crear, formar; esculpir, representar; modelar; imaginar, inventar; fingir, simular; part. fictus : fingit; fals, inventat
finio|limitar, delimitar; acabar
finis|límit, fi, extrem; pl., límit, confins, frontera
finitimus|veí, limítrof
finitor|agrimensor; el qui posa fi
fio|(serveix de passiva al facio); esdevenir, originar-se; succeir, passar (amb ut, ne, etc.); resultar
firmator|afiançador
firmitas|consistència, vigor, fermesa
firmiter|fortament, sòlidament, fermament
firmitudo|solidesa, consistència; resistència, fermesa
Firmius|Firmi (nom de família)
firmo|afermar, enfortir; consolidar, refermar; confirmar, ratificar
firmus|sòlid, ferm; estable, fort; Firmus, i, m. : Firm
fiscus|cistell, panera; tresor imperial
fistula|tub, canal, canonada; flabiol, flauta
Flaccus|Flac (cognom de família)
flagello|fuetejar, flagel·lar
flagellum|fuet, flagell
flagitiosus|ignominiós, vergonyós, deshonrós
flagitium|escàndol, ignomínia, deshonra
flagito|sol·licitar, instar; reclamar, exigir
flagrantia|ardor; (fig.) passió, abrandament
flagritriba|destrossafuets (esclau sovint apallissat)
flagro|cremar, estar encès; flamejar; (fig.) enardir-se, estar inflamat
flagrum|fuet, tralla
flamen|flamen (sacerdot assignat a un déu)
Flaminia|(Flaminia uia) Via Flamínia (de Roma cap al nord)
Flamininus|Flamini (nom de família)
flamma|flama
flammeus|de foc, de flama; radiant, brillantde flamme, brillant (flammeum, i, n. : flammi -vel de color de foc que portaven les núvies)
flammo|encendre, inflamar; (fig.) excitar, enardir
flatus|buf, bufada; respiració, alè
flavus|groc, daurat; ros
flebilis|digne d'ésser plorat, lamentable, llastimós
flecto|doblar, corbar (flexum mare : una cala)
fleo|plorar
fletus|plor, lament; llàgrimes
flexus|doblegament, flexió; tomb, girada; inflexió, modulació (de la veu)
floccus|floc, bri, borralló (esp. de llana); (fig.) cosa sense importància
Flora|Flora (deessa de les flors)
florens|ple de flors, florent, florit; (fig.) pròsper, puixant; brillant, resplendent
Florentinus|de Florència, florentí
floreo|1. florir, estar en flor 2. (amb abl.) estar guarnit de, estar adornat amb
floridus|cobert de flors, florit
florus|ros
flos|flor
fluctuo|onejar, agitar-se; ésser sacsejat per les ones: fluctuar, vacil·lar
fluctus|ona, onada
fluentisonus|de remoroses onades, que ressona amb les ones
fluidus|que flueix, fluent, fluid; fluix, tou; (fig.) feble, dèbil
fluito|fluir; surar, flotar; anar a la deriva
flumen|riu
fluo|fluir, córrer; rajar, escolar-se
fluviatilis|de riu, fluvial
fluvius|riu, corrent d'aigua
focilo|revifar, reanimar
foculum|escalfador, escalfeta
focus|fogar; fogó, foc; casa, llar familiar; ara, altar
fodio|punxar, picar; travessar, ferir; treballar cavant, cavar
foederatus|aliat, confederat
foede|horriblement; vergonyosament
foeditas|horror, repugnància
foedo|enllegir, deformar; esquinçar, destrossar; embrutar, contaminar
foedus2|tractar, pacte, aliança
foedus|repugnant, brut, lleig; repulsiu; espantós, horrible
foeteo|fer pudor, pudir
foetidus|pudent, pestilent, fètid
folium|fulla
fomenta|cataplasma, emplastre; remei, cura; consol, alleujament
fons|font, brollador; aigua, corrent d'aigua; (fig.) origen, causa
Fonteius|Fontei (nom de família)
foramen|forat, obertura, bretxa
foraminatus|perforat
foras|fora, a fora. - foras + gen : fora de
forensis|del fòrum; forense, judicial; públic
forent|= essent
fore|v. sum
forinsecus|defora, a l'exterior; cap a fora
foris|fora; (esp.) fora de casa
forma|aparença, aspecte, forma; figura, trets, físic; bon aspecte, bellesa
Formianus|de Fòrmies (ciutat del Laci)
formica|formiga
formidolosus|paorós, terrible, espantós; poruc
formido|terror, espant
formonsitas|(o formositas) bellesa
formonsus|(o formosus) bell, formós
formositas|(o formonsitas) bellesa
formosus|(o formonsus) bell, formós
formo|treballar, donar forma a; disposar, bastir; modelar, formar, educar
formula|forma, trets; llista, relació; fòrmula, forma establerta; regla, norma
fornix|arc, volta
forsan|potser
fortasse|potser
fortassis|potser
forte|per atzar, casualment
fortis|fort, vigorós; valent
fortiter|vigorosament, fortament, amb valentia
fortitudo|força física, vigor; coratge, valentia
fortunate|benauradament, afortunadament
fortunatus|sortós, afortunat
fortuna|fortuna, atzar, sort; (esp. pl.) béns, riquesa, fortuna
forum|plaça major, fòrum
forus|plataforma, coberta (d'una embarcació)
for|parlar, dir
fossa|fossa
fovea|clot, fossa; parany, trampa
foveo|escalfar, mantenir calent; abrigar, protegir del fred; reconfortar, alleujar; vetllar per, sostenir
fractura|trencament; (med.) fractura
fragilis|fràgil
fragmentum|fragment
fragmen|bocí, tros, fragment
fragor|trencament; soroll; commoció, esvalot
fragosus|sorollós, fragorós
fragrantia|(o fragantia) fragància
fragro|exhalar molta olor
fragum|maduixa
frango|1. trencar, rompre, partir 2. fer trossos, esmicolar 3. (fig.) mitigar, afeblir 4. sotmetre, derrotar; destruir, anihilar
fraternus|de germà. fratern
frater|germà
fraudo|enganyar, decebre, defraudar; (amb abl.) sostreure, estafar (una cosa -abl.- a algú -ac.)
fraus|dany, perjudici; mala fe, engany, frau
Fregellae|Fregel·les (ciutat dels volscos)
fremitus|remor, mormol; fressa, cridòria
fremo|brogir, remorejar; ressonar, retrunyir; mormolar, murmurar, rondinar
freno|posar la brida a, enfrenar
frenum|brida, fre
frenus|brida, fre
frequens|replet, ple (amb abl.); freqüentat, concorregut
frequenter|freqüentment, sovint
frequentia|concurrència, afluència
frequento|anar sovint a, freqüentar
fretum|estret, canal; (sing. o pl. meton.) la mar, les ones
fretus|confiat en, segur de, comptant amb (amb abl., dat.)
frico|fregar, refregar; friccionar
frigidus|fred
frigor|fred, calfred
frigus|fred, fredor
Frisii|frisi (poble germànic)
frivolus|insignificant, menyspreable; fútil, lleuger, frívol
frons2|front
frons|fullatge
Fronto|Frontó (cognom de família)
fructus|1. satisfacció, gaudi; (jur.) usdefruit 2. producte, collita; fruit, fruits 3. guany, profit, renda; benefici
frugalitas|moderació, sobrietat, frugalitat
frugaliter|amb moderació, sòbriament, frugalment
fruges|fruits, productes, (esp.) gra, cereals
frugi|modest, honest, digne
frumentarius|de blat, frumentari
frumentor|fer aprovisionament de blat
frumentum|blat
fruor|(amb abl. o ac.) fer ús de, fruir de, gaudir de
frustra|debades, en va
frustro|(o frustror) enganyar; frustrar, defraudar
frutex|arbust, mata, arbrissó
fucatus|tenyit, artificial; fingit, fals
Fucinus|(Fucinus lacus) llac Fucí
fucus|alga; matèria colorant; (fig.) artifici, engany
fufae|ecs!
fugax|fugitiu, que fuig; fugisser, fugaç
fuga|fugida, fuita, fuga
fugio|fugir, escapar-se
fugitivus|esclau fugitiu
fugo|fer fugir, posar en fuga
Fulcinius|Fulcini (nom de família)
fulcio|apuntalar, assegurar; prestar suport a, sostenir
fulgeo|brillar, resplendir
fulgor|esclat, brillantor; (fig.) esplendor, honor, glòria
fulguro|llampegar, llampar; fulgurar, brillar, resplendir
fulgur|llampec; llamp
fuligo|sutge; fum espès; (fig.) negror, foscor
fulmen|llamp
Fulvius|Fulvi (nom de família)
fulvus|vermellós, terrós
fumidus|fumejant, ple de fum
fumigo|fumejar, fumar; (amb ac.) fumar, exposar al fum
fumo|fumar, fumejar
fumus|fum, fumera
funale|torxa
funalis|fet de corda
funambulus|funàmbul
fundamentum|fonament, base
funda|fona, mandró; esparver (filat de pesca)
funditor|foner, mandroner
fundito|escampar, amollar; disparar amb fona a
funditus|des del fons, profundament; de soca-rel, fins als fonaments
fundo2|vessar, escampar; (med-pass.) escampar-se, estendre's; emetre, expel·lir; treure fora, precipitar; estendre, desplegar
fundo|posar els fonaments de, assentar; fundar
fundus|fons; base, fonament; predi, propietat, finca
funebris|del funeral, fúnebre; funest, mortal
funereus|propi dels funerals, funerari, de dol; funest, mortal
funestus|fúnebre, funerari; fatal, funest
fungor|(amb ac. o abl.) acomplir, exercir; passar per, experimentar; consumar, complir
funis|corda
funus|funeral, exèquies; cos mort, cadàver; mort, destrucció
furax|inclinat al furt, rapaç
furca|forca
furialis|de les Fúries; foll, furiós, atroç
furia|furor, follia, fúria; còlera, ira; Furiae : les Fúries
furiosus|furiós; dement, incapaç
Furius|Furi (nom de família)
Furnius|Furni (nom d'home)
furor|robar, furtar
furo|estar fora de si, estar boig
furtim|d'amagat, furtivament
furtivus|robat, furtat; secret, clandestí
furtum|robatori, furt
furunculus|lladregot, pispa
fur|lladre
fuscus|negre, fosc; morè, bru
fusilis|fos, reblanit
fustis|bastó, pal, vara
futilis|fràgil; va, inútil, superflu; frívol, fútil, insignificant
futurus|venidor, futur; futurum, -i: el futur
Gabii|Gàbies (ciutat del Laci)
Gabinius|Gabinius (nom de família)
Gades|Gades (ciutat de la Bètica, actual Cadis)
Gaetuli|els getuls (de Getúlia, regió del nord-oest d'Àfrica)
Gaius|Gai (prenom romà; emperador romà: Calígula)
Galba|Galba (cognom de família)
galea|casc
galerus|barret, gorra
Galla|Gal·la (nom de dona)
Gallia|Gàl·lia
gallicinium|l'hora del cant del gall, punta del dia
Gallicus|gal
gallinaceus|de gallina
gallina|gallina
gallus|gall; Gallus, i : el gal
ganeo|golafre, disbauxat
gannio|grinyolar, grunyir (el gos); rondinar, grunyir (l'home)
Garganus|Gargà (muntanya d'Apúlia)
garrio|xerrar; (amb ac.) xerrar, dir
garrulus|xerraire
Garumna|la Garona (riu de l'Aquitània)
Garunna|la Garona (riu de l'Aquitània)
gaudeo|alegrar-se, gaudir; (amb ac.)alegrar-se de
gaudium|alegria, joia, goig; plaer
Gavilla|Gavil·là
gaza|tresor
gelidus|gelat, gèlid, fred
Gelotianus|de Gelos
gelo|gelar, glaçar
gemellus|bessó
gemino|doblar, redoblar, duplicar
geminus|bessó
gemitus|gemec; cruixit, retruny
gemma|gemma, pedra preciosa, joiell
gemmosus|ric en gemmes, en joies
gemo|gemegar, gemir, plorar; (amb ac.) deplorar, lamentar
gena|galta, cara
generalis|comú, propi d'un gènere, genèric; universal, general
generatio|generació, reproducció
generosus|de noble naixença, noble; generós, de bona raça
genero|engendrar, procrear; crear, produir
gener|gendre
genetivus|de naixença, natural
genetrix|mare
genialis|nupcial, conjugal
genitalis|generador, engendrador; reproductiu, genital
genitivus|de naixença, natural
genitor|pare
genius|geni (divinitat tutelar que protegia la família); el geni (personificació de la bona vida, el plaer); geni, protector, benfactor
gens|llinatge, família; nissaga, clan; nació, poble, raça
gentilicius|de família, gentilici
gentilis|de la família, familiar; de la pàtria, nacional
genuinus|de naixença, natural, innat
genus|estirp, nissaga, llinatge; fill, descendent; nació, poble, raça; espècie, gènere
genu|genoll
geometricus|geomètric
Germania|Germània
Germanicus|germànic
Germanus2|germànic
germanus|carnal, de sang (entre germans); de germà, fraternal; autèntic, veritable, pur; germànic (Germani, orum, m. : els germànics)
germen|borró, botó, germen; plançó, fill
germino|1. brotar, germinar 2. (amb ac.) produir, treure
gero|1. portar, transportar 2. mostrar, revelar 3. fer, representar 4. portar a cap, dur a terme
gestamen|guarniment, aparell; càrrega, fardell; mitjà de transport, vehicle
gestatio|passeig (a cavall o en vehicle); avinguda, passeig
gestatoria|g. sella: cadira portàtil, gestatòria
gesticulatio|gesticulació, mímica
gestio|exultar, exaltar-se, esplaiar-se; (amb inf.) desitjar vivament, anhelar
gesto|portar, dur, transportar; traslladar
gestus|moviment del cos, gest; gesticulació, mímica
Getulus|getul, de Getúlia (regió del nord-oest d'Àfrica) (Gaetuli, orum, m. : els getuls)
gibbus|bony; tumor
gigno|engendrar, procrear; produir, criar; causar,originar
glacies|glaç, gel
gladiatorius|de gladiadors
gladiator|gladiador
gladiolus|espasa petita
gladius|glavi, espasa
glaeba|(o glaeba) gleva, terròs; terreny conreat, tros
glandium|lletons, glàndula
glans|gla, aglà
gleba|(o glaeba) gleva, terròs; terreny conreat, tros
glisco|engreixar-se, inflar-se; créixer, augmentar
globus|globus, esfera, bola; massa, amuntegament; munió, reng
gloriabundus|envanit, orgullós
gloria|1. glòria, fama 2. ànsia de glòria, ambició
glorior|gloriar-se, gloriejar-se, vanar-se
gloriosus|gloriós, il·lustre; ambiciós; vanitós, fanfarró
glubo|escorçar, pelar; (obscè) pelar, fregar-se
gluten|gluten, cola, goma
glutinum|gluten, cola, goma
gnarus|que sap o coneix, coneixedor; conegut
gnata|(o nata) filla
gnatus|(o natus) fill
Gnosia|gnòsica (de Gnosos, Creta), dit especialment d'Ariadna
Gorgo|Gòrgona, Medusa. plural : Gòrgones
Gotones|els gotons (poble de la Germània)
grabatulus|diminutiu de grabatus, catre
grabatus|catre, llitotxa
Gracchanus|dels Gracs (cognom de família; Tiberi i Gai, germans tribuns de la plebs)
Gracchus|Grac (cognom de família; Tiberi i Gai, germans tribuns de la plebs)
gracilis|gràcil, magre; pobre, esquifit; simple, senzill
gracilitas|gracilitat, primesa; senzillesa
graculus|gralla
gradatim|pas a pas, gradualment
gradus|pas; (mil.) posició, lloc; (pl.) esglaó, escala; grau, gradació; nivell, mesura
graece|en grec
Graecia|Grècia
Graecus|grec
Graius|grec
gramen|gespa, herbatge
grammaticus|gramàtic, filòleg, erudit
granatus|granellut, ple de grans
grandis|gran, gros
grando|calamarsa, granís
Granius|Grani
granum|gra, llavor
graphium|estil, punxó (per a escriure sobre tauletes encerades)
grassor|marxar, avançar; vagabundejar
grates|gràcies, regraciament, accions de gràcies (habere grates = estar agraït, donar les gràcies)
gratia|favor, gràcia; agraïment, gràcies (gratias agere = donar les gràcies) ; en ablatiu, precedit de gen. : per, a causa de
gratiosus|que fa un favor, complaent; que gaudeix de favor, influent
grator|congratular, felicitar
gratuitus|gratuït; desinteressat, franc
gratulabundus|que felicita, que congratula
gratulatio|felicitació; acció de gràcies; satisfacció, joia
gratulator|qui complimenta, adulador
gratulor|donar gràcies a; felicitar, congratular (algú -dat.- per alguna cosa -pro + ab.; de + ab.; gen...)
gratus|agraït, reconeixent; digne d'agraïment; grat, agradable
gravesco|esdevenir pesat, carregar-se; agreujar-se, empitjorar
gravidus|gràvid, ple; carregat, prenyat; grauida,ae : la dona prenyada
gravis|feixuc, pesat; dur, sever; greu, seriós, digne
gravitas|pesadesa, pesantor; penositat, insalubritat; duresa, rigor, severitat; gravetat, dignitat
graviter|pesadament; durament, severament; fortament, greument
gravor|negar-se, refusar-se
gravo|carregar; aclaparar, oprimir; agreujar
gregalis|que va en ramat, gregari; comú, ordinari
gregarius|de ramats, ramader; (m. subst.) pastor; miles g.: gregari, simple soldat
gremium|falda, si; (poet.) si, ventre, sexe (de la femella)
gressus|pas, marxa
grex|ramat; colla, tropa
Gripus|Grip (esclau)
grus|grua (ocell); grua (giny de guerra, mena d'ariet)
gubernaculum|timó, governall
gubernator|timoner
guberno|timonejar, pilotar
gula|gola, gorja; paladar, gust golafreria
gurges|gorga, remolí; gorg, abisme
gusto|gustar; tastar
gustus|degustació, tast; (esp.) entremesos
gutto|caure gota a gota, degotar
gutturosus|gollut, que té goll (tumor del tiroides) o galteres
guttur|gola, gorja
guttus|flascó, ampolla
Gutuater|Gutuater
Gyges|Giges (rei de la Lídia)
gymnasium|gimnàs
gymnasticus|gimnàstic, del gimnàs
gymnas|lluita atlètica
gymnicus|gímnic, gimnàstic
gynaeceum|gineceu
gynaecium|gineceu
gypsatus|blanc de guix
gypso|enguixar, cobrir de guix
gypsum|guix, algeps
gyrgillus|debanadora
gyrinus|capgròs (cria dels batracis)
gyro|fer girar, fer descriure un cercle; donar tombs, fer tombs
gyrus|volta, pista; cercle, anell; giravolt
habena|corretja, tira, cingla; (gral. pl.) regnes, brida, ramal
habeo|tenir, mantenir; tenir per, considerar com a; posseir, haver
habilis|bo d'usar, manejable; apropiat, apte; avesat, útil; hàbil, capaç, dotat
habitaculum|estatge, sojorn
habito|habitar, viure a
habitus|estat, situació, condició; aspecte, aire; disposició, índole, caràcter; tarannà, actitud
hactenus|fins ací; fins ara, fins aleshores
Hadriaticus|de la mar Adriàtica
haece|s'empra com per a reforçar la significació del demostratiu. haec (hic, haec, hoc)
haecine|= haecne (hicne, haecne, hocne): potser aquesta...?
haedillus|diminutiu d'haedus, cabrit
Haedui|els edus (poble gal)
haedus|cabrit
Haemonia|Hemònia (antic nom de la Tessàlia)
Haemus|Hemus (muntanya de la Tràcia)
haereo|estar agafat; mantenir-se, sostenir-se; agafar-se, aferrar-se; estar retingut, travar-se; (fig.) romandre, restar
haesitatio|vacil·lació, indecisió
Halotus|Halot
Hamilcar|Amílcar (general cartaginès)
hamus|ganxo, croc; ham
Hannibal|Anníbal (general cartaginès)
harena|arena, sorra
hariolor|fer presagir, endevinar
harpago|furtar, pispar
Harpya|Harpia (monstre mític)
Harpyia|Harpia (monstre mític)
Harudes|els harudes (poble germànic)
harundo|canya, tija; fletxa; canya de pescar
haruspex|harúspex (sacerdot que feia presagis examinant les entranyes dels animals sacrificats)
hasce|= has (hic, haec, hoc) reforçat
Hasdrubal|Asdrúbal (general cartaginès)
hastatus|armat de llança
hasta|llança, pica, asta
hastile|asta, pla, mànec
Haterius|Hateri (nom de família)
haudquaquam|de cap manera, no gens
haud|no
haurio|pouar, treure aigua; buidar, esgotar, beure; engolir, xuclar, devorar; arrabassar, abatre; foradar, travessar, ferir
haustus|extracció (d'aigua); pouada, galleda; glop, glopada
hau|= haud
hebesco|esmussar-se; apagar-se, afeblir-se
hebes|esmussat; obtús, insensible; fluix, feble, apagat
hebetudo|esmussament; estupidesa
Hector|Hèctor (heroi troià)
Hecyra|sogra (títol d'una comèdia de Plaute)
Hegio|Hegíon
heia|ah! ai! las!
heiulatio|(o eiulatio) lamentació
heiulatus|(o eiulatus) lament, plany
Heius|Heius
Hellespontiacus|hel·lespòntic, de l'Hel·lespont
Helvetia|Helvècia, Suïssa
Helvetius|helveci (individu d'un poble gal)
hemitritaeus|semiterçana (febre); l'afectat per ella
hem|(en interr.) eh, oi; (expressant sorpresa o admiració) oh, com, què; (expressant dolor) ah, ai
Heniochi|els heníocs (poble sàrmata)
Heniochus|heníoc (individu d'un poble sàrmata)
herba|herba
herbosus|herbós; fet, amanit amb herbes
hercisco|(o ercisco) partir, dividir una herència - erciscundae familiae causa, un cas de partició d'herència
Hercules|Hèrcules (heroi grec)
Hercynia|(silua) : Selva Hercínia (Selva Negra)
hereditas|herència, successió
Herennius|Herenni (nom de família; orador)
heres|hereu, hereva
here|ahir
heri|ahir
Hermaeum|una cambra decorada amb Hermes
Hermunduri|els hermundurs (poble de la Germània)
Hermundurus|els hermundurs (poble de la Germània)
Hernici|els hèrnics (poble del Laci)
Hernicus|hèrnic (individu d'un poble del Laci)
heros|heroi
Hesperius|de l'Hespèria
hesternus|d'ahir, de la vetlla; recent, nou
heus|ei, ep, apa
heu|(denota dolor) ai, ah; (sovint amb ac.) heu me! ai de mi!
hibernacula|habiacle, apartament d'hivern; (en pl., mil.) tendes, barraques d'hivern
hiberna|quarters, campament d'hivern
hiberno|hivernar, passar l'hivern
hibernus|hivernal, d'hivern
Hiberus|iber, de la Ibèria
hic2|ací
hic|aquest
hiemo|hivernar, passar l'hivern
hiems|hivern
Hierocaesaria|Hierocesària (ciutat de la Lídia)
Hiero|Hieró (tirà de Siracusa)
hilare|alegrement, joiosament
hilaris|alegre, joiós, content
hilaritas|alegria, joia, bon humor
hilaro|alegrar, animar, posar content
hinc|d'ací, d'aquest lloc, des d'ací
hio|badar-se, clivellar-se; badar, obrir la boca
hippocentaurus|hipocentaure, centaure
hippodromus|(o hippodromos) hipòdrom
hircosus|de boc, amb ferum de boc
hircus|boc, cabrot
hirsutus|hirsut, pelut, eriçat
Hirtius|Hirci (lloctinent de Cèsar)
hirundo|oreneta
Hispania|Hispània
Hispaniensis|hispà, hispànic, d'Hispània
Hispanus|hispà, hispànic, d'Hispània (Hispani, orum = els hispans)
hispidus|eriçat, pelut, híspid
Hispo|Hispó (nom d'home)
historiarumst|= historiarum est
historia|investigació, recerca; història (relació o fets del passat); relat, tema
historicus|historiador
histricus|dels histrions, dels comediants
histrionalis|dels histrions, teatral
histrio|histrió, actor; mim, comediant
hiulcus|clivellat, badat; obert, distès, estirat
hodiernus|d'avui
hodie|avui
holitorius|de llegums, de verdures ; forum h. : mercat de verdures
holitor|hortolà
holocaustum|holocaust, sacrifici
holus|(o Olus) = Aulus, Aulus (nom d'home)
homicida|homicida, assassí
homicidium|homicidi, assassinat
homo|home
homunculus|diminutiu d'homo: homenet
honestas|honor, estima, reputació; honestedat, honra
honesto|honorar, honrar, enaltir; embellir, realçar
honestus|honest, honrat, íntegre
honorarius|d'honor, honorari, honorífic; de magistrat, de la magistratura
honorificus|honorífic, honorable
honoro|honorar, honrar
honor|(o honos) honor, mostra de respecte; estima, consideració; càrrec públic, magistratura; honor, ofrena
Horatius|Horaci (nom de família; poeta llatí)
hora|hora
hordeum|(o ordeum) ordi
horrendus|horrible, esgarrifós; tremend, terrible
horreo|eriçar-se; encrespar-se; estremir-se, tremolar; esgarrifar-se
horresco|eriçar-se; encrespar-se; esgarrifar-se, tremolar
horreum|graner
horribilis|horrible, esgarrifós
horridus|eriçat, cresp; rude, feréstec; esgarrifós, esfereïdor
horror|tremolor, calfred; horror, esgarrifança
Hortalus|Hòrtal (cognom de família)
hortatus|exhortació; estímul
Hortensius|Hortensi (nom de família)
hortor|exhortar, animar,encoratjar
hortus|hort, horta; (gral. pl.) jardins, parc
hospes|hoste, hostessa
hospitalis|d'hoste, de convidat; hospitalari, acollent
hospita|hostessa; forastera, estrangera
hospitium|hospitalitat, acolliment; alberg
hospitus|que dóna hospitalitat, hospitalari; viatger, que està de pas
hostia|víctima (propiciatòria o per als presagis dels harúspexs)
hosticus|estranger, estrany, de l'enemic
hostilis|de l'enemic; enemic, hostil
hostiliter|amb hostilitat, com enemic
Hostilius|Hostili (nom de família)
hostis|enemic
huc|ací, cap ací
hujuscemodi|d'aquesta manera
hujusce|= huius (hic, haec, hoc) reforçat
hujusmodi|d'aquesta manera
humanitas|humanitat, naturalesa humana
humanus|humà
humerus|(o umerus) espatlla; llom, clatell (dels animals)
humidus|(o umidus) humit, moll; líquid
humilis|petit, poc elevat, xicotet; humil, insignificant; de baixa condició
humilitas|poca altura, petitesa; humilitat, modèstia; abatiment
humiliter|en un lloc poc elevat, amb poca elevació, amb mesquinesa, humilment
humi|a terra, en terra, per terra
humor|(o umor) líquid de qualsevol mena
humus|terra
Hyas|Híades (filles d'Atlas)
Hybla|Hibla (ciutat i muntanya de Sicília, famosa per la seva mel)
hybrida|(o hibrida) híbrid, de raça mixta (en animals, per exemple, de senglar i de truja; en humans, fill de pare lliure i de mare esclava o de pare romà i mare estrangera)
Hydra|hidra
Hymenaeus|epitalami (cant nupcial); matrimoni; Hymenaeus, Himenenu, déu del matrimoni
Hyrcani|hicarnis, habitants d'Hircània (regió asiàtica)
Iacchus|Iacus (nom del déu Bacus)
Iason|Jàson (heroi grec, cap dels Argonautes)
ibidem|allí mateix, al mateix lloc
ibi|allí, allà, hi
Iccius|Icci
ico|dardar, ferir,colpir
ictus|cop, ferida, tret
Idaeus|de l'Ida (muntanya de la Frígia)
Ida|Ida (muntanya de la Frígia) ; la nimfa Ida
idcirco|per això, per aquesta raó
idem|mateix (adj.); el mateix (pron.)
identidem|ara i adés, sense parar
ideo|per això, per aquesta raó
Idistavisus|Idistavis (plana de la Germània)
idolon|imatge, espectre
idonee|idòniament, apropiadament
idoneus|idoni, escaient, oportú; (amb dat.) apropiat, apte
Idumaeus|idumeu, de l'Idume (Palestina)
Idus|les idus
Idyme|Idume (Palestina)
igitur|dons, en conseqüència, per tant
ignarus|ignorant, desconeixedor
ignavia|inacció, peresa, negligència; covardia
ignavus|inactiu, peresós, indolent; covard, esporuguit; inert
igneus|de foc, igni
igniculus|foc petit; flameta, llumet; espurna
ignifer|ardent, inflamat
Ignipotens|amo del foc (Vulcà)
ignis|foc
ignobilis|desconegut, obscur; innoble, baix, humil
ignominia|ignomínia, deshonra, infàmia
ignoro|ignorar, desconèixer, no saber
ignosco|perdonar, excusar
ignotus|desconegut, ignorat, estrany
ilex|alzina, carrasca
ilicet|vés-te'n fora!; s'ha acabat, prou
ilico|allí mateix; de seguida, tot seguit
Ilium|Ílion, Troia
illabor|lliscar, escórrer-se; penetrar
illaesus|il·lès, incòlume
illatenus|fins a tal punt, fins allà
illecebra|atractiu, encant, encís
illecebrosius|comparatiu d'illecebrose : d'una manera temptadora, seductora
ille|aquell, ell
illicio|atraure, emmenar, arrossegar;seduir; incitar, engrescar
illic|allí, allà
illido|estavellar, llançar; esclafar, rompre; fer xocar, fer topar
illigo|lligar, travar; sotmetre, embolicar
illimis|límpid
illinc|d'allí, d'aquell lloc
illino|untar, impregnar; pintar, tenyir; aplicar, estendre, espargir
illucesco|començar a brillar, a lluir
illuc|allà, cap allà, hi
illudo|burlar-se, mofar-se, riure's; (amb dat.) jugar, distreure's
illumino|il·luminar, enllumenar; esclarir
illustris|clar, brillant; palès, manifest; il·lustre, distingit
illustro|il·luminar, enllumenar; fer palès, aclarir; fer famós, exalçar
Illyricum|Il·líria (regió dels Balcans)
Illyricus|il·liri (poble dels Balcans)
imaginarius|imaginari, aparent, fictici
imaginor|imaginar, representar-se, afigurar-se
imago|representació, imatge, retrat; visió, aparició
imbecillis|feble, dèbil
imbecillitas|feblesa, debilitat
imbecillus|feble, dèbil
imbellia|ineptitud per a la guerra
imbellis|inepte per a la guerra; exempt, lliure de guerra; no combatiu, pacífic
imbuo|impregnar, amarar, xopar
imitamentum|imitació, còpia, reproducció
imitatio|imitació, còpia, reproducció
imitor|imitar, representar, reproduir
immanis|ferotge, salvatge; terrible, horrible; enorme, immens; formidable, tremend
immanitas|ferotgia, ferocitat; atrocitat, brutalitat, enormitat
immaniter|feroçment, terriblement
immaturitas|immaduresa
immaturus|immadur, verd; prematur, precipitat
immemor|(gral. amb gen.) oblidós, que s'oblida
immensum|enormement, fora mida
immensus|immens, enorme, grandiós
immeritus|innocent, no mereixedor; immerescut, injust
immigro|anar a establir-se a, mudar-se; ficar-se, introduir-se
immineo|alçar-se sobre; abocar-se, inclinar-se; assetjar, amenaçar, ésser imminent
imminuo|disminuir, minvar, reduir; malmetre, afeblir, danyar
immisceo|mesclar, barrejar
immitis|immadur, aspre, agre; rude, cru; feréstec, salvatge; despietat, cruel
immitto|fer anar, enviar, trametre; ; engegar, tirar, gitar; deixar anar, amollar
immobilis|fix, immòbil, sòlid; inalterable, immutable; (jur.) immoble
immoderatus|il·limitat, immens; excessiu, immoderat
immodestia|intemperància; indisciplina; disbauxa
immodicus|immoderat, desmesurat, desenfrenat; excessiu, exagerat
immolo|immolar, sacrificar
immoror|(gral. amb dat.) restar, romandre, quedar-se; (amb dat. o in i abl.) entretenir-se, persistir
immortalis|immortal
immotus|immòbil, quiet, fix; tranquil, encalmat
immo|al contrari, al revés
immundus|brut, immund, nauseabund
immunis|exempt de càrregues, lliure d'impostos
immutabilis|inalterable, immutable
immutatus|invariat, inalterat, sense canvi
immuto|canviar, modificar, alterar
impar|desigual, diferent
impatiens|incapaç de sofrir, de suportar
impavidus|impàvid, intrèpid, sense por
impedimentum|impediment, obstacle; (pl) equipatge, (i mil.) bagatge, impedimenta
impedio|travar, lligar; destorbar, impedir
impello|colpir, colpejar; sacsejar, agitar; empènyer, impel·lir; impulsar; instigar
impendeo|estar suspès, penjar sobre; ésser imminent; amenaçar
impendo|despendre, gastar; emprar; arriscar, sacrificar; balafiar, malgastar
impensa|despesa, cost
imperatorius|de general; d'emperador, imperial
imperator|general; emperador
imperatum|ordre, mandat
imperito|comandar, governar; manar, ordenar
imperitus|inexpert, imperit; (amb gen., ad i ac. o ab) ignorant, inexpert en
imperium|poder suprem, imperi (poder de comandar l'exèrcit); (gral.) autoritat, poder; domini; imperi
impero|(amb ac.) demanar, exigir; (amb ac.) manar, ordenar; (amb dat.) donar ordres; (amb dat. o abs.) governar, manar, exercir el poder
imperterritus|impertèrrit, impàvid
impertio|compartir, distribuir; consagrar, dedicar; (amb abl.) fer partícip de, associar a
impes|(= impetus)
impetigo|erupció cutània, bèrbol
impetrabilis|fàcil d'aconseguir, assolible; convincent, eficaç
impetro|obtenir, aconseguir
impetus|embranzida, impuls, ímpetu; atac, assalt
impiger|actiu, diligent; vigorós, enèrgic
impigre|activament, prestament, enèrgicament
impingo|pegar, clavar; engegar, llançar; imposar
impius|impiu, sacríleg
impleo|omplir, emplenar; i. fidem = donar l'aparença de
implico|embolicar; enllaçar; cenyir, rodejar; entrebancar, enredar
imploro|implorar, invocar
impluo|ploure sobre, en
impluvium|impluvi (bassa quadrada de l'atri que rebia l'aigua de la pluja)
impono|posar, col·locar; ficar; inferir, infligir; imposar, fixar
importo|importar, portar de lluny
importunitas|desavantatge; importunitat; crueltat
impotens|impotent, feble; que no pot, incapaç de dominar (amb gen.)
imprecor|imprecar, demanar; invocar, pregar
imprimo|aplicar amb pressió, prémer; clavar, enfonsar; imprimir, gravar
improbitas|iniquitat, vilesa; desvergonyiment
improbo|censurar, desaprovar; rebutjar, refusar
improbus|dolent, defectuós; vil, innoble; desvergonyit, agosarat
impropero|(amb dat.) blasmar
improvidus|desprevingut, despreocupat; imprudent, incaut
improvisus|imprevist, inesperat, sobtat
imprudens|ignorant, desconeixedor; imprudent, insensat, foll
imprudentia|ignorància, desconeixement; imprevisió; inadvertència
impubes|impúber, infantil
impudens|desvergonyit, descarat, impudent; impúdic
impudenter|desvergonyidament, descaradament
impudentia|desvergonyiment, descarament, impudència
impudicitia|indecència
impudicus|impúdic, indecent, lasciu; desvergonyit, impudent
impulsus|incitació, instigació, impuls
impune|impunement
imputo|carregar en compte; comptar, sumar
imus|inferior, més baix; més profund, més interior; el fons de, l'interior de
inaccessus|inaccessible
inacesco|agrir-se, agrejar-se; tornar-se desagradable
inaequalis|desigual, irregular
inaequaliter|desigualment, irregularment
inambulatio|passejada
inamoenus|desplaent, desagradable
inanimus|exànime; inanimat
inanis|buit, sense contingut; va, fals, il·lusori; inútil, fútil
inaniter|vanament, il·lusòriament; inútilment
inaro|colgar en solcs; llaurar, cultivar
inauditus|inaudit, desconegut; no escoltat
inaugurato|havent consultat els auguris
inauguro|prendre els auguris
inauratus|daurat
inausus|no intentat, que no hom ha gosat fer
inberbis|sense barba
incalesco|escalfar-se; inflamar-se, excitar-se
incautus|desprevingut, imprevisor, incaut; imprevist, inesperat; no vigilat, no guardat
incedo|avançar, caminar; acostar-se, presentar-se; entrar (a, en); sobrevenir a, envair
inceleber|desconegut, ignorat, obscur
incenatus|no sopat, sense sopar
incendium|incendi, foc
incendo|encendre; cremar, incendiar; abrasar
incerto|omplir de dubtes, confondre; tornar confús
incertus|imprecís, indeterminat; vague, ambigu; imprevisible; incert, dubtós
incesso|atacar, assaltar; increpar, blasmar; retreure, reprotxar
incessus|pas, caminar; (mil.) avançada; arribada
incestus|impur, sacríleg; incestuós
inchoo|(o incoho) començar
incido2|fer un tall; gravar, inscriure; tallar
incido|caure en, sobre; anar a parar; presentar-se, sorgir, ocórrer; aparéixer, mostrar-se
incingo|cenyir, embolcallar
incipio|començar
incitamentum|estímul, esperó, incentiu
incito|excitar, estimular, esperonar; incitar
inclamo|cridar, invocar
inclaudico|coixejar
inclinatio|inclinació; propensió, tendència; bona predisposició, favor
inclino|inclinar, decantar; reclinar, recolzar; abatre, prostrar
inclitus|cèlebre, ínclit, il·lustre
includo|tancar, ficar, posar dins
incognitus|no examinat; desconegut, ignot
incoho|(o inchoo) començar
incola|habitant
incolo|habitar, viure en
incolumis|il·lès, incòlume, sa i estalvi
incolumitas|indemnitat, incolumitat, seguretat
incomitatus|no acompanyat, sense seguici
incommodesticus|enutjós
incommoditas|inoportunitat, inconveniència; inconvenient
incommodum|inconvenient, desavantatge, dificultat
incommodus|molestós, enutjós; desfavorable, desavantatjós
incomparabiliter|incomparablement
incomprehensibilis|impossible d'agafar
inconcussus|ferm, estable
inconditus|groller, rústec; poc refinat; confús, desordenat
inconsultus|irreflexiu, eixelebrat, imprudent
incoronatus|no engarlandat, sense corona
incorporalis|incorpori, immaterial, intangible
incorruptus|intacte, inviolat, sense dany; no corromput, pur
increbresco|créixer, refermar-se; guanyar forçar, escampar-se
incredibilis|increïble
incrementulum|diminutiu d'incrementum, creixement, crescuda
incrementum|creixement, crescuda
increpito|renyar, increpar; retreure, reprotxar; crepitar, espetegar
increpo|espetegar, retrunyir; fer sonar, fer retrunyir; renyar, escridassar, increpar; blasmar
incresco|créixer, pujar; augmentar
incruentus|no ensangonat; incruent; que no ha vessat la sang
incubo|jeure, descansar; vigilar gelosament
incubus|íncube; dimoni
inculcatio|acció d'inculcar
inculcator|el que trepitja
inculco|trepitjar, prémer; encabir, ficar; imposar; inculcar, gravar
inculpabilis|irreprotxable, sense màcula, sense defecte
inculpabiliter|irreprotxablement
inculpate|irreprotxablement
inculpatim|irreprotxablement
inculpatio|acusació,inculpació
inculpatus|irreprotxable, sense màcula, sense defecte
inculpo|inculpar
incultus2|no conreat, inclute; descurat, negligit; tosc, rude
incultus|descurança, desídia; rudesa
incumba|(arq.) imposta
incumbo|inclinar-se, penjar; reclinar-se, gitar-se; recolzar-se, apuntalar-se (en); (mil.) carregar
incumulatio|l'inflament
incunabula|bolquers; (meton.) infantesa; lloc de naixença, bressol
incunctabilis|qui no sofreix d'indecisió
incunctabundus|qui no triga, que no es retarda
incunctanter|sense indecisió, decididament
incunctatus|fet sense retard; decidit
incupidus|qui desitja vivament
incurabilis|incurable
incurabiliter|d'una manera incurable
incurate|sense cura, negligentment
incuria|negligència, descurança
incuriositas|negligència
incuriosus|(amb gen. o dat.) desinteressat en, indiferent a
incurro|precipitar-se sobre; atacar, assaltar, escometre; entrar corrent, irrompre
incursio|assalt, escomesa, atac
incurso|atacar, escometre, arremetre (contra); (amb ac.) irrompre en; xocar, topar amb
incursus|atac, assalt, escomesa; incursió, ràtzia; xoc, embat, impacte
incurvus|corb, corbat; encorbat, acotat
incuso|blasmar, censurar, acusar; retreure, fer retrets
incustoditus|no guardat, no vigilat; negligit; imprudent, indiscret
incus|enclusa
incutio|donar un cop amb; llançar, descarregar; bellugar, agitar, moure; suscitar,provocar
indago|rastrejar; indagar, cercar, investigar; esbrinar
indecens|inadequat, impropi; lleig, repulsiu
indecorus|lleig; impropi, inadequat
indefatigatus|infatigable, incansable
indefensus|indefens, sense defena
indefessus|no fatigat, infatigable
indefinitus|interminable; indefinit, indeterminat
index|mostrador, revelador, informador; denunciant, delator; espia; i. digitus : dit índex
inde|d'allà; des de llavors; per això
India|Índia
indicium|indicació, revelació, denúncia
indico|revelar, descobrir; delatar, denunciar
indictus|no dit, no esmentat
indidem|des d'aquell mateix indret
indigena|indígena, nadiu, natiu; aborigen
indigeo|(amb gen., abl. o inf.) tenir necessitat de, estar mancat de
indignabundus|furiós, indignat
indignatio|indignació, ràbia, ira
indignitas|indignitat, vilesa; ultratge, afront
indignor|trobar indignant, indignar-se; queixar-se, protestar
indignus|indigne
indiligenter|sense cura, negligentment
indiscretus|no separat, no dividit; inseparable; indistint, indiscriminat; indistingible
individuus|indivisible; inseparable
indoctus|ignorant
indolesco|fer mal; afligir-se, doldre's
indoles|natural, índole, temperament; capacitat, talent; facilitat per a; bona disposició
indomitus|no domat, indòmit
indo|posar, col·locar, aplicar; donar, assignar (un nom, un títol); ficar
induco|dur, conduir; fer entrar; introduir, ficar
inductorium|capa, embolcall
inductorius|fal·laciós, fal·laç, enganyós
inductor|el que introdueix; (còmic) estampador
inductrix|la que enganya
inductura|substància aplicada
inductus|manllevat, exòtic; importat, estranger
inducula|indúcula (mena de túnica femenina)
indulco|edulcorar, endolcir
indulgens|indulgent, benèvol; benvolent, afable
indulgentia|indulgència, benevolència; bondat, favor
indulgeo|1. (amb dat.) ésser indulgent, benevolent amb 2. (amb dat.) ésser favorable a, protegir 3. (amb dat. o ac.) lliurar-se a, delectar-se amb 4. concedir, atorgar
indumentum|vestit, guarniment
induo|(gral. amb abl. o in i ac.) vestir, revestir, cobrir (de, amb)
industria|activitat, esforç ; de, ex i. : deliberadament, expressament, a posta
industrie|diligentment, amb zel
Indus|de l'Índia, indi
indutiae|treva, armistici
Indutiomarus|Indutiomar
indu|forma arcaica per in
inedia|manca de menjar, fam; abstinència, dejuni
inefficax|inútil, ineficaç
inenarrabilis|indescriptible, inexpressable
inenodabilis|impossible de desembullar; inexplicable
inenormis|no desmesurat
ineo|entrar, penetrar (en)
ineptio|dir, fer ximpleries
ineptus|ximple, neci; groller, impertinent
inermis|inerme, desarmat
inermus|inerme, desarmat; pacífic, inofensiu
inerro|vagar per, entre, davant de
iners|inactiu, peresós; inert; immòbil
inertia|peresa, indolència; inèrcia, manca de resolució
inevitabilis|inevitable
inexpertus|inexpert, sense experiència; no assajat, no provat; desconegut, nou
inexpiabilis|inexpiable, irreparable; implacable
inexpletus|insaciable
inexplicabilis|inexplicable, indicible
inextricabilis|intricat, inextricable; insoluble
infacundus|mancat de facúndia, poc expressiu
infamia|mala fama; blasme, retret; oprobi, deshonra
infamis|que té mala fama; deshonrat; infame, vil; infamat
infandus|horrible de dir; monstruós, nefand, execrable
infans2|que no parla, sense parla; balbucient, ineloqüent; acabat de nàixer, jove; d'infant, infantil (infans, antis, m. : infant, nen)
infantia|incapacitat de parlar; infantesa, infància
infantilis|infantil, infantívol
infaustus|dissortat, malaurat; infaust, malastruc, funest
infectus|no fet, no realitzat; incomplet, inacabat
infelix|improductiu, estèril; malaurat, desventurat
infensus|hostil, advers; perjudicial, dolent; irritat, furiós
inferiae|ofrenes funeràries (fetes als manes dels difunts)
inferior|inferior, més baix
infernus|inferior, baix; infernal, dels inferns
infero|portar, dur; acostar, atansar; llançar, precipitar; presentar, adduir; causar, provocar
inferus|de baix, inferior; de l'infern, infernal (inferi : els déus de l'infern, els inferns)
infesto|hostilitzar, danyar; infestar; perjudicar, menyscabar
infestus|(gral. amb dat.) hostil, contrari, enemic
inficio|tenyir, colorar; cobrir; impregnar, amarar
infidelitas|infidelitat
infidus|deslleial, traïdor, pèrfid; insegur, poc fiable
infigo|clavar, enfonsar; fixar, subjectar
infimo|fer baixar, abaixar
infimus|el més baix; el més fondo; el darrer, l'últim
infinitus|infinit, il·limitat; interminable; indefinit, general
infirmitas|debilitat, feblesa, malaltia, mala salut
infirmo|afeblir, debilitar
infirmus|feble, dèbil
infitiator|el qui no reconeix un deute o un dipòsit
infit|verb defectiu : començar a (amb inf.), començar a parlar (sense inf.)
inflammo|1. encendre, calar foc 2. inflamar, encendre, arborar; provocar, suscitar
inflecto|corbar, encorbar, doblegar; fer girar, desviar
infligo|etzibar un cop amb, fer xocar amb; inferir, infligir
inflo|bufar, fer sonar; inflar
influo|afluir, desembocar; afluir, irrompre; penetrar, introduir-se
informatio|concepció, idea; formació, construcció
informis|informe, sense afaiçonar, bast; lleig, repugnant, deforme; horrible, espantós
informo|formar, afaiçonar, modelar; esbossar, descriure
infortunium|dissort, infortuni
infra|+ ac. : sota, al dessota de, al peu de
infrenatus|(p. pf. d'infreno) embridat, enganxat; (adj.) que munta un cavall sense brida
infrequens|poc freqüent
infringo|trencar, rompre; abatre, prostrar; anul·lar, destruir
infructuosus|infructífer; infructuós, inútil
infula|(gral. pl.) ínfula (banda de llana que es subjectava al voltant del cap amb unes cintes: els sacerdots i les víctimes dels sacrificis la duien coma emblema de la seua dignitat)
infundo|abocar, vessar, posar; escampar, estendre
ingemino|redoblar, repetir, reiterar; doblar, duplicar; redoblar, intensificar-se
ingemisco|gemegar, queixar-se; lamentar-se per
ingemo|gemir, gemegar
ingeniosus|intel·ligent, llest, enginyós; (amb ad, in o dat.) dotat per a, enginyós en, per a
ingenium|natura, caràcter, temperament; tarannà, esperit; intel·ligència, ment; enginy, habilitat;
ingens|enorme, immens
ingenuitas|naixença lliure, ingenuïtat; honradesa, franquesa, noblesa
ingenuus|natiu, autòcton; nat lliure; noble, franc, modest
ingero|amuntegar, carregar; llançar, gitar; imposar, fer acceptar
ingigno|engendrar, fer nàixer (ingenitus, a, um : innat, natural)
inglorius|ingloriós, obscur, mancat de glòria
ingluvies|1. gola, gargamella, pap 2. voracitat, avidesa, gola
ingratus|desagrat, malagraït; no agraït, no apreciat; desagradable, desplaent
ingravesco|engrossir-se; augmentar, incrementarse; empitjorar, agreujar-se
ingravo|agreujar, exacerbar
ingredior|entrar, penetrar
ingressus|entrada; marxa, avançada; començament, inici
ingruo|atacar, escometre, caure al damunt de
Inguiomerus|Inguiomer
inhabitabilis|inhabitable
inhabito|habitar en, a
inhaereo|(gral. amb dat.) estar o quedar adherit; agafar-se fort, aferrar-se
inhibeo|retenir, aturar, parar; contenir, refrenar; aplicar, infligir; exercir
inhio|badar, obrir la boca; estar meravellat, bocabadat d'astorament; desitjar àvidament, cobejar
inhonestus|de mala reputació, deshonrat; deshonrós, vergonyós; lleig, repugnant
inhospitalis|inhospitalari, inhòspit
inhumanus|incivilitzat; groller, incivil; despietat, cruel, inhumà
inhumatus|no enterrat, sense sepultura, insepult
inicio|llançar, tirar
inimicitia|enemistat, aversió; (pl.) enemistat, relacions d'enemistat
inimicus2|enemic, adversari
inimicus|hostil, advers, contrari, enemic
iniquitas|1. desigualtat, desproporció 2. injustícia, arbitrarietat 3. adversitat
iniquus|desigual; injust, abusiu, inic; desfavorable, perjudicial
initialis|originari, inicial, primer
initium|començament, inici, principi
injectus|llançament
injungo|imposar, infligir, inferir
injuria|tort, injustícia; greuge, injúria, ofensa
injuriosus|injust; insolent; perjudicial
injurius|injust, inic
injussus|no manat; sense haver rebut cap ordre, sense cap manament
injustus|injust
inlacrimo|plorar per, deplorar, doldre's de; plorar, llagrimejar; rajar, gotejar
inlex|seductor, captivador, inductor
inlibatus|sencer, íntegre, intacte; pur, immaculat
inlicitus|prohibit, il·lícit, il·legal
inlunis|sense lluna
inluvies|brutícia, brutor; llot, fang
inmerito|immerescudament, sense motiu, injustament
innato|nedar, surar, flotar; estar nedant en
innatus|natural, innat
innecto|subjectar, lligar; enllaçar, entrellaçar; tramar, conjuminar
innitor|repenjar-se, recolzar-se
innocens|inofensiu, innocu; innocent, exempt de culpa
innocentia|innocuïtat; innocència, manca de culpabilitat; honradesa, virtut, integritat
innocuus|que no fa mal, inofensiu, innocu; innocent
innotesco|esdevenir conegut, famós; fer-se públic, arribar la notícia de
innovo|innovar, renovar
innoxius|inofensiu, innocu; exempt de culpa, innocent
inno|nedar, flotar, navegar; trvessar nedant; (amb dat. o abl.) fluir, córrer per
innumerabilis|innombrable
innumerus|innombrable
innuo|fer senyals
innuptus|no casat, vge, cast
inoffensus|no tocat; lliure d'obstacles, sene entrebancs; no danyat, no menyscabat
inopia|pobresa, misèria, inòpia; carestia; mancança
inopinans|desprevingut
inopinatus|inesperat, inopinat; desprevingut
inopinus|inesperat, imprevist; desprevingut
inops|pobre, indigent, mancat de recursos
inpeditius|comparatiu neutre o adverbial d'impeditus, a, um : embarassat, carregat (de bagatge); impracticable, intransitable
inpeditus|embarassat, carregat (de bagatge); impracticable, intransitable
inperatus|p. pf. d'impero: (amb ac.) demanar, exigir; (amb ac.) manar, ordenar; (amb dat.) donar ordres; (amb dat. o abs.) governar, manar, exercir el poder
inplacabilis|implacable, inexorable, despietat
inpromptus|indecís, vacil·lant; lent, aturat
inprospere|sense èxit, poc reeixidament
inpugno|atacar, assaltar, escometre
inpunitus|impunit, impune, sense càstig
inpurus|immoral, impur, deshonest; vil, roí, infame
inquam|(v. defectiu) dic
inquies2|inquiet, impacient, agitat
inquieto|inquietar, amoïnar; destorbar, dificultar
inquietus|inquiet, intranquil; impacient, nerviós; agitat
inquino|emrutar, empastifar; envilir, corrompre; deshonrar
inquiro|cercar, percaçar; investigar, indagar, inquirir
inquisitio|cerca, recerca; indagació, investigació; enquesta
inquis|dius
inreligiosus|irreligiós, irreverent, impietós
inriguus|ben regat, banyat; regat, amarat; que rega, que banya
inrisus|riota, burla, befa
insania|bogeria, follia, rauxa, passió violenta
insanio|ser boig, delirar
inscius|desconeixedor, ignorant
inscribo|inscriure; atribuir; imprimir, gravar
insero2|posar, ficar, introduir, barrejar
insero|sembrar, plantar, inculcar
insideo|estar assegut, ocupar (un lloc)
insidiae|emboscada, traïció
insido|asseure; ocupar, habitar
insigne|distingit, insigne, il·lustre. Especialment en plural: marques distintives, distincions
insisto|posar-se, mantenir-se, recolzar-se, detenir-se, trepitjar, continuar
insolens|no acostumat, insòlit, extraordinari; insolència, arrogància
insomnis|despert, desvetllat, insomne
insomnium|somni, malson, visió
insono|sonar, fer sonar, retrunyir
insonus|silenciós
inspecto|mirar, examinar, observar, considerar
insperato|inesperadament
insperatus|inesperat
inspicio|mirar; examinar, observar, considerar
inspiro|bufar, insuflar
instabilis|vacil·lant, inestable, variable
instar|+ gen. = del valor de, tan gran com, a manera de
instauro|renovar, reprendre, establir, organitzar
instigo|incitar, estimular, atiar
instinctus|instigació, inspiració
instinguo|excitar
institor|venedor ambulant, viatger, botiguer
instituo|posar, preparar, organitzar; formar; emprendre; establir
institutum|disposició, costum; pla, projecte
insto|1. estar 2. apremiar, instar 3. amenaçar, trobar-se a prop
instrumentum|instrument, eina, ferramenta, utensili
instruo|col·locar; aixecar, construir, bastir; disposar, equipar; instruir, alinear les tropes; posar en ordre de combat les tropes.
insuesco|acostumar, acostumar-se a
insuetus|no acostumat, no avesat
insularius|habitant d'una illa, inquilí
insula|illa, casa de veïns
insulse|avorridament, ximplement, sense gràcia
insulto|saltar sobre, botar; dansar, ser insolent, fer burla
insumo|emprar, esmerçar, consagrar-se a
insum|ser a; trobar-se, pertànyer; existir
insuo|cosir en, brodar
insuper|a sobre, al damunt de, a més de
insurgo|aixecar-se, alçar-se, erguir-se
insusurro|xiuxiuejar
intactus|no tocat, intacte
intectus|no vestit, nu; franc, sincer
integer|intacte, sencer, íntegre; de integro: de nou; ex integro: a fons
integritas|integritat, honestedat
intellectus|comprensió, intel·ligència, enteniment
intellego|comprendre
intelligentia|intel·ligència, facultat de comprendre
intelligo|comprendre
intemeratus|incorrupte, pur, sense taca
intemperans|excessiu, desordenat, immoderat
intemperanter|sense mesura, dsmesuradament, excessivament
intemperatus|excessiu, exagerat
intemperies|intempèrie; inclemència; caprici, immoderació
intempestivus|intempestiu, inoportú
intemptatus|no experimentat, no assajat, desconegut
intendo|tendir cap a, extendre; dirigir; intentar, tibar
intentio|tensió, aplicació; intenció; acció, acusació
intento|dirigir, amenaçar
intentus|intens, atent, amatent
Interamnates|els habitants d'Interamna (ciutat d'Úmbria)
intercalarius|intercalat, intercalar
intercalo|intercalar, diferir, ajornar
Intercatia|Intercàcia (ciutat de la Tarraconense)
intercedo|interposar-se, mediar; oposar-se; intercedir
intercessio|interposició; oposició, intercessió, veto d'un magistrat
intercessor|el qui es posa pel mig, mediador, intermediari, mitjancer, el qui interposa un veto
intercipio|sostraure, robar; prendre; tallar, interrompre
intercursus|intervenció, interposició
interdico|prohibir, vetar; ordenar, recomenar
interdictum|interdicció (edicte d'un pretor a propòsit d'un conflicte de propietat)
interdius|durant el dia, de dia
interdiu|de dia, durant el dia
interdum|de vegades, de tant en tant
interea|mentrestant, tanmateix
intereo|morir
interfectio|assassinat
interfector|assassí
interficio|destruir; matar, assassinar
interfluo|fluir; separar, córrer pel mig
intericio|interposar, intercalar
interimo|treure, abolir, destruir, matar
interim|mentrestant
interior|més endins, interior, intern
interitus|destrucció; mort, assassinat
interluo|córrer entre, banyar, regar
interminor|amenaçar; prohibir amenaçant
intermisceo|barrejar
intermissio|discontinuïtat, interrupció, cessament
intermitto|deixar entremig; transcórrer; interrompre; interrompre's, cessar
intermortuus|moribund
internecio|estrall, ruïna; matança, carnisseria
internecivus|que destrueix completament, mortífer
internicio|estrall, matança
internuntius|intermediari, negociador, parlamentari
internus|intern, interior (interna, orum : la política interior)
interpellatio|interrupció; molèstia, obstacle; demanda, procés judicial
interpello|interrompre; exposar; destorbar, impedir; dirigir-se a, demanar
interpolis|renovat, refet
interpono|col·locar entre, interposar; oposar-se
interpres|intermediari, negociador, intèrpret, traductor
interpretatio|interpretació, explicació, traducció
interpretor|explicar, interpretar, traduir; conjecturar
interritus|intrèpit, sense por
interrogatio|interrogació, pregunta
interrogo|interrogar, preguntar
interrumpo|trencar, destruir; interrompre
interspersus|escampat, esquitxat
intersum|ser enmig de, entremig; asistir, prendre part
intervallum|intèrval, espai, distància
intervenio|arribar, sobrevenir; interrompre
interventus|aparició; fiança
interviso|visitar de tant en tant, inspeccionar
inter|entre, durant
intestatus|intestat, qui no ha fet testament
intestina|intestins, budells
intestinus|interior, domèstic
intexo|entreteixir; entrellaçar; inserir, ficar; unir, barrejar
intimus|1. el més interior, el més profund 2. el més íntim
intolerabilis|insuportable, intolerable
intolerandus|intolerable
intolerans|intolerant; incapaç
intonsus|el qui porta el cabell sense tallar, groller
intorqueo|torçar, retrocedir, llançar
intra|dins de ; adv : endins
intrepidus|intrèpit, valent, coratjós
intritus|no triturat; desllegit
introcedo|entrar
introduco|portar, conduir, introduir; exposar, afirmar
introeo|entrar en (+ ac.)
introgredior|entrar en, passar a l'interior
introitus|entrada; introducció, principi
intromitto|fer entrar, introduir
introrsum|cap endins; dins
introrsus|cap endins; dins
introrumpo|llançar-se a dins, irrompre
introspicio|examinar, mirar dins
intro|entrar
intueor|mirar, observar; considerar, pensar; admirar
intumesco|inflar-se, crèixer, botir-se; envanir-se
intus|dins, a dins
intutus|no guardat, insegur, poco segur
inultus|no venjat, sense venjança, impune
inumbro|ombrejar, envoltar d'ombres
inundatio|inundació
inusitatus|rar, extraordinari
inutilis|inútil
invado|1. envair, llançar-se contra 2. envair, atacar, acomentre 3. apoderar-se de
invalesco|enfortir-se
invalidus|invàlid, dèbil, impotent
inveho|portar, transportar (in i ac.). - invehi, mediopassiu: arremetre contra, atacar (pr. i fig.) ; anar a (in i ac., ac. sol). - se invehere : ser portat, ser transportat
invenio|trobar; aconseguir; inventar, descobrir
inventor|inventor, autor
inventum|descobriment, invenció
inversum|(in -) = al revés, a la inversa
inverto|regirar, donar la volta, invertir; canviar, trastornar
investigo|indagar, investigar
inveterasco|envellir; arrelar, consolidar-se
invicem|al seu torn, mútuament
invictus|invencible, invicte
invideo|voler malament, envejar; privar, treure
invidia|odi, enveja, rivalitat, gelosia
invidus|envejós, gelós; contrari, enemic
invisitatus|desacostumat, extraordinari
inviso|anar a veure, visitar
invisus|1. odiós, odiat 2. invisible
invito|convidar, hostatjar
invitus|obligat, forçat; contra la seva voluntat
invius|sense camí, inaccesible
invoco|invocar; anomenar, cridar
involo|volar a; atacar, prendre
involvo|fer rodolar; envoltar, encerclar, amagar
in|(ac.) a, cap a, per a, contra; (abl.) a, en
Ionicus|jònic, de la Jònia
Ionius|joni
io|io ! oh !
Iphianassa|Ifigenia (filla d'Agamèmnon)
ipse|mismo, -a; mateix, ell (jo, etc.) mateix
iracundia|iracúndia, irascibilitat
iracundus|irascible
irascor|enutjar-se, enfadar-se
irate|iradament, amb ira
iratus|irat, indignat
ira|ira, còlera
Iris|Iris (divinitat), iris, arc iris
irreligiositas|impietat
irreparabilis|irreparable
irreprehensus|irreprotxable
irrideo|burlar-se (+ ac.)
irritamentum|objecte que irrita, estimulant, incentiu
irrito|estimular, excitar, provocar, irritar
irritus|va, inútil
irrumpo|irrompre, precipitar-se violentament
irruo|llançar-se, precipitar-se; penetrar, envair
Isaac|Isaac
Isiacus|isíac, d'Isis (deessa egípcia)
istaec|= ista
istanc|= istam
iste|aqueix; aquest, aquesta, això
Isthmos|Istme (de Corint)
Isthmus|Istme (de Corint)
istic|aquí
istinc|d'aquí
istoc|= isto
istoscine|= isto-ne
istuc|aquí, cap aquí
is|aquest, aquesta, això; aquell, aquella, això (pr. anafòric)
Italia|Itàlia
Italicus|itàlic
Italus|itàlic
itaque|així doncs, per tant
ita|així, d'aquesta manera; ita... ut, de tal manera que
item|igualment, així mateix
itero|repetir, renovar
iterum|una altra vegada, de nou
iter|camí
Ithacus|d'Ítaca (illa grega, regne d'Ulisses)
itidem|de la mateixa manera, igualment
Itius|Boulogne-sur-Mer
itur|passiu d'ire = es va
Iulus|Iulus (fill d'Eneas)
Ixion|Ixíon (condemnat als inferns)
jaceo|jeure, estar estirat; estar ajagut
jacio|llançar
jactabundus|turbulent; (fig.) jactanciós, presumptuós
jactantia|jactància, ostentació
jactantius|amb més ostentació o jactància
jactatio|acció de llançar, agitació; ostentació, jactància
jactatus|sotrac, agitació, remenada
jacto|1. llançar 2. agitar 3. discutir, debatre una qüestió 4. fer ostentació de, vanagloriar-se
jactura|(naut.) alleujament (abocament de càrrega a la mar); (fig.) pèrdua, renúncia, sacrifici; (mil.) baixa, pèrdua
jactus|llançament, tret, cop
jaculator|llançador, tirador; llançador de javelina
jaculor|llançar la javelina; llançar, tirar
jaculus|llancívol
jajunitas|(o ieiunitas) fam, gana, dejuni
jamdiu|ja fa temps, fa molt
jamdudum|ja fa temps, de temps
jampridem|ja fa molt temps, des de fa molt temps
jam|ja, ara mateix
Janiculum|Janícul (un dels turons de Roma)
janitor|porter
Januarius|de gener
janua|porta
Janus|Janus (déu dels inicis)
Javolenus|Javolè
jecur|fetge
jejunium|dejuni; fam, gana
jocosus|festiu, graciós
joco|fer broma, dir en broma
jocus|broma; joc, diversió
jubar|Lucifer, l'estrella del matí; resplandor, llum, brillantor
jubatus|que té crinera
juba|crina, cabellera
jubeo|1. ordenar, manar 2. convidar, aconsellar
jucunditas|delit, gaudi, plaer, alegria
jucundus|agradable, encantador, plaent
Judaeus|jueu, de Judea (Iudaea, ae, f. : Judea)
Judaicus|judaic, relatiu als jueus
judex|jutge, àrbitre
judiciarius|judicial, forense
judicium|judici, procés; tribunal; sentència, decisió
judico|1. jutjar 2. sentenciar 3. considerar 4. declarar, opinar
jugalis|de jou; conjugal, nupcial
jugera|jovada (mesura agrària)
jugerum|jovada (mesura agrària)
juglans|nou; noguera
jugulo|degollar, matar
jugulum|gola, coll
jugum|1. jou 2. jou 3. llaç del matrimoni 4. cim, alçada 5. banc de remers 6. corró
Julianus|julià, de Juli Cèsar
Julia|Júlia,
Julius|Juli (nom de família)
jumentum|ruc, bèstia de càrrega
junctim|junts; consecutivament, un darrera l'altre
jungo|unir, juntar; reunir, lligar
junior|(comparatiu de iuvenis) més jove (iuniores, um, m. : els més joves, els joves que poden prendre les armes)
Junius|Juni (nom de família)
Juno|Juno (deessa del matrimoni)
Juppiter|Júpiter (déu del cel)
Jura|Jura
jure|segons el dret, justament
jurgiosus|dur, querellant
jurgium|disputa, altercat
jurisdictio|jurisdicció
jurisjurandum|jurament
juro|jurar
jusjurandum|jurament
jussio|ordre, mandat
jussum|ordre, mandat
jussu|per ordre de
justitia|justícia, dretura
justitium|vacances dels tribunals, interrupció dels judicis
justus|just, equitatiu, convenient
jus|1. dret; justícia; poder 2. suc, salsa, brou
juvenalis|jove, juvenil
juvenaliter|com un jove
juvenca|vedella; joveneta
juvencus|vedell; jove
juvenilis|juvenil
juveniliter|com un jove
juvenis|jove
juventa|joventut, jovenesa
juventus|el jovent, la joventut
juvo|ajudar ; quid iuuat : ¿Per què molestar-se en...? ¿De què serveix...?
juxta|al costat, prop ; prep. ac. : vora, prop de
Kalendae|les calendes (primer dia del mes romà)
Kal|abreviatura de Kalendis : Calendes
Labdacus|Làbdac (rei mític de Tebes)
labefacio|saccejar, commoure, abatre
labellum|llavi petit, llavi delicat
Labeo|Labeó (cognom de família)
labes|caiguda, ensorrament; enfonsament, ruïna; taca, deshonra
Labicanus|labicà, de Labic (ciutat del Laci)
Labici|Labic (ciutat del Laci)
Labienus|Labiè (nom de família)
labor2|fatiga, esforç; treball
laboriosus|laboriós; actiu, treballador
laboro|treballar, esforçar-se en, afanyar-se; patir
labor|lliscar, caure relliscant; vacil·lar, equivocar-se
labos|treball
labo|trontollar, vacil·lar
labrum|llavi
Lacedaemonius|ladecemoni, espartà
Lacedaemon|Ladecemònia, Esparta
lacerna|lacerna (mantell curt de tela basta col·locada sobre la túnica quan plou)
lacero|1. esquinçar 2. denigrar, difamar 3. atormentar, afligir
lacertus|múscul, braç
lacer|lacerat, trencat, destrossat
lacesso|irritar, excitar, provocar
Lachesis|Làquesis (una de les Parques)
lacinia|riba, orla, vora, franja
Laconicus|lacònic, de Lacònia
Lacon|lacedemoni, espartà
Laco|lacedemoni, espartà
lacrima|llàgrima, gota
lacrimosus|que fa plorar
lacrimo|plorar
lacteo|mamar
lacteus|de llet, làcti, color de la llet
lacunar|enteixinat
lacuna|llacuna, fosa; cavitat
lacus|llac, estany
lac|llet
Ladicula|Ladícula
laedo|ferir, malmetre; destorbar, injuriar
Laelius|Leli (nom de família)
Laenas|Lenas (cognom de família)
laena|abric (mantell d'hivern portat sobre la túnica)
laetitia|alegria, joia
laetor|alegrar-se
laeto|alegrar-se (arcaic)
laetus|1. alegre 2. que alegra 3. favorable 4. agradable 5. ric, abundant
laevus|esquerrà; desgraciat, nefast, desfavorable ; n. : la part esquerra
lagona|ampolla
laguncula|ampolleta, frascó
Laius|Laios (rei mític de Tebes)
Lalage|Làlage (nom grec de dona)
lambo|llepar, xuclar
lamentatio|lamentació, gemec
lamenta|laments, gemecs
lamentor|plorar, gemegar, queixar-se
lamia|làmia (mena de vampir que servia per asustar els nens)
lampas|llum, torxa, llàntia
lana|llana; núvol
lancea|llança
lancino|esquarterar
laneus|de llana
Langobardi|langobards (poble de la Germània septentrional)
langueo|llanguir; estar cansat
languesco|llanguir, debilitar-se
languidus|lànguid, dèbil
languor|llangor
laniatus|esquarterament
lanificium|treball de la llana
lanio|esquarterar, esquinçar
lanius|carnisser
lanosus|llanut, cubert de llana
lanugo|1. llana 2. borrissol, barba incipient
Lanuvium|Lanuvi (ciutat del Laci)
Laocoon|Loacoont (sacerdot troià d'Apol·lo)
Laomedontiada|fill de Laomedont (plur. : troians)
Laomedontiades|fill de Laomedont (plur. : troians)
lapidarius|de pedra
lapideus|petri, de pedra
lapido|atacar a cops de pedra, apedregar, lapidar
lapis|pedra
lapso|vacil·lar, relliscar, caure
lapsus|despreniment
laquearia|enteixinat
laqueus|llaç, engany
Larcius|Larci
Larentia|Larència (nodrissa de Ròmul i Rem)
large|abundosament
largior|donar en escreix; perdonar
largiter|abundosament
largitio|larguesa, generositat, liberalitat
largus|liberal, generós, benigne, llarg
larua|fantasma
lar|Lar
lasarpicifer|productor de laserpici (planta resinosa)
lascivia|alegrÌa, diversió; disbauxa, lascívia
lascivio|folgar, enjogar-se
lascivus|juganer, alegre; lasciu, frívol
laser|laser (preparació aromàtica feta a partir del suc d'una planta)
lassitudo|cansament, fatiga
lasso|cansar, fatigar
lassus|cansat, fatigat
latebra|amagatall, cova; refugi, cau
latebrosus|ple d'amagatalls, ocult, secret
latenter|en secret, d'amagat
lateo|estar amagat, amagar-se
latericius|de maó
latex|líquid (en general)
late|extensament; abundosament
latibulum|amagatall, cau; refugi
laticlavius|laticlavi, adornat amb una franja de color propra (senador)
Latine|en pla llatí
Latinus2|Llatí (rei mític del Laci)
Latinus|llatí
latio|acció de portar; dret (de vot)
latito|estar amagat
latitudo|amplada
Latium|Laci (regió d'Itàlia)
Latobrigi|laròbrig (un poble celta)
latomiae|(lautumiae) pedreres
Latona|Latona (mare de Latona i Diana)
latro2|lladrar; cridar; demanar a crits
latrocinium|robatori, acte de bandidatge
latro|mercenari, bandit, lladre
latus2|ample
latus|costat, flanc; flanc (de l'exèrcit)
laudatio|elogi
laudo|1. lloar, elogiar 2. pronunciar un elogi fúnebre 3. citar, atestiguar
laurea|fulla o corona de llorer
Laurentes|laurents (poble del Laci)
Laureolus|Laurèol (bandoler famós)
lauriger|coronat de llorer, llorejat
laurus|llorer, corona de llorer
Lausus|Lausus (fill de Mezenci)
laus|lloança, elogi; mèrit, gloria; estima, preu
laute|brillantement, sumptuosament
lautitia|luxe, sumptuositat
lautus|brillant, sumptuós, ric, gloriós, esplendid, distingit
lavacrum|banyera
Lavinia|Lavínia (filla del rei Llatí)
lavo|rentar, netejar (lautus, a, um : brillant, sumptuós, distingit) ; passiu: rentar-se
laxamentum|descans, pausa, respir; desenvolupament
laxo|eixamplar, ampliar; relaxar; disminuir, relaxar
laxus|ampli, espaiós; laxe, fluix
lecticariolus|amant dels portadors de llitera
lecticarius|portador de llitera
lectica|llitera, cadira de mans
lectio|lectura (en veu alta); elecció, selecció
lectisterniator|el qui disposa els llits davant les taules
lectisternium|banquet (ofert als déus)
lectito|llegir sovint; recollir diverses vegades
lector|lector
lectulus|petit llit, llitet
lectus2|selecte, escollit
lectus|llit, sofà
Leda|Leda (muller del rei Tindareu)
legatio|legació, ambaixada
legatus|legat, ambaixador
legionarius|d'una legió, legionari
legio|legió; exèrcit
legitime|legalment
legitimus|legítim, legal, just
lego|delegar, enviar una ambaixada; legar; delegar el poder
Leitus|Leitus
Lemannus|el llac Leman
lena|alcavota
lenio|afluixar, mitigar, alleugerar, calmar
lenis|suau
lenitas|suavitat
leniter|suaument, dolçament
lenocinium|alcavoteria; incentiu, encant; afectació
lenonius|d'alcavot
leno|alcavot
lente|lentament, poc a poc
Lentulus|Lèntul (cognom de família)
lentus|flexible, dúctil; lent, calmós
lenunculus|nau petita
leo|lleó
lepide|graciosament, amablement
lepidus|graciós, encantador; amable
lepos|gràcia, bellesa; enginy
Leptis|Leptis (ciutat d'Àfrica)
lepus|llebre
Lerna|Lerna (aiguamolls de Grècia)
Lesbius|lesbi, de Lesbos (illa grega)
Lesbos|Lesbos (illa grega)
letalis|letal, mortífer, mortal
letum|mort, ruïna, destrucció
levamentum|alleujament, consol, descans
levigo|allisar
levis|lleuger, lleu, veloç; insignificant; inconstant, frívol
levitas|lleugeresa, movilitat, inconstància, futilitat
leviter|lleugerament, dèbilment
levo|1. alleugerar, disminuir 2. consolar 3. alçar, aixecar
lex|llei, projecte de llei
libella|monedeta d'argent
libellum|llibret; libel, carta
libellus|llibret; libel, carta, pamflet
libens|desitjós, predisposat, voluntariós
libenter|voluntariament, amb plaer
liber2|llibre
Liber3|Líber (nom del déu Bacus)
liberalis|noble, liberal, generós
liberalitas|liberalitat, bondat, afabilitat
liberaliter|a la manera d'un home lliure, noblement, dignament
liberator|alliberador
Libera|Líbera (Prosèrpina)
libere|lliurement, sense por, francament, espontàneament
liberi|nens (fill i filles)
libero|alliberar
libertas|llibertat
liberta|lliberta
libertinus|afranquit, de la condició de llibert
libertus|llibert
liber|lliure
libet|plau, agrada, abelleix
libidinosus|lasciu, disbauxat
libido|desig, fal·lera; luxúria
Libitaina|Libitina (deessa dels funerals)
libita|fantasies, antulls, desigs
libo|Libó (nom de família)
libraria|llibreria; secretària
libra|lliura romana, balança; lliura, pes, plomada
libripens|el qui subjecta la balança
libritor|soldat que dispara màquines de guerra
libro|mantenir en equilibri,
libum|coca, pastís
Liburnicus|dels liburns, de Libúrnia (Dalmàcia)
Liburnus|liburna (nau lleugera de guerra)
Libya|Líbia (Àfrica del nord)
Libyssus|de Líbia, africà
licentia|llicència, permís, llibertat; arbitri, caprici, disbauxa
licentiosus|lliure, disbauxat, desenfrenat
liceo|estar en venda, posar en venda (poc usual)
licet|és lícit, és permés; conj. + subj. : tot i que
Licinius|Licini (nom de família)
licitatio|licitació, venda en subhasta
licitumst|= licitum est = licuit
lictor|lictor
ligneus|de llenya
lignum|llenya, tronc
Ligones|lígons
ligo|lligar, fermar, unir
ligurrio|llepar
Lilybaeum|Lilibeu (promontori i ciutat de Sicília)
limax|llimac
limen|llindar, porta; principi, pròleg
limes|sendera, fita, solc, frontera
limosus|llotós, fangós
limus|llim, fang, llot
lineamentum|línia, traç
linea|corda; línia, traç
lineola|línia petita
Lingo|língon (individu d'un poble gal)
lingua|llengua; idioma, llenguatge
liniamentum|traç, contorn
linquo|deixar, abandonar
linter|barca
linteum|tela de lli, llenç
linum|fil, lli o tela de lli
Linus|Linus (músic mític)
Lipara|Lípara (illa prop de Sicília)
lippa|llavis, nas
liquamen|suc, salsa
liqueo|ser o estar líquid; ésser clar
liquor2|liquar-se, fondre's
liquor|fluïdesa, estat líquid
Liriope|Liriope (nimfa, mare de Narcís)
Liscus|Lisc
lis|brega, procés, litigi, plet
litigo|litigar, pledejar, trobar-se en litigi
litoreus|litoral, de platja
littera|lletra; (en pl.) carta
litus|litoral, platja, costa, riba, marge
lituus|bastó dels augurs
Livia|Lívia (nom de dona; muller d'August)
Livineius|Livinei
Livius|Livi (nom de família)
lixa|cantiner
locarius|llogador de localitats (en els espectacles)
loco|situar, col·locar, establir; llogar
Locrensis|de Locres (ciutat del Brutti)
Locri|Locres (ciutat del Brutti)
loculus|llogarret, port; taüt, nínxol; cofre ; pl. : cofre petit
locuples|ric, opulent; fèrtil
locupleto|enriquir
locus|ubicació, lloc; posició; ocasió. El plural és neutre, exceptuant el significat de "llocs comuns" (loci)
lodicula|vànova petita
Lollianus|de Lol·li (nom de família)
Lollia|Lòl·lia (nom de dona; muller de Calígula)
Lollius|Lol·li (nom de família)
lomentum|loment (pasta de farina de fava o d'arrós; sabó fet amb aquesta farina)
longe|con diferència, llargament, lluny, a distància
longinquitas|longitud, amplada, distància
longinquus|distant, llunyà
longitudo|longitud, llargària; durada, període llarg
longus|llarg
loquax|loquaç; xerraire
loquor|parlar
lorica|cuirassa, cota de malles; parapet
lorum|corretja, lligadura, corda; brides, regnes; fuet
lotus|rentat (participi de lavo)
lubeo|= libet
lubricus|relliscós, insegur, perillós, enganyós
lucar|impostos sobre els boscos sagrats; salari dels actors
luceo|lluir, brillar; ser evidente; alba
lucerna|llàntia
lucidus|brillant, lluminós; evident
lucifugus|el qui fuig de la llum
Lucilius|Lucili (nom de família; poeta llatí)
Lucina|Lucina (deessa protectora dels parts)
Lucius|Luci (prenom romà)
Lucretia|Lucrècia (nom de dona; muller de Col·latí)
Lucretius|Lucreci (nom de família; poeta llatí)
Lucrinus|(lacus Lucrinus) el llac de Lucrí (prop de Putèols)
lucrum|ganància, lucre
Lucterius|Lucteri
luctor|lluitar
luctus|dolor, aflicció; dol
lucubro|treballar a la claror d'un llum
luculentus|brillant, lluminós; elegant
Lucullus|Lucul (cognom de família; general romà, famós per les seves riqueses)
Lucumo|Lucumó (nom etrusc d'home)
lucuntulus|pastisset
lucus|bosc sagrat
ludia|ballarina, actriu en els jocs de gladiadors
ludibrium|burla, broma, joc
ludibundus|enjogassat, divertit, alegre
ludicrum|joc públic, espectacle (circ, teatr)
ludicrus|divertit, entretingut
ludificor|burlar-se, enganyar
Ludius|lidi, de Lídia (regió de l'Àsia Menor)
ludo|jugar, divertir-se; representar, cantar, recitar
ludus|joc, diversió; broma; escola
lues|pesta, epidèmia, contagi; flagell
lugeo|lamentar-se, estar de dol; lamentar
lugubris|de dol, lúgubre, lamentós (lugubria, orum, n.: vestits de dol)
lumbus|llom
lumen|1. llum, claror, resplendor 2. llàntia, torxa, làmpara 3. dia 4. raig 5. (plural) ulls
luna|lluna
luo|pagar una deute, expiar una culpa
lupa|lloba; prostituta, puta
Luperca|Luperca (divinitat romana, identificada amb la Lloba)
Lupia|Lúpia (riu de la Germània)
lupillus|llobató
lupula|bagassa, puta
lupus|llop
luridus|groguenc, lívid, pàl·lid
luscinia|rossinyol
Luscinus|Luscí
Lusitanus|lusità (habitant de la Lusitània, província d'Hispània)
lustro|purificar (mitjançant un sacrifici); examinar, inspeccionar
lustrum|I. sacrifici expiatori II. cau
lusus|joc, diversió, broma, acudit
luteus|groguenc; fangós, brut
lutum|llot, fang; argila ; algú o quelcom despreciable
luxo|dislocar, luxar
luxuria|exuberància, luxe; excés; luxúria, desvergonyiment
luxuriose|disbauxadament
luxuriosus|ufanós, luxuriant, exuberant; excessiu, immoderat
luxurio|adelitar-se, donar-se als excessos
luxus|luxació
lux|llum, claror, dia
Lycia|Lícia (regió de l'Àsia Menor)
Lycius|lici, de la Lícia (regió de l'Àsia Menor)
Lyda|Lide
Lyde|Lide
Lydia|Lídia (regió de l'Àsia Menor)
Lydius|lidi, de Lídia (regió de l'Àsia Menor)
Lygdus|ligde
lympha|linfa, agua clara
lympho|embogir, fer delirar
Lynceus|Linceu (heroi grec)
lyra|lira
Macedonia|Macedònia (regió grega)
Macedonicus|macedoni, de Macedònia (regió grega)
Macedo|macedoni, de Macedònia (regió grega); Macèdon (nom d'home)
macellum|mercat de queviures
macero|amarar, macerar, debilitar, esgotar, consumir; afligir
macer|Màcer (cognom de família)
machaera|espasa, sable
machinamentum|mecanisme, giny
machinatio|màquina
machinator|mecànic, inventor; enginyador
machinatrix|ordidora, màquina
machina|màquina, artefacte, plataforma; trampa
machinor|maquinar, ordir (un parany)
macies|magror; pobresa
mactatus|sacrifici d'una víctima
macte|Molt bé! Bravo!
macto|sacrificar, immolar; honorar
macula|taca, senyal; ignomínia, infàmia; pecat
maculosus|tacat, brut; deshonrat, infame
maculo|tacar, embrutar; deshonrar; corrompre
madeo|estar xop o mullat; estar borratxo; estar cuit o estovat
madidus|xop, moll; borratxo; estovat
Maecenas|Mecenas (nom etrusc de família; amic d'August i protector de poetes)
Maenas|mènade, bacant
Maenianum|(ord. pl.) llotja, balconada
maereo|afligir-se, entristir-se; plànyer, lamentar
maeror|aflicció, tristesa
maestitia|tristesa
maestus|trist, afligit; sever, malestruc
magisterium|mestratge, magisteri, ensenyament
magister|mestre (d'escola)
magistratus|, càrrec públic, magistratura, magistrat
magis|és
magnanimus|noble, generós, magnànim
Magnetes|els magnets, habitants de Magnèsia (regió de Tessàlia)
magnificenter|magnificiència, grandesa
magnificentia|noblesa, magnificència; sumptuositat
magnificentus|sumptuós, grandiós
magnifico|exaltar, magnificar
magnificus|sumptuós, grandiós
magnitudo|grandesa, importància; força
magnopere|1. vivament, granment, fermament 2. molt, en gran mesura
magnust|= magnus est
magnus|gran
magus|mag, fetiller
majestas|grandesa, dignitat; majestat (lex maiestatis : alta traició)
majores|avantpassats, ancestres
malacus|suau, esponjós
mala|mandíbula; galta
Malea|Malea (promontori del Peloponnès)
maledicens|maldient
maledico|malparlar, insultar
maledictum|injúria, insult
malefactum|malifeta
maleficium|malifeta, delicte
maleficus|malfactor, malvat; malèfic, màgic
malesuadus|el qui aconsella malament
malevolus|malèvol, malintencionat
male|mal, malament
malignus|pervers, mesquí, miserable, traïdor
malitia|malícia, malignitat, astúcia, frau
malleus|mall, martell
Mallovendus|Mal·lovend (cap germànic)
malo|estimar-se més, preferir
malum2|poma
malum|mal, dany perjudici
malus|malvat, dolent. comp. peior, sup.: pessimus (-umus)
Mamercus|Mamerc (nom d'home)
mamilla|mamella
mamma|mamella, pit
Mamurra|Mamurra (nom de família; oficial de Juli Cèsar)
manceps|comprador; arrendatari; empresari, contractista
Mancinianus|de Mancí (cognom de família; el cònsol Gai Mancí)
Mancinus|Mancí (cognom de família; el cònsol Gai Mancí)
mancipatio|cessió, transmissió formal de béns
mancipium|dret de propietat, propietat; esclau
mancipo|alienar, vendre; abandonar, cedir
mancupium|propietat (mancupio dare : vendre)
mancupo|vendre
mancus|mutilat, manc; incomplet
mandatum|encàrrec, comissió
mando|lliurar; confiar; encomanar, manar
Mandubracius|Mandubraci (nom d'home)
maneo|romandre, quedar-se
Manes|els manes, esperits dels morts; càstigs, suplicis
mane|inv. : de matí, a primera hora
manicatus|guarnit de mànigues
manica|màniga
manifesto|evidentment
manifestus|manifest, evident; + gen. : convençut de
Manilius|Manili (nom de família)
manipularis|sortit del maniple (manipularis, is : soldat ras)
manipulus|maniple (tercera part de la legió)
Manlius|Manli (nom de família)
Mannicius|Mannici
mannulus|cavallet
mano|rajar, brollar, escolar-se; extendre's; fer sortir, vessar; degotar
mansues|mansuet, dòcil
mansuetudo|manusetud, moderació, afabilitat
mansuetus|1. domesticat 2. dòcil, manuset
manubiae|diners obtinguts del botí
manumitto|manumetre, afranquir, alliberar (un esclau)
manus|mà; poder; (pl.) tropa
mappa|mocador, banderola
Marathus|Marat (llibert d'August)
Marcella|Marcel·la
Marcellus|Marcel (cognom de família; general romà; nebot d'August)
marceo|estar marcit, estar feble
marcesco|marcir-se, pansir-se; debilitar-se, llanguir
Marcia|Màrcia
marcidus|marcit, pansit; dèbil, consumit
Marcius|Marci (nom de família)
Marcomani|marcomans (poble de la Germània)
Marcus|Marc (prenom romà)
Mareoticus|mareòtic, de la Mareòtide (Egipte)
mare|mar
margarita|perla
margo|riba, marge, límit
marinus|marí
maritalis|marital, nupcial
maritimus|marítim, marí
marito|casar, maridar; enllaçar, lligar
maritus|marit, espòs; nuvi, pretendent
Marius|Màrius (nom de família; cònsol i general romà)
marmoreus|de marbre, marmori
marmor|marbre, objecte de marbre
Maroboduus|Marobodu (rei dels marcomans)
Marsicus|màrsic, dels marsos (poble del Laci; poble germànic)
Marsi|marsos (poble del Laci; poble germànic)
Mars|Mart (déu de la guerra)
Martialis|marcial, de Mart
Martina|Martina (nom de dona)
martiolum|petit martell
Martius|de Mart (déu de la guerra), guerrer
Marus|Marus (riu de la Germània)
masculinus|masculí
masculus|masculí, mascle; viril, varonil
massa|massa, munt
Massicum|vi màssic
Massilia|Massília (ciutat de la Gàl·lia, avui Marsella)
Mastama|Mastama
Mastarna|Mastarna
mas|mascle; varonil, viril
materia|matèria, material, tema, objecte
materies|matèria, material, tema, objecte
maternus|maternal
matertera|tia materna
mater|mare
mathematicus|matemàtic, el qui es refereix a les matemàtiques (mathematicus, i, m. : matemàtic)
matrimonium|matrimoni; in - conlocare : casar-se
matrona|matrona, esposa, mare de família; Matrona, ae : riu Marne (es troba a les Gàl·lies)
Mattium|Mati (capital dels cats)
mature|en el seu moment; aviat
maturo|1. fer madurar, madurar 2. enllestir 3. afanyar-se
maturus|madur
matutinus|matinal, matutí, del matí
Mauri|els maures (habitants de la Mauritània)
Mausolus|Mausol (rei de Cària)
mavelis|preferir)
Mavors|Mart (déu de la guerra)
maxilla|mentó, mandíbula
Mazippa|Mazipa (cap númida)
meabilis|practicable
meatus|curs, passatge, camí, pas
mecastor|Per Càstor!
mecum|amb mi
Medea|Medea (maga mítica)
medela|medicina, remei
medella|medicina, remei
medeor|cuidar, guarir, curar
medicamentum|remei, droga, verí; afait, filtre
medicamen|medicament, remei
medicatus|medicinal, curatiu
medica|metgessa
medicina|ciència de la medicina, medicina; medicament, remei
medicus|metge, cirurgià
mediocris|mediocre, mitjà; dèbil, insignificant
mediocritas|mitjania; mediocritat
mediocriter|moderadament; tranquil·lament
meditatio|meditació, preparació
mediterraneus|que es troba en l'interior de les terres
meditor|meditar, pensar en, reflexionar
meditullium|el centre, el mig, espai intermedi
medium|mig, centre
medius|que es troba en el mig, central, centre de
Medi|els medes (poble asiàtic)
Medullina|Medul·lina
Megalensis|relatiu a Cíbele (Megalensia, ium, n. : les Megalenses, festival de Cíbele)
Megalesiacus|megalense
Megaravicus|Magaravic
Megara|Mègara (ciutat de Grècia)
mehercules|Per Hèrcules! Déu meu!
mehercule|Per Hèrcules! Déu meu!
Meldi|els meldes (avui Meaux)
Melissa|Melissa
melium|collar de gos
mellitus|de mel, dolç
mel|1. mel 2. dolçor
membrum|membre, òrgan
memento|recorda
memini|recordar, recordar-se de
Memnon|Mèmnon (rei d'Etiòpia)
memorabilis|memorable, digne de ser recordat
memorandus|memorable, famós, gloriós
memoratus|famós, cèlebre
memoria|memòria, record
memoro|recordar, fer present, mencionar, esmentar
memor|que se'n recorda (de)
Menaechmi|Menecme
Menapii|els menapis (poble de la Bèlgica)
mendacium|mentida, falsetat; fàbula, ficció
mendax|mentider; fals, enganyós
mendicus|de mendigo, mendicant; us, i, m.: mendicant, indigent
Menelaus|Menelau (rei mític d'Esparta)
Menenius|Meneni (nom de família)
Menippaeus|de Menip, menipeu (títol d'una obra de Varró : Sàtires Menipees)
mensa|mesa; ara, altar
mensis|mes
menstrualis|mensual (d'un mes de duració)
mensus|mesura
mentior|mentir
mentio|menció, esment, proposició
mentula|membre viril, verga
mentum|mentó, barbeta, barba
meopte|= meo
meo|anar, passar d'un lloc a un altre
mephitis|exhalació o baf mefític (sulfurós)
mercator|mercader, comerciant
mercatura|mercaderia, negoci
mercatus|comerci, negoci; mercat públic, fira
merces|salari, paga, recompensa
mercor|negociar, comerciar; mercadejar, comprar
Mercurius|Mercuri (déu del comerç)
mereor|mexèixer, guanyar, cobrar
mereo|merèixer, guanyar; merere o mereri (stipendia) : servir com a soldat
Mererio|Mererió
meretricius|meretrici, de prostituta
meretrix|prostituta
mergo|submergir, enfonsar; precipitar; ocultar, fer invisible
mergus|gavina, cabussó (au no ben identificada)
meridianus|del migdia, relatiu al migdia; del sud, meridional
meridies|migdia, migjorn, sud
merito|amb raó, merescudament
meritum|recompensa, mèrit, falta
Meroe|Mèroe (ciutat del Nil)
merula|merla
merulus|merla
merus|pur, sin mescla; vertader, genuí
Messala|Messal·la (cognom de família)
Messalina|Messalina (muller de Claudi)
Messalinus|Messalí (cognom de família)
Messana|Messana (ciutat de Sicília, avui Messina)
messis|collita; sega; messes
metallum|mina, metall
meta|piló; meta; extremitat, terme; objetiu
Metellus|Metel (cognom de família)
Methymnaeus|de Metimna (ciutat de Lesbos)
Metilius|Metili
metor|delimitar ; castra - traçar l'emplaçament d'un campament
meto|mesurar
metreta|bóta; metreta (mesura equivalent a 38,5 litres)
Mettus|Metus (nom d'home)
metuo|tèmer; tenir por
metus|por, temor
meus|meu, que em pertany; que em correspon
Mevius|Mevi
Mezentius|Mezenci (rei aliat de Turn)
mica|partícula, engruna
mico|bellugar-se, brillar
Midas|Midas (rei mític de Frígia)
Mida|Midas (rei mític de Frígia)
migro|migrar; mudar-se
Milesius|milesi, habitant de Milet
miles|soldat
Miletus|Milet (ciutat d'Àsia Menor)
miliarium|mil·liari, pedra mil·liar
militaris|militar
militia|milícia, servei militar
milito|servir a l'exèrcit, ser soldat
milium|mill
mille|mil (milia : quan es tracta de diversos milers)
Milo|Miló (cognom de família; polític romà)
milvus|milà, ocell rapaç; brivall
mimus|mim (actor o peça teatral)
minaciter|amb amenaces
minanter|amenaçadorament
minax|amenaçador, perillós
Minerva|Minerva (deessa de la saviesa)
minime|mínimament, molt poc; no pas
minimum|molt poc, al mínim
!minimus|molt petit
ministerium|servei, tasca; treball
minister|servidor, criat; subordinat
ministro|servir, assistir; complir; subministrar
minitabundus|amenaçador
minitor|amenaçar (+ Datiu)
Minoius|de Minos (rei mític de Creta), minoic
minor2|amenaçar
Minos|Minos (rei mític de Creta)
Minotaurus|Minotaure (monstre del Laberint de Creta)
minuo|empetitir, aprimar; apaivagar; moderar; disminuir
minus|menys
minutia|menudesa
minutulus|molt petit
minutus|petit
mirabilis|admirable, meravellós
miraculum|prodigi, meravella; miracle
mirandus|admirable
mire|meravellosament
mirificus|meravellós
miror|1. meravellar-se de, sorprendre's 2. admirar
mirus|admirable, meravellós
misceo|mesclar, barrejar; reunir, encaixar
misellus|pobre, miserable
Misenum|Misè (promontori i ciutat prop de Nàpols)
miserabilis|miserable, deplorable
miserabiliter|llastimosament
miserandus|llastimós, deplorable
miseratio|compassió
misereor|compadir-se de
misere|miserablement, penosament
miseria|misèria, dissort, desgràcia
misericordia|misericòrdia, compassió
misericors|misericordiós, compassiu
miseror|compadir, deplorar, lamentar
miser|miserable, pobre; vulgar
missilis|llancívol
missio|enviament; llicenciament; interrupció; clemència (a un gladiador)
missor|tirador; el que llança (el llamp)
missus|inici d'una cursa, enviament
mitella|cabestrell, cinta
mitesco|madurar; ablanir-se; relaxar-se
Mithridates|Mitridates (rei del Pont)
mitifico|madurar, ablanir; calmar
mitificus|pacífic, benigne
mitigatio|mitigació, moderació
mitigatorius|calmant
mitigo|madurar, ablanir, calmar, mitigar
mitio|suavitzar; amorosir
mitis|tou, suau; moderat, dòcil
mitra|mitra (còfia asiàtica), turbant
mitto|I. 1. enviar 2. transmetre 3. proporcionar 4. llançar, tirar II. deixar anar, abandonar
mi|= mihi (datiu d'ego); vocatiu de meus, a, um
mobilis|mòbil, àgil, ràpid; voluble, lleuger
mobilitas|mobilidad; inconstància, lleugeresa; agilitat
moderanter|a manera de guia
moderatio|moderació, mesura; govern
moderator|guia; regulador, cap
moderor|temperar, moderar; dirigir
modeste|moderadament, amb calma, discretament
modestia|moderació, discreció
modestus|moderat, mesurat, calmat, virtuós, modest (Modestus, i, m. : Modest)
modialis|que té la capacitat d'un modi (capacitat 8,733 litres)
modice|moderadament, amb mesura
modicus|mesurat, moderat; petit, modest
modius|modi (mesura de capacitat 8,733 litres)
modo|només, tan sols (modo... modo... ara... ara...)
modulatio|càlcul de dimensions; entonació, modulació
modulor|ajustar sons a les lleis musicals, a un ritme, modular (modulatus, a, um : entonat, melodiós)
modulus|mida, mòdul; cadència, melodia
modus|mida, límit, manera
moechus|adúlter, disbauxat
moenia|murs, muralles
Moesia|Mèsia (provincia romana entre el Danubi i la Tràcia)
moleste|molestament, desagradablement, difícilment
molestia|malestar, neguit; molèstia, disgust; afectació
molestus|molest, pesat, desagradable, incòmode; afectat
moles|mola, massa; pila, munt; pes, càrrega; multitud; dic, resclosa, baluerna
molimentum|esforç, força
molior|edificar, construir, aixecar; fortificar; moure amb esforç; tramar, maquinar; manejar
molitio|desplaçament; esforç; construcció
molitor|constructor, arquitecte; creador; instigador
mollio|estovar; calmardar; amansir, domar
mollis|tou, bla; flexible, suu; tendre, delicat; dolç, agradable
molliter|suaument, tranquil·lament
mollitia|blanor; suavitat; refinament, luxe
Molossicus|dels molossos (poble del Balcans; raça de gossos)
momentarius|temporal, provisional
momentum|moviment, influència, moment
moneo|fer recordar; advertir, avisar; aconsellar
Moneta|Moneta, que adverteix (epítet de Junó); seca
monile|collar, collaret
monimentum|record; testimoni solemne; monument
monitio|advertiment, avís, consell
monitum|advertiment
monitus|advertiment
monotropus|sol, solitari
monstro|mostrar, assenyalar, ensenyar; delatar; aconsellar
monstrum|prodigi; monstre, monstruositat
monstruosus|prodigiós, monstruós
montanus|muntanyenc, muntanyós
monumentum|record; testimoni solemne; monument
mora|demora, retard; destorb, impediment; mora (unitat militar espartana)
morbidus|malalt; malsà, nociu
morbus|malaltia
mordeo|mossegar
moribundus|moribund
morigerus|complaent, dòcil
Morini|els mòrins (poble de Bèlgica)
morior|morir, extingir-se; fer-se malbé
moror|aturar-se, entretenir-se, romandre; aturar, destorbar (nihil - : no aturar-se gens)
morosus|malhumorat, difícil d'acontentar, exigent,
morsus|mossegada; picantor, coïssor
mors|mort
mortalis|mortal
mortarium|morter
mortifer|mortal, fatal, mortífer
mortuus|mort, difunt
Mosa|el Mosa (riu de Bèlgica)
Mosteni|els habitants de Mostè (Lídia)
mos|singular : costum ; plural : costums, tarannà, manera d'ésser
motor|el qui mou, qui agita
motus|moviment, activitat, maniobra; desordre, rebel·lió; emoció, excitació; motiu
moveo|moure; treure; commoure
mox|aviat; després, més tard
muccidus|florit; mocós
Mucius|Muci (nom de família)
mucro|punta; espasa, arma
mugio|mugir, bramar; vociferar
mugitus|mugit, bramul
mula|mula
mulceo|acariciar; alleugerir, calmar; afalagar
mulco|colpejar, apallissar
mulcto|castigar, multar amb (+ abl)
mulgeo|munyir
muliebris|femení, femenívol; afemellat, pusil·lànime
muliebriter|a la manera de les dones, efeminadament
muliercula|doneta, marcolfa
mulier|dona
mulio|mulater
multa|multa
multifidus|esqueixat per diverses parts; dividit
multiforabilis|que té molts forats (flauta)
multinodus|nuós, que té molts nusos
multiplex|múltiple, complex; tortuós
multiplico|multiplicar, augmentar, acréixer
multipotens|molt poderós
multitudo|multitud, gentada
multo|molt, força; de molt (generalment amb comparatiu o superlatiu)
multum|molt
multus|molt, abundant (sobretot en plural : nombrós)
mulus|mul, ase, ruc; imbècil
Mulvius|Mulvi (nom de família)
Mummius|Mummi (nom de família)
Munatius|Munaci (nom de família)
mundanus|del món, de l'univers (home cosmopolita), mundà
munditia|neteja; elegància
mundus|món; univers, cel
munero|regalar, obsequiar; recompensar, gratificar
munia|càrrecs, funcions
municeps|habitant d'un municipi, veí; compatriota, conciutadà
municipalis|municipal, de municipi
municipatim|de municipi en municipi, per municipis
municipium|municipi, ciutat municipal
munificentia|munificència, generositat
munificus|generós, liberal
munimentum|fortificació, clos, barrera, defensa
munio|fortificar, protegir; edificar (munitus, a, um : fortificat, reforçat, protegit)
munitio|fortificació, línia fortificada
munitor|constructor de fortificacions; sapador
munitus|fortificat, reforçat, protegit
munusculum|petit favor
munus|1. ofici, càrrec 2. tasca, feina, obra 3. deure 4. treball fet, servei acomplert 5. regal, favor 6. joc, espectacle públic, combat de gladiadors
muraena|morena (peix)
Murena|morena (peix)
murex|múrex (mol·lusc del quan s'obtenia la porpra); porpra, púrpura ; múrex de ferro (tipus de trampa)
murmur|remor, soroll, murmuri
murra|mirra (perfum); murra (mineral)
murrinus|de mirra (perfum); de murra (mineral)
murus|muralla, baluard; castell
Musa|Musa (divinitat de les arts i les ciències)
musca|mosca
musicus|relatiu a la música (musical), a la poesia (poètic)
mussito|mussitar, murmurar
musso|xiuxiuejar, mussitar; callar
mustaceus|mustaci (coca de most i llorer)
mustela|mostela
mustus|fresc, novell
Musulamii|els musulamis (poble de Numídia)
mus|ratolí
mutabilis|mudable, variable
mutatio|canvi, alteració. - mutatio rerum : revolució
mutilus|tallat, mutilat, truncat, incomplet
mutito|convidar-se reciprocament
muto|1. desplaçar, canviar de lloc 2. canviar, modificar 3. intercanviar; reemplaçar
muttio|murmurar, rondinar
mutuitans|que demana en prèstec
mutuor|demanar en prèstec, manllevar
mutus|mut, callat, silenciós
mutuus|prestat; mutu, recíproc
Mycenae|Micenes (ciutat grega, regne d'Agamèmnon)
Myrina|Mirina (ciutat d'Eòlia)
myropola|perfumer, ungüenter
Myro|Miró (escultor grec)
myrtus|murta o murtra (planta); bastó de murta
M|abreviatura de Marc
Nabataeus|de la Nabatea; Nabataei, orum : els nabateus (poble de l'Aràbia)
Naiades|les Nàiades (nimfes de les aigües dolces)
Nais|nàiade (nimfa dels rius i les fonts)
nam|car, ja que; certament, en efecte; doncs
nanciscor|trobar, descobrir; obtenir, assolir; agafar (una malaltia)
Nanneius|Nannei
Nantuates|els nantuats
Narbonensis|narbonense, de Narbona (ciutat de la Gàl·lia)
Narcissus|Narcís (personatge mític que es va enamorar de si mateix)
naris|nas, nariu; olfacte (generalment en plural)
narratio|narració
narro|narrar, explicar
Nar|el Nar (riu afluent del Tíber)
nascor|1. néixer, descendir ; natus = edat 2. originar-se, produir-se; començar
Nasica|Nasica (cognom de família)
nassa|nansa; xarxa per pescar
nasus|nas; olfacte
natalis|de la naixença ; dies natalis : aniversari
nates|natges
natio|nació, poble; raça, espècie
nativus|natural, natiu; innat
nato|nedar, flotar; inundar-se
naturalis|natural; innat
natura|naixença, natura; naturalesa, constitució; caràcter
natus|nascut; sing. (poèt.) fill ; pl. : les cries d'un animal
natu|pel naixement ; maior, minor natu, major d'edat, el més jove
nauclerius|de capità de vaixell
naucum|pinyol, closca. úniques formes usades : nauci i nauco
naufragium|naufragi; ruïna, pèrdua
naufragus|nàufrag; que fa naufragar
naumachiarius|combatent d'una naumàquia
naumachia|naumàquia (espectacle en què es recreava una batalla naval)
Nauportus|Nauport (ciutat de la Pannònia)
nausia|mareig, nàusea
Nausicaa|Nausicaa (filla d'Alcínous)
nauta|mariner
nautea|aigua de sentina
nauticus|nàutic, naval
Nautius|Nauci
navalis|naval
navigabilis|navegable
navigatio|navegació, travessia
navigium|nau, vaixell, navili
navigo|navegar
navis|nau, vaixell, navili
navita|navegant, mariner
navo|dedicar-se a, dur a terme; fer servir amb compte
Neapolis|Neàpolis (ciutat de la Campània, avui Nàpols)
nebula|boira, vapor, broma; núvol
nebulo|dropo, bergant
necdum|i encara no, però encara no
necessario|necessàriament
necessarius2|inevitable, necessari; indispensable; íntim
necessarius|parent, amic
necesse|necessari, indispensable; inevitable
necessitas|necessitat
necessitudo|lligam, vincle (d'amistat, de parentiu); necessitat, obligació
necessum|= necesse
necopinato|inesperadament
neco|matar; ofegar
nectareus|de nèctar, dolç com el nèctar
necto|teixir, trenar; lligar, nuar; unir, relacionar; tramar, maquinar; (en passiva) ésser empresonat (por deutes)
nec|(conj. copulativa, =neque) ni, i no
nedum|encara menys, amb més raó
nefandus|nefand, impietós, abominable, criminal
nefarius|abominable, criminal, execrable
nefastus|prohibit per llei divina
nefas|sacrilegi, impietat, crim
negito|negar repetidament
neglegens|negligent, despreocupat, indiferent
neglegentia|negligència, indiferència, deixadesa
neglego|negligir, despreocupar-se de, abandonar
negotiator|negociant, comerciant, banquer
negotior|comerciar, negociar
negotiosus|enfeinat, ocupat; laboriós
negotium|ocupació, treball, negoci; afer
nego|dir que no, negar; denegar; negar-se a
nempe|naturalment, certament
nemus|bosc; bosc sagrat
nepos|nét, descendent ; figurat : disbauxat
nepotinus|de disbauxat
nepotor|malbaratar; ser disbauxat
nepotulus|netet (diminutiu de nepos)
neptis|néta, descendent
Neptunus|Neptú (déu del mar)
nequam|dolent, inútil; disbauxat, desvergonyit
nequaquam|de cap manera, gens ni mica
nequedum|i encara no, però encara no
nequeo|no poder ; - quin : no poder estar-se de
neque|= ni, i no
nequior|comp. de nequam, dolent, inútil; disbauxat, desvergonyit
nequiquam|en va, endebades
nequitia|manca de valor; disbauxa, dissipació
Nereides|les Nereides (filles de Nereu, déu marí)
Nereius|de Nereu (déu marí), marí
Nereus|Nereu (déu marí)
Neria|Nèria (deessa dels sabins)
Neronianus|de Neró, neronià
Nero|Neró (cognom de família; emperador romà)
Nerva|Nerva (cognom de família; emperador romà)
Nervii|els nervis (poble de Bèlgica)
nervus|tendó, nervi; corda; corretja, cadena; força; presó
nescioquis|no sé què
nescio|no saber, ignorar
nescius|desconeixedor, ignorant; desconegut
Nestor|Nèstor (rei mític de Pilos)
neuter|ni un ni l'altre, cap dels dos; neutre, indiferent
neu|ni, i no, o no
Nevius|Nevi (nom de família; poeta llatí)
nexilis|trenat, entreteixit
nexum|vincle, obligació de deute; esclavatge
nexus|lligam, vincle; nexe, encadenament; embolic
nex|mort, matança, assassinat
ne|... quidem : ni tan sols ; conj. + subj. : que (amb verbs de temor o prohibició); perquè no, que no (amb verbs de voluntat)
Nicopolis|Nicòpolis (ciutat de l'Epir, regió grega)
nicto|parpellejar; picar l'ullet
nidor|vapor; olor, pudor
nidus|niu, niuada; refugi; prestatge (de biblioteca)
niger|negre, fosc, tenebrós
nigresco|ennegrir-se, enfosquir-se
nihilominus|malgrat tot, nogensmenys
nihilo|no gens, no
nihil|res
Niliacus|del Nil (rei d'Egipte)
Nilus|Nil (rei d'Egipte)
nil|res
nimbus|núvol; xàfec
nimio|molt
nimirum|en efecte, sens dubte
nimis|massa, excessivament; en gran manera
nimium|massa, excessivament
nimius|excessiu, desmesurat; molt gran
Niobe|Níobe (filla de Tàntal castigada amb la mort dels seus fills)
nisi|si no, en el cas que no; (adv.) excepte
nisus|esforç; recolzament
niteo|resplendir, brillar, lluir
nitidus|brillant, resplendent, nítid
nitor|recolzar-se; esforçar-se
nivalis|de neu, nevós
nivatus|refrescat amb neu
niveus|de neu, nevós, nevat; blanc
nix|neu
ni|que no; si no
nobilis|conegut, reconegut; noble
nobilitas|noblesa; fama, celebritat
nobiscum|amb nosaltres
nocens|nociu, perniciós
noceo|fer mal, malmetre; fer nosa; corrompre
noctua|òliba
nocturnus|nocturn
noctu|de nit
nodus|nus, vincle, articulació; dificultat, obstacle
Nola|Nola (ciutat de la Campània)
nolite|no + subjuntiu
noli|no + subjuntiu
nolo|no voler, refusar
Nomentanus|de Noment (ciutat del Laci)
nomen|1. nom, nom de família; denominació, designació 2. títol 3. renom, celebritat (nomine = en nom de, a causa de)
nominatim|pel nom; expressament
nomino|anomenar, denominar; cridar pel nom
nonagesimus|norantè
nonanus|de la legió novena
nondum|encara no
nonnulli|(generalment en plural) algun, uns quants
nonnumquam|alguna vegada, a vegades
nonnunquam|alguna vegada, a vegades
nonus|novè
non|no
Norbanus|Norbà
Noricus|del Nòric, província romana (Norici, orum pl. : els habitants del Nòric)
noscitabundus|que reconeix
noscito|examinar; conèixer, reconèixer
nosco|conèixer; assabentar-se de; acostumar-se a; admetre pf. saber
noster|adj. nostre, -a pronom : el nostre
nostin|coneixes ?
nostras|nostrat, del nostre país, compatriota
nos|nosaltres
notabilis|notable, remarcable
notarius|taquígraf
notatio|anotació, representació; observació
nota|marca, senyal; signe, símbol, lletra; cicatriu, taca, infàmia
notesco|fer-se conèixer
notitia|coneixença, coneixement; fama, notorietat; noció, idea
noto|marcar, assenyalar; subratllar; representar; censurar
notus|conegut, famós, cèlebre
novacula|navalla
novem|nou
novercalis|de la madrastra
noverca|madrastra
novies|nou vegades
novitas|novetat; raresa; joventut;
novo|renovar, refer; inventar; canviar, innovar
novus|nou; desconegut, extrany; diferent; jove, novell; homo nouus: home nou (que és el primer de la família en assolir una magistratura curul)
noxa|dany, mal; delicte, falta, crim; càstig
noxia|falta, delicte; culpa; dany, mal
noxius|nociu; culpable, criminal
nox|nit; foscor
no|nedar
nubes|núvol; tofa (de cabells); eixam; foscor; nit; tristesa
nubilum|núvol, boira; foscor; tempesta
nubilus|núvol, nebulós; boirós; fosc; trist
nubo|maridar-se amb, esposar
Nucerini|els habitants de Nucèria (ciutat de la Campània)
nucetum|noguereda
nucleus|pinyol; nou; moll
nudo|1. despullar 2. saquejar 3. pelar 4. mostrar, descobrir
nudus|no, despullat; exposat; inerme, indefens; saquejat, sense recursos
nuga|sobretot pl. nugae : ximpleries; andròmines; ximplet
nullus|cap; no res; cap mena de
Numantia|Numància (ciutat de la Celtibèria)
Numantinus|numantí (habitant de Numància)
Numa|Numa (rei de Roma)
numen|voluntat divina; inspiració divina; divinitat, déu, numen
numero|comptar, calcular; esmentar; considerar
numerus|nombre, quantitat; número
Numida|númida (habitant de Numídia, regió del nord d'Àfrica)
Numitor|Numitor (rei d'Alba, avi de Ròmul i Rem)
nummus|moneda, diners
numquam|mai; no, no pas
numquid|és que?, potser?
num|(interrogació) és que?, tal vegada?
nunciam|ara mateix
nuncupo|declarar, manifestar; nomenar, designar
nunc|ara; en aquell moment; tot seguit
nunquam|mai
nuntio|anunciar; donar el senyal de; avisar de
nuntius|1. missatger 2. notícia, missatge
nuper|fa poc; poc abans
nupta|esposa, dona casada
nuptiae|noces, casament, matrimoni
nuptialis|de noces, nupcial
nurus|nora, jove; dona jove
nusquam|enlloc; en res
nuto|fer senyals amb el cap; inclinar-se; vacil·lar, dubtar
nutricatus|nodriment, criança
nutrico|nodrir, alletar
nutrimentum|aliment
nutrio|nodrir, alimentar
nutrix|nodrissa, dida
nutus|cop de cap, senyal; gravetat
nux|nou, ametlla; (en plural) joc de les nous; noguer
nympha|nimfa (semidivinitat de les aigües, les muntanyes, etc)
nymphe|(forma grega) nimfa (semidivinitat de les aigües, les muntanyes, etc)
Nysa|Nisa (muntanya de l'Indus consagrada a Bacus)
Nysigenus|nascut a Nisa (muntanya de l'Indus consagrada a Bacus)
obambulo|passejar, voltar
obdormisco|adormir-se
obdo|posar davant, interposar; tancar
obduco|conduir; posar al davant; estedre, escampar; cobrir, tancar; enfosquir; engolir
obduro|perseverar
obeo|1. morir 2. anar a trobar; recórrer, visitar; escarregar-se de
obequito|cavalcar davant o al voltant de (+ dat)
oberro|errar, vagar davant o al voltant de (+ dat); equivocar-se
obicio|llançar, titat; posar davant; retreure, objectar
obitus|arribada; mort; posta (d'un astre)
objecto|llançar, tirar; exposar, abandonar; tirar en cara, retreure
objicio|llançar, titat; posar davant; retreure, objectar
objurgatorius|ple de retret; reprensiu
objurgo|reprendre, renyar; castigar
objurigo|reprendre
oblatratrix|una dona que borda
oblectatio|esbarjo, plaer
oblecto|entretenir, esbargir, divertir
oblicus|oblic, esbiaixat; de través, de reüll; indirecte, tortuós
obligatio|garantia, ; obligació, compromís
obligo|lligar, fermar; obligar, comprometre; empenyorar, hipotecar; fer responsable, condemnar
oblino|untar, empastifar; tapar, cobrir; embrutar
oblique|obliquament, de gairell, de reüll
obliquus|oblic, esbiaixat; de través, de reüll; indirecte, tortuós
oblitero|esborrar, fer oblidar; oblidar-se, passar
oblittero|esborrar, fer oblidar; oblidar-se, passar
oblivio|oblit; distracció; amnistia
obliviscor|oblidar, oblidar-se de; deixar de fer, deixar de costat
oblocutor|interruptor d'algú que parla (+ dat)
obloquor|interrompre; contradir, replicar; fer sonar
obmutesco|emmudir, perdre la parla; callar; calmar-se
obnitor|recolzar-se; resistir-se; esforçar-se
obnoxius|lligat, obligat a; esclau de, sotmès a; culpable de
oboedienter|obedientment
oboedio|escolatr; obeir; estar sotmès a
oboleo|fer olor
oborior|aixecar-se; brollar
obrepo|apropar-se, arrossegar-se, insinuar-se; sorprendre
obruo|cobrir; enterrar; esclafar, esfondrar; aclaparar, oprimir
obscenus|obscène ; uas - : infaust, funest; brut, fastigós; obscè, indecent
obscuritas|obscuritat, foscor; ignorància
obscuro|enfosquir; cobrir, tapar; amagar
obscurus|obscur, fosc, tenebrós; amagat, secret; incert
obsecro|pregar amb insistència, suplicar
obsequentia|complaença, obediència
obsequium|1. complaença, satisfacció 2. obediència, submissió
obsequor|seguir, complaure; obeir
obsero|1. tancar, cloure 2. sembrar
observatio|observació, atenció; respecte
observo|observar; vigilar; tenir curar de; respectar, acceptar
obsessor|ocupant; assetjador
obses|ostatge
obsideo|seure, estar assegut; ocupar, habitar; assetjar, envoltar; aclaparar, oprimir
obsidio|setge, assetjament, blocatge
obsigno|segellar, signar; gravar, imprimir
obsisto|posar-se davant, barrar el pas; resistir, aguantar; impedir
obsonatus|proveïment, compra de provisions
obsonium|proveïment, compra de provisions; viandes
obsono|comprar provisions; anar al mercat
obstinatus|ressolt, decidit, obstinat
obstipesco|esbalair-se, quedar-se estupefacte
obstipus|inclinat
obsto|trobar; estar davant, obstaculitzar, barrar el pas; oposar-se, impedir
obstrepo|fer soroll; interrompre cridant; protestar, blasmar
obstringo|lligar, subjectar; obligar
obstruo|aixecar, obstruir, barrar, tapar
obstupesco|esbalair-se, quedar-se estupefacte
obsum|fer mal a, perjudicar, ésser un inconvenient per (+ dat.)
obtego|cobrir, tapar; amagar
obtempero|obeir, fer cas de (+ dat.)
obtendo|estendre davant, posar davant; cobrir; al·legar, donar com a excusa
obtentus|cobriment, protecció; pretext, excusa
obtero|aixafar, esclafar; destruir; reprimir
obtestatio|jurament solemne
obtestor|prendre per testimoni, invocar; suplicar
obtineo|1. agafar, obtenir, ocupar 2. posseir 3. mantenir, conservar
obtingo|tocar, correspondre, pertocar
obtrectatio|enveja, maldiença
obtrecto|denigrar, rebaixar
obturbo|enterbolir; interrompre, molestar
obturo|obturar, tapar, tancar
obvagio|gemegar
obvenio|venir a l'encontre, presentar-se; tocar en sort; ocórrer
obversor|moure's, anar i venir; mostrar-se, aparèixer
obverto|girar, dirigir
obviam|a l'encontre
obvius|que surt a l'encontre, que es troba davant; fàcil, obvi, natural
obvolvo|cobrir; enrotllar
ob|per, a causa de
occano|onar (la trompeta)
occasio|ocasió, oportunitat
occasus|posta de sol, ocàs
occento|cantar, donar una serenata a
Occia|Òccia (nom de dona)
occido2|ferir, matar, occir; tallar
occido|morir, caure a terra; pondre's (el sol)
occino|cantar (un ocell, especialment com a signe de mal averany); xisclar
occipio|començar; emprendre
occipitium|clatell, occípit
occisio|assassinat
occo|rasclar, esterrossar
occulo|ocultar, amagar, enterrar (occultus, a, um : ocult, secret)
occultatio|ocultació; eclipsi
occulte|d'amagat
occulto|ocultar, amagar
occultum|lloc secret
occumbo|caure, sucumbir, morir
occupatio|ocupació; negoci
occupatus|ocupat, enfeinat
occupo|ocupar, prendre; omplir, infestar; cobrir, dominar, apoderar-se
occurro|córrer a l'encontre; trobar-se amb; afrontar, fer front; atacar
occurso|anar a trobar; afanyar-se a
occursus|trobada, contacte
Oceanus|Ocèan (tità); Oceà (Atlàntic)
ocellus|ullet, ull; perla
ocius|més ràpidament, més aviat
ocrea|gambera
Ocresia|Ocrèsia (mare del rei Servi Tul·li)
Ocricolum|Ocrícul (ciutat d'Umbria)
Ocriculum|Ocrícul (ciutat d'Umbria)
Octavia|Octàvia (germana d'August)
Octavius|Octavi (nom de família; el futur emperador August)
octavus|vuitè
octingenti|vuit-cents
octingentus|vuit-cents
octogensimus|vuit-centè
octoginta|vuitanta
octoni|de vuit en vuit, en grups de vuit
octonus|vuit cadascú
octo|vuit
oculus|ull; vista, mirada
odeum|odèon
odiosicus|odiòsic (joc de paraules)
odiosus|odiós, molest
odium|odi, aversió; persona odiada; molèstia
odi|odiar
odorus|olorós; que ensuma
odor|olor, perfum, aroma
offa|bocí, mos
offendo|ensopegar amb, topar amb; trobar; faltar, equivocar-se; fer mal, perjudicar, ofendre
offensa|topada, cop; ofensa; falta
offensio|ensopegada; ofensa
offensus|ofès, enfadat; odiat, ofensiu
offero|posar davant, oferir, lliurar; mostrar, presentar; procurar; causar, infligir
officina|taller
officiosus|oficiós, servicial
officio|1. impedir, obstaculitzar 2. destorbar
officium|1. servei, càrrec, deure, obligació 2. favor, ajuda 3. sentiment del deure
offirmo|afermar, assegurar (offirmatus, a, um : ferm, decidit)
offoco|ofegar, escanyar
offulcio|tapar
offundo|vessar, escampar; cobrir
oggannio|rondinar, remugar
oggero|acumular
oh|oh!
olea|olivera; oliva
oleo|fer olor
oleum|oli, oli d'oliva; ungüent
olfacio|olorar, ensumar
olidus|olorós; pudent
olim|en altre temps; temps a venir; a vegades
olitor|hortolà
olivum|oli d'oliva
olla|olla; gerra; guardiola
olor|cigne
olus2|hortalissa, verdura
Olus|Olus (nom d'home)
Olympius|Olímpic
omen|presagi, auguri; pressentiment
omitto|deixar anar; deixar, abandonar; no fer cas de, desatendre (omissus, a, um : negligent, despreocupat)
omnino|del tot, completament
omnipotens|totpoderós
omnis|tot; cada; qualsevol
onager|onagre (animal o màquina de guerra)
onerarius|de càrrega
onerosus|pesat; costós
onero|carregar; omplir; aclaparar
onustus|cargado de
onus|pes, càrrega; nosa; tasca
opacus|ombrívol; fosc; frondós
opera|treball, feina; disposició, interès; servei (operam dare : dedicar-se a, consagrar-se a)
operculum|tap, coberta
operio|tancar; cobrir, tapar; amagar
operor|treballar; ocupar-se en (+ dat)
opifex|artífex, autor; artista
Opimius|Opimi (nom de família)
opimus|ric, fèrtil; gras, inflat, opulent
opinio|opinió, creença, suposició; idea; fama, estima
opinor|opinar, creure, suposar; pensar
opipare|ricament, sumptuosament
opiparus|ric, sumptuós
opitulor|socórrer, ajudar, afavorir
oplomachus|oplòmac (tipus de gladiador)
oporteo|convé, és necessari, cal
oportunus|convenient, adequat, oportú
opperior|esperar
oppeto|anar a l'encontre de, trobar
oppidanus|provincià, local
oppido|completament, del tot
oppidum|ciutat, vila; plaça forta
oppilo|tapar, obstruir
oppleo|omplir, emplenar; carregar
oppono|posar davant; oposar
opportune|oportunament
opportunitas|oportunitat, avantatge
opportunus|convenient, adequat, oportú
opprimo|prémer, apretar, aixafar; cobrir, amagar; aclaparar, esclafar
oppugnatio|atas, assalt
oppugno|atacar, assetjar, assaltar (una ciutat)
ops|sing., poder, força ; pl., recursos, riqueses
optabilis|desitjable
optimates|els optimats, els nobles, els aristòcrates; el partit conservador del senat
optineo|1. agafar, obtenir, ocupar 2. posseir 3. mantenir, conservar
optingo|tocar, correspondre, pertocar
optio|opció, dret d'elegir
opto|desitjar; elegir; demanar
optume|superlatiu de bene - molt bé, perfectament
optumus|superlatiu de bonus - molt bo, el millor, òptim
opturo|obturar, tapar, tancar
opulentia|opulència, riquesa
opulentus|opulent, ric
opust|és necessari
opus|obra, treball
oraculum|oracle; predicció, profecia
oratio|paraula; discurs; oració
orator|orador; ambaixador
ora|vora, límit; costa, riba, litoral
orbis|disc, plat; cercle; orbe; roda. - terrarum : món
orbitas|pèrdua (d'un parent); dol
orbo|privar de (+ abl); orbar
orbus|privat de, mancat de
orchas|`rcade (espècie d'oliva)
orchesta|ballarí
orchestopolarius|ballarí, funàmbul
orchestra|orquestra
orchita|orquites (espècia d'oliva)
Orcinianus|orcinià (tipus de taÑut barat); de l'Orc, dels inferns
Orcinus|relatiu o pertanyent a l'Orc; esclau alliberat per testament
Orcus|Orc, Plutó (déu dels inferns)
ordinarius|arranjar; ordinari, regular
ordinator|ordenador
ordino|arrenglar, ordenar, arranjar; organitzar
ordior|ordir, teixir; començar a, sortir de
ordo|fila, filera; fila (de soldats); ordre, arranjament ordine, adv. : en ordre, regularment
Orestes|Orestes (fill d'Agamèmnon). Pot tenir -i en genitiu.
Orgia|orgies, misteris de Bacus
oriens|naixent (dit del sol); orient, llevant, est
origo|origen, naixement; causa
Orion|Orió (gegant mític; constel·lació)
orior|sorgir, sortir (el sol); néixer; aixecar-se; començar
oriundus|oriünt, originari; descendent
ornamentum|1. equipament, arreus, vestit, armamento 2. adorn, ornament; insígnia
ornatrix|ajudant de cambra, pentinadora
ornatus2|provist de (+ abl.); adornat, guarnit; elegant; honorable
ornatus|guarniment, equipament, adornament; honor, glòria
orno|equipar, armar; adornar, guarnir, embellir; honorar; disposar, preparar
ornus|freixe
oro|pregar, suplicar; parlar
Orpheus|Orfeu (heroi grec músic)
orthius|agut, alt; -- carmen : cançó en to alt
ortus|sortida (del sol); naixement, origen
os2|boca, llavis; cara, rostre; entrada
osculatio|petó
osculor|besar, fer un petó; petonejar-se
osculo|besar, fer un petó
osculum|petó; boca, llavis
Osismi|osisme (individu d'un poble que viu a la vora de l'Oceà)
ostendo|allargar, mostrar, presentar; prometre; declarar
ostentatio|ostentación, exhibició; jactància
ostentator|ostentador, fatxenda
ostento|mostrar, presentar; exhibir, lluir; prometre; presumir
ostentus|mostra; ostentació; prova
Ostia|Òstia (port de Roma)
ostium|porta; obertura, forat
ostreum|ostra
ostrum|porpra, púrpura
os|os; (en plural) esquelet; pinyol
Otho|Otó (cognom de família; emperador romà)
otiosus|desocupat; ociós, inactiu; tranquil, pacífic
otium|lleure, oci, descans; tranquil·litat, pau
ovis|ovella; llana d'ovella
ovo|rebre els honors de l'ovació; triomfar; alegrar-se
ovum|ou
o|oh (exclamació)
pabulor|pasturar, péixer
pabulum|pastura, farratge; aliment, menjar
pacatus|pacificat, sotmès; tranquil, pacífic,asossegat
pace|+ Gén. amb permís de
paciscor|pactar, concloure; posar-se d'acord en, acordar de; acordar, assegurar, prometre
pactio|pacte, conveni,acord
pactum|pacte, conveni, acord
Pacuvius|Pacuvi (nom de família; tràgic llatí)
Padus|el Padus (riu, avui Po)
paean|peà (himne, gral. de victòria en honor d'Apol·lo o altre déu)
paedagogus|pedagog (esclau que acompanyava a l'infant a escola i li feia de preceptor)
paelex|concubina, amant, rival
paene|quasi, gairebé, de poc
paenitentia|recança, penediment, remordiment
paeniteo|desplaure a, desagradar a; recara, saber greu a ,penedir-se ; me paenitet + gen. o prop. inf. penedir-se de...
paenulatus|cobert amb pènula (mantell amb caputxa)
Paetina|Petina
pagus|llogaret, aldea;cantó, districte (subdivisió de la ciuitas)
Palaemon|Palèmon (déu marí)
palaestra|palestra, gimnàs; lluita, exercicis de palestra; exercicis de l'escola, escola (esp. de retòrica)
palaestricus|propi de la palestra
palam|obertament, públicament
Palatium|Palatí (un dels turons de Roma), palau
pala|pala; encast (d'un anell);plàtan, bananer
Palladium|Pal·ladi (estàtua de Pal·las)
Pallas|Pal·las, Minerva (deessa de la saviesa)
palla|pal·la, mantell (rectangular, llarg, esp. per les dones romanes i actors tràgics)
palleo|estar pàl·lid, lívid; ésser pàl·lid, esgrogueir-se, blanquejar
pallidus|pàl·lid, lívid, groc
palliolum|diminutiu de pallium
pallium|mantell (rectangular, d'orígen grec, portat pels homes)
pallor|pal·lidesa, lividesa; angoixa, temor
palmatus|brodat de palmes, palmiforme
palma|palma de la mà, palmell; rem; dàtil; fulla o branca de palmera
palmula|palma de la mà, maneta ;pam ; pala del rem, rem; dàtil
palor|errar, vagar; dispersar-se, desbandar-se
palpebra|palpebra, parpella
palpo|palpar; acariciar, amoixar
paludamentum|mantell militar( rectangular, gral. de porpra, portat esp. pels generals)
paludatus|cobert amb el mantell militar
palumbus|Palumbe (tudó)
paluster|pantanós ; palustre, paludós, um : aiguamolls, terrenys pantanosos
palus|aiguamoll, estany, maresme
Pamphylia|Pamfília (regió de l'Àsia Menor)
panarium|panera, cistell
Pandateria|Pandatària (illa del mar Tirrè)
pando|estendre, desplegar; descobrir,revelar, mostrar; obrir,esbatanar
Pandusa|Pandusa (nom d'home)
pandus|corvat, balmat, bombat
pango|fixar, clavar; plantar, sembrar; escriure; establir, pactar
panis|pa, barra, peça de pa
Pannonia|Pannònia (província romana, actual Hongria)
Pannonicus|pannoni, de Pannònia (província romana, actual Hongria)
pannus|bocí de tela, drap, tela
Pansa|Pansa (cognom de família)
panthera|pantera, lleopard
Panthia|Pàntia
pantomimus|pantomim
Pantuleius|Pantulei (cavaller romà)
papaver|cascall, pintacoques
Paphos|Pafos (ciutat de Xipre)
papilla|mugró, mamella
Papirius|Papiri (nom de família)
Papius|Papi (nom de família)
papyrum|papir
parasiticus|de paràsit
parasitus|paràsit
paratus|preparació, preparatiu; aparellament,ornament; magnificència, pompa
parciloquium|parquedat de paraules
parco|estalviar,escatimar; estar-se de, guardar-se de; + dat. : respectar a
parcus|parc, estalviador; moderat, sobri, mesurat, lleu
pardus|lleopard, pantera
parens|pare o mare; (plural) pares, avantpassats
parento|retre honors fúnebres, celebrar un sacrifici en honor d'un mort
pareo|aparèixer, mostrar-se; sotmetre's; obeir, acatar
paries|mur, paret, envà; tanca, bardissa
parilis|semblant, igual
pario|parir; infantar, engendrar, procrear; procurar, adquirir
Paris|Paris (príncep troià)
pariter|juntament, ensems
Parius|pari, de Paros (ciutat del nord de Mísia, a l'entrada de la Propòntide)
parma|parma, broquer, rodella (escut petit, rodó, portat per la infanteria lleugera i cavalleria)
paro|preparar; procurar, fornir (paratus, a, um : preparat, llest, parat)
parricida|parricida, assassí
parricidium|parricidi; alta traïció
parsimonia|estalvi, economia
pars|part, proporció; direcció; lloc
Parthus|part (poble asiàtic)
partiarius|parçoner; qui comparteix, qui prenc una part; compartit
particeps|partícip, parçoner; soci, camarada
partim|en part, parcialment
partior|dividir, repartir; compartir
partio|dividir, repartir; compartir
parturio|anar de part, parir
partus|part, fruit del part
parumper|per un instant, momentàniament
parum|poc
parvolus|molt petit
parvulus|molt petit
parvus|petit; breu, poc
par|igual, semblant - par, paris, m. : parella, espós
pasco|pasturar; alimentar
Pasiphaa|Pasífae (reina mítica de Creta)
Passenus|Passè
passerculus|pardalet
passer|pardal
passim|pertot arreu; desordenadament, indistintament; a l'atzar
passus|pas (1, 479 m.); petjada
pastor|pastor
pastus|pastura, past
patefacio|obrir, descobrir, revelar, aclarir. - patefieri (passiu) : estar obert
patefio|estar obert
patens|patent, manifest; descobert, obert
pateo|estar obert (+ dat., a algú), estendre's (parlant de l'extensió d'un país) ; estar a disposició de (+ dat.). - patet + prop inf : és evident que
patera|pàtera (copa sacrificial)
paterfamilias|pare de família (familias és un genitiu arcaic)
paternus|patern; patri; dels avis
pater|pare; patres: generació anterior, patricis; Patres [conscripti] : els senadors
patesco|obrir-se, estendre's
patibulum|patíbul, forca patibulària
patiens|+ gen., que pateix, que suporta ; pacient
patientia|patiment, paciència; servilisme
patientius|pacientment
patinarius|a la cassola (strues - : pila de plats, - piscis : peix en salsa)
patina|cassola
patior|patir, ser víctima de; suportar; tolerar, permetre, resignar-se
patratus|pater patratus, cap dels sacerdots fecials
patria|patria
patricius|patrici, noble
patrimonium|patrimoni, béns dels pares
patrius|patern, del pare, paternal; transmès de pares a fills; patri, nacional
patrocinium|patrocini, protecció; defensa
patrona|patrona, protectora
patronus|patró, protector; advocat, defensor
patro|acomplir, executar, portar a cap
patruelis|de l'oncle, del cosí germà
patruus|oncle
patulus|obert, ample
paucus|poc, escàs
paulatim|poc a poc
Paula|Paula (nom de dona)
Paulina|Paulina (nom de dona)
paulisper|un petit moment, breument
paulo|poc, un poc
paululum|molt poc
paulum|poc
Paulus|Paul (cognom de família)
pauperies|pobresa
paupertas|pobresa, indigència
paupertinus|pobre, miserable
pauper|pobre
Pausanias|Pausànias (nom grec d'home)
pausa|pausa
pauxillatim|poc a poc
pauxillum|molt poca quantitat
pavefacio|espantar
paveo|tenir por, estar aterrit; témer
pavesco|espantar-se, tenir por
pavidus|espantat, aterrit
pavimentum|paviment
pavor|por
pavo|paó
pax|pau
pecco|cometre una falta; pecar
pecto|pentinar
pectus|pit, cor, pensament
pecuarius|de ramat
peculatus|malversació de fons
peculiaris|relatiu al peculi, de propietat privada, propi, personal
peculium|peculi, estalvis
pecuniarius|pecuniari, relatiu al diner
pecunia|diner; riquesa, fortuna
pecuniosus|ric, opulent
pecus2|cap de bestiar
pecus|ramat
pedester|pedestre, d'infanteria
pedes|vianant; soldat d'infanteria; plebeu
pedica|llaç
pedico|sodomitzar
pedisequa|serventa, esclava de compnyia
pedisequus|servent, esclau de companyia, lacai
peditatus|infanteria
Pedo2|Pedó (cognom de família)
pedo|fer pets
pegma|màquina de teatre, tramoia
pejero|perjurar (per salutem alicuius - = fer un fals jurament pel cap d'algú)
pelagius|marítim, marí
pelagus|mar, pèlag
Pelasgus|pelasg (poble antic de Grècia), grec
Pelia|Pèlias (rei de Tessàlia)
Pelida|fill de Peleu, Aquil·les
Pelides|fill de Peleu, Aquil·les
pellicio|seduir afalagadorament, atreure
pellicula|pel·lícula
pellis|pell; cuir
pello|impulsar; colpejar; rebutjar
Pelopeus|de Pèlops (avi d'Agamèmnon)
Pelorus|Pelor (promontori de Sicília)
pelta|pelta (petit escut en forma de mitja lluna)
Penates|els penats (déus protectors de la casa i l'Estat)
pendeo|penjar, estar penjat, estar supès
pendo|apreciar; pesar
pendulus|pendent; inclinat; incert
penest|penes est
penes|en possessió de, en poder de
penetrabilis|penetrable, vulnerable; penetrant
penetrale|lloc més recòndit, més profund, més íntim; secret
penetralis|recòndit, íntim, secret, retirat; penetrant
penetro|penetrar; fer entrar
penitus|profundament, fins al fons, íntimament
penna|ploma
pensilis|pendent, penjant, suspès
pensio|pagament, paga
penso|pesar; apreciar; pensar; pagar, compensar, contrapesar
pensum|pes de llana que l'esclava devia filar per dia, feina
pensus|que pesa, pesat; valuós
penuria|penúria, escassetat, manca
penus2|provisions de boca, vitualles
penus|provisions de boca, vitualles
peplum|pèplum (vestit de Pal·las Atena)
perago|travessar; realitzar, acomplir, acabar; recórrer
peragro|recórrer, travessar
perambulo|recórrer, travessar
perantiquus|molt antic
pera|alforja, morral
percarus|molt estimat; molt car, molt costós
percello|derrocar, abatre; ferir
Percennius|Percenni
percipio|agafar, recollir; percebre
percitus|agitat, excitat
percontor|preguntar, interrogar, indagar, inquirir (aliquem aliquid) (aliquem aliquo)
percoquo|coure del tot; bullir
percrebresco|estendre's, divulgar-se; fer-se freqüent
percunctor|= percontor
percupio|anhelar, desitjar ardentment
percurro|córrer a través, recórrer
percussio|percussió, cop; compàs
percussor|assassí, sicari
percutio|colpejar, batre; traspassar d'un cop; ferir; encunyar
perdius|que dura tot el dia
perdomo|sotmetre, subjugar, domar
perdo|1. destruir, arruïnar; malgastar, perdre 2. perdre perditus, a, um : perdut, desesperat; depravat, excessiu
perduco|conduir, guiar; continuar
perduellio|crim d'alta traïció
perduellis|enemic
peregre|a l'estranger, fora de la ciutat
peregrinatio|peregrinació, viatge a l'estranger, residència a l'estranger
peregrinitas|estrangeria, condició de l'estranger, gust estranger
peregrinus|estranger, no ciutadà
perendie|demà passat
perennis|que dura tot l'any, perenne, durable
pereo|anar-se, desaparèixer; morir
pererro|errar, recórrer
perfectus|perfecte; acabat
perfero|portar fins al final, executar (ordres), suportar fins al final, transportar, portar
perficio|1. dur a terme, acabar, acomplir 2. fer perfectament 3. acabar de fer
perfidia|perfídia, deslleialtat
perfidus|pèrfid
perflo|bufar
perfluo|fluir; vessar
perforo|perforar, foradar
perfrico|fregar; friccionar, untar
perfringo|trencar, destrossar; obrir-se pas a la força
perfruor|fruir completament, gaudir
perfuga|desertor, trànsfuga; refugiat
perfugio|refugiar-se a; desertar
perfugium|refugi, asil
perfundo|vessar sobre; mullar, ruixar, amarar, inundar
perfungor|exercir, desonvolupar complidament ; perf. : haver acabat
Pergama|Pèrgam (fortalesa de Toia)
Pergamon|Pèrgam (ciutat de l'Àsia Menor)
pergo|perseguir fins al final, portar a terme; continuar
pergraecor|viure com grecs, portar una vida llibertina
pergratus|molt grat
pergula|pèrgola
perhaurio|exhaurir, esgotar
perhibeo|presentar, proporcionar; contar; nomenar, citar
Periander|Periandre
periclitabundus|experimentador ; - sui : qui prova les seves forces
periclitor|experimentar, posar a prova; posar en lloc; córrer un risc
periclum|= periculum
periculosus|perillós, arriscat
periculum|1. prova, assaig 2. perill, risc
perimo|destruir; matar; fer fracassar
perinde|igualment, de la mateixa manera
periniquus|molt injust
perinsignis|molt notable, molt insigne
Perinthus|Perint (ciutat de Tràcia)
periodicus|periòdic
periscelis|turmellera
peritia|coneixement, experiència; perícia, habilitat, talent
peritus|expert, coneixedor, pèrit
peri|mot grec : al voltant de
perjuro|perjurar, trair
perjurus|perjur, mentider
perlego|recórrer amb la vista; llegir del tot
perlevis|molt lleuger
perlicio|= pellicio : seduir, atreure
perlinio|recobrir
perlucidus|transparent, lúcid
perluo|rentar, esbandir. Veu Passiva : rentar-se, banyar-se
permadefacio|inundar
permagnus|immens, molt gran
permaneo|romandre, restar; persistir
permano|lliscar a través de, rajar, insinuar, estendre's, difondre's,
permeo|arribar fins al final, penetrar en; travessar
permetior|mesurar del tot; travessar, recórrer (permensus, a, um : mesurat, travessat, recorregut)
permisceo|barrejar, mesclar; confondre, trastornar
permissus|permís, llicència
permitto|deixar passar, fer arribar; soltar; abandonar, confiar; permetre
permodestus|molt moderat, molt reservat, molt modest
permoveo|agitar; commoure, impressionar; induir, moure; excitar
permulceo|acariciar; afalagar; calmar
permultus|souvent au pluriel : molt nombrós, multíssim
permunio|acabar de fortificar, fortificar sòlidament
permutatio|revolució, canvi radical; bescanvi, permuta
permuto|canviar radicalment; bescanviar, rescatar
pernicies|ruina, destrucció
perniciosus|perniciós, funest
pernicitas|rapidesa, agilitat, lleugeresa
pernix|ràpid, àgil, lleuger; incansable
pernocto|pernoctar, passar la nit
pernotesco|esdevenir notori, esdevenir públic
pernox|que dura tota la nit
pernumero|contar del tot
peropportunus|molt oportú
peroro|perorar, exposar del tot, concloure (un discurs) in + acus. = parlar contra
perpauci|molt poc, molt poc nombrós
perpaucus|molt poc, molt poc nombrós
perpauxillum|quantitat molt petita
perpello|commoure, impressionar; decidir, determinar
perpendo|sospesar; apreciar
perperam|malament, falsament; descuidadament, erròniament
perpetior|patir fins al final, suportar pacientment; exposar-se a
perpetro|perpetrar, consumar, portar a terme
perpetuitas|continuïtat, perpetuïtat
perpetuo|continuament, des de sempre
perpetuus|perpetu, continu, permanent, ininterromput; sencer; constant
perpudesco|sentir molta vergonya
perquam|moltíssim, en extrem
perquiro|buscar diligentment, inquirir; informar-se detalladament, indagar
perrumpo|destrossar; obrir-se pas a la força; superar
Persae|perses
persalsus|molt picant, molt agut, molt graciós
Persa|persa
perscribo|escriure detalladament; fer constar per escrit, aixecar acta
persedeo|romandre assegut
persequor|perseguir, seguir; [fig.] pretendre; ser seguidor de; exigir en justícia; exposar
Perseus|Perseu (heroi grec)
perseveranter|perseverantment, amb constància
persevero|perseverar, persistir; continuar
persolvo|pagar totalment, saldar un compte; satisfer, acomplir; resoldre un problema
persona|màscara; personatge; paper; rol; caràcter, personalitat
persono|ressonar pertot arreu; fer soroll; tocar; fer sonar, proclamar en veu alta
perspicio|mirar a través, mirar atentament; examinar, observar
perspicuus|transparent, diàfan; clar, evident
persto|quedar-se immobil, romandre ferm al seu lloc; persistir, obstinar-se
perstrepo|provocar un estrèpit
perstringo|crispar, esglaiar; irritar lleugerament
persuadeo|persuadir; convèncer
persuasio|persuasió, convicció, creença
persulto|saltar, bondir; trepitjar amb insolència
pertaesus|fart, fastiguejat ( me pertaesum est : em vaig fartar de + gen.)
pertenuis|molt tènue, molt dèbil, molt lleuger
perterritus|espantat, horroritzat
pertimescendus|temible, horrible
pertimesco|tenir molta por; estar espantat
pertinacia|pertinàcia, obstinació
pertinaciter|obstinadament
pertinax|que reté fort; pertinaç, obstinat
pertinenter|pertinentment
pertineo|estendre's fins a (ad + acus.); pertànyer a, concernir; referir-se
pertractatio|maneig, administració
pertracto|tocar, manejar, grapejar
pertraho|portar a la força, arrossegar
pertrunco|trinxar
perturbatio|perturbació, confusió, trastorn, desordre; emoció
perturbo|perturbar, alterar, confondre, desordenar; trastornar, agitar
perula|cartera
peruro|cremar del tot, consumir; abrasar, inflamar
pervado|travessar, envair, penetrar
pervagor|errar; estendre's, propagar-se [una notícia]; envair [l'esperit]
pervasto|assolar, devastar
perveho|transportar, conduir; PAS. Anar a cavall, en cotxe
pervello|estirar; turmentar, fer patir; excitar
pervenio|arribar; correspondre
perverse|erròniament, perversament
perversitas|extravagància, absurd; trastorn; perversitat, corrupció; depravació
pervicacia|tossuderia, obstinació; constància, fermesa, acarnissament
pervicax|tossut, obstinat; tenaç, ferm, constant; resistent
pervigilo|vetllar [tota la nit]
pervigil|que vetlla tota la nit
pervinco|vèncer del tot, triomfar, dominar
pervius|accessible, travessable
pervolo|1. volar a través, recórrer volant 2. voler, desitjar
pervorse|= peruerse: erròniament
pervulgo|difondre per tot arreu, divulgar
per|+ Acc. : a través de, per
pessimus|pèssim, el pitjor
pessulus|forrellat
pessum|al fons avall, al ruïna, a la destrucció (pessum dare : arruïnar)
pestifer|maleït; pestífer
pestilens|pestilent, pestífer, malsà, funest, perniciós
pestis|pesta, epidèmia; flagel
pes|peu
petitio|atac; candidatura, campanya electoral; demanda
petitor|sol·licitant; candidat ; demandant
petorritum|carro en supensió (d'origen gal)
peto|intentar arribar; atacar; cercar; sol·licitar, demanar
petulans|petulant, descarat
petulantia|petulància, insolència, desvergonyiment
pexatus|vestit amb roba nova
Phalaris|Fàlaris (tirà d'Agrigent)
phaleratus|adornat amb faleres
phalera|pluralia tantum : phalerae, arum : faleres (plaques metàl·liques ornamentals per a cavalls)
Pharmacussa|Farmacusa (illa propera a Creta)
Phasis|el Fasis (riu que desemboca al mar Negre)
phiala|copa
Philadelpheni|habitants de Filadèlfia (ciutat de Lídia)
Philippus|Filip (rei de Macedònia)
Philopator|Filopàtor
philosophia|filosofia
philosophus|filòsof
philyra|escorça de tell
phoca|foca
Phoebe|Febe (Diana), lluna
Phoebus|Febus, Apol·lo
Photis|Fotis (nom de dona)
Phraates|Fraates (rei part)
Phrygia|Frígia (regió de l'Àsia Menor)
Phrygii|frigis, troians
Phryx|frigis, troians
physicus|físic, naturalista
piaculum|sacrifici expiatori, sacrilegi, crim
piamentum|expiació
Picenum|Picè (regió d'Itàlia)
pictor|pintor
pictura|pintura
Pieria|Pièria (régió de Macedònia)
pietas|respecte, patriotisme, pietat
pigeo|afligir, causar dolor
piger|mandrós, indolent; desocupat
piget|(amb acusatiu de persona i genitiu de cosa) estar afligit, descontent, penedit
pignus|garantia, promesa
pigritia|mandra
Pilatus|Pilat (cognom de família; Ponç Pilat, governador de Judea)
pila|bola, pilota
pileatus|cobert amb barret d'esclau
pilentum|carro, cotxe per a dames
pileus|barret d'esclau
pilicrepus|jugador de pilota
pilleus|barret d'esclau
pilus|pèl
Pindus|Pindus (muntanya de Tràcia)
pineus|de pi
pingo|pintar
pinguis|gras
pinnatus|alat, emplomallat
pinna|ala, ploma
pinnula|ploma petita, aleta
pinso|colpejar
pinus|pi
pio|oferir sacrificis expiatoris, venjar
piper|pebre
pipio|grinyolar
pirata|pirata
piscarius|de peix
piscator|pescador
piscicapus|pescador
piscina|viver, piscina
piscis|peix
piscor|pescar
piscosus|abundant de peixos, semblant a un peix
Piso|Pisó (nom de família)
pistor|moliner, forner
pistrinum|molí, forn (tradere in - : condemnar al molí)
Pituavius|Pituavi
pituita|pituïta, flegma
pius|virtuós, pietós, just
placamentum|mitjà d'apaivagar
placeo|agradar, delectar; semblar bé
placet|decidir, resoldre
placide|plàcidament, tranquilament
placidus|plàcid, tranquil
placito|agradar molt
placo|apaivagar, calmar (aliquem alicui fer propici algú respecte a algú)
plaga|cop, ferida; plaga
plagiarius|lladre o traficant d'esclaus
plagigerulus|nascut per rebre cops
plagipatida|boc expiatori
plagium|traficant d'esclaus
plago|colpejar
plagula|coberta, cortinatge
planarius|de la plana, d'una sola planta
Planasia|illa de Planàsia (entre Còrsega i Sicília)
Plancina|Plancina
planctus|acció de colpejar-se en senyal de dolor, cop, manifestació de dolor
Plancus|Planc (cognom de família)
plane|en realitat, completament, clarament
plangor|lamentació, gemec, plany
plango|colpejar; lamentar-se
planitia|supefície, plana
planities|plana
planta|planta; planta (del peu)
planto|plantar
planus|pla; fàcil, clar
plasma|ficció
plastes|pintor (mot grec)
platea|plaça pública
Plato|Plató (filòsof grec)
plaudo|colpejar, aplaudir
plaustrum|carro
plausus|batiment d'ales o peus; aplaudiment
Plautia|Plàucia
plebecula|populatxo
plebeius|plebeu, vulgar
plebes|plebs
plebs|plebs
plectilis|trenat
plecto|castigar
Plecusa|Plecusa (nom grec)
Pleiades|Plèiades (set filles d'Atlas et de Plèione, transformades en constel·lació)
plenus|ple; complet; abundant
plerique|la major part de, molts
plerumque|la major part del temps, sovint
Plias|Plèiade (cadascuna de les set filles d'Atlas et de Plèione, transformades en constel·lació)
plicatrix|que dobla la roba
Plinius|Plini (nom de família; escriptor llatí)
ploratus|crit de dolor
ploro|plorar, cridar
plostrum|v. plaustrum
pluma|ploma
plumbeus|plumbi, de plom
plumbum|plom
plumula|ploma petita, pelussa
pluo|impers. : plou pers. : caure com pluja
plures|pl. més, més nombrós
plurifariam|en diferents llocs
plurimum|moltíssim, sovint
plurimus|sovint en pl., el més nombrós, gran, freqüent
pluris|pl. més, més nombrós
plus2|més
plusculum|una mica més
plusculus|una mica més
plus|més
Plutarchus|Plutarc (historiador grec)
Plutonius|de Plutó
pluvia|pluja
pluvius|plujós
poculum|copa
podex|anus
poena|càstig (dare poenas : patir un càstig)
poeniceus|de color vermell, porpra
poenio|castigar; venjar
Poenus|cartaginès
poeta|poeta
Polemo|Polemó (filòsof atenès)
polio|polir, adornar
politura|polit
politus|polit, suau, brillant
polleo|tenir poder, ser eficaç
pollex|polze
polliceor|prometre
pollicitor|prometre constantment
Pollio|Pol·lió (cognom de família; polític i protector de les lletres)
pollucibiliter|esplendidement
polluctura|menjar esplèndid, ofrena
polluo|tacar, embrutar; profanar
Pollux|Pòl·lux (fill de Júpiter i Leda, germà de Càstor)
Polus2|Polus
polus|pol, cel
Polybius|Polibi (historiador grec)
Polyclitus|Policlit (escultor grec)
pol|per Pol·lux!
pomarius|del verger
pomerium|pomeri, pomèrium (espai consagrat fora dels murs de Roma, on no estava permès ni edificar ni cultivar)
Pometia|Pomècia (ciutat dels volscos)
pomifer|que produeix fruita, portador de fruita
pompa|processó, seguici
Pompeiani|pompeians, habitants de Pompeia
Pompeiopolis|Pompeiòpolis (ciutat de Cilícia)
Pompeius|Pompeu (nom de família; polític i general romà)
Pomponianus|Pomponià
Pomponius|Pomponi (nom de família)
Pomptinus|pomptí
pomum|fruita
ponderosus|pesat
pondo|de pes (distingeix les unitats monetària i de pes)
pondus|pes
pone|+ Acus : darrere de
pono|posar, col·locar; deposar; dedicar; establir; exposar
pons|pont
Ponticus|Pont (Mar Negre); Pontus Euxinus (Mar Negre)
pontifex|pontífex
pontificatus|pontificat
Pontius|Ponci (cognom de família; Ponç Pilat, governador de Judea)
pontus|alta mar, mar
Popidius|Popidi
Popilius|Popili (nom de família)
popina|taverna
poples|mànec; genoll
poplo|populo
Poppaea|Popea (muller de Neró)
Poppaeus|Popeu (nom de família)
popularis|popular, indígena, compatriota ; populares, ium : partit dels populars
populatio|saqueig, devastació, estralls
populator|devastador, saquejador
populor|devastar
populosus|nombrós
populus|poble
porcus|porc
porrigo|estendre; estirar; presentar
porro|endavant, més lluny; més tard; a més
porrum|porro
Porsenna|Porsenna (rei etrusc)
porta|porta (d'una ciutat)
portendo|predir, pronosticar
porticus|pòrtic
portio|part, proporció
portitor|duaner
portorium|peatge
porto|portar, transportar
Portunus|Portunus, m. : Portú (déu dels ports)
portus|port
posco|reclamar, demanar
Posides|Posida (llibert de Claudi)
possessio|possessió
possessorius|de la possessió
possessor|propietari, posseïdor
possideo|posseir
possum|poder
posteaquam|després que
postea|de seguida, després
posterior|posterior
posteritas|posteritat, avenir
posterius|més tard
posterus|següent ; in posterum : en el futur
postfero|col·locar després, posposar
posthabeo|posposar, estimar menys
posthac|en endavant, a partir d'ara
postilla|= postea
postis|brancal
postliminium|retorn a la pàtria, dret de repatriació
postmodo|després, a partir d'ara
postmodum|després, a partir d'ara, en endavant
postmoerium|= pomerium
postpono|posposar, fer menys cas
postquam|després que
postremo|finalment
postremus|últim
postridie|l'endemà
postulaticius|reclamat (pel poble)
postulatio|petició, reclamació
postulo|demanar, reclamar
Postumius|Postumi (filòsof grec)
Postumus|Pòstum (nom de família)
post|enrrere, darrere; després; prep. d'acus.: després de
potatio|beguda; orgia, bacanal
potens|potent, poderós; capaç
potentia|força, poder; eficàcia; autoritat, influència
poterium|copa
potesse|posse (inf. poder)
potestas|poder, potestat; força; autoritat; facultat, possibilitat
pote|possible, capaç
potiono|administrar una poció
potior2|millor, preferible; de més valor, superior
potior|emparar-se, apoderar-se
potio|beguda, poció; verí
potissimus|principal, el més important, essencial
potis|possible
potius|més aviat
poto|beure
potus|beguda
praeacutus|punxegut
praebeo|proveir, proporcionar, oferir
praecalidus|molt calent, bullent
praecaveo|prevenir, preveure
praecedo|precedir, anar davant; avantatjar
praecellens|eminent, excel·lent; distingit
praecelleo|ser superior, sobresortir
praecelsus|molt elevat, excels
praeceptum|precepte, regla, norma; recomanació
praecido|tallar arran
praecinctus|vestit, envoltat, cobert
praecingo|cenyir, envoltar
praecino|ressonar davant; predir
praecipio|anticipar, prevenir; recomanar; ensenyar
praecipitium|precipici
praecipito|precipitar, arruinar; precipitar-se
praecipue|especialment
praecipuus|particular, propi; exclusiu, preferent, superior
praeclare|clarament; perfectament
praeclarus|brillant, lluminós; egregi, excel·lent, famós
praecludo|tancar, obstruir
praeconium|ofici de pregoner; pregó, anunci, crida
praecordia|intestins, cor, sentiments
praeco|herald, pregoner
praecurro|córrer davant, avançar-se, anticipar
praedatitius|del botí
praeda|botí, despulles, presa; pillatge
praedicatio|pregó; apologia
praedico|dir abans; predir; determinar
praeditus|dotat, posseidor, provist
praedium|predi, propietat, domini
praedor|saquejar, entregar-se al pillatge
praedo|lladre, pirata, bandit
praedulcis|molt dolç
praeduro|endurir
praedurus|molt dur
praeeo|anar davant, precedir; anticipar-se; dictar
praefatio|acció de parlar primer; allò que es diu primer, pròleg, prefaci
praefectura|administració, govern; prefectura; territori d'una prefectura
praefectus|prefecte, governador, administrador
praefecundus|molt fecund
praefero|portar davant; preferir; presentar; avançar
praefervidus|bullent, molt ardent; molt violent
praeficio|posar al davant, nomenar
praefigo|clavar; lligar, fixar
praefinio|fixar amb antelació, determinar
praefluo|córrer, fluir; regar
praefor|dir primer, pronunciar; dir com a prefaci
praefringo|trencar
praefulgeo|brillar, resplendir
praegnans|embarassada
praegnas|qui està a prop de produir
praegnatio|embaràs, gestació
praegracilis|molt feble, molt delicat
praegrandis|enorme
praegravidus|molt pesat
praegravis|molt pesat; molt carregat; molt molest
praegravo|sobrecarregar; molestar
praegredior|precedir; anar davant; aventatjar
praegressio|acció de precedir
praegressus|acció de precedir
praegustator|tastador (esclau que tasta els plats)
praegusto|tastar primer
praehibeo|proporcionar, oferir
praejacto|dir amb arrogància
praelego|costejar, flanquejar; explicar, comentar
praelongus|molt llarg
praeluceo|lluir davant; resplendir; brillar més
praelum|v. prelum: premsa
praematurus|prematur, precoç
praemineo|v. promineo: elevar-se, ser prominent
praeministro|(amb datiu) ser servent de
praeminor|amenaçar
praemitto|enviar davant o prèviament
praemium|avantatge, benefici; premi, recompensa
praemunio|fortificar prèviament
praenavigo|navegar davant, costejar
praeniteo|sobrepujar en esplendor
praenuntius|qui anuncia, precursor
praeparcus|molt econòmic
praeparo|preparar, disposar
praeparvus|molt petit
praepatior|patir molt
praepedimentum|destorb, impediment
praepedio|destorbar, obstaculitzar
praependeo|estar penjat davant, estar en suspens
praepes|ràpid, veloç; alat; de bon auguri
praepigneratus|compromès a fomentar
praepilatus|sense punxa, amb l'extrem arrodonit (llança)
praepinguis|molt gras
praeplecto|colpejar prèviament
praepollens|molt poderós
praepolleo|ser molt poderós, ser superior, sobresortir
praeponderatio|el pes més gran
praepono|col·locar al davant, dir abans, encarregar
praepositus|comandant, oficial
praeposterus|invertit, trastornat; tardà
praeripio|arrabassar; treure prematurament; avançar-se
praeruptum|precipici
praesaepe|estable, pessebre, cavallerisses; menjador
praesagio|presagiar, predir, augurar
praesagium|presagi, previsió
praesagus|qui endevina, qui presagia
praescribo|escriure al principi; pretextar; prescriure
praescriptio|títol, epígraf; prescripció; pretext
praesens|present
praesentarius|que es presenta immediatament
praesentia|presència, aparició
praesentio|presentir, conjecturar
praesertim|principalment, especialement
praeses|cap, president
praesideo|protegir, defensar, vetllar; presidir, governar
praesidium|protecció, defensa; guarnició, destacament
praestabilis|notable, excel·lent, que es distingueix
praestantia|prestància, superioritat
praesto2|a mà, a disposició
praestolor|esperar
praesto|ser garant, garantitzar; acomplir; proporcionar (praestat : impers. : val més)
praestringo|tocar lleugerament
praestruo|preparar; construir abans
praesumo|prendre primer, usurpar
praesum|estar davant; ser governador
praes|garant; garantia
praetempto|explorar; provar, experimentar, assajar
praetendo|posar davant; pretextar
praetenuis|molt prim
praeterea|a més; després
praetereo|passar davant; transcórrer; ometre
praeterfluo|escapolir-se, perdre's; banyar (una ciutat)
praeteritus|passat, pretèrit
praetermitto|deixar passar; ometre
praeterquam|excepte
praeter|excepte; més enllà
praetexo|adornar; proveir; cobrir
praetextatus|vestit amb la toga pretexta
praetexta|pretexta (toga d'adolescent)
praetorianus|pretorià
praetorius|del pretor, pretorià
praetor|pretor
praetura|pretura
praeuro|cremar per la punxa
praevaleo|prevaler, valer més
praevalidus|vigorós, molt fort
praevaricator|prevaricador, transgressor
praevehor|avançar-se, prendre la iniciativa; passar per davant
praevenio|avançar-se, arribar abans
praeverto|anteposar, preferir; avantatjar
praevius|qui precedeix, precursor, guia
praevorto|v. praeuerto
prandium|esmorçar, dinar
prasinus|verd
pratum|prat
pravius|qui precedeix, qui va davant, guia
pravus|deforme; defectuós, fals; pervers
Praxitelius|de Praxíteles
precarius|aconseguit amb precs; precari, insegur
prex|prec
precor|pregar, suplicar
prehendo|agafar, prendre; ocupar
prelum|premsa
premo|prémer, oprimir; cobrir; ocultar; imprimir
prendo|prendre; ocupar
prenso|intenta agafar
presbiter|sacerdot, ancià
presbyter|sacerdot, ancià
pressule|de manera una mica comprimida
pressura|pressió
pressus|comprimit; lent; breu
pretiosus|preciós, car; costós
pretium|preu, valor; recompensa, salari
Priamus|Príam (rei de Troia)
Priapus|Priap (déu de la fecunditat)
pridem|fa temps, des de fa temps
pridie|vigília
primanus|soldat de primera línia
primigenius|primigeni, primitiu
primipilaris|primer centurió
primipilus|primer centurió
primitivus|primitiu, primer, primigeni
primitus|originàriment
primogenitus|primogènit
primordium|començament, origen
primoris|primer, principal
primo|primerament
primumdum|primerament
primum|primerament, per primera vegada
primus|primer (comparatiu : prior)
princeps|primer; cap; príncep, emperador
principaliter|primitivament
principatus|principi; primer lloc; hegemonia; principat
principium|principi, començament; origen, fonament
prior|primer; superior; precedent, anterior
Priscus2|Prisc (nom d'un gladiador)
priscus|arcaic, antic, vell
pristinus|primitiu, antic
priusquam|abans que
prius|abans ; ... quam : abans que
privatim|en privat, a títol individual
privatus|privat, particular
privignus|fillastre
privo|privar de + abl. (priuatus, a, um : particular) (priuatus, i, m. : simple particular)
proavus|besavi, avantpassat
probe|convenientment, perfectament
probitas|probitat, virtut, honradesa
probo|provar, experimentar; aprovar; demostrar
probrosus|vergonyós; infamant, deshonrós
probrum|vergonya, ignomínia, indecència; adulteri, incest; insult, ultratge
probus|bo, honrat
procax|descarat, insolent
Proca|Proca (rei d'Alba)
procedo|avançar-se; progressar
procella|tempesta
proceres|personalitats, personatges eminents
proceritas|longitud; altitud
procerus|llarg; alt
procido|caure cap endavant, enfonsar-se
Procillus|Procil
procinctus2|estat del saldat preparat per entrar en combat
procinctus|equipat i preparat per al combat
proclamo|proclamar, cridar; protestar
proclivis|pendent, inclinat (procliue, is, n. : terreny en pendent)
proconsularis|proconsular
proconsul|procònsul
procreo|procrear, engendrar
Proculeia|Proculeia (nom de dona)
Proculeius|Proculei (nom de família)
Proculus|Pròcul (nom de família)
procul|lluny, de lluny
procumbo|inclinar-se cap endavant; caure a terra
procuratio|administració, gestió; expiació, cerimònia expiatòria
procurator|gerent, agent, administrador, intendent; procurador
procuro|cuidar, ocupar-se; governar, administrar; ser procurador; expiar
procurro|avançar corrent; afluir; sobresortir
procus|pretendent, amant
prodeo|avançar; trobar-se amb algú; aparèixer; mostrar-se; presentar-se com a testimoni; sobresortir
prodico|prédire; diem - : predir; ajornar, diferir, prorrogar
prodigium|prodigi, miracle; presagi; monstre
prodigus|pròdig; ric, abundant
proditio|delació, denúncia, revelació; traïció
proditor|delator; traïdor
prodo|mostrar; exhalar; publicar; revelar; descobrir; trair; abandonar; transmetre; llegar; narrar
produco|conduir cap endavant; fer avançar, fer sortir
proeliator|guerrer, combatent
proelior|combatre, lluitar
proelium|combat, batalla
profano|profanar, violar, tacar
profanus|profà; impiu, sacríleg, criminal; sinistre
profectio|partida, marxa
profecto|certament
profero|presentar, oferir; mostrar; fer avançar
professio|declaració (oficial), manifestació; professió
professorius|de professor, de rètor
proficio|avançar; fer progressos; ser útil
proficiscor|partir, marxar, sortir; procedir; començar; passar
profiteor|declarar, presentar-se candidat; reconèixer
profligo|abatre, derrotar, destruir; arruinar
profluo|fluir, córrer, lliscar; arribar
profluvium|flux ; - genitale : flux menstrual
profor|dir; anunciar
profugio|fugir, escapolir-se; evitar
profugus|pròfug, fugitiu; errant; proscrit, desterrat
profundum|fondària (de la mar)
profundus|profund, fondo, subterrani; alt, elevat; dens
profusus|profús, pròdig; copiós, excessiu
progenies|stirps, llinatge; progènie, descendència, fills
progero|portar a terme
progigno|engendrar, crear, infantar; produir
prognatus|descendent de (+ abl.) (prognatus, i, m. : descendent)
progredior|marxar, avançar, sortir; arribar
prohibeo|apartar; impedir, prohibir
prohibitorius|qui obstaculitza, impedeix
prohinc|per tant
proicio|tirar endavant; avançar-se; expulsar; rebutjar
proinde|per tant ; proinde ac : en la mateixa proporció que, com ; proinde ac si : com si
prolabor|lliscar; caure lliscant; enfonsar-se; degenerar
prolato|eixamplar, ampliar; prolongar, ajornar
prolecto|atreure, temptar
proles|fills, descendència; nissaga, generació
prolicio|atreure, incitar
prolixus|llarg, extens; exuberant, abundant
prolubium|desig, caprici
promereo|merèixer, fer-se digne de; comportar-se, obrar
Prometheus|Prometeu (tità benefactor de la humanitat)
promico|brotar, néixer, mostrar-se
prominens|prominent, sortit : prominens, entis, n. : prominència, promontori
promisce|en comú, sense distinció
promiscus|indistint, comú; confús, indiferent
promiscuus|comú, indistint
promissio|promesa, compromís
promissum|promesa, garantia
promissus|llarg, crescut; sortit, penjant
promitto|deixar créixer (la barba); prometre, assegurar; predir; comprometre's a; fer una promesa; acceptar una invitació (promissus, a, um : llarg, crescut)
promoveo|moure, dur endavant; avançar, progressar; promoure
promo|treure, prendre; produir; mostrar, publicar, exhibir (promtus, a, um : visible, manifest; disponible)
promptarius|promptaria cella = rebost, magatzem
promptus|disponible; manifest, patent; decidit, resolut
promulgo|promulgar, publicar; donar a conèixer
promunturium|promontori, cap
pronepos|besnét
pronuba|prònuba (matrona que acompanyava la núvia a la cambra nupcial)
pronuntio|publicar, declarar; assegurar en públic; pronunciar, dir
pronus|inclinat endavant; ajagut de bocaterrosa; pendent, inclinat; descendent, lliscant
prooemium|proemi, preàmbul, prefaci
propalam|públicament
propatulo|a l'aire lliure, en públic
propello|empènyer, tirar endavant; abatre, tirar a terra; apartar, expulsar
propemodum|més a menys, gairebé
propere|ràpidament
propero|apressar-se; afanyar-se a (+ inf); anar ràpidament
Propertius|Properci (poeta llatí)
properus|ràpid; delerós, ansiós
propexus|pentinat endavant; penjant
prope|a prop de
propino|beure en honor de; oferir un brindis; oferir una copa
propinquitas|proximitat, rodalia
propinquo|a propar-se a, acostar-se a (+ ac. o dat.)
propinquus|proper, pròxim; imminent, recent; emparentat
propitio|propiciar; oferir un sacrifici; apaivagar
propitius|propici, favorable
propono|mostrar, exhibir; representar, fer present; proposar, suggerir; explicar, exposar
Propontis|Propòntide (mar de Màrmara)
propositum|propòsit, intenció; actitud, conducta; tema, assumpte
propraetor|propretor
proprietas|propietat, qualitat pròpia; tipus, mena; exactitud
proprius|propi, particular; personal, exclusiu; especial
propterea|per això, per aquest motiu, - quod : perquè
propter|per, a causa de; a prop de
propugnator|defensor, combatent
propugno|lluitar, combatre en defensa; defensar
propulso|repel·lir, rebutjar, expulsar
prora|proa
prorepo|arrossegar-se; esmunyir-se
proripio|treure per la força, estirar; escapar-se
prorogo|prorrogar, prolongar; allargar; pagar per endavant
Prorsa|prosa
prorsum|endavant, cap avant; de dret; absolutament
prorsus|endavant, cap avant; del tot, bé; i a més
prorumpo|llançar-se, irrompre; esclatar, desfermar-se; fer sortir, llançar
proruo|empènyer, fer caure; llançar endavant; llançar-se; caure, enfonsar-se
prosa|prosa
proscaenium|prosceni, escena
proscenium|prosceni, escena
proscribo|publicar; confiscar; proscriure
proscriptio|anunci de venda pública; proscripció
prosequor|acompanyar, seguir; perseguir, empaitar; honorar, acollir
proserpo|arrossegar-se, esmunyir-se
proseucha|sinagoga
prosilio|saltar endavant, aixecar-se d'un bot; brollar, rajar
prosopopoeia|prosopopeia
prospecto|mirar amb atenció, observar; esperar; mirar
prospere|pròsperament, favorablement
prosperus|favorable, propici; feliç, pròsper
prospicio|veure davant, distingir; preveure, endevinar; procurar, proporcionar; anar amb compte
prosterno|tirar a terra, abatre; ajeure, estendre; vèncer, derrotar
prostituo|prostituir
prosto|traficar, oferir el gènere; exhibir-se, prostituir-se; sobresortir, destacar
prosum|ésser útil, ajudar, servir
protego|cobrir, tapar; protegir, defensar
protendo|allargar, estendre; estendre's
protenus|endavant; directament; més lluny
protero|trepitjar, aixafar; esclafar, oprimir
proterreo|espantar, fer fugir
proterve|audaçment; descaradament
protervus|violent, impetuós; insolent
protinus|directament, tot dret; sense parar
protraho|arrossegar, treure; revelar, descobrir; allargar, polongar
proturbo|empènyer, foragitar, expulsar; abatre
prout|segons que, tal com
proveho|protar endavant, conduir; embarcar; arrossegar; promoure
provenio|aparèixer, sorgir; créixer, criar-se; sortir, resultar; succeir
proverbium|proverbi
providentia|previsió, prudència; providència
provideo|preveure; distingir, albirar; prendre precaucions
provincialis2|propi del governador; provincià, d'una província
provincialis|provincial
provinciatim|per províncies
provincia|província; jurisdicció, competència
provisus|visió de lluny; previsió, precaució
provoco|cridar, fer sortir; provocar, desafiar; denunciar, acusar, apel·lar
provolvo|fer rodar; rebolcar; rodar; prostar-se
proximum|territori veí, rodalia
proximus|més proper, pròxim, veí; següent, vinent; recent; estret, molt acostat; primus... proximus : el primer...el segon
proxumo|apropar-se, estar a prop
proxumus|molt proper
pro|+ Abl. : davant de, a favor de; en lloc de, com a, en qualitat de; en vida de; segons
prudens|conscient, prudent; savi, sagaç
prudenter|assenyadament, prudentment
prudentia|previsió; saviesa, seny; coneixement pràctic, experiència
pruina|gebre, gebrada
pruna|brasa
prurigo|picor
psallo|tocar la cítara
Psecas|Psecas (nom grec)
psittacus|papagai
Psyche|Psique (personificació de l'ànima)
Ptolemaeus|Ptolemeu (dinastia de reis egipcis)
pubesco|arribar a la pubertat, fer-se gran
pubes|adolescent; joventut, jovent; engonal
publicanus|publicà
publice|públicament, oficialment, en nom de l'Estat
Publicius|Publicius (nom de família)
publico|confiscar, atribuir a l'Estat; fer públic
publicum|propietat pública, possessió de l'Estat, bé públic
publicus|públic, oficial; comú, universal; obert, accesible
Publius|Publi (prenom romà)
pudenda|parts pudendes, genitals
pudenter|discretament, modestament
pudeo|avergonyir-se, sentir vergonya; avergonyir; impers. : me pudet + gen. : m'avergonyeixo de
pudibundus|avergonyit
pudice|púdicament, honestament
pudicitia|castedat
pudicus|cast, pur; decent
pudor|vergonya, sentit de l'honor; decència, dignitat; ignomínia
puellaris|de nena, innocent
puella|noia, nena, filla; estimada
puellus|nen, noi; estimat
puerilis|infantil, de nen; immadur
puerilitas|infància; immaduresa
pueriliter|com un nen, infantilment
pueritia|infància; immaduresa
puerpera|paridora, partera
puer|nen, noi; fill; esclau; favorit, amant
pugilatus|pugilat, boxa
pugillares|tauletes (per escriure)
pugil|púgil, boxador
pugio|punyal, daga; argument feble
pugnaciter|agressivament
pugna|batalla, combat, lluita; conflicte; pugilat
pugno|combatre, lluitar; barallar-se, estar en pugna; escarrassar-se per
pugnus|puny, mà tancada
pulcer|bonic, bell; gloriós, il·lustre
pulcher|bonic, bell; gloriós, il·lustre
pulchre|bé, excel·lentment, perfectament
pulchritudo|bellesa, atractiu; pulcritud
pulex|puça, pugó
pullarius|guardià dels pollastres sagrats
pullati|gent vestida de color fosc
pullulo|pul·lular, multiplicar-se; brollar
pullus2|cria; pollet, cadell; pollastre
pullus|negre, fosc
pulpamentum|entremès, vianda
pulpa|carn, polpa
pulpitum|estrada, tarima
pulso|colpejar, batre; picar, trucar; agitar, empènyer
puls|farinetes
pulvinarium|coixí per al triclini
pulvinar|llit sagrat, llit d'honor; setial, tron
pulvis|pols, arena; cendra
pumex|pedra tosca; roca, escull
punctulum|punxadeta
pungo|punxar, foradar; afligir, torbar
puniceus|purpuri, vermell
Punicus|púnic, cartaginès
punio|castigar; venjar
pupillus|pupil
puplicitus|en nom de l'Estat, públicament
puppis|nina
pupulus|nen
pure|netament, clarament; purament, segons el ritual
purgo|netejar, endreçar; alliberar, depurar; exculpar; purgar, expiar
purpuratus|de color porpra (purpuratus, i = alt dignatari)
purpura|púrpura, porpra
purpureus|purpuri, de porpra; brillant
purus|net, polit; pur, fi, refinat; innocent; clar, serè; llis, ni, simple
pusillus|petit, menut; fútil, insignificant
pustulatus|purificat amb foc, pur
pustula|butllofa
putamen|clofolla, closca, pela
puteal|brocal, balaustrada
puteo|estar podrit
puteus|pou; forat, sot
putide|afectadament
putidiusculus|podrit, molest
putidulus|podrit, molest
putidus|podrit, corromput; molest
putillus|petit
puto|1. netejar, rentar; comptar, avaluar; creure, suposar, pensar
putrefacio|podrir, descompondre
putris|podrit, corromput; atrotinat; fluix, feble, flàccid
pycta|boxador, púgil
Pylades|Pílades (amic d'Orestes; actor)
pyramis|piràmide
Pyramus|el Píram (riu de Cilícia)
Pyrenaeus|Pirineus (sovint en plural)
Pyrgopolinices|Pirgopolinices (soldat fanfarró d'una comèdia de Plaute)
Pyrrhus|Pirrus, Pirros (heroi grec, fill d'Aquil·les; rei de l'Epir)
Pyrrus|Pirrus, Pirros (heroi grec, fill d'Aquil·les; rei de l'Epir)
Pythicus|pític, de la Pítia
pyxis|capseta, estoig
Quadi|els quades (poble de Moràvia)
quadragenus|en plural: de quaranta en quaranta, quaranta cada un
quadragesimus|quarantè; quaresma
quadraginta|quaranta
quadrans|la quarta part, un quarta; quadrant (unitat de mesura); quadrant (moneda)
quadratus|quadrat
quadriduum|període de quatre dies
quadriennium|període de quatre anys
quadrifariam|en quatre parts, de quatre maneres
quadriga|(generalment en pl.) quàdriga, tir de quatre cavalls; carro
quadrijugus|junyit a una quadriga; tirat per una quadriga
quadrimus|de quatre anys
quadringenties|quatre-centes vegades
quadringenti|quatre-cents
quadriremis|quadrireme (nau de quatre remers per banc)
quadrivium|cruïlla
quadrum|quadrat, escaiure; forma regular
quadrupedo|a quatre potes
quaerito|anar cercant; preguntar
quaero|cercar, buscar; trobar a faltar; aconseguir, obtenir; intentar; examinar, indagar
quaestio|recerca, indagació; qüestió, tema, assumpte
quaestorius|de qüestor
quaestor|qüestor
quaestus|negoci, feina, ofici; profit, lucre, guany
qualis|quina mena, quin; tal com, de la mena que; especial
qualitas|qualitat, caràcter
qualiter|1. interr. de quina manera 2. relat. com
quamdiu|quant de temps, durant quant de temps
quamlibet|tant com es vulgui
quamobrem|per què; perquè
quamprimum|al més aviat
quamquam|tanmateix, sens dubte; encara que, per bé que, malgrat que
quam|1. ac. fem. del pron- relatiu = la qual, que 2. ac. fem. sing de l'interrogatiu = qui? quina? 3. després de si, nisi, ne, num = aliquam 4. relatiu = et eam 5. introdueix el segon terme d'una comparació = que 6. adv. = quant
quandoquidem|ja que
quando|quan; després de si, nisi, ne, num = aliquando = alguna vegada; conj. : quan, ja que
quanquam|tanmateix, sens dubte; encara que, per bé que, malgrat que
quantitas|quantitat, magnitud, grandària
quanto|quant, com; amb tanto = com
quantulumcumque|per petit que, tan petit com
quantulum|com de petit? com de poc?
quantuluscumque|per petit que, tan petit com
quantum2|quant... com
quantum|quant?; tant com
quantus|quant, quant gram; tan gran com
quapropter|per què ; adv. : per què, per la qual cosa
quare|per què, com, de quina manera
quartadecumanus|soldat de la catorzena legió
quartus|quart
quasi|com si, com; igual que; pel motiu quec; adv. : gairebé, per dir-ho així
quasso|remenar, agitar; trencar, esbotzar; afeblir, debilitar
quassus|trencat, avariat; feble
quatenus|+ subj. : fins a quin punt
quater|quatre vegades
quatio|remenar, agitar; sacsejar; batre, colpejar
quattuordecim|catorze
quattuor|quatre
quatuor|quatre
qua|per on?; per quin camí?; per algun lloc
quemadmodum|com, de quina manera; de la mateixa manera que
queo|poder, ésser capaç de
querceus|d'alzina
quercus|alzina, roure
querela|queixa, plany; querella, demanda
querella|ae, f : queixa, plany; querella, demanda
querimonia|quexa, clam; dissenció, discòrdia
queror|lamentar-se, queixar-ser
querulus|queixós, plorós
questus|queixa, lament
qui2|qui, que, el qual
quia|perquè
quicquis|qualsevol que, tothom que
quicumque|qualsevol que, tot el que
quicum|cum quo
quidam|un, un cert; algú
quidem|sens dubte, certament, de fet
quidlibet|tot el que es vulgui
quidni|per què no?
quid|per què? després de si, nisi, ne, num, aliquid es converteix en quid
quiesco|descansar, reposar; dormir; estar-se quiet, romandre tranquil
quies|descans; tranquil·litat
quietus|quiet, que descansa; inactiu; festiu; tranquil
quilibet|qualsevol, qualsevulla
quinam|qui qui? però qui?; algú, algun
Quinctius|Quincti (nom de família)
quindecim|quinze
quingeni|de cinc-cents en cinc-cents; cinc-cents cadascun
quingenti|cinc-cents
quini|de cinc en cinc
quinquagensimus|cinquantè
quinquagesimus|cinquantè
quinquagiens|cinquanta vegades
quinquaginta|cinquanta
Quinquatrus|les Quinquatries (festes en honor de Minerva)
quinquennium|quinquenni, lustre
quinque|cinc
quinquiens|cinc vegades
quinquies|cinc vegades
quinquiplico|quintuplicar
quintadecumanus|soldats de la quinzena legió
quintana|via quintana (camí que travessava un campament romà)
quintanus|soldat de la cinquena legió
Quintilius|Quintili (nom de família)
Quintus2|Quint (prenom romà)
quintus|cinquè
quinus|de cinc en cinc
quin|1. per què no? 2. conj. que no; que (amb verbs de prohibició o de dubte precedits d'una negació)
quippe|en efecte, de fet; ja que; com a
Quirinalis|de Quirí (Ròmul): Quirinal (turó de Roma)
Quirinius|Quirini
Quirinus|Quirí (Romulus)
Quiris|quirit = ciutadà romà. Normalment en pl.
quiritatus|esvalot
quisnam|qui? però qui?; quina mena de
quispiam|algú, qualsevol,; quelcom
quisquam|algú, qualsevol; quelcom
quisque|cadascú, cada u; un de cada; cada; algú
quisquis|qualsevol que, tothom que
quis|qui? qué?; després de si, nisi, ne, num, quis és l'equivalent d'aliquis (algú, algun, quelcom).
quivis|qui vulguis, qualsevol, qualsevulla
qui|que ; interr. qui? quin?
quoad|+ subj. : fins a on? fins a quin punt?
quocumque|arreu on, onsevulla
quodammodo|en certa manera
quodcumque|tot el que
quodsi|= quod si, si, que si
quod|que 2. fals relatiu = et id 3. conj. : perquè 4. després de si, nisi, ne, num = aliquod = qualsevol cosa 5. adjectiu interrogatiu nom. o ac. neutre sing. = quin?
quoiquam|cuiquam (dat. de quisquam = algú, qualsevol; quelcom)
quoi|cui
quojus|cuius
quominus|perquè no, per tal que no; que, perquè (amb verbs de temor, prohibió o dubte)
quomodo|com? de quina manera?
quondam|temps enrera, en altre temps; un dia, temps a venir; de vegades
quoniam|tan aviat que; del moment que; perquè
quoque|també; a més; fins i tot
quoquo|abl. masculí i neutre sing. de quisquis : qualsevol que, tothom que
quorsum|cap a on? en quina direcció?
quotannis|cada any
quotidianus|quotidià, diari; habitual, comú
quotidie|cada dia, diàriament
quotiens|quantes vegades?; cada vegada que
quoties|cada vegada que
quotquot|tants com, tants quants, tots els que
quotus|quin? (en una sèrie numèrica: hora quota est?: quina hora és)
quot|quant?; tot... quot, tants... com ; totidem... quot, tantes vegades... com
quousque|fins quan
quo|per, a fi de
quum|com
Q|abreviatura de Quintus (QUint)
rabidus|furiós, rabiós
rabies|ferocitat; furor, ràbia
rabiosus|furiós, rabiós
radius|bastó, regle; espina; raig
radix|arrel; peu, base
rado|rascar, gratar; afaitar, retallar
raeda|reda (carro de quatre rodes)
Raetia|Rècia (província entre el Rin i el Danubi)
Raeti|els rètics, de la Rècia
ramus|branca
rana|granota
rapax|rapaç, rapinyaire; cobejós
rapidus|ràpid, veloç; impetuós, violent
rapina|rapinya, robatori, saqueig
rapio|1. arrabassar 2. agafar, prendre, saquejear 3. arrossegar, abocar
raptim|apresadament
raptor|lladre; rapinyer
rapto|arrabassar, arrossegar; saquejar
raro|rarament
rarus|1. flonjo, esponjós 2. dispers, escampat 3. rar, poc freqüent
raster|rasclet
rationarium|registre financer
ratio|càlcum, compte; proporció, relació; assumpte, negoci; pla, projecte
ratis|rai, barca
ratus|establert, fix; cert, vàlid
raucisonus|rauc, ronc
raucus|ronc, afònic; aspre
Ravenna|Ravenna (ciutat de la costa adriàtica)
Reatinus|reatí, habitant de Reate (ciutat sabina)
rea|acusada, demandada
rebellio|rebel·lió, revolta
rebellis|rebel, revoltat
rebello|revoltar-se; oferir resistència
reccido|caure de nou
recedo|retirar-se, allunyar-se; estendre's; esvair-se
recenseo|comptar, recomptar; revistar
recens|recent
receptaculum|magatzem; dipòsit; refugi
receptio|recepció
recepto|recobrar; acollir; retirar-se
receptus|recuperació; retirada; refugi
recessus|retirada; separació, allunyament
recido|caure de nou
reciperator|recuperador, reconqueridor
recipero|recobrar, rescatar; restaurar
recipio|rebre, acollir; prendre, adquirir; admetre, permetre; enretirar, treure; recobrar
reciprocus|alternatiu, que va i ve; recíproc
recito|llegir en veu alta; recitar
reclinis|reclinat, recolzat
reclino|reclinar, recolzar; inclinar
recludo|- tr. obrir; remoure; deixar a la vista, desvelar
recognitio|1. revisió, examen 2. reconeixement
recognosco|examinar, revisar; reconèixer, admetre
recolligo|recollir, replegar; recuperar
recolo|conrear de nou; reprendre, renovar, restablir
reconciliatio|reconciliació
reconcilio|reconciliar; fer tornar
recondo|1. desar, guardar 2. tornar 3. ocultar-se
recordatio|record
recordor|recordar; recordar-se de
recreo|refer, renovar; revifar, reanimar
recta|en línia recta
recte|exactament, justament; del tot; verticalment, dempeus
Rectina|Rectina
rector|conductor, pilot; cap, sobirà; guia
rectus|recte, dret; directe; erecte, vertical; bo, apropiat
recubo|jeure, estar ajagut
recumbo|ajeure's, reclinar-se; estendre's; caure, penjar
recupero|recobrar, rescatar; restaurar
recurro|tornar ràpidament, tornar enrere; remuntar-se; recórrer
recurso|tornar a anar, anar i venir
recurvus|corbat, sinuós
recusatio|refús, objecció; excepció, al·legació
recuso|refusar, rebutjar - recusare ne (quin, quominus) : negar-se a. - non recusare + inf. : no negar-se a
recutio|sotragar
reddo|1. tornar, restituir, restablir 2. pagar, lliurar, satisfer 3. produir, rendir 4. treure, expel·lir 5. traduir
redemptio|compra, adquisició
redeo|tornar, retornar; girar-se
redigo|tornar; fer tornar, restablir; dur, reduir; treure, obtenir
redimio|cenyir, coronar
redimo|recomprar; acaparar; redimir, rescatar
redintegro|refrescar; reforçar; renovar
reditus|retorn, revolt; benefici
redoleo|fer olor de
reduco|1. fer tornar, dur de nou; estirar, tirar enrere; separar; recordar
redulcero|ferir de nou
redundo|desbordar-se, vessar; escampar-ser
reduvia|repeló
redux|que torna
refectio|reparació, restauració
refectus|refrigeri
refero|1. tornar, fer tornar 2. retrocedir, restituir (refert : convé)
refertus|ple, cobert, farcit
reficio|refer, reparar; restablir, revifar; treure, obtenir (refectus, a, um : revifat)
refigo|desclavar, despenjar
reflecto|doblegar, inclinar; desviar
reflo|bufar en contra; esbufegar
refluus|que retrocedeix
reformo|1. refer, reformar 2. restaurar 3. corregir
refoveo|rescalfar; refer, revifar; reanimar
refrigero|refredar, refrescar; aturar
refringo|trencar, partir; abatre
refugio|fugir, retirar-se; defugir, evitar; desaparèixer
refugus|que fuig, que es retira
refulgeo|resplendir
regalis|reial
regenero|reproduir; fer reviure
regia|palau; cort
Regillensis|sobrenom de Pòstum (vencedor dels llatins)
regimen|govern; direcció
regina|reina; senyora, sobirana
Reginus|de Regi (ciutat del Bruti); Regini, orum (pl.) : habitants de Regi
regio|direcció; banda; regió, contrada; camp
regius|reial
regnatrix|que regna
regno|regnar, ésser rei
regnum|monarquia, poder reial; reialesa, sobirania, regne, reialme
rego|traçar; dirigir, guiar, conduir; governar, regir
regredior|tornar, retornar; recordar; retrocedir
regressus|retorn; sortida, oportunitat
Regulus2|Règul (cognom de família)
regulus|reietó; príncep
reicio|fer tornar; girar; apartar, allunyar; tirar enrere, llençar; excloure, remetre
relabor|lliscar enrere, caure enrere; tornar
relanguesco|defallir, desmaiar-se
relatio|tornada; proposició, moció; relació, referència
relego2|relegar, desterrar; remetre, transferir
relego|recollir, replegar; recórrer de nou; rellegir, repassar
relicuus|restant, la resta de; que queda, l'últim; degut, pendent
religiosus|escrupulós, temorós, piadós; sagrat, sant
religio|prescripció divina, escrúpol religiós; sacrilegi, falta; santedat, culte; lligam, deure
religo|lligar, fermar; subjectar, fixar
relinquo|deixar, abandonar; anar-se'n, allunyar-se de; mantenir, concedir, reconèixer
reliquiae|restes; els supervivents; relíquies
reliquus|restant, la resta de; que queda, l'últim; degut, pendent
reluceo|relluir, resplendir
remaneo|romandre, restar, quedar-se; subsistir
remedium|remei, cura; solució (+ gen : contra)
remeo|tornar, retornar; retrocedir
remetior|desfer, retornar; recomptar
remex|remer
remigium|rems, remers, remada; equipatge
remisse|lliurement
remissus|fluix, moderat; dolç, amable
remitto|tornar, fer tornar; remetre, trametre; deixar, deixar anar; perdonar
Remmius|Remmi (nom d'home)
remollio|afeblir; ablanir
remora|rèmora, destorb
remoror|trigar; fer-se esperar; retardar, retenir
remotus|remot, distant, allunyat de (ab + abl.); estrany a (ab + abl.)
removeo|apartar, allunyar; desfer-se de, foragitar
remugio|respondre mugint; bramular
remulceo|acariciar; calmat
remulcum|remolc
remuneror|remunerar, recompensar; pagar
remus|remo; Remus, i, : rem; Rem (germà de Ròmul)
renideo|brillar; somriure, riure
renovo|renovar, restaurar, refer; revifar; repetir
reno|pell de ren
renuntio|informar; proclamar, declarar; anul·lar, revocar; renunciar a, retirar-se de
renuo|negar-se, negar; fer que no amb el cap
reor|creure, persar-se
reparabilis|reparable
reparco|estalviar; abstenir-se de (+ infinitiu)
reparo|recobrar, recuperar; refer, restablir
repello|empènyer, tirar enrere, apartar; rebutjar, menysprear
rependo|pesar; compensar, pagar
repente|de sobte
repentinus|sobtat, improvís; recent, ocasional
repercutio|rebutjar, repel·lir; tornar; reflectir
reperio|1. trobar, descobrir 2. forjar, imaginar
repertor|inventor, autor
repeto|tornar a, retornar a; reprendre, atacar de nou; retrocedir, remuntar-se
repleo|reomplir, omplir del tot; atipar
repletus|ple de (+ abl.)
repono|tornar a posar, reposar; restablir, restaurar; posar, deixar, guardar
reporrigo|tornar a oferir
reporto|tornar, tornar a dur; reportar, comunicar
reposco|reclamar, exigir
repo|1. arrossegar-se, reptar 2. caminar dificultosament
reprehendo|agafar, retenir; sosprendre, descobrir; censurar, desaprovar
reprehensio|blasme, retret, crítica
reprimo|aturar, contenir; reprimir
repudio|rebutjar, refusar; repudiar
repudium|repudi, divorci
repugno|resistir, defensar-se; resistir-se a, oposar-se a
repulsa|fracàs, derrota
reputo|calcular, considerar; reflexionar
requiesco|descansar
requies|descans, repòs; pausa
requiro|1. buscar, cercar 2. demanar, preguntar; requerir
resaluto|tornar la salutació
rescindo|tallar, obrir; revocar, invalidar
rescio|assabentar-se de
rescribo|escriure en resposta, contestar per escrit; rescriure, revisar
reseco|tallar, retallar; refrenar
resegmen|retall
resero|obrir (una porta); mostrar
reservo|reservar, guardar; conservar
reses|mandrós, inactiu
resideo|seure, estar assegut; residir, romandre; encaixar
residuus|restant, que queda
resigno|dessegellar, obrir, desvelar; transferir
resisto|parar-se, aturar-se; oposar-se a, resistir-se a; impedir
resolvo|deslligar; alliberar; dissoldre, esmicolar; afluixar, relaxar; pagar, tornar
resono|ressonar, retrunyir; repetir
resonus|ressonador, retronant
resorbeo|engolir de nou; retirar-se
respecto|mirar enrere, girar la vista; girar-se; esperar; tenir en compte
respectus|mirada enrere, mirada al voltant; consideració, atenció
respergo|esquitxar, ruixar; tacar
respicio|girar la vista, mirar enrere; mirar a; repassar, mirar, considerar; fer cas de
respiratio|respiració
respondeo|respondre, contestar
responsum|resposta
respublica|l'Estat; la política, els afers públics
respuo|escopir, vomitar; treure; rebutjar
restituo|restablir, reconstruir; guarir; restituir, rehabilitar
restitutorius|restablidor (restitutorium, i, n. : judici de de restitució)
resto|romandre, quedar-se; resistir; perdurar
restringo|lligar, fermar; reprimir; descobrir, obrir
resulto|saltar, botar; ressonar
resupinus|ajagut de sobines, estirat cara amunt; inclinat, tirat; tibat, orgullós
resurgo|tornar-se a aixecar; renéixer, brotar de nou
res|cosa, fet; assumpte, afer, qüestió; bèns, propietat; l'Estat
retendo|retenir, estirar
retexo|desteixir, desfer; anul·lar, esmenar
rete|xarxa
retiarius|reciari (gladiador armat amb un trident i una xarxa)
reticeo|callar, guardar silenci; silenciar
retinens|+ Gen. : conservador, mantenidor
retineo|subjectar, retenir, mantenir; conservar
retorqueo|girar; fer recular, desviar; canviar
retracto|atreure, desfer; reprendre, renovar
retraho|arrossegar, tirar enrere; fer tornar, retirar, apartar; reduir
retribuo|reintegrar, retribuir
retro|cap enrere, enrere; abans; en la direcció oposada
reus|litigant; reu, acusat, demandat
reveho|tornar, dur de nou
revello|arrencar, arrabassar; destruir
revelo|descobrir, destapar, obrir
revenio|retornar, tornar
reverentia|respecte, temor; vergonya, modèstia; reverència
revereor|témer, avergonyir-se; respectar
revertor|tornar, retornar; recórrer, acudir (a algú); repetir-se
reverto|tornar, retornar; recórrer, acudir (a algú); repetir-se
revincio|lligar, fermar, fixar
reviso|reveure, visitar de nou
revoco|cridar, fer venir; recollir, reunir; revocar, treure; emmenar, reconduir
revolvo|fer rodar, fer retrocedir; giravoltar, girar
rex|rei, sobirà
Rhaebus|Rebus (nom del cavall de Mezenci)
Rhamses|Ramsès (rei d'Egipte)
Rhenus|el Rin (riu entre la Gàl·lia i la Germània)
Rhescuporis|Rescuporis (rei de Tràcia)
rhetor|rètor, retòric, orador
Rhodanus|el Ròdan (riu de la Gàl·lia, avui Roine)
Rhodopeius|de la Ròdope (muntanya de Tràcia)
Rhodope|Ròdope (muntanya de Tràcia)
Rhodus|Rodes (illa grega)
Rhoecogenes|Recogenes
Rhoemetalces|Remetalces (rei de Tràcia)
rictus|comissura de la boca, rictus; boca, llavis
rideo|riure; riure's de (+ ac)
ridiculus|divertit, graciós; absurd, ridícul
rigeo|estar rígid; ésser gelat; romandre immòbil
rigidus|rígid, tes; gelat, glaçat; dur, ferm; encarcarat
rigor|rigidesa; rectitud, tibantor; gelor, fred
rigo|regar, irrigar; banyar, amarar
rima|escletxa, esquerda, fissura
rimor|furgar, gratar; explorar, espiar; solcar
ripa|riba, costa
risus|rialla, riure
rite|segons el ritus; com cal
ritus|ritus, cerimònia; costum
rivalis|ival; usuari d'un curs d'agua
rivalitas|rivalitat
rivus|rierol, riu; llit d'un riu; torrent; rec, canal
rixa|baralla, brega
roboro|envigorir, reforçar
robor|roure, alzina; fermesa, força, vigor
robur|roure, alzina; fermesa, força, vigor
robustus|de roure; fort, robust
rogatio|1. sol·licitud, prec 2. projecte de llei
rogitatio|projecte de llei
rogito|preguntar, demanar
rogo|preguntar, demanar; consultar; proposar
rogus|pira, foguera
Romanus|romà
Roma|Roma
Romularis|de Ròmul
Romulea|Romúlea (ciutat del Samni)
Romulus|Ròmul (fundador i primer rei de Roma)
rosa|rosa
roscidus|humit, xop
roseus|de rosa, rosat; vermell, porpra
rostratus|rostrat, en forma de bec; amb esperó
rostrum|morro, trompa, bec; esperó
ros|rosada; plugim (ros marinus : romaní)
rota|roda; cercle, disc; carro
rotundus|rodó, circular; rotund
Roucillus|Roucil
rubeo|envermellir-se, enrogir-se
ruber|vermell, roig
rubesco|ruboritzer-se, tornar vermell
rubicundus|rubicund, vermell
rubor|vermellor, rubor; púrpura; pudor, vergonya
Rubrius|Rubri (nom d'home)
rudens|corda, cable
rudimentum|rudiments, instrucció, aprenentatge; mostra, assaig
rudis2|bast, tosc; en brut; rude, primitiu
rudis|bastó, paleta
Rufinus|Rufí
Rufus|Rufus (cognom de família)
ruga|arruga; rugositat, plec
rugosus|arrugat, rugós
ruina|empenta, envestida; esfondrament, ruïna; runa; catàstrofe
Ruminus|(ficus) la figuera ruminal (sota la qual van ser trobats Ròmul i Rem)
rumor|cridòria, clamor; rumor
rumpo|trencar, rompre; rebentar, obrir; travessar; separar; vèncer
ruo|apressar-se a, precipitar-se; caure, esfondrar-se; llançar, abatre, tombar
rupes|cingle, penya-segat; roca, penyal
Rupilius|Rupili (nom de família)
ruptor|trencador, violador
rurestris|agrest
ruro|viure al camp
rursum|hacia atrás, a la inversa; por el contrario, en contra
rursus|endarrere, enrere; de nou, una altra vegada; per altra banda
Ruspina|Ruspina (ciutat a prop de Lepcis)
russeus|vermell
rusticatio|vida rural
rusticus2|del camp, rústic; simple, senzill; groller, rude
rusticus|pagès
rus|camp
ruta|ruda; materials (extrets i tallats d'una propiesat posada a la venda)
Rutuli|els rútuls (antic poble del Laci)
rutundus|rodó, circular; rotund
Sabaeus|sabeu, de Saba (regió d'Aràbia)
Sabellus|sabel, dels sabels; sabí, dels sabins (poble itàlic),
Sabinus|sabí (poble itàlic)
sacculus|bossa (de diners), saquet
saccus|sac
sacellum|altaret, capella
sacerdos|sacerdot, sacerdotessa
sacerdotium|sacerdoci
sacer|sagrat, consagrat; diví, celestial
sacramentum|dipòsit; jurament, promesa
sacrarium|santuari, capella
sacrificalis|sacrificial
sacrificium|sacrifici
sacrifico|sacrificar, celebrar un sacrifici
sacrilegus|sacríleg, que roba béns sagrats
sacrosanctus|inviolable, sacrosant
sacro|consagrar, dedicar (a un déu); sacralitzar, santificar; adorar
sacrum|objecte sagrat, cosa sagrada; ritu, culte, cerimònia
saeclaris|secular
saeclum|segle; generació, raça; època, vida
saeculum|segle; generació, raça; època, vida
saepenumero|repetidament
saepes|tanca, clos
saepe|sovint
saeptum|estacada, clos (saepta,orum : els Septa)
saevio|enfadar-se, aïrar-se; sofrir, bramar
saevitia|salvatgia, crueltat
saevus|cruel, dur; ferotge, salvatge
saga|bruixa
sagino|engreixar, encebar
sagittarius|arquer
sagittatus|armat amb un arc; punxant
sagitta|fletxa
sagittula|fletxeta
sagulum|mantell
sagum|mantell
Saguntinus|saguntí, de Sagunt (ciutat ibèrica)
Salacia|Salàcia (deessa del mar)
salamandra|salamandra
salarius|de sal, salí; venedor de sal
Saliaris|saliar, dels salis (sacerdots de Mart)
salio|saltar, botar
Salii|sali (sacerdot de Mart)
Sallustius|Sal·lusti (nom de família; historiador romà)
salse|enginyosament
salsus|salat, enginyós; assaonat
saltem|almenys
salto|ballar
saltus|salt, bot; bosc, pas, congost
saluber|saludable, sa; favorable, avantatjós
salubris|saludable, sa; favorable, avantatjós
salubritas|salubritat; sanitat, salut
salum|mar, alta mar
salus|1. salut, benestar 2. salvació, conservació 3. mitjà de salvació
salutaris|saludable, benèfic; favorable, profitós (- digitus = el dit índex)
salutator|el qui saluda, client
saluto|saludar, retre homenatge; visitar
salveo|estar bé, trobar-se bé
salvete|hola! adéu!
salve|hola! adéu!!
salvus|sa, indemne; segur, íntegre
sal|sal; aigua de mar, mar; gràcia, enginy
Samiolus|de Samos
Samnites|samnites (poble itàlic)
Samothraces|samotracis, de Samotràcia; (dii) els déus Cabirs (adorats en els misteris de Samotràcia)
sancio|sancionar, consagrar; ordenar, decretar, ratificar
sanctimonia|puresa, santedat, virtut
sanctio|sanció, càstig
sanctitas|santedat; puresa, honradesa; pietat
sanctius|santament, purament
sanctus|sagrat, inviolable; venerable, sant
sane|certament, molt; moderadament
Sanga|Sanga (nom d'home)
sanguinarius|sanguinari; de sang
sanguineus|sanguini, de sang
sanguinolentus|sanguinolent
sanguino|sagnar
sanguis|sang; vida, vigor; parentiu, fill; crim
sanies|pus
sanitas|salut, sanitat; seny
sano|guarir, sanar
Santones|els santons (poble d'Aquitània)
sanus|sa; raonable, assenyat; correcte
sapiens|savi, intel·ligent, prudent
sapienter|sàviament, prudentment
sapientia|intel·ligència, prudència
sapio|tenir gust, saber a; entendre de, saber, conèixer; tenir seny
sapor|gust, sabor; olor, aroma
sarcina|farcell, càrrega
sarcio|sargir, apedaçar; reparar, corregir
sarcophagus|sarcòfag
Sardanapallus|Sardanapal (rei d'Assíria)
Sardanapalus|Sardanapal (rei d'Assíria)
Sardianus|de Sardes (ciutat de la Lídia); Sardiani, orum (pl.): habitants de Sardes
Sardinia|Sardenya
Sardis|de Sardes (Àsia Menor)
Sarmata|sàrmata (poble al nord del Mar Negre)
sarracenus|sarraí
Saserna|Saserna (nom d'home)
satelles|ajudant, assistent, escorta; satèl·lit
satietas|suficiència, abundància; cansament
satin|= satisne : és suficient?
satio|saciar, afartar
satis|prou, suficient; del tot, ben bé
satius|millor, preferiblement
sator|sembrador; autor, pare
saturitas|saturació
Saturninus|Saturní (cognom de família)
Saturnus|Saturn (déu romà identificat amb Cronos)
satur|sadollat, assaciat; ric, abundós, fèrtil
satyra|sàtira
satyrus|sàtir (ésser mític mig humà mig bóc)
sat|prou, suficient; del tot, ben bé
saucio|ferir, perjudicar
saucius|ferit, malalt, perjudicat
savior|besar
savium|petó
saxeus|rocós
saxulum|pedreta
saxum|pedra, roca; bloc
scaber|aspre, rugós; ronyós, sarnós
scabritia|aspror, rugositat
scabrus|aspre, rugós; ronyós, sarnós
scaena|escena, escenari; teatre
scaenicus|escènic, teatral
Scaevola|Escèvola (sobrenom de família)
scalae|escala; esglaó
scando|pujar, escalar, muntar a, enfilar-se a; escandir (versos)
scapha|barca
scaphium|copa, vas (en forma de barca); orinal
scapus|tija (d'una planta); braç (de diverses eines); fust
scateo|abundar (en), brollar
Scaurus|Escaure (sobrenom de família)
sceleratus|maleït, funest; criminal, infame, detestable, maligne; ignominiós, abjecte
scelerosus|criminal, vil
scelestus|criminal, malvat; calamitós, infortunat; sacríleg; trapella
scelus|desgràcia, infortuni; crim, vilesa, maldat; catàstrofe; perdut, viciós
scena|escena, escenari, teatre
scenicus|escènic, teatral
sceptrifer|que porta ceptre
sceptrum|ceptre
schida|full de paper, pàgina
scholasticus|estudiant, retòric
schola|lliçó, conferència; escola
scibo|sciam
scientia|coneixença, consciència; coneixement teòric, ciència, experiència, saviesa
scilicet|òbviament, és a dir, és evident que
scindo|tallar, esquinçar; treure, arrencar; dividir
scio|saber, adonar-se, estar informat; conèixer (un art, etc.), ésser capaç de, ésser hàbil a
Scipio2|Escipió (cognom de família)
scipio|bastó (de cerimònia); Scipio : Escipió
sciscitor|preguntar, assabentar-se, indagar
scisco|assabentar-se de; decidir, acordar
scite|hàbilment, artísticament, enginyosament
scitum|decret, resolució, norma
scopulosus|de roca, rocós, ple d'esculls (scopulus, i : roca, escull, penya-segat)
scordalus|busca-raons
Scorpus|Escorp
scortum|cuir, pell; prostituta
screator|que s'escura la gola
Scribonia|Escribònia (muller d'August)
Scribonius|Escriboni (nom de família)
scribo|traçar, escriure; compondre, tractar; redactar; inscriure, designar (en testament); (mil.) enrolar
scrinium|capsa, estoig (per a llibres i papers)
scriptor|redactor, escriptor, secretari
scriptura|escriptura, inscripció; text; impost sobre el pasturatge
scrobis|forat, fossa, excavació
scruposus|rocós; difícil
scrupulose|minuciosament, escrupulosament
scrutor|explorar, escorcollar, examinar, investigar
scurra|esnob, bufó, pallasso
scutum|escut, defensa
Scylla|Escil·la (monstre marí)
scyphus|vas, copa (fonda, amb dues nanses, per a beure)
Scytha|Escítia (país al nord del Mar Negre)
Scythicus|escita, d'Escítia (país al nord del Mar Negre)
Scytholatronia|Escitolladrònia (país dels bandits escites)
secedo|allunyar-se, retirar-se; separar-se, dissociar-se
secessio|separació, secessió; col·loqui reservat; complot
secessus|separació, retir, lloc retirat
seco|tallar, segar; ferir; turmentar; travessar, dividir
secreto|a part, aïlladament, privadament
secretum|retir, reclusió, discreció, reserva; secret, misteri
secretus|privat, desproveït; reservat, secret, solitari; especial, poc comú
secta|línia de conducta, actuació, partit; escola (filosòfica)
sectilis|tallat, fet a lloses, bo de tallar
sectio|secció, tall, amputació; subhasta de béns confiscats, de botí
sector2|seguir, anar al darrere, acompanyar; freqüentar, estar-se a; perseguir, cercar, pretendre
sectorius|relatiu a les adjudicacions de béns confiscats
sector|tallador; comprador de béns confiscats, de botí
secum|amb un mateix
secundo|afavorir, propiciar
secundum|després de, darrere, al llarg de, arran de; segons, d'acord amb, a favor de
secundus|favorable, pròsper, propici; segon; substitutiu; següent; de segona, inferior
securis|destral; les destrals (dels feixos, símbol del poder romà, de l'imperi), magistratura
securitas|calma, seguretat, confiança; tranquil·litat; despreocupació; protecció, salvaguarda
securus|tranquil; serè, plàcid; segur de, confiat en; indiferent, despreocupat; segur, fora de perill
secus|altrament, contràriament, a l'inrevés; sexe, gènere; prep. + ac. : prop de, a costat de
sedecim|setze
sedeo|seure, estar assegut; assistir (en una sessió); estar acampat, establert, instal·lar-se; romandre, estar quiet; ficar-se; estar resolt; enfonsar-se
sedes|seient, cadira; residència, assentament; temple, recinte sagrat; lloc; fonament, base
sedile|seient, banc
seditiosus|sediciós, revoltat, malintencionat; turbulent
seditio|sedició, divisió, discòrdia; revolta, agitació, desordre
sedo|calmar, apaivagar (sedatus, a, um : calmat, tranquil)
seduco|apartar, aïllar; retirar, separar; apropiar-se
sedulo|sincerament; curosament, diligentment, seriosament
sedulus|diligent, zelós, aplicat; inoportú
Seduni|seduns (poble de la Gàl·lia)
sed|però, sinó
Segestes|Segestes (cap germànic)
seges|camp, camp de cereals, collita
Segidenses|habitants de Sègida
Segimerus|Segimer (nom d'home)
Segimundus|Segimund
segnis|indolent, aturat, apàtic, indecís, inactiu; lent, calmós, pausat; mandrós, inactiu
segniter|lentament, mandrosament
segnitia|lentitud, indolència, peresa, calma
segrego|separar, apartar; excloure, bandejar; privar, prohibir
Seius|Seius (nom de família)
Sejanus|Sejà (cognom de família; mà dreta de Tiberi)
Selenium|Seleni (cortesana)
Seleucia|Selèucia (ciutat d'Àsia)
sella|cadira, seient; setial
semel|una vegada (solament); alhora, d'un sol cop, d'una vegada per sempre; una vegada, en un moment donat
sementis|sembra, planter; collita
semen|llavor, gra; semen; descendència
semermus|mig armat, mal armat, mig inerme
semet|reforçament de se
semicrudus|mig cru, poc fet
semideus|mig diví, semidéu
semifultus|mig recolzat, mig descansant
semihians|entreobert
seminarium|planter; origen
semirotundus|semicircular
semirutus|mig enrunat, mig destruït
semisomnus|mig adormit, endormiscat, ensopit
semis|meitat, mig as (lliura romana)
Semnones|els semnons (poble germànic)
semotus|allunyat, apartat; privat, íntim
semper|sempre, en tot moment; invariablement
sempiternus|sempitern, etern, perpetu
Sempronius2|Semproni (nom de família; els germans Semproni Grac, polítics reformistes)
Sempronius|de Semproni, Semprònia (lex Sempronia: llei Semprònia)
semustus|mig cremat, socarrat
senariolus|petit senari (vers)
senatorius|senatorial, propi d'un senador
senator|senador (membre del senat romà)
senatusconsultum|senatconsult, decret del senat
senatus|senat; sessió del senat
Seneca|Sèneca (cognom de família; filòsof romà)
Senecio|Seneció (nom d'home)
senecta|vellesa, edat
senectus2|vell, envellit
senectus|vellesa, senectut
senesco|envellir, fer-se vell, consumir la vida; debilitar-se, consumir-se; apagar-se, minvar
senex|vell, ancià
senilis|senil, propi d'un vell
senior|més vell, arcaic; home gran (de més de 45 anys)
senium|vellesa (període), senilitat; decrepitud; malenconia, tristesa
seni|cada sis, sis cadascú
Senones|els sènons (poble gal)
sensim|insensiblement, a poc a poc, cautelosament
sensus|sentit, sensació; sentiment, sensibilitat; consciència; enteniment; emoció; pensament, idea; frase
sententia|parer, opinió, pensament; intenció, propòsit; vot; pensament, idea; sentència
sentina|aigües (residuals o que s'acumulen a l'interior d'una nau), sentina (lloc on s'acumulen aquestes aigües), femer, escòria
sentio|sentir, percebre; adonar-se de, advertir, considerar; experimentar, conèixer; pensar, opinar; entendre
sentis|esbarzer, bardissa, arbust espinós
Sentius|Senci
!senus|cada sis, sis cadascú
separatim|separadament, individualment; particularment
separo|separar, dividir, delimitar; distingir, diferenciar, excloure
sepelio|sepultar, enterrar
sepio|envoltar, encerclar; assetjar; tancar, embarrar, obstruir; protegir
sepono|deixar de banda, desar, descartar; retirar, apartar; reservar, destinar; distingir, diferenciar
September|setembre
septem|set
septeni|set cadascun; sèptuple, repetit set vegades
septentrionalis|septentrional, del nord
septentrio|septentrió, nord; constel·lació de l'Óssa
!septenus|set cadascun; sèptuple, repetit set vegades
Septimius|Septimi
septimus|setè
septingenti|set-cents
septuaginta|setanta
septuennis|de set anys d'edat
sepulchrum|tomba, sepulcre
sepulcrum|tomba, sepulcre
sepultura|exèquies, sepultura, enterrament
Sequana|el Sèquana (riu de la Gàl·lia, avui Sena)
Sequani|els sèquans (poble gal)
sequor|seguir, anar al darrere de; perseguir; venir després; succeir, venir com a conseqüència; correspondre a; cedir; obeir; dirigir-se a; travessar; lliurar-se a
sera|barra, forrellat, balda; tanca, closa
serenus|serè, clar, pur; tranquil, plàcid
Sergius|Sergi (nom de família)
seria|gerra (feta de fang, de forma cilíndrica)
seribibus|bevedor noctàmbul
sericum|(pl.) seda, vestits de seda
Sericus|de seda, sedós
series|sèrie, fila, seqüència, dinastia
serio|seriosament, de debò
Seriphos|Serifos (una de les illes Cíclades)
serius|seriós, important; (n. subst.) afers seriosos
sermo|conversa, diàleg, discussió, discurs; enraonies, tema de conversa; llenguatge, llengua, parla
sero2|unir, lligar, entrellaçar; (+ cum) entaular amb
sero|sembrar, plantar; engendrar, fer néixer
serpens|serp
serpo|arrossegar-se, esmunyir-se; serpentejar, enfilar-se (les plantes); insinuar-se, avançar, escampar-se
Sertorius|Sertori (nom de família; general romà)
sertus|participi de sero, is, rui, sertum : entrellaçat
serus|tardà, endarrerit; lent, triganer; massa retardat; (n. subst.) hora tardana
Servaeus|Serveu
servilis|d'esclau, servil
Servilius|Servili (nom de família)
servio|(sovint + dat.) ésser esclau (de), servir; treballar per, estar sotmès (a); acomodar-se, emmotllar-se a
servitium|servitud, condició d'esclau, esclavatge; servei, esclaus; submissió
servitus|servitud, esclavatge, condició d'esclau; servei, esclaus; submissió; gravamen (sobre terres o immobles)
Servius|Servi (nom d'home; Servi Tul·li, rei de Roma)
servolus|esclau jove, simple esclau
servo|vetllar, parar atenció a; observar, vigilar; complir, respectar; conservar, mantenir; reservar, guardar
servula|esclava jove
servulus|esclau jove
servus|esclau, servent
sescenti|sis-cents
Sescentoplagus|Sis-Cents-Cops (sobrenom d'esclau)
sescentus|sis-cents
sese|= se
sesquiopus|jornada i mitja de feina
sestertius|sesterci (moneda de plata que valia dos asos i mig)
Sestus|Sest
setius|menys, (nihilo setius, neque eo setius) i tanmateix
set|però, sinó
seu|(correl.) : si o si, ja sigui ja sigui
severe|severament, rigorosament; seriosament, solemnement
severitas|severitat, disciplina; gravetat, seriositat; austeritat, sobrietat
severiter|severament, durament
severus|sever, dur, rígid; seriós, greu; simple, auster
sevoco|cridar a part, portar a part, apartar; (+ ab o + abl. sol) separar, distingir
Sex2|abreviatura de Sextus (Sext)
sexageni|seixanta cada, seixanta cada vegada
!sexagenus|seixanta cada, seixanta cada vegada
sexagesimus|seixantè, sexagèsim
sexaginta|seixanta
sexcenti|sis-cents
sexiens|sis vegades
Sextius|Sexti (nom de família)
Sextus|Sext (nom romà d'home)
sextus2|sisè
sexus|sexe, genitals; gènere
sex|sis
se|es, se, si
sibilo|xiular
sibilus|xiulet, xiulada
Sibylla|Sibil·la (endevina i sacerditessa d'Apol·lo)
Sibyllinus|sibil·lí (Libri Sibyllini: Llibres Sibil·lins)
sicarius|assassí, sicari
sica|daga, punyal
siccitas|sequera, eixutesa; magror, fermesa, complexió sana; aridesa, sequedat (d'estil)
sicco|eixugar, assecar; escurar (una copa)
siccus|sec, eixut, assecat
Sicilia|Sicília
Sicinius|Sicini
sicubi|si en algun lloc, on sigui que
Siculus|sícul, sicilià
sicuti|com, de la mateixa manera, tal com, així com
sicut|com, de la mateixa manera, tal com, així com
sic|així; sic ut : de la mateixa manera que, de tal manera que
sidereus|estrellat, sideral; relatiu al sol, solar; diví, celestial
sido|asseure's, posar-se; dipositar-se, assentar-se, encallar-se; enfonsar-se, minvar
sidus|estrella, estel, astre; constel·lació; estació, època, clima; (pl.) cel, nit
siem|sim
siet|sit (subjuntiu present d'esse)
signaculum|marca, segell; senyal de la creu
signifer|portaestendard, abanderat; capdavanter, capitost, guia
significatio|indicació, senyal, advertiment; assentiment, aprovació, aclamació; al·lusió; significat
significo|indicar, fer entendre, fer senyals; demostrar; al·ludir, suggerir; significar, voler dir; anunciar, presagiar
signo|marcar, senyalar, encunyar (una moneda), gravar, imprimir; deixar rastre; designar, assenyalar; segellar, signar
signum|marca, senyal, segell; senya, distintiu; indici; presagi, símptoma; gest, ordre, contrasenya, consigna; símbol; estendard; figura; constel·lació
Silanus|Silà (cognom de família)
silentium|silenci, quietud; oci, repòs
Silenus|Silè (déu campestre); en plural : Silens (sàtirs vells)
sileo|callar, estar callat; fer callar; emmudir; ometre; reposar
silex|sílex, pedra foguera; roc, pedra
Silius|Sili (nom de família; Sili Itàlic, poeta èpic)
Sillius|Sil·li (nom d'home)
silva|bosc, selva, bosquet; sotabosc, matoll
Silvia|Silvia
simia|mona; imitador
similis|(+ gen. o + dat.) semblant, igual, similar
similiter|semblantment, de la mateixa manera, (+ dat.) de la mateixa manera que
similitudo|semblança, similitud; retrat, imatge; analogia, comparació
!simillimus|superlatiu de similis, e : semblant
Simonides|Simònides (poeta grec)
simplex|simple, senzill, no barrejat; sol, únic; natural, pur; fàcil; innocent, ingenu
simplicitas|simplicitat, senzillesa; unitat; candidesa, ingenuïtat, sinceritat
simulacrum|imatge, representació, figura; estàtua; ombra, espectre, visió; simulacre, aparença falsa
simulatio|simulació, ficció; excusa, pretext
simulator|simulador, fingidor, imitador
simulatque|tan bon punt, tan aviat com
simulo|simular, fingir; fer-se passar per, reproduir, imitar, prendre la forma de; fer semblant
simultas|rivalitat, disputa, enemistat, pugna
simul|adv. alhora, al mateix temps, en companyia; conj. : tan bon punt, tan aviat com
sinape|mostassa
sincerus|sencer, complet, intacte; pur, natural, sense alterar; sincer, franc
sine|sense
singillatim|un per un, separadament
singularis|particular, exclusiu; únic, sol, singular; extraordinari, insòlit, excepcional
singularius|singular, únic; sol, separat
singuli|pl. sengles, una a cada un, un per un; individual
singultus|sanglot, singlot
sinister|esquerre; favorable, de bon auguri (segons el ritu romà); desfavorable, malastruc (segons el ritu grec); funest, desgraciat, immoral
sinistra|la mà esquerra
sino|deixar, deixar estar; permetre, consentir
sinuo|corbar, doblegar, tesar; arrodonir; excavar
sinus|plec (en una roba); falda, pit, si, cor; centre, interior; corba, sinuositat; cavitat, clot, ondulació; badia, golf
sin|però si, si al contrari
siparum|gàbia (del pal major d'una nau)
Sipylus|el mont Sipil (a Lídia)
siquidem|si en realitat, si és que; ja que, atès que
Sirena|Sirena (ésser mític mig au mig dona)
Siren|Sirena (ésser mític mig au mig dona)
sirpicus|Sirpic (nom d'home)
Sisenna|Sisenna (nom de família; historiador romà)
sisto|posar dret, erigir; fer comparèixer (en un tribunal); establir, col·locar, consolidar; fixar; aturar, parar, aturar-se
Sisyphus|Sísif (rei mític condemnat als inferns)
sitio|tenir set; estar àvid de, tenir set de; estar sec
sitis|set; desig, ànsia; aridesa
situs2|posició, situació; disposició, distribució; abandó, desús, inactivitat; podridura, descomposició, deixadesa, brutícia, rovell
situs|desat, dipositat, col·locat; construït, alçat; enterrat
sive|siue siue : (correl.) si o si, o o, ja sigui ja sigui
si|si, sempre que
smaragdus|maragda
sobrinus|cosí segon
sobrius|sobri, serè, que no ha begut; assenyat, moderat
soccus|borseguí, sandàlia, mena de plantofa o sabatilla duta pels comediants
socer|sogre
socialis|sociable, social; aliat, dels aliats (socialia, um : els assumptes dels aliats); nupcial, conjugal
societas|associació, agrupació, companyia (comercial o industrial), conxorxa (en un crim); aliança, pacte; societat, comunitat; afinitat
socio|associar, unir; compartir, posar en comú; combinar, acompanyar
socius2|company; soci, associat; aliat
socius|acompanyant, que acompanya; d'un aliat, aliat; comú, compartit (socius, ii : associat, aliat)
socordia|mandra, indolència, deixadesa; estupidesa
socors|deixat, mandrós, indolent; covard; estúpid
Socrates|Sòcrates (filòsof grec)
sodalicium|fraternitat, associació, bàndol polític; camaraderia, companyonia
sodalis|confrare, col·lega (en una fraternitat), sequaç (en una facció política); company, camarada
solaciolum|petit alleujament
solacium|consol, alleujament; compensació, indemnització
solamen|consol, alleujament, confort
solarium|rellotge de sol; terrassa, balcó
solatium|consol, alleujament; compensació, indemnització
solea|sandàlia; sola (d'animals); llenguado; premsa d'olives
solemnis|solemne, ritual, cerimonial; que se celebra un cop l'any, anual; acostumat, tradicional, habitual
soleo|soler, acostumar a; (+ cum o + ac.) frequentar, entendre's amb
solido|endurir, solidificar, consolidar, reforçar; soldar, unir
solidum|allò sòlid, allò ferm; terra ferma; material sòlid; la suma, la quantitat total
solidus|sòlid, massís, consistent, ferm; complet, sencer; real, segur
solitudo|solitud, abandonament; (+ gen. o ab) mancança, falta; aïllament, desert
solitum|costum, norma, allò habitual
solium|setial, tron; banyera
sollemne|cerimònia, ritu, solemnitat; costum, pràctica corrent
sollemnis|solemne, ritual, cerimonial; que se celebra un cop l'any, anual; acostumat, tradicional, habitual
sollemniter|solemnement, habitualment
sollers|hàbil, destre, expert, enginyós
sollertia|destresa, habilitat, enginy, astúcia
sollicite|amb sol·licitud, amb cura; ansiosament
sollicito|remoure, agitar, sacsejar; molestar, inquietar, atacar, pertorbar; subornar, seduir, incitar, revoltar; atreure, temptar, captivar
sollicitudo|inquietud, neguit, preocupació; cura, atenció
sollicitus|agitat, remogut, atrafegat; inquiet, neguitós, angoixós; sol·lícit, atent, acurat
solor|consolar, confortar; alleujar, mitigar
solstitialis|solsticial, del solstici d'estiu, estiuenc
solum|base, fonament; planta del peu, sola de sabata; sòl, terra; terreny; país, territori
solus|sol, sense companyia; abandonat, desert; únic
solutus|deslligat, solt; inconsistent, dispers; dèbil, deixat, descurós; tranquil; desimbolt, espontani, disbauxat
solvo|deslligar, desfer; obrir, desplegar; treure, llevar; alliberar, soltar; destruir; dissoldre; resoldre; pagar, saldar; complir
sol|sol; llum solar; dia; el Sol (divinitat)
somnium|somni, visió; quimera, fantasia
somnus|son, acte de dormir; ensopiment, mandra
sonax|sorollós, estrepitós, sonor
sonitus|soroll
sonorus|sorollós, sonor
sono|sonar, ressonar; fer sonar; pronunciar; cantar; significar
sons|culpable, criminal
sonus|so, soroll; paraula, parla; pronunciació, to
sophisma|sofisma
Sophocles|Sòfocles (tràgic grec)
sophos|bravo!, molt bé!
sopio|ensopir, adormir
sopor|sopor, son profund; ebrietat, torpor; narcòtic, beuratge soporífer
Soracte|el mont Soracte (prop de Roma)
sorbeo|xuclar, beure; absorbir
sordes|brutícia; vestits foscos (de dol), parracs; misèria, baixesa, escòria; mesquinesa, avarícia
sordido|embrutar
sordidus|brut, sòrdid, fosc, negre; ordinari, vulgar; insignificant, innoble; infame, ignominiós, avariciós
sororius|de germana, relatiu a una germana
soror|germana; (pl.) germanes de la mitologia (Parques, Muses, Fúries, etc.)
Sorrentum|Sorrent (ciutat de la Campània)
sors|bola, tauleta, palet (emprats en un sorteig); resposta d'un oracle; sorteig; porció, repartiment (en un sorteig); sort, destí; categoria
sortior|fer un sorteig; sortejar, assignar a sorts, elegir; obtenir en sort
sortito|per sorteig, a sorts
sospes|segur, sa i estalvi; favorable, propici
sospito|protegir
spado|eunuc, castrat
spargo|escampar, disseminar, sembrar; llançar, disparar; obrir, desplegar; dispersar, espargir; distribuir, propagar; ruixar, esquitxar
Spartanus|espartà, d'Esparta
spatiosus|espaiós, ampli, extens, llarg
spatium|pista, estadi, cursa; passeig; espai, lloc, extensió; distància; mida, dimensions; període, temps; termini, temps prescrit; interval (musical)
species|visió, espectacle; aspecte, aparença; bellesa; ostentació; forma externa; impressió; simulació, pretext; imatge, figura; classe, espècie
specimen|prova, signe, indici; model, exemple; manifestació, aparició
speciosus|bell, atractiu, vistós, magnífic; enganyós, engalipador
spectaclum|espectacle, vista, contemplació; representació, funció; (pl.) grades, seients (al circ o al teatre)
spectaculum|espectacle, vista, contemplació; representació, funció; (pl.) grades, seients (al circ o al teatre)
spectator|espectador, observador
specto|mirar, contemplar; examinar, provar, jutjar, considerar; estar orientat a; proposar-se, pretendre, tendir a; referir-se a, estar relacionat amb
speculatorius|d'observació, d'exploració
speculator|(militar) observador, espia, soldat de la guàrdia; investigador
speculor|vigilar, observar, espiar, explorar; albirar, advertir, aguaitar
speculum|mirall
specus|cova, caverna; forat, clot, túnel, canal
sperno|apartar, allunyar; menysprear, rebutjar, no fer cas de
spero|esperar, desitjar, dipositar esperances en; témer, presumir
spes|esperança, confiança; possibilitat, perspectiva
sphaera|esfera, bola
spica|espiga, punta, cabeça; l'Espiga (estrella de la constel·lació de la Verge)
spicifer|que porta espigues
spicio|mirar, observar, vigilar
spina|espina, punxa; arbust espinós, bardissa; neguit, subtilesa, qüestió espinosa; mur que dividia longitudinalment l'arena del circ
spinula|espinada petita
spira|espira, rosca (d'una serp); anell, espiral, rínxol
spiritus|aire; respiració, alè; alè de vida, vida; ànima, esperit; inspiració; disposició; orgull, arrogància
spiro|bufar; respirar; viure; exhalar, alenar; fer olor; aspirar a; estar inspirat
splendeo|brillar, resplendir, distingir-se, ésser eminent
splendico|brillar
splendidus|brillant, resplendent; esplèndid, magnífic; il·lustre, distingit; vistós, viu
splendor|brillantor, esplendor; magnificència, glòria, prestigi, distinció
spleniatus|cobert per un pegat
spolio|despullar; desposseir, privar; saquejar, espoliar, pillar
spolium|despulla, pell; (gralt. en pl.) botí, presa, despulles
spondeo|fer una promesa; comprometre's a, garantir, fer-se garant, prometre; prometre solemnement
spongia|esponja; cota de malla dels gladiadors
sponsalis|esponsalici, relatiu a la promesa de matrimoni (sponsalia, ium, n. : esposalles, prometatge)
sponsa|promesa, núvia
sponsio|promesa solemne, compromís; aposta
sponsor|fiador, garant
sponsus|promès, nuvi
spontaneus|voluntari, espontani
sponte|espontàniament, per pròpia voluntat, per la voluntat d'algú (mea, tua, sua sponte)
sportula|cabàs, cistellet; espòrtula (assignació diària de menjar o diners que el patró feia als seus clients)
spuma|escuma, salivera, bava
spumo|escumejar, fer o treure escuma, bavejar, salivejar
spurcus|brut, llardós, immund; corromput, miserable
sputator|persona que escup, escopidor
Sp|abreviatura de Spurius (Espuri)
squaleo|ésser rugós, tenir escames; ésser brut, descurat, desolat, infectat; estar de dol
squalidus|aspre, rugós, eriçat; brut, deixat, immund, fosc, desolat
squalor|rugositat; brutícia, descurança, dol, desolació
squameus|escamós
Stabiae|Estàbies (ciutat de la Campània)
stabilio|afermar, fixar, sostenir, consolidar
stabilis|que roman dret, estable, ferm; sòlid, segur; constant, regular; permanent, perdurable, incommovible
stabulo|tancar a l'estable, encorralar, engabiar; tenir l'estable, viure
stabulum|estable, cau; hostal, fonda, bordell
stadium|estadi (mida de longitud i lloc públic per exercitar-se en la cursa i en la lluita)
stagno|estar estancat, estanyar-se, embassar-se; (+ ac.) inundar, submergir
stagnum|estany, llac, bassa; aigües
Statilius|Estatili (nom de família)
statim|constantment; de seguida, immediatament, ja, just; (+ ut o + simul ac) tan bon punt que, tan aviat com; necessàriament, conseqüentment
statio|immobilitat, posició estàtica; parada, posta, estació, lloc; (militar) guarnició, destacament; guàrdia
stativa|campament estable
statua|estàtua
statuo|posar dret, fixar, erigir, alçar; col·locar; donar suport a; calcular; establir, instituir; decidir, decretar; pensar, creure
statura|estatura, talla
status|postura, posat, actitud; posició, situació; estat, condició; rang (en la societat)
stela|estela funerària
stella|estel, estrella
stercus|excrement, merda, fems
sterilis|estèril, infecund, improductiu; (+ gen. o + abl.) mancat de; infructuós, va
sterilitas|esterilitat, infecunditat; mala collita, carestia
sterno|estendre, escampar a terra; (+ abl.) cobrir; pavimentar; estirar, ajaçar; abatre, tombar, aplanar, derrotar; ensellar (un cavall)
sterquilinum|femer
Stertinius|Estertini (nom de família)
sterto|roncar
Stichus|Estic (nom d'esclau en una comèdia de Plaute)
stigmosus|estigmatitzat, cobert d'estigmes (marques de ferro roent)
stilla|gota
stillo|degotar, gotejar, (+ abl.) regalimar; (+ ac.) fer gotejar, destil·lar
stilus|punta, punxa, tija; punxó, estil (amb un extrem agut per a escriure en tauletes de cera, i l'altre en forma d'espàtula per a esborrar); escriptura; estil
stimulo|agullonar, burxar, turmentar; incitar, estimular, esperonar
stimulus|agulló, punxó, fibló; estímul
stipator|guàrdia, escorta
stipendiarius|mercenari, soldat a sou; tributari, sotmès a un impost
stipendium|paga, estipendi; campanya, servei militar; impost, tribut
stipo|amuntegar, apilonar; apilar amb (+ abl.), envoltar estretament, omplir, atapeir
stips|monedeta, òbol; ofrena, almoina
stipulor|exigir una estipulació, demanar un compromís, demanar com a garantia
stirps|tronc, arrel; (pl.) plantes; origen, font; estirp, llinatge; descendència, successió, fill
Stoicus|estoic
stola|vestit, estola (vestit ampli i llarg de les matrones)
stolidus|estúpid, neci
stomachor|enfadar-se, irritar-se, (+ cum) estar enutjat amb
stomachosus|irritable, irascible, geniüt, irritant, enutjós
stomachus|estómac; esòfag; gust; humor, ànim, irritació, mal humor
sto|estar dret; dreçar-se, alçar-se; estar quiet; resistir; perseverar; ésser fidel; estar decidit; estar situat; dependre de; costar
Strabo|Estrabó (geògraf grec)
strages|devastació, ruïna, estrall, carnatge; restes, enderroc, runa, amuntegament
stramentum|palla, jaç de palla; (pl.) guarniments
strangulo|estrangular, escanyar; ofegar, asfixiar; estrènyer, reprimir (la veu o un so)
Stratonicus|Estratonic (músic grec)
stratum|cobrellit, matalàs, llit; terra pla, paviment
strenue|enèrgicament, valerosament, ràpidament
strenuus|valent, enèrgic; llest, diligent, decidit; turbulent, sediciós
strepitus|estrèpit, soroll, so; cridòria, xivarri, rebombori
strepo|fer soroll, ressonar, retrunyir; fer xivarri, remorejar
strideo|cruixir, grinyolar, espetegar, xisclar, brunzir
stridor|estridor, grinyol, xerric, brunzit, xiscle
stridulus|brunzent, estrident
strigilis|estríjol (raspall per netejar la pell després del bany)
stringo|estrènyer, prémer; podar, esporgar; desembeinar, empunyar; rascar, esgarrinxar, vorejar, tocar lleugerament
Stronnius|Estronni
strophium|sostenidor (faixa qui usaven les dones per sostenir els pits); diadema; corda
strues|pila, amuntegament
struix|pila, munt
struo|disposar, posar en ordre (sobretot en capes per construir alguna cosa); edificar; organitzar; compondre; tramar
studeo|afanyar-se, dedicar-se amb afany a, procurar per, proposar-se, desitjar; (+ dat.) ésser partidari de, afavorir; estudiar
studiose|amb aplicació, amb afany, atentament, apassionadament
studiosus|afeccionat a, amant de, afanyós; estudiós, aplicat; lleial, partidari
studium|afany, interès, inclinació, desig; propòsit, objectiu, ocupació; devoció, adhesió, partidisme; estudi, coneixement
stultitia|ximpleria, estultícia, bajanada
stultus|ximple, estúpid, neci
stupefacio|deixar estupefacte, atordir
stupeo|restar aturat, immòbil, paralitzar-se; astorar-se, restar atònit
stupidus|immòbil, parat, estupefacte, embadalit, atònit, ximple, estúpid
stupor|entumiment, insensibilitat; atordiment, estupor, perplexitat, estupidesa
stuppeus|fet d'estopa
stupro|violar, estuprar, embrutar, profanar
stuprum|deshonor, vergonya, violació, infàmia, adulteri
sturnus|estornell
Styga|Estix (riu dels infers)
Stygius|de l'Estix (riu dels Inferns), estigi, infernal, funest
suadeo|aconsellar, recomanar, defensar, advocar per; incitar, induir a
suapte|sua
suasorius|suasori, persuasiu (suasoria, ae, f. : discurs retòric per persuadir)
suasor|conseller, exhortador, assessor, advocat, defensor
suave|agradablement
suavisaviatio|actió de fer dolços petons
suavis|dolç, plaent, suau; encantador, agradable
suavitas|suavitat, agradabilitat, dolçor; encant, encís
suaviter|comparatif de suave : suaument, dolçament, plaentment; encantadorament, agradablement
subaudio|(+ Dat.) obeir, escoltar; (+ ac.) sobreentendre
subblandior|(+ Dat.) afalagar, adular de manera insidiosa
subdole|insidiosament, astutament, traïdorament
subdolus|enganyós, astut, artificiós, fals
subdomo|sotmetre, dominar, domesticar
subdo|posar sota; sotmetre; infondre; insinuar; reemplaçar, suplantar, substituir amb enganys
subduco|pujar, aixecar; endur-se, resguardar, sostreure; calcular, ponderar
subeo|anar o venir o passar per sota; apropar-se, atansar-se, atènyer, pujar; entrar, penetrar; suportar, sofrir; substituir; créixer
subflavus|rossenc
subicio|posar sota; posar sota la consideració de, mostrar a; sotmetre a, fer dependre, lliurar; enlairar; afegir; proporcionar, suggerir; substituir
subigito|escalfar, exitar, engrescar, afalagar
subigo|fer pujar, empènyer; posar sota, amansir, domar; sotmetre, forçar; estovar, donar forma
subinde|immediatament després, de seguida, de tant en tant, sovint
subito|de sobte, inesperadament, de seguida
subitus|sobtat, imprevist, precipitat, improvisat
subjaceo|estar situat sota, al peu de; estar sotmès a
subjector|falsificador
subjicio|posar sota; posar davant, mostrar a; sotmetre a, fer dependre, lliurar; enlairar; afegir; proporcionar, suggerir; substituir
subjungo|junyir, enganxar, subjugar, subordinar; col·locar sota; afegir
sublabor|esfondrar-se, escolar-se, esmunyir-se, esvanir-se, esquitllar-se
sublatus|agut, elevat, enorgullit, arrogant
sublego|collir de terra; sostreure, arrabassar; escoltar d'amagat; designar (per a cobrir un lloc vacant)
sublevo|aixecar, alçar, sostenir; alleujar, mitigar; ajudar, afavorir
sublimis|alt, elevat, enlairat, il·lustre, sublim
sublimo|elevar, enlairar, glorificar
subluo|rentar per sota
submergo|enfonsar, submergir, engolir
subministro|fornir, procurar, subministrar
submitto|deixar créixer, produir; elevar, alçar; posar, col·locar sota, baixar, calmar; sotmetre, subordinar; trametre, enviar un substitut
submorosus|una mica sorrut, càustic
submoveo|apartar, allunyar, dissipar; repel·lir, rebutjar, expulsar, excloure, dissuadir
subnato|nedar per sota
subnixus|repenjat, recolzat, sostingut per, confiat
subobscure|una mica obscur
suboles|brot, fruit, descendent, descendència, generació
suborno|equipar, proveir, guarnir, preparar en secret, subornar
subrepo|esmunyir-se, esquitllar-se, avançar a poc a poc, d'amagat, insinuar-se, sorprendre
subrideo|somriure
subripio|furtar, pispar, sostreure, dissimular
subrogo|nomenar, elegir una persona en substitució d'una altra
subruo|minar, soscavar, esfondrar, debilitar
subscribo|escriure al peu; anotar, consignar; signar, subscriure, donar suport a
subsellium|seient baix, escó (del senat, del teatre, dels tribuns)
subsequor|seguir de prop, venir a continuació; acompanyar, succeir, derivar-se (com a conseqüència); seguir l'exemple de
subsidiarius|de reserva
subsidium|tropa de reserva, reforç, ajut; recurs, empara, protecció, refugi
subsisto|resistir, sostenir, afrontar; socórrer; aturar-se, cessar; restar, romandre
substerno|estendre a sota, posar com a jaç; sotmetre, subordinar; recobrir
substituo|substituir, reemplaçar, nomenar com a hereu substitut; imaginar
substrepens|xiuxiuejant
substruo|construir sota terra, construir des de la base, fonamentar
subsum|ésser, haver-hi sota, amagar-se, romandre, subsistir; haver-hi al fons, a la base, servir de justificació; ésser a prop, a l'abast
subterhabeo|menystenir
subter|a sota, per sota ; prep. + ac. o + abl. : sota
subtilis|fi, subtil, prim; delicat, exquisit, sagaç, minuciós, rigorós
subtraho|treure, endur-se de sota, esfondrar-se, soscavar; retirar, apartar, sostreure, suprimir, privar de, ometre; furtar, prendre
subtus|davall, a sota
subula|alena (punxó)
subulcus|porquerol
suburbanum|propietat als afores de Roma, mas
subvecto|transportar, carretejar
subveho|transportar, traslladar cap amunt
subvenio|venir en ajut, socórrer, protegir, emparar, posar remei a; venir al pensament, acudir-se
subverto|fer caure, tombar, subvertir, capgirar; destruir, arruïnar
sub|(+ abl.) sota, al peu de, en el moment de, durant, en temps de; (+ ac.) sota, al peu de (amb idea de moviment), cap a, després
succedo|posar-se sota, ajupir-se, incloure's dins; acostar-se, estendre's fins; pujar; prendre part; substituir; seguir; reeixir
succendo|incendiar, calar foc a, atiar
successor|successor, hereu, substitut
successus|aproximació, arribada, manera d'avançar, èxit, reeixida
succingo|arromangar; cenyir, subjectar amb un cinyell; proveir, equipar, protegir, envoltar
succlamo|respondre cridant, aclamar
succollo|carregar-se, portar sobre l'espatlla
succresco|créixer, rebrotar, prendre el relleu de
succumbo|caure, esfondrar-se, acoblar-se amb; cedir davant, sotmetre's, sucumbir, deixar-se abatre
succurro|passar per sota, estendre's al peu de; córrer en ajut de, socórrer, remeiar, afrontar; acudir-se, venir al pensament
succussus|sacsejada, sotrac
sucus|suc, secreció, poció, infusió; saba, força vital, vida; substàncies nutritives
sudarium|mocador
sudor|suor, transpiració, humitat; esforç, suada
sudo|suar, traspuar, humitejar-se, degotar; esforçar-se, guanyar amb la suor
sudus|sec, serè, sense pluja (sudum, i, n. : cel serè)
Suebus|sueu, dels sueus (poble germànic)
suesco|(+ dat.) acostumar-se, avesar-se; (+ ac.) soler, acostumar
Suessa|Suessa (ciutat de la Campània) anomenada també Suessa Aurunca
Suessiones|els suessions (poble gal)
suffero|oferir, presentar; suportar, sofrir
Suffetius|Sufeci
sufficienter|suficientment, adequadament
sufficio|fornir, proporcionar; designar, substituir; impregnar; bastar, ésser suficient; ésser capaç de
suffigo|fixar a sota, collar per sota, clavar
suffio|fumigar, desinfectar, perfumar; escalfar
suffoco|escanyar, ofegar, estrènyer
suffodio|excavar per dessota, minar, soscavar, travessar
suffragium|sufragi, vot, votació, decisió; influència, suport, favor
suffundo|abocar, afegir; rajar, sorgir, escampar, estendre; banyar, inundar, amarar
Sugambri|els sicambres (poble germànic)
suggero|amuntegar, acumular sota; erigir; posar a continuació; proporcionar; suggerir
suggestus|elevació, plataforma, estrada, tribuna, pila, munt
suggredior|acostar-se, atènyer sense ser vist; atacar, assaltar
sulcus|solc, llaurada, rasa, clot, rastre, arruga
Sullanus|de Sul·la (dictador romà)
Sulla|Sul·la (dictador romà)
sulphuratum|fusta sulfurada, fum sulfurós
Sulpicius|Sulpici (nom de família)
sulpur|sofre
sultis|si uultis
sumen|mamella de truja
summas|del rang més alt
summa|suma, total; conjunt, totalitat, l'essencial, la culminació
summisse|d'una manera suau, humilment, submissament
summissus|baix, abaixat, poc intens, suau, submís, humil
summus|el més alt; extrem, darrer, màxim, el major, suprem; el més il·lustre, el principal; complet, total, sencer
sumo|prendre, agafar; posar-se; emprendre; procurar-se, obtenir; triar; adoptar, admetre, acceptar; afrontar, assumir, proposar-se
sumptuarius|de despeses
sumptuosius|amb grans despeses
sumptuosus|costós, sumptuós, fastuós
sumptus|despesa, cost, càrrec, recursos
sum|ésser, estar; haver-hi; existir; esdevenir-se; trobar-se
suopte|suo
supellex|mobiliari, vaixella, estris, recursos, bagatge
superabilis|accessible, franquejable, superable, vencible
superbe|orgullosament, amb arrogància
superbia|orgull, arrogància, magnificència
superbio|enorgullir-se, envanir-se
Superbus2|Superbe (sobrenom d'un Tarquini, últim rei de Roma)
superbus|orgullós, ufanós, arrogant, altiu; gloriós, magnífic, esplèndid
supercilium|cella; orgull, altivesa
superfluo|vessar, desbordar-se, sobrar, sobreabundar; (+ ac.) escapar-se a
superfundo|abocar a sobre, escampar a sobre; cobrir, envoltar; (pass. o refl.) vessar-se, sobreeixir, estendre's
superincido|caure al damunt de
superior|més alt, més elevat, superior; anterior, precedent; més gran
superius|més amunt; (neutre de superior) més alt, més elevat, superior; anterior, precedent; més gran
superne|per dalt, per damunt, cap amunt, des de dalt, a sobre
supero|deixar enrere, traspassar; elevar-se, dreçar-se; sobrepassar, superar, avantatjar; vèncer, derrotar, prevaler; sobreviure; abundar, sobrar; quedar per fer
supersedeo|seure sobre, estar posat al damunt de; abstenir-se de, renunciar a, suprimir
superstagno|desbordar-se formant estanys, embassar-se
superstes|supervivent, que sobreviu, durador; testimoni; que es dreça al damunt (d'un enemic vençut)
superstitio|superstició, creença, pràctica supersticiosa, temor supersticiós
superstruo|bastir, construir al damunt
supersum|restar, quedar; sobreviure; haver-n'hi prou, sobrar; sobrepassar, ésser superior; assistir, donar suport
superurgens|que fa pressió des de dalt
superus|de dalt, superior, terrenal, d'aquest món; (m. subst.): els déus del cel; (n. subst.) les regions celestials, els astres
supervacuus|superflu, innecessari, inútil
supervenio|llançar-se sobre; (+ ac.) cobrir, estendre's sobre; (+ dat.) atènyer, ajuntar-se a; arribar; sobrevenir, sorprendre
super|(+ abl.) sobre, damunt, al damunt de, a propòsit de; (+ ac.) sobre, damunt, al damunt de, a la vora de, més enllà de, durant, a més de
supino|ajeure (d'esquena a terra), inclinar enrere, arrufar
supinus|ajagut d'esquena, supí, girat cap amunt, inclinat enrere; orgullós; indolent, indiferent
suppedito|(+ dat.) bastar, haver-n'hi prou, ésser disponible; (+ ac.) proporcionar en quantitat suficient, proveir; sufragar
suppeto|ésser disponible, haver-hi a disposició; ésser suficient, bastar
supplementum|suplement, complement, provisió, reforç
suppleo|omplir fins a dalt, completar, cobrir; afegir; suplir, reemplaçar, omplir; satisfer
supplex|suplicant, que suplica
supplicatio|pregueres públiques, acció de gràcies
suppliciter|amb actitud suplicant, en to de súplica, humilment
supplicium|súplica, ofrena (propiciatòria), reparació, expiació; càstig, pena, turment, suplici
supplico|suplicar, pregar, adreçar súpliques; fer sacrificis, retre culte
suppono|posar sota; posar després; sotmetre, subordinar, exposar a; posar en comptes de, suplantar, fer passar per bo
suppositio|col·locació sota, incubació; suposició, suplantació
suppostus|sotmès
supprimo|aturar, fer cessar, contenir, reprimir, ofegar; enfonsar, esfondrar; distreure, ometre, amagar, suprimir
supra|a sobre, més; prep. + ac. : sobre, damunt, al damunt de, més de, abans de, més enllà de
supremus|el més alt, darrer, últim; decisiu
suptilitas|finor, agudesa, enginy, sagacitat, subtilesa, precisió, simplicitat
surdus|sord, insensible; apagat, poc perceptible, ignorat
surgo|aixecar-se, posar-se dret, llevar-se; pujar, dreçar-se, sobresortir; sorgir, brollar, créixer
Surrentum|Sorrent (ciutat de la Campània)
surripio|furtar, pispar, sostreure, alliberar, robar, plagiar, dissimular
sursum|amunt, cap amunt, dalt
Surus|siri, de Síria
susceptus|client d'un advocat
suscipio|entomar, agafar des de sota; reconèixer (un fill), engendrar; acollir, emparar, adoptar; encarregar-se de; emprendre; suportar
suscito|aixecar, alçar, bastir, fer aixecar; desvetllar, estimular, atiar, impel·lir, suscitar
suspecto|esguardar, alçar els ulls vers; desconfiar, malfiar-se de
suspendium|penjament, acció de penjar-se
suspendo|penjar, suspendre; aixecar, enlairar; sostenir, apuntalar, posar, dipositar; mantenir en suspens, interrompre
suspensus|suspès, flotant, solt, lleuger; dependent, subordinat; a l'expectativa, incert, indecís
suspicio|sospita, recel, malfiança, temença, pressentiment, indici
suspicor|imaginar-se, conjecturar, suposar, sospitar
suspiritus|sospir profund, ofec
suspirium|sospir, panteix, asma, respir
sustento|sostenir, aguantar; mantenir, sustentar, conservar; ajudar, assistir, prestar suport a, encoratjar; resistir, suportar, retenir
sustineo|sostenir, aguantar; mantenir, sustentar; donar suport a, encoratjar, confortar; resistir, suportar; assumir, gosar; aturar; ajornar
susurrus|xiuxiueig, rumor, murmuri, remor
sus|porc, truja
sutor|sabater, ataconador
suus|adj. : seu; pronom : el seu
sybotes|porquerol
Syene|Siene (ciutat de l'Alt Egipte, cèlebre pel seu granit roig)
syllaba|síl·laba; (pl.) versos
symbola|escot (diners que posen per igual els qui mengen junts), quota, pagament
Symmachus|Símmac
symphonia|concordança, harmonia (de sons), orquestra, conjunt de músics o cantaires
Syphax|Sífax (rei de Numídia)
Syracusae|Siracusa (ciutat de Sicília)
Syracusanus|siracusà, habitant de Siracusa (ciutat de Sicília)
Syria|la Syrie
Syrus|siri, de Síria
S|saluda
tabellarius|regulador del vot, relatiu als vots; correu, relatiu a les cartes
tabella|tauler, taula, placa; pintura; tauleta d'escriure, escrit, carta, lletra, document; tauleta de votació, cèdula (de vot)
tabernaculum|tenda
taberna|cabana, caseta, botiga, parada, fonda, hostal, taverna
tabesco|consumir-se, afeblir-se, minvar, fondre's, podrir-se, descompondre's
tabes|decandiment, consumpció, malaltia; corrupció, putrefacció, dissolució, líquid, humor, secreció
tabula|taula, tauló; pintura; tauler (de joc, d'anuncis), placa; tauleta d'escriure, llista de vots; (pl.) registres de comptes, document, contracte, arxiu
tabum|sang corrompuda, pus, suc, verí; pesta
tacedum|calla!
taceo|callar, guardar silenci; (+ ac.) ometre
Tacfarinas|Tacfarinas (cap númida)
taciturnitas|silenci, acció de guardar silenci, reserva, discreció, taciturnitat
taciturnus|taciturn, silenciós, callat, mut
tacitus|silenciós, callat, silent, quiet, mut, discret, sord (un so); tàcit, implícit, no escrit, sense comentari; secret, ocult
tactus|toc, contacte, tacte; acció, influència
taeda|teia, fusta de pi, resina de pi; torxa, falla, torxa nupcial, noces
taedet|(+ gen. de cosa i + ac. de persona afectada) enfastidir, fastiguejar, avorrir, enutjar; (sense ac.) fer fàstic, causar enuig
taedium|tedi, avorriment, aversió, enuig; molèstia, incomoditat
Taenarius|de Tènar (ciutat de Lacònia)
Taenarum|el mont Tènar (sovint en plural : Taenara, orum, n.)
taeter|repugnant, repulsiu, horrible, abominable, detestable, infame
Tagus|el Tagus (riu, avui Tajo)
talaria|talars (calçat alat, característic, sobretot de Mercuri), taloneres (instrument de tortura)
talentum|talent (unitat de pes i monetària grega)
talis|tal, semblant, de tal mena; (talis qualis) : tal com
talitrum|ditada, cop donat amb els artells de la mà
talus|turmell, taló; (pl.) osset, dau, taba
tamdiu|durant tant de temps; (tamdiu quamdiu, quam, dum, donec, ut) tant de temps com, mentre, fins que, que
tamen|així i tot, tanmateix, malgrat tot
tametsi|encara que, per bé que, i tanmateix, però
tamquam|com, igual que; per exemple; una mena de, quelcom semblant a, com aquell qui diu, diguem-ne; (tamquam si) com si, de la mateixa manera que si
tam|(+ adj., + verb, + adv.) tan, talment, tant, com; (tam quam) tan com, de la mateixa manera que; (corr. consecu. tam ut, quin, qui) tan que, fins a un tal extrem que
Tanaquil|Tanàquil (muller de Tarquini)
tandem|doncs, en fi, finalment
Tanfana|Tanfana (divinitat germànica)
tango|tocar, palpar, fregar; colpejar; ésser a tocar de; emportar-se; tastar; enganyar, estafar; arribar, atènyer; commoure; tractar de
tanquam|com, igual que; per exemple; una mena de, quelcom semblant a, com aquell qui diu, diguem-ne; (tamquam si) com si, de la mateixa manera que si
Tantalus|Tàntal (heroi castigat als inferns)
tantillum|una quantitat tan petita, tan poc
tantisper|mentrestant, de moment, durant tot aquest temps
tanto|(+ comparatius o expressions de comparació) talment, tant
tantulum|una quantitat tan petita, tan insignificant
tantulus|tan petit, per petit que sigui
tantumdem|igual quantitat, exactament un altre tant, igualment
tantummodo|solament, només
tantum|tant, talment, fins a tal punt; solament, només; (tantum non) gairebé, pràcticament
tantundem|igual quantitat, exactament un altre tant, igualment
tantus|tan gran, tan considerable, tan important; (tantus quantus) tan gran com; (tantus ut) tan gran que
tarditas|lentitud, retard, ineptitud, curtedat (d'enteniment)
tardo|retardar, alentir, contenir; destorbar, impedir; reprimir, refrenar, cohibir, esmorteir; tardar
tardus|lent, pausat; feixuc, enutjós, interminable, tardaner; curt, obtús (d'enteniment); tardà, que s'esdevé tard
Tarentinus|tarentí, de Tarent (ciutat de Calàbria)
Tarpeia|Tarpeia (noia romana que va lliurar Roma als sabins)
Tarquinia|Tarquínia
Tarquiniensis|de Tarquínia (ciutat d'Etrúria)
Tarquinius|Tarquini (rei etrusc de Roma)
Tarraconensis|tarraconense, de la Tarraconense; Tarraconense (província d'Hispània)
Tartara|Tàrtar (regió més profunda dels inferns)
Tartareus|del Tàrtar (regió més profunda dels inferns), infernal
Tartarus|Tàrtar (regió més profunda dels inferns)
Tascus|Tasc
Tasgetius|Tasgeci
Tatius|Taci (rei sabí)
Taunus|Taune (serralada i ciutat de Germània)
taureus|de toro, de cuir
taurus|toro
taxus|teix (arbre)
Taygetus|el mont Taíget (del Peloponnès)
tectum|teulat, teulada, coberta, sostre; edifici, casa, aixopluc, recer, cau, niu
tecum|amb tu
tegimentum|coberta, embolcall, protector, funda, protecció, empara
tegimen|coberta, cobert, protecció, refugi; vestit, parrac; cuirassa, casc, gambera, escut; pell, pellofa, closca
tegmen|coberta, cobert, protecció, refugi; vestit, parrac; cuirassa, casc, gambera, escut; pell, pellofa, closca
tego|cobrir, recobrir, embolcallar, colgar; protegir, defensar, voltar; amagar, dissimular, disfressar, no mostrar
tegula|teula, teulada
tegumentum|coberta, embolcall, protector, funda, protecció, empara
tegus|esquena, llom (d'animal)
tela|tela, teixit, teranyina, ordit, trama
Telephus|Tèlef (fill d'Hèrcules)
tellus|terra, sòl, terra ferma, terreny, contrada, país
telum|arma llancívola, projectil, dard, fletxa, tret; arma
temerarius|fortuït, accidental, aventurat; irreflexiu, temerari, insensat, agosarat, imprudent
temere|irreflexivament, temeràriament, a la lleugera, perquè sí, casualment
temeritas|temeritat, imprudència, gosadia, lleugeresa, inconsistència; atzar
temero|deshonrar, profanar, violar, ultratjar, embrutar, tacar
Temnii|els habitants de Temnos (ciutat d'Eòlia)
temperamentum|barreja, mescla, combinació; equilibri, moderació, mesura
temperantia|moderació, mesura, temprança, sobrietat, continència, equilibri
temperatura|composició, aliatge, mescla proporcionada; consistència; temperatura
temperatus|temperat (clima); moderat, normal; assenyat, prudent, contingut
temperi|a temps, al moment oportú
tempero|obrar amb moderació, dominar-se; ésser moderat, usar amb mesura, dominar; evitar, abstenir-se; moderar, regular, allunyar de l'excés de; combinar; governar
tempestas|temps, període, època; estat de l'atmosfera, mal temps, tempesta; trastorn, trasbals
templum|temple; espai sagrat, indret consagrat; espai, regió, contrada
temporalis|temporal
temptamen|intent, temptativa, esforç, prova
tempto|palpar, tocar, grapejar; posar a prova, comprovar, explorar, examinar, assajar; intentar guanyar-se, instigar; intentar; atacar, assaltar, afectar; desafiar
tempus|temps, moment, data, instant, període de temps, època; ocasió, oportunitat, moment oportú; circumstàncies, situació
temulentus|embriac
tenax|tenaç, difícil de desadherir, arrapadís, enganxós; ferm, sòlid, consistent; capaç de retenir; aferrat a, avar; constant, inflexible, obstinat, implacable
tendo|estendre, desplegar; oferir; preparar, dreçar; estirar, tibar; dirigir, encaminar; estendre's, atènyer; esforçar-se, intentar
tenebrae|tenebres, foscor; nit; ceguesa, ofuscació; mort; presó; confusió; tenebres en l'esperit o l'enteniment
tenebrosus|tenebrós, fosc, llòbrec, obscur
Tenedos|Tènedos (illeta davant de Troia)
Tenedus|Tènedos (illeta davant de Troia)
tenellus|tendre, delicat, tou de caràcter
teneo|agafar, subjectar, sostenir; estrènyer, abraçar, contenir; arribar a, atènyer, aconseguir; ocupar; dominar; tenir, posseir; guardar, conservar; persistir; insistir en; detenir, retenir; mantenir; comprendre
teneritudo|tendresa, flongesa
tener|tendre, delicat, tou, flonjo, fràgil; jove; sensible, refinat
tentorium|tenda
tenuis|prim, fi, lleuger, magre; estret; fluid; tènue; poc, escàs, petit, breu; feble, dèbil; pobre, humil; subtil, refinat
tenuitas|primesa, finor, magresa; tenuïtat, lleugeresa, fluïdesa, claredat; escassesa, pobresa, frugalitat; subtilesa, simplicitat
tenuo|aprimar, amagrir; reduir, atenuar, rebaixar; aclarir, esvair, dissipar
tenus|(+ gen. o + abl. posposada) fins a; només en, únicament pel que fa a
tepeo|ésser tebi, temperat, càlid; sentir-se indiferent
tepesco|escalfar-se, entebeir-se
tepidus|tebi, temperat, càlid; indiferent
tepor|tebiesa, escalfor; fredor, manca d'entusiasme
terdeciens|tretze vegades
terebro|foradar, perforar
Terentia|Terència (muller de Ciceró)
Terentius|Terenci (nom de família; comediògraf llatí)
teres|arrodonit, rodó, tornejat, ben proporcionat, elegant, fi
tergeo|fregar, netejar, polir, eixugar; expiar; corregir
tergiversor|cercar un subterfugi, una escapatòria, tergiversar, eludir, vacil·lar
tergo|fregar, netejar, polir, eixugar; expiar; corregir
tergum|esquena; la part posterior, l'altre costat; pell, cuir; superfície
tergus|esquena; pell, cuir
terminus|fita, terme, límit, frontera, fi
ternus|tres cada un, tres a cadascun, tres cada vegada
tero|fregar, refregar; batre, triturar, esclafar; gastar, deteriorar; emprar sovint; freqüentar; consumir, esmerçar
Terrasidius|Terrasidi
terra|el planeta Terra; el món, la terra; terra ferma; sòl, terreny; contrada, país
terrenus|de terra, terrós, de terra ferma, terrestre
terreo|espantar, aterrir, esglaiar; impedir, dissuadir
terrestris|de la terra, terrestre, terrenal
terribilis|terrible, espantós, temible
terrifico|aterrir, terroritzar
terrificus|terrorífic, aterridor, terrible, terrífic
territo|espantar, aterrir, intimidar
terror|por, terror, esglai; notícia esfereïdora
tersus|net, pulcre, polit; refinat, elegant, acurat
tertio|terçar (fer la tercera llaurada de l'any), articular al tercer intent
tertius|tercer, afegit a uns altres dos
ter|tres vegades
tessera|peça quadrada o cúbica; dau; tauleta, téssera, contrasenya, consigna
testamentum|testament
testimonium|testimoniatge, declaració, testimoni, prova
testis|testimoni
testor|invocar com a testimoni, apel·lar a, conjurar; atestar, declarar; palesar, demostrar, testimoniar; fer testament
testudo|tortuga, closca de tortuga, carei, incrustacions de carei; lira; tortuga (coberta que els soldats formaven amb els escuts); teulada
Tethys|Tetis (deessa marina)
tetrarcha|tetrarca (governador de la quarta part d'un reialme o reietó de certs territoris sota domini romà a la part oriental de l'imperi)
Teucria|Troàde (regió de Troia)
Teucri|els troians
Teutoburgiensis|de Teutoburg (ciutat de la Pannònia inferior)
Teutoni|els teutons (poble germànic)
texo|teixir, entrellaçar, trenar; bastir, construir; redactar, compondre
textilis|teixit, fet de teixit, fet de roba, trenat, entrellaçat
textum|teixit, roba, textura, contextura, estructura
Thais|Tais (nom de cortesana grega o romana)
thalamus|cambra, apartament, estatge; cambra nupcial, tàlem, casament, noces
Thaliarchus|Taliarc (nom d'home)
theatralis|del teatre, teatral; fals, histriònic
theatrum|teatre, públic del teatre, escenari
Thebae|Tebes (ciutats de Grècia i d'Egipte)
thensaurus|tresor, riqueses, cambra del tresor; dipòsit, magatzem
Theophilus|Teòfil
thermae|termes
Thermodontius|del Termodont (riu de l'Àsia Menor)
thesaurus|tresor, riqueses, cambra del tresor; dipòsit, magatzem
Theseus|Teseu (rei mític d'Atenes)
Thespiae|Thespiae, arum : Tèspies (ciutat de Grècia)
Thessalicus|tèssal, de Tessàlia (regió del nord de Grècia)
Thessalus|tèssal, de Tessàlia (regió del nord de Grècia)
thiasus|tias (dansa en honor de Bacus)
Thoria|(lex Thoria) la llei Tòria
Thorius|Tori (nom de família; tribú de la plebs)
Thracia|Tràcia (regió dels Balcans)
Thracius|traci, de Tràcia (regió dels Balcans)
Thraecius|traci, de Tràcia (regió dels Balcans)
Thraex|traci, de Tràcia (regió dels Balcans); traci (gladiador)
Threicius|traci, de Tràcia (regió dels Balcans)
Thymoetes|Timoetes (nebot de Príam)
thyrsiger|portador del tirs (bastó guarnit d'heura o de fulles de parra, atribut de Bacus);
thyrsus|tirs (bastó guarnit d'heura o de fulles de parra, atribut de Bacus); inspiració
Tiberinus|el Tíber (riu de Roma)
Tiberis|el Tíber (riu de Roma)
Tiberius|Tiberi (prenom romà; emperador romà)
tibia|flauta, caramella; tíbia, canyella (part anterior de la cama)
tibicen|flautista
Tib|abreviatura de Tiberius (Tiberi)
tignum|biga, tauló, post
Tigranes|Tigranes (rei d'Armènia)
tigris|tigre, pell de tigre
Tigurinus|Tigurí (cantó helvètic)
Tillius|Til·li
timendus|temible, espantós
timeo|tenir por; (+ dat., pro o de) tenir por per, estar preocupat per; témer, malfiar-se de, tenir por de, que
timidus|tímid, poruc, apocat, prudent, cautelós
Timoneus|de Timó (misantrop atenès
timor|temor, aprensió, por; terror, causa de temença, de preocupació
tingo|banyar, submergir, mullar; amarar, impregnar; tenyir
tinguo|banyar, submergir, mullar; amarar, impregnar; tenyir
tinnio|dringar, retrunyir, fer un so metàl·lic, xiular (les orelles); xisclar
tinnitus|dring, so metàl·lic, retruny, xiulet (de les orelles)
tintino|dringar, xiular (les orelles)
Tiro2|Tiró
tiro|soldat novell, recluta; principiant, novell, novici
Titidius|Titidi
Titius|de Tici
titubo|fer tentines, tentinejar, trontollar; vacil·lar, titubejar; ensopegar, equivocar-se, embarbussar-se, quequejar
titulus|inscripció, placa, làpida, rètol, anunci; títol, encapçalament (d'un llibre, d'un capítol); nom, denominació; pretext, excusa; títol d'honor, fama, reputació
Titus|Titus, Tit
Ti|abreviatura de Tiberius (Tiberi)
Tmolus|Tmolus (ciutat de Lídia)
togatulus|clientet
togatus|vestit de toga, togat; civil, ciutadà romà; (fabula togata) comèdia togada, de tema romà
toga|toga (vestit del ciutadà romà); vida civil, societat civil, pau, autoritat civil; condició de romà, poble de Roma
togula|petita toga
tolerabilis|sofert, resistent, suportable, tolerable, acceptable, passable
tolero|aguantar, sostenir, sustentar, mantenir; suportar, tolerar, resistir a
tollo|aixecar, alçar, fer créixer; enlairar, enaltir, encoratjar; pujar; collir; emportar-se, agafar; suprimir, descartar
Tolosates|els tolosans (de Tolosa)
tolutim|al trot
tomaclum|salsitxa, botifarra
tondeo|tallar el cabell de, afaitar, rapar, esquilar; podar, esporgar, retallar, segar, pastorar; devorar
tonitrus|tro, estrèpit
tonsorius|de barber
tonsor|barber, perruquer
tonstricula|dim. de tonstrix, -icis (barbera, perruquera)
tormentum|corda, cable; tortura, turment, dolor
torpeo|estar encarcarat, restar paralitzat, atordit, esbalaït; estar ensopit, adormit, restar quiet, immòbil, inactiu, afeblir-se
torqueo|torçar, retòrcer; torturar, turmentar; girar, fer virar (el rumb); corbar, doblegar; fer rodar, fer girar; llançar
torquis|collar; garlanda
torrens|ardent; impetuós, torrencial
torreo|abrusar, torrar, cremar, rostir, coure; assecar, dessecar
torridus|abrusat, torrat, rostit, abrusador, tòrrid
tortus|cargolat, enroscat, arrissat, sinuós, corbat
torus|fil, cordill; protuberància, prominència; coixí, màrfega, llit (triclini, conjugal, funerari)
torvus|malcarat, sorrut, ferotge, feroç, despietat, salvatge, esfereïdor
totidem|el mateix nombre de, tants, els mateixos; (correl. totidem quot, quantum, atque) el mateix nombre de que
totiens|el mateix nombre de vegades, tantes vegades, tan sovint; (correl. totiens quotiens) tantes vegades com
totus|tot, sencer, la totalitat de, íntegre; tan gran, igual
tot|tants, aquest nombre de, el mateix nombre de, un nombre tan gran de; (correl. tot quot) tants com
toxicum|verí, metzina
trabea|tràbea (vestit curt de cerimònia, totalment de porpra o bé blanc amb franges de porpra)
trabs|tronc, arbre, torxa, javelina; biga; vaixell; biga (meteor igni en forma de biga, aeròlit)
tracto|arrossegar, estirar; tocar, palpar; treballar, modelar; maltractar; tenir tractes; comportar-se; tenir cura, administrar; realitzar; tractar, ocupar-se de
tractus|arrossegament, remolc; curs, moviment, desenvolupament; ingestió; estirada, arrencament; traça, solc, traçat; extensió, grandària; regió; continuació, període
trado|fer a mans, passar, lliurar, donar; entregar, trair; confiar, cedir; llegar; explicar, transmetre, referir; ensenyar, comunicar
traduco|portar, transportar, transferir; fer passar a l'altra banda de; fer desfilar; exposar; passar (un període temps); exercir
tragicus|tràgic, de tragèdia; vehement, patètic; horrible, funest
tragoedia|tragèdia, gènere tràgic
traho|arrossegar; portar; arrabassar; arrencar, treure; adquirir; estirar; encongir; engolir; atreure; estendre, allargar; rumiar; atribuir
traicio|llançar a l'altra banda; traspassar, clavar; traslladar; trasportar; fer una travessia
Trajanus|Trajà (cognom de família; emperador romà)
trajicio|llançar a l'altra banda; traspassar, clavar; traslladar; trasportar; fer una travessia
trames|sendera, camí; llit (d'un riu); llenca (de terra), branca (d'una família)
tramitto|transportar, traslladar, enviar, trametre, cedir; travessar, creuar; deixar passar; ignorar
Tranio|Tranió (esclau)
trano|travessar nedant
tranquillitas|calma, bonança; tranquil·litat, serenitat
tranquillus|encalmat, tranquil, plàcid, assossegat, reposat
Transalpinus|transalpí, de l'altre costat dels Alps
transcendo|passar per sobre de, travessar, franquejar, transgredir, ultrapassar; pujar
transcribo|transcriure, copiar; adscriure, inscriure, enregistrar; transferir, traspassar, cedir
transcurro|anar corrents, precipitar-se; passar de pressa, travessar corrents; escapar-se a; tractar per sobre; escolar-se
transduco|portar, transportar, transferir; fer passar a l'altra banda de; fer desfilar; exposar; passar (un període temps); exercir
transeo|traslladar-se, anar; passar-se, passar (d'un partit o d'un sentiment a un altre); passar (per, a través de); convertir-se; excedir; passar per alt
transfero|transportar, traslladar, ajornar; canviar de posició, mudar; transcriure; transferir, cedir
transfigo|transpassar, travessar, clavar
transformo|metamorfosar, transformar
transfuga|trànsfuga, desertor, fugitiu
transfugio|passar-se de bàndol, desertar; fugir a través de
transfugium|deserció
transgredior|passar per sobre de, traslladar-se, travessar, canviar; superar, ultrapassar
transicio|llançar a l'altra banda; traspassar, clavar; traslladar; trasportar; fer una travessia
transigo|travessar, traspassar, clavar, enfonsar; dur a terme, acabar (amb); resoldre, arribar a un acord
transilio|saltar a l'altra banda, passar saltant, passar de pressa, de sobte, canviar de cop; saltar per sobre de, ometre, negligir; excedir
transitus|pas, travessada, trànsit; camí; transició, canvi, incorporació, traspàs
translatio|trasllat, transferència, transposició, transplantament; traducció
transmarinus|d'ultramar
transmineo|ressortir (per l'altra banda)
transmitto|transportar, traslladar, enviar, trametre, cedir; travessar, creuar; deixar passar; ignorar
transno|travessar nedant
transpono|transportar, traslladar, transposar, transplantar
transporto|transportar, portar, deportar
transscribo|transcriure, copiar; adscriure, inscriure, enregistrar; transferir, traspassar, cedir
Transtiberinus|transtiberí, de l'altre costat del Tíber
trans|(+ ac.) a través de, per sobre de, a l'altra banda de, més enllà de
traversus|oblic, transversal; de costat, lateral, desviat; de través, de costat; inesperat
Trebellenus|Trebel·lè (nom d'home)
Trebius|Trebi (nom d'home)
treceni|tres-cents cadascú, tres-cents cada vegada
trecenties|tres-centes vegades
trecenti|tres-cents
trecenus|tres-cents cadascú, tres-cents cada vegada
tremebundus|trèmul, tremolós
tremendus|terrible, espantós, aterridor
tremens|tremolant, tremolós
tremor|tremolor, estremiment, vibració, espurneig; terratrèmol; terror, motiu de temor
tremo|tremolar, estremir-se, agitar-se, vibrar
tremulus|tremolós, trèmul, que fa tremolar, vibrant, agitat, espurnejant
trepidatio|agitació, desordre, esverament, crispació
trepide|desordenadament, amb esverament
trepido|agitar-se, esvalotar-se; afanyar-se, precipitar-se; inquietar-se, amoïnar-se, tremolar de por, tenir por de, témer que; tremolar, brandar, trontollar
trepidus|inquiet, neguitós, esverat, poruc; trèmul, tremolós, agitat, trepidant, inquietant
tresviri|triümvirs (membres d'una comissió de tres persones designada per a una comesa específica)
tres|tres
Treviri|trèver (un poble gal)
triangulus|triangular, de tres cantons
tribunal|tribunal, judici, estrada, tarima; plataforma, taulat; monument funerari
tribunatus|tribunat, dignitat de tribú
tribunicius|tribunici, d'un tribú, dels tribuns (militars o de la plebs)
tribunus|tribú (nom de diversos magistrats, oficials i funcionaris); (tribunus plebis) tribú de la plebs (magistrat encarregat de defensar dels interessos de la plebs)
tribuo|repartir, distribuir, dividir; concedir, atorgar, retre, dedicar; atribuir, imputar
tribus|tribu (divisió del poble romà); (pl.) el poble, les masses
tributarius|tributari, de pagament
tributum|impost, contribució, tribut, ofrena
triceni|trenta cadascú, trenta cada vegada
tricensimus|trentè
tricenus|trenta cadascú, trenta cada vegada
tricies|trenta vegades
triclinium|triclini (grup de tres llits en què els romans es reclinaven per menjar i que s'estenia als costats de la taula), menjador
tricorpor|de tres cossos
tridens|trident
triduum|període de tres dies
triennium|període de tres anys, trienni
triens|un terç; trient, terç d'un as (moneda); copa d'un terç de peu de gruix
trieteris|trienni, període de tres anys
triformis|de tres formes, triforme, triple
Trigemina|la porta Trigèmina (de Roma)
trigeminus|trigèmin
triginta|trenta
trimembris|de tres cossos
Trinacrius|sicilià (Sicília = illa de tres angles)
trinoctialis|de tres nits seguides
trinoctium|tres nits seguides
Trinovantes|els trinovants (poble de la Britània)
trio|Trió (sobrenom romà)
tripertito|en tres parts, per tres parts
triplex|triple, tres alhora
tripus|trípode, trespeus
triremis|de tres rengles de rems, trireme
tristiculus|dim. de tristis, -e (trist)
tristimonia|tristesa, abatiment
tristis|trist, afligit, abatut, apesarat, amarg, fúnebre; terrible, esfereïdor, sinistre, funest, tenebrós; violent, dur, desagradable; auster, sever, malhumorat
tristitia|tristesa, pena, abatiment, tristor, amargor; rigor, duresa, severitat, austeritat
tris|tres vegades
triticum|blat, menjar, blat, pa
Tritonia|Tritònia (epítet de Minerva)
Tritonis|Tritònia (epítet de Minerva)
Triton|Tritó (ésser marí, fill de Neptú)
triumphalis|triomfal, del triomf, insigne pels triomfs que s'hi han obtingut, distingit amb el triomf, victoriós
triumpho|rebre els honors d'un triomf, celebrar un triomf, triomfar, desfilar a la processó del triomf, exultar, felicitar-se; ésser la causa d'una celebració triomfal
triumphus|triomf, celebració d'un triomf (entrada solemne a Roma en processó en honor d'un general victoriós i, per ext., festa per a celebrar una victòria); victòria
Trivia|epítet de Diana (deessa de les cruïlles)
trivium|trivi, cruïlla (de tres camins), plaça
Trojanus|troià
Troja|Troia (ciutat de Frígia)
tropaeum|trofeu, victòria, triomf, monument, record
trucido|matar, assassinar en massa, exterminar, degollar, sacrificar (animals)
truculentia|rudesa, brutalitat; inclemència (del temps)
truculentus|ferotge, salvatge, cruel, atroç, brutal, truculent; perillós, temible
trudo|empènyer, impel·lir, forçar, constrènyer; dur, dirigir; treure (flors, brots), brotar, créixer; seguir, anar darrere
trunco|amputar, tallar, privar de, esporgar, truncar, escapçar, matar
truncus2|tronc, soca (d'arbre), bust, tors; fust (de columna)
truncus|mutilat, esbrancat, mancat de, trencat, arrencat, amputat, incomplet, imperfecte, defectuós
trux|ferotge, salvatge, cruel; imclement (el temps)
Tubantes|els tubants (poble de la Germània)
tuba|trompeta, trompa, corneta (per als tocs militars i per a d'altres cerimònies); avís, anunci; vers èpic; tub; instigador
Tubero|Tuberó (cognom de família; historiador)
tubicen|trompeter
tuccetum|carn adobada (de porc o de bou)
Tuditanus|Tudità (historiador)
tueor|mirar, contemplar, veure; vetllar per, protegir, preservar, defensar; mantenir, sostenir, conservar, tenir cura de
tugurium|barraca, cabana, caseta
Tulingi|els Tulinges (poble de Bèlgica)
Tullianum|Tul·lià (cel·la subterrània de la presó de Roma)
Tullia|Túl·lia (filla de Ciceró)
Tullius|Tul·li (nom de família; Servi Tul·li, rei de Roma; M. Tul·li Ciceró, orador)
Tullus|Tul·lus (tercer rei de Roma)
tumefacio|inflar
tumeo|estar inflat, ésser farcit, ple a vessar de; créixer, aixecar-se; agitar-se, estar inflamat (de còlera, d'inquietud), ésser a punt d'esclatar; envanir-se
tumesco|inflar-se, créixer; inflamar-se (d'orgull), de passió); covar
tumidus|inflat, botit, túmid, túrgid, molsut, ple de suc; amb protuberàncies, bombat, convex, sobresortint; ardent, enfurit, orgullós, ampul·lós
tumor|inflor, infladura, turgència; trasbals, agitació, furor, exaltació, còlera, pompositat
tumultuarius|enrolat precipitadament, reclutat durant una revolta; improvisat, casual, fortuït
tumultuor|esvalotar, agitar-se, fer renou, revoltar-se, pertorbar
tumultus|enrenou, esvalot, aldarull, fragor; revolta, tumult, esclat d'un conflicte, incursió, atac sobtat, desordre, confusió
tumulus|turó, pujol, protuberància; túmul, tomba (sepulcre de terra amuntegada)
tum|llavors, aleshores, en aquell moment, en aquell temps; seguidament, immediatament després, a més a més; doncs així, en aquest cas, per consegüent
tunc|llavors, aleshores, en aquell moment, en aquell temps; seguidament, immediatament després, a més a més; doncs així, en aquest cas, per consegüent
tundo|pegar a, copejar, picar a, ferir-se, batre (les onades); aixafar, moldre; importunar, turmentar
tunica|túnica (vestit que ambdós sexes portaven o sota una altra peça o sola); membrana, closca, escorça
tun|tune (tu, -ne)
Turannius|Turanni
turbatio|agitació, convulsió, trasbalsament, alteració
turbator|agitador, perturbador, instigador
turbatus|turbulent, agitat, pertorbat
turba|desordre, aldarull, agitació, turbulència, gresca, sarau; multitud, gernació, turba, massa, colla, grup
turbide|desordenadament, facciosament
turbidus|turbulent, agitat, violent, tempestuós, tèrbol; obscur, fosc, opac, tenebrós; confús, desordenat, inquiet; turbulent, revoltós, sediciós, trastornat
turbo2|remolí, terbolí (de vent, d'aigua); tràngol, tropell; fus, baldufa, con; moviment de rotació, roda
turbo|agitar, remoure, bellugar, torbar; esvalotar-se, armar enrenou; desordenar, capgirar, deformar, desbaratar; inquietar, trasbalsar; revoltar, amotinar
turbulentus|agitat, turbulent, desassossegat, insensat, subversiu, sediciós; borrascós, revolt, tèrbol, desordenat
turdus|griva, tord (ocell)
turgeo|estar inflat, inflar-se, botir-se; ésser ampul·lós; estar irritat
turgesco|inflar-se, botir-se
turgidus|inflat, engrossit, túrgid; abrandat, exaltat; ampul·lós
turma|esquadró, turma (unitat de cavalleria originàriament de trenta homes); colla, multitud
turpest|turpe est
turpe|vergonyosament, indecentment, de forma obscena
turpis|lleig, desagradable de veure, de sentir, fastigós, repugnant; vergonyós, indigne, oprobiós; vil, infame, deshonest, obscè
turpiter|lletjament, d'una manera repugnant; vergonyosament, deshonrosament
turpitudo|lletjor, vergonya, vilesa, obscenitat, mala reputació, descrèdit
turpo|embrutar, enlletgir, desfigurar, deshonrar
Turranius|Turrani
turris|torre; torre de fusta (giny de guerra); castell, palau; colomar
turritus|cenyit de torres, fortificat amb torres, torrejat, coronat de torres, semblant a una torre
turtur|tórtora
Tuscia|Etrúria
Tusculanum|vil·la de Túscul
Tuscus|etrusc
tussio|tossir
tutamentum|protecció, defensa, baluard
tutela|protecció, defensa, custòdia, manteniment, tutela, tutoria; protector, defensor, divinitat protectora, protegit, pupil
Tutidanus|Tutidà
tutor2|protegir, defensar, vetllar per, protegir-se de, guardar-se de
tutor|defensor, protector, guardià; tutor
tuto|sense perill, sense risc, amb tota tranquil·litat
tutus|segur, protegit, a cobert; immune, sa; exempt de perill, sense risc; lleial, fiable, de confiança, inofensiu, innocu; vigilant, atent
tuus|teu, teva; partidari teu; que és sota el teu domini, propi de tu; el teu benvolgut
tu|tu, de tu, a o per a tu, et
Tydides|Tidida, fill de Tideu
tympanum|timbal frigi (instrument musical usat en el culte de Cíbele i en el de Bacus), pandero, tamborí; politja; roda sense radis; timpà (arquitectònic)
typhonas|terbolí, remolí de vent, tifó
tyrannus|tirà (a les ciutats gregues, governant que s'havia emparat injustament del poder suprem), sobirà, monarca, dèspota, tirà
Tyrius|tiri, cartaginès
Tyrrhenus|etrusc
T|abreviatura de Titus (Titus, Tit)
ubertim|copiosament, sense parar, abundantment
uber|pit, mamella, mugró; fecunditat del sòl
Ubii|els ubis (poble germànic)
ubique|pertot, a tot arreu, en qualsevol indret
ubi|on, allà on, en una situació en què, on?, en quin lloc?; conj. quan
udus|humit, xop, impregnat d'aigua; begut, ebri
ulciscor|venjar-se (de), castigar, venjar, vindicar
Ulia|Úlia (ciutat prop de Còrdova)
uligo|saó, humitat (natural de la terra)
Ulixes|Ulisses (heroi grec)
Ulixus|Ulix
ullus|(en or. neg.) cap, cap altre, ningú, res; (en or. interr. i cond.) algun, cap, un, algú
ulmus|om, fusta d'om
ulterior|de més enllà, de l'altre costat, ulterior; més distant, més allunyat; (com a cosa suplementària) de més enllà, res més
ulterius|més lluny, més enllà, més endavant; prep. + ac.: més enllà de
ultimus|el més llunyà, el més remot, el més distant; el més remot, el més antic; últim, darrer, final, definitiu; extrem, el més elevat, suprem; el més baix, inferior
ultio|venjança, revenja, càstig
ultra|més enllà, a l'altra banda, més lluny; a més a més; prep. + ac. : més enllà de, a l'altra banda de; després de; (qualitat) més que, per sobre de
ululabilis|penetrant, cridaner (veu)
ululatus|xiscle, udol, esgarip, clamor, cridòria
ululo|udolar, ressonar, fer xiscles, clamar, vociferar; proclamar, invocar amb udols o crits
ulva|alga, jonc, ulva (planta aquàtica)
umbraculum|umbracle, recer, ombratge, para-sol, ombrel·la
umbra|ombra; obac, ombratge, penombra; refugi, empara; retir, vida aïllada; espectre, fantasma; aparença; paràsit
umbrosus|ombrívol, obac, fosc, ombrós, que fa ombra
umeo|estar humit, estar moll
umerus|espatlla, muscle, llom, bescoll; coll, replà (d'una muntanya)
umiditas|humiditat
umidus|humit, moll, xop, plujós; líquid
umor|humitat, aigua, mullena; humor, fluid corporal; suc, licor, líquid
umquam|(en or. neg.) mai; (en or. cond. o interr.) alguna vegada, mai; (en or. afirm.) un dia, alguna vegada
unanimus|unànime, concorde, que actua en acord
una|juntament, en companyia, ensems, tot plegat; alhora, al mateix temps, a l'una
unctio|unció, frega, fricció, ungüent
unctito|untar-se sovint
unda|ona, onada; mar, maror; corrent, fluid, aigua; multitud
undecimus|onzè
undecim|onze
undecumque|des de qualsevol banda, d'on sigui
undeviginti|dinou
unde|(interr.) d'on?, de quin lloc?, de qui?, per qui?, de què?, per què?; (rel.) d'on, des d'on, de qui, del qual, amb què, per la qual cosa
undique|des de tots costats, de totes bandes, pertot arreu, pertot, arreu
undo|agitar-se, arrissar-se, encrespar-se; brollar, rajar, escolar-se; vessar, inundar-se, amarar-se; onejar; abundar
Unelli|els unels (poble que habita al llarg de l'Oceà)
unetvicesimanus|soldat de la vint-i-unena legió
unetvicesimus|vint-i-unè
ungo|untar, amanir, condimentar; ungir, fregar amb ungüents, perfumar
unguedo|ungüent
unguentatus|perfumat, untat d'ungüent
unguentum|ungüent, perfum
unguis|ungla; urpa, grapa, unglot, peülla; ganxo, garfi
unguo|untar, amanir, condimentar; ungir, fregar amb ungüents, perfumar
unice|d'una manera única, especialment, particularment
unicus|sol, únic; excepcional, sense parió
unigenitus|únic (nascut sol)
universitas|totalitat, conjunt, univers
universus|sencer, tot, complet, enter; global, del tot; (pl.) tots plegats, tots sense excepció, tots; tot de cop, tot a l'una; general, universal, de tothom
unquam|(en or. neg.) mai; (en or. cond. o interr.) alguna vegada, mai; (en or. afirm.) un dia, alguna vegada
unusquisque|cadascú, cada un, cada
unus|un, un sol; el mateix, un mateix; únic; el que més, un per excel·lència; qualsevol, un qualsevol; algun, un cert
urbanitas|vida ciutadana, vida a Roma; refinament, finor, delicadesa, urbanitat, cortesia
urbanus|urbà, de la ciutat (sovint Roma), ciutadà, civil, domèstic; elegant, cortès, educat (a l'estil de ciutat), fi, distingit, refinat; graciós, descarat, atrevit
urbicus|de la ciutat, ciutadà, urbà, de Roma
urbs|ciutat; els habitants d'una ciutat; la ciutat, Roma
urceolus|gerreta, garrafeta
uredo|cremada (a les plantes, per efecte d'una glaçada); picor, pruïja, cremor
urgeo|estrènyer, prémer, batre; empènyer; aixafar, oprimir; perseguir, atacar; amenaçar; aclaparar, turmentar; afanyar-se a; acuitar, apressar, urgir
urgueo|estrènyer, prémer, batre; empènyer; aixafar, oprimir; perseguir, atacar; amenaçar; aclaparar, turmentar; afanyar-se a; acuitar, apressar, urgir
Urgulania|Urgulània (amiga de Lívia)
Urgulanilla|Urulanil·la
urina|orina, orins
urna|gerra; urna (electoral, cinerària, de sorteigs); mesura de capacitat
uro|cremar, incendiar, calar foc, incinerar; rostir, socarrar; abrusar (el sol); corroir, encetar, irritar; inflamar, consumir (una passió)
ursa|óssa
ursus|ós
Usipetes|els usipets (poble germànic)
usitatus|usual, habitual, acostumat
usquam|enlloc, en cap lloc, en algun lloc, en qualsevol lloc
usque|fins, fins a; adv. : contínuament, sempre, sense interrupció; (+ in, + ad, + ciutats o + adv.) fins a; (+ ab, + ex o + abl.) des de
usucapio|usucapió (adquisició del domini d'una cosa per una perllongada possessió)
usumfructum|ús de fruit, emprament, dret d'utilitzar una cosa
usura|gaudi, ús; (d'un crèdit) interès, rèdit
usurpatio|presa de possessió, ús de fet (d'una propietat), usurpació, apropiació indeguda; ús, utilització, emprament
usurpo|prendre possessió de, usurpar; realitzar, dur a terme; fer ús de, fer servir; anomenar; percebre
ususfructus|ús de fruit, emprament, dret d'utilitzar una cosa
usus|ús, emprament, aplicació; gaudi, servei; dret d'ús; pràctica, exercici, acció, experiència; tracte, relacions; utilitat, profit, valor; exigències
utensilia|(tot allò que és útil a les nostres necessitats) utensilis, mobles; mitjans de vida, provisions
uterque|cada un dels dos, l'un i l'altre, ambdós
uterus|ventre, cavitat abdominal; úter, matriu, fill no nascut, embaràs; cavitat, costat
uter|(interr.) quin dels dos?; (rel.) qualsevol dels dos, aquell de tots dos que; (indef.) l'un o l'altre dels dos
utilis|útil, profitós, bo, convenient; que fa servei, capaç
utilitas|utilitat, profit, interès, avantatge; conveniència, oportunitat, necessitat
utinam|tant de bo (que)!, així (s'esdevingui que)!
utique|sense condicions, absolutament, sigui quin sigui el cas; sens dubte, certament; necessàriament, per força, si més no; almenys, com a mínim; especialment, sobretot
utor|(+ abl.) usar, fer ús de, emprar, fer servir; servir-se, valer-se, aprofitar-se de; dedicar-se a; basar-se en; relacionar-se amb; experimentar, gaudir de
utpote|ja que, com és natural, i és que
utqui|= ut
utriculus|petit ventre, úter; clova, clofolla
utrimque|per ambdós costats, pels dos extrems, per tots dos costats, per ambdues bandes
utrum|(correl. amb interr. doble, utrum an, -ne) és que o?, si o?
ut|(+ ind.) quan, des que; (+ subj.) per tal que, que (final. o verb de voluntat), de manera que (conseq.); adv. : com, tal com
uva|raïm, penjoll de raïm, vinya; penjoll, inflorescència (d'altres plantes)
uvidus|humit, xop, amarat, arrosat, regat, refrescat
uxorius|de dona casada, d'esposa; esclau de l'esposa, sotmès a l'esposa
uxor|esposa, dona, muller
vacatio|exempció, dispensa, privilegi, benefici, excusa; absència; oci, descans, treva, respir
vacca|vaca
vacillatio|balanceig, vacil·lació
vacillo|vacil·lar, tentinejar, tremolar, trontollar, flaquejar
vacivus|buit, desocupat, lliure, mancat de (+ gen.)
vaco|ésser, restar buit, lliure, desocupat, vagar; (+ abl. o + ab) ésser mancat de, estar exempt de; sobrar (temps, esforç); descansar, tenir lleure; dedicar-se a
vacuefacio|buidar, evacuar, desguarnir, desembarassar
vacuum|el buit
vacuus|buit, desocupat; indefens; solitari, buit de, abandonat per; lliure, obert; vacant; (+ abl., + gen. o + ab) exempt de, mancat de; sense atributs; il·lusori; ociós, de lleure
vadimonium|compromís, garantia de comparèixer (a una citació), compliment d'un compromís
vadosus|envoltat d'aigües baixes, ple de guals
vado|caminar, marxar, anar (apressadament), anar-se'n, avançar
vadum|baix, baixos, gual; pas difícil, zona perillosa; llit, fons (del mar, d'un riu); (pl.) les aigües, les onades
vaecors|foll, trastocat, forassenyat, insensat, extravagant
vaesanus|foll, boig, insensat; furiós, esverat
vae|ai!, pobre de!, ai las!
vafer|astut, enginyós
vagina|beina, estoig, pellofa
vagitus|gemec, plor, bram
vagor|anar d'ací d'allà, moure's d'un costat a l'altre, errar; estendre's, propagar-se; extraviar-se, perdre's, vacil·lar; divagar, procedir sense ordre ni concert
vagus|errant, erràtic; sinuós, zigzaguejant, inestable, inconstant, voluble; dispers, escampat, desordenat, espontani, confús, imprecís
Vahalis|el Vahal (riu Waal, braç del Rin)
valde|molt, extremament, força; vigorosament, sorollosament; (en una resposta) sens dubte
valeo|ésser fort; ésser poderós, ésser eficaç; excel·lir, prevaler, ésser capaç de; influir; ésser útil; valer; significar; estar bé de salut
Valeria|Valèria (nom de dona)
Valerius|Valeri (nom de família)
valesco|enfortir-se, reforçar-se
valetudo|salut (bona o mala), malaltia
vale|adéu, estigues bo
valide|molt, amb força, intensament; (en una resposta) sí, sens dubte
validus|fort, robust, vigorós, ferm, sòlid; potent, puixant; intens, impetuós, eficaç; sobresortint, significatiu; sa, bo, substanciós
valitudo|salut (bona o mala), malaltia
vallaris|relatiu a l'estacada d'una fortificació; (corona uallaris) corona val·lària (concedida al soldat que travessava primer l'estacada enemiga)
vallis|vall
vallo|envoltar d'un baluard, fortificar amb una estacada, envoltar d'una tanca, envoltar, protegir, defensar
vallum|estacada (que coronava el terraplè d'una fortificació), fortificació, defensa, protecció, baluard
valvae|batents, porta de doble batent, plegable
vanesco|esvair-se, desaparèixer, esdevenir inútil, ineficaç, irrellevant
Vannius|Vanni
vanus|buit, sense contingut, migrat, privat de; inútil, infructuós, ineficaç; neci, estúpid, presumptuós; va, irreal, il·lusori, aparent; fals, infundat
vaporosus|fumós
vapor|vapor, fum, escalfor, ardor
vapulo|ésser apallissat, assotat, colpejat, rebre cops; ésser batut, escomès, derrotat
Varianus|de Varus
varietas|varietat, diversitat, variació, tipus; versatilitat, volubilitat; discrepància, divergència, incongruència; vicissitud
Varilla|Varil·la
vario|variar, diversificar, modificar, transformar, alterar; acolorir, pintar de diversos colors; diferir, canviar, transformar-se, divergir, fluctuar
varius|variat, divers; virolat; variable, mudadís; indecís, incert, voluble, inconstant
Varro|Varró (nom de família; erudit romà)
Varus|Varus (nom de família; llegat romà derrotat pels germànics)
vasculum|recipient petit, vaset, càpsula, alvèol
vastatio|devastació, destrucció, estrall
vastitudo|ruïna, misèria, enormitat
vasto|devastar, destruir, assolar, despoblar
vastus|buit, desert, abandonat, assolat, devastat, desolat; vast, immens, enorme, extraordinàriament fort, intens
vasum|com uas, uasis : vas, recipient, atuell, estri, bagatge (dels soldats)
vas|vas, recipient, atuell, estri, bagatge (dels soldats)
vates|endeví, profeta, poeta
vatia|Vàcia
vaticinatio|predicció, oracle, profecia, vaticini
vaticinor|vaticinar, pronosticar, predir, profetitzar, parlar sota inspiració divina; desvariejar, delirar, dir extravagàncies
Vatinius|Vatini (nom de família)
vatis|endeví, profeta, poeta
vecors|foll, trastocat, forassenyat, insensat, extravagant
vectarius|que porta, que estira
vectatio|vectació, acció d'ésser transportat en un vehicle
vectigalis|dels tributs, relatiu als impostos, qui paga un impost, tributari, que produeix diners, rendible, productiu (uectigal, alis, n. : impost)
vectigal|impost, tribut, cànon, contribució (pròpiament renda obtinguda pel lloguer o la concessió d'una part del domini públic); renda, ingressos privats
vecto|transportar, portar, traginar
vectura|transport; preu del passatge
Vedius|Vedi
vehemens|violent, furiós, impetuós, exagerat, fort, intens, ardent, punyent; enèrgic, vehement, poderós; potent, eficaç; sòlid, gruixut
vehementer|violentament, apassionadament, enèrgicament, intensament, vivament, amb vehemència; extraordinàriament, terriblement, en gran manera, súmmament
vehiculum|mitjà de transport, vehicle, carruatge, carro
veho|transportar, portar, dur (sobre l'esquena, al damunt, en un vehicle o en un vaixell); sostenir, aguantar; navegar, cavalcar, viatjar (en un vehicle)
Veiens|de Veies (ciutat d'Etrúria)
velabrum|tendal (que s'estenia sobre el teatre)
velamen|cobertura, embolcall, vel, vestit, roba, pell, despulla (d'un animal)
Velanius|Velani (nom d'home)
Velinus|: de Vèlia (ciutat de Lucània)
velitor|arremetre, combatre; amenaçar de, barallar-se
Velleius|Vel·lei (nom de família)
vellico|pessigar, picar, picotejar; censurar, denigrar; punxar, burxar, esperonar
vello|arrencar, arrabassar; treure, extreure (del cos), depilar, plomar, arrencar la llana de; estirar; destruir
vellus|llana, toís, velló, pell (d'animal), drap, embolcall, cinta de llana, flocs (de llana, de seda, de neu, de núvols)
velocitas|velocitat, rapidesa, agilitat, vivesa
velociter|ràpidament
velox|ràpid, veloç, lleuger, àgil, fugisser, esmunyedís, prompte, prest
velo|cobrir, vestir, tapar; recobrir, coronar, cenyir, guarnir, decorar; amagar, dissimular
velum|vela; lona, tela, tendal, cortina, vel
veluti|per exemple; com, de la mateixa manera com, igual que, com si diguéssim; com a
velut|per exemple; com, de la mateixa manera com, igual que, com si diguéssim; com a
vel|si vols, fins i tot, encara que sigui; si més no, de totes maneres, potser; per exemple, com és ara; realment; conj. : o, o bé; o més ben dit, o més aviat
venabulum|dard, venable
venalis|que és en venda; corruptible, subornable
venaticus|de caça (dit d'un gos)
venatio|caça, cacera, espectacle de cacera al circ
venator|caçador; investigador, espia
venatus|caça, cacera
vena|vena, artèria, vas sanguini, pols; feix conductor (de saba), veta (d'una pedra), fissura (d'un mineral, d'una fusta), canal; essència, moll; inspiració, vena
venditator|propagandista
venditio|venda, adjudicació (de la recaptació dels impostos)
vendito|posar en venda, intentar vendre, vendre, negociar, traficar; fer propaganda, anunciar; cercar el favor de, intentar guanyar-se, ostentar
vendo|vendre, vendre's, fer guanyar clients a, fer que es vengui, donar prestigi a
venefica|bruixa, emmetzinadora
veneficium|malefici, sortilegi, beuratge (màgic), enverinament, emmetzinament, verí, metzina
veneficus|bruixot, emmetzinador
veneno|emmetzinar, embruixar, impregnar, tenyir
venenum|droga, metzina, poció, beuratge, verí; tint, tintura
venerabilis|venerable, respectable, august, respectuós
veneratio|veneració, respecte religiós, reverència, devoció, homenatge, pregària
Venerius|de Venus, eròtic, apassionat
venero|adorar, venerar, honorar, pregar, demanar, suplicar
Veneticus|dels vènets (poble de l'actual Vènet)
Veneti|els vènets (poble de l'actual Vènet)
Venetus|vènet (individu d'un poble de l'actual Vènet)
venia|favor, mercè, gràcia, permís, indulgència, excusa, justificació; perdó, remissió
venio|venir, arribar, anar, acostar-se; presentar-se, sorgir, aparèixer, néixer; atènyer, arribar a, aconseguir; convertir-se en, esdevenir
venor|caçar; cercar, perseguir
venter|ventre, panxa, budells, tripa, abdomen; si, entranyes (de la mare); convexitat, protuberància
ventilo|airejar, ventejar, ventilar; brandar, atiar, agitar
ventito|venir, anar sovint a, freqüentar
ventosus|exposat al vent, batut al vent, ventós, format, produït pel vent, ple d'aire, inflat; lleuger, veloç com el vent; voluble, inconstant; presumptuós, va
ventus|vent, vent favorable, buf, bufada, flatulència; vents de la fortuna, sort
venum|a vendre, per vendre, en venda
venundo|posar a la venda, vendre
venustas|bellesa (física), encís, elegància; enginy, gràcia, agudesa; goig, alegria
venustulus|dimin. de uenustus, -a, -um (encantador)
venustus|elegant, encisador, encantador, formós; enginyós, graciós, polit, refinat; simpàtic, amable
venus|Venus (deessa de l'amor)
vepres|arç, matoll espinós
Veragri|els veragres (poble de l'actual Suïssa)
Verania|Verània
Veranius|Verani
verbera|assot, corretja, fuet, flagell, fuetades, flagel·lació; cop, embat, fustigació, atac
verbero2|carn de fuet, perdulari
verbero|assotar, flagel·lar, fuetejar, colpejar, batre, ferir, fustigar
verbex|moltó; (insult) beneit, estúpid
verbum|mot, terme, paraula, discurs; (pl.) aparença, meres paraules; expressió, frase, dita, fórmula
Vercingetorix|Vercingètorix (cabdill dels gals)
verecundia|modèstia, reserva, moderació; respecte, aprensió, escrúpol; vergonya, timidesa, pudor
verecundus|reservat, discret, púdic, ple de modèstia, decorós, sobri, contingut, vergonyós
verendum|(pl.) les parts sexuals, les vergonyes
verendus|respectable, venerable, temible
vereor|reverenciar, tenir respecte a; témer, tenir por de, no gosar; témer que, no sigui que, preocupar
vere|veritablement, realment, de debò, veraçment, amb franquesa, pròpiament, justament
Vergiliae|Plèiades (constel·lació)
Verginius|Vergini
vergo|inclinar-se, estar inclinat, fer baixada; estar encarat, orientat, mirar; acostar-se (un període de temps); lliscar, enfonsar-se; ésser propens, decantar-se
veritas|la veritat, el ver, sinceritat, franquesa, rectitud; realitat; norma, exactitud, precisió
vernaculus|criat a casa, domèstic, fabricat a casa; natiu, vernacle, del terrer
verna|esclau nascut a la casa de l'amo; bufó; indígena
vernus|primaveral
vero|realment, veritablement, de debò, certament, sens dubte, del tot; en realitat, de fet, fins i tot; pel que fa a; conj. : però, en canvi, i
verres|verro, porc
verro|escombrar, fregar, passar tocant, passar a frec de, solcar, arrossegar; recollir, arreplegar, endur-se
versiculus|dimin. de versus, -us (vers)
versipellis2|que canvia de forma (uersipellis, is : home-llop)
versipellis|home-llop
versor|trobar-se, restar, viure, freqüentar; ocupar-se de, dedicar-se a; ésser involucrat, embolicat en, tenir a veure amb; comportar-se, actuar, tenir lloc
verso|fer girar, fer rodar, girar, remenar, agitar; rebolcar, fer rebolcar, regirar-se; dirigir (a l'una banda i a l'altra); expressar de diverses maneres; meditar
versus|solc, rega; rengle, filera; línia, ratlla (de text), vers; giragonsa
vertex|remolí, terbolí (de vent, d'aigua); coroneta del cap; cim, punta
verto|fer girar, girar; donar voltes; capgirar; destruir; desenvolupar-se; canviar; dirigir; lliurar; desplaçar-se; convertir; substituir; traduir
verum|però, però alhora, però de fet, tanmateix, però en veritat; (després de neg.) ans, sinó; adv. : veritablement, en veritat, realment
verus|veritable, autèntic, natural; cert, verídic, sincer; just, honrat, recte, correcte
verutum|dard
veru|ast, llança
vervex|moltó; (insult) beneit, estúpid
ver|primavera
vesania|follia, bogeria, deliri, manca de seny
vesanus|foll, boig, insensat; furiós, esverat
vescor|alimentar-se de, viure de, menjar-se; fer servir, fruir de
Vescularius|Vesculari
vesica|bufeta, veixiga; bossa; butllofa, quist
vespa|vespa
vesper2|vespre, vesprada; ponent, occident
vesperasco|fer-se fosc, vesprejar
vespera|vespre, vesprada
vesper|vespre, vesprada; ponent, occident
Vestalis|vestal, de Vesta (deessa romana del foc de la llar)
Vesta|Vesta (deessa de la llar)
vester|vostre, de vosaltres
vestibulum|vestíbul, entrada, llindar, començament
vestigium|planta del peu, petjada, empremta; posició, indret (on algú s'està dret); petja, pista, traça, rastre, trajectòria; senyal, marca, vestigi, restes
vestimentum|vestit, roba; vànova, flassada
vestio|vestir, anar vestit; cobrir, guarnir
vestis|vestit, vestidura, indumentària, roba, tela, drap; despulla (de serp); teranyina; borrissol
vestitus|vestit, vestuari, rober; revestiment, ornament
Vesuvius|Vesuvi (volcà prop de Nàpols)
veteranus|madur, vell, veterà, experimentat (ueteranus, i, m. : veterà, home experimentat)
veto|prohibir, vedar, privar; oposar-se a, rebutjar; obstruir, impedir, defensar de
Vettius|Veti
vetulus|que tira a vell
Veturia|Vetúria (mare de Coriolà)
vetustas|vellesa, antiguitat, antigor, temps antics; cronicitat (de les malalties); pas del temps, llarga durada
vetustus|vell, antic, vetust; crònic; prolongat
vetus|vell, antic; veterà, experimentat, avesat a; crònic
vexillarius|portaestendard; (pl.) soldats de destacament
vexillum|estendard, ensenya (d'un destacament, d'un general, d'una colònia), destacament
vexo|colpejar, malmenar, ferir; atacar, hostilitzar, combatre; afligir, turmentar, trastornar, trasbalsar, maltractar, vexar
viaticum|provisions o diners per a un viatge, viàtic; peculi dels soldats (adquirit del botí)
viaticus|de viatge
viator|vianant, viador, viatger; missatger oficial
via|camí, via, carrer; conducte, canal; viatge, marxa, curs, trajectòria; mètode, mitjà, procediment
Vibidius|Vibidi
Vibilius|Vibili
Vibius|Vibi (nom d'home)
vibro|agitar, brandar, bellugar, balancejar; arrissar; llançar; tremolar, trepidar, vibrar
Vibulanus|Vibulà
Vibulenus|Vibulè (nom d'home)
vicarius|suplent, substitut, representant
viceni|vint cadascú, vint cada cop
vicenus|vint cadascú, vint cada cop
vicesimanus|soldat de la vintena legió
vicesimus|vintè
vice|(+ gen.) en comptes de, a la manera de
viciens|vint vegades
vicies|vint vegades
vicinia|rodalia, veïnatge, veïnat, veïns, proximitat, semblança
vicinitas|rodalia, proximitat, veïnatge, veïnat, semblança
vicissim|alternativament, al meu, teu, seu torn, per torns; inversament, en canvi, per contra, mútuament
victima|víctima
victito|viure, mantenir-se, fer la viu viu
victoria|victòria, triomf
victor|vencedor, victoriós
victrix|victoriós, triomfant, vencedor, anunciador d'una victòria, que simbolitza la victòria
victus|alimentació, aliment, menjar, manera de viure, gènere de vida
vicus|barri, carrer, poble, llogarret
videlicet|és evident que, és clar que, evidentment, sens dubte; és a dir
video|veure, veure-hi; trobar-se amb; notar; conèixer; adonar-se de, considerar; ocupar-se de (uideor, eris, eri, uisus sum : semblar; creure; ésser considerat; plaure)
viduo|privar, buidar, despullar de; deixar vídua
viduus|vidu, sense espòs, sense amant; nu, mancat de, privat de, sense
viduvium|viduïtat
vigeo|tenir força, vigor, ésser ple de força, créixer, seguir vigent; ésser puixant, florir, prevaler, excel·lir
vigilia|vetlla, vigília; guàrdia, sentinella, guaita, patrulla; atenció, vigilància
vigilo|estar despert, desvetllat, vetllar, deixondir-se, despertar-se, llevar-se, estar a l'aguait; passar despert, en vetlla, vigilar (durant la nit)
vigil|despert, vigilant, atent; de vetlla, d'insomni
viginti|vint
vigor|vigor, energia, força; (pl.) esforços
vilicus|majordom, masover (d'una hisenda), administrador, intendent
vilis|barat, de baix preu; de poc valor, de poca categoria, de poca importància, vil, menyspreable, de baixa estofa, corrent, comú, vulgar
vilitas|barator, baix preu; baixesa, vilesa, vulgaritat; poc valor, poca consideració
villa|mas, granja, casa de camp, vil·la, finca
villosus|pelut, pilós, vellós
vimen|vímet, tija, branca flexible; panera, cistell
Viminalis|-collis : Viminal (turó de Roma)
vinarius|relatiu al vi, viner, vinater (taberna uinaria : taverna)
vincio|lligar, encadenar; cenyir, envoltar; assegurar, fermar, unir; dominar, captivar
vinclum|cadenes, grillons, lligam; presó; corda, cadena, amarres, brida, llaç, corretja, cordó; fre, trava, restricció; vincle
vinco|vèncer, derrotar, guanyar; prevaler sobre; dominar, subjugar; persuadir, convèncer, demostrar; superar, avantatjar
vinculum|cadenes, grillons, lligam; presó; corda, cadena, amarres, brida, llaç, corretja, cordó; fre, trava, restricció; vincle
Vindelici|els vindèlics (poble proper al Danubi)
vindemia|verema, collita del raïm, anyada
vindex|responsable legal, garant; defensor, protector; catigador, venjador
vindico|vindicar, reclamar, reivindicar, atribuir-se, pretendre; alliberar, protegir, salvar; venjar, castigar, punir, fer justícia
vindicta|declaració de llibertat, manumissió, vareta (amb què es dóna la llibertat), alliberament, deslliurament, reivindicació de llibertat; venjança, punició
vinea|vinya, vinyar, cep; mantellet (màquina de guerra)
vinetum|vinyar, vinyet, vinya
Vinicius|Vinici
vinnulus|afalagador, tendre (dit del llenguatge)
vinolentia|embriaguesa
vinum|vi; raïm; suc, licor (d'altres fruites)
violabilis|violable, ultratjable, vulnerable
violator|violador, profanador
viola|violeta, viola, color violat
violens|violent, impetuós, vehement
violenter|amb violència, violentament, furiosament, ferotgement
violentia|violència, força, ira, còlera, furor
violentus|violent, arravatat, furiós, impetuós; despòtic, cruel; desfermat, dràstic
violo|profanar, violar, pertorbar, embrutar, tacar; ultratjar, violentar, ofendre (algú), deshonrar, maltractar; infringir, transgredir; ferir, lesionar, danyar
vipera|escurçó, vibra (serp)
vipereus|viperí, d'escurçó, de serps
Vipstanus|Vipstà
virago|dona guerrera, bel·licosa, heroïna, homenot
virens|verdejant, ufanós
vireo|ésser verd, verdejar, créixer verd; florir, prosperar, estar ple de vigor, esdevenir vigorós
virga|branca, tija, branquilló; vareta, bastó, verga; fuet; vara (d'autoritat), bàcul; franja
virginalis|virginal, de donzella
virgineus|de donzella, virginal, de verge, verge; de Virgo (constel·lació)
virginitas|virginitat, nubilitat (condició d'una donzella casadora); puresa; (en religió) celibat, castedat
virgo|verge, donzella, noia (en edat de casar-se); (sovint amb valor d'adj.) verge, no usat
virgula|branquilló, vareta, vergella; ratlla, franja, vírgula
virgulta|brossa, matoll, sotabosc, arbust, ramatge, fullaraca
viridis|verd, verdejant; immadur, tendre, jove; fresc, collit de nou; ufanós, florent, vigorós, sa
virilis|viril, d'home, masculí, mascle; d'home fet, d'adult, baronívol, enèrgic
Viromandui|els viromandus (poble belga)
virtus|coratge, valor, esperit viril, valentia, vigor; mèrit, virtut, excel·lència; qualitat, habilitat, talent; eficàcia, propietat
vir|home (oposat a dona); home fet, adult; marit, espòs, amant; home com cal; (pl.) gent, persones, individus; soldat, guerrer, soldat de peu
viscus|carns, vísceres, entranyes; cor (com a seu de les emocions); fills
visio|visió, acció de veure, vista, aparença, imatge; idea, concepció
viso|anar a veure, fer un cop d'ull, anar a visitar; anar a examinar; (pass.) estar a la vista, veure's
Vispania|Vispània
Vistilia|Vistília (nom de dona)
Visurgis|el Visurgis (riu de Germània, avui Weser)
visus|vista, visió, ulls, mirada, esguard; espectacle; aspecte, aparença
vis|força, violència; atac; vigor, energia; multitud; embranzida; influència; autoritat; facultat, capacitat; (pl.) forces, vigor, tropes
vita|vida, existència, ésser viu; ànima; curs d'una vida, biografia; manera de viure, subsistència, mitjans de vida
Vitellianus|de Vitel·li (nom de família; emperador romà)
Vitellius|Vitel·li (nom de família; emperador romà)
vitellus|vedellet; rovell d'ou
vitiosus|defectuós, imperfecte, tarat; malsà; irregular; viciós, dolent, corrupte
vitis|vinya, cep, parra, sarment; vara (portada pels centurions en senyal d'autoritat)
vitium|defecte, falla, imperfecció, tara; falta, culpa; vici, flaquesa; irregularitat
vito|evitar, esquivar, fugir de, eludir, apartar-se de, guardar-se de
vitreus|de vidre, vitri; clar, transparent, cristal·lí; (pl. n.) objectes de vidre
vitta|cinta, veta (de lli, cenyida als cabells de les dones romanes de naixença lliure); (pl.) cintes, bandes (de llana, duta pels sacerdots i per les víctimes)
vitupero|vituperar, criticar, blasmar, censurar, reprotxar; fer desfavorable
vividus|ple de vida, vital, vigorós, ardent, enèrgic; viu, vívid, animat, palpitant
vivo|viure, ésser viu, existir; estar animat (dit de coses); sobreviure, anar vivint, perdurar; nodrir-se (de); guanyar-se la vida; habitar
vivus|viu, vivent, animat, en vida de; vivaç; natiu, natural; encès; corrent; animat, enèrgic
vixdum|a penes, encara no, amb prou feines
vix|amb penes i treballs, amb dificultat, amb prou feines, tot just; tan bon punt, a penes
vobiscum|cum uobis
vocabulum|nom, denominació, mot, terme
vocalis|capaç de parlar, dotat de veu articulada, humana; de veu sonora, de bona veu, harmoniós, sonor; vocàlic
vociferor|vociferar, cridar; anunciar amb veu alta, proclamar
vocito|soler dir, anomenar; requerir, demanar insistentment
voco|cridar, invocar; convocar, fer venir, invitar; provocar, desafiar; demanar, reclamar, pregar; exhortar (a una acció); conduir; evocar; anomenar, designar
volatilis|alat, volador, volàtil; ràpid, rabent, veloç; efímer, breu
Volesius|Volesi
volgatus|comú, corrent, popular, conegut, divulgat, cèlebre; trivial, banal
volgo|públicament, per a tothom; correntment, generalment, normalment, habitualment, regularment; en massa, juntament; pertot arreu, ací i allà
volgus|la gent, el poble, el vulgar; gentada, munió, multitud, ramat, tropa
volito|voletejar, voleiar, volar; córrer, escampar-se (un rumor, un nom); moure's d'un costat a l'altre, rodar, anar i venir (ràpidament)
volnero|ferir, nafrar, danyar, malmetre; ofendre
volnus|ferida, cop, trau, tall; dolor, nafra, dany, perjudici
volo2|volar; tallar l'aire; escampar-se; córrer, afanyar-se, apressar-se, passar ràpidament
volo|voler, desitjar; estar disposat a, tenir la intenció de; disposar, ordenar, decidir; demanar, requerir; pretendre, intentar; afirmar, sostenir
Volscus|volsc (poble itàlic)
Volturcius|Volturci
Volturcus|Volturc (nom d'home)
voltur|voltor, ocell de rapinya
voltus|= uultus, us, m. : cara, expressió, rostre, front; trets, faccions; aspecte, aire (extern, dit de les coses)
volubilis|que roda, giratori, rodoladís, apte per a rodar; enroscat, cargolat; que corre, que flueix endavant, que passa, fluid
volucris|ocell, au
volumen|volum, rotllo de papir, llibre; espiral, espira, anell, remolí, moviment circular, òrbita
Volumnia|Volúmnia (esposa de Coriolà)
voluntarius|voluntari, espontani; opcional
voluntas|voluntat, voler; desig, ganes; disponibiltat, determini, elecció deliberada; intenció, propòsit, significat, esperit; inclinació, tendència
voluptarius|plaent, grat, agradable, amè, voluptuós, refinat
voluptas|plaer, goig, voluptat; (terme afectiu) amor, delícia; (pl.) plaers, esbargiments, entreteniments
volup|agradablement, amb plaer
Volusenus|Volusè
volutatio|rebolcada, rebolcament, rodolament, rodament; agitació, inquietud, intranquil·litat, inestabilitat, turbulència
voluto|fer rodolar, fer rodar; empènyer rodant; rebolcar-se, arrossegar-se; estar immers; rumiar
volvo|fer voltar, fer girar, fer rodolar; fer caure a terra, abatre, tombar; prostrar-se; amuntegar; empènyer endavant; desenrotllar; reflexionar
vomer|rella (d'una arada)
vomica|abscés, furóncol, úlcera
vomitus|vòmit
vomo|vomitar, treure; descarregar
Vonones|Vonones (rei dels parts)
vorago|avenc, fondària, abisme, xuclador, remolí, gorga
vorax|voraç, golafre insaciable, devorador
vos|vosaltres, vos, us, vostre
votivus|votiu, promès en un vot
votum|vot, prometença (feta als déus), ofrena votiva, ex-vot, pregària; desig, voler, aspiració
voveo|prometre, fer vot de, oferir (a un déu); desitjar, anhelar
vox|veu; pronúncia, to, qualitat de veu; so, crit, soroll; paraula, mot, expressió, vocable; parlar, idioma
Vulcanus|Vulcà (déu del foc); foc
vulgaris|vulgar, ordinari, del comú; corrent, usual, comú, habitual, convencional, rutinari; divulgat, conegut
vulgatus|comú, corrent, popular, conegut, divulgat, cèlebre; trivial, banal
vulgus|la gent, el poble, el vulgar; gentada, munió, multitud, ramat, tropa
vulnero|ferir, nafrar, danyar, malmetre; ofendre
vulnus|ferida, cop, trau, tall; dolor, nafra, dany, perjudici
vulpes|guineu
vulpinus|de guineu
vultur|voltor, ocell de rapinya
vultus|cara, expressió, rostre, front; trets, faccions; aspecte, aire (extern, dit de les coses)
Xanthippe|Xantipa (muller de Sòcrates) (1a declinació grega)
Xanthippus|Xantip (general grec)
Xenocrates|Xenòcrates (filòsof grec)
xystus|passeig amb arbres
Xytilis|Xitilis (nom de dona)
zelo|estimar zelosament, tenir gelosia a
Zeno|Zenó (filòsof grec)
Zephyrus|zèfir, ponent (vent de l'oest)
Zeuxis|Zeuxis (pintor grec)
Zoilus|Zoilus (filòsof grec)
zona|cinturó, cinyell; bossa, faixa (on es duien els diners); zona, regió
zygia|nupcial, del matrimoni; (tibia) flauta tocada en les noces
|