collatinus 10.0-3 / usr / share / collatinus10 / ressources / lemmata.ca

!              lemmata.fr
!This file is part of COLLATINVS.
!                                                                          
!COLLATINVS is free software; you can redistribute it and/or modify
!it under the terms of the GNU General Public License as published by
!the Free Software Foundation; either version 2 of the License, or
!(at your option) any later version.
!                                                                          
!COLLATINVS is distributed in the hope that it will be useful,
!but WITHOUT ANY WARRANTY; without even the implied warranty of
!MERCHANTABILITY or FITNESS FOR A PARTICULAR PURPOSE.  See the
!GNU General Public License for more details.
!                                                                          
!You should have received a copy of the GNU General Public License
!along with COLLATINVS; if not, write to the Free Software
!Foundation, Inc., 59 Temple Place, Suite 330, Boston, MA  02111-1307  USA
! (c) © Yves Ouvrard, fév 2011
!
Abducillus|1|||Abducillus, i, m. : Abducil
Aborigines|5|Aborigin||Ăbŏrīgĭnes, um, m. : primers habitants d'una terra, aborígenes
Abraham|30|||Ābrăham, indecl., m. : Abraham
Acastus|1|||Ăcastus, i, m. : Acast (rei de Tessàlia)
Acca|0|||Acca, ae, f. : Aca
Acco|5|Accon||Acco, onis, m. : Acó
Acerronia|0|||Acerronia, ae, m. : Acerrònia
Acestes|6|Acest||Ăcestēs, is, m. : Acestes
Achaia|0|||Ăchāĭa, ae, f. Acaia
Acheron|5|Acheront||Ăchĕron, ontis, m. : Aqueront, riu dels inferns
Achillas|0|||Ăchillas, ae, m. Aquil·las
Achilles|6|Achill||Ăchilles, is, m. : Aquil·les
Achiuus|11|||Achiuus, a, um : grec ; Achiuus, i, m. : grec, aqueu
Actiacus|11|||Actĭăcus, a, um : d'Acci
Adam|30|||Ādam, inv. : Adam
Adgandestrius|1|||Adgandestrius, i, m. : Adgandestri (cap dels cats, poble de la Germània)
Adherbal|5|Adherbal||Adherbal, alis, m. : Adhèrbal (fill de Micipsa, rei dels númides)
Adoneus|1|||Ădōnēus, i, m. : Adonis
Adrana|0|||Adrăna, ae, m. : Adrana (riu de la Germània)
Aduatucus|1|||Aduatucus, i, m. : aduàtuc (individu d'un poble belga)
Aebitia|0|||Aebitia, ae, f. : Ebícia (nom de dona)
Aebutia|0|||Aebūtĭa, ae, f. : Ebúcia
Aebutius|1|||Aebūtĭus, i, m. : Ebuci (nom d'home)
Aedui|1|||Aedŭi, orum, m. : els edus (poble gal)
Aeduus|1|||Aeduus, i, m. : edu (individu d'un poble gal)
Aegaeus|11|||Aegaeus, a, um d'Egeu
Aegates|6|Aegat||Aegātes, ium, f. : les Egates (illes de la costa de Sicília)
Aegeata|0|||Aegeata, ae, f. : egeata, d'Ègae (a Eòlia)
Aegeates|0|||Aegeates, ae, f. : egeata, d'Ègae (a Eòlia)
Aegeum|4|||Aegeum, (mare) : mar Egeu
Aegyptius|11|||Aegyptĭus, a, um : egipci
Aegyptus|1|||Aegyptus, i, f. : Egipte
Aelia|0|||Aelia, ae, f. : Èlia
Aelius|1|||Aelĭus, i, m. : Eli
Aemilianus|1|||Aemĭlĭānus, i, m. : Emilià
Aemilia|0|||Aemĭlĭa, ae, f. : Emília
Aemilius|1|||Aemĭlĭus, i, m. : Emili
Aeneas|30|||Aenēas, Eneas
Aeolia|0|||Aeŏlĭa, ae, f. : Eòlia
Aesapus|1|||Aesapus, i, f. : Esap (riu)
Aesculapius|1|||Aescŭlāpĭus, i, m. : Esculapi (déu de la medecina)
Aesernia|0|||Aesernĭa, ae, f. : Esèrnia (ciutat del Samni)
Aeserninus|1|||Aesernīnus, i, m. : eserní, d'Esèrnia 
Aesonius|11|||Aesŏnĭus, a, um : d'Eson
Aesopus|1|||Aesōpus, i, m. : Isop (fabulista grec)
Aethiopia|0|||Aethĭŏpĭa, ae, f. : Etiòpia
Aethiops|5|Aethiop||Aethĭŏps, is, m. : etíop
Aetna|0|||Aetna, ae, f. : Etna (volcà de Sicília)
Aetolia|0|||Aetōlĭa, ae, f. : Etòlia
Afrania|0|||Afrania, ae, f. : Afrània (nom de dona)
Afranius|1|||Afrānĭus, i, m. : Afrani
Africanus|11|African||Afrĭcānus, a, um : africà
Africa|0|||Afrĭca, ae, f. : Àfrica
Agamemnon|5|Agamemnon||Ăgămemnon, onis, m. : Agamèmnon (cap dels grecs a la guerra de Troia)
Agerinus|1|||Agerinus, i, m. : Agerí
Agrippa|0|||Agrippa, ae, m. : Agripa
Agrippina|0|||Agrippīna, ae, f. : Agripina
Albanus|11|||Albānus, a, um : Albà, d'Alba
Alba|0|||Alba, ae, f. : Alba
Albinus|1|||Albīnus, i, m. : Albí
Albis|6|Alb||Albis, is, m. : Albis o Elba (riu de la Germània)
Albunea|0|||Albŭnĕa, ae, f. : Albúnea (font prop de Tíbur)
Alcestis|6|Alcest||Alcestis, is, f. Alcestis (esposa d'Admet que va acceptar baixar als inferns en comptes del seu marit)
Alcibiades|6|Alcibiad||Alcĭbĭădes, is, m. : Alcibíades
Alexander|3|||Ălexander, dri, m. : Alexandre
Alexandrea|0|||Ălexandrēa, ae, f. : Alexandria
Alexandria|0|||Ălexandrīa, ae, f. : Alexandria
Aliso|5|Alison||Ălīso, onis, m. Alisó (fortalesa)
Alliaria|0|prominent||Alliaria, ae  (regio) : territori situat entre el Po i el Ticí
Allobroges|5|Allobrog||Allōbrŏges, um, m. : els al·lòbroges (poble gal)
Alpes|6|Alp||Alpes, ium, f. : els Alps
Alpinus|11|||Alpīnus, a, um : dels Alps
Amanus|1|||Ămānus, i, f. : l'Amà (muntanya situada entre Síria i Cilícia)
Amazona|0|||Amazona, ae, f. : amàzona (poble de dones guerreres)
Ambarri|1|||Ambarri, orum : els ambarres (regió lionesa)
Ambiorix|5|Ambiorig||Ambiŏrix, igis, m. : Ambíorix
Ambrones|5|Ambron||Ambrones, um, m. : els ambrons (poble d'origen gal)
Amerinus|11|||Ămĕrīnus, a, um : d'Amèria (ciutat d'Umbria)  Amerina, orum, n. : espècie de fruit)
Amisia|0|||Ămīsĭa, ae, m. : Amísia (riu de la Germània)
Amphion|5|Amphion||Amphīon, onis, m. : Amfíon
Amulius|1|||Ămūlĭus, i, m. : Amuli
Anchisiades|6|Anchisiad||Anchīsĭădes, is, m. : fill d'Anquises (Eneas)
Ancus|1|||Ancus, i, m. : Ancus
Andes|6|And||Andes, ium, m. : els andes (poble gal de l'actual Anjou)
Andocumborius|1|||Andocumborius, i, m. : Andocumbori
Androclus|1|||Androclus, i, m. : Androcle
Androgeus|1|||Androgeus, i : Androgèu (fill de Minos)
Andromeda|0|||Andrŏmĕda, ae, f. : Andròmeda
Angriuarii|1|||Angriuarii, orum, m. : els angrivaris (poble germànic)
Angriuarius|1|||Angriuarius, orum, m. : angrivari (poble germànic)
Anicetus|1|||Anicetus, i, m. : Anicet
Anien|5|Anien||cf. Anio
Anio|5|Anion||Ănĭo, ionis, f. (Anien, enis) : l'Aniè (afluent del Tíber)
Annaeus|1|||Annaeus, i, m. : Anneu
Anna|0|||Anna, ae, f. : Anna
Annia|0|||Annia, ae, f. : Ànnia
Annibal|5|Annibal||Annibal, alis, m. : Anníbal
Annius|1|||Annĭus, i, m. : Anni (nom d'home)
Anteius|1|||Anteius, i, m. : Anteu (nom d'home)
Antias|5|Antiat||Antĭas, atis, f. : d'Anci
Antiochenses|6|Antiochens||Antĭŏchenses, ium, m. : els antioquens, els habitants d'Antioquia
Antiochenus|11|||Antĭŏchēnus, a, um : d'Antíoc
Antiochia|0|||Antĭŏchīa, ae, f. : Antioquia
Antiochus|1|||Antĭŏchus, i, m. : Antioc
Antiopa|0|||Antĭŏpa, ae, f. : Antíope
Antiope|0|||Antiope, es, f. : Antíope
Antius|1|||Antĭus, i, m. : Anci
Antonius|1|||Antōnĭus, ii, m. : Antoni
Antyllius|1|||Antyllius, i, m. : Antil·li
Aonius|11|||Āŏnĭus, a, um : aoni, d'Aònia (nom mític de Beòcia)
Apenninus|1|||Āpennīnus, i, m. : l'Apenní, els Apennins
Apion|5|Apion||Apion, onis, m. : Apió
Apollonidenses|6|Apollonidens||Ăpollōnĭdenses, ium, m. : les habitants d'Apol·lònia
Apollo|5|Apollin||Ăpollo, inis, m. : Apol·lo
Aponius|1|||Aponius, i, m. : Aponi (nom d'home)
Appenninus|1|||Appennīnus, i, m. : l'Apenní, els Apennins
Appianus|1|||Appĭānus, i, m. : Apià
Appius|11|||Appĭus, a, um : Api
Appuleia|0|||Appuleia, ae, f. : Apuleia
Appuleius|1|||Appŭlēius, i, m. : Apuleu
Apronius|1|||Āprōnĭus, i, m. : Aproni
Apr|30|||Apr, = Aprilis, is, e : d'abril
Apuleius|1|||Āpŭlēius, i, m. : Apuleu
Apulia|0|||Āpūlia, ae, f. : Apúlia
Apulus|11|||Āpŭlus, a, um : apuli, d'Apúlia (Apuli, orum, m.  : les Apuliens)
Ap|30|||Ap, inv. : abreviatura de Api
Aquileia|0|||Ăquĭlēia, ae, f. : Aquileia (ciutat d'Ístria)
Aquilius|1|||Ăquilĭus, i, m. : Aquili
Aquinum|4|||Ăquīnum, i, n. : Aquí (ciutat del Laci)
Aquitania|0|||Ăquītānĭa, ae, f. : Aquitània
Aquitanus|1|||Ăquītānus, i, m. : l'aquità
Arar|5|Arar||Ărar, ris, , m. : Àrar o Saona (riu de la Gàl·lia)
Arausio|5|Arausion||Ărausĭo, ionis, f. : Arausi (ciutat de la Gàl·lia Narbonense, avui Orange)
Arcadia|0|||Arcădĭa, ae, f. : Arcàdia (regió de Grècia)
Arcas|5|Arcad||Arcăs, adis: arcadi (d'Arcàdia, regió de Grècia)
Archelaus|1|||Archĕlāus, i, m. : Arquelau
Archimedes|6|Archimed||Archĭmēdes, is, m. : Arquimedes
Arctus|1|||Arctus, i, m. : l'Óssa (en plural l'Óssa Major i Menor)
Ardeates|6|Ardeat||Ardeātes, ium, m. : els ardeatins, els habitants d'Àrdea
Ardea|0|||Ardĕa, ae, f. : Àrdea (ciutat dels Rútuls)
Arduenna|0|||Ardŭenna, ae, f. : Ardenna (bosc de la Gàl·lia, avui Ardennes)
Arethusa|0|||Ărĕthūsa, ae, f. : Aretusa
Areus|11|||Ărēus, a, um : de l'Areòpag
Argiuus|11|||Argiuus, a, um : d'Argos, argiu, grec (Argiui, orum : els Argius, els grecs)
Argolicus|11|||Argŏlĭcus, a, um : argiu, grec
Argonauta|0|||Argonauta, ae, m. : Argonauta
Argus|1|||Argus, i, m. : Argos (heroi amb cent ulls, transformat en paó)
Argyrippus|1|||Argyrippus, i, m. : argírip
Ariadna|0|||Ărĭadna, ae, f. : Ariadna
Ariarathes|5|Ariarath||Ariarathes, is, m. : Ariarates (rei de Capadòcia)
Ariobarzanes|6|Ariobarzan||Ărĭŏbarzānes, is, m. : Ariobarzanes (rei de Capadòcia)
Arion|5|Arion||Ărīon, onis, m. : Aríon
Ariouistus|1|||Ariouistus, i, m. : Ariovist (rei germànic)
Ario|5|Arion||Ario, Arionis, m. : Aríon
Aristarchus|1|||Ăristarchus, i, m. : Aristarc
Aristippus|1|||Ăristippus, i, m. : Aristip
Aristodemus|1|||Aristodemus, i, m. : Aristodem
Aristomaches|5|Aristomach||Aristomaches, is, m. : Aristòmac
Aristomenes|6|Aristomen||Aristomenes, is, m. : Aristòmenes
Aristonicus|1|||Ăristŏnīcus, i, m. : Aristonic, rei de Pèrgam
Aristophanes|6|Aristophan||Ăristŏphănes, is, m. : Aristòfanes (comediògraf atenès)
Aristoteles|6|Aristotel||Ăristŏtĕles, is, m. : Aristòtil (filòsof grec)
Aristoxenus|1|||Ăristoxĕnus, i, m. : Aristoxen
Armenia|0|||Armĕnĭa, ae, f. : Armènia
Armenius|11|||Armĕnĭus, a, um : armeni
Arminius|1|||Armĭnĭus, i, m. : Armini
Arnus|1|||Arnus, i, m. : l'Arn (riu d'Etrúria)
Arpinas|5|Arpinat||Arpīnas, atis : Arpí (ciutat del Laci, pàtria de Ciceró)
Arpineius|1|||Arpineius, i, m. : d'Arpí
Arpinum|4|||Arpīnum, i, n. : Arpí (població des Volscos)
Arpus|1|||Arpus, i, m. : Arp (nom d'home)
Arretinus|11|||Arretinus, a, um : d'Areti. En pl.: Aretini, orum, m. : els arretins, els habitants d'Arreti.
Arretium|4|||Arrētĭum, i, n. : Arreti (ciutat d'Etrúria, avui Arezzo)
Arrionilla|0|||Arrionilla, ae, f. : Arrionil·la
Arrius|1|||Arrius, i, m. : Arri
Arruns|5|Arrunt||Arruns, untis, m. : Arrunt (fill de Tarquini el Superb)
Arruntius|1|||Arruntĭus, i, m. : Arrunti
Arsacidae|0|orient||Arsăcĭdae, arum, f. : els Arsàcides (descendents d'Àrsaces, rei dels parts)
Arsacida|0|||Arsacida, arum, f. : els Arsàcides (descendants d'Àrsaces, rei dels parts)
Artabanus|1|||Artăbānus, i, m. : Artàban (rei dels parts)
Artauasdes|6|Artauasd||Artauasdes, is, m. : Artavasdes (rei d'Armènia)
Artaxata|0|||Artaxăta, ae, f. : Artàxata (capital d'Armènia)
Artaxias|0|||Artaxias, ae, m. : Artàxias (rei d'Armènia)
Artaxia|0|||Artaxia, ae, m. : Artàxias (rei d'Armènia)
Artotrogus|1|||Artōtrōgus, i, m. : Artotrog (rosegador de pa), nom d'un paràsit de Plaute
Aruernus|1|||Aruernus, i, m. : Arvern
Arulenus|1|||Arulenus, i, m. : Arulè
Ascanius|1|||Ascănĭus, i, m. : Ascani = Iulus, fill d'Eneas
Asculanus|11|||Ascŭlānus, a, um : habitant d'Àscul (ciutat del Picè)
Asculum|4|||Ascŭlum, i, n. : Àscul (ciutat del Picè)
Asdrubal|5|Asdrubal||Asdrŭbal, alis, m. : Asdrúbal
Asianus|11|||Āsĭānus, a, um : asiàtic, d'Àsia
Asiaticus|11|||Āsĭātĭcus, a, um : asiàtic
Asia|0||Asi|Āsĭa, ae, f. : àsia
Asina|0|||Asina, ae, m. : Àsina
Asinius|1|||Ăsĭnĭus, i, m. : Asini
Asprenas|5|Asprenat||Asprenas, atis, m. : Asprenas (nom d'home)
Astraea|0|||Astraea, ae, f. : Astrea (divinitat de la justícia)
Ateius|1|||Atēius, i, m. : Ateu (nom d'home)
Athenae|0|||Ăthēnae, arum, f. : Atenes
Athena|0|||Athena, arum, f. : Atenes
Atheniensis|6|||Ăthēnĭensis, is, m. : atenès
Atheniensis|14|atenès||Ăthēnĭensis, e : atenès
Athenodorus|1|||Athenodorus, i, m. : Atenodor
Athesis|6|Athes||Ăthĕsis, is, f. : l'Àtesis o Àdige (riu del nord d'Itàlia)
Atilius|1|||Ătīlĭus, i, m. : Atili
Atinius|11|||Ătīnĭus, a, um : d'Atini (lex Atinia)
Atrebates|5|Atrabat||Atrĕbătes, um, m. : els atrèbats (poble belga)
Atrida|0|||Atrida, ae, m. : fill d'Atreu (Agamèmnon o Menelau)
Attalicus|11|||Attălĭcus, a, um : d'Àtal
Attalus|1|||Attălus, i, m. : Àtal (rei de Pèrgam)
Atticus (2)|11|||Atticus (2), a, um : àtic, atenès
Atticus|1|||Attĭcus, i, m. : Àtic
Attius|1|||Attĭus, i, m. : Ati
Attus|1|||Attus, i, m. : Ati
Auentinum|4|||Auentinum, i, n. : Aventí (turó de Roma)
Auentinus|11|||Auentinus, a, um : de l'Aventí (turó de Roma)
Auernus|11|||Auernus, a, um : de l'Avern, dels inferns
Aufidienus|1|||Aufidienus, i, m. : Aufidiè (nom d'home)
Aufidus|1|||Aufĭdus, i, f. : Àufid (vent)
Augustalis|14|Augustal||Augustālis, e : d'August, augustal
Augusta|0|||Augusta, ae, f. : Augusta
Augustus|1|||Augustus, i, m. : August
Aulis|5|Aulid||Aulis, idis, f. : Àulide (port de la Beòcia)
Aulus|1|||Aulus, i, m. : Aule
Aurelius|1|cognition||Aurēlĭus, i, m. : Aureli
Aurora|0|||Aurora, ae, f. : Aurora
Ausonius|11|||Ausŏnĭus, a, um : ausoni, romà, itàlic
Axona|0|||Axŏna, ae, f. : Àxona o Aisne (riu de la Gàl·lia belga)
Babylonius|11|||Băbylōnĭus, a, um : babiloni
Bacchanalia|8|Bacchanal||Bacchānālia, ium, n. : Bacanals (festes de Bacus)
Baccha|0|||Baccha, ae, f. : Bacant
Bacchis|5|Bacchid||Bacchis, idis, f. : Bàquide (nom de dona)
Bacchus|1|||Bacchus, i, m. : Bacus
Bactrianus|1|||Bactrĭānus, i, m. : bactrià
Baebius|1|||Baebĭus, i, m. : Bebi
Bagrada|0|||Băgrăda, ae, f. : Bàgrada (ciutat d'Àfrica)
Baiae|0|||Bāiae, arum, f. : Baies (ciutat de la Campània), termes
Baianus|11|||Baiānus, a, um : de Baies (ciutat de la Campània)
Balbus|1|||Balbus, i, m. : Balb
Balearicus|11|||Balearicus, a, um : balear, baleàric
Bargates|6|Bargat||Bargates, is, m. : Bargates
Bastarnae|0|||Bastarnae, arum : els bastarnes (poble de la Dàcia)
Bastarna|0|||Bastarna, arum : bastarna (individu d'un pople de la Dàcia)
Batauus|1|||Batauus, i, m. : batau (individu d'un pople germànic)
Bathyllus|1|||Băthyllus, i, m. : Batil (pantomim favorit de Mecenas)
Battus|1|||Battus, i, m. : Batus (nom del fundador de Cirene)
Bauli|1|||Bauli, orum : Baules (vila de la Campània)
Baulus|1|||Baulus, orum : Baules (vila de la Campània)
Belga|0|||Belga, ae, m. : belga
Belgium|4|||Belgĭum, i, n : Bèlgica
Belides|5|Belid||Bēlĭdĕs, um, f. : les Danaides (nétes de Belus)
Bellouaci|1|||Bellouaci, orum, m. : els bel·lovacs (poble de la Bèlgica)
Bellouacus|1|||Bellouacus, i, m. : el bel·lovac (individu d'un poble de la Bèlgica)
Bithynia|0|||Bithynia, ae, f. : Bitínia (regió de l'Àsia Menor)
Bithynus|1|||Bithynus, i, m. : bitini, habitant Bitínia (regió de l'Àsia Menor)
Bituriges|5|Biturig||Bĭtŭrĭges, um, m. : els bitúriges (poble gal)
Blaesus|1|||Blaesus, i, m. : Blesus (cognom de família)
Blossius|1|||Blossĭus, i, m. : Blossi (nom de família)
Bocchus|1|||Bocchus, i, m. : Bocus (rei de Mauritània)
Boeotia|0|||Boeōtĭa, ae, f. : Beòcia (regió de Grècia)
Boiorix|5|Boiorig||Boiŏrix, igis, m. : Boiòrix
Bolanus|11|||Bōlānus, a, um : habitant de Bola (vila del Laci)
Bola|0|||Bōla, ae (Bolae, arum) : Bola (vila del Laci)
Boreas|0|||Boreas, ae, m. : bòreas (vent del nord)
Bosphoranus|11|||Bosphoranus, a, um : del Bòsfor
Bosphorus|1|||Bosphŏrus, i, m. : el Bòsfor (estret)
Bouillae|0|||Bouillae, arum, f. : Bovil·les (ciutat del Laci)
Briareus|1|||Brĭăreus, i, m. : Briareu (gegant de cent braços)
Britannia|0|||Brĭtannĭa, ae, f. : Britània
Britannicus (2)|1|||Britannicus (2), i, m. : britànic, brità
Britannicus|11|||Brĭtannĭcus, a, um : britànic, brità (Britannicus, i, m. : Britànic)
Bructerus|1|||Bructĕrus, i, m. : el brúcter (individu d'un poble germànic)
Brundisinus|11|||Brundĭsīnus, a, um : de Brundisi (ciutat i port de Calàbria)
Brundisium|4|||Brundĭsĭum, ii, n. : Brundisi (ciutat i port de Calàbria)
Brundusium|4|||Brundŭsĭum, i, n. : Brundisi (ciutat i port de Calàbria)
Bruttiani|1|||Bruttĭāni, orum, m. : els brutians (poble de Calàbria)
Bruttianus|1|||Bruttĭānus, i, m. : el brutià (individu d'un poble de Calàbria)
Bruttius|11|||Bruttĭus, a, um : del Bruti (regió de Calàbria)
Brutus|1|||Brūtus, i, m. : Brutus (cognom de família)
Bucco|5|Buccon||Bucco, onis, m. : Bucó (nom d'home)
Buculeius|1|||Buculeius, i, m. : Buculei
Burrus|1|||Burrus, i, m. : Burrus (cognom de família)
Byrsa|0|||Byrsa, ae, f. : Birsa (ciutadella de Cartago)
Byzantius|1|||Byzantius, i, f. : Bizanci (ciutat del Bòsfor)
C|30|||C, = Caius, ii, m. : abreviatura de Gai; 100.
CCC|30|||CCC, inv. : 300
CC|30|||CC, inv. : 200
CL|30|||CL, inv. : 150
Cadmeus|11|||Cadmēus, a, um : de Cadmos (fundador mític de Tebes), cadmeu
Caecilius|1|||Caecĭlĭus, i, m. : Cecili
Caecina|0|||Caecīna, a, m. : Cecina
Caecubum|4|||Caecŭbum, i, n. : Cècub (famós vi del Laci)
Caelianus|11|||Caelĭānus, a, um : de Celi (nom de família)
Caelius|1|||Caelĭus, i, m. : 1. Celi (turó de Roma) 2. Celi (nom de família)
Caeparius|1|||Caepārĭus, i, m. : Cepari (nom d'home)
Caepio|5|Caepion||Caepio, ionis, m. : Cepió (nom de família).
Caesar|5|Caesar||Caesar, aris, m. : Cèsar (cognom d'una família i posteriorment títol de l'emperador)
Caesia|0|||Caesia, ae, f. : Cèsia (nom d'un bosc de Germània)
Caesonia|0|||Caesonia, ae, f. : Cesònia (nom de dona)
Caetronius|1|||Caetronius, i, m. : Cetroni (nom d'home)
Caieta|0|||Cāiēta, ae, f. : Caieta (nom de la dida d'Eneas i d'una  ciutat i port del Laci)
Caius|1|||Cāĭus, i, m. : Gai (prenom d'home, especialment de l'emperador Calígula)
Calagurritanus|1|||Calagurritanus, i, m. : habitant de Calagurris (ciutat de la Tarraconense)
Calais|6|Cala||Călăis, is, m. : Calaïs (nom d'un jove)
Calchas|5|Calchant||Calchās, antis, m. : Calcant (endeví grec a la guerra de Troia)
Caledonius|11|||Călēdŏnĭus, a, um : caledoni, de Caledònia (actual Escòcia)
Calenum|4|||Călēnum, i, n. : Cales (ciutat de la Campània)
Calenus|1|||Călēnus, i, m. : Calè
Caligula|0|||Călĭgŭla, ae, m. : Calígula (emperador romà)
Callinicus|1|||Callĭnīcŭs, i, m. : Cal·línic
Callistratus|1|||Callistrătus, i, m. : Cal·lístrat
Calpurnius|1|||Calpurnĭus, i, m. : Calpurni (nom de família)
Calusidius|1|||Calusidius, i, m. : Calusidi (nom d'home)
Calypso|5|Calypson||Călypso, onis, f. : Calipso (nimfa)
Camertes|6|Camert||Cămertes, ium, m. : camerts, habitants de Camerí (ciutat d'Umbria)
Camilla|0|pronepot||Camilla, ae, f. : Camil·la (heroïna aliada de TUrn)
Camillus|1|pronepot||Cămillus, i, m. : Camil (nom de família)
Campania|0|||Campānĭa, ae, f. : Campània (regió itàlica)
Campanus|11|||Campanus, a, um : campà, de la Campània
Canephoroe|30|||Canephoroe, nominatiu plural d'un mot grec = portadora de panera
Caninius|1|||Cănīnĭus, i, m. : Canini (nom de família)
Cannae|0|||Cannae, arum, f. : Cannes (ciutat de l'Apúlia)
Canopus|1|||Cănōpus, i, m. : Canop (ciutat del Baix Egipte)
Capitolinus|11|||Căpĭtōlīnus, a, um : capitolí, del Capitoli
Capitolium|4|||Căpĭtōlĭum, ii, n. : Capitoli (turó de Roma)
Capito|5|Capiton||Căpĭto, onis, m. : Capitó (nom de família)
Cappadoces|5|Cappadoc||Cappadoces, um, m. : els capadocis
Cappadocia|0|||Cappădŏcĭa, ae, f. : Capadòcia (regió de l'Àsia Menor)
Capsa|0|||Capsa, ae, f. : Capsa (ciutat d'Àfrica)
Capua|0|||Căpŭa, ae, f. : Càpua (ciutat de la Campània)
Capys|30|||Căpys, ios, m. : Capis (un dels companys d'Eneas)
Carnutes|5|Carnut||Carnūtes, um, m. : els carnuts (poble gal)
Carrae|0|||Carrae, arum, f. : Carres (ciutat de l'Àsia Menor)
Carseoli|1|||Carsĕŏli, orum, m. : Carseoli (ciutat del Laci)
Carthaginiensis|14|Carthaginiens||Carthāgĭnĭensis, e : cartaginès
Carthago|5|Carthagin||Carthāgo, inis, f. : Cartago
Caruilius|1|||Caruilius, i, m. : Carvili (nom de família)
Casca|0|||Casca, ae, m. : Casca (nom de família)
Casellius|1|||Casellius, ii, m. : Casel·li
Casina|0|||Căsĭna, ae, f. : Càsina (títol d'una comèdia de Plaute)
Casius|11|||Căsĭus, ,a, um : del mont Cassius (Síria o Egipte)
Cassandra|0|||Cassandra, ae, f. : Cassandra (filla de Priam)
Cassia|0|respu||Cassia, ae, m. : Càssia
Cassiepia|0|||Cassiepia, ae, f. : Cassiopea
Cassiopa|0|||Cassĭŏpa, ae, f. : Cassíope (ciutat de l'illa de Còrcira o Corfú)
Cassiopeia|0|||Cassiopeia, ae, f. : Cassíope (ciutat de l'illa de Còrcira o Corfú)
Cassiuellaunus|1|||Cassiuellaunus, i, m. : Cassivel·laune (nom d'home)
Cassius|1|||Cassĭus, i, m. : Cassi (nom de família)
Castalius|11|||Castălĭus, a, um : de la font Castàlia (font de Delfos consagrada a les Muses)
Casticus|1|||Casticus, i, m. : Càstic
Catamitus|1|||Cătămītus, i, m. : Ganimedes
Catilina|0|||Cătĭlīna, ae, m. : Catilina (nom de família)
Catonius|1|||Catonius, i, m. : Catoni (nom d'home)
Cato|5|Caton||Căto, onis, m. : Cató (nom de família)
Catualda|0|||Catualda, ae, m. : Catualda (germànic)
Catullus|1|||Cătullus, i, m. : Catul (cognom de família, poeta romà)
Catus|1|||Catus, i, m. : Catus (cognom de família)
Cauarinus|1|||Cauarinus, i, m. : Cavarí
Caucasus|1|||Caucăsus, i, m. : Caucas (serralada)
Caudinus|11|||Caudīnus, a, um : de Caudi, caudí (les Forques Caudines)
Caunus|1|||Caunus, i, f (o Caunos) : Caune (ciutat de Cària)
Cecropida|0|||Cecropida, ae, m. : descendent de Cècrops (rei d'Atenes)
Cecropides|0|||Cēcrŏpĭdes, ae, m. : descendent de Cècrops (rei d'Atenes)
Cecropius|11|||Cēcrŏpĭus, a, um : de Cècrops (rei d'Atenes)
Celaeno|30|||Cĕlaeno, us : Celeno (una de les Harpies)
Celenderis|6|Celender||Cĕlendĕris, is, f. :  Celenderis (ciutat de Cilícia)
Celta|0|||Celta, ae, m. : celta
Celtiberi|1|||Celtĭbēri, orum, m. : els celtibers (poble d'Hispània)
Celtiberus|1|||Celtiberus, i, m. : celtiber (individu del poble d'Hispània)
Cenabensis|14|Cenabens||Cenabensis, e : de Cènab (ciutat de la Gàl·lia, avui Orléans)
Cenabum|4|||Cenabum, i, n. : Cènab (ciutat de la Gàl·lia, avui Orléans)
Censorinus|1|||Censōrīnus, i, m. : Censorí
Centaurus|1|||Centaurus, i, m. : centaure (ésser mític)
Cephisos|1|||Cephisos, i, m. : Cefis (riu de Grècia)
Cephisus|1|||Cēphīsus, i, m. : Cefis (riu de Grècia)
Cerberus|1|||Cerbĕrus, i, m. : Cèrber (gos dels inferns)
Cercina|0|||Cercīna, ae, f. : Cercina (illa de la costa d'Àfrica)
Cerealis|14|Cereal||Cĕrĕālis, e : de Ceres (deessa de l'agricultura)
Ceres|5|Cerer||Cĕrēs, eris, f. : Ceres (deessa de l'agricultura)
Cerialis|14|Cerial||Cĕrĭālis, e : de Ceres (deessa de l'agricultura)
Cerrinius|1|||Cerrinius, ii, m. : Cerrini 
Cethegus|1|||Cĕthĕgus, i, m. : Ceteg (cognom de família)
Chaerea|0|||Chaerĕa, ae, m. : Quèrea
Chalcidicus|11|||Chalcĭdĭcus, a, um : calcídic, de Calquis (Eubea)
Chaldaei|1|||Chaldaei, orum, m. : els caldeus
Chaldaeus|1|||Chaldaeus, orum, m. : caldeu (individu d'un poble asiàtic), astròleg
Charioualda|0|||Charioualda, ae, m. : Cariovalda (un batau)
Charon|5|Charont||Chăron, ontis, m. : Caront (barquer dels inferns)
Charybdis|6|Charybd||Chărybdis, is, f. : Caribdis (remolí de l'estret de Messina)
Chattus|1|||Chattus, i, m. : cat (individu d'un pople germànic)
Chaucus|1|||Chaucus, i, m. : cauc (individu d'un pople germànic)
Cheruscus|1|||Cheruscus, i, m. : querusc (individu d'un pople germànic)
Chimaera|0|||Chĭmaera, ae, f. : Quimera (monstre)
Chloe|5|Chlo||Chlŏē, is, f. : Cloe
Chloris|5|Chlorid||Chlōrĭs, idis, f. : Cloris
Chrestus|1|||Chrestus, i, m. : Crest (nom d'home)
Christianus|11|||Christĭānus, a, um : cristià
Christus|1|||Christus, i, m. : Crist, Jesús
Cia|0|||Cia, ae, f: :  Ceos (illa de l'Egeu)
Cicero|5|Ciceron||Cĭcĕro, onis, m. : Ciceró (cognom de família, polític i orador romà)
Cicones|5|Cicon||Cĭcŏnes, um, m. : els cícons (poble de Tràcia)
Cilices|5|Cilic||Cĭlĭces, um, m. : els cilicis (poble de l'Àsia Menor)
Cilicia|0|||Cĭlĭcĭa, ae, f. : Cilícia (regió de l'Àsia Menor)
Cilix|5|Cilic||Cĭlix, icis, m. : cilici (individu d'un poble de l'Àsia Menor)
Cimber|3|||Cimber, bri, m. : cimbre (individu d'un poble germànic)
Cimbricus|11|||Cimbrĭcus, a, um : dels cimbres (poble germànic)
Cincia|0|||Cincia, ae (lex) : llei cíncia (lex Cincia)
Cincinnatus|1|||Cincinnātus, i, m. : Cincinnat (cognom de família; dictador)
Cingetorix|5|Cingetorig||Cingetŏrix, igis, m. : Cingetòrix (cabdill gal; cabdill britànic)
Cinithii|1|||Cinithii, orum, m. : els cinicis (poble d'Àfrica)
Cinithius|1|||Cinithius, i, m. : cinici (individu d'un poble d'Àfrica)
Cinna|0|||Cinna, ae, m. : Cinna (cognom de família; polític; poeta)
Circe|6|Circ||Circē, is, f. : Circe (maga que va transformar els companys d'Ulisses)
Cirrhaeus|11|||Cirrhaeus, a, um : de Cirra (port de Delfos)
Cirta|0|||Cirta, ae, f. : Cirta (ciutat d'Àfrica)
Cisrhenanus|11|||Cisrhēnānus, a, um : situat en aquest costat del Rin
Cithaeron|5|Cithaeron||Cĭthaeron, onis, m. : el Citeró (muntanya de la Beòcia)
Clanis|6|Clan||Clănĭs, is, f. : Clanis (riu)
Clarius|11|||Clărĭus, a, um : de Claros (ciutat de la Jònia famosa pel seu temple d'Apol·lo)
Claudia|0|||Claudĭa, ae, f. : Clàudia (nom femení de família)
Claudius|1|||Claudĭus, ii, m. : Claudi (nom masculí de família; emperador)
Clazomenae|0|||Clāzŏmĕnae, arum, f. : Clazòmenes (ciutat de la Jònia)
Cleopatra|0|||Clĕŏpātră, ae, f. : Cleòpatra (reina d'Egipte)
Clipea|0|||Clipea, ae, f. : Clípea (ciutat d'Àfrica)
Cloacina|0|||Clŏācīna, ae, f. : Cloacina (divinitat protectora de les clavagueres; epítet de Venus)
Clodius|1|||Clōdĭus, i, m. : Clodi (forma plebea del nom dels Claudis; polític romà)
Cloelia|0|||Cloelĭa, ae, f. : Clèlia (nom femení de família)
Cluilius|11|||Clŭĭlĭus, a, um : de Cluili (cap dels albans)
Cluuius|1|||Cluuius, i, m. : Cluvi (nom femení de família)
Cnaeus|1|||Cnaeus, i, m. : Gneu (prenom romà)
Cnidus|1|||Cnĭdus, i, f. : Cnidos (ciutat de la Cària on Venus tenia un temple)
Cn|30|||Cn, inv. : abreviatura de Gneu
Cocles|5|Coclit||Cōcles, itis, m. : Cocles (ciclop)
Cocytus|1|||Cocytus, i, m. : Còcit (riu dels inferns)
Coelius|1|||Coelĭus, i, m. : Celi (nom de família)
Coeus|1|||Coeus, i, m. : Ceu (tità)
Colchicus|11|||Colchĭcus, a, um : colc, de la Còlquide (regió asiàtica)
Colchus|11|||Colchus, a, um : colc, de la Còlquide (regió asiàtica)
Collatia|0|||Collātĭa, ae, f. : Col·làcia (petita ciutat a prop de Roma)
Collatinus|1|||Collātīnus, i, m. : Col·latí (marit de Lucrècia)
Collinus|11|||Collīnus, a, um : relatiu a un barri de Roma (Collina porta : la porta Col·lina)
Colophon|5|Colophon||Cŏlŏphon, onis, f. : Colofó (ciutat de la Jònia)
Commagenus|11|||Commāgēnus, a, um : de Commagene (Commageni, orum (m. pl.) : habitants de Commagene)
Commius|1|||Commius, i, m. : Commi
Considius|1|||Considius, i, m. : Considi
Copernicus|1|||Copernicus, i, m. : Copèrnic
Corduba|0|||Cordŭba, ae, f. : Còrduba (ciutat de la Bètica, actual Còrdova)
Cordus|1|||Cordus, i, m. : Cord (cognom de família)
Corfinium|4|||Corfīnĭum, i, n. : Corfini (ciutat dels pelignes)
Corinthius|11|||Cŏrinthĭus, a, um : corinti, de Corint (ciutat de Grècia)
Corinthus|1|||Cŏrinthus, i, f. : Corint (ciutat de Grècia)
Coriolanus|1|||Cŏrĭŏlānus, i, m. : Coriolà (general romà)
Coriosolites|5|Coriosolit||Coriosolites, um, m. : els coriosolits (poble gal)
Cornelia|0|||Cornelia, ae, f. : Cornèlia (nom femení de família, mare dels Gracs)
Cornelius|1|||Cornēlĭus, i, m. : Corneli (nom de família)
Corniculanus|11|||Cornĭcŭlānus, a, um : de Curnícul (ciutat del Laci)
Cosa|0|||Cŏsa, ae, f. : Cosa (ciutat d'Etrúria)
Cossunatius|1|||Cossunatius, i, m. : Cossunati
Cossus|1|||Cossus, i, m. : Cossus (cognom de família, tribú militar)
Cotta|0|||Cotta, ae, m. : Cota (cognom de família)
Cotys|5|Coty||Cŏtys, yis, m. : Cotis (rei de Tràcia)
Cous|1|||Cōus, i, f. : Cos (illa del mar Egeu)
Crantor|5|Crantor||Crantor, oris, m. : Cràntor (escuder de Peleu, filòsof grec)
Cratippus|1|||Crătippus, i, m. : Cratip (filòsof grec)
Creon|5|Creont||Crĕon, ontis, m. : Creont (rei de Corint, rei d'Atenes)
Crepereius|1|||Crepereius, i, m.: Creperei
Creperius|1|||Creperius, i, m. Creperi
Creta|0|||Crēta, ae, f. : Creta (illa grega)
Cretensis|14|Cretens||Crētensis, e : cretenc, de Creta  (Cretenses, ium : els cretencs)
Creticus|1|||Crētĭcus, i, m. : Crètic (nom d'home);  sobrenom de Metel
Crispinus|1|||Crispīnus, i, m. : Crispí
Crispus|1|||Crispus, i, m. : Crisp (cognom de família)
Critolaus|1|||Crĭtŏlāus, i, m. : Critolau
Crixus|1|||Crixus, i, m. : Crixus
Croesus|1|||Croesus, i, m. : Cres
Crotoniensis|14|Crotoniens||Crŏtōnĭensis, e : de Cròtona (ciutat del sud d'Itàlia)
Cumae|0|||Cūmae, arum, f. : Cumes (ciutat de la Campània)
Cumanus|11|||Cūmānus, a, um : de Cumes (ciutat de la Campània)
Curiatius|1|||Curiatius, i, m. : Curiaci (en plural : els Curiacis, germans guerrers d'Alba Longa)
Cures|6|Cur||Cŭres, ium, m. : Cures (ciutat dels sabins)
Curius|1|||Cŭrĭus, i, m. : Curi (nom de família), Manli Curi Dentat, vencedor dels samnites i de Pirros
Cuspius|1|||Cuspĭus, ii, m. : Cuspi
Cusus|1|||Cusus, i, m. : Cus (riu afluent del Danubi)
Cyclades|5|Cyclad||Cyclades, um, f. : les Cíclades (illes de l'Egeu)
Cyclops|5|Cyclop||Cyclops, opis, m. : ciclop (gegant mític amb un sol ull) 
Cynthia|0|||Cynthĭa, ae, f. : Cíntia (Diana; estimada de Properci)
Cyrenae|0|||Cyrenae, arum : Cirene (colònia grega del nord d'Àfrica)
Cyrrus|1|||Cyrrus, i, f : Cirrus (ciutat de l'Àsia Menor)
Cyrus|1|||Cyrus, i, m. : Cir (rei de Pèrsia)
Cythera|4|||Cythēra, orum, n. : Citera (illa de la mar Egea)
Cythereus|11|||Cythĕrēus, a, um : de Citera (illa de la mar Egea)
Cyzicus|1|||Cyzicus, i, m. : Cízic (ciutat de l'Àsia Menor)
Daedalus|1|||Daedălus, i, m. : Dèdal (arquitecte mític constructor del Laberint)
Dahae|0|||Dăhae, arum, f. : els dahes (poble escita)
Daha|0|||Dăhă, ae, f. : dahe (individu d'un poble escita)
Dalmatia|0|||Dalmătĭa, ae, f. : Dalmàcia (província del mar Adriàtic)
Damascus|11|||Damascus, a, um : de Damasc, damascè
Damasippus|1|||Dămăsippus, i, m. : Damasip (pretor)
Danai|1|||Dănăi, orum : els dànaus, els grecs
Danaus|1|||Dănăus, i : dànau, grec
Danuuius|1|||Danuuius, i, m. : Danubi (riu)
Dardania|0|||Dardănia, ae, f. : Dardània, Troia
Dardanides|0|||Dardănĭdes,  descendent de Dàrdan, troià
Dardanius|11|||Dardănius, a, um : dardani, troià
Dardanus|11|||Dardănus, a, um : dardani, troià
Darius|1|||Darīus, i, m. : Darios (rei de Pèrsia)
Daunus|1|||Daunus, i, m. : Daune (rei mític pare de Turn)
Decianus|1|||Dĕcĭānus, i, m. : Decià (nom d'home)
Decius|1|||Dĕcius, ii, m. : Deci (nom de família)
Deliacus|11|||Dēlĭăcus, a, um : de Delos (illa de l'Egeu, on van néixer Apol·lo i Diana), deli
Delius|11|||Delius, a, um : de de Delos (illa de l'Egeu, on van néixer Apol·lo i Diana), deli
Delmatia|0|||Delmatia, ae, f. : Dalmàcia (província del mar Adriàtic)
Delphicus|11|||Delphicus, a, um : dèlfic, de Delfos (santuari d'Apol·lo)
Delphi|1|||Delphi, orum, m. : Delfos (santuari d'Apol·lo)
Delta|0|||Delta, ae, f. : Delta (del Nil)
Demarathus|1|||Demarathus, i, m. : Demarat (rei d'Esparta; pare del rei Tarquini Prisc)
Demaratus|1|||Dēmărātus, i, m. : Demarat (rei d'Esparta; pare del rei Tarquini Prisc)
Demetrius|1|||Dēmētrĭus, i, m. : Demetri
Democritus|1|||Dēmōcrĭtus, i, m. : Demòcrit (filòsof grec)
Demosthenes|5|Demosthen||Dēmosthĕnes, is, m. : Demòstenes (orador atenès)
Diana|0|||Dĭāna, ae, f. : Diana (deessa de la caça)
Dia|0|||Dīa, ae, f. : Dia (illa del mar de Creta), Naxos
Dido|5|Didon||Dīdō, onis, f. : Dido (reina de Cartago)
Diespiter|5|Diespitr||Dĭespĭter, tris, m. : Júpiter (déu del cel)
Diogenes|6|Diogen||Dĭŏgĕnes, is, m. : Diògenes (filòsof grec)
Diomedes|6|Diomed||Dĭŏmēdes, is, m. : Diomedes (rei grec)
Dionysius|1|||Dionysius, i, m. : Dionisi (tirà de Siracusa)
Dirca|0|||Dirca, es, f. : Dirce (font de Tebes)
Dirce|0|||Dircē, es, f. : Dirce (font de Tebes)
Dis|5|Dit||Dīs, Ditis, m. : Dis o Plutó (déu dels infers)
Diuiciacus|1|||Diuiciacus, i, m. : Diviciac (rei gal)
Dolopes|5|Dolop||Dŏlŏpes, um, m. : els dolops (poble de Tessàlia)
Domitianus|1|||Dŏmĭtĭānus, ii, m. : Domicià (emperador)
Domitius|1|||Dŏmĭtĭus, i, m. : Domici (nom de família)
Doricus|11|||Dōrĭcus, a, um : dori, grec
Doris|5|Dorid||Dōris, idis, f. : Dòride (regió grega)
Drappes|5|Drapp||Drappes, is, m. : Drapes
Druentia|0|||Drŭentĭa, ae, f. : Druència (riu afluent del Roine)
Drusianus|11|||Drūsĭānus, a, um : de Drus (cognom de família)
Drusilla|0|||Drūsilla, ae, f. : Lívia Drusil·la (muller d'August)
Drusus|1|||Drūsus, i, m. : Drus (cognom de família)
Ducurtorum|4|||Ducurtorum, , n. : fortalesa gal·la (avui Reims)
Duilius|1|||Dŭīlĭus, i, m. : Duïli (nom de família)
Dumnorix|5|Dumnorig||Dumnŏrix, igis, m. : Dumnòrix (noble gal)
Duronia|0|||Duronia, ae, f. : Durònia
Duronius|1|||Duronius, i, m. : Duroni (tribú de la plebs)
Dyrrachium|4|||Dyrrăchĭum, i, n. : Dirraqui (ciutat de l'Epir)
D|30|||D, 500
Eburones|5|Eburon||Eburōnes, um, m. : els eburons (poble gal)
Echo|30|||Echo, f. inv. : Eco (nimfa)
Egeria|0|||Ēgĕrĭa, ae, f. : Egèria (nimfa)
Egnatius|1|||Egnātĭus, i, m. : m. : Egnaci (nom de família)
Egus|1|||Egus, i, m. : Egus (nom d'home)
Eleata|0|||Eleata, ae, m. : d'Èlea (Vèlia), eleata
Eleates|0|||Elĕātes, ae, m. : d'Èlea (Vèlia), eleata
Electra|0|||Ēlectra, ae, f. : Electra (nom de personatge mític)
Elephantina|0|||Elephantina, es, f. : Elefantina (illa del Nil)
Elephantine|0|||Ĕlĕphantīne, es, f. : Elefantina (illa del Nil)
Eleusis|5|Eleusin||Eleusis, inis, f. : Eleusis (ciutat famosa pels misteris de Ceres)
Emathia|0|||Ēmăthĭa, ae, f. : Emàtia (província de Macedònia), Macedònia
Enceladus|1|||Encĕlădus, i, m. : Encèlad (tità)
Endymion|5|||Endymĭon, onis, m. : Endimió (estimat de la Lluna)
Ennius|1|||Ennĭus, i, m. : Enni (poeta llatí)
Epasnactus|1|||Epasnactus, i, m. : Epasnacte
Ephesus|1|||Ĕphĕsus, i, f. : Efes (ciutat d'Àsia Minor)
Epicharmeius|11|||Epicharmeius, a, um : d'Epicarm
Epicurus|1|||Ĕpĭcūrus, i, m. : Epicur (filòsof grec)
Epidaphna|0|||Ĕpĭdaphna, ae, f. : Epidafna (poble prop d'Antioquia)
Epidaurus|1|||Epidaurus, i, m. : Epidaure (ciutat grega)
Epirus|1|||Ēpīrus, i, m. : Epir (regió grega)
Eporedorix|5|Eporedoric||Ĕpŏrĕdŏrix, icis, m. : Eporedòrix
Eppia|0|||Eppia, ae, f. : Èpia (personatge de Juvenal)
Equitius|1|||Equitius, i, m. : Equici 
Erato|30|||Ĕrătō, f. : Èrato (Musa; reina d'Armènia)
Erebus|1|||Ĕrĕbus, i, m. : l'Èreb, els inferns
Ergasilus|1|||Ergasilus, e, m. : Ergasil
Erinys|6|Eriny||Ĕrīnys, yos, f. : Erinis (una de les Fúries)
Eryx|5|Eryc||Ĕryx, Erycis, m; el mont Èrix
Esquiliae|0|||Esquĭlĭae, arum : les Esquílies (barri de Roma)
Esquilina|0|||Esquilina, ae, f. (porta) : la porta Esquilina
Essuuii|1|||Essuuii, orum, m. : els essuvis
Essuuius|1|||Essuuius, i, m. : essuvi
Etruria|0|||Ētrūrĭa, ae, f. : Etrúria
Etruscus|11|||Ētruscus, a, um : etrusc
Euboea|0|||Euboea, ae, f. : Eubea (illa del mer Egeu)
Euboicus|11|||Eubŏĭcus, a,um : eubeu, d'Eubea
Euclio|5|Euclion||Euclio, onis, m. : Euclió (personatge de Plaute)
Euhadna|0|||Euhadna, es : Evadna (esposa de Capaneu)
Euhadne|0|||Euhadne, es : Evadna (esposa de Capaneu)
Eumaeus|1|||Eumaeus, i, m. : Eumeu (porquer d'Ulisses)
Eumenes|6|Eumen||Eumĕnes, is, m. : Èumenes (rei de Pèrgam)
Eumenides|5|Eumenid||Eumĕnĭdes, um, f. : Eumènides, Fúries (divinitats de la venjança)
Eumolpus|1|||Eumolpus, i, m. : Eumolp
Eunus|1|||Eunus, ,i : Eune (cabdill esclau revoltat)
Euphorus|1|||Euphorus, i, m. : Èufor
Euphrates|6|Euphrat||Euphrātes, is, m. : Eufrates
Euporus|1|||Euporus, i, m. : Eupor
Europa|0||Europ|Eurōpa, ae, f. : Europa
Eurus|1|||Eurus, i, m. : Eure (vent del sud-est)
Eurystheus|1|||Eurysthēus, i, m. : Euristeu (rei mític de Micenes)
Fabius|1|||Făbĭus, i, m. : Fabi (nom de família)
Fabricius|1|||Fābrĭcĭus, i, m. : Fabrici (nom de família)
Fabullus|1|||Fabullus, i, m. : Fabul
Falanius|1|||Falanĭus, i, m. : Falani (nom d'home)
Fannius|1|||Fannĭus, i, m. : Fanni (nom de família)
Faunus|1|||Faunus, i, m. : Faune, Pan (divinitat campestre)
Fauonius|1|||Fauonius, i, m. : Favoni (vent de ponent; nom de família)
Fauonus|1|||Fauonus, i, m. : Favó
Faustulus|1|||Faustŭlus, i, m. : Fàustul (pastor llegendari, pare adoptiu de Ròmul i Rem)
Februarius|11|||Fĕbrŭārius, a, um : febrer
Fidena|0|||Fīdēna, ae, f. : Fidena (ciutat del Laci)
Firmius|1|||Firmĭus, i, m. : Firmi (nom de família)
Flaccus|1|||Flaccus, i, m. : Flac (cognom de família)
Flaminia|0|||Flāmĭnĭa, ae, f., (Flaminia uia) Via Flamínia (de Roma cap al nord)
Flamininus|1|||Flāmĭnīnus, i, m. : Flamini (nom de família)
Flora|0|||Flōra, ae, f. : Flora (deessa de les flors)
Florentinus|11|||Flōrentīnus, a, um : de Florència, florentí
Fonteius|1|||Fontēĭus, i, m. : Fontei (nom de família)
Formianus|11|||Formĭānus, a, um : de Fòrmies (ciutat del Laci)
Fregellae|0|||Frĕgellae, arum, f. : Fregel·les (ciutat dels volscos)
Frisius|1|||Frīsĭus, i, m. : frisi (poble germànic)
Frisus|1|||Frisus, i, m. : frisi (poble germànic)
Fronto|5|Fronton||Fronto, onis, m. : Frontó (cognom de família)
Fucinus|11|||Fūcĭnus, a, um : (Fucinus lacus) llac Fucí
Fulcinius|1|||Fulcīnius, i, m. : Fulcini (nom de família)
Fuluius|1|||Fuluius, i, m. : Fulvi (nom de família)
Furia|0|||Furia, ae, f. : Fúria
Furius|1|||Fūrĭus, i, m. : Furi (nom de família)
Furnius|1|||Furnĭus, i, m. : Furni (nom d'home)
Gabii|1|||Găbĭi, iorum, m. : Gabis (ciutat del Laci)
Gabinius|1|||Găbīnĭus, i, m. : Gabinius (nom de família)
Gabii|1|||Găbĭi, iorum, m. : Gàbies (ciutat del Laci)
Gades|6|Gad||Gādes, ium : Gades (ciutat de la Bètica, actual Cadis)
Gaetulus|11|||Gaetūlus, a, um : getul, de Getúlia (regió del nord-oest d'Àfrica); pl. Gaetuli, orum, m. : els getuls
Gaius|1|||Gāĭus, i, m. : Gai (prenom romà; emperador romà: Calígula)
Galba|0|||Galba, ae, m. : Galba (cognom de família)
Galla|0|||Galla, ae, f. : Gal·la (nom de dona)
Gallia|0|||Gallia, ae, f. : Gàl·lia
Gallicus|11|||Gallĭcus, a, um : gal
Gallus|1|||Gallus, i, m. : gal
Garganus|1|||Gargānus, i, m. : Gargà (muntanya d'Apúlia)
Garumna|0|||Gărumna, ae, f. : la Garona (riu de l'Aquitània)
Garunna|0|||Garunna, ae, f. : la Garona (riu de l'Aquitània)
Gauilla|0|||Gauilla, ae, f. : Gavil·là
Gelotianus|11|||Gelotianus, a, um : de Gelos
Germania|0|||Germānĭa, ae, f. : Germània
Germanicus|1|||Germānĭcus, i, m. : germànic
Germanus|1|||Germānus, i, m. : germànic
Getulus|11|||Getulus, a, um : getul, de Getúlia (regió del nord-oest d'Àfrica)  (Gaetuli, orum, m. : els getuls)
Gnosia|0|||Gnōsia, ae, f. : gnòsica (de Gnosos, Creta), dit especialment d'Ariadna
Gorgo|5|Gorgon||Gorgo, onis, f. : Gòrgona, Medusa. plural : Gòrgones
Gotones|5|Goton||Gotones, um, m. : els gotons (poble de la Germània)
Gracchanus|11|||Gracchānus, a, um : dels Gracs (cognom de família; Tiberi i Gai, germans tribuns de la plebs)
Gracchinus|11|||Gracchinus, a, um :  dels Gracs (cognom de família; Tiberi i Gai, germans tribuns de la plebs)
Gracchus|1|||Gracchus, i, m. : Grac (cognom de família; Tiberi i Gai, germans tribuns de la plebs)
Graecia|0|||Graecia, ae, f. : Grècia
Graecus|11|||Graecus, a, um : grec
Graius|11|||Grāius, a, um : grec
Granius|1|||Grānĭus, i, m. : Grani
Gripus|1|||Gripus, i, m. : Grip (esclau)
Gutuater|3|||Gutuater, ri, m. : Gutuater
Gyges|5|Gyg||Gyges, is, m. : Giges (rei de la Lídia)
Hadriaticus|11|||Hadriaticus, a, um : de la mar Adriàtica
Haedui|1|||Haedui, orum, m. : els edus (poble gal)
Haeduus|1|||Haeduus, i, m. : edu (individu d'un poble gal)
Haemonia|0|niual||Haemŏnĭa, ae, f. : Hemònia (antic nom de la Tessàlia)
Haemus|1|||Haemus, i, m. : Hemus (muntanya de la Tràcia)
Halotus|1|||Halotus, i, m. : Halot
Hamilcar|5|Hamilcar||Hămilcar, aris, m. : Amílcar (general cartaginès)
Hannibal|5|Hannibal||Hannĭbal, alis, m. : Anníbal (general cartaginès)
Harpocrates|5|Harpocrat||Harpŏcrătēs, is, m. : Harpòcrates (Horus, déu egipci)
Harpya|0|||Harpya, ae, f. : Harpia (monstre mític)
Harpyia|0|||Harpyia, ae, f. : Harpia (monstre mític)
Harudes|5|Harud||Harūdes, um, m. : els harudes (poble germànic)
Hasdrubal|5|Hasdrubal||Hasdrŭbal, alis, m. : Asdrúbal (general cartaginès)
Haterius|1|||Haterius, i, m. : Hateri (nom de família)
Hector|5|Hector||Hector, oris, m. : Hèctor (heroi troià)
Hecyra|0|||Hĕcyra, ae, f. : sogra (títol d'una comèdia de Plaute)
Hegio|5|Hegion||Hegio, ionis, m. : Hegíon
Heius|1|||Heius, i, m. : Heius
Hellespontus|1|||Hellespontus, i : Hel·lespont (avui, estret dels Dardanels)
Hellespontiacus|11|||Hellespontĭăcus, a, um : hel·lespòntic, de l'Hel·lespont
Heluetia|0|||Heluetia, ae, f. : Helvècia, Suïssa
Heluetius|1|||Heluetius, i, m. : helveci (individu d'un poble gal)
Heniochi|1|||Hēnĭŏchi, orum, m. : els heníocs (poble sàrmata)
Heniochus|1|||Hēnĭŏchus, i, m. : heníoc (individu d'un poble sàrmata)
Hercules|6|Hercul||Hercŭles, is, m. : Hèrcules (heroi grec)
Hercynia|0|||Hercynia, ae, f. : (silua) : Selva Hercínia (Selva Negra)
Herennius|1|||Hērennĭus, i, m. : Herenni (nom de família; orador)
Hermaeum|4|||Hermaeum, i, n. : una cambra decorada amb Hermes
Hermes|5|Hermet||Hermes, etis, m. : Hermes (déu del comerç)
Hermunduri|1|||Hermundŭri, orum, m. : els hermundurs (poble de la Germània)
Hermundurus|1|||Hermundurus, orum, m. : els hermundurs (poble de la Germània)
Hernici|1|||Hernĭci, orum, m. : els hèrnics (poble del Laci)
Hernicus|1|||Hernĭcus, orum, m. : hèrnic (individu d'un poble del Laci)
Hesperius|11|||Hespĕrĭus, a, um : de l'Hespèria
Hiberus|11|||Hĭbērus, a, um : iber, de la Ibèria
Hierocaesaria|0|||Hĭĕrŏcaesărīa, ae, f. : Hierocesària (ciutat de la Lídia)
Hiero|5|Hieron||Hĭĕro, onis, m. : Hieró (tirà de Siracusa)
Hirtius|1|||Hirtĭus, i, m. : Hirci (lloctinent de Cèsar)
Hispania|0|||Hispānĭa, ae, f. : Hispània
Hispaniensis|14|Hispaniens||Hispānĭensis, e : hispà, hispànic, d'Hispània
Hispanus|11|||Hispānus, a, um : hispà, hispànic, d'Hispània (Hispani, orum = els hispans)
Hispo|5|Hispon||Hispo, onis, h. : Hispó (nom d'home)
Horatius|1|||Hŏrātĭus, ii, m. : Horaci (nom de família; poeta llatí)
Hortalus|1|||Hortălus, i, m. : Hòrtal (cognom de família)
Hortensius|1|||Hortensĭus, i, m. : Hortensi (nom de família) 
Hostilius|1|||Hostīlĭus, i, m. : Hostili (nom de família)
Hyas|5|Hyad||Hyas, adis, f. : Híades (filles d'Atlas)
Hybla|0|||Hybla, ae, f. : Hibla (ciutat i muntanya de Sicília, famosa per la seva mel)
Hyrcani|1|||Hyrcāni, orum, m. : hicarnis, habitants d'Hircània (regió asiàtica)
Hyrcanus|1|||Hyrcānus,  hicarni, habitant d'Hircània (regió asiàtica)
Iacchus|1|||Ĭacchus, i, m. : Iacus (nom del déu Bacus)
Ianiculum|4|urs||Ianiculum, i, n. : Janícul (un dels turons de Roma)
Ianuarius|11|||Ianuarius, a, um : de gener
Ianus|1|||Ianus, i, m. : Janus (déu dels inicis)
Iason|5|Iason||Ĭāson, onis, m. : Jàson (heroi grec, cap dels Argonautes)
Iauolenus|1|||Iauolenus, i, m. : Javolè
Iccius|1|||Iccius, i, m. : Icci
Idaeus|11|||Īdaeus, a, um : de l'Ida (muntanya de la Frígia)
Ida|0|||Īda, ae, f. : Ida (muntanya de la Frígia) ; la nimfa Ida
Idistauisus|1|||Idistauisus, i, m. :  Idistavis (plana de la Germània)
Idumaeus|11|||Ĭdūmaeus, a, um : idumeu, de l'Idume (Palestina)
Idus|9|||Īdus, uum, f. : les idus
Idyma|0|||Idyma, es, f. : Idume (Palestina)
Idyme|0|||Idyme, es, f. : Idume (Palestina)
Ignipotens|15|Ignipotent||Ignĭpŏtens, tentis : amo del foc (Vulcà)
Ilium|4|||Īlĭum, ii, n. : Ílion, Troia
Illyricum|4|||Illyrĭcum, i, n. : Il·líria (regió dels Balcans)
Illyricus|11|||Illyrĭcus, a, um : il·liri (poble dels Balcans)
India|0|||Indĭa, ae, f. : Índia
Indus|11|||Indus, a, um : de l'Índia, indi
Indutiomarus|1|||Indŭtĭomărus, i, m. : Indutiomar
Inguiomerus|1|||Inguĭomĕrus, i, m. : Inguiomer
Interamnates|6|Interamnat||Interamnātes, ium, m. : els habitants d'Interamna (ciutat d'Úmbria)
Intercatia|0|||Intercatĭa, ae, f. : Intercàcia (ciutat de la Tarraconense)
Ionicus|11|||Iōnĭcus, a, um : jònic, de la Jònia
Ionius|11|||Īōnĭus, a, um : joni
Iphianassa|0|||Īphĭănassa, ae, f. : Ifigenia (filla d'Agamèmnon)
Isaac|30|||Isaac, indécl., m. : Isaac
Isiacus|11|||Īsĭăcus, a, um : isíac, d'Isis (deessa egípcia)
Isthmos|30|||Isthmos, inv. : Istme (de Corint)
Isthmus|1|||Isthmus, i, m. : Istme (de Corint)
Italia|0|||Ītălĭa, ae, f. : Itàlia
Italicus|11|||Ītălĭcus, a, um : itàlic
Italus|11|||Ĭtălus, a, um : itàlic
Ithacus|11|||Ĭthăcus, a, um : d'Ítaca (illa grega, regne d'Ulisses)
Itius|11|||Itius, a, um (portus) : Boulogne-sur-Mer
Iudaea|0|||Iudaea, ae, f. : Judea
Iudaeus|11|||Iudaeus, a, um : jueu, de Judea (Iudaea, ae, f. : Judea)
Iudaicus|11|||Iudaicus, a, um : judaic, relatiu als jueus
Iulianus|11|||Iulianus, a, um : julià, de Juli Cèsar
Iulia|0|||Iulia, ae, f. : Júlia,
Iulius|1|||Ĭūlĭus, ii, m. : Juli (nom de família)
Iulus|1|||Iūlus, i, m. : Iulus (fill d'Eneas)
Iunius|1|||Iunius, i, m. : Juni (nom de família)
Iuno|5|Iunon||Iuno, onis, f. : Juno (deessa del matrimoni)
Iuppiter|5|Iou||Iuppiter, Iouis, m. : Júpiter (déu del cel)
Iura|0|||Iura, ae, f. : Jura 
Ixion|5|Ixion||Ixīon, Ixionis, m. : Ixíon (condemnat als inferns)
Kal|30|||Kal, inv. : abreviatura de Kalendis : Calendes
LX|30|||LX, inv. : 60
Labdacus|1|||Labdăcus, i, m. : Làbdac (rei mític de Tebes)
Labeo|5|Labeon||Lăbĕo, onis, m. : Labeó (cognom de família)
Labicanus|11|||Lăbīcānus, a, um : labicà, de Labic (ciutat del Laci)
Labicus|1|||Labicus, i, m. : Labic (ciutat del Laci)
Labienus|1|||Lăbĭēnus, i, m. : Labiè (nom de família)
Lacedaemonius|1|||Lăcĕdaemŏnĭus, i, m. : ladecemoni, espartà
Lacedaemon|5|Lacedaemon||Lăcĕdaemōn, onis, f. : Ladecemònia, Esparta
Lachesis|6|Laches||Lăchĕsis, is, f. : Làquesis (una de les Parques)
Laconicus|11|||Lăcōnĭcus, a, um : lacònic, de Lacònia
Lacon|5|||Lăcon, onis, m. : lacedemoni, espartà
Laco|5|Lacon||Lăcō, onis, m. : lacedemoni, espartà
Ladicula|0|||Ladicula, ae, m. : Ladícula
Laelius|1|||Laelĭus, i, m. : Leli (nom de família)
Laenas|5|Laenat||Laenas, atis, m. : Lenas (cognom de família)
Laius|1|||Lāĭus, i, m. : Laios (rei mític de Tebes)
Lalage|30|||Lălăgē, inv. : Làlage (nom grec de dona)
Langobardi|1|||Langŏbardi, orum; m. : langobards (poble de la Germània septentrional)
Langobardus|1|||Langobardus, i; m. : langobard (individu d'un poble de la Germània septentrional)
Langobardus|1|||Langobardus, orum; m. : langobards (individu d'un poble de la Germània septentrional)
Lanuuium|4|||Lanuuium, i, n. : Lanuvi (ciutat del Laci)
Laocoon|5|Laocoont||Lāŏcŏon, Laocoontis, m. : Loacoont (sacerdot troià d'Apol·lo)
Laodicea|0|||Lāŏdĭcēa, ae, f. Laodicea (capital de Síria)
Laomedontiada|0|||Laomedontiada, ae, m. : fill de Laomedont (plur. : troians)
Laomedontiades|0|||Lāŏmĕdontĭădes, ae, m. : fill de Laomedont (plur. : troians)
Larcius|1|||Larcĭus, i, m. : Larci
Larentia|0|||Lārentĭa, ae, f. : Larència (nodrissa de Ròmul i Rem)
Larobigri|1|||Larobigri, orum, m. : laròbrigs (poble celta)
Latinus (2)|11|||Latinus (2), a, um : llatí
Latinus|1|||Lătīnus, i, : Llatí (rei mític del Laci)
Latium|4|||Lătĭum, ii, n. : Laci (regió d'Itàlia)
Latobrigus|1|||Latobrigus,  laròbrig (individu d'un poble celta)
Latona|0|||Lātōna, ae, f. : Latona (mare de Latona i Diana)
Lauinia|0|||Lauinia, ae, f. : Lavínia (filla del rei Llatí)
Laurentes|5|Laurent||Laurentes, um : laurents (poble del Laci)
Laureolus|1|||Laurĕŏlus, i, m. : Laurèol (bandoler famós)
Lausus|1|||Lausus, i, m. : Lausus (fill de Mezenci)
Leda|0|||Lēda, ae, f. : Leda (muller del rei Tindareu)
Leitus|1|||Leitus, i, m. : Leitus
Lemannus|1|||Lĕmannus, i, m. (lacus) : el llac Leman
Lentulus|1|||Lentŭlus, i, . : Lèntul (cognom de família)
Lepcis|6|Lepc||Lepcis, is, f. : Lepcis (ciutat d'Àfrica)
Leptis|6|Lept||Leptis, is, f. : Leptis (ciutat d'Àfrica)
Lerna|0|||Lerna, ae, f. : Lerna (aiguamolls de Grècia)
Lesbius|11|||Lesbĭus, a, um : lesbi, de Lesbos (illa grega)
Lesbos|1|||Lesbos, i, f. : Lesbos (illa grega)
Lesbus|1|||Lesbus, i, f. : Lesbos (illa grega)
Liber (3)|2|Liber||Liber (3), eri, m. : Líber (nom del déu Bacus)
Libera|0|||Lībĕra, ae, f. : Líbera (Prosèrpina)
Libitaina|0|||Libitaina, ae, f. : Libitina (deessa dels funerals)
Libo|5|Libon||Lĭbo, onis, m. : Libó (nom de família)
Liburnus|1|||Lĭburnus, i, m. : liburna (nau lleugera de guerra)
Libya|0|||Lĭbya, ae, f. : Líbia (Àfrica del nord)
Libyssus|11|||Lĭbyssus, a, um : de Líbia, africà
Licinius|1|||Lĭcĭnĭus, i, m. : Licini (nom de família)
Ligones|5|Ligon||Ligones, um, m. : lígons
Lilybaeum|4|||Lĭlybaeum, i, n. : Lilibeu (promontori i ciutat de Sicília)
Lingo|5|Lingon||Lingo, onis, m. : língon (individu d'un poble gal)
Lingones|5|Lingon||Lingŏnes, um, m. : língons (poble gal)
Linus|1|||Lĭnus, i, m. : Linus (músic mític)
Lipara|0|||Lĭpăra, ae, f. : Lípara (illa prop de Sicília)
Liriope|5|||Līrĭŏpē, es, f. : Liriope (nimfa, mare de Narcís)
Liscus|1|||Liscus, i, m. : Lisc
Liuia|0|||Liuia, ae, f. : Lívia (nom de dona; muller d'August)
Liuineius|1|||Liuineius, i, m. : Livinei
Liuius|1|||Liuius, i, m. : Livi (nom de família)
Locrensis|14|Locrens||Lŏcrensis, e : de Locres (ciutat del Brutti)
Locri|1|||Lōcri, orum : Locres (ciutat del Brutti)
Locrus|1|||Locrus, orum : Locres (ciutat del Brutti)
Locusta|0|||Lōcusta, ae, f. : Locusta (metzinera famosa)
Lollianus|11|||Lollĭānus, a, um : de Lol·li (nom de família)
Lollia|0|||Lollia, ae, f. : Lòl·lia (nom de dona; muller de Calígula)
Lollius|1|||Lollĭus, i, m. : Lol·li (nom de família)
Lucilius|1|||Lūcīlĭus, i, m. : Lucili (nom de família; poeta llatí)
Lucina|0|||Lūcīna, ae, f. : Lucina (deessa protectora dels parts)
Lucius|1|||Lūcĭus, i, m. : Luci (prenom romà) 
Lucretia|0|||Lūcrētĭa, ae, f. : Lucrècia (nom de dona; muller de Col·latí)
Lucretius|1|||Lūcrētĭus, ii, m. : Lucreci (nom de família; poeta llatí)
Lucrinus|11|||Lūcrīnus, a, um : (lacus Lucrinus) el llac de Lucrí (prop de Putèols)
Lucterius|1|||Lucterius, i, m. : Lucteri
Lucullus|1|||Lūcullus, i, m. : Lucul (cognom de família; general romà, famós per les seves riqueses)
Lucumo|5|Lucumon||Lucumo, onis, m. : Lucumó (nom etrusc d'home)
Ludius|11|||Lūdĭus, a, um : lidi, de Lídia (regió de l'Àsia Menor)
Luperca|0|||Lŭperca, ae, f. : Luperca (divinitat romana, identificada amb la Lloba)
Lupia|0|||Lupĭa, ae,, m. : Lúpia (riu de la Germània)
Luscinus|1|||Luscĭnus, i, m. : Luscí
Lusitanus|1|||Lūsĭtānus, i, m. : lusità (habitant de la Lusitània, província d'Hispània)
Lycia|0|||Lycĭa, ae, f. : Lícia (regió de l'Àsia Menor)
Lycius|1|||Lycĭus, i, m. : lici, de la Lícia (regió de l'Àsia Menor)
Lyda|0|||Lyda, es, f. : Lide
Lyde|0|||Lyde, es, f. : Lide
Lydia|0|||Lydia, ae, f. : Lídia (regió de l'Àsia Menor)
Lydius|11|||Lydius, a, um : lidi, de Lídia (regió de l'Àsia Menor)
Lygdus|1|||Lygdus, i, m. : ligde
Lynceus|1|||Lyncēus, i, m. : Linceu (heroi grec)
L|29|||L, abrév. : Luci (prenom romà)
Macedonia|0|||Măcĕdŏnĭa, ae, f. : Macedònia (regió grega)
Macedonicus|11|||Măcĕdŏnĭcus, a, um : macedoni, de Macedònia (regió grega)
Macedo|5|Macedon||Măcĕdo, onis : macedoni, de Macedònia (regió grega); Macèdon (nom d'home)
Macer|3|Mac||Măcer, ri, m. : Màcer (cognom de família)
Maecenas|5|Maecenat||Maecēnas, atis, m. : Mecenas (nom etrusc de família; amic d'August i protector de poetes)
Magnetes|5|Magnet||Magnētes, um, m. : els magnets, habitants de Magnèsia (regió de Tessàlia)
Malea|0|||Mălēa, ae, f. : Malea (promontori del Peloponnès)
Mallouendus|1|||Mallouendus, i, m. : Mal·lovend (cap germànic)
Mamercus|1|||Māmercus, i, m. : Mamerc (nom d'home)
Mamurra|0|||Māmurra, ae, m. : Mamurra (nom de família; oficial de Juli Cèsar)
Mancinianus|11|||Mancīnĭānus, a, um : de Mancí (cognom de família; el cònsol Gai Mancí)
Mancinus|1|||Mancīnus, i, m. : Mancí (cognom de família; el cònsol Gai Mancí)
Mandubracius|1|||Mandubracius, i, m. : Mandubraci (nom d'home)
Manilius|1|||Mānīlĭus, i, m. : Manili (nom de família)
Manlius|1|||Manlĭus, i, m. : Manli (nom de família)
Mannicius|1|||Mannicius, i, m. : Mannici
Marathus|1|||Mărăthus, i, m. : Marat (llibert d'August)
Marcella|0|||Marcella, ae, f. : Marcel·la
Marcellus|1|||Marcellus, i, m. : Marcel (cognom de família; general romà; nebot d'August)
Marcia|0|||Marcĭa, ae, f. : Màrcia
Marcius|1|||Marcĭus, i, m. : Marci (nom de família)
Marcomani|1|||Marcŏmăni, orum, m. : marcomans (poble de la Germània)
Marcomanus|1|||Marcomanus, i, m. : marcomà (individu d'un poble de la Germània)
Marcus|1|||Marcus, i, m. : Marc (prenom romà)
Mareoticus|11|||Mărĕōtĭcus, a, um : mareòtic, de la Mareòtide (Egipte)
Marius|1|||Mărĭus, i, m. : Màrius (nom de família; cònsol i general romà)
Maroboduus|1|||Marŏbŏdŭus, i, m. : Marobodu (rei dels marcomans)
Marsicus|11|||Marsĭcus, a, um : màrsic, dels marsos (poble del Laci; poble germànic)
Marsi|1|||Marsi, orum : marsos (poble del Laci; poble germànic)
Marsus|1|||Marsus, i : mars (individu d'un poble del Laci; poble germànic)
Mars|6|Mart||Mars, Martis, m. : Mart (déu de la guerra)
Martina|0|||Martina, ae, f. : Martina (nom de dona)
Martius|11|||Martĭus, a, um : de Mart (déu de la guerra), guerrer
Marus|1|||Marus, i, m. : Marus (riu de la Germània)
Massilia|0|||Massĭlĭa, ae, f. : Massília (ciutat de la Gàl·lia, avui Marsella)
Masinissa|0|||Măsĭnissa, ae, m. : Massinissa (rei de Numídia) 
Mastama|0|||Mastama, ae, m. : Mastama 
Mastarna|0|||Mastarna, ae, m. : Mastarna
Mattium|4|||Mattĭum, i, n. : Mati (capital dels cats)
Mauors|5|Mauort||Mauors, ortis, m. : Mart (déu de la guerra)
Mauri|1|||Mauri, orum, m. : els maures (habitants de la Mauritània)
Maurus|1|||Maurus, i, m. : maure (habitant de la Mauritània)
Mausolus|1|||Mausōlus, i, m. : Mausol (rei de Cària)
Maximus|1|||Maximus, i, m. : Màxim
Mazippa|0|||Mazippa, ae, m. : Mazipa (cap númida)
Medea|0|||Mēdēa, ae, f. : Medea (maga mítica)
Medi|1|||Mēdi, orum, m. : els medes (poble asiàtic)
Medullina|0|pronepot||Mĕdullīna, ae, f. : Medul·lina
Medus|11|||Mēdus, orum, m. : mede (poble asiàtic)
Megalensis|14|Megalens||Mĕgălensis, e : relatiu a Cíbele (Megalensia, ium, n. : les Megalenses, festival de Cíbele)
Megalesiacus|11|||Mĕgălēsĭăcus, a, um : megalense
Megarauicus|1|||Megarauicus, i, m. : Magaravic 
Megara|0|||Mĕgăra, ae, f. : Mègara (ciutat de Grècia)
Meldi|1|||Meldi, orum, m. : els meldes (avui Maux)
Meldus|1|||Meldus, orum, m. : melde (avui Maux)
Melissa|0|||Mĕlissa, ae, f. : Melissa
Memnon|5|Memnon||Memnon, onis, m. : Mèmnon (rei d'Etiòpia)
Menaechmus|1|||Menaechmus, i, m. : Menecme
Menapii|1|||Mĕnăpĭi, orum, m. : els menapis (poble de la Bèlgica)
Menapius|1|||Menapius, orum, m. : menapi (poble de la Bèlgica)
Menelaus|1|||Menelaus, i, m. : Menelau (rei mític d'Esparta)
Menenius|1|||Mĕnēnĭus, i, m. : Meneni (nom de família)
Menippaeus|11|||Menippaeus, a, um : de Menip, menipeu (títol d'una obra de Varró : Sàtires Menipees)
Mercurius|1|||Mercŭrĭus, ii, m. : Mercuri (déu del comerç)
Mererio|0|||Mererio, onis, m. : Mererió
Meroe|5|||Mĕrŏē, is, f : Mèroe (ciutat del Nil)
Messala|0|||Messāla, a, m. : Messal·la (cognom de família)
Messalina|0|||Messālīna, ae, f. : Messalina (muller de Claudi)
Messalinus|1|||Messālīnus, i, m. : Messalí (cognom de família)
Messalla|0|||Messalla, a, m. : Messal·la (cognom de família)
Messana|0|||Messāna, ae, f. : Messana (ciutat de Sicília, avui Messina)
Metellus|1|||Mĕtellus, i, m. : Metel (cognom de família)
Methymna|0|||Mēthymna, ae, f. : de Metimna (ciutat de Lesbos)
Methymnaeus|11|||Mēthymnaeus, a, um : de Metimna (ciutat de Lesbos)
Metilius|1|||Metilius, i, m. : Metili 
Mettus|1|||Mettus, i, m. : Metus (nom d'home)
Meuius|1|||Meuius, i, m. : Mevi
Mezentius|1|||Mezentĭus, i, m. : Mezenci (rei aliat de Turn)
Midas|0|||Mĭdas, ae, m. : Midas (rei mític de Frígia)
Mida|0|||Mĭda, ae, m. : Midas (rei mític de Frígia)
Milesius|11|||Mīlēsĭus, ii : milesi, habitant de Milet
Miletus|1|||Mīlētus, i, m. : Milet  (ciutat d'Àsia Menor)
Milo|5|Milon||Mĭlo, onis, m. : Miló (cognom de família; polític romà)
Minerua|0|||Minerua, ae, f. : Minerva (deessa de la saviesa)
Minoius|11|||Mīnōĭus, a, um : de Minos (rei mític de Creta), minoic
Minos|5|Mino||Mīnos, ois, m. : Minos (rei mític de Creta)
Minotaurus|1|||Mīnōtaurus, i, m. : Minotaure (monstre del Laberint de Creta)
Misenum|4|||Mīsēnum, i, n. : Misè (promontori i ciutat prop de Nàpols)
Mithridates|5|Mithridat||Mĭthrĭdātes, atis, m. : Mitridates (rei del Pont)
Modestus|1|||Modestus, i, m. : Modest 
Moesia|0|||Moesĭa, ae, f. : Mèsia (provincia romana entre el Danubi i la Tràcia)
Moneta|0|||Mŏnēta, ae, f. : Moneta, que adverteix (epítet de Junó); seca
Morini|1|||Mŏrĭni, orum, m. : els mòrins (poble de Bèlgica)
Morinus|1|||Morinus, i, m. : el morin (individu d'un poble de Bèlgica)
Mosa|0|||Mŏsa, ae, f. : el Mosa (riu de Bèlgica)
Mosteni|1|||Mostēni, orum, m. : els habitants de Mostè (Lídia)
Mostenus|1|||Mostenus, orum, m. : habitant de Mostè (Lídia)
Mucius|1|||Mūcĭus, i, m. : Muci (nom de família)
Muluius|1|||Muluius, i, m. : Mulvi (nom de família)
Mummius|1|||Mummĭus, i, m. : Mummi (nom de família)
Munatius|1|||Munātĭus, i, m. : Munaci (nom de família)
Musa|0|||Mūsa, ae, f. : Musa (divinitat de les arts i les ciències)
Musulamii|1|||Musulāmii, orum, m. : els musulamis (poble de Numídia)
Musulamius|1|||Musulamius, i, m. : el musulami (individu d'un poble de Numídia)
Mycenae|0|||Mycēnae, arum, f. Micenes (ciutat grega, regne d'Agamèmnon)
Mycena|0|||Mycēna, ae, f. Micenes (ciutat grega, regne d'Agamèmnon)
Myrina|0|||Myrīna, ae, f. : Mirina (ciutat d'Eòlia)
Myro|5|Myron||Myro, onis, m. : Miró (escultor grec)
M|30|||M, inv. : abreviatura de Marc
Nabataeus|11|||Nabataeus, a, um : de la Nabatea; Nabataei, orum : els nabateus (poble de l'Aràbia)
Naeuius|1|||Naeuius, i, m. : Nevi (nom de família; poeta llatí)
Naiades|5|Naiad||Naiades, um, f. : les Nàiades (nimfes de les aigües dolces)
Nanneius|1|||Nanneius, i, m. : Nannei
Nantuates|5|Nantuat||Nantŭātes, um, m. : els nantuats
Narbona|0|||Narbōna, ae : Narbona (ciutat de la Gàl·lia)
Narbonensis|14|||Narbōnensis, e : narbonense, de Narbona (ciutat de la Gàl·lia)
Narcissus|1|||Narcissus, i, m. : Narcís (personatge mític que es va enamorar de si mateix)
Nar|5|Nar||Nar, Naris, : el Nar (riu afluent del Tíber)
Nasica|0|||Nāsīca, ae, m. : Nasica (cognom de família)
Nauportus|1|||Nauportus, i, f. : Nauport (ciutat de la Pannònia)
Nausicaa|0|||Nausĭcăa, ae, f. : Nausicaa (filla d'Alcínous)
Nautius|11|||Nautĭus, i, m. : Nauci
Neapolis|6|Neapol||Nĕāpŏlis, is, f. : Neàpolis (ciutat de la Campània, avui Nàpols)
Neptunus|1|||Neptūnus, i, m. : Neptú (déu del mar)
Nereides|5|Nereid||Nereides, um, f. : les Nereides (filles de Nereu, déu marí)
Nereius|11|||Nērēĭus, a, um : de Nereu (déu marí), marí
Nereus|1|||Nēreus, i, m. : Nereu (déu marí)
Neria|0|||Nēria, ae, f. : Nèria (deessa dels sabins)
Nero|5|Neron||Nĕro, onis, m. : Neró (cognom de família; emperador romà) 
Nerua|0|||Nerua, ae, m. : Nerva (cognom de família; emperador romà) 
Neruii|1|||Neruii, orum, m. : els nervis (poble de Bèlgica)
Neruius|1|||Neruius, orum, m. : nervi (individu d'un poble de Bèlgica)
Nestor|5|Nestor||Nestor, oris, m. : Nèstor (rei mític de Pilos)
Neuius|1|||Neuius, i, m. : Nevi (nom de família; poeta llatí)
Nicopolis|6|Nicopol||Nīcŏpŏlis, is, m. : Nicòpolis (ciutat de l'Epir, regió grega)
Niliacus|11|||Nīlĭăcus, a, um : del Nil (rei d'Egipte)
Nilus|1|||Nīlus, i, m. : Nil (rei d'Egipte)
Nioba|0|||Nĭŏba, es, f. : Níobe (filla de Tàntal castigada amb la mort dels seus fills)
Niobe|0|||Nĭŏbē, es, f. : Níobe (filla de Tàntal castigada amb la mort dels seus fills)
Nola|0|||Nōla, ae, f. : Nola (ciutat de la Campània)
Nomentanus|11|||Nōmentānus, a, um : de Noment (ciutat del Laci)
Nomentum|1|||Nōmentum, i, n. : Noment (ciutat del Laci)
Norbanus|1|||Norbānus, i, m. : Norbà
Noricum|1|||Nōrĭcum, i : Nòric (província romana)
Noricus|11|||Nōrĭcus, a, um : del Nòric, província romana (Norici, orum pl. : els habitants del Nòric)
Nuceria|0|||Nūcĕrĭa, ae, m : Nucèria (ciutat de la Campània)
Nucerini|1|||Nūcĕrīni, orum, m : els habitants de Nucèria (ciutat de la Campània)
Nucerinus|1|||Nūcĕrīnus, i, m : els habitants de Nucèria (ciutat de la Campània)
Numantia|0|||Nŭmantĭa, ae, f. : Numància (ciutat de la Celtibèria)
Numa|0|||Nŭma, ae, m. : Numa (rei de Roma)
Numida|0|||Nŭmĭda, ae, m ou f. : númida (habitant de Numídia, regió del nord d'Àfrica)
Numidia|0|||Nŭmĭdĭa, ae, f. : Numídia (regió del nord d'Àfrica)
Numitor|5|Numitor||Nŭmĭtor, oris, m. : Numitor (rei d'Alba, avi de Ròmul i Rem)
Nysa|0|||Nysa, ae, f. : Nisa (muntanya de l'Indus consagrada a Bacus)
Nysigenus|11|||Nysigenus, a, um : nascut a Nisa (muntanya de l'Indus consagrada a Bacus)
Occia|0|||Occĭa, ae, f. : Òccia (nom de dona)
Oceanus|1|||Ōcĕănus, i, m. : Ocèan (tità); Oceà (Atlàntic)
Ocresia|0|||Ŏcrēsĭa, ae, f. : Ocrèsia (mare del rei Servi Tul·li)
Ocricolum|4|||Ocricolum, i, n. : Ocrícul (ciutat d'Umbria)
Ocriculum|4|||Ocrĭcŭlum, i, n. : Ocrícul (ciutat d'Umbria)
Octauia|0|||Octauia, ae, f. : Octàvia (germana d'August)
Octauius|1|||Octauius, ii, m. : Octavi (nom de família; el futur emperador August)
Olympius|11|||Ŏlympĭus, a, um : Olímpic
Opimius|1|||Ŏpīmĭus, i, m. : Opimi (nom de família)
Orcus|1|||Orcus, i, m. : Orc, Plutó (déu dels inferns)
Orestes|6|Orest||Ŏrestes, is, m. : Orestes (fill d'Agamèmnon). Pot tenir -i en genitiu.
Orion|5|Orion||Ōrīon, ionis, f. : Orió (gegant mític; constel·lació)
Orpheus|1|||Orphēus, i, m. : Orfeu (heroi grec músic)
Osismi|1|||Osismi, orum, m. : osisme (individu d'un poble que viu a la vora de l'Oceà)
Osismus|1|||Osismus, i, m. : els osisme (poble que viu a la vora de l'Oceà)
Ostia|0|||Ostĭa, ae, f. : Òstia (port de Roma)
Otho|5|Othon||Ŏtho, onis, m. : Otó (cognom de família; emperador romà)
Pacuuius|1|||Pacuuius, i, m. : Pacuvi (nom de família; tràgic llatí)
Padus|1|||Pădus, i, m. : el Padus (riu, avui Po)
Paetina|0|||Paetina, ae, f. : Petina
Palaemon|5|Palaemon||Pălaemon, onis, m. : Palèmon (déu marí)
Palatium|4|||Pălātĭum, ii, n. : Palatí (un dels turons de Roma), palau
Palladium|4|||Pallădĭum, i, n. : Pal·ladi (estàtua de Pal·las)
Pallas|5|Pallad||Pallas, adis, f. : Pal·las, Minerva (deessa de la saviesa)
Palumbus|1|||Palumbus, i, m. :  Palumbe (tudó)
Pamphylia|0|||Pamphylia, ae, f. : Pamfília (regió de l'Àsia Menor)
Pandateria|0|||Pandateria, ae, f. : Pandatària (illa del mar Tirrè)
Pandusa|0|||Pandusa, ae, m. : Pandusa (nom d'home)
Pannonia|0|||Pannŏnĭa, ae, f. : Pannònia (província romana, actual Hongria)
Pannonicus|11|||Pannŏnĭcus, a, um : pannoni, de Pannònia (província romana, actual Hongria) 
Pansa|0|||Pansa, ae, m. : Pansa (cognom de família)
Panthia|0|||Panthia, ae, f. : Pàntia
Pantuleius|1|||Pantuleius, i, m. : Pantulei (cavaller romà)
Paphos|1|||Păphos, i, f. : Pafos (ciutat de Xipre)
Paphus|1|||Paphus, i, f. : Pafos (ciutat de Xipre)
Papirius|1|||Păpīrĭus, ii, m. : Papiri (nom de família)
Papius|1|||Pāpĭus, i, m. : Papi (nom de família)
Paris|5|Parid||Păris, idis, m. : Paris (príncep troià)
Parthus|1|||Parthus, i, m. : part (poble asiàtic) 
Pasiphaa|0|||Pāsĭphăa, ae, f. : Pasífae (reina mítica de Creta)
Passenus|1|||Passenus, i, m. : Passè
Paula|0|||Paula, ae, f. : Paula (nom de dona)
Paulina|0|||Paulīna, ae, f. : Paulina (nom de dona)
Paulus|1|||Paulus, i, m. : Paul (cognom de família)
Pausanias|0|||Pausănĭas, ae, m. : Pausànias (nom grec d'home)
Pedo|5|Pedon||Pĕdo, onis, m. : Pedó (cognom de família)
Pelasgus|11|||Pĕlasgus, a, um : pelasg (poble antic de Grècia), grec
Pelia|0||ingest|Pĕlĭa, ae, m. : Pèlias (rei de Tessàlia)
Pelida|0|||Pelida, ae, m. : fill de Peleu, Aquil·les
Pelides|0|||Pēlīdes, ae, m. : fill de Peleu, Aquil·les
Pelopeus|11|||Pĕlŏpēus, a, um : de Pèlops (avi d'Agamèmnon)
Pelops|5|||Pĕlops, is, m. : Pèlops (avi d'Agamèmnon)
Pelorus|1|||Pĕlōrus, i, m. : Pelor (promontori de Sicília)
Percennius|1|||Percennius, i, m. : Percenni 
Pergama|4|||Pergăma, orum, n. : Pèrgam (fortalesa de Toia)
Pergamon|4|||Pergămon, i, n. : Pèrgam (ciutat de l'Àsia Menor)
Pergamum|4|||Pergămum, i, n. : Pèrgam (ciutat de l'Àsia Menor)
Periander|3|||Pĕrĭander, dri, m. : Periandre 
Perinthus|1|||Pĕrinthus, i, f. : Perint (ciutat de Tràcia)
Persae|0|||Persae, arum, m. : perses
Persa|0|||Persa, ae, m. : persa
Perseus|1|||Persēus, ei, m. : Perseu (heroi grec)
Phalaris|5|Phalarid||Phălăris, idis, f. : Fàlaris (tirà d'Agrigent)
Pharmacussa|0|||Pharmacussa, ae, f. : Farmacusa (illa propera a Creta)
Phasis|5|Phasid||Phāsis, idis, f. : el Fasis (riu que desemboca al mar Negre)
Philadelpheni|1|||Phĭlădelphēni, orum : habitants de Filadèlfia (ciutat de Lídia)
Philadelphenus|1|||Philadelphenus, i : habitant de Filadèlfia (ciutat de Lídia)
Philippus|1|||Phĭlippus, i, m. : Filip (rei de Macedònia)
Philopator|5|Philopator||Phĭlŏpător, oris, m. : Filopàtor
Phoebe|6|Phoeb||Phoēbē, is : Febe (Diana), lluna
Phoebus|1|||Phoebus, i, m. : Febus, Apol·lo
Photis|5|potu||Photis, is, f. : Fotis (nom de dona)
Phraates|5|Phraat||Phrăātes, is, m. : Fraates (rei part)
Phraates|0|Phraat||Phrăātes, ae, m. : Fraates (rei part)
Phrygia|0|||Phrygĭa, ae, f. : Frígia (regió de l'Àsia Menor)
Phrygii|1|||Phrygii, orum : frigis, troians
Phrygius|1|||Phrygĭus, i : frigi, troià
Phryx|5|Phryg||Phryx, igis, m. : frigis, troians
Picenum|4|||Pīcēnum, i, n. : Picè (regió d'Itàlia)
Pieria|0|||Pīĕrĭa, ae, f. : Pièria (régió de Macedònia)
Pilatus|1|||Pīlātus, i : Pilat (cognom de família; Ponç Pilat, governador de Judea)
Pindus|1|||Pindus, i, m. : Pindus (muntanya de Tràcia)
Piso|5|Pison||Pīso, onis, m. : Pisó (nom de família)
Pituauius|1|||Pituauius, i, m. : Pituavi 
Planasia|0|||Planasĭa, ae, f. : illa de Planàsia (entre Còrsega i Sicília)
Plancina|0|||Plancīna, ae, f. : Plancina 
Plancus|1|||Plancus, i, m. : Planc (cognom de família)
Plato|5|Platon||Plăto, onis, m. : Plató (filòsof grec)
Plautia|0|||Plautia, ae, f. : Plàucia
Plecusa|0|||Plecusa, ae, f. : Plecusa (nom grec)
Pleiades|5|Pleiad||Pleiades, um, f. : Plèiades (set filles d'Atlas et de Plèione, transformades en constel·lació)
Plias|5|pliad||Plias, adis, f. : Plèiade (cadascuna de les set filles d'Atlas et de Plèione, transformades en constel·lació)
Plinius|1|||Plīnĭus, i, m. : Plini (nom de família; escriptor llatí)
Plutarchus|1|||Plutarchus, i, m. : Plutarc (historiador grec)
Plutonius|11|||Plūtōnĭus, a, um : de Plutó
Poenus|1|||Poenus, i, m. : cartaginès
Polemo|5|Polemon||Pŏlĕmo, onis, m. : Polemó (filòsof atenès)
Pollio|5|Pollion||Pollĭo, Pollionis, m. : Pol·lió (cognom de família; polític i protector de les lletres)
Pollux|5|Polluc||Pollux, ucis, m. : Pòl·lux (fill de Júpiter i Leda, germà de Càstor)
Polus|1|||Pŏlus, i, m. : Polus
Polybius|1|||Pŏlybĭus, m. : Polibi (historiador grec)
Polyclitus|1|||Pŏlyclītus, i, m. : Policlit (escultor grec)
Pometia|0|||Pōmētĭa, ae, f. : Pomècia (ciutat dels volscos)
Pompeiani|1|||Pompeiani, orum, m. : pompeians, habitants de Pompeia
Pompeianus|1|||Pompeianus, orum, m. : pompeià, habitant de Pompeia
Pompeiopolis|6|pompeiopol||Pompeiopolis, is, f. : Pompeiòpolis (ciutat de Cilícia)
Pompeius|1|||Pompeius, i, m. : Pompeu (nom de família; polític i general romà)
Pomponianus|1|||Pompōnĭānus, i, m. : Pomponià
Pomponius|1|||Pompōnĭus, i, m. : Pomponi (nom de família)
Pomptinus|1|||Pomptīnus, i, m. : pomptí
Ponticus|11|||Pontĭcus, a, um : pòntic, del Pont (Mar Negre)
Pontius|1|||Pontĭus, i, m. : Ponci (cognom de família; Ponç Pilat, governador de Judea)
Ponticus|1|||Pontĭcus, i, m. : Pont (Mar Negre); Pontus Euxinus (Mar Negre)
Popidius|1|||Popidius, ii, m. : Popidi 
Popilius|1|||Popĭlĭus, i, m. : Popili (nom de família)
Poppaea|0|||Poppaea, ae, f. : Popea (muller de Neró) 
Poppaeus|1|||Poppaeus, i, m.  : Popeu (nom de família)
Porsenna|0|||Porsenna, ae, m. : Porsenna (rei etrusc)
Portunus|1|||Portūnus, i, m. : Portunus, m. : Portú (déu dels ports)
Posides|6|Posid||Pŏsīdes, is, m. : Posida (llibert de Claudi)
Postumius|1|||Postŭmĭus, i, m. : Postumi (filòsof grec)
Postumus|1|||Postŭmus, i, m. : Pòstum (nom de família)
Praxiteles|6|Praxitel||Praxĭtĕles, Praxiteles, i, m.: Praxíteles
Praxitelius|11|||Praxĭtĕlīus, a, um : de Praxíteles
Priamus|1|||Prĭămus, i, m. : Príam (rei de Troia)
Priapus|1|||Prĭāpus, i, m. : Priap (déu de la fecunditat)
Priscus|1|||Priscus, , i : Prisc (nom d'un gladiador)
Proca|0|||Prŏca, ae, m. : Proca (rei d'Alba)
Procillus|1|||Procillus, i, m. : Procil 
Proculeia|0|||Proculeia, ae, f. : Proculeia (nom de dona)
Proculeius|1|||Prŏcŭlēius, i, m. : Proculei (nom de família)
Proculus|1|||Prŏcŭlus, i, m. : Pròcul (nom de família)
Prometheus|1|||Prŏmēthēus, i, m. : Prometeu (tità benefactor de la humanitat)
Propertius|1|||Prŏpertĭus, i, m. : Properci (poeta llatí)
Propontis|5|Propontid||Prŏpontis, idis, f. : Propòntide (mar de Màrmara)
Proserpina|0|||Prōserpĭna, ae, f. : Prosèrpina (deessa dels inferns)
Psecas|30|||Psĕcăs,  Psecas (nom grec)
Psycha|0|||Psycha, es, f. : Psique (personificació de l'ànima)
Psyche|0|||Psyche, es, f. : Psique (personificació de l'ànima)
Ptolemaeus|1|||Ptŏlĕmaeus, i, m. : Ptolemeu (dinastia de reis egipcis) 
Publiciius|1|||Publiciius, i, m. : Publici
Publicius|1|||Pūblĭcĭus, i, m. : Publicius (nom de família)
Publius|1|||Publius, i, m. : Publi (prenom romà)
Punicus|11|||Pūnĭcus, a, um : púnic, cartaginès
Pylades|0|Pylad||Pylădes, ae, m. : Pílades (amic d'Orestes; actor)
Pyramus|1|||Pyramus, i, m. : el Píram (riu de Cilícia)
Pyrenaeus|1|||Pyrenaeus, i, m. : Pirineus (sovint en plural)
Pyrgopolinices|6|Pyrgopolinic||Pyrgŏpŏlĭnīces, is, m. : Pirgopolinices (soldat fanfarró d'una comèdia de Plaute)
Pyrrhus|1|||Pyrrhus, i, m. : Pirrus, Pirros (heroi grec, fill d'Aquil·les; rei de l'Epir)
Pyrrus|1|||Pyrrus, i, m. : Pirrus, Pirros (heroi grec, fill d'Aquil·les; rei de l'Epir)
Pythicus|11|||Pythicus, a, um : pític, de la Pítia
P|30|||P, abreviatura de Publius (Publi)
Quadi|0|||Quādi, orum, m. pl. : els quades (poble de Moràvia)
Quadratus|1|||Quadrātus, i, m. : Quadrat
Quadus|1|||Quadus, i m. quade (individu d'un poble de Moràvia)
Quinctius|1|||Quinctius, i, m. : Quincti (nom de família)
Quinquatrus|9|||Quinquātrūs, uum , f. pl.: les Quinquatries (festes en honor de Minerva)
Quintilius|1|||Quintĭlĭus, ii, m. : Quintili (nom de família)
Quintus|1|||Quintus, i, m. : Quint (prenom romà)
Quirinalis|14|Quirinal||Quĭrīnālis, e : de Quirí (Ròmul): Quirinal (turó de Roma)
Quirinius|1|||Quirinius, i, m. : Quirini 
Quirinus|1|||Quĭrīnus, i, m. : Quirí (Romulus)
Quiris|5|Quirit||Quĭrīs, itis, m. : quirit = ciutadà romà. Normalment en pl.
Q|29|||Q, abreviatura de Quintus (QUint)
Raetia|0|||Raetia, ae, f. : Rècia (província entre el Rin i el Danubi)
Raeti|1|||Raeti, orum, m. : els rètics, de la Rècia
Raetus|1|||Raetus, i, m. : rètic, de la Rècia
Rauenna|0|||Rauenna, ae, f. : Ravenna (ciutat de la costa adriàtica)
Reatinus|1|||Rĕātīnus, i, m. : reatí, habitant de Reate (ciutat sabina)
Rea|0|||Rea, ae, f. : Rea (titànide, esposa de Saturn)
Rectina|0|||Rectina, ae, f. : Rectina
Regillensis|6|Regillens||Rēgillensis, is, m. : sobrenom de Pòstum  (vencedor dels llatins)
Reginus|11|||Rēgīnus, a, um : de Regi (ciutat del Bruti); Regini, orum (pl.) : habitants de Regi
Regium|4|||Rēgium, i, n.: Regi (ciutat del Bruti) 
Regulus|1|||Rēgŭlus, i, m. : Règul (cognom de família)
Remmius|1|||Remmĭus, i, m. : Remmi (nom d'home)
Rhaebus|1|||Rhaebus, i, m. : Rebus (nom del cavall de Mezenci)
Rhea|0|||Rhĕa, ae, f. : Rea (titànide, esposa de Saturn)
Rhamses|6|Rhams||Rhamses, is, : Ramsès (rei d'Egipte)
Rhenus|1|||Rhēnus, i, m. : el Rin (riu entre la Gàl·lia i la Germània)
Rhescuporis|5|Rhescuporid||Rhescuporis, is, m. : Rescuporis (rei de Tràcia)
Rhodanus|1|||Rhŏdănus, i, m. : el Ròdan (riu de la Gàl·lia, avui Roine)
Rhodopa|0|||Rhodopa, es, f. : Ròdope (muntanya de Tràcia)
Rhodopeius|11|||Rhŏdŏpēĭus, a, um : de la Ròdope (muntanya de Tràcia)
Rhodope|0|||Rhŏdŏpē, es, f. : Ròdope (muntanya de Tràcia)
Rhodos|1|||Rhŏdos, i, f. : Rodes (illa grega)
Rhodus|1|||Rhŏdus, i, f. : Rodes (illa grega)
Rhoecogenes|5|Rhoecogen||Rhoecogenes, is, m. : Recogenes
Rhoemetalces|5|Rhoemetalc||Rhoemetalces, ,is, m. : Remetalces (rei de Tràcia)
Romanus|11|||Rōmānus, a, um : romà
Romanus|1|||Rōmānus, i, m. : romà
Roma|0|||Rōma, ae, f. : Roma
Romularis|14|Romular||Rōmŭlāris, e : de Ròmul
Romulea|0|||Romulea, ae, f. : Romúlea (ciutat del Samni)
Romulus|1|||Rōmŭlus, i, m. : Ròmul (fundador i primer rei de Roma)
Roucillus|1|||Roucillus, i, m. : Roucil
Rubrius|1|||Rubrius, i, m. : Rubri (nom d'home)
Rufinus|1|||Rufinus, i, m. : Rufí
Rufus|1|||Rūfus, i, m. : Rufus (cognom de família)
Rupilius|1|||Rŭpĭlĭus, i, m. : Rupili (nom de família)
Ruspina|0|||Ruspĭna, ae, f. : Ruspina (ciutat a prop de Lepcis)
Rutuli|1|||Rŭtŭli, orum, m. : els rútuls (antic poble del Laci)
Rutulus|1|||Rŭtŭlus, i, m. : rútul (individu d'un antic poble del Laci)
Sabaeus|11|||Săbaeus, a, um : sabeu, de Saba (regió d'Aràbia) 
Sabaei, orum|1|||Sabaei, orum, orum, m. :  sabeu, de Saba  (regió d'Aràbia)
Sabellus|11|||Săbellus, a, um : sabel, dels sabels; sabí, dels sabins (poble itàlic), 
Sabinus|11|||Săbīnus, a, um : sabí (poble itàlic)
Saguntinus|11|||Săguntīnus, a, um : saguntí, de Sagunt (ciutat ibèrica)
Saguntum|4|||Săguntum, -i, n. : Sagunt (ciutat ibèrica)
Salacia|0|||Sălācĭa, ae, f. : Salàcia (deessa del mar)
Saliaris|14|Saliar||Sălĭāris, e : saliar, dels salis (sacerdots de Mart)
Salius|1|||Sălĭus, ii, m. : sali (sacerdot de Mart)
Sallustius|1|||Sallustĭus, ii, m. : Sal·lusti (nom de família; historiador romà)
Samiolus|11|||Sămĭŏlus, a, um : de Samos
Samnites|5|Samnit||Samnītes, ium, m. : samnites (poble itàlic)
Samothraces|5|Samothrac||Sămŏthrāces, um, m. : samotracis, de Samotràcia; (dii) els déus Cabirs (adorats en els misteris de Samotràcia)
Sanga|0|||Sanga, ae, m. : Sanga (nom d'home)
Santones|5|Santon||Santŏnes, um, m. : els santons (poble d'Aquitània)
Santoni|1|||Santŏni, orum, m. : els santons (poble d'Aquitània)
Santonus|1|||Santŏnus, orum, m. : santó (individu d'un poble d'Aquitània)
Sardanapallus|1|||Sardanapallus, , m. : Sardanapal (rei d'Assíria)
Sardanapalus|1|||Sardănăpālus, i, m. : Sardanapal (rei d'Assíria)
Sardianus|11|||Sardĭānus, a, um : de Sardes (ciutat de la Lídia); Sardiani, orum (pl.): habitants de Sardes
Sardinia|0|||Sardĭnĭa, ae, f. : Sardenya
Sardis|6|Sard||Sardīs, is, m. : de Sardes (Àsia Menor)
Sarmata|0|||Sarmăta, ae, m. : sàrmata (poble al nord del Mar Negre)
Saserna|0|Lept||Saserna, ae, m. : Saserna (nom d'home)
Saturninus|1|||Sāturnīnus, i, m. : Saturní (cognom de família)
Saturnus|1|||Sāturnus, i, m. : Saturn (déu romà identificat amb Cronos)
Satyra|0|||Satyra, ae, f. :  sàtira
Satyrus|1|||Satyrus, i, m. : sàtir (ésser mític mig humà mig bóc)
Scaeuola|0|||Scaeuola, ae, m. : Escèvola (sobrenom de família)
Scaurus|1|||Scaurus, i, m. : Escaure (sobrenom de família)
Scipio|5|Scipion||Scīpĭo, onis, m. : Escipió (cognom de família)
Scorpus|1|||Scorpus, i, m. : Escorp 
Scribonia|0|||Scribonia, ae, f. : Escribònia (muller d'August)
Scribonius|1|||Scrībōnĭus, i, m. : Escriboni (nom de família)
Scylla|0|||Scylla, ae, f. : Escil·la (monstre marí)
Scytha|0|||Scytha, ae, m. : Escítia (país al nord del Mar Negre)
Scythicus|11|||Scythĭcus, a, um : escita, d'Escítia (país al nord del Mar Negre)
Scytholatronia|0|||Scytholatronia, ae, f. : Escitolladrònia (país dels bandits escites)
Seduni|1|||Sedūni, orum : seduns (poble de la Gàl·lia)
Sedunus|1|||Sedunus, i : sedun (individu d'un poble de la Gàl·lia)
Segestes|5|Segest||Segestes, is, m. : Segestes (cap germànic)
Segidenses|5|Segidens||Segidenses, um, m. : habitants de Sègida
Segimerus|1|||Segimerus, i, m. : Segimer (nom d'home)
Segimundus|1|||Segimundus, i, m. : Segimund 
Seianus|1|intend|intent|Seianus, i, m. : Sejà (cognom de família; mà dreta de Tiberi)
Seius|1|||Sēius, i, m. : Seius (nom de família)
Selenium|4|||Selenium, i, n. : Seleni (cortesana)
Seleucia|0|||Seleucia, am, f. : Selèucia (ciutat d'Àsia)
Semnones|5|Semnon||Semnones, um, m. : els semnons (poble germànic)
Sempronius (2)|1|||Sempronius (2), ii, m. : Semproni (nom de família; els germans Semproni Grac, polítics reformistes) 
Sempronius|11|||Semprōnĭus, a, um : de Semproni, Semprònia (lex Sempronia: llei Semprònia)
Seneca|0|||Sĕnĕca, ae, m. : Sèneca (cognom de família; filòsof romà)
Senecio|5|Senecion||Sĕnĕcĭo, ionis, m. : Seneció (nom d'home)
Senones|5|Senon||Sēnōnes, um, m. : els sènons (poble gal)
Sentius|1|||Sentius, i, m. : Senci
Seplasia|0|||Sēplāsĭa, ae, f. : Seplàsia (carrer de Càpua)
September|6|Septembr||September, bris, e : setembre
Septimius|1|||Septĭmĭus, i, m. : Septimi 
Sequana|0|||Sēquăna, ae, f. : el Sèquana (riu de la Gàl·lia, avui Sena)
Sequani|1|||Sēquăni, orum, m. : els sèquans (poble gal)
Sequanus|1|||Sēquănus, i, m. : sèquan (individu d'un poble gal)
Sergius|1|||Sergĭus, i, m. : Sergi (nom de família)
Seriphos|1|||Seriphos, i, f. : Serifos (una de les illes Cíclades)
Seriphus|1|||Sĕrīphus, i, f. : Serifos (una de les illes Cíclades)
Sertorius|1|||Sertōrĭus, ii, m. : Sertori (nom de família; general romà)
Seruaeus|1|||Seruaeus, i, m. : Serveu 
Seruilius|1|||Seruilius, i, m. : Servili (nom de família)
Seruius|1|||Seruius, i, m. : Servi (nom d'home; Servi Tul·li, rei de Roma)
Sescentoplagus|1|||Sescentōplāgus, i, n. : Sis-Cents-Cops (sobrenom d'esclau)
Sestus|1|||Sēstus, i, m. : Sest 
Sextius|1|||Sextĭus, i, m. : Sexti (nom de família)
Sextus|1|||Sextus, i, m. : Sext (prenom romà)
Sex|30|||Sex,  abreviatura de Sextus (Sext)
Sibylla|0|||Sĭbylla, ae, f. : Sibil·la (endevina i sacerditessa d'Apol·lo)
Sibyllinus|11|||Sĭbyllīnus, a, um : sibil·lí (Libri Sibyllini: Llibres Sibil·lins)
Sicilia|0|||Sĭcĭlĭa, ae, f. : Sicília
Sicinius|1|||Sicinĭus, i, m. : Sicini
Siculus|1|||Sĭcŭlus, i, m. : sícul, sicilià
Silanus|1|||Sīlānus, i, m. : Silà (cognom de família)
Silenus|1|||Sīlēnus, i, m. : Silè (déu campestre);  en plural : Silens (sàtirs vells)
Silius|1|||Sīlĭus, i, m. : Sili (nom de família; Sili Itàlic, poeta èpic)
Sillius|1|||Sillius, i, m. : Sil·li (nom d'home)
Siluia|0|||Siluia, ae, f. : Silvia
Simonides|6|Simonid||Sĭmōnĭdes, is, m. : Simònides (poeta grec)
Sino|5|Sinon||Sino, onis, m. : Sinó (espia grec a la guerra de Troia)
Sipylus|1|||Sĭpylus, i, m. : el mont Sipil (a Lídia)
Sirena|0|||Sīrēna, ae, f. : Sirena (ésser mític mig au mig dona)
Siren|5|Siren||Sīrēn, enis, f. : Sirena (ésser mític mig au mig dona)
Sirpicus|1|||Sirpicus, i, m. : Sirpic (nom d'home)
Sisenna|0|||Sīsenna, ae, m. : Sisenna (nom de família; historiador romà)
Sisyphus|1|||Sīsyphus, i, m. : Sísif (rei mític condemnat als inferns)
Socrates|5|Socrat||Sōcrătes, is, m. : Sòcrates (filòsof grec)
Sophocles|6|Sophocl||Sŏphŏcles, is, m. : Sòfocles (tràgic grec)
Soracte|6|Soract||Sōracte, is, el  mont Soracte (prop de Roma)
Sorrentum|4|||Sorrentum, i, n. : Sorrent (ciutat de la Campània)
Spartanus|11|||Spartānus, a, um : espartà, d'Esparta 
Spartani|1|||Spartani, orum, m. : espartans
Sp|30|||Sp, n. pr. : abreviatura de Spurius (Espuri)
Stabiae|0|||Stăbĭae, arum, f. : Estàbies (ciutat de la Campània)
Statilius|1|||Stătĭlĭus, i, m. : Estatili (nom de família)
Stertinius|1|||Stertĭnĭus, i, m. : Estertini (nom de família)
Stichus|1|||Stĭchus, i, m. : Estic (nom d'esclau en una comèdia de Plaute)
Strabo|5|Strabon||Străbo, onis, m. : Estrabó (geògraf grec)
Stratonicus|1|||Strătŏnīcus, i, m. : Estratonic (músic grec)
Stronnius|1|||Stronnius, ii, m. : Estronni 
Styga|30|||Styga, acc. grec de Styx, Stygos : Estix (riu dels infers)
Suebus|11|||Suēbus, a, um : sueu, dels sueus (poble germànic) 
Suebi|1|||Suēbi, orum, m. : els sueus (poble germànic)
Suessa|0|||Suessa, ae, f. : Suessa (ciutat de la Campània) anomenada també Suessa Aurunca
Suessiones|5|Suession||Sŭessĭōnes, um, m. : els suessions (poble gal)
Suffetius|1|||Suffetius, i, m. : Sufeci
Sugambri|1|||Sŭgambri, orum : els sicambres (poble germànic)
Sugamber|1|||Sugamber, i : sicambre (individu d'un poble germànic)
Sullanus|11|||Sullānus, a, um : de Sul·la (dictador romà)
Sulla|0|||Sulla, ae, m. : Sul·la (dictador romà)
Sulpicia|0|||Sulpĭcĭa, ae, f. : Sulpícia (poeta llatina)
Sulpicius|1|||Sulpĭcĭus, i, m. : Sulpici (nom de família)
Superbus|11|||Sŭperbus, a, um : Superbe (sobrenom d'un Tarquini, últim rei de Roma)
Surrentum|4|||Surrentum, i, n. : Sorrent (ciutat de la Campània)
Surus|11|||Sŭrus, a, um : siri, de Síria 
Suri|1|||Suri, orum, m. : els siris
Sychaeus|1|||Sychaeus, i, m. : Siqueu (marit de Dido, futura reina de Cartago)
Syena|0|||Syena, es, f. : Siene (ciutat de l'Alt Egipte, cèlebre pel seu granit roig)
Syene|0|||Syēnē, es, f. : Siene (ciutat de l'Alt Egipte, cèlebre pel seu granit roig)
Sygamber|1|||Sygamber, i, m. : sicambre (individu d'un poble germànic)
Symmachus|1|||Symmăchus, i, m. : Símmac
Syphax|5|Syphac||Syphax, acis, m. : Sífax (rei de Numídia)
Syracusae|0|||Syrācūsae, arum, f. pl. : Siracusa (ciutat de Sicília)
Syracusanus|11|||Syrācūsānus, a, um : siracusà, habitant de Siracusa (ciutat de Sicília)
Syracusa|0|||cf. Syracusae
Syri|1|||Syri, orum, m. : els siris
Syria|0|||Syria, ae, f. : la Syrie
Syrus|11|||Syrus, a, um : siri, de Síria
S|30|||S, abreviatura de salutem [dat] : saluda
Tacfarinas|5|Tacfarinat||Tacfarinas, atis, m. : Tacfarinas (cap númida)
Taenarius|11|||Taenărĭus, a, um : de Tènar (ciutat de Lacònia)
Taenarum|4|||Taenărum, i, n. : el mont Tènar (sovint en plural : Taenara, orum, n.)
Tagus|1|||Tăgus, i, f. : el Tagus (riu, avui Tajo)
Tanaquil|30|||Tănăquil, inv. : Tanàquil (muller de Tarquini)
Tanfana|0|||Tanfana, ae, f. : Tanfana (divinitat germànica)
Tantalus|1|||Tantălus, i, m. : Tàntal (heroi castigat als inferns)
Tarentinus|11|||Tărentīnus, a, um : tarentí, de Tarent (ciutat de Calàbria)
Tarentum|4|||Tărentum, i, n. : Tarent (ciutat de Calàbria)
Tarpeia|0|||Tarpēia, ae, f. : Tarpeia (noia romana que va lliurar Roma als sabins)
Tarquinia|0|||Tarquinia, ae, f. : Tarquínia 
Tarquiniensis|14|Tarquiniens||Tarquĭnĭensis, e : de Tarquínia (ciutat d'Etrúria)
Tarquinius|1||Tarquini|Tarquĭnĭus, ii, m. : Tarquini (rei etrusc de Roma)
Tarraconensis|14|Tarraconens||Tarrăcōnensis, e : tarraconense, de la Tarraconense; Tarraconense (província d'Hispània)
Tartara|4|||Tartăra, orum, n. : Tàrtar (regió més profunda dels inferns)
Tartareus|11|||Tartărĕus, a, um : del Tàrtar (regió més profunda dels inferns), infernal
Tartarum|4|||Tartarum, orum, n. : Tàrtar (regió més profunda dels inferns)
Tartarus|1|||Tartărus, i, m. : Tàrtar (regió més profunda dels inferns)
Tascus|1|||Tascus, i, m. : Tasc
Tasgetius|1|||Tasgetĭus, i, m. : Tasgeci
Tatius|1|||Tătĭus, i, m. : Taci (rei sabí)
Taunus|1|||Taunus, i, m. : Taune (serralada i ciutat de Germània)
Taygetus|1|||Tāygĕtus, i, m. : el mont Taíget (del Peloponnès)
Telephus|1|||Tēlĕphus, i, m. : Tèlef (fill d'Hèrcules)
Temnii|1|||Temnĭi, orum, m. : els habitants de Temnos (ciutat d'Eòlia)
Temnius|1|||Temnius, i, m. : habitant de Temnos (ciutat d'Eòlia)
Tenedos|30|||Tĕnĕdos, i : Tènedos (illeta davant de Troia)
Tenedus|1|||Tenedus, i, f. : Tènedos (illeta davant de Troia)
Terentia|0|||Tĕrentĭa, ae, f. : Terència (muller de Ciceró)
Terentius|1|||Tĕrentĭus, ii, m. : Terenci (nom de família; comediògraf llatí)
Terrasidius|1|||Terrasidius, i, m. : Terrasidi
Tethys|5|Tethy||Tēthys, Tethyos, f. : Tetis (deessa marina)
Teucria|0|||Teucrĭa, ae, f. : Troàde (regió de Troia)
Teucri|1|||Teucri, orum, m.  : els troians
Teucrus|1|||Teucrus, i, m.  : troià
Teutoburgiensis|14|Teutoburgiens||Teutoburgiensis, e : de Teutoburg (ciutat de la Pannònia inferior)
Teutoni|1|||Teutŏni, orum, m. : els teutons (poble germànic)
Teutonus|1|||Teutonus, i, m. : teutó (individu d'un poble germànic)
Thais|5|Thaid||Thāis, idis, f. : Tais (nom de cortesana grega o romana)
Thaliarchus|1|||Thălĭarchus, i, m. : Taliarc (nom d'home)
Thebae|0|||Thēbae, arum, f. : Tebes (ciutats de Grècia i d'Egipte)
Theophilus|1|||Thĕŏphĭlus, i, m. : Teòfil
Thermodontius|11|||Thermōdontĭus, a, um : del Termodont (riu de l'Àsia Menor)
Theseus|1|||Thēsēus, i, m. : Teseu (rei mític d'Atenes)
Thespia|0|||Thespia, ae, f. : sempre en plural : Thespiae, arum : Tèspies (ciutat de Grècia)
Thessalia|0|||Thessălĭa, ae, f. : Tessàlia (regió del nord de Grècia)
Thessalicus|11|||Thessălĭcus, a, um : tèssal, de Tessàlia (regió del nord de Grècia)
Thessalus|11|||Thessălus, a, um : tèssal, de Tessàlia (regió del nord de Grècia)
Thoria|0|||Thoria, ae (lex) : (lex Thoria) la llei Tòria
Thorius|1|||Thŏrĭus, i, m. : Tori (nom de família; tribú de la plebs)
Thracia|0|||Thrācĭa, ae, f. : Tràcia (regió dels Balcans)
Thracius|11|||Thrācĭus, a, um : traci, de Tràcia (regió dels Balcans)
Thraecia|0|||Thraecia, ae, f. : Tràcia (regió dels Balcans)
Thraecius|11|||Thraecius, a, um : traci, de Tràcia (regió dels Balcans)
Thraex|5|Thraec||Thraex, cis, m. : traci, de Tràcia (regió dels Balcans); traci (gladiador)
Thrax|5|Thrac||Thrax, cis, m. : traci, de Tràcia (regió dels Balcans); traci (gladiador)
Threicius|11|||Thrēĭcĭus, a, um : traci, de Tràcia (regió dels Balcans)
Thymoetes|30|||Thymoetes, ae : Timoetes (nebot de Príam)
Tiberinus|1|||Tĭbĕrīnus, i, m. : el Tíber (riu de Roma)
Tiberis|6|||Tĭbĕris, is, m. : el Tíber (riu de Roma)
Tiberius|1|||Tĭbĕrĭus, ii, m. : Tiberi (prenom romà; emperador romà)
Tib|30|||Tib, abreviatura de Tiberius (Tiberi)
Tigranes|6|Tigran||Tīgrānes, is, m. : Tigranes (rei d'Armènia)
Tigurinus|1|||Tigŭrīnus, i, m. : Tigurí (cantó helvètic)
Tillius|1|||Tillĭus, i, m. : Til·li
Timon|5|||Tīmon, Timonis, m. : Timó (misantrop atenès)
Timoneus|11|||Timoneus, , a, um : de Timó (misantrop atenès
Tiro|5|Tiron||Tīro, onis, m. : Tiró
Titidius|1|||Titidius, i, m. : Titidi
Titius|1|||Tĭtĭus, i, m. : Tici (nom de família)
Titius|11|||Tĭtĭus, a, um : de Tici
Titus|1|||Tĭtus, i, m. : Titus, Tit
Ti|30|||Ti, abreviatura de Tiberius (Tiberi)
Tmolus|1|||Tmōlus, i, m. : Tmolus (ciutat de Lídia)
Tolosates|6|Tolosat||Tŏlōsātes, ium, m. : els tolosans (de Tolosa)
Tonnans|15|Tonnant||Tonnans, antis : Tonant, Tronador (epítet de Júpiter)
Traianus|1|||Traianus, i, m. : Trajà (cognom de família; emperador romà)
Tranio|5|Tranion||Trānio, ionis, m. : Tranió (esclau)
Transalpinus|11|||Transalpīnus, a, um : transalpí, de l'altre costat dels Alps
Transtiberinus|11|||Transtĭbĕrīnus, a, um : transtiberí, de l'altre costat del Tíber
Trebellenus|1|||Trebellenus, i, m. : Trebel·lè (nom d'home)
Trebius|1|||Trebĭus, i, m. : Trebi (nom d'home)
Treuerus|1|||Treuerus, i, m. : trèver (individu d'un poble gal)
Treuiri|1|||Treuiri, orum, m. : els trèvers (poble gal)
Treuirus|1|||Treuirus, i, m. : trèver (individu d'un poble gal)
Trigemina|0|||Trigemina, (porta), f. : la porta Trigèmina (de Roma)
Trinacrius|11|||Trīnācrĭus, a, um : sicilià (Sicília = illa de tres angles)
Trinouantes|5|Trinovant||Trinouantes, um : els trinovants (poble de la Britània)
Trio|5|Trion||Trio, Trionis, m. : Trió (sobrenom romà)
Tritonia|0|||Trītōnĭa, ae, f. : Tritònia (epítet de Minerva)
Tritonis|5|Tritonid||Trītōnis, idis, f. : Tritònia (epítet de Minerva)
Triton|5|Triton||Trītōn, onis, m. : Tritó (ésser marí, fill de Neptú)
Triuia|0|||Triuia, ae, f. : epítet de Diana (deessa de les cruïlles)
Troianus|11|||Troianus, a, um : troià
Troia|0|||Trōia, ae, f. : Troia (ciutat de Frígia)
Tubantes|5|Tubant||Tubantes, um, m. : els tubants (poble de la Germània)
Tubero|5|Tuberon||Tūbĕro, onis, m. : Tuberó (cognom de família; historiador)
Tuditanus|1|||Tŭdĭtānus, i, m. : Tudità (historiador)
Tulingi|1|||Tulingi, orum, m. : els Tulinges (poble de Bèlgica)
Tulingus|1|||Tulingus, i, m. : els Tulinges (individu d'un poble de Bèlgica)
Tullianum|4|||Tullĭānum, i, n. : Tul·lià (cel·la subterrània de la presó de Roma)
Tullia|0|||Tullĭa, ae, f. : Túl·lia (filla de Ciceró)
Tullius|1|||Tullĭus, i, m. : Tul·li (nom de família; Servi Tul·li, rei de Roma; M. Tul·li Ciceró, orador)
Tullus|1|||Tullus, i, m. : Tul·lus (tercer rei de Roma)
Turannius|1|||Turannius, , i, m. : Turanni
Turranius|1|||Turrānĭus, i, m. : Turrani
Tuscia|0|||Tuscĭa, ae, f. : Etrúria
Tusculanum|4|||Tuscŭlānum, i, n. : vil·la de Túscul
Tuscus|11|||Tuscus, a, um : etrusc
Tutidanus|1|||Tutidanus, i, m. : Tutidà
Tydides|0|||Tydides, ae, m. : Tidida, fill de Tideu
Typho|5|Typhon||Typho, onis, m. : Tifó (gegant mític)
Tyrius|1|||Tyrĭus, ii, m. : tiri, cartaginès
Tyrrhenus|1|||Tyrrhēnus, i, m. : etrusc
T|30|||T, n. pr. : abreviatura de Titus (Titus, Tit)
Ubii|1|||Ubĭi, orum, m. : els ubis (poble germànic)
Ubius|1|||Ubĭus, i, m. : ubi (individu d'un poble germànic)
Ulia|0|||Ulĭa, ae, f. : Úlia (ciutat prop de Còrdova)
Ulixes|5|Ulix||Ŭlixes, is, m. : Ulisses (heroi grec)
Ulixus|1|||Ulixus, i, m. : Ulix
Unelli|1|||Unelli, orum, m. : els unels (poble que habita al llarg de l'Oceà)
Unellus|1|||Unellus, i, m. : unel (individu d'un poble que habita al llarg de l'Oceà)
Urgulania|0|||Urgulania, ae, f. : Urgulània (amiga de Lívia)
Urgulanilla|0|||Urgulanilla, ae, f. : Urulanil·la
Usipetes|5|Usipet||Usīpĕtes, um, m. : els usipets (poble germànic)
VIIII|30|||VIIII, inv. : 9
VIII|30|||VIII, inv. : 8
Vahalis|6|Vahal||Văhălis, is, m. : el Vahal (riu Waal, braç del Rin)
Valeria|0|||Vălĕrĭa, ae, f. : Valèria (nom de dona)
Valerius|1|||Vălĕrĭus, ii, m. : Valeri (nom de família)
Vannius|1|||Vannĭus, i, m. : Vanni
Varianus|11|||Vārĭānus, a, um : de Varus
Varilla|0|||Varilla, ae, f. : Varil·la
Varro|5|Varron||Varro, onis, m. : Varró (nom de família; erudit romà)
Varus|1|||Vārus, i, m. : Varus (nom de família; llegat romà derrotat pels germànics)
Vatia|0|||Vatia, ae, m. : Vàcia
Vatinius|1|||Vătīnĭus, i, m. : Vatini (nom de família)
Vedius|1|||Vēdīus, i, m. : Vedi 
Veiens|14|Veient||Vēiens, enis : de Veies (ciutat d'Etrúria)
Velanius|1|||Velanius, i, m. : Velani (nom d'home)
Velinus|11|||Vĕlīnus, a, um : : de Vèlia (ciutat de Lucània)
Velleius|1|||Vellēius, i, m. : Vel·lei (nom de família) 
Venerius|11|||Vĕnĕrĭus, a, um : de Venus, eròtic, apassionat
Veneticus|11|||Vĕnĕtĭcus, a, um : dels vènets (poble de l'actual Vènet)
Veneti|1|||Vĕnĕti, orum, m. : els vènets (poble de l'actual Vènet)
Venetus|1|||Vĕnĕtus, i, m. : vènet (individu d'un poble de l'actual Vènet)
Venus|5|Vener||Vĕnus, neris, f. : Venus (deessa de l'amor)
Veragri|1|||Verāgri, orum, m. : els veragres (poble de l'actual Suïssa)
Veragrus|1|||Veragrus, orum, m. : veragre (poble de l'actual Suïssa)
Verania|0|||Verania, ae, f. : Verània
Veranius|1|||Veranius, i, m. : Verani 
Vercingetorix|5|Vercingetorig||Vercingetŏrix, igis, m. : Vercingètorix (cabdill dels gals)
Vergiliae|0|||Vergĭlĭae, arum, f. : Plèiades (constel·lació) 
Verginius|1|||Verginius, i, m. : Vergini
Vescularius|1|||Vescularius, i, m. : Vesculari
Vesta|0|||Vesta, ae, f. : Vesta (deessa de la llar)
Vesuuius|1|||Vesuuius, i, m. : Vesuvi (volcà prop de Nàpols)
Vettius|1|||Vettius, ii, m. : Veti 
Veturia|0|||Veturĭa, ae, f. : Vetúria (mare de Coriolà)
Vibidius|1|||Vibidius, i, m. : Vibidi
Vibilius|1|||Vibilius, i, m. : Vibili
Vibius|1|||Vibĭus, i, m. : Vibi (nom d'home)
Vibulanus|1|||Vibulanus, i, m. : Vibulà
Vibulenus|1|||Vibulenus, i, m. : Vibulè (nom d'home)
Viminalis|14|Viminal||Viminalis, e : -collis : Viminal (turó de Roma)
Vindelici|1|||Vindĕlĭci, orum, m. : els vindèlics (poble proper al Danubi)
Vindelicus|1|||Vindĕlĭcus, i, m. : vindèlic (poble proper al Danubi)
Vinicius|1|||Vinicius, i, m. : Vinici 
Vipstanus|1|||Vipstanus, i, m. : Vipstà
Viromandui|1|||Vīromandŭi, orum, m.  : els viromandus (poble belga)
Viromanduus|1|||Viromanduus, i, m. : viromandu (individu d'un poble belga)
Vispania|0|||Vispania, ae, f. : Vispània
Vistilia|0|||Vistilia, ae, f. : Vistília (nom de dona)
Visurgis|6|Visurg||Vĭsurgis, is, m. : el Visurgis (riu de Germània, avui Weser)
Vitellianus|11|||Vĭtellĭānus, a, um : de Vitel·li (nom de família; emperador romà)
Vitellius|1|||Vĭtellĭus, i, m. : Vitel·li (nom de família; emperador romà)
Viuenna|0|||Viuenna, ae, m. : Vivenna
Vlixes|6|Vlix||Vlixes, is, m. : Ulisses (heroi grec)
Volcanus|1|||Volcānus, i, m. : Vulcà (déu del foc); foc
Volesius|1|||Volesius, i, m. : Volesi 
Volscus|11|||Volscus, a, um, adj. i nom : volsc (poble itàlic)
Volturcius|1|||Volturcius, i, m. :Volturci 
Volturcus|1|||Volturcus, i, m. : Volturc (nom d'home)
Volumnia|0|||Volumnĭa, ae, f. : Volúmnia (esposa de Coriolà)
Volusenus|1|||Volusēnus, i, m. : Volusè
Vonones|6|Vonon||Vŏnōnes, is, m. : Vonones (rei dels parts)
Vulcanus|1|||Vulcānus, i, m. : Vulcà (déu del foc); foc
Xanthippe|5|||Xanthippē, es, f. : Xantipa (muller de Sòcrates) (1a declinació grega)
Xanthippus|1|||Xanthippus, i, m. : Xantip (general grec)
Xenocrates|6|Xenocrat||Xĕnŏcrătes, is, m. : Xenòcrates (filòsof grec)
Xytilis|6|Xytil||Xytilis, is, f. : Xitilis (nom de dona)
X|30|||X, inv. : 10
Zeno|5|Zenon||Zēno, onis, m. : Zenó (filòsof grec)
Zephyrus|1|||Zĕphyrus, i, m. : zèfir, ponent (vent de l'oest)
Zethus|1|||Zēthus, i, m. : Zetos (fill de Zeus)
Zeuxis|5|Zeuxid||Zeuxis, idis, m. : Zeuxis (pintor grec)
Zoilus|1|||Zōĭlus, i, m. : Zoilus (filòsof grec)
abacus|1|||ăbăcus, i, m. : àbac (tauler de comptar); tauler (de joc) 
abalieno|17|||ăbălĭēno, as, are : 1.  allunyar, apartar  2. alliberar de, privar de
abcido|19|abcid|abcis|abcīdo, is, ere, cidi, cisum : tallar, separar, suprimir
abdico|17|||abdīco, as, are : negar, renegar, refusar, renunciar a
abdomen|7|abdomin||abdŏmĕn, inis, n. : ventre, golafreria, gola
abdo|19|abdid|abdit|abdo, is, ere, didi, ditum :  allunyar de, apartar, amagar  (abditus, a, um : amagat, ocult, secret)
abduco|19|abdux|abduct|abdūco, is, ere, duxi, ductum : emportar-se, retirar, apartar, separar
abeo|23|abi|abit|ăbĕo, is, ire, ii, itum : anar-se'n, allunyar-se, marxar
aberro|17|||ăberro, as, are : extraviar-se, desviar-se, equivocar-se, errar
abhinc|30|||ăbhinc, adv. : d'aquí, a partir de'ara; prep. (+ac. o abl.)
abhorrens|14|abhorrent||abhorrens, entis : +abl. = estrany, inoportú, inconciliable, incompatible
abhorreo|18|abhorru||abhorreo, es, ere, horrui, - : allunyar-se amb horror, refusar, ser incompatible
abicio|20|abiec|abiect|ăbĭcĭo, is, ere, abieci, abiectum : llançar, abandonar, abatre
abies|5|abiet||ăbĭēs, ietis, f. : avet, fusta d'avet
abigo|19|abeg|abact|ăbĭgo, is, ere, egi, actum : allunyar, robar, expulsar, avortar
abiicio|20|abiec|abiect|abiicio, is, ere, ieci, iectum : llançar, abandonar, abatre
abitus|9|||ăbĭtus, us, m. : partença, marxa, sortida, eixida
abiuro|17|||abiuro, as, are : negar amb un jurament
ablego|17|||ablēgo, as, are : alllunyar, enviar lluny, tenir allunyat
abluo|19|ablu|ablut|ablŭo, is, ere, lui, lutum : rentar, purificar
abnego|17|||abnĕgo, as, are : refusar categòricament, negar
abnuo|19|abnu||abnŭo, is, ere, abnui : fer que no (amb un senyal), negar, refusar, rebutjar
aboleo|18|aboleu|abolit|ăbŏlĕo, es, ere, eui, itum : destruir, suprimir, esvair
abolitio|5|abolition||ăbŏlĭtĭo, ionis, f. : suppressió, abolició
aborior|28||abort|ăbŏrĭor, iris, iri, abortus sum : morir, apagar-se, avortar
abripio|20|abripu|abrept|abrĭpĭo, is, ere, ripui, reptum : emportar-se, arrabassar, robar, furtar
abrogo|17|||abrŏgo, as, are : anul·lar, suprimir, treure, menysprear
abrumpo|19|abrup|abrupt|abrumpo, is, ere, rupi, ruptum : trencar, rompre, esquinçar, tallar, apartar
abruptum|4|||abruptum, i, m. : les parts trencades (in abruptum : dins l'abisme)
abscedo|19|abscess|abscess|abscēdo, cessi, cessum, ere : allunyar-se, anar-se'n, se apartar-se, abandonar, renunciar
abscido|19|abscid|abscis|abscīdo, is, ere, cidi, scisum : amputar, tallar; separar; suprimir
abscindo|19||absciss|abscindo, is, ere, scidi, scissum : esquinçar, arrencar, tallar; separar
abscondo|19|abscond,abscondid|abscondit,abscons|abscondo, is, ere, didi (di), ditum (sum) : amagar, ocultar; cobrir; perdre de vista, dissimular
absens|14|absent||absens, entis : absent
absentia|0|||absentĭa, ae, f. : absència, manca
absidatus|11|||absīdātus, a, um : arquejat, voltat
absida|0|||absīda, ae, f : 1 - arc, volta. - 2 - curs d'un planeta. - 3 - cor (d'una església), absis.
absilio|21|absiliu,absilu||absĭlĭo, is, ire, ivi (ui) : fugir saltant, fugir, allunyar-se saltant.
absimilis|14|absimil||absĭmĭlis, e : diferent
absisto|19|abstit||absisto, is, ere, stiti, - : allunyar-se, retirar-se; renunciar a, deixar de, cessar
absis|5|absid||absis, idis, f. : 1 - volta, arc. - 2 - absis. - 3 - plat buit. - 4 - òrbita (d'una planeta)
absoluo|19|absolu|absolut|absoluo, is, ere, solui, solutus : deslligar; alliberar, deixar lliure; pagar; absoldre; acabar, enllestir
absolutio|5|absolution||absŏlūtĭo, ionis, f. : 1.abandonament  2.  acabament, perfecció  3.  exactitud
absonus|11|||absŏnus, a, um : dissonant, discordant, incompatible
absque|30|||absque, prep + abl. : sense, lluny de, llevat de, excepte
absterreo|18|absterru|absterrit|absterrĕo, es, ere, terrui, territum : espantar, allunyar, dissuadir, apartar
abstineo|18|abstinu||abstĭnĕo, es, ere, tinui, tentum : 1.  tenir allunyat de, apartar, privar 2. abstenir-se de, privar-se de, renunciar a (+abl., gen. o ab) 
abstraho|19|abstrax|abstract|abstrăho, is, ere, traxi, tractum : separar, apartar, allunyar de, arrencar; distreure
abstrudo|19|abstrus|abstrus|abstrūdo, is, ere, trusi, trusum : ficar, sostreure de la vistar, amagar, dissimular
absumo|19|absumps|absumpt|absūmo, is, ere, sumpsi, sumptum : consumir, exhaurir, gastar; dissipar, malgastar; destruir, exterminar
absum|22|afu|afut|absum, es, esse, afui : ser absent, ser lluny; ser distant, distar; ser lliure; faltar, mancar 
absurde|30|||absurdē, adv. : absurdament, inapropiadament, sense motiu
absurdus|11|||absurdus, a, um : 1 - discordant, desagradable. - 2 - sense sentit, ridícul, absurd. - 3 -  extravagant, estrany. - 4 - incapaç, inútil
abs|30|||abs, prep. : + abl. : per, de
abundans|15|abundant||ăbundans, antis : abundant
abundanter|30|||ăbundanter, adv. : abundantment
abundantia|0|||ăbundantĭa, ae, f : abundància, riquesa, sobreabundància
abunde|30|||ăbundē, adv. : en abundància
abundo|17|||ăbundo, as, are : vessar-se, desbordar-se, brollar; tenir en abundància, estar ben proveït de; ser ric
abutor|26||abus|ăbūtor, eris, i, abusus sum : consumir totalment, esgotar (+ac.); gaudir de, utilitzar (+ab.); abusar de, aprofitar-se de (+abl.)
ab|30|||ab, prep. : + abl. : de, des de, de part de, a partir de, per (en frase passiva), per, per efecte de
accedo|19|access|access|accēdo, is, ere, cessi, cessum : 1.  acostar-se, apropar-se, anar a trobar; arribar, afegir-se; participar; assemblar-se
accendo|19|accend|accens|accendo, is, ere, di, sum : encendre, fer cremar; inflamar, incitar, atiar, despertar
acceptus|11|||acceptus, a, um : benvingut, estimat, ben acollit, agradable
accerso|19|accersiu|accersit|accerso, is, ere, iui, itum : fer venir, cridar
accessus|9|||accessus, us, m. : arribada, aproximació; entrada, accés; atac 
accido|19|accid||accĭdo, is, ere, cidi : caure, llançar-se; arribar, esdevenir-se, passar, escaure
accingo|19|accinx|accinct|accingo, is, ere, cinxi, cinctum : cenyir, ajustar, proveir; preparar-se
accio|21|acciu|accit|accĭo, is, ire, acciui, accitum : fer venir, cridar, enviar (accitus, a, um : importat, d'origen estranger)
accipio|20|accep|accept|accĭpĭo, is, ere, cepi, ceptum : prendre, rebre, acceptar, acollir, admetre, aprendre, agafar (acceptus, a, um : ben acollit, agradable)
accipiter|5|accipitr||accĭpĭter, tris, m : esparver, falcó, ocell de presa
accitus|9|||accītus, us, m. : crida, reclamació
acclamatio|5|acclamation||acclāmātĭo, ionis, f. : crits, cridòria, aclamació
acclamo|17|||acclāmo, as, are : cridar, exclamar, proclamar, declarar; aclamar, protestar
acclinis|14|acclin||acclīnis, e : recolzat; propens
accola|0|||accŏla, ae, m. : veí
accolo|19|||accŏlo, is, ere : viure vora, ser veí de
accommodatior|15|accommodatior||accommodatior, oris : comparatiu d'accommodus, a, um : apropriat, convenient, adient
accommodo|17|||accommŏdo, as, are  1. adaptar, ajustar, adequar, aplicar (ad+acc : a), preparar; animum : aplicar-se, disposar-se; atribuir, atorgar
accommodus|11|||accommŏdus, a, um : apropriat, convenient, adient
accubo|17|||accŭbo, as, are : jeure, estar gitat, estar entaulat; estendre's, estar adossat + dat
accumbo|19|accubu|accubit|accumbo, is, ere, cubui, cubitum : ajure's, gitar-se; entaular-se
accurate|30|||accūrāte, adv. : amb cura, amb sol·licitud
accuratius|30|||accuratius, adv. :  comparatiu d'accurate : amb cura, amb sol·licitud
accuratus|11|||accūrātus, a, um : fet amb cura, acurat, refinat
accurro|19|accurr||accurro, is, ere, curri, cursum : acudir, córrer; acostar-se; presentar-se; atacar
accursus|9|||accursus, us, m. : cursa, socors; atac, càrrega
accusatio|5|accusation||accūsātĭo, onis, f. : acusació (contra + ac.), discurs d'acusació
accusator|5|accusator||accūsātor, oris, m. : acusador, demandant; delator
accuso|17|||accūso, as, are : acusar; blasmar, censurar 
acerbitas|5|acerbitat||ăcerbĭtas, atis, f. : aspror, amargor, duresa, severitat
acerbius|30|||acerbius, comparatiu neutre o adverbial d' acerbus, a, um : aspre, agre; prematur, verd; dur, amarg, cruel
acerbus|11|||ăcerbus, a, um : aspre, agre; prematur, verd; dur, amarg, cruel
acernus|11|||ăcernus, a, um : d'erable
aceruatim|30|||aceruatim, adv. : a munts, a piles;  profusament; a grans trets, en gros
aceruus|1|||aceruus, i, m. : munt, amuntegament, pila; massa
acer|16|||ācer, cris, cre : 1 - agut, punxant, punyent, penetrant, dur, violent.  2 - penetrant, subtil, fi, viu.  3 - actiu, ferotge, vigorós, enèrgic, ardent. 4 - irritable, irascible, fogós, severe, cruel, terrible.
acetum|4|||ăcētum, i, n. : vinagre, mordacitat, agudesa
acia|0|||ăcĭa, ae, f. : fil de cosir
acidus|11|||ăcĭdus, a, um : agre, àcid; aspre, amarg
acies|10|||ăcĭēs, ei, f. : punta, tall, espasa; penetració, agudesa; mirada, resplendor; línia de combat, rengle, formació; batalla, combat
aconitum|4|||ăcŏnītum, i, n. : aconit (herba verinosa)
acquiesco|19|||acquĭesco, is, ere, quieui, quietum : reposar, descansar, dormir; calmar-se; confiar (+dat.: en)
acquiro|19|acquisiu|acquisit|acquīro, is, ere, siui, situm : afegir, augmentar; obtenir, adquirir, aconseguir
acriter|30|||ācrĭter, adv. : irritantment, vivament; agudament; enèrgicament; aferrissadament; durament, asprament
acrius|30|||acrius, adv. : més vivament
actio|5|action||actĭo, onis, f. : 1. acció, activitat, acte 2. procés judicial  3. actuació (d'un magistrat), procediment 4. discurs, acció oratòria
actito|17|||actĭto, as, are : repetir; pledejar sovint; representar sovint
actor|5|actor||actor, oris, m. : 1. conductor, guia  2. autor  3. agent, realitzador  4. actor  5. orador, advocat, defensor o acusador
actuarius|11|||actŭārĭus, a, um : taquígraf, escrivà, secretari
actuari|11|||actuari, a, um : lleuger, ràpid, fàcil de manejar
actum|4|||actum, i, n. : acte, acció; gesta; decret; acta oficial, diari oficial, memòria, informe
actus|9|||actus, us, m. : impuls, moviment; actus (mesura de longitud: cent peus), mesura; acció oratòria, representació teatral; acció, acte
actutum|30|||actūtum, adv. : tot seguit, immediatament
aculeus|1|||ăcūlĕus, i, m. : fibló, punxa; pulla; fibló, agulló, esperó
acumen|7|acumin||ăcūmĕn, inis, n. : punta, cim, fibló; agudesa, penetració, subtilesa
acus|9|||ăcus, us, f. : agulla
acutus|11|||ăcūtus, a, um : punxegut, esmolat, agut; punyent; penetrant, fi
ac|30|||ac, conj. : i, i també
adaequo|17|||ădaequo, as, are : igualar, anivellar, equiparar; aconseguir
adamo|17|||ădămo, as, are : enamorar-se de, estimar, aspirar a
adapto|17|||ădapto, as, are : adaptar, ajustar
adcelero|17|||adcelero, as, are : apressar-se, accelerar, avançar
adcido|19|adcid||adcido, is, ere, cidi, - : caure, llançar-se, arribar; esdevenir-se, succeir, passar, escaure('s)
adclamo|17|||adclamo, as, are : cridar, exclamar, proclamar, declarar; aclamar, aplaudir, escridassar, protestar
adcliuis|14|adcliu||adcliuis, e : que fa pujada, pendent, rost
adcommodo|17|||adcommodo, as, are : adaptar, ajustar, aplicar; disposar, preparar, atribuir, atorgar
cresco|19|adcreu|adcret|cresco, is, ere, creui, cretum : anar creixent, créixer;  afegir-se
adcurro|19|adcurr||adcurro, is, ere, curri, - : acostar-se a, acudir; atacar
adcursus|9|||adcursus, us, m. : acorriment, socors; atac
addecet|30|||addĕcet, : convé, escau
addico|19|addix|addict|addīco, is, ere, dixi, dictum : atorgar; declarar; ésser favorable
addisco|19|||addisco, is, ere, addidici : adquirir nous coneixements, aprendre
addo|19|addid|addit|addo, is, ere, didi, ditum : afegir
adduco|19|addux|adduct|addūco, is, ere, duxi, ductum : 1. portar cap a si, estirar 2.  portar, menar, conduir
adductus|11|||adductus, a, um : comprimit ; sever
ademptio|5|ademption||ădemptĭo, ionis, f. : privació, sostracció
adeo (2)|23|adi|adit|adeo (2), is, ire, ii, itum : anar devers, dirigir-se a
adeo|30|||ădĕō, adv. : tant ; adeo... ut + subj : tant ... que
adeps|5|adip||ădeps, m. ou f. : greix
adequito|17|||ădĕquĭto, as, are : cavalcar
adfatim|30|||adfatim, adv. : prou i massa, abundamment
adfatus|9|||adfatus, us, m. : mot, expressió; conversa
adfectio|5|adfection||adfectio, onis, f. : 1.  estat, disposició  2.  reacció, actitud  3.  sentiment, afecte
adfecto|17|||adfecto, as, are : emprendre, intentar, intentar de guanyar, esforçar-se per, aspirar a, agafar
adfectus|11|||adfectus, a, um : proveït;  disposat;  afeblit
adfero|19|attul,adtul|adlat,allat|adfero, fers, ferre, attuli, allatum : portar
adficio|20|adfec|adfect|adficio, is, ere, feci, fectum : proveir, dotar, afectar
adfigo|19|adfix|adfix|adfigo, is, ere, fixi, fixum : subjectar, fixar
adfingo|19|adfix|adfict|adfingo, is, ere, finxi, fictum : 1.  aplicar, afegir 2.  atribuir, imputar
adfinis|14|adfin||adfinis, e : veí de + dat. ; parent (per matrimoni)
adfinitas|5|adfinitat||adfinitas, atis, f. : afinitat, parentiu
adfirmatio|5|adfirmation||adfirmatio, ionis, f. : confirmació, seguretat
adfirmo|17|||adfirmo, as, are : 1.  confirmar, enfortir  2.  assegurar, prometre
adflatus|9|||adflatus, us, m. : buf, inspiració
adflecto|19|||adflecto, is, ere : moure, influir
adflicto|17|||adflicto, as, are : colpejar, danyar, maltractar
adfligo|19|adflix|adflict|adfligo, is, ere, flixi, flictum : llençar contra, tirar a terra, batre (adflictus, a, um : decaigut, abatut, afligit)
adflo|17|||adflo, as, are : bufar, llençar l'alè sobre
adfluo|19|adflux|adfluct|adfluo, is, ere, fluxi, fluctum : córrer, afluir; sobreeixir, abundar
adformido|17|||adformido, as, are : tenir por
adfor|24|||adfor, aris, ari : parlar a, adreçar-se a
adfrico|17|adfricu|adfrict|adfrico, as, are, fricui, frictum, are : fregar, friccionar
adfundo|19|adfud|adfus|adfundo, is, ere, fudi, fusum : vessar, escampar
adgero|19||aggest|adgero, geris, gerere, gessi, gestum : portar, aportar; amuntegar, acumular
adgestus|9|||adgestus, us, m. : transport 
adgnosco|19|adgnou|adgnit|adgnosco, is, ere, oui, itum : reconèixer
adgredior|27||adgress|adgredior, eris, i, gressus sum : avançar, apropar-se, assaltar, atacar
adgrego|17|||adgrego, as, are : ajuntar, associar
adguberno|17|||adguberno, as, are : governar
adhaereo|18|adhaes|adhaest|ădhaerĕo, as, ere, haesi, haesum : estar aferrat
adhaeresco|19|adhaes||ădhaeresco, is, ere, haesi, - : unir-se, enganxar-se
adhibeo|18|adhibu|adhibit|ădhĭbĕo, es, ere, ui, itum : 1.  aplicar, prestar, aplicar, presentar  2.  admetre, afegir   3.  emprar, recórrer a  4.  fer acudir, convocar, convidar, designar, nomenar, tractar.
adhortor|24|||ădhortor, aris, ari : exhortar, incitar, encoratjar
adhuc|30|||ădhuc, adv. : fins ara, fins a aquest punt, encara ara
adiaceo|18|adiacu||adiaceo, as, ere, cui, - : jeure a la vora
adicio|20|adiec|adiect|adicio, is, ere, ieci, iectum : afegir; disparar
adiectio|5|adiection||adiectio, ionis, f. : afegiment, augment
adigo|19|adeg|adact|ădĭgo, is, ere, egi, actum : 1.  empènyer, menar  2.  emmenar, forçar 3.  lligar, vincular
adiicio|20|adiec|adiect|adiicio, is, ere, ieci, iectum : 1.  llençar  2.  afegir
adimo|19|adem|adempt|ădĭmo, is, ere, emi, emptum : prendre, llevar, arrabassar, suprimir, impedir.
adipiscor|26||adept|ădĭpiscor, eris, i, adeptus sum : atènyer, obtenir
aditus|9|||ădĭtus, us, m. : accés
adiudico|17|||adiudico, as, are : concedir, atribuir, adjudicar
adiumentum|4|||adiumentum, i, n. : ajuda, socors, assistència
adiunctio|5|adiunction||adiunctio, ionis, f. : apropament, unió, afinitat
adiungo|19|adiunx|adiunct|adiungo, is, ere, iunxi, iunctum : 1.  unir, ajuntar 2.  afegir, annexar  3.  associar, relacionar
adiuro|17|||adiuro, as, are : afirmar amb jurament, jurar.
adiutorium|4|||adiutorium, i, n. : ajut, col·laboració
adiutor|5|adiutor||adiutor, oris, m. : ajudant, auxiliar, adjunt
adiuto|17|||adiuto, as, are : ajudar
adiutrix|5|adiutric||adiutrix, icis, f. : ajudant, afavoridora
adiuuo|17|adiuu|adiut|adiuuo, as, are, iuui, iutum : ajudar, socórrer
adlabor|26||adlaps|adlabor, eris, i, lapsus sum : lliscar
adlapsus|9|||adlapsus, us, m. : lliscada, atansament
adlego (2)|19|adleg|adlect|adlego (2), is, ere, legi, lectum : elegir
adlego|17|||adlego, as, are : delegar, trametre; al·legar, presentar
adleuo|17|||adleuo, as, are : aixecar, alleujar, mitigar
adligo|17|||adligo, (all-), as, are : lligar, subjectar
adlino|19|||adlino, is, ere, leui, litum : estendre sobre
adloquium|4|||adloquium, i, n. : enraonament, conversa, xerrada, exhortació
adloquor|26||adlocut,adloquut,allocut,alloquut|adloquor, eris, i, locutus sum : parlar a, arengar a, exhortar
adluo|19|adlu||adluo, is, ere, lui : mullar, banyar
adminiculum|4|||admĭnĭcŭlum, i, n. : suport
administratio|5|administration||admĭnistrātĭo, ionis, f. : acompliment;  administració, execució, gestió, direcció
administro|17|||admĭnistro, as, are : governar, administrar, ajudar
admirabilior|15|admirabilior||admirabilior, oris : comparatiu de admirabilis, e : meravellós, admirable
admirabilis|14|admirabil||admīrābĭlis, e : meravellós, admirable
admirandus|11|||admīrandus, a, um : digne d'admiració, admirable
admiratio|5|admiration||admīrātĭo, onis, f. : admiració, respecte
admirator|5|admirator||admīrātor, oris, m. : admirador
admiror|24|||admīror, aris, ari, atus sum : sorprendre's, admirar-se
admisceo|18|admiscu|admixt|admiscĕo, es, ere, scui, mixtum : mesclar, barrejar, ajuntar
admitto|19|admis|admiss|admitto, is, ere, misi, missum : 1. deixar entrar  2. donar accés, admetre, permetre
admodum|30|||admŏdum, adv. : del tot, en gran mesura
admolior|28||admolit|admōlĭor, iris, iri, molitus sum : maldar;  esforçar-se
admoneo|18|admonu|admonit|admŏnĕo, es, ere, monui, monitum : 1. fer recordar 2. advertir, avisar 3.  amonestar 4.  recomanar
admonitus|9|||admŏnĭtus, u, m. : evocació;  consell, advertiment
admoueo|18|admou|admot|admoueo, es, ere, moui, motum :  1. posar prop, emmenar, acostar; emprar, fer apropar  2.  avançar, acostar, situar
admurmuratio|5|admurmuration||admurmŭrātĭo, tionis, f. : rumor
adnecto|19|adnexu|adnex|adnecto, is, ere, nexui, nexum : unir, vincular
adnitor|26||adnis,adnix|adnitor, eris, i, nisus (nixus) sum : recolçar-se, esforçar-se
adnoto|17|||adnoto, as, are : anotar, observar, indicar
adno|17|||adno, as, are : nedar cap a, anar nedant 
adnuntio|17|||adnuntio, as, are : anunciar
adnuo|19|adnu|adnut|adnuo, is, ere, nui, nutum : fer senyals (especialment d'aprovació) amb el cap, consentir, assentir
adnuto|17|||adnuto, as, are : fer senyals (especialment d'aprovació) amb el cap
adoleo|18|||ădŏlĕo, es, ere : fer cremar
adolescens|5|adolescent||ădŏlescens, entis, m. : adolescent, jove
adolesco|19|adoleu|adult|ădŏlesco, is, ere, leui, adultum : créixer, fer-se gran
adoptio|5|adoption||ădoptĭo, onis, f. : adopció
adoptiuus|11|||adoptiuus, a, um : adoptiu
adopto|17|||ădopto, as, are : adoptar, prendre, escollir
adoratio|5|adoration||ădōrātĭo, ionis, f. : veneració, adoració
adoreus|11|||ădōrĕus, a, um : de blat
adorior|28||adort|ădŏrĭor, iris, iri, adortus sum : atacar
adorno|17|||ădorno, as, are : disposar, embellir
adoro|17|||ădōro, as, are : adorar, implorar
adparo|17|||adparo, as, are : preparar, disposar
adpello|19|adpul|adpuls|adpello, is, ere, adpul, adpuls : conduir, dirigir
adpendix|5|adpendic||adpendix, icis, f. : apèndix; aditament, suplement
adpeto|19|adpet,adpetiu|adpetit|adpeto, is, ere, petivi (petii) : sortir a l'encontre, intentar agafar, desitjar, atacar, abordar, atreure's
adplico|17|||adplico, as, are : ajuntar, aplicar
adpono|19|adposu|adposit|adpono, is, ere, posui, positum : posar a prop, posar damunt; afegir
adprecor|24|||adprecor, aris, ari : pregar, invocar
adprehendo|19|adprehend|adprehens|adprehendo, is, ere, di,sum : agafar, prendre, emparar-se
adprimo|19|adpress|adpress|adprimo, is, ere, pressi, pressum : estrènyer, prémer
adprobo|17|||adprobo, as, are : aprovar
adprono|17|||adprono, as, are : inclinar endavant, abaixar
adpugno|17|||adpugno, as, are : escometre, atacar
adpulsus|9|||adpulsus, us, m. : 1.  abordatge, accés, arribada, acostament
adquiesco|19|adquieu|adquiet|adquĭesco, is, ere, quieui, quietum : descansar
adquiro|19|adquisiu|adquisit|adquiro, is, ere, quisiui, quisitum : afegir, augmentar
adrepo|19|adresp||adrepo, is, ere, repsi, - : esmunyir-se
adrideo|18|adris|adris|adrideo, es, ere, risi, risum : riure, somriure, plaure
adrigo|19|adrex|adrect|adrigo, is, ere, rexi, rectum : posar dret, dreçar;  animar, excitar
adripio|20|adripu|adrept|adripio, (arr-) is, ere, ripui, reptum : agafar, apoderar-se de
adroganter|30|||adroganter, adv. : amb arrogància
adrogantia|0|||adrogantia, ae, f. : arrogància, presumpció, insolència, altivesa; pertinàcia, obstinació
adrogo|17|||adrogo, as, are : atribuir-se, apropiar-se
adscio|21|||adscio, is, ire : associar, rebre
adscisco|19|adsciu|adscit|adscisco, is, ere, iui, itum : associar
adscribo|19|adscrips|adscript|adscribo, is, ere, scripsi, scriptum : escriure a més a més, afegir (en un text)
adsecatio|5|adsectation||adsecatio, onis, f. : acompanyament, suport, estudi.
adsectator|5|adsectator||adsectator, oris, m. : seguidor, partidari, company, deixeble, pretendent.
adsector|24|||adsector, aris, ari : . - seguir continuament, ésser seguidor 
adsensio|5|adsension||adsensio, onis, f. : adhesió, assentiment
adsensus|9|||adsensus, us, m. : assentiment, adhesió, aprovació
adsentior|28||adsens|adsentior, iris, iri, sensus sum : estar d'acord
adsentio|19|adsens|adsens|adsentio, is, ere, sensi, sensum : estar d'acord
adsentor|24|||adsentor, aris, ari : aprovar continuament, assentir, afalagar, lloar
adsequor|26||adsecut|adsequor, eris, i, secutus sum : 1.  anar al darrere, encalçar  2.  arribar a, aconseguir
adseruo|17|||adseruo, as, are : guardar, protegir
adseueratio|5|adseueration||adseueratio, ionis, f. : asseveració, afirmació seriosa
adseuero|17|||adseuero, as, are : parlar seriosament, afirmar, assegurar
adsideo|18|adsed|adsess|adsideo, es, ere, sedi, sessum : seure a la vora, acampar prop de, assistir, assessorar, assetjar
adsidue|30|||adsidue, adv. : assíduament, constantment, incessantment
adsiduitas|5|adsiduitat||adsiduitas, atis, f. : assiduïtat, presència constant, freqüentació, constància, tenacitat 
adsiduo|30|||adsiduo, adv. : constantment
adsiduus|11|||adsiduus, a, um : assidu
adsigno|17|||adsigno, as, are : assignar, distribuir, adjudicar, imputar, confiar
adsimulo|17|||adsĭmŭlo, as, are : reproduir, fingir
adsisto|19|adstit||adsisto, is, ere, stiti : situar-se prop de, resistir, aturar-se, defensar
adsoleo|18|||adsoleo, es, ere : acostumar (ut adsolet : com de costum)
adsono|17|||adsono, as, are : ressonar, respondre (a una veu)
adspectus|9|||adspectus, us, m. : esguard, vista, mirada, aspecte
adspicio|20|adspex|adspect|adspicio, is, ere, spexi, spectum : mirar, examinar, considerar, veure
adspiro|17|||adspiro, as, are : 1.  bufar  2.  afavorir  3.  pretendre, anhelar  4. perfumar
adsto|17|adstit|adstit|adsto, as, are, stiti, stitum : estar dret davant, romandre
adstrepo|19|||adstrepo, is, ere : ressonar, cridar
adstringo|19|adstrinx|adstrict|adstringo, is, ere, strinxi, strictum : lligar estretament, estrènyer, comprimir (adstrictus, a, um : lligat, estricte, dens, compacte)
adstupeo|18|||adstupeo, es, ere : sorprendre's (dat.)
adsuesco|19|adsueu|adsuet|adsuesco, is, ere, eui, etum : acostumar-se, avesar-se
adsuetudo|5|adsuetudin||adsuetudo, inis, f. : costum
adsulto|17|||adsulto, as, are : venir saltant, saltar damunt, assaltar
adsultus|9|||adsultus, us, m. : escomesa, atac
adsumo|19|adsumps|adsumpt|adsumo, is, ere, sumpsi, sumptum : prendre, agafar, sumar
adsum|22|adfu||adsum, es, esse, adfui : ésser present, assistir, ajudar
adsurgo|19|adsurrex|adsurrect|adsurgo, is, ere, surrexi, surrectum : aixecar-se, elevar-se, posar-se dret 
adtendo|19|adtend|adtent|adtendo, is, ere, tendi, tentum : estendre, fixar-se bé
adtexo|19|adtexu|adtext|adtexo, is, ere, texui, textum : teixir, enllaçar
adtingo|19|adtig|adtact|adtingo, is, ere, tigi, tactum : tocar, atènyer, referir-se a
adtollo|19|||adtollo, is, ere : aixecar, alçar, elevar
adtraho|19|adtrax|adtrac|adtraho, is, ere, traxi, tractum : arrossegar, estirar amb força, atreure
adtrecto|17|||adtrecto, as, are : tocar, manejar
adtribuo|19|adtribu|adtribut|adtribuo, is, ere, tribui, tributum : atribuir
adueho|19|aduex|aduect|adueho, is, ere, uexi, uectum : transportar
aduena|0|||aduena, ae, m. : estranger
aduenio|21|aduen|aduent|aduenio, is, ire, ueni, uentum : arribar
aduenticius|11|||aduenticius, a, um : estranger
aduentor|5|aduentor||aduentor, oris, m. : client, visitant
aduento|17|||aduento, as, are : apropar-se, arribar
aduentus|9|||aduentus, us, m. : arribada, vinguda
aduersarius|1|||aduersarius, ii, m. : enemic, rival
aduersor|24|||aduersor, aris, atus sum : oposar-se
aduersus|11|||aduersus, a, um : oposat (prep. + ac. = enfront de) ; aduersae res : adversitats, desgràcies
aduerto|19|aduert||aduerto, (aduorto) is, ere, uerti, uersum : girar, posar atenció ; - animum : parar esment
aduesperasco|19|aduesperau||aduesperasco, is, ere : (impersonal) es fa fosc, es fa vespre
aduesperesco|19|aduesperau||aduesperesco, is, ere, aui : (impersonnel) es fa fosc, es fa vespre
adulatio|5|adulation||ădūlātĭo, ionis, f. : carícia, afalac, reverència
adulator|5|adulator||ădūlātor, oris, m. : afalagador, adulador
adulescens|6|adulescent||ădŭlescens, entis, m. : jove, adolescent
adulescentia|0|||ădŭlescentĭa, ae, f. : joventut, adolescència
adulescentulus|1|||ădŭlescentŭlus, i, m. : jovenet, molt jove
adulor|24|||ădūlor, aris, ari : afalagar, adular
adulo|17|||ădūlo, as, are : afalagar, adular
adulterinus|11|||ădultĕrīnus, a, um : impur, adulterat, falsificat, llicenciós, adúlter
adulterium|4|||ădultĕrĭum, i, n. : adulteri
adulter|12|||ădulter, era, erum : adúlter
adultus|11|||ădultus, a, um : adult
adumbro|17|||ădumbro, as, are : ombrejar
aduncus|11|||ăduncus, a, um : corb, corbat, ganxut
aduocatus|1|||aduocatus, i, m. : assitent, conseller legal, advocat, defensor
aduoco|17|||aduoco, as, are : convocar, cridar
aduolo|17|||aduolo, as, are : apropar-se volant, precipitar-se
aduoluo|19|aduolu|aduolut|aduoluo, is, ere, uolui, uolutum : fer rodar, se aduoluere o aduoluii : prostrar-se
aduorsus|11|||aduorsus, a, um : oposat (+ ac. : enfront de)
adurgeo|18|||ădurgĕo, es, ere : apressar, perseguir
aduro|19|aduss|adust|ădūro, is, ere, ussi, ustum : cremar superficialment
adusque|30|||ădusque, prép. : fins a (+ ac); completament
adversor|24|||adversor, aris, ari : oposar-se
advocatus|1|||advŏcātus, i, m. : assistent, conseller legal, advocat, defensor
adytum|4|||ădytum, i, n. : santuari 
ad|30|||ad, prep. + Ac. :  cap a, fins a, prop de
aedes|6|aed||aedēs, is, f. : casa, temple
aedificium|4|||aedĭfĭcĭum, ii, n. : edifici
aedifico|17|||aedĭfĭco, as, are : construir, edificar
aedilis|6|aedil||aedīlis, is, m. : edil
aedilitas|5|aedilitat||aedīlĭtas, atis, f. : edilitat, funció dels edils 
aedituus|1|||aedĭtŭus, i, m. curador, guardià d'un temple
aegerrime|30|||aegerrime, adv. : amb molt d'esforç, molt malament
aeger|13|||aeger, gra, grum : malalt (aegrum, i, n. : malaltia)
aegre|29|||aegrē, adv. : penosament, difícilment, de mal grat
aegritudo|5|aegritudin||aegrĭtūdo, dinis, f. : malaltia, angoixa
aegroto|17|||aegrōto, as, are : estar malalt
aegrotus|11|||aegrōtus, a, um : malalt, sofrent
aemulatio|5|aemulation||aemŭlātĭo, ionis, f. : desig d'emular, rivalitat, gelosia
aemulor|24|||aemŭlor, aris, ari : imitar, emular
aemulus|11|||aemŭlus, a, um : seguidor, èmul, rival
aeneus|11||aene|aēnĕus, a, um : de coure, de bronze
aenus|11|||ăēnus, a, um : de coure
aequalibis|14|aequabil||aequalibis, e : igualable, estable
aequalis|14|aequal||aequālis, e : igual en edat, de la mateixa condició
aequalitas|5|aequalitat||aequālĭtas, atis, f. : igualtat, exactitud
aequaliter|30|||aequālĭter, adv. : amb igualtat
aeque|30|||aequē, inv. : igualment
aequinoctialis|14|||aequĭnoctĭālis, e : equinoccial
aequinoctium|4|||aequĭnoctĭum, i, n. : equinocci
aequiparatio|5|aequiparation||aequĭpărātĭo, ionis, f. : comparació
aequipero|17|||aequĭpĕro, as, are : igualar, comparar (rem ad rem : una cosa amb una altra)
aequitas|5|aequitat||aequĭtas, atis, f. : igualtat
aequius|30|||aequius, adv. : comparatiu adverbial o neutre sing de aequus, a, um : just, igual
aequoreus|11|||aequŏrĕus, a, um : marí, del mar
aequor|7|aequor||aequor, oris, n. : superfície plana, superfície del mar, mar
aequo|17|||aequo, as, are : anivellar, aplanar, igualar
aequus|11|||aequus, a, um : igual, equiparable (aequum est : convé) (ex aequo : del mateix nivell)
aerarium|4|||aerārĭum, ii, n. : tresor públic, erari
aeratus|11|||aerātus, a, um : cobert de bronze
aereus|11|||āĕrĕus, a, um : de bronze, de coure
aerius|11|||āĕrĭus, a, um : aeri
aerumna|0|||aerumna, ae, f. : tasca, treball, tribulació
aerumnosus|11|||aerumnōsus, a, um : dissortat, turmentós
aer|5|aer||āēr, aeris, m. : aire
aestas|5|aestat||aestas, tatis, f. : estiu
aestifer|12|aestif||aestĭfer, era, erum : calorós
aestimatio|5|aestimation||aestĭmātĭo, ionis, f. : avaluació, estimació, valor, preu
aestimo|17|||aestĭmo, as, are : preuar, apreciar, jutjar, pensar, estimar
aestiua|4|||aestiua, orum : pl. campament d'estiu
aestiuum|4|||cf. aestiua
aestiuus|11|||aestiuus, a, um : de l'estiu, estival
aestuarium|4|||aestŭārĭum, i, n. : estuari, llacuna, aiguamoll
aestumo|17|||aestumo, as, are : preuar, apreciar, jutjar, pensar, estimar
aestuosus|11|||aestŭōsus, a, um : calorós
aestuo|17|||aestŭo, as, are : bullir
aestus|9|||aestus, us, m. : calor, ardor, maregassa, agitació
aes|7|aer||aes, aeris, n. : bronze ; moneda de coure o de bronze = as ; diners. (aes alienum : deutes)
aetas|5|aetat||aetas, atis, f. : 1. anys de la vida 2.  edat  3.  joventut  4.  temps, època 
aetatula|0|||aetātŭla, ae, f. : edat tendra, infantesa
aeternitas|5|aeternitat||aeternĭtas, atis, f. : eternitat
aeternus|11|||aeternus, a, um : etern
aetherius|11|||aethĕrĭus, a, um : celest
aether|5|aether||aether, eris, m : cel
aethra|0|||aethra, ae, f. : resplendor, brillantor (dels estels)
aeuom|30|||aeuom, forma arcaica per aeuum
aeuum|4|||aeuum, i, n. : època, eternitat, edat
affatus|9|||affātus, us, m. : mot, conversa
affectatio|5|affectation||affectātĭo, afectació, anhel
affectio|5|affection||affectĭo, onis, f : estat afctiu, actitud, sentiment, caràcter
affecto|17|||affecto, as, are : intentar, emprendre, pretendre tenir
affectus|9|||affectus, us, m. : disposició, estat d'ànim, sentiment
affero|19|attul,adtul|allat,adlat|affĕro, fers, ferre, attuli, allatum : portar
afficio|20|affec|affect|affĭcĭo, is, ere, feci, fectum : proveir, dotar, afectar
affinis|14|affin||affīnis, e : 1. limítrof, veí  2.  propens a  3.  associat, parent
affinitas|5|affinitat||affīnĭtas, atis, f. : afinitat, parentiu
affirmo|17|||affirmo, as, are : confirmar, afermar, assegurar
afflatus|9|||afflātus, us, m. : buf, alè
afflicto|17|||afflicto, as, are : maltractar
afflictus|11|||afflictus, a, um : abatut, afligit, decaigut
affligo|19|afflix|afflict|afflīgo, is, ere, flixi, flictum : colpejar, llençar contra, ferir, danyar, abatre
afflo|17|||afflo, as, are : bufar, infondre
affluo|19|afflux|afflux|afflŭo, is, ere, fluxi, fluxum : córrer, afluir, sobreeixir
affor|24|||affor, aris, ari, atus sum : parlar
africum|4|||africum, i, n. : garbí (vent del sud-oest)
africus|11|||africus, a, um : africà ; nom nt. : garbí (vent del sud-oest)
agaso|5|agason||ăgāso, onis, m. : palafrener, cavallerís
agedum|30|||ăgĕdum, interj. : vinga, apa, d'acord
ager|3|||ăger, agri, m. : territori, contrada, camp
age|30|||ăge, interj. : vinga!
aggero (2)|17|||aggero (2), as, are : amuntegar, acumular;  aixecar, construir
aggero|19|||aggĕro, geris, gerere, gessi, gestum : acumular, aportar
agger|5|agger||agger, eris, m. : material de construcció, terraplè, terrassa, marge
aggredior|27||aggress|aggrĕdĭor, eris, i, agressus sum : avançar, apropar-se, atacar
aggrego|17|||aggrĕgo, as, are : ajuntar, asociar, reunir
agilior|15|agilior||agilior, ioris, comparatiu de agilis, e : lleuger, ràpid
agilis|14|agil||agĭlis, e : lleuger, ràpid, àgil
agino|17|||agino, as, are : bellugar-se, remoure's
agitatio|5|agitation||ăgĭtātĭo, onis, f. : activitat, agitació, moviment
agitator|5|agitator||ăgĭtātor, oris, m. : conductor
agito|17|||ăgĭto, as, are :1. moure 2.  posar en moviment 3. bellugar, agitar, pertorbar, excitar  4. ocupar-se de, emprendre
agmen|7|agmin||agmĕn, inis, n. : exèrcit en marxa, formació
agna|0|||agna, ae, f. : ovella jove, anyella
agnellus|1|||agnellus, i, m. : anyell petit
agninus|11|||agnīnus, a, um : d'anyell
agnitio|5|agnition||agnĭtĭo, onis, f. : coneixement, reconeixement
agnosco|19|agnou|agnit|agnosco, is, ere, noui, nitum : reconèixer, comprendre
agnus|1|||agnus, i, m. : anyell
agon|5|agon||ăgōn, onis, m. : lluita, competició. ac. s. agona
ago|19|eg|act|ăgo, is, ere, egi, actum :  1.  tirar endavant, fer anar, conduir, venir, guiar    2. fer, actuar, tractar, negociar
agrarius|11|||āgrārĭus, a, um : agrari, del camp
agrestis|14|agrest||āgrestis, e : propi del camp, agrest, camperol, rústic, rude, inculte
agricola|0|||agrĭcŏla, ae, m. : conreador del camp, pagès, agricultor
aha|30|||ăhă, interj. : ah!
aheneus|11|||ăhēnĕus, a, um : de bronze, de coure
ahenus|11|||ahenus, a, um : de bronze, de coure 
ain|29|||ain, aisne? què dius? vols dir? de debò?
aio|19|||āio, is, - : afirmar; ait : diu
ais|30|||ais, tu dius
akoinoetoi|30|||akoinoetoi, mot grec : sense sentit comú
alacer|16|alacr||ălăcer, cris, cre : lleuger, viu
alacritas|5|alacritat||ălăcrĭtas, atis, f. : vivesa, ardor, abrivament
alapa|0|||ălăpa, ae, f. bufa ; alapam ducere : donar una bufetada
alarius|11|||ālārĭus, a, um : auxiliar, de la cavalleria auxiliar
ala|0|||āla, ae, f. : ala, flanc (d'un exèrcit)
albeo|18|||albĕo, es, ere : ésser blanc
albico|17|||albĭco, as, are : tenir un color blanquinós
albor|5|albor||albor, oris, m. : blanc (de l'ou)
albulus|11|||albŭlus, a, um : blanc
albus|11|||albus, a, um : blanc
alces|6|alc||alces, is, f. : ant
aleatorius|11|||ālĕātōrĭus, a, um : del joc
aleator|5|aleator||ālĕātor, oris, m. : jugador
alea|0|||ālĕa, ae, f. : joc de daus, joc, atzar
aleo|5|aleon||ālĕo, onis, m. : jugador
ales|5|alit||ālĕs, itis, f. : adj. : alat;  subst. :  ocell, auguri;  (poétique) au
alexandrinus|11|||alexandrinus, a, um : alexandrí, d'Alexandria
alga|0|||alga, ae, f : alga
algeo|18|als||algeo, es, ere, alsi : tenir fred
algor|5|algor||algor, oris, m. : fred
alias|30|||ălĭās, adv. : d'una altra manera, en un altre moment
alibi|30|||ălĭbī, adv. : en un altre lloc
alica|0|||ălĭca, ae, f. : espelta
alid|30|||ălid, = aliud : neutre de alius, a, um : altre
alienatio|5|alienation||ălĭēnātĭo, ionis, f. : cessió, allunyament, separació
alienigena|0|||ălĭēnĭgĕna, ae, f. : nascut en un altre país, estranger
alieno|17|||ălĭēno, as, are : alienar;  allunyar, transformar (alienatus,a, um : hostil, enemic)
alienus|11|||ălĭēnus, a, um : 1. d'un altre, estranger  2.  allunyat, inadequat, desfavorable
aliger|12|||ālĭger, era, erum : que té ales, alat
alimentum|4|||ălĭmentum, i, n., especialment en pl. : aliments
alimonia|0|||ălĭmōnĭa, ae, f. : alimentació, nodriment
alioquin|30|||ălĭōquin, adv. : nogensmenys
alioqui|30|||ălĭōquī, adv. : altrament
alipilus|1|||ālĭpĭlus, i, m. : depilatori d'aixelles
alipta|0|||ălipta, ou aliptes, ae, m. : massatgista, entrenador
aliptes|0|||ăliptēs, ou aliptes, ae, m. : massatgista, entrenador
aliquamdiu|30|aliquamdiu||ălĭquamdĭu, inv. : durant algun temps
aliquam|30|||ălĭquam, adv. : multum : una gran quantitat, força, bastant
aliquandiu|30|||aliquandiu, adv. : durant algun temps
aliquando|30|||ălĭquandŏ, adv. : algun dia, alguna vegada
aliquantisper|30|||ălĭquantisper, adv. : durant algun temps
aliquanto|30|||ălĭquantō, adv. : bastant, un poc
aliquantum|29|||ălĭquantum, adv. : una quantitat considerable, una bona part
aliquantus|11|||ălĭquantus, a, um : bastant gran, considerable
aliquis|29|||ălĭquis, a, id : 1. pron. algú, alguna persona, qualcú 2. adj. algun, un o altre, qualque
aliqui|29|||ălĭqui, qua, quod : algun
aliquotiens|30|||ălĭquŏtĭens, adv. : alguna vegada
aliquot|30|||ălĭquŏt, dét. inv. : alguns, un cert nombre
aliquo|30|||ălĭquō, adv. : a algun lloc, vers a alguna part 
aliter|30|||ālĭter, adv. : d'una altra manera
alium|4|||alium, i, n. : all
alius|29|||ălĭus, a, ud : altre, un altre
allabor|26||allaps|allābor, eris, i, allapsus sum : lliscar
alligo|17|||allĭgo, (all-), as, are : lligar, subjectar
allium|4|||allĭum, i, n. : all
allocutio|5|allocution||allŏcūtĭo, ionis, f. : al·locució, parlament
alloquor|26||allocut|allŏquor, eros, i, allocutus sum : adreçar la paraula a
alludo|19|allus|allus|allūdo, is, ere, lusi, lusum : divertir-se, joguinejar
alluo|19|||allŭo, is, ere : mullar, banayar
alluuies|10|||alluuies, ei, f. : avinguda d'aigua, desbordament
almus|11|||almus, a, um : vivificador, nutrici;  benèfic, maternal
alnus|1|||alnus, i, f. : vern
alo|19|alu|alit,alt|ălo, is, ere, ui, altum ou alitum : 1. nodrir, alimentar  2. fer crèixer  3. donar suport
altare|8|altar||altāre, is, n. : altar, ara
altar|8|altar||altar, aris, n. : altar, ara
altercatio|5|altercation||altercātĭo, ionis, f. : baralla, disputa
altercor|24|||altercor, aris, ari : 1.  disputar  2.  barallar-se   3.  altercar 
alterno|17|||alterno, as, are : fluctuar, alternar
alternus|11|||alternus, a, um : alternatiu, altern, mutu
alteruter|29|||altĕrŭter, a, um : un dels dos, l'un o l'altre
alter|29|||alter, era, erum : un altre (de dos)
alte|30|||altē, inv. : alt, enlaire
altior|15|altior||altior, oris : més alt
altitudo|5|altitudin||altĭtūdo, dinis, f. : altura, alçària
altius|30|||altius, adv. : més alt, més fort
altrinsecus|30|||altrinsĕcus, adv. : de l'altre costat, dels dos costats
altrix|5|altric||altrix, icis, f. : nodrissa, dida
altrorsus|30|||altrorsus, adv. : de l'altra banda
altum|4|||altum, i, n. : alta mar, altura
altus|11|||altus, a, um : alt, profund, gran 
alueus|1|||alueus, i, m. : gaveta, llit d'un riu
alumentum|4|||alumentum, i, n., especialment en pl. : aliments
alumnus|11|||ălumnus, a, um : criat, pujat, educat
aluus|1|||aluus, i, f. : ventre, panxa, intestins
amabilis|14|amabil||ămābĭlis, e : digne d'ésser amat
amabo|30|||amabo, interj. : et prego
amans|14|amant||ămans, antis: amant
amanter|30|||ămanter, adv. : amigablement, afectuosament
amantissimus|11|||amantissimus, a, um : superlatiu de amans, amantis : que estima molt
amantius|30|||amantius, adv. : comp. de amanter : força afectuosament
amaritudo|5|amaritudin||ămārĭtūdo, inis, f. : amargor, aspror
amarus|11|||ămārus, a, um : agre
amatorius|11|||ămātōrĭus, a, um : de l'amor
amator|5|amator||ămātor, oris, m. : enamorat, amant, llibertí
ambabus|30|||ambabus, datiu i ablatiu femenins plurals de ambo : tots dos, ambdós
ambages|6|ambag||ambāges, is, f. (especialment pl.) : marrada, ambigüitat
ambedo|19|ambed|ambes|ambĕdo, is, ere, edi, esum : menjar
ambigo|19|ambig|ambact|ambĭgo, is, ere, igi, actum : disputar
ambigue|30|||ambĭguē, adv. : d'una manera ambigua
ambiguus|11|||ambĭgŭus, a, um : incert, variable, indecís, ambigu
ambio|21|ambi|ambit|ambĭo, is, ire, ii, itum : donar voltes entorn, anar al voltant, sol·licitar
ambitiose|30|||ambĭtĭōsē, adv. :  afalagadorament, ambiciosament
ambitiosior|15|ambitiosior||ambitiosior, oris : comparatiu de ambitiosus, a, um : pretenciós
ambitiosus|11|||ambĭtĭōsus, a, um : pretenciós, afalagador (ambitiosus, i, m. : desitjós de glòria)
ambitio|5|ambition||ambĭtĭo, onis, f. : 1.  sol·licitació de vots 2.  ambició  3. pompa, ostentació
ambitus|9|||ambĭtus, us, m. : suborn, moviment circular, volta, contorn
ambo|11|amb||ambō, ambae, o : tots dos, ambdós
ambrosia|0|||ambrŏsĭa, ae, f. : ambrosia (aliment dels déus)
ambulator|5|ambulator||ambŭlātor, oris, m. : venedor ambulant
ambulo|17|||ambŭlo, a, are : caminar, anar, marxar
amburo|19|ambuss|ambust|ambūro, is, ere, ussi, ustum : cremar a l'entorn, socarrar
amens|14|ament||āmens, entis : foll, boig, dement
amentia|0|||āmentĭa, ae, f. : follia, bogeria, demència
amentior|15|amentior||amentior, ioris : comparatiu de amens, entis : boig
amica|0|||ămīca, ae, f. : amiga, estimada
amicio|21|amicu,amix|amict|ămĭcĭo, is, ire, icui et ixi, ictum : vestir, cobrir
amicitia|0|||ămīcĭtĭa, ae, f. : 1.  amistat, afinitat  2. cercle d'amics; en plur. els amics  3.  amistat política, aliança, pau, concòrdia
amictus|9|||ămictus, us, m. : cobertor, mantell, abillament
amiculum|4|||ămĭcŭlum, i, n. : mantell, capa
amicus (2)|11|||amicus (2), a, um : amic (adj.)
amicus|1|||ămīcus, i, m. : amic (nom)
amita|0|||ămĭta, ae, f. : germana del pare, tia paterna
amitto|19|amis|amiss|āmitto, is, ere, misi, missum : perdre
amnicus|11|||amnĭcus, a, um : de riu
amnis|6|amn||amnis, is, m. : riu, corrent
amoenissime|30|||amoenissime, inv. : molt agradablement
amoenitas|5|amoenitat||ămoenĭtas, atis, f. : delícia, bellesa, amenitat
amoenius|30|||amoenius, comparatiu neutre o adverbial de amoenus, a, um : agradable
amoenus|11|||ămoenus, a, um : agradable, deliciós, amè
amolior|28||amolit|āmōlĭor, iris, iri, itus sum : apartar, allunyar
amolitus|11|||āmōlītus, a, um : apartat, allunyat
amomum|4|||ămōmum, i, n. : amom (planta aromàtica), perfum d'amom
amor|5|amor||ămor, oris, m. : amor
amoueo|18|amou|amot|amoueo, es, ere, moui, motum : allunyar, apartar
amo|17|||ămo, as, are : amar, estimar, tenir amor a
amphistomus|11|||amphistomus, a, um : amb dues entrades
amphitheatrum|4|||amphĭthĕātrum, i, n. : amfiteatre
amphora|0|||amphŏra, ae, f. : àmfora
amplector|26||amplex|amplector, eris, i, amplexus sum : 1.  abraçar, envoltar  2.  agafar  3.  aprofitar  4.  afavorir a  5.  acollir de bon grat
amplecto|17|||amplecto, as, are : abraçar
amplexus|9|||amplexus, us, m. : abraçada, carícia, estreta
ample|30|||amplē, adv. : generosament, esplèndidament
amplifico|17|||amplĭfĭco, as, are : engrandir, acréixer, augmentar
amplio|17|||amplĭo, as, are : augmentar, engrandir
ampliter|30|||amplĭter, adv. : generosament
amplitudo|5|amplitudin||amplĭtūdo, inis, f. : grandària, extensió
amplius|30|||amplĭus, adv. : més
amplus|11|||amplus, a, um : gran, important
amputo|17|||ampŭto, as, are : tallar, amputar
anagnosta|0|||anagnosta, ae, m. : esclau lector
anagnostes|30|||ănăgnostēs, ae, m. : esclau lector
anas|5|anat||ănās, is, m. : ànec
anceps|14|ancipit||anceps, cipitis : 1.  de dos caps  2. doble 3. dubtós, ambigu, indecís
anchora|0|||anchŏra, ae, f. : àncora
ancilia|8|ancil||ancilia, ium, n. : escut oval (caigut del cel sota el regnat de Numa : el rei, per evitar que fos furtat, en feu fabricar onze més d'iguals, tots els quals eren servats pels sacerdots salis)
ancillariolus|11|||ancillārĭŏlus, a, um : conquistador de criades
ancillaris|14|ancillar||ancillāris, e : propi d'esclaves, servil
ancilla|0|||ancilla, ae, f. : serventa, esclava
ancillula|0|||ancillŭla, ae, f. : serventa jove
ancora|0|||ancŏra, ae, f. : àncora
androgynes|6|androgyn||androgynes, is, f : androgin, hermafrodita
angelus|1|||angĕlus, i, m. : àngel
angiportus|1|||angĭportus, i, m. : pas estret, carreró
angor|5|angor||angor, oris, m. : angoixa, opressió, turment
ango|19|||ango, is, ere, -, - : estrènyer, estrangular, estar angoixat, neguitejar
anguis|6|angu||anguis, is, m. : serp
angulus|1|||angŭlus, i, m. : angle, racó
angustiae|0|||angustĭae, arum : congost, gorja;  escassetat;  situació crítica
angustia|0|||angustĭa, arum : congost, gorja;  escassetat;  situació crítica
angustus|11|||angustus, a, um : estret, exigu
anhelitus|9|||ănhēlĭtus, us, m. : esbufec, bleix ; respiració ; alè
anhelo|17|||ănhēlo, as, are : esbufegar
anhelus|11|||ănhēlus, a, um : anhelós, fatigat
anicula|0|||ănĭcŭla, ae, f : vella petita
animaduersio|5|animaduersion||animaduersio, onis, f. : cura, atenció, esment
animaduerto|19|animaduert|animaduers|animaduerto, is, ere, ti, sum : 1. parar atenció, parar esment  2.  reconèixer, adonar-se de, observar  3.  blasmar, criticar, censurar, castigar, prendre mesures contra, punir
animaduorto|19|animaduort|animaduors|animaduorto, is, ere, ti, sum : 1. parar atenció, parar esment  2.  reconèixer, adonar-se de, observar  3.  blasmar, criticar, censurar, castigar, prendre mesures contra, punir
animalis|14|animal||ănĭmālis, e : animat, vital
animal|8|animal||ănĭmăl, alis, n. : ésser viu, animal
animator|5|animator||ănĭmātor, oris, m. : que dóna vida, animador
anima|0|||ănĭma, ae, f. : cor, ànima
animosus|11|||ănĭmōsus, a, um : coratjós, valent, animós
animo|17|||ănĭmo, as, are : animar, donar vida
animus|1|||ănĭmus, i, m. : cor, temperament, ànim, esperit
aniticula|0|||aniticula, ae, f. : ànec
annales|6|annal||annāles, ium : pl. annals
annalis|6|||cf. annals
annitor|26||annis,annix|annītor, eris, i, nixus (nisus) sum : 1. recolzar-se  2.  esforçar-se, maldar
annona|0|||annōna, ae, f. : provisió de blat
annon|-1|||annon, inv. : o no ?
annosus|11|||annōsus, a, um : carregat d'anys
annoto|17|||annŏto, as, are : anotar, observar
annulus|1|||annŭlus, i, m. : anell
annuo|19|annu|annut|annŭo, is, ere, nui, nutum : fer senyals (especialment d'aprovació) amb el cap, consentir, assentir
annus|1|||annus, i, m. : any
annuus|11|||annŭus, a, um : de l'any, anyal
ansa|0|||ansa, ae, f : ansa, nansa ; ocasió
anser|5|anser||anser, eris, m : oca
antarcticus|11|||antarctĭcus, a, um : antàrtic
anteambulo|5|anteambulon||antĕambŭlo, onis, m. : precursor, lacai
antea|30|||antea, adv. : abans
antecedo|19|antecess|antecess|antĕcēdo, is, ere, cessi, cessum : anar davant, precedir
anteeo|23|anteii,anteiu|anteit|antĕĕo, is, ire, ii, itum : 1 - anar davant, marxar davant, precedir. - 2 - sobrepassar, avantatjar. - 3 - avançar, prevenir. - 4 - prevenir, pressentir. 
antefero|19|antetul|antelat|antĕfĕro, fers, ferre, tuli, latum : portar davant, avançar-se, preferir
antefixus|11|||antĕfixus, a, um : clavat
antehabeo|18|||antĕhăbĕo, es, ere : preferir
antehac|29|||antĕhāc, adv. : abans d'ara, fins ara
antelucanus|11|||antĕlūcānus, a, um : anterior al dia, matiner
antelucio|30|||antĕlūcĭo, adv. : abans del dia
antemna|0|||antemna, ae, f. : antena, verga, vela
antependulus|11|||antĕpendŭlus, a, um : que penja per davant
antepono|19|anteposu|anteposit|antĕpōno, is, ere, posui, positum : posar davant, preferir a (+ dat.)
antequam|30|||antĕquam, conj. : abans que, abans de
anteuenio|21|anteuen|anteuent|anteuenio, is, ire, ueni, uentum : venir abans, arribar primer
ante|30|||antĕ, prép. +ac. : davant de, abans de ; adv. davant, abans
antideo|23|||antĭdĕo, is, ire : + Dat. : sobrepassar
antidotum|4|||antĭdŏtum, i, n. : antídot, contraverí
antiquior|15|antiquior||antiquior, oris : comparatiu de antiquus, a, um : antic
antiquitas|5|antiquitat||antīquĭtas, atis, f. : temps antic, antiguitat;  vellesa
antiquitus|30|||antīquĭtŭs, adv. : des de l'antiguitat, antigament
antiquo|17|||antīquo, as, are : votar contra, suprimir
antiquus|11|||antīquus, a, um : antic, vell
antistes|5|antistit||antistĕs, stitis, m. : sacerdot o sacerdotessa principal, mestre
antisto|19|antistet||antisto, is, ere, steti : ultrapassar 
antrum|4|||antrum, i, n. : antre, gruta, balma
anulus|1|||ānŭlus, i, m. : anell, rínxol
anus|9|an||ănus, us, f. : dona vella
anxius|11|||anxĭus, a, um :1.ansiós, inquiet, turmentat  2.  vigilant  3.  penós
an|30|||ăn, inv. : és que? ; an... an..., si... o bé
aorgesias|30|||aorgesias, inv. : mot grec : paciència
apage|30|||ăpăgĕ, inv. : via!, aparta! : + Ac.; absolu : fora d'aquí,  apage sis : què dius ara!
aperio|21|aperu|apert|ăpĕrĭo, is, ire, ui, apertum : obrir, posar al descobert (apertus, a, um : 1 - descobert, obert; accessible, lliure. - 2 - manifest, évident; públic. - 3 - clar, intel·ligible. - 4 - franc, obert, lleial.)
aperte|30|||ăpertē, adv. : obertament
aper|3|||ăper, apri, m. : senglar
apex|5|apic||ăpex, icis, f. : àpex, punta, cima
apis|6|ap||ăpis, is, f. : abella
apoculo|17|||apoculo, as, are : desaparèixer
apparatissimus|11|||apparatissimus, a, um : superlatiu de apparatus : equipat
apparatus|9|||appărātus, us, m. : preparatiu, ostentació, organització, equipament, abillaments, aparells, estris
appareo|18|apparu|apparit|appārĕo, es, ere, ui, itum : 1.  ésser visible, aparent (apparet = és evident) 2.  servir 
apparo|17|||appăro, as, are : preparar, estar disposat a
appellatio|5|appellation||appellātĭo, onis, f : apel·lació, recurs, denominació, nom
appellito|17|||appellĭto, as, are : anomenar sovint
appello (2)|17|||appello (2), as, are : anomenar
appello|19|appul|appuls|appello, is, ere, puli, pulsum : conduir
appetens|14|appetent||appĕtens, entis : + gen. àvid, avariciós
appetentissimus|11|||appetentissimus, a, um : superlatiu de appetens, entis : àvid, avariciós
appeto|19|appetiu,appeti|appetit|appĕto, is, ere, i(u)i, itum : 1 - intentar agafar, abastar. - 2 - sortir a l'encontre, anar darrere de. - 3 - atacar, escometre. - 4 - cobejar, desitjar. - 5 - apropar-se, ésser imminent.
applaudo|19|applaus|applaus|applaudo, picar contra, aplaudir
applicatio|5|application||applĭcātĭo, onis, f. : inclinació, interès, vincle 
applico|17|||applĭco, as, are : aplicar, adossar, dirigir, associar
appono|19|apposu|apposit|appōno, is, ere, posui, positum : posar al costat, posar damunt
apprehendo|19|apprehend|apprehens|apprĕhendo, is, ere, prendi, prensum : agafar, prendre
approbo|17|||apprŏbo, as, are : aprovar
appropinquo|17|||apprŏpinquo, as, are : apropar-se
apricus|11|||āprīcus, a, um : assolellat, exposat al sol
apstineo|18|apstinu||apstineo, es, ere : tenir allunyat
aptissimus|11|||aptissimus, a, um : superlatiu de aptus, a, um : apte, apropiat
apto|17|||apto, as, are : adapter, attacher - preparar, disposar
aptus|11|||aptus, a, um : lligat, apte
apud|30|||apud, prep+ac : prop de, a casa de
aput|30|||ăpŭt, prep. : + ac. : prop de
aquaeductus|9|||ăquaeductus, us, m. : aqüeducte
aqua|0|||ăqua, ae, f. : aigua
aquila|0|||ăquĭla, ae, f. : àguila
aquilifer|2|aquilifer||ăquĭlĭfer, feri, m. : aquilífer (portaestendard de la legió)
aquilo|5|aquilon|aquilon|ăquĭlo, onis, f. : aquiló, vent del nord, nord
aquilus|11|||ăquĭlus, a, um : bru
aquosus|11|||ăquōsus, a, um : aigualós, humid
arabs|5|arab||arabs, abis, m. : àrab
aranea|0|||ărānĕa, ae, f. : aranya, teranyina
araneus|1|||ărānĕus, i, m. : d'aranya
arator|5|arator||ărātor, oris, m. : llaurador, agricultor
aratrum|4|||ărātrum, i, n. : arada
ara|0|||āra, ae, f. : altar, ara
arbiter|3|||arbĭter, tri, : testimoni, àrbitre
arbitrarius|11|||arbītrārĭus, a, um : arbitrari, voluntari
arbitratus|9|||arbītrātus, us, m. : arbitri, poder, decisió
arbitrium|4|||arbītrĭum, i, n. : poder, gust
arbitror|24|||arbĭtror, aris, ari, atus sum : 1.  observar  2.  pensar, jutjar (arbitro, as, are : arcaic)
arboreus|11|||arbŏrĕus, a, um : d'arbre ; semblant a un arbre
arbor|5|arbor||arbor, oris, f. : arbre
arbuteus|11|||arbŭtĕus, a, um : d'arboç
arcanum|4|||arcānum, i, n. : secret
arcanus|11|||arcānus, a, um : secret
arca|0|||arca, ae, f. : cofre, caixa
arceo|18|arcu||arcĕo, es, ere, ui : contenir, retenir, impedir
arcesso|19|arcessiu|arcessit|arcesso, is, ere, iui, itum :1. fer venir, cridar (arcessitus, a, um : provocat, poc natural) 2. citar a judici, acusar
archetypus|11|||archĕtypus, a, um : original, autògraf
archipirata|0|||archĭpīrāta, ae, m. : capità dels pirates
architectus|1|||archĭtectus, i, m. : arquitecte
arcticus|11|||arctĭcus, a, um : àrtic
arctous|11|||arctōus, a, um : del nord
arcula|0|||arcŭla, ae, f : caixa petita, cofret, arqueta ( per a les joies, cosmètics, etc.)
arcus|9|||arcus, us, m. : arc
ardalio|5|||ardalio, onis, m. : entremetedor, manefla
ardeo|18|ars|ars|ardĕo, es, ere, arsi, arsurus : cremar (ardens, entis : brillant, replendent, ardent)
ardesco|19|||ardesco, is, ere : inflamar-se, prendre foc
ardor|5|ardor||ardor, oris, m. : foc, incendi, ardor, passió
arduus|11|||arduus, a, um : rost, escarpat, difícil
area|0|||ārĕa, ae, f. : lloc pla, era (per a batre les messes), plaça pública, carrera, vestíbul
arena|0|||ărēna, ae, f. : arena, sorra
arens|14|arent||ārens, entis : assecat, eixut
argentaria|0|||argentārĭa, ae, f : mina d'argent, casa de canvi, banc
argenteus|11|||argentĕus, a, um : d'argent, de plata
argentum|4|||argentum, i, n. : argent, moneda d'argent, argenteria
argilla|0|||argilla, ae, f. : argila
argumentum|4|||argūmentum, i, n. : 1. argument, prova   2.  matèria, tema
arguo|19|argu|argut|argŭo, is, ere, ui, utum : demostrar, provar, acusar
argutiae|0|||argūtĭae, arum, f. : subtilesa
argutia|0|||argutia, arum, f. : subtilesa
arguto|17|||argūto, as, are : repetir sense parar, xerrar, garlar
argutus|11|||argūtus, a, um : expressiu, viu, sagaç
argyranchen|30|||argyranchen, inv. : mal d'argent a la gorja (hapax creat per Aulus Gel·li)  (mot grec)
aridum|4|||ārĭdum, i, n. : terra ferma
aridus|11|||ārĭdus, a, um : sec, eixut, àrid, flac, pobre
aries|5|ariet||ărĭēs, etis, m. : moltó; ariet (màquina de guerra)
arietinus|11|||ărĭĕtīnus, a, um : de moltó
arieto|17|||ărĭĕto, as, are : xocar, topar
arista|0|||ărista, ae, f. : aresta, espiga de blat, espiga
armamentarium|4|||armāmentārĭum, i, n. : arsenal
armamentum|4|||armamentum, i, n. : estris, utensilis
armarium|4|||armārĭum, i, n. : armari, llibreria
armatura|0|||armātūra, ae, f. : tropa (-leuis = tropes lleugeres)
armatus|11|||armātus, a, um : armat, armada
arma|4|||arma, orum, n. : armes
armentum|4|||armentum, i, n. : arment, ramat
armiger|12|||armĭger, era, erum : portador d'armes
armilla|0|||armilla, ae, f. : braçalet
armillum|4|||armillum, i, n. : atuell (per a vi) (ad armillum redire : tornar a la mateixa passada)
armo|17|||armo, as, are : armar, fortificar
armum|4|||cf. arma
aroma|7|aromat||ărōma, atis, n. : substància aromàtica, espècia
aro|17|||ăro, as, are : llaurar, cultivar, conrear
arrideo|18|arris|arris|arrīdĕo, es, ere, risi, risum : riure, respondre rient
arrigo|19|arrex|arrect|arrĭgo, is, ere, arrexi, arrectum : 1. posar dret, dreçar  2.  alçar, excitar
arripio|20|arripu|arrept|arrĭpĭo, (arr-) is, ere, ripui, reptum : 1. agafar 2.  emportar-se violentament  3.  assaltar  4.  detenir
arrogantius|30|||arrogantius, comparatiu neutre o de l'adverbe de arrogans, antis : arrogant
arrogo|17|||arrŏgo, as, are : 1. +sibi :  atribuir-se, apropiar-se, arrogar-se  2. afegir, atribuir, assignar
ars|6|art||ars, artis, f. : 1. traça, habilitat  2. ofici, professió  3.  coneixement tècnic, art
arte|30|||artē, adv. : estretament
articularis|14|articular||artĭcŭlāris, e : articular (- morbus : reumatisme, artritis)
articulus|1|||artĭcŭlus, i, m. : juntura, articulació, subdivisió
artifex|5|artific||artĭfex, icis, m. : artesà, artista
artificium|4|||artĭfĭcĭum, ii, n. : art, treball artístic
artius|30|||artĭus, adv. : més estretament, més fort, més profundament
artus (2)|9|||artus (2), us, m. : membres, articulació, cos
artus|11|||artus, a, um : estret, tancat
arualis|14|arual||arualis, e : relatiu a les terres conreades; arval (especialment els germans arvals, col·legi de dotze sacedots que feien ofrenes anuals a la deesa Dia per a propiciar la collita)
arundo|5|arundin||ărundo, dinis, f. : canya 
aruspex|5|aruspic||ăruspex, icis, m. : harúspex
aruum|4|||aruum, i, n. : terra, camp, sembrats
arx|5|arc||arx, arcis, f. : ciutadella
ascalpo|19|||ascalpo, is, ere, -, - : ratllar
ascendibilis|14|ascendibil||ascendĭbĭlis, e : que fa possible l'escalada
ascendo|19|ascend|ascens|ascendo, is, ere, ascendi, ascensum : pujar, enfilar-se
ascensibilis|14|ascensibil||ascensĭbĭlis, e : ascendent 
ascia|0|||ascĭa, ae, f. : doladora, destral, aixa
ascio|21|||ascĭo, is, ire : admetre, rebre
ascisco|19|asciu|ascit|ascisco, is, ere, iui, itum : atreure's, associar, rebre, adoptar
ascribo|19|ascrips|ascript|ascrībo, is, ere, scripsi, scriptum : afegir (a un escrit), inscriure
asella|0|||ăsella, ae, f. : somera petita
asellus|1|||ăsellus, i, m. : ase, asenet
asinalis|14|asinal||ăsĭnālis, e : d'ase
asinarius|11|||ăsĭnārĭus, a, um : d'ase (asinarius, i, m. : somerer)
asininus|11|||ăsĭnīnus, a, um : d'ase
asinus|1|||ăsĭnus, i, m. : ase
aspargo|17|||aspargo, is, ere, persi, persum : escampar, difondre, espargir
aspecto|17|||aspecto, as, are : mirar atentament
aspectus|9|||aspectus, us, m. : 1.  esguard, mirada  2.  vista  3.  expressió, aspecte, aparença
aspere|30|||aspĕrē, adv. : adv. : rudement, amb aspreses, durament, severament
aspergo|19|aspers|aspers|aspergo, is, ere, spersi, spersum : espargir, ruixar
asperitas|5|asperitat||aspĕrĭtas, atis, f. : aspror
aspernor|24|||aspernor, aris, ari, atus sum : rebutjar, menysprear, refusar
asperno|17|||asperno, as, are : rebutjar
aspero|17|||aspĕro, as, are : tornar aspre, rugós;  agusar, irritar
aspersio|5|aspersion||aspersĭo, ionis, f. : ruixada, aspersió
asper|12|||asper, era, erum : sever, aspre
aspicio|20|aspex|aspect|aspĭcĭo, is, ere, spexi, spectum : mirar, examinar, considerar, veure
aspiro|17|||aspīro, as, are : bufar, exhalar perfum, perfumar, inspirar, afavorir, pretendre
asscribo|19|||asscribo, is, ere : escriure
assensus|9|||assensus, assentiment, aprovació
assentio|21|assens|assens|assentio, is, ere, sensi, sensum : estar d'acord
assentor|24|||assentor, aris, ari : aprovar continuament, afalagar
assequor|26||assecut|assĕquor, eris, i, secutus sum : 1.  anar al darrere de, atrapar  2. arribar a, aconseguir
assero|19|asseru|assert|assĕro, is, ere, serui, sertum : agafar, afirmar
asseruate|30|||asseruate, adv. : amb passió
asser|5|asser||asser, eris, m. : estaca
assideo|18|assed|assess|assĭdĕo, es, ere, essedi, assessum : seure a la vora, estar assegut prop de
assiduitas|5|assiduitat||assĭdŭĭtas, atis, f. : 1.  constància  2.  tenacitat
assiduus|11|||assĭdŭus, a, um : continu
assigno|17|||assigno, as, are : assignar, atribuir
assilio|21|assilu||assĭlĭo, is, ire, silui, - : saltar damunt, escometre
assisto|19|assist||assisto, is, ere, stiti, - : posar-se, situar-se;  aturar-se
asso|17|||asso, as, are : rostir
assuefacio|20|assuefec|assuefact|assŭēfăcĭo, is, ere, feci, factum : habituar
assuesco|19|assueu|assuet|assŭesco, is, ere, eui, etum : acostumar-se, avesar-se
assula|0|||assŭla, ae, f. : estella, esberla, ascla
assumo|19|assumps|assumpt|assūmo, is, ere, sumpsi, sumptum : adoptar
assum|4|||assum, i, n. : rostit
assurgo|19|assurrex|assurect|assurgo, is, ere, surrexi, surrectum : aixecar-se
assus|11|||assus, a, um : rostit, brasejat; sec 
asto|17|astit||asto, as, are : estar dret davant, estar plantat
astringo|19|astrinx|astrict|astringo, is, ere, strinxi, strictum : lligar estretament, subjectar, fermar; lligar, obligar
astrologus|1|||astrŏlŏgus, i, m. : astrònom, astròleg
astrum|4|||astrum, i, n. : astre, estel
astruo|19|astrux|astruct|astrŭo, is, ere, truxi, tructum : construir;  afegir, amuntegar, ajuntar
astus|9|||astus, us, m. : astúcia, estratagema
astutia|0|||astūtĭa, ae, f. : astúcia, estratagena
ast|30|||ast, inv. : si per altra banda, aleshores, però
asylum|4|||asylum, i, n. : refugi
as|5|ass||as, assis, m. : as (moneda)
ater|13|||āter, tra, trum : negre. uinum atrum, vi negre
athleta|0|||āthlēta, ae, m. : atleta
athleticus|11|||āthlētĭcus, a, um : d'atleta, atlètic
atque|30|||atque, conj. :  i, i també
atquin|30|||atquin, conj. : ara bé, tot i això, com sigui que
atqui|30|||atqui, inv., tot i això, ara bé
atramentum|4|||ātrāmentum, i, n. : tinta
atriensis|6|atriens||ātrĭensis, is, m. : administrador
atrium|4|||ātrĭum, i, n. : saló (a l'entrada de la domus),  sala (dels monuments públics).
atrocitas|5|atrocitat||ātrōcĭtas, atis, f. : atrocitat, barbàrie, violència
atrociter|30|||atrōcĭter, adv. : violentament, cruelment,  durament, feroçment
atrotus|11|||ātrōtus, a, um : invulnerable
atrox|14|atroc||ātrox, ocis : espantós, terrible
attendo|19|||attendo, is, ere, tendi, tentum : estendre, estar atent
attente|30|||attentē, adv. : atentament, acuradament
attentius|30|||attentius, adv. : més atentament, més acuradament
attentus|11|attent||attentus, a, um : atent
attero|19|attriu|attrit|attĕro, is, ere, attriui, attritum : refregar, desgastar per frotament, gastar, arruinar
atticus|11|||atticus, a, um : d'Àtica, àtic, atenès
attiguus|11|||attĭgŭus, a, um : veí
attineo|18|attinu|attent|attĭnĕo, es, ere, tinui, tentum : tenir, detenir, estendre's;  attinet : importa
attingo|19|attig|attact|attingo, is ere, tigi, tactum : tocar, agafar, atènyer, dedicar-se a
attollo|19|||attollo, is, ere : aixecar, elevar
attonitus|11|||attŏnĭtus, a, um : llampferit ; estupefacte
attrecto|17|||attrecto, as, are : palpar
attribuo|19|attribu|attribut|attrĭbŭo, is, ere, tribui, tributum : atribuir
at|30|||at, conj. : però
auarissimus|11|||auarissimus, a, um : superlatiu de auarus, a, um : avar, àvid, cobejós
auaritia|0|||auaritia, ae, f. : cobejança, avarícia
auarus|1|||auarus, i, m. : avar
auceps|5|aucip,aucup||auceps, is, m. : caçador d'ocells
auctionarius|11|||auctĭōnārĭus, a, um : de les subhastes (-tabula : llista de béns a subhastar)
auctio|5|auction||auctĭo, onis, f. : venda pública, subhasta
auctoritas|5|auctoritat||auctōrĭtas, atis, f. : dret de possessió, prestigi, autoritat, decret (del senat), decisió
auctoro|17|||auctōro, as, are :llogar-se
auctor|5|auctor||auctor, oris, m. : 1.  garant d'una venda  2.  font  3.  model, exemple  4.  autor, informador
auctus|9|||auctus, us, m. :creixement, augment
aucupium|4|||aucŭpĭum, i, n. : captura d'ocells, caça
aucupor|24|||aucŭpor, aris, ari : anar a caçar ocells, capturar, estar a l'aguait
audacia|0|||audācĭa, ae, f. : 1 - audàcia, valentia, coratge. - 2 - gosadia, atreviment.
audaciter|30|||audācĭter, adv. : coratjosament
audacius|30|||audacius, comparatiu neutre ou de l'adverbe d'audax, acis : coratjós
audacter|30|||audacter, adv. : coratjosament, audaçment
audax|14|audac||audax, acis : coratjós, atrevit, audaç
audeo|18||aus|audĕo, es, ere, ausus sum : gosar, atrevir-se a
audientia|0|||audĭentĭa, ae, f. : atenció
audio|21|audiu,audi,aud|audit|audĭo, is, ire, iui, itum : 1.  oir  2.  sentir, escoltar 3. rebre ensenyament 4.  bene, male audire : tenir bona, mala fama
auditorium|4|||audītōrĭum, i, n. : 1. sala de lectura, auditori  2. reunió d'oients
auditus|9||regress|audītus, us, m. : facultat d'oir, so, soroll
aueho|19|auex|auect|aueho, is, ere, uexi, uectum : emportar-se, transportar (en passiva : anar-se'n, retirar-se)
auello|19|auuls|auuls|auello, is, ere, uulsi, uulsum : arrencar
auena|0|||auena, ae, f. : avena, flauta
auersor|24|||auersor, aris, ari : apartar-se
auersus|11|||auersus, a, um : apartat, hostil, desfavorable
auerto|19|auert|auers|auerto, is, ere, ti, sum : 1 - desviar, canviar de direcció. - 2 - allunyar, foragitar, apartar. - 3 - apropiar-se de, emportar-se, sostreure. - 4 - fer fugir, posar en fuga. - 5 - enemistar.
aue|30|||aue, inv. : salut !
aufero|19|abstul|ablat|aufĕro, fers, ferre, abstuli, ablatum : emportar-se
aufugio|20|aufug||aufŭgĭo, is, ere : escapar-se
augeo|18|aux|auct|augĕo, es, ere, auxi, auctum : augmentar, fer crèixer, enriquir
augesco|19|||augesco, is, ere : crèixer, engrandir-se
augurale|8|augural||augŭrāle, is, n. : augural (lloc vora la tenda del general on es prenien els auspicis)
auguratus|9|||augŭrātus, us, m. : dignitat d'àugur, funció d'àugur
augurium|4|||augŭrĭum, i, n. : auguri, predicció
auguror|24|||augŭror, aris, atus sum : predir, anunciar, presagiar
augur|5|augur||augur, uris, m. : àugur
augustus|11|||augustus, a, um : venerable, majestuós
auia|0|||auia, ae, f. : àvia
auidissimus|11|||auidissimus, a, um : superlatiu de auidus, a, um : àvid
auiditas|5|auiditat||auiditas, atis, f. : deler, avarícia
auidius|30|||auidius, adv. : comparatiu neutre o adverbial de auidus, a, um : àvid
auidus|11|||auidus, a, um : delerós, àvid
auis|6|au|au|auis, is, m. : ocell
auitus|11|||auitus, a, um : ancestral, dels avis
auium|4|||auium, i, n. : lloc inaccessible
auius|11|||auius, a, um : impraticable, inaccessible;  errant, extraviat
aulaeum|4|||aulaeum, , n. : teló (del teatre)
aula|0|||aula, ae, f. : 1.  pati (d'una casa), palau, cort d'un príncep  2.  olla 3.  flauta
aulula|0|||aulŭla, ae, f. : olla petita
auocatio|5|auocation||auocatio, ionis, f. : distracció, diversió
auoco|17|||auoco, as, are : fer venir, fer tornar
auolo|17|||auolo, as, are : anar-se'n volant, sortir volant
auratus|11|||aurātus, a, um : d'or, daurat
aura|0|||aura, ae, f. : aura, oreig, vent, aire
aureolus|11|||aurĕŏlus, a, um : daurat, preciós
aureus|11|||aurĕus, a, um : d'or
auricula|0|||aurĭcŭla, ae, f. : orella petita
aurifer|12|aurifer||aurĭfer, fera, ferum : que conté or
aurifex|5|aurific||aurĭfex, icis, m. : orfebre
auriga|0|||aurīga, ae, m. : conductor de carros, auriga
aurigo|17|||aurīgo, as, are : conduir un carro
auris|6|aur||auris, is, f. : orella
aurora|0|||aurōra, ae, f. : aurora, alba, orient (Aurora,ae, f. : Aurora (esposa de Titó)
aurum|4|||aurum, i, n. : or
ausculor|24|||auscŭlor, aris, ari : abraçar
auscultatus|9|||auscultātus, us, m. : escolta
ausculto|17|||ausculto, as, are : escoltar
auspex|5|auspic||auspex, icis, m. : àuspex
auspicium|4|||auspĭcĭum, ii, n. : auspici
auspico|17|||auspĭco, as, are : fer un auspici  (auspicor, ari : fer un auspici, començar)
auster|3|austr||auster, tri, m. : sud, migjorn ; Auster, tri : vent del sud, Austre
ausum|4|fin||ausum, i, n. : acte de valor, crim, empresa
autem|30|||autem, conj. : per altra banda, però, en canvi, doncs -
automatum|4|||automatum, i, n. : autòmat, mecanisme automàtic, moviment automàtic
autumno|17|||autumno, as, are : portar la tardor, ésser tardorenc
autumnus|1|||autumnus, i, m. : tardor
autumo|17|||autŭmo, as, are : dir, afirmar
aut|30|||aut, conj. : o, o bé
auunculus|1|||auunculus, i, : m. : oncle matern
auus|1|||auus, i, m. : avi, avantpassat
auxiliaris|14|auxiliar||auxĭlĭāris, e : socorredor (auxiliaris, is : soldat de les tropes auxiliars)
auxiliarius|11|||auxĭlĭārĭus, a, um : que presta auxili, socorredor
auxilior|24|||auxĭlĭor, aris, ari, atus sum : ajudar, prestar socors;  auxiliar, guarir
auxilium|4|||auxĭlĭum, ii, n. : ajut, socors (auxilia, orum : les tropes auxiliars)
axiculus|1|||axĭcŭlus, i, m. : eix petit
axis|6|ax||axis, is, m. : eix, carro, eix del cel
a|30|||a, prep. : + Abl. : a partir de, amb un verb passiu = per
babae|30|||băbae, interj. : Oh ! Ah ! 
baca|0|||bāca, ae, f. : baia, oliva
bacca|0|||bacca, ae, f. : baia, fruit
bacchabundus|11|||bacchābundus, a, um : disbauxat
bacchor|24|||bacchor, aris, ari : ésser poseït per Bacus, celebrar bacanals (participi present = les Bacants)
bacciballum|4|||bacciballum, i, n. : tros de dona
baculus|1|||băcŭlus, i, m. : bastó
badizo|17|||badizo, as, are : caminar
balatro|5|balatron||bălātro, onis, m. : pallasso, bufó
balbe|30|||balbē, adv. : de manera farfallosa, confusament
balbus|11|||balbus, a, um : tartamut
balbutio|21|balbutiu||balbūtĭo, is, iui, - : quequejar, balbotejar
balineum|4||baline|bălĭnĕum, i, n. : bany
ballista|0|||ballista, ae, f. : balista
balneae|0|||balnĕae, arum, f. : banys, establiment de banys
balnea|0|||balnĕa, arum, f. : banys, termes
balneum|4|||balnĕum, ei, n. : banys (sing. privats ; plural públics)
balsamum|4|||balsămum, i, n. : bàlsam, ungüent balsàmic
balteus|1|||baltĕus, i, m. : cenyidor
barathrum|4|||bărāthrum, i, n. : abisme
barbaricus|11|||barbărĭcus, a, um : bàrbar
barbarismus|1|||barbărismus, i, m. : barbarisme
barbarus|11|||barbărus, a, um : bàrbar, estranger
barbatus|11|||barbātus, a, um : barbut
barba|0|||barba, ae, f. : barba
barbitium|4|||barbĭtĭum, i, n. : barba, barbeta
bardus|1|||bardus, i, m. : bard
basiatio|5|basiation||bāsĭātĭo, ionis, f. : besada, bes
basio|17|||bāsĭo, as, are : besar, petonejar
basis|6|bas||băsis, is, f. : base, basament
basium|4|||bāsĭum, ii, n. : bes, petó
batioca|0|||batioca, ae, f. : batíoca (mena de copa)
baxea|0|||baxĕa, ae, f. : bàxea (sandàlia de materia vegetal)
beatitudo|5|beatitudin||bĕātĭtūdo, inis, f. : felicitat, benaurança
beatus|11|||bĕātus, a, um : feliç, benaurat
bellaria|4|||bellārĭa, orum, n. : llaminadures, rebosteria
bellarium|4|||bellarium, orum, n. : llaminadures, rebosteria
bellator|5|bellator||bellātor, oris, m. : guerrer, lluitador, combatent
belle|30|belle||bellē, inv. : bellament
bellicosus|11|||bellĭcōsus, a, um : bel·licós, guerrer
bellicus|11|||bellĭcus, a, um : bèl·lic, guerrer
belligero|17|||bellĭgĕro, as, are : batallar, fer la guerra
belliger|12|||bellĭger, era, erum : guerrer, bel·licós
bello|17|||bello, as, are : fer la guerra, lluitar, combatre
bellua|0|||bellŭa, ae, f. : bèstia, animal
bellule|30|||bellŭlē, adv. : bellament
bellum|4|||bellum, i, n. : guerra
bellus|11|||bellus, a, um : bell, bonic
belua|0|||bēlŭa, ae, f. : bèstia, animal
benedice|30|||bĕnĕdĭcē, adv. : amb bones paraules
benedico|19|benedix|benedict|bĕnĕdīco, is, ere, dixi, dictum : parlar bé de, lloar
beneficium|4|||bĕnĕfĭcĭum, ii, n. : 1.  favor, servei, benefici  2.  privilegi 
beneuolens|14|beneuolent||beneuolens, entis : benvolent, benvolgut
beneuolentia|0|||beneuolentia, ae, f. : bona voluntat, benevolència
beneuolus|11|||beneuolus, a, um : benèvol, benvolent, amic
bene|30|||bĕnĕ, adv. : bé
benigne|30|||bĕnignē, amablement. - benigne facere alicui : fer bé, tractar bé a algú.
benignitas|5|benignitat||bĕnignĭtas, atis, f. : 1 - benignitat, benvolença, amabilitat. - 2 - generositat, liberalitat.
benignius|30|||benignius, adv. : més generosament
beniuolentia|0|||beniuolentia, ae, f. : bona voluntat, benevolència
beniuole|30|||beniuole, adv. : amb bona voluntat
beniuolus|11|||beniuolus, a, um : benèvol, benvolent, amic
beo|17|||bĕo, as, are, tr. : fer feliç, complaure, alegrar, afavorir, dotar
bestiarius|1|||bestĭārĭus, i, m. : bestiari (gladiador)
bestia|0|||bestĭa, ae, f. : bèstia, animal
bestiola|0|||bestĭŏla, ae, f. : animal petit, insecte
bes|6|bess||bes, bessis, m. :  2/3 de qualsevol enter
biberarius|1|||biberarius, i, m. : venedor de begudes
bibo|19|bib||bĭbo, is, ere, bibi, bibitum : beure
bibulus|11|||bĭbŭlus, a, um : bevedor, aigualós, esponjós.
biceps|14|bicipit||bĭceps, ipitis : de dos caps
bidens|14|bident||bĭdens, entis : de dues dents, de dues puntes
biduanus|11|||biduanus, a, um : que dura dos dies
biduum|4|||bīdŭum, i, n. : període de dos dies
biennium|4|||bĭennĭum, i, n. : període de dos anys, bienni
bifer|12|||bĭfer, ara, erum : de dues collites
biforis|14|bifor||bĭfŏris, e : de dos forats, de dos batents
biformis|14|biform||bĭformis, e : biforme
bifurcum|4|||bĭfurcum, i, n. : bifurcació
biga|0|||bīga, ae, f. : biga (carro de dos cavalls)
biiugis|14|biiug||biiugis, e : junyit a un tronc de dos cavalls
bilis|6|bil||bīlis, is, f. : bilis, ira
bini|11|||bīni,  pl. ae, a : dos, dos cada vegada, doble
binus|11|||cf. bini
bipertito|30|||bipertito, adv. : en dues parts
bipes|15|biped||bĭpēs, edis : de dos peus o potes, bípede
biremis|14|birem||bĭrēmis, e : bireme
bis|30|||bis, inv. : dues vegades
blande|30|||blandē, inv. : dolçament
blandimentum|4|||blandīmentum, i, n. : afalac
blandior|28||blandit|blandĭor, iris, iri, itus sum : afalagar, adular
blanditer|30|||blandĭter, adv. : dolçament
blanditia|0|||blandĭtĭa, ae, f. : afalac, encant
blandius|30|||blandius, comparatiu neutre de blandus, a, um : falaguer, afalagador, encantador, suau, dolç, tendre
blandus|11|||blandus, a, um : falaguer, afalagador, encantador, suau, dolç, tendre
blatta|0|||blatta, ae, f. : panerola ;  porpra fosca
boarius|11|||bŏārĭus, a, um : de bous, boví ; forum - : mercat dels bous a Roma, a l'oest del Palatí
bobilis|14|bobil||bobilis, e : de bous, boví
boletus|1|||bōlētus, i, m. : bolet
bolus|1|||bŏlus, i, m. : cop, tirada (de daus), guany
bombus|1|||bombus, i, m. : brunzit (especialment d'abelles), remor
bonitas|5|bonitat||bŏnĭtas, atis, f. : bontat, bona qualitat
bonus|11|||bŏnus, a, um : bo (bonus, i : home honest - bona, orum : béns)
boo|17|||bŏo, as, are : cridar, baladrejar, bramular
bos|5|bou||bōs, bouis, m. : bou
botularius|1|||bŏtŭlārĭus, i, m. : venedor d'embutits
bouile|8|||bouile, is, n. : estable de bous
bracatus|11|||brācātus, a, um : vestit amb calçons, de la Gàl·lia del nord
bracchialis|14|||bracchĭālis, e : del braç
bracchium|4|||bracchĭum, ii, n. : braç
brachium|4|||brāchĭum, ii, n. : braç
breuiculus|11|||breuiculus, a, um : curt
breuis|14|breu||breuis, e : curt (espai o temps)
breuitas|5|breuitat||breuitas, atis, f. : curtedat, brevetat
breuiter|30|||breuiter, adv. : breument
breui|30|||breui, adv. : breument
brumalis|14|brumal||brūmālis, e : del solstici d'hivern
bruma|0|||brūma, ae, f. : solstici d'hivern, fred, hivern
brutus|11|||brūtus, a, um : brut, greu, pesat, irracional
bubo|5|bubon||bŭbo, onis, m : duc, brúfol.
bubulcus|1|||bŭbulcus, i, m. : bover, vaquer
bubulus|11|||būbŭlus, a, um : de bou
bucca|0|||bucca, ae, f.: boca ; metafòricament : bocí, forat
buccula|0|||buccŭla, ae, f. : boca petita;  galtera (d'un casc), banda
bucinator|5|bucinator||būcĭnātor, oris, m. : tocador de corn, trompeter
bucino|17|||būcĭno, as, are : tocar la trompeta
bulla|0|||bulla, ae, f. : bombolla, bufoga, bola, butlla (medalló d'or amb un amulet que els romans lliures duien al coll fins a la majoria d'edat)
bustum|4|||bustum, i, n. :  - 1 - pira, foguera. - 2 - tomba, sepulcre, túmul. - 3 - despulles. - 4 - ruïna.
buthysia|0|||būthysĭa, ae, f. : sacrifici de bous
buxum|4|||buxum, i, n. : boix
buxus (2)|1|||buxus (2), i, f. : boix
buxus|9|||buxus, i, f. : boix
caballus|1|||căballus, i, m. : cavall 
cachinnus|1|||căchinnus, i, m. : riure sorollós, riallada
cacumen|7|cacumin||căcūmen, minis, n. : punta, extremitat
cadauer|7|cadauer||cadauer, eris, n. : cadàver
cado|19|cecid|cas|cădo, is, ere, cecidi, casum : caure
caducus|11|||cădūcus, a, um : caduc, caigut, feble
cadus|1|||cădus, i, m : gerra, bota
caecitas|5|caecitat||caecĭtas, atis, f. : ceguesa
caeco|17|||caeco, as, are : cegar, encegar
caecus|11|||caecus, a, um : cec
caedes|6|caed||caedes, is, f. : matança, mortaldat
caedo|19|cecid|caes|caedo, is, ere, cecidi, caesum : abatre, matar
caelamen|7|caelamin||caelāmen, inis, n. : gravat, relleu
caelestis|14|caelest||caelestis, e : celest, del cel
caeles|15|caelit||caelĕs, itis : celest (caelites, um, m. : els habitants del cel, els déus)
caelibatus|9|||caelĭbātus, us, m. : celibat
caelicola|0|||caelĭcŏla, ae, m. : habitant del cel
caelo|17|||caelo, as, are : cisellar, gravar
caelum|4|||caelum, i, n. : cel, firmament
caementum|4|||caementum, i, n. : ciment, morter
caeno|17|||caeno, as, are : sopar
caenum|4|||caenum, i, n. : llot, tarquim, fem
caerimonia|0|||caerĭmōnĭa, ae, f. : veneració, culte
caeruleus|11|||caerŭlĕus, a, um : blau, blau fosc
caerulus|11|||caerŭlus, a, um : blau, blau fosc
caesaries|10|||caesărĭes, ei, f. : cabellera
caesim|30|||caesīm, adv. : de cop
caesius|11|||caesĭus, a, um : gris-verd, verdós
caespes|5|caespit||caespĕs, itis, m. : gleva, gespa
caestus|9|||caestus, us, m. : cest (mena de guant de pugilat)
calamarius|11|||călămārĭus, a, um : de plomes, de canya
calamitas|5|calamitat||călămĭtas, atis, f. : ruïna, desastre, calamitat
calamitosus|11|||călămĭtōsus, a, um : danyós, desastrós, calamitós
calamus|1|||călămus, i, m. : canya, càlam, ploma
calcar|8|calcar||calcar, aris, n. : esperó
calceo|17|||calceo, as, are : calçar
calceus|1|||calcĕus, i, m. : sabata, calçat
calciamentum|4|||calciamentum, i, n. : sabata, calçat
calcio|17|||calcĭo, as, are : calçar
calco|17|||calco, as, are : trepitjar, recórrer
calculus|1|||calcŭlus, i, m. : pedreta
caleo|18|calu|calit|călĕo, es, ere, ui, iturus : estar calent
calidus|11|||călĭdus, a, um : calent
caligo (2)|5|caligin||caligo (2), inis, f. : obscuritat
caligo|17|||cālīgo, as, are : estar obscur
calix|5|calic||călix, calicis, m : copa, vas, calze
calleo|18|||callĕo, es, ere : encallir-se
calliditas|5|calliditat||callĭdĭtas, atis, f. : habilitat, traça, perícia
callidus|11|||callĭdus, a, um : hàbil, destre
callum|4|||callum, i, n. : pell dura, durícia
calor|5|calor||călor, oris, m. : calor;  ardor, passió
calo|5|calon||cālo, onis, m. : criat, assistent
caluaria|0|||caluaria, ae, f. : calaveres
caluior|15|caluior||caluior, oris : comparatiu de caluus, a, um : calb
calumnia|0|||călumnĭa, ae, f. :  calúmnia, acusació falsa
calumnior|24|||călumnĭor, aris, ari : fer una acusació calumniosa
caluus|11|||caluus, a, um : calb
calx|5|calc||calx, calcis, f. : taló ; calç, argamassa
camelus|1|||cămēlus, i, m. : camell o dromedari
camera|0|||cămĕra, ae, f. : volta, sostre, barca
caminus|1|||cămīnus, i, m. : forn, xemeneia, llar
campester|16|campestr||campester, tris, tre : de la plana, campestre, camperol
campus|1|||campus, i, m. : camp, plana (Campus, i, m. : el camp de Mart)
canalis|6|canal||cănālis, is, f. : canal
cancer|3|canc||cancer, cri, m. : cranc;  Cancer;  calor tòrrida;  càncer
candelabrum|4|||candēlābrum, i, n. : canelobre
candela|0|||candēla, ae, f. : candela
candeo|18|candu||candeo, es, ere, candui, - : brillar, lluir, ésser blanc
candico|17|||candĭco, as, are : blanquejar, tornar-se blanc
candidatus|1|||candĭdātus, i, m. : candidat 
candidus|11|||candĭdus, a, um : blanc
candor|5|candor||candor, oris, m. : claror
caneo|18|canu||cānĕo, es, ere, ui, - : ésser blanc
canesco|19|canu||cānesco, is, ere, canui, intr. : tornar-se blanc
caninus|11|||cănīnus, a, um : de gos, caní
canis|5|can||cănis, is, m. : gos
canities|10|||cānĭtĭes, ei, f. : blancor (dels cabells, de la barba), vellesa
canorus|11|||cănōrus, a, um : sonor, melodiós
cano|19|cecin|cant|căno, is, ere, cecini, cantum : 1.  cantar, ressonar, entonar  2.  predir, profetitzar  3.  tocar un instrument musical
cantabundus|11|||cantābundus, a, um : cantant
cantamen|7|cantamin||cantāmen, inis, n. : encant, encanteri
cantatio|5|cantation||cantātĭo, ionis, f. : cant
cantator|5|cantator||cantātor, oris, m. : cantor, músic
cantatrix|5|cantatric||cantātrix, icis, f. : que usa d'encanteri, màgica
cantharus|1|||canthărus, i, m. : copa, bol (amb nanses)
canticum|4|||cantĭcum, i, n. : monòdia, cant
cantio|5|cantion||cantĭo, onis, f. : cant, cançó, encanteri
cantito|17|||cantĭto, as, are : cantar sovint
cantiuncula|0|||cantĭuncŭla, ae, f. : cançoneta
canto|17|||canto, as, are : cantar
cantus|9|||cantus, us, m. : cant, poema
canus|11|||cānus, a, um : blanc (especialment com a senyal de vellesa)
capax|14|capac||căpax, acis : espaiós, ample, extens
capella|0|||căpella, ae, f. : cabra
caper|3|capr||căper, apri, m. : boc
capesso|19|capessiu|capessit|căpesso, is, ere , iui, itum : prendre (se - : fer cap a)
capillatus|11|||căpillātus, a, um : de cabells llargs, cabellut
capillus|1|||căpillus, i, m. : cabells
capio|20|cep|capt|căpĭo, is, ere, cepi, captum : agafar, prendre
capitalis|14|capital||căpĭtālis, e : capital, mortal
capital|8|capital||căpĭtal, alis, n. : crim capital
capitatus|11|||căpĭtātus, a, um : que té un cap
capra|0|||capra, ae, f. : cabra
caprinus|11|||căprīnus, a, um : de cabra, de boc
captatio|5|captation||captātĭo, onis, f. : recerca, captació
captiuus|11|||captiuus, a, um : presoner, captiu
capto|17|||capto, as, are : 1 - intentar agafar, mirar de tocar. - 2 - capturar, cercar, buscar, mirar de. - 3 - seduir, captar - 4 - intentar, esperar, aprofitar
capularis|14|capular||căpŭlāris, bo per a ficar dins el taüt
capulus|1|||căpŭlus, i, m : pom, maneta, puny (d'una espasa)
caput|7|capit||căpŭt, itis, n. :1.  cap  2.  extremitat  3.  persona  4.  vida  5.  capital
carbasus|4|||carbăsus, i, m. velam, tendal (plural : carbasa, orum)
carbo|5|carbon||carbo, onis, f. : carbó
carcer|5|carcer||carcer, eris, m. : presó, càrcer 
carcinoma|7|carcinomat||carcĭnōma, atis, n. : càncer
cardo|5|cardin||cardo, inis, f. : eix, regió, punt cardinal, cardo
careo|18|caru||căreo, es, ere, ui, iturus : mancar de, estar lliure de
carina|0|||cărīna, ae, f. : carena, quilla, vaixell
carissimus|11|||carissimus, a, um : molt estimat, estimadíssim (superlatiu de carus, a, um)
caritas|5|caritat||cārĭtas, atis, f. : amor
carmen|7|carmin||carmen, minis, n. : poema, cant
carnarium|4|||carnārĭum, i : carner (rebost per a la carn)
carnifex|5|carnific||carnĭfex, icis, m. : botxí
carnificina|0|||carnĭfĭcīna, ae, f. : ofici de botxí, tortura
carnosus|11|||carnōsus, a, um : cobert de carn, carnós
carnufex|5|carnufic||carnŭfex, icis, m. : botxí
caro|5|carn||cārō, carnis, f. : carn, greix, cos
carpentum|4|||carpentum, i, n. : carro, carruatge
carpo|19|carps|carpt|carpo, is, ere, carpsi, carptum : collir, arrencar, fruir, afeblir
carrus|1|||carrus, i, m. : carro
carus|11|||cārus, a, um : estimat
caryotis|5|caryotid||căryōtis, idis, f. : dàtil
casa|0|||căsa, ae, f. : cabana, barraca
caseum|4|||cāsĕum, i, n. : formatge
caseus|1|||cāsĕus, i, m. : formatge
cassis|5|cassid||cassis, idis, f. : casc
cassus|11|||cassus, a, um : buit, va, inútil (in cassum : debades, inútilment)
castellum|4|||castellum, i, n. : castell, fortí
caste|30|||castē, adv. : honradament, honestament, religiosament
castigatio|5|castigation||castīgātĭo, onis, f. : blasme, càstig
castigo|17|||castīgo, as, are : blasmar, reprendre; castigar, punir; reprimir
castimonia|0|||castīmōnĭa, ae, f. : castedat
castitas|5|castitat||castĭtas, atis, f. : puresa, honestedat
castor|5|castor||castor, oris, m. : castor
castra|4|||castra, orum, n. pl. : campament militar
castrensis|14|castrens||castrensis, e : del campament, de l'exèrcit
castrum|4|||cf. castra: campament militar
castus|11|||castus, a, um : 1.  pur, íntegre, virtuós  2. cast  3. pietós, religiós, sant (Castus, i, m. : Cast)
casus|9|||cāsus, us, m. : sort, desgràcia, caiguda
casu|29|||casu, inv. : casualment
catacecaumene|30|||catacecaumene, es, f. (grec) : terra cremada
cataplasma|7|cataplasmat||cătăplasma, atis, n. : cataplasma
catasta|0|||cătasta, ae, f: cadafal 
catellus|1|||cătellus, i, m. : gosset
catenarius|11|||cătēnārĭus, a, um : encadenat
catenatus|11|||cătēnātus, a, um : encadenat
catena|0|||cătēna, ae, f. : cadena
caterua|0|||caterua, ae, f. : multitud, colla, munió
cathedralitius|11|||cathedralitius, a, um : afeminat
catulus|1|||cătŭlus, i, m. : gosset (Catulus, i, m. : Catul)
cauda|0|||cauda, ae, f. : cua
cauea|0|||cauea, ae, f. : graderia, cavitat
caueo|18|cau|caut|caueo, es, ere, caui, cautum : estar atent, anar amb compte (cautus, a, um : segur, caut, astut, circumspecte)
cauerna|0|||cauerna, ae, f. : caverna, cavitat
cauillator|5|cauillator||cauillator, oris, m. : graciós, divertit, crític
cauillor|24|||cauillor, aris, ari : plasentejar, fer broma, burlar-se de;  usar de sofismes
cauo|17|||cauo, as, are : excavar
caupona|0|||caupōna, ae, f. : hostalera, hostal
caupo|5|caupon||caupo, onis, m. : hostaler
causarius|11|||causārĭus, a, um : malat, feble, invàlid
causa|0|||causa, ae, f. : causa, motiu;  judici, procés judicial; + gen. : per
causidicus|1|||causĭdĭcus, i, m. : advocat (pejoratiu)
causor|24|||causor, aris, ari : pretextar
caussa|0|||caussa, ae, f. : causa, motiu;  judici, procés judicial; + gen. : per
cautela|0|||cautēla, ae, f. : precaució, cautela
cautes|6|caut||cautēs, is, f. : roca, escull
caute|30|||cautē, adv. : amb precaució, prudentment
cautio|5|||cautĭo, onis, f. : precaució, garantia
cauus|11|||cauus, a, um : buit, còncau
cedo (2)|19|cess|cess|cedo (2), is, ere, cessi, cessum : 1.  anar, marxar, avançar  2.  anar-se'n de, fugir  3.  anar, arribar  4. cedir, concedir
cedo|30|||cĕdo, : dóna, porta, vinga, digues, parla
celeber|16|celeb||cĕlĕber, bris, bre : freqüentat, concorregut, divulgat, conegut, notari
celebratio|5|celebration||cĕlēbrātĭo, ionis, f. : celebració
celebratissimus|11|||celebratissimus, a,um : molt freqüentat (superlatiu de celebratus, a, um)
celebritas|5|celebritat||cĕlēbrĭtas, atis, f. : freqüentació, concurrència
celebro|17|||cĕlēbro, as, are : freqüentar, practicar (arts), celebrar, festejar
celere|30|||cĕlĕrĕ, adv. : ràpidament
celeritas|5|celeritat||cĕlĕrĭtas, atis, f. : celeritat, rapidesa
celeriter|30|||cĕlĕrĭter, inv. : ràpidament
celerius|30|||celerius, comp. de celere : més ràpid
celero|17|||cĕlĕro, as, are : apressar-se, accelerar, afanyar-se;  actuar ràpidament
celer|16|celer||cĕler, eris, ere : ràpid
celia|0|||cēlĭa, ae, f. : cervesa (d'Hispània)
cella|0|||cella, ae, f. : rebost, graner, magatzem, cambra
celo|17|||cēlo, as, are : amagar
celsus|11|||celsus, a, um : alt, enlairat, elevat
cenaculum|4|||cēnācŭlum, i, n. : menjador, pis superior 
cenaticus|11|||cēnātĭcus, a, um : de sopar
cenatio|5|cenation||cēnātĭo, onis, f. : menjador
cenatorius|11|||cēnātōrĭus, a, um : de sopar (cenatorium, i, n. : menjador - cenatoria, orum, n. : vestits de sopar)
cena|0|||cēna, ae, f. : sopar, àpat principal
cenito|17|||cēnĭto, as, are : soler sopar
ceno|17|||cēno, as, are : sopar
censeo|18|censu|cens|censeo, es, ere, censui, censum : estimar, pensar, decidir, fer el cens
censorius|11|||censōrĭus, a, um : del censor
censor|5|censor||censor, oris, m. : censor
censura|0|||censūra, ae, f. : censura, càrrec del censor
census|9|||census, us, m. : cens, registre
centenus|11|||centenus, a, um : gral. pl. : cent cada vegada, cent
centesima|0|||centēsĭma, ae, f. : centè (impost)
centiens|30|||centiens, adv. : cent vegades
centies|30|||centies, inv. : cent vegades (- sestertium : deu milions de sestercis)
centumgeminus|11|||centumgeminus, a, um : cèntuple
centumuir|2|centumuir||centumuir, iri, m. : centumvirs
centum|30|||centum, inv. : cent
centuria|0|||centŭrĭa, ae, f. : centúria
centurionatus|9|||centŭrĭōnātus, us, m. : càrrec de centurió,  revista de centurions
centurio|5|centurion||centŭrĭo, ionis, f. : centurió
cenula|0|||cēnŭla, ae, f. : soparet
cera|0|||cēra, ae, f. : cera
cerebellum|4|||cĕrĕbellum, i, n. : cervell
cerebrum|4|||cĕrēbrum, i, n. : cervell
cereus|11|||cērĕus, a, um : de cera, ceri
cerno|19|creu|cret|cerno, is, ere, creui, cretum : distingir, comprendre, decidir
cernuo|17|||cernŭo, as, are : caure de cap
certamen|7|certamin||certāmen, inis, n. : combat, lluita, competició
certatim|30|||certātim, adv. : a qui pot més, en competència
certe|30|||certē, adv. : ben cert, realment
certius|29|||certius, adv. : comparatiu adverbial o neutre de certus, a, um : cert, segur, fixat
certo (2)|30|||certo (2), adv. : certament, sens dubte
certo|17|||certō, as, are : combatre, lluitar
certus|11|||certus, a, um : cert, segur, fixat
cerua|0|||cerua, ae, f. : cérvola
ceruical|8|ceruical||ceruical, alis, n. : coixí
ceruinus|11|||ceruinus, a, um : de cèrvol
ceruix|5|ceruic||ceruix, icis, f. (sovint en pl.)  : bescoll, clatell
cerussa|0|||cērussa, ae, f : cerussa, blanquet
ceruus|1|||ceruus, i, m. : cérvol
cespes|5|cespit||cespes, itis, m. : gleva, terrós amb herba, gespa
cessio|5|cession||cessio, ionis, f. : cessió (terme jurídic)
cesso|17|||cesso, trigar, tardar, estar en repòs, no fer res
ceteri|11|ceter||ceteri, ae, a pl. : els altres
ceterum|30|||cētĕrum, adv. : quant a la resta, tanmateix
cetus|1|||cētus, i, m. : cetaci
ceu|30|||ceu, conj. : com, així com
chaos|1|||chaos, , i : caos
charta|0|||charta, ae, f. : full de papir, paper, escrit
chaus|1|||chaus, , i : caos
chirographum|4|||chīrŏgrăphum, i, n. : escriptura
chirurgus|1|||chīrurgus, i, m. : cirurgià
choragium|4|||chŏrāgĭum, i, n. : material escènic, decoracions
chorda|0|||chorda, ae, f. : corda (d'un instrument)
chorea|0|||chŏrēa, as, f. : dansa
chorus|1|||chŏrus, i, m. : cor de dansa, cor, colla
cibaria|4|||cĭbārĭa, orum : aliments, queviures
cibarium|4|||cĭbārĭum, orum : aliments, queviures
cibarius|11|||cĭbārĭus, a, um : de la vianda;  ordinari, de mala qualitat (cibarium, i : queviures;  cibaria, orum : ració d'un soldat)
cibatus|9|||cĭbātus, us, m.: aliment, menjar
cibus|1|||cĭbus, i, m. : vianda, menjar, aliment
cicada|0|||cĭcāda, ae, f. : cigala
cicatrix|5|cicatric||cĭcātrix, icis, f. : cicatriu
cicer|7|cicer||cĭcer, eris, n. : cigró
ciconia|0|||cĭcōnĭa, ae, f. : cigonya
cieo|18|ciu|cit|cĭĕo, es, ere, ciui, citum : posar en moviment, moure, provocar, produir
cimex|5|cimic||cīmex, icis, m : xinxa
cinaedus|1|||cĭnaedus, i, m. : homosexual, efeminat
cincinnus|1|||cincinnus, i, m. : rínxol
cincticulus|1|||cinctĭcŭlus, i, m. : túnica curta
cinctus|9|||cinctus, us, m. : manera de cenyir-se la toga ; Gabinus - : com a Gàbies
cingo|19|cinx|cinct|cingo, is, ere, cinxi, cinctum : cenyir, voltar
cingulum|4|||cingŭlum, i, n. : cinyell, cinturó
cinis|5|ciner||cĭnis, eris, m. : cendra
cinnameus|11||nat|cĭnnămĕus, a, um : de cinnamom, que fa olor de cinnamom
circamoerium|4|||circāmoerĭum, i, n. : ambdós costats de la muralla
circa|30|||circā, prép + acc. : al voltant de
circenses|14|circens||circenses, ium, m. : pl. jocs de circ
circensis|6|circen||cf. circenses
circiter|30|||circĭter, adv. : a l'entorn
circueo|23|||circŭĕŏ, is, ire, ii, itum : donar la volta a, girar al voltant de
circuitus|9|||circŭĭtus, us, m. : volta, rotació
circulus|1|||circŭlus, i, m. : cercle, anell
circumago|19|circumeg|circumact|circumăgo, is, ere, egi, actum : en passiva : anar d'un costat a l'altre
circumaro|17|||circumăro, as, are : llaurar al voltant
circumcingo|19|circumcinx|circumcinct|circumcingo, is, ere, cinxi, cinctum : envoltar
circumdo|17|circumded||circumdo, as, are, dedi, datum : envoltar
circumeo|23|circumi|circumit|circŭmĕo, is, ire, ii, itum : envoltar, girar al voltant de
circumfero|19|circumtul|circumlat|circumfĕro, fers, ferre, tuli, latum : portar al voltant
circumfluo|19|circumflux|circumflux|circumflŭo, is, ere, fluxi, fluxum : 1 - córrer, escolar-se. - 2 - vessar, sobreeixir, desbordar-se.
circumfundo|19||circumfus|circumfundo, is, ere, fudi, fusum : abocar al voltant
circumgredior|27||circumgress|circumgrĕdĭor, eris, i, gressus sum : marxar al voltant de, envoltar
circumiaceo|18|||circumiaceo, es, ere : estendre's al voltant
circumiicio|20|circumiec|circumiect|circumiicio, is, ere, ieci, iectum : col·locar, llençar al voltant
circummingere|19|circumminx|circummict|circummingere, o, is, ere, minxi, mictum : pixar al voltant de
circumpadanus|11|||circumpădānus, a, um : d'ambdues bandes del Po
circumplecto|19|||circumplecto, is, ere : envoltar
circumscribo|19|circumscrib|circumscript|circumscrībo, is, ere, scripsi, scriptum : traçar un cercle al voltant de, excloure, delimitar, circumscriure, marcar els límits, restringir
circumscriptor|5|||circumscriptor, oris, m. : defraudador, ensibornador
circumsecus|30|||circumsĕcus, adv. : tot al voltant
circumsedeo|18|circumsed|circumsess|circumsĕdĕo, es, ere, sedi, sessum : seure al voltant de, envoltar
circumsido|19|||circumsīdo, is, ere : assetjar
circumsilio|21|||circumsĭlĭo, is, ire : saltar al voltant
circumsisto|19|circumstit|circumstit|circumsisto, is, ere, stiti, stitum : envoltar
circumsono|17|circumsonu||circumsŏno, as, are, ui, atum : ressonar al voltant, fer ressonar
circumspicio|20|circumspex|circumspect|circumspĭcĭo, is, ere, spexi, spectum : mirar al voltant, esguardar a l'entorn
circumsto|17|circumstet||circumsto, as, are, steti, - : estar al voltant, aplegar-se al voltant
circumuector|24|||circumuector, aris, ari : anar al voltant
circumuehor|26||circumuect|circumuehor, eris, i, uectus sum : anar al voltant, voltar
circumuenio|21||circumuent|circumuenio, is, ire, ueni, uentum : envoltar
circumuerto|19|circumuert|circumuers|circumuerto, girar
circumuoluo|19|circumuolu|circumuolut|circumuoluo, is, ere, ui, uolutum: enrotllar al voltant, entortolligar al voltant
circumuolutor|24|||circumuolutor, aris, ari : enrotllar al voltant, entortolligar al voltant
circum|30|||circum, adv. : al voltant ; prep. ac. : al voltant de
circus|1|||circus, i, m. : circ
cista|0|||cista, ae, f. : cistell, urna electoral
cisterna|0|||cisterna, ae, f. : citerna
cistula|0|||cistŭla, ae, f. : cistellet
cis|30|||cis, prep. :  + ac. : deçà
citerior|15|citerior||cĭtĕrĭor, oris : de deçà, d'aquest costat, citerior (Hispania - = Hispània Citerior, d'aquest costat de l'Ebre)
cithara|0|||cĭthăra, ae, f. : cítara
citius|30|||citius, adv. : més ràpidament
cito (2)|17|||cito (2), as, are : cridar, convocar
cito|30|||cĭto, adv. :  inv. : ràpid, rapidament
citrarius|1|||cītrārĭus, i, m. : venedor de poncemers
citratus|1|||cītrātus, a, um : situat deçà, situat en aquest costat
citra|30|||cītrā, adv. :  deçà, en aquest costat; prep. + ac. deçà de, en aquest costat de, per sota de
citreago|5|citreagin||cĭtrĕāgo, inis, f. : melisa, fulla del poncemer
citrea|0|||cĭtrĕa, ae, f. : poncemer 
citretum|4|||cītrētum, i, n. : lloc plantat de poncemers
citreum|4|||cĭtrĕum, i, n. : fruit del poncemer
citreus|11|||cītrĕus, a, um : poncemer, cedrater
citrium|4|||citrĭum, i, n. : fruit del poncemer
citrius|1|||citrius, i, f. : poncemer, cedrater
citrosus|11|||cītrōsus, a, um : que fa olor de poncemer
citro|30|||cītrō, adv. :  en deçà; prép. + acc. en deçà de
citrum|4|||cītrum, i, n. : fusta de poncemer
citrus|1|||cītrus, i, f. : poncemer, cedrater
citus|11|||cĭtus, a, um : ràpid, veloç
ciuicus|11|||ciuicus, a, um : de la ciutat, cívic, civil
ciuilis|14|ciuil||ciuilis, e : civil
ciuis|6|ciu||ciuis, is, m. : ciutadà
ciuitas|5|ciuitat||ciuitas, atis, f. : ciutat, estat
clades|6|clad||clādes, is, f. : desastre, calamitat, desfeta, derrota, carnisseria, destrucció
clamito|17|||clāmĭto, as, are : cridar contínuament
clamor|5|clamor||clāmor, oris, m. : clamor, cridòria
clamosus|11|||clāmōsus, a, um : cridaner
clamo|17||clam|clāmo, as, are : cridar
clam|29|||clam, adv. : d'amagat;  prep. + Ac. : d'amagat de, sense el coneixement de
clanculum|30|||clancŭlum, adv. : d'amagat
clandestinus|11|||clandestīnus, a, um : amagat, secret, clandestí
claresco|19|claru||clāresco, is, ere, ui, - : fer-se clar, il·luminar-se, esdevenir il·lustre
clare|-1|||clārē, clarament
claritas|5|claritat||clārĭtas, atis, f. : claredat, netedat
claritudo|5|claritudin||clārĭtūdo, inis, f. : claredat, netedat
clarus|11|||clārus, a, um : famós, ul·lustre, clar
classiarius|1|||classĭārĭus, i, m. : mariner, soldat de marina (adjectiu = de l'estol)
classicum|4|||classĭcum, i, n. : toc de trompeta
classis|6|class||classis, is, f. : classe, flota, esquadra
claudico|17|||claudĭco, ésser coix
claudo|19|claus|claus|claudo, (cludo)  is, ere, clausi, clausum : tancar, cloure
claudus|11|||claudus, a, um : coix, defectuós
clauis|6|clau||clauis, is, f. : clau, vara
claustra|4|||claustra, orum, n. : pany, pestell, obstacle, barrera, frontera
claustrum|4|||claustrum, orum, n. : pany, pestell, obstacle, barrera, frontera
clauulus|1|||clauulus, i, m. : clau petit
clauus|1|||clauus, i, m. : clau ; franja de porpra, cosida a la túnica
clemens|14|clement||clēmens, entis, adj. : clement, indulgent, bondadós
clementer|30|||clēmenter, adv. : clementment, benignament
clementia|0|||clēmentĭa, ae, f. : 1 - clemència, indulgència, humanitat. - 2 - suavitat, benignitat. 
clepo|19|cleps||clĕpo, is, ere, clemsi : robar, amagar, dissimular
clepsydra|0|||clepsydra, ae, f. : clèpsidra, rellotge d'aigua
cliens|6|client||clĭens, entis, m. : client
clientela|0|||clĭentēla, ae, f. : clientela, condició de client
climactericus|11|||clīmactērĭcus, a, um : climatèric, crític
climatericus|11|||climatericus, a, um : climatèric, crític
clipeus|1|||clĭpĕus, i, m. : escut
clitellae|0|||clītellae, arum, f. pl. : bast
clitella|0|||cf. clitellae
cliuus|1|||cliuus, i, m. : pendís, pujada, rost
cloaca|0|||clŏāca, ae, f. : claveguera
cludo|19|clus|clus|clūdo, (cludo)  is, ere, clausi, clausum : tancar, cloure
clueo|18|||clŭĕo, es, ere : ésser tingut per, semblar, passar per
clyster|5|clyster||clyster, eris, m. : xeringa
coaequalis|14|coaequal||cŏaequālis, e : de la mateixa edat
coaequo|17|||cŏaequo, as, are : igualar, equiparar
coaetaneus|11|||cŏaetānĕus, a, um : de la mateixa edat
coalesco|19|coalu|coalit|cŏălesco, is, ere, coalui, coalitum : unir-se, ajuntar-se, arrelar
coarguo|19|coargu|coargut|cŏargŭo, is, ere, gui, gutum : demostrar, provar;  demontrar com a fals;  condemnar, declarar culpable
coarto|17|||cŏarto, as, are : estrènyer, escurçar
coccinus|11|||coccĭnus, a, um : escarlata
coccum|4|||coccum, i, n. : cotxinilla, escarlata
coclea|0|||cōclĕa, ae, f. : cargol, caragol
coctor|5|coctor||coctor, oris, m. : cuiner
cocus|1||coc|cŏcus, i, m. : cuiner
codex|5|codic||cōdex, codicis, m. : llibre, registre, escrit, recull de lleis
codicillus|1|||cōdĭcillus, i, m. : tauletes [d'escriure]
coemo|19|coem|coempt|cŏĕmo, is, ere, emi, emptum : comprar en massa
coemptio|5|coemption||coemptio, onis, f. : compra, coempció (venda fictícia d'una dona en matrimoni)
coena|0|||coena, ae, f. : sopar
coeo|23|coi,co|coit|cŏĕo, is, ire, ii, itum : 1.  anar o venir plegats, reunir-se, entrar en  2.  associar-se
coepio|20|coep|coept|coepĭo, is, ere, coepi, coeptum : (generalment en perfet i supí) : començar a
coepto|17|||coepto, as, are : començar a, tractar de
coerceo|18|coercu|coercit|cŏercĕo, es, ere, cui, citum : estrènyer, contenir, retenir
coercitio|5|coercition||coercitio, ionis, f. : coerció, repressió
coetus|9|||coetus, us, m. : encontre, unió, trobada, assemblea
cogitabundus|11|||cōgĭtābundus, a, um : pensarós
cogitatio|5|cogitation||cōgĭtātĭo, onis, f. : 1.  pensament, imaginació  2.  reflexió  3.  opinió, parer  4.  idea, projecte
cogito|17|||cōgĭto, as, are : pensar, reflexionar
cognatio|5|cognation||cognātĭo, ionis, f. : parentiu, consanguinitat
cognatus|11|||cognātus, a, um : lligat per la sang (cognatus, i, m. : parent)
cognitio|5|cognition||cognĭtĭo, ionis, f. : coneixement, estudi, coneixença;  procés
cognomentum|4|||cognōmentum, i, n. : sobrenom, malnom
cognomen|7|cognomin||cognōmen, inis, n. : cognom, sobrenom (nom que segueix al gentilici)
cognomino|17|||cognōmĭno, as, are : donar el sobrenom, anomenar
cognosco|19|cognou|cognit|cognosco, is, ere, noui, cognitum : 1.  conèixer, estudiar, aprendre ; pf. : saber 2.  reconèixer  
cogo|19|coeg|coact|cōgo, is, ere, egi, actum : 1.  aplegar, reunir, arreplegar, 2.  resumir, condensar  3.  forçar, obligar
cohaereo|18|||cŏhaerĕo, es, ere, haesi, haesum : adherir-se a, ésser coherent
cohibeo|18|cohibu|cohibit|cŏhĭbĕo, es, ere, dui, bitum : contenir, fermar, mantenir, retenir, aturar
cohonesto|17|||cŏhŏnesto, honorar, ennoblir
cohorresco|19|cohorru||cŏhorresco, is, ere, horrui, - : esgarrifar-se, esborronar-se
cohors|5|cohort||cŏhors, ortis, f. : cohort
cohortor|24|||cŏhortor, aris, ari : exhortar, encoratjar
coicio|20|coiec|coiect|cōicio, is, ere : llençar, disparar
colaphus|1|||cŏlăphus, i, m. : cop de puny
colendus|11|||colendus, a, um : honorable (neollatí)
collabor|26||collaps|collābor, eris, i, lapsus sum : caure, desplomar-se
collare|8|collar||collāre, is, n. : del coll
collatio|5|collation||collātĭo, ionis, f. : comparació, ajuntament
collator|5|collator||collātor, oris, m. : contribuïdor, subscriptor
collectio|5|collection||collectĭo, onis, f. : recollida, recapitulació, conclusió
collega|0|||collēga, ae, m. : col·lega (qui comparteix un càrrec)
collegium|4|||collēgĭum, ii, n : col·legi, associació
colleuo|17|||colleuo, as, are : allisar
collibeo|18|collibu|collibit|collibeo, ere : impersonal : collibet : plaure
collido|19||collis|collīdo, is, ere, isi, isum : xocar
colligo|19|colleg|collect|collĭgo, is, ere, legi, lectum : recollir, agafar
collis|6|coll||collis, is, m. : turó
colloco|17|||collŏco, as, are : col·locar
colloquium|4|||collŏquĭum, ii, n. : col·loqui, reunió, conversa
colloquor|26||collocut|collŏquor, eris, i, cutus sum : conversar
colluceo|18|||collūcĕo, es, ere : brillar, resplendir
collum|4|||collum, i, n. : coll
colluuies|10|||colluuies, ei, f. : brutícia, immundíncia;  barreja, caos
colonia|0|||cŏlōnĭa, ae, f. : colònia, propietat rural
colonus|1|||cŏlōnus, i, m : cultivador, pagès, masover, habitant d'una colònia
coloro|17|||cŏlōro, as, are : colorar
color|5|color||cŏlor, oris, m. : color, aspecte, esclat (de l'estil)
colo|19|colu|cult|cōlo, is, ere, colui, cultum : honorar, conrear, habitar
coluber|3|colubr||cŏlŭber, bri, m. : colobra, serp
columba|0|||cŏlumba, ae, f. : coloma
columbula|0|||columbula, ae, f. : coloma petita
columbus|1|||cŏlumbus, i, m. : colom
columella|0|||cŏlŭmella, ae, f. : columneta
columna|0|||cŏlumna, ae, f. : columna
colus|9|||cŏlus, us, f : filosa, fus
comans|14|comant||cŏmans, antis : proveït de cabells
comatus|11|||cŏmātus, a, um : proveït de cabells
coma|0|||cŏma, ae, f. : cabellera, cabells
comburo|19|combuss|combust|combūro, is, ere, ussi, ustum : cremar totalment
comedo|19|comed|comes|cŏmĕdo, is, ere, edi, esum  : menjar
comes|5|comit||cŏmĕs, itis, m. : company
comicus|11|||cōmĭcus, a, um : de la comèdia, còmic
comissatio|5|comissation||cōmissātĭo, ionis, f. : gresca, orgia
comissor|24|||cōmissor, aris, ari : banquetejar, fer gresca
comis|14|com||cōmis, e : afable, gentil
comitas|5|comitat||cōmĭtas, atis, f. : amabilitat, afabilitat, benvolença, generositat
comitatus|9|||cŏmĭtātus, us, m. : acompanyament, escorta, seguici, cort
comiter|30|||cōmĭter, adv. : gentilment, amablement, cortesament, generosament
comitialis|14|comitial||cŏmĭtĭālis, e : relatiu als comicis; - morbus : epilèpsia
comitium|4|||cŏmĭtĭum, i, n. : comici (lloc de reunió del poble) ; comitia, orum : els comicis, assamblea general del poble
comitor|24||comitat|cŏmĭtor, aris, ari : acompanyar
comito|17|||cŏmĭto, as, are : acompanyar
commaculo|17|||commăcŭlo, as, are : macular, embrutar
commasculo|17|||commascŭlo, as, are : fer for, enfortir
commeatus|9|||commĕātus, us, m. :pas;  permís militar;  comboi;  provisions, queviures
commeleto|17|||commĕlĕto, as, are : exercitar-se, tocar un instrument musical
commemini|19|commemin||commĕmĭni, isti, isse : recordar, recordar-se
commemoratio|5|cpmmemoration||commĕmŏrātĭo, ionis, f. : record
commemoro|17|||commĕmŏro, as, are : recordar, evocar
commendo|17|||commendo, as, are : confiar
commentarium|4|||commentārĭum, i, n. : apunt, esborrany, notes, arxiu, diari
commentarius|1|||commentārĭus, i, m. : apunt, esborrany, notes, arxiu, diari
commentum|4|||commentum, i, n. : invenció, ficció, invent, estratagema
commeo|17|||commĕo, as, are : soler anar, circular
commercium|4|||commercĭum, i, n. : comerç, negoci;  tracte, relacions, intercanvi
commereo|18|commeru||commĕrĕo, es, ere, ui, - : cometre (una falta)
commeritus|11|||commeritus, a, um : merescut
commeto|17|||commēto, as, are : anar
commilitium|4|||commīlĭtĭum, i, n. : fraternitat d'armes, servei militar fet en commú
commilito|5|commiliton||commīlĭto, onis, m. : company d'armes
comminiscor|26||comment|commĭniscor, eris, i, mentus sum : imaginar
comminor|24|||commĭnor, aris, ari : menacer (alicui mortem : algú de mort)
comminuo|19|comminu|comminut|commĭnŭo, is, ere, ui, itum : fer miques, esbocinar, triturar
comminus|30|||commĭnus, adv. : de prop
commisceo|18|commiscu|commixt|commiscĕo, es, ere, miscui, mixtum : barrejar amb;  unir, aliar, confondre
commisceo|18|commiscu|commixt|commiscĕo, es, ere, miscui, mixtum : barrejar;  unir, confondre
commisereor|25||commiserit|commisereor, eris, eri, itus sum : deplorar, 
commiseror|24|||commĭsĕror, aris, ari : lamentar, deplorar;  excitar la compassió
commissor|24|||commissor, aris, ari, atus sum : dur una vida dissipada
committo|19|commis|commiss|committo, is, ere, misi, missum : confiar alguna cosa a algú, (- proelium) : iniciar el combat, arriscar-se, exposar-se a (+ut +subj.)
commode|30|||commŏdē, adv. : bé, convenientment, adientment, en bones condicions
commodior|15|commodior||commodior, ioris : comp. de commodus,a,um : agradable
commoditas|5|commoditat||commŏdĭtas, atis, f. : la comoditat, la conveniència, l'avantatge
commodius|30|||commodius, adv. : més fàcilment
commodo (2)|17|||commodo (2), as, are : posar (una cosa a disposició d'algú), aplicar, ésser servicial
commodo|30|||commŏdŏ, adv. : a temps, oportunament
commodule|30|||commŏdŭlē, adv. : de manera prou convenient o adient
commodum (2)|30|||commodum (2), adv. : tot just, alhora, precisament
commodum|4|||commŏdum, i, n. : comoditat, avantatge, profit
commodus|11|||commŏdus, a, um : convenient, adient, benevolent
commoneo|18|commonu|commonit|commŏnĕo, es, ere, ui, itum : 1.  fer pensar, fer recordar  2.  advertir, aconsellar 
commoror|24|||commŏror, aris, ari : aturar-se, romandre
commotior|15|commotior||commotior, ioris : comparatiu de commotus, a, um : animat, viu, agitat
commoueo|18|commou|commot|commoueo, es, ere, moui, motum : 1. posar en moviment, desplaçar  2. sacsejar, agitar, colpir (el cos o l'esprit), excitar, impressionar, pertorbar  3. suscitar, fer sorgir (un sentiment)
communico|17|||commūnĭco, as, are : repartir amb, compartir, fer participar de, posar en comú, comunicar
communior|15|communior||communior, oris : comparatiu de communis, e : comú, compartit, general
communio|21|communiu|communit|commūnĭo, is, ire, iui, itum : fortificar, construir (un fortí), reforçar, assegurar
communis|14|commun||commūnis, e : 1.  comú  2.  agradós, afable, sociable
commutatio|5|commutation||commūtātĭo, ionis, f. :canvi, mutació, substitució
commuto|17|||commūto, as, are : canviar, transformar
comoedia|0|uectation||cōmoedĭa, ae, f. : comèdia
como|19|comps|compt|cŏmo, is, ere, compsi, comptum : arranjar, pentinar, guarnir
compages|6|compag||compāges, is, f. : 1. unió, lligam, vincle, abraçada  2. juntura, encaix  3. carcassa.
comparatio|5|comparation||compărātĭo, ionis, f. : comparació
compareo|18|comparu||compārĕo, es, ere, ui, - : 1. aparèixer, manifestar-se   2. ésser visible   3. realitzar-se, efectuar-se.
comparo|17|||compăro, as, are : 1.  preparar, aparellar, comparar   2. procurar, proveir, fornir 3. disposar, establir.
compar|14|compar||compar, aris : igual, semblant, similar
compauesco|19|||compauesco, is, ere : esgarrifar-se
compecto|30|||compecto, adv. :  de - : de comú acord, segons el convingut
compedio|21|compediu|compedit|compĕdĭo, is, ire, iui, itum : engrillonar, encadenar
compello|19|compul|compuls|compello, is, ere, puli, pulsum : menar, empaitar, empènyer
compendium|4|||compendĭum, i, n. :  guany, profit, estalvi, economia, (compendia, orum : camí més curt, drecera)
compenso|17|||compenso, as, are : compensar, equilibrar, obtenir en canvi, bescanviar
comperio|21|comper|compert|compĕrĭo, is, ire, peri, pertum : descobrir, esbrinar, assabentar-se
compesco|19|compescu||compesco, is, ere, pescui : retenir, tancar, reprimir, apaivagar
compes|5|comped||compes, edis, f. : (gral. pl.) grillons (per als peus)
competitor|5|competitor||compĕtītor, oris, m. : competidor, rival
competo|19|competi|competit|compĕto, is, ere, petivi (ii), petitum : encreuar-se, trobar-se (camins, línies), coincidir, convenir, correspondre
compilo|17|||compīlo, as, are : robar, saquejar, plagiar
compingo|19|compeg|compact|compingo, is, ere, pegi, pactum : 1. fabricar, bastir   2.  fixar, lligar
complaceo|18|complacu|complacit|complăcĕo, es, ere, cui (citus sum) : captivar, complaure, satisfer
complacitus|11|||complăcĭtus, a, um : agradable, clement
complector|26||complex|complector, eris, i, complexus sum : 1. abraçar, estrènyer, lligar, encerclar   2. comprendre, copsar, recordar  3. resumir, sintetitzar   4. associar, acollir, afavorir
compleo|18|compleu|complet|complĕo, es, ere,  pleui, pletum : omplir, emplenar 
complexus|9|||complexus, us, m. : abraçada, unió, vincle afectuós
complico|17|complicu|complicit|complĭco, as, are (ui) (itum) : doblegar, enrotllar, plegar
complodo|19|complos|complos|complōdo, is, ere, osi, osum : batre, picar de mans, aplaudir
comploratio|5|comploration||complōrātĭo, ionis, f. : lamentació, plany
comploro|17|||complōro, as, are : plorar, lamentar
complures|14|complur||complūres, ium : pl. diversos, un bon nombre de, molts
compono|19|composu|composit|compōno, is, ere, posui, positum : ajuntar, aplegar, disposar, bastir, arranjar, posar fi (compositus, a, um : preparat, disposat; arrenglerat)
comporto|17|||comporto, as, are : transportar, aplegar, acumular
composito|30|||compŏsĭtō, segons el pla convingut
compos|15|compot||compŏs, otis : dotat, satisfet en els desigs, afectat
comprecatio|5|comprecation||comprĕcātĭo, ionis, f. : pregària pública o col·lectiva a una divinitat
comprehendo|19|comprehend|comprehens|comprĕhendo, is, ere, prehendi, prehensum : 1. agafar, estrènyer  2. concebre  3. descobrir, comprendre.
comprendo|19|comprend|comprens|comprendo, is, ere, prehendi, prehensum : 1. agafar, estrènyer   2. concebre   3. descobrir, comprendre
compressio|5|compression||compressĭo, onis, f. : compressió, unió, repressió
compressius|30|||compressius, adv. : més breument, més concisament
comprimo|19|compress|compress|comprĭmo, is, ere, pressi, pressum : 1. comprimir, prémer, estrènyer, serrar, cloure  2. contenir, deturar  3. intimidar
comprobo|17|||comprŏbo, as, are : confirmar, comprovar, ratificar
comptus (2)|9|||comptus (2), us, m. : guarniment, pentinat
comptus|11|||comptus, a, um : guarnit, pentinat, polit, elegant
computatio|5|computation||compŭtātĭo, onis, f. : càlcul, compte
computo|17|||compŭto, as, are : calcular, comptar, fer comptes
conatus|9|||cōnātus, us, m. : esforç, afany, intent, empresa, temptativa
conbibo|19|||conbibo, is, ere : beure en companyia
concaedes|6|concaed||concaedes, ium, f. : barricada d'arbres talats
concastigo|17|||concastīgo, as, are : castigar severament
concauus|11|||concauus, a, um : concau, buit
concedo|19|concess|concess|concēdo, is, ere, cessi, cessum : 1.  retirar-se, anar-se'n  2.  concedir, abandonar, admetre, perdonar, renunciar a
concelebro|17|||concĕlēbro, as, are : celebrar, festejar
concelo|17|||concēlo, as, are : amagar
concentus|9|||concentus, us, m. : acord de veus o d'instruments, concert,  harmonia
conceptaculum|4|||conceptācŭlum, i, n. : receptacle, dipòsit, recipient
conceptio|5|conception||conceptĭo, ionis, f. : 1. concepció  2.  acció de rebre  3.  redacció, fòrmula jurídica
conceptus|9|||conceptus, us, m. : concepció, encesa, dipòsit, retenció
concerpo|19|concerps|concerpt|concerpo, is, ere, cerpi, cerptum : arrencar, esquinçar, esbocinar
concesso|17|||concesso, as, are : deixar, cessar, aturar-se
concessus|9|||concessus, us, m. : concessió, permís, consentiment
concha|0|||concha, ae, f. : conxa, perla, múrex (mol·lusc del qual s'extreu la propra), porpra, trompeta dels Tritons
conchis|6|conch||conchis, is, f. : mongeta, bajoca
conchylium|4|||conchylium, i, n. :  ostra, conquilla (del múrex, del qual s'extreu la porpra) 
concido|19|concid|concis|concīdo, is, ere, cidi, cisum : tallar, esbocinar, destruir
conciliabulum|4|||concĭlĭābŭlum, i, n. : lloc de reunió, (còmic) antre de perdició
conciliator|5|conciliator||concĭlĭātor, oris, m. : mediador, mitjancer, promotor
concilio|17|||concĭlĭo, as, are : unir, conciliar, atraure, proporcionar, procurar a algú la benevolència
concilium|4|||concĭlĭum, ii, n. : assemblea
concinnis|14|concinn||concinnis, e : ben arranjat, ben fet 
concinno|17|||concinno, as, are : preparar, arranjar, produir
concino|19|concinu||concĭno, is, ere, ui : cantar a cor; estar d'acord, acordar
concio (2)|5|concion||concio (2), ionis, f. (contio) : assemblea
concionor|24|||concionor, aris, ari : arengar, pronunciar un discurs, proclamar en una arenga
concio|21|conciu|concit|concĭo, is, ire, conciui, concitum : reunir, reclutar, posar en moviment
concipio|20|concep|concept|concĭpĭo, is, ere, cepi, ceptum : concebre, néixer, produir
conscisco|19|consciu|conscit|conscisco, is, ere, iui, itum : 1. decidir, decretar   2. executar una acció decidida, consciscere (sibi) mortem : matar-se voluntàriament
concitate|30|||concĭtātē, adv. : vivament, amb animació
concitatius|30|||concitatius, adv. : amb vehemència, amb passió
concitator|5|concitator||concĭtātor, oris, m. : instigador
concito|17|||concĭto, as, are : llançar amb força, excitar, suscitar, inflamar
conclamito|17|||conclāmĭto, as, are : cridar amb força
conclamo|17|||conclāmo, as, are : cridar junts, aclamar
conclaue|8|conclau||conclaue, is, n. : cambra que es tanca amb clau;  dormitori;  menjador
concludo|19|conclus|conclus|conclūdo, is, ere, clusi, clusum : tancar, concloure
concolor|15|concolor||concŏlor, oris : del mateix color
concordia|0|||concordĭa, ae, f. : 1. avinença, afinitat, acord entre persones  2.  harmonia de les coses.  Concordia, ae, f. : la deessa Concòrdia.  Concordia, ae, f. : Concòrdia (nom d'algunes ciutats).
concors|14|concord||concors, cordis : concordant, que està en harmonia
concredo|19|concredid|concredit|concrēdo, is, ere, credidi, creditum : confiar
concremo|17|||concrĕmo, as, are : cremar completament
concrepo|17|concrepu|concrepit|concrĕpo, as, are, pui, pitum : fer soroll
concresco|19|concreu|concret|concresco, is, ere, creui, cretum : endurir-se
concubia|0|||concubia, nox : una de les divisions de la nit entre els romans, el moment del primer son abans de mitjanit. 
concubina|0|||concŭbīna, ae, f. : concubina
concubinus|1|||concŭbīnus, i, m. : concubí
concubitus|9|||concŭbĭtus, us, m. : 1.  lloc on estirar-se per menjar  2.  acoblament (dels animals)
concubium|4|||concŭbĭum, ii, n. : coit
concumbo|19|concubu||concumbo, is, ere, cubui, cubitum : jeure amb, anar-se'n al llit (amb algú)
concupisco|19|concupiu,concup|concupit|concŭpisco, is, ere, cupiui, pitum : desitjar vivament, cobejar
concuro|17|||concūro, as, are : tenir bona cura de
concurro|19|concucurr||concurro, is, ere, curri, cursum : córrer juntament
concursio|5|concursion||concursĭo,  encontre, col·lisió, topada
concursus|9|||concursus, us, m. : concurrència, afluència
concustodio|21|concustodu||concustōdĭo, is, ire, ui, itum : guardar, custodiar amb cura
concutio|20|concuss|concuss|concŭtĭo, is, ere, cussi, cussum : sacsejar, sotragar, abatre
condeceo|18|||condeceo, es, ere : convenir, escaure's
condecoro|17|||condĕcŏro, as, are : ornar, decorar
condemno|17|||condemno, as, are : condemnar
condicio|5|condicion||condĭcĭo, onis, f. : condició, situació, estat
condico|19|condix|condict|condīco, is, ere, dixi, dictum : fixar un acord, notificar, convenir
condimentum|4|||condīmentum, i, n. : condiment
condio|21|condiu|condit|condĭo, is, ire, iui, itum : condimentar, amanir
condiscipulus|1|||condiscĭpŭlus, i, m. : condeixeble
conditorium|4|||condĭtōrĭum, ii, n. : fèretre, sepulcre, dipòsit
conditor|5|conditor||condītor, oris, m. : fundador
conditura|0|conditur||condītūra, ae, f. : procediment per conservar els aliments; condimentació
conditust|30|||conditust, = conditus est
condolesco|19|condolu||condŏlesco, is, ere, dolui, - : patir un dolor, fer-se mal
condono|17|||condōno, as, are : donar, regalar, oferir
condo|19|condid|condit|condo, is, ere, didi, ditum : amagar, tancar, enterrar (condere urbem : fundar una ciutat)
conducibilis|14|conducibil||condūcĭbĭlis, e : útil, profitós (conducibile, is, n. : l'interès general)
conduco|19|condux|conduct|condūco, is, ere, duxi, ductum : reunir, concentrar, aplegar;  llogar, prendre a sou, contractar;  ser útil, avantatjós.
conecto|19|conexu|conex|cōnecto, is, ere, nexui, nexum : lligar, unir, entrelligar
confabulor|24|||confābŭlor, aris, ari : conversar, enraonar
confarreatio|5|confarreation||confarrĕātĭo, ionis, f. : confarreació (un tipus de matrimoni entre romans)
confarreo|17|||confarrĕo, as, are : celebrar un matrimoni per confarreatio
confector|5|confector||confector, oris, m. : encarregat, el qui du a terme; destructor, matador (- ferarum = del bestiar)
confero|19|contul|conlat,collat|confĕro, fers, ferre, tuli, latum : 1.  portar de tot arreu a un lloc, reunir  2. dirigir, enfilar; me - : refugiar-se
confertus|11|||confertus, a, um : atapeït, amuntegat, ple
confessio|5|confession||confessĭo, ionis, f. : confessió, admissió reconeixement
confessus|11|||confessus, a, um : que confessa (la seva culpabilitat)
confestim|30|||confestim, adv. : al moment, de seguida
conficio|20|confec|confect|confĭcĭo, is, ere, feci, fectum : 1. fer (completament)    2. acabar, finalitzar, concloure   3. preparar  4. consumir, destruir   5. matar, debilitar, abatre
confidens|15|confident||confīdens, entis : confiat, animat, decidit
confidenter|30|||confīdenter, adv. : amb confiança, audaçment, amb desvergonyiment
confidentia|0|||confīdentĭa, ae, f. : confiança, seguretat
confido|19||confis|confīdo, is, ere, confisus sum : confiar, refiar-se
configo|19|config|confix|confīgo,   clavar, travessar 
confingo|19|confinx|confict|confingo, is, ere, finxi, fictum :  1. formar, construir   2. imaginar,  fingir
confinis|6|confin||confīnis, e : limítrof, fronterer, veí
confinium|4|||confīnĭum, ii, n. : límit, veïnatge, confí
confirmatio|5|confirmation||confirmātĭo, ionis, f. : afirmació, asseveració, confirmació
confirmo|17|||confirmo, as, are : enfortir, assegurar, confirmar
confiteor|25||confess|confĭtĕor, eris, eri, fessus sum : confessar
conflagro|17|||conflāgro, as, are : cremar-se, ser consumit per les flames
conflictor|24|||conflictor, aris, ari : lluitar contra
conflicto|17|||conflicto, as, are : topar contra, torbar, inquietar
conflictus|9|||conflictus, us, m. : xoc, lluita, combat
confligo|19|conflix|confkict|conflīgo, is, ere, flixi, flictum : combatre, confrontar, estar en conflicte
conflo|17|||conflo, as, are :  1. revifar, atiar (el foc, una guerra).   2. fondre (un metall, una estàtua), forjar; algun cop destruir.   3.  produir, causar, ocasionar.   4. aplegar, reunir, acumular. 
confluo|19|conflux||conflŭo, is, ere, fluxi, fluctum : fluir juntament, ajuntar les seves aigües, afluir, concórrer, anar en massa
confodio|20|confod|confoss|confŏdĭo, is, ere, fodi, fossum : cavar, travessar; afligir
confragosus|11|||confrăgōsus, a, um : aspre, abrupte
confrico|17|||confrĭco, as, are : fregar, refregar
confringo|19|confreg|confract|confringo, is, ere, fregi, fractum : trencar, rompre, esbotzar, enderrocar 
confugio|20|confug||confŭgĭo, is, ere : fugir, refugiar-se, recórrer (a algú)
confulgeo|18|||confulgĕo, es, ere : resplendir
confundo|19|confud|confus|confundo, is, ere, fudi, fusum : barrejar, confondre
confusio|5|confusion||confūsĭo, ionis, f. : barreja, confusió, desordre
confusus|11|||confūsus, a, um : desordenat, confús
congemo|19|congemu||congĕmo, is, ere, ui, - : gemegar (conjuntament o profundament), plorar, deplorar
congeries|10|||congĕrĭes, ei, f. : pila, munt, amuntegament
congero|19|congess|congest|congĕro, is, ere, gessi, gestum : amuntegar, arreplegar
conglobo|17|||conglŏbo, as, are : apilotar, arrodonir;  aplegar;  aglomerar, amassar
congredior|27||congress|congrĕdĭor, eris, i, essus sum :  1. anar a parlar, abordar algú, trobar-se, entrevistar   2. combatre, discutir, disputar
congrego|17|||congrĕgo, as, are :  tr.  - congregar, reunir, aplegar, ajuntar.
congressus|9|||congressus, us, m. : trobada
congruens|14|congruent||congrŭens, entis : convenient, just, conforme
congruo|19|||congrŭo, is, ere, ui : estar d'acord, concordar
coniectanea|4|||coniectanea, orum, n. pl. : conjectures
coniectaneum|4|||cf. coniectanea
coniecto|17|||coniecto, as, are : conjecturar
coniectura|0|||coniectura, ae, f. : conjectura (sobre algú o alguna cosa), suposició, previsió, judici, predicció
coniectus|9|||coniectus, us, m. : llançament, tret, acció de dirigir la mirada (cap a algú)
coniicio|20|coniec|coniect|coniicio, is, ere, ieci, iectum : disparar, ficar
conitor|26||conis|cōnītor, eris, i, nisus sum : fer grans esforços
coniueo|18|coniu||coniueo, es, ere, coniui : cloure o aclucar els ulls
coniugalis|14|coniugal||coniugalis, e : conjugal, relatiu al matrimoni
coniuga|0|||coniuga, ae, f. : esposa
coniugium|4|||coniugium, i, n. : unió, matrimoni, cònjuge (marit o muller)
coniugo|17|||coniugo, as, are : unir en matrimoni, casar
coniunctio|5|coniunction||coniunctio, ionis, f. : unió, llaç, vincle del matrimoni
coniunctiuus|11|||coniunctiuus, a, um : que lliga, que vincula ; - modus : el subjuntiu
coniungo|19|coniunx|coniunct|coniungo, is, ere, iunxi, iunctum : lligar, unir (per llaços familiars o d'amistat), aplegar
coniunx|5|coniug||coniunx, iugis, f. : esposa
coniuratio|5|coniuration||coniuratio, onis, f. : jurament en comú (fet pels soldats romans); conspiració; complot
coniuratus|1|||coniuratus, i, m. : conjurat, conspirador
coniuro|17|||coniuro, as, are :  jurar en comú; conjurar, conspirar
coniux|5|coniug||coniux, iugis, m. o f. : esposa, muller, espòs, marit
conlabor|26||conlaps|conlabor, erie, i, lapsus sum : caure (a la vegada), ensorrar-se, caure als peus d'algú
conlacrimo|17|||conlacrimo, as, are : plorar junts
conlatio|5|conlation||conlatio, ionis, f. : 1. reunió, trobada   2. comparació, confrontació
conlaudo|17|||conlaudo, as, are : omplir d'afalacs
conlega|0|||conlega, ae, m. : col·lega
conlegium|4|||conlegium, i, n. :  1. el fet d'ésser col·lega, la comunitat de funcions.  2. el col·legi, l'associació, el cos, la companyia, la confreria.
conleuo|17|conleu||conleuo, as, are : allisar
conligo|17|||conligo, as, are : lligar, unir, relligar
conlocare|17|||cf. col·locar
conlocatio|5|conlocation||conlocatio, ionis, f. : posició, disposició
conloco|17|||conloco, as, are : posar, col·locar
conloquium|4|||conloquium, i, n. : col·loqui, entrevista, conversa
conloquor|26||conlocut|conloquor, eris, i, locutus sum : conversar, enraonar
conlustro|17|||conlustro, as, are : il·luminar vivament; recórrer (amb la mirada), guaitar, contemplar
conluuies|10|||conluuies, ei, f. : immundícia; confusió, caos
connecto|19|connexu|connex|connecto, is, ere, nexui, nexum : lligar, ajuntar
connubium|4|||connūbĭum, i, n. : el matrimoni, dret de matrimoni
conor|24|||cōnor, aris, ari : esforçar-se, escarrassar-se; preparar-se, disposar-se; iniciar
conparatio|5|conparation||conparatio, ionis, f. : comparació
conparo|17|||conparo, as, are :  1. aparellar, preparar   2. procurar, proveïr   3. disposar, establir
conpellatus|11|||conpellatus, a, um : participi perfet de conpellare : adreçar la paraula a algú;  empaitar, reduir
conpello|19|conpul|conpuls|conpello, is, ere, puli, pulsum : menar, aplegar (bestiar);  impel·lir, obligar, forçar, empènyer
conperio|21|conper|conpert|conperio, is, ire, peri, pertum : descobrir, trobar, considerar
conpesco|19|conpescu||conpesco, is, ere, pescui : retenir, reprimir, aturar
conpeto|19|conpeti|conpetit|conpeto, is, ere, petivi (ii), petitum : trobar-se en un mateix punt, coincidir; convenir, acordar-se conplectorconpleo|18|conpleu|complet|conpleo, es, ere : omplir
conplexus|9|||conplexus, us, m. : abraçada
conplures|14|conplur||cf. complures
conpono|19|conposu|conposit|conpono, is, ere, posui, positum : posar junts, disposar, enterrar (compositus, a, um : disposat, preparat; arranjat)
conprehendo|19|conprehend|conprehens|conprehendo, is, ere, prehendi, prehensum : agafar, estrènyer, empresonar, comprendre
conprendo|19|conprend|conprens|conprendo, is, ere, prehendi, prehensum : agafar, prendre, comprendre
conprimo|19|conpress|conpress|conprimo, is, ere, pressi, pressum : comprimir, prémer; mantenir ocult; aturar
conquasso|17|||conquasso, as, are : secouer fortement, briser, casser;  sotragar, sacsejar
conqueror|26||conquest|conquĕror, eris, eri, questus sum : deplorar
conquiesco|19|conquieu|conquiet|conquĭesco, is, ere, quieui, quietum : reposar
conquiro|19|conquisiu|conquisit|conquīro, is, ere, quisiui, quisitum : cercar, recollir, reclutar
conrumpo|19|conrup|conrupt|conrumpo, is, ere, rupi, ruptum  : 1.  destruir, anihilar   2. subornar, corrompre
consaluto|17|||consălūto, as, are : saludar, aclamar
consanguineus|11|||consanguĭnĕus, a, um : de la mateixa sang, consanguini
consaucio|17|||consaucĭo, as, are : ferir greument
consauio|17|||consauio, as, are (or, aris, ari) : besar, cobrir de petons
consceleratus|11|||conscĕlĕrātus, a, um : tacar, sollar amb un crim, deshonrar
conscendo|19|conscend|conscens|conscendo, is, ere, scendi, scensum : pujar (-navem = embarcar)
conscientia|0|||conscĭentĭa, ae, f. : coneixement exacte i profund, confidència
conscisco|19|consciu,consci|conscit|conscisco, is, ere, consci(u)i, itum : decidir, escollir decididament (sibi - : decidir-se a)
conscius|11|||conscĭus, a, um : 1.  testimoni, confident, còmplice.  2.  que té la consciència de, conscient de.  3. que se sent culpable
conscribo|19|conscrips|conscript|conscrībo, is, ere, scripsi, scriptum : compondre, redactar 
conscriptus|11|||conscriptus, a, um : 1. allistat, inscrit.  2. descrit, escrit, compost; marcat, dibuixat.  3.  Estipulat, convingut, signat.  - (patres) conscripti, orum, m. : els senadors, els pares conscrits (inscrits junts a la llista de senadors).
consecro|17|||consēcro, as, are : consagrar, reconèixer com a sagrat
consenesco|19|consenu||consĕnesco, is, ere, nui, - : envellir, llanguir
consensio|5|consension||consensĭo, ionis, f. : acord, consentiment
consensus|9|||consensus, us, m. : acord, unanimitat
consentaneus|11|||consentānĕus, a, um : d'acord amb, conforme amb, convenient, conseqüent
consentio|21|consens|consens|consentĭo, is, ire, sensi, sensum : estar d'acord
consequia|0|||consĕquĭa, ae, f. : la continuació (consequius, a, um : que segueix
consequor|26||consecut|consĕquor, eris, i, cutus sum : 1. seguir   2. perseguir, cercar   3. aconseguir, obtenir
consero (2)|19|conseu|consit|consero (2), is, ere, seui, situm : sembrar, plantar
consero|19|conseru|consert|consĕro, is, ere, erui, ertum :  enllaçar, estrènyer, ajuntar (manus = disputar-se)
conseruatio|5|conseruation||conseruatio, ionis, f. : acció de conservar, conservació, salvació
conseruo|17|||conseruo, as, are : preservar, conservar
considero|17|consider||consīdĕro, as, are : considerar, examinar atentament
consido|19|consed|consess|consīdo, is, ere, sedi, sessum : asseure's, detenir-se, instal·lar-se
consigno|17|||consigno, as, are : segellar, signar (un contracte matrimonial)
consiliator|5|consiliator||consĭlĭātor, oris, m. : conseller
consiliatrix|5|consiliatric||consĭlĭātrix, icis, f. : consellera
consilium|4|||consĭlĭum, ii, n. :  1. deliberació, consulta    2. consell, assemblea    3.  projecte, pla  4. parer, opinió   5. seny, prudència
consimilis|14|consimil||consĭmĭlis, e : semblant del tot
consisto|19|constit||consisto, is, ere, stiti : establir-se, col·locar-se 
consobrinus|1|||consōbrīnus, i, m. : el cosí germà (per part de mare)
consocio|17|||consŏcĭo, as, are : associar, ajuntar, concertar amb
consolabilis|14|consolabil||consōlābĭlis, e : consolable
consolor|24|||consōlor, aris, ari : consolar, conhortar, confortar
consono|17|consonu|consonit|consŏno, as, are, sonui, sonitum : sonar alhora, ressonar, estar en harmonia o d'acord
consonus|11|||consŏnus, a, um : harmoniós, conforme, convenient
consopio|21|consopiu|consopit|consōpĭo, is, ire, iui, itum : adormir, atordir
consors|15|consort||consors, ortis : participant, que té en comú, copropietari
consortium|4|||consortĭum, i, n. : associació
conspectus|9|||conspectus, us, m. : vista, esguard, mirada
conspiciendus|11|||conspĭcĭendus, a, um : notable
conspicio|20|conspex|conspect|conspĭcĭo, is, ere, spexi, spectum : mirar, considerar, observar
conspicor|24|||conspĭcor, aris, ari : contemplar, veure
conspicuus|11|||conspĭcŭus, a, um : visible, remarcable
conspiratio|5|conspiration||conspīrātĭo, ionis, f. : 1. acord, unió    2. la conspiració, complot
conspiratus|1|||conspīrātus, i, m. : conjurat, conspirador
conspiro|17|||conspīro, as, are : conspirar
conspondeo|18|conspond|conspons|conspondĕo, es, er, di, sum : comprometre's mútuament 
constans|15|constant||constans, antis : ferm, estable, resolut, perseverant
constanter|30|||constanter, adv. : amb constància, amb fermesa; d'una manera contínua, invariablement
constantia|0|||constantĭa, ae, f. : regularitat, constància; fermesa, integritat; coherència, congruència
consternatio|5|consternation||consternātĭo, ionis, f. : torbament, confusió; avalot, motí
consterno (2)|19|constrau|constrat|consterno (2), is, ere, aui, atum : cobrir, omplir; abatre, fer caure
consterno|17|||consterno, as, are : esverar, espantar, esfereïr
constituo|19|constitu|constitut|constĭtŭo, is, ere, tui, tutum :  1. situar.   2. establir, disposar (les tropes, una flota).  3.  construir, fundar, establir, instituir, aixecar, assegurar.   4. regular, organitzar.  5.  fixar, assignar, atribuir, definir, determinar, demostrar.   6. acordar, assenyalar; citar-se amb, tenir una cita.  7. resoldre, decidir, decidir-se a .
constitutio|5|constitution||constĭtūtĭo, ionis, f. : 1.  condició, naturalesa, posició, situació  2.  definició   3.  disposició legal, constitució
constitutum|4|||constĭtūtum, i, n. : conveni, acord, cita
consto|17|constit||consto, as, are : 1. estar quiet, estar immòbil, mantenir-se, existir. 2. aplegar-se, estar d'acord, acordar; impers. constat + inf. :  és evident, és clar; constare ex : estar compost de
constrepo|19|constrepu|constrepit|constrĕpo, is, ere, ui, itum : fer un fort soroll, fer ressonar
constringo|19||constrict|constringo, is, ere, strinxi, strictum : estrènyer, mantenir unit, reprimir
construo|19|construx|construct|constrŭo, is, ere, struxi, structum : amuntegar, acumular, aliniar, construir, edificar
constuprator|5|constuprator||constūprātor, oris, m. : violador
constupro|17|||constūpro, as, are : violar, deshonrar 
consuesco|19|consu,consueu|consuet|consŭesco, is, ere, sueui, suetum : acostumar habituar-se a
consuetudo|5|consuetudin||consŭētūdo, dinis, f. : 1. costum, ús, hàbit.   2. tracte freqüent, familiaritat, intimitat   3. ús lingüístic, llengua corrent
consularis|14|consular||consŭlāris, e : consular
consulatus|9|||consŭlātus, us, m. : consolat, dignitat o funció de cònsol
consulo|19|consulu|consult|consŭlo, is, ere, sului, sultum : 1.  deliberar, prendre mesures, tenir cura de, vetllar per   2.  consultar
consultatio|5|consultation||consultātĭo, ionis, f. : deliberació, debat, consulta
consultor|5|consultor||consultor, oris, m. : qui demana consell, consultant
consulto|17|||consulto, as, are : deliberar, consultar, interrogar
consultum|4|||consultum, i, n. : decret, deliberació, mesura; senatus - : decret del senat
consul|5|consul||consul, is, m. : cònsol
consummatio|5|consummation||consummātĭo, ionis, f. : 1. acumulació.    2. acompliment, conclusió, realització
consummo|17|||consummo, as, are : 1. comptar   2. acomplir, acabar
consumo|19|consumps|consumpt|consūmo, is, ere, sumpsi, sumptum : 1. gastar, invertir   2. consumir, esgotar   3. esmerçar, destruir, 
consuo|19||consut|consŭo, is, ere, sui, sutum : cosir, ordir, tramar
consurgo|19|consurrex|consurrect|consurgo, is, ere, surrexi, surrectum : aixecar-se, alçar-se, dreçar-se, estirar-se
contabesco|19|contabu||contābesco, is, ere, bui, - : aprimar-se, consumir-se, morir
contactus|9|||contactus, us, m. : contacte, contagi
contagio|5|contagion||contāgĭo, ionis, f. : contacte, relació, unió, influència
contagium|4|||contāgĭum, i, n. : contacte, contagi, influència
contamino|17|||contāmĭno, as, are : corrompre, contaminar
contego|19|conteg|contect|contĕgo, is, ere, tegi, tectum : cobrir, amagar, dissimular
contemno|19|contemps|contempt|contemno, is, ere, tempsi, temptum : tr. - menystenir, creure indigne, desafiar, resistir
contemplatio|5|contemplation||contemplātĭo, ionis, f. : mirada, contemplació, examen, consideració
contemplator|5|contemplator||contemplātor, oris, m. : contemplador, observador
contemplor|24|||contemplor, aris, ari : mirar atentament, contemplar
contemplo|17|||contemplo, as, are : contemplar
contemptio|5|contemption||contemptĭo, ionis, f. : menyspreu
contemptor|5|contemptor||contemptor, oris, m. : menyspreador
contemptus|9|||contemptus, us, m. : menyspreu
contendo|19|contend|content|contendo, is, ere, tendi, tentum : 1. tibar, tensar, disparar, llançar  2. esforçar-se a, tendir a, pretendre   3.  lluitar, rivalitzar    4. comparar
contente|30|||contentē, adv. : amb esforç, amb rigor, amb vehemència
contentio|5|contention||contentĭo, onis, f. : esforç, lluita, rivalitat, conflicte, tensió, comparació
contentus|11|||contentus, a, um : (pp de contineo) content, satisfet; (pp de contendo) tens, estirat, tibat, ocupat
conterminus|11|||contermĭnus, a, um : contigu, limítrof, fronterer
contero|19|contriu|contrit|contĕro, is, ere, triui, tritum : esmicolar, gastar, esgotar; (tempus -) passar el temps;  (en passiva) consagrar-se
contestatio|5|contestation||contestātĭo, ionis, f. : declaració formal dels testimonis, atestat, 
contextus|9|||contextus, us, m. : nexe, lligam, unió
conticeo|18|conticu||contĭcĕo, es, ere, ui, - : callar, emmudir
contiguus|11|||contĭgŭus, a, um : veí, contigu, a l'abast
continenter|30|||contĭnenter, adv. : contínuament, sense interrupció, sòbriament
continentia|0|||contĭnentĭa, ae, f. : continència, moderació, domini d'un mateix
contineo|18|continu|content|contĭnĕo, es, ere, tinui, tentum : contenir, mantenir, conservar
contingo|19|contig|contact|contingo, is, ere, tigi, tactum : tocar, assolir, ser veí, estar en contacte; contingit + dat (v. int): succeeix, pertoca
continor|24|||continor, aris, ari : trobar-se a
continuatio|5|continuation||contĭnŭātĭo, ionis, f. : successió ininterrompuda, continuació, continuïtat
continuatus|11|||continuatus, a, um : continu, consecutiu, ininterromput
continuo (2)|17|||continuo (2), as, are : continuar, perllongar, succeir
continuo|30|||contĭnŭō, adv. : sense interrupció, contínuament; a l'instant
continuus|11|||contĭnŭus, a, um : continu (en l'espai i en el temps);  (fig.) ininterromput
contionabundus|11|||contĭōnābundus, a, um : que arenga, que diu en les seves arengues
contionor|24|||contĭōnor, aris, ari : parlar en públic, pronunciar un discurs; reunir-se, assistir a una assemblea
contio|5|contion||contĭo, onis, f. : tribuna, assemblea (no legislativa) del poble o de l'exèrcit convocada per un magistrat,  discurs davant d'una assemblea
contono|17|||contono, impersonal : contonat = trona fortament
contorqueo|18|contors|contort|contorquĕo, es, ere, torsi, tortum : tòrcer, entortolligar, llançar, disparar
contractus|11|||contractus, a, um : estret, prim, recollit, moderat, recollit
contraho|19|contrax|contract|contrăho, is, ere, traxi, tractum :  1. arronsar, encongir   2. escurçar, reduir   3. aplegar, reunir, 4. causar, provocar   5. arranjar concertar
contrarie|30|||contrārĭē, adv. : contràriament, al contrari
contrarius|11|||contrārĭus, a, um : contrari, oposat
contra|30|||contrā, adv : davant, enfront de, al contrari; prep + acc : contra
contremesco|19|contremu||contremesco, is, ere, mui, - : començar a tremolar, esgarrifar-se
controuersia|0|||controuersia, ae, f. : controvèrsia, la discussió;  plet, litigi
contubernalis|6|contubernal||contŭbernālis, is, camarada, company
contubernium|4|||contŭbernĭum, i, n. : companyonia dels soldats, camaraderia, intimitat; tracte, cohabitació, contuberni (mena de matrimoni entre esclaus o entre lliures i esclaus); tenda comuna (de soldats), allotjament comú (d'esclaus)
contueor|25||contuit|contŭĕor, eris, eri, tuitus sum : observar, contemplar, examinar
contumacia|0|||contŭmācĭa, ae, f. : contumàcia, tossuderia, obstinació, esperit d'independència
contumax|15|contumac||contŭmax, acis : tossut, obstinat; tenaç, inflexible, constant; recalcitrant, rebel
contumelia|0|||contŭmēlĭa, ae, f. : ultratge, reprovació, injúria
contumeliose|30|||contŭmēlĭōsē, adv. : insolentment, amb ultratge
contumeliosus|11|||contŭmēlĭōsus, a, um : denigrant, ultratjós
contumulo|17|||contŭmŭlo, as, are : enterrar
contundo|19|contud|contus|contundo, is, ere, tudi, tusum : estovar a base de cops, esclafar, abatre
conturbatus|11|||conturbātus, a, um : abatut
conturbo|17|||conturbo, as, are : torbar, alterar, desordenar
contus|1|||contus, i, m. : perxa, pica, llança
conualesco|19|conualu||conualesco, is, ere, ualui : refer-se, guarir-se; créixer, augmentar
conuallis|6|conuall||conuallis, is, f. : fondalada, vall fonda o encaixonada
conubium|4|||cōnūbĭum, i, n. : matrimoni, dret de matrimoni
conuector|5|conuector||conuector, oris, m. : company de viatge
conuello|19|conuuls|conuuls|conuello, is, ere, uulsi, uulsum : arrencar, excavar, enderrocar, commoure
conuena|0|||conuena, ae, m.:  qui es troba, qui es reuneix  (convenae, arum : estrangers, fugitius, aventurers)
conuenio|21|conuen|conuent|conuenio, is, ire, ueni, uentum : 1.  acudir conjuntament, reunir-se, aplegar-se   2.  convenir, adaptar-se   3. estar d'acord, entendre's   4.  conuenit : convé, és lògic   5. (jur.) -in manu : passar a la jurisdicció del marit, casar-se
conuenticius|11|||conuenticius, a, um : trobat casualment, ocasional
conuentus|9|||conuentus, us, m. : assemblea, reunió, ceremònia, sessió judicial;  colònia romana
conuersatio|5|conuersation||conuersatio, ionis, f. : ús freqüent de quelcom, comerç, tracte, familiaritat
conuerto|19|conuert|conuers,conuors|conuerto, is, ere, uerti, uersum : girar, fer voltar; se conuertere : convertir-se en
conuexus|11|||conuexus, a, um : convex, arrodonit, enclotat, inclinat
conuicium|4|||conuicium, i, n. : cridòria, terrabastall, crit de desaprovació, improperi, injúria, retret
conuictor|5|conuictor||conuictor, oris, m. : comensal, company de taula
conuictus|9|||conuictus, us, m. : convivència, vida comuna; banquet
conuinco|19||conuict|conuinco, is, ere, uici, uictum : véncer totalment, confondre l'adversari, convèncer, probar la culpabilitat
conuiualis|14|conuiual||conuiualis, e : de banquet
conuiua|0|||conuiua, ae, m. ou f. : comensal, convidat
conuiuium|4|||conuiuium, ii, n. : banquet, festí, convit
conuoco|17|||conuoco, as, are : convocar
conuolo|17|||conuolo, as, are : acudir volant, aplegar-se de pressa
conuomo|19|conuomu|conuomit|conuomo, is, ere, ui, itum : vomitar sobre
conus|1|||cōnus, i, m. : con, punta de casccône
conuulnero|17|||conuulnero, as, are : ferir greument
cooperio|21|cooperu|coopert|cŏŏpĕrĭo, is, ire, perui, pertum : cobrir del tot, aclaparar
coopto|17|||cŏopto, as, are : admetre, elegir, escollir
coorior|28||coort|cŏŏrĭor, iris, iri, ortus sum : aparèixer, originar-se, sorgir
coperculum|4|||coperculum, i, n. : tapadora
copia|0|||cōpĭa, ae, f. : abundància, possibilitat, facultat; (pl.) riqueses, tropes
copiosissime|30|||copiosissime, adv. : amb molta eloqüència
copiosus|11|||cōpĭōsus, a, um : ric
copo|5|copon||cōpo, onis, m. : comerciant, marxant; taverner, hostaler
copula|0|||cōpŭla, ae, f. : lligam, cadena, unió
copulo|17|||cōpŭlo, as, are : lligar, ajuntar, unir
coquo|19||coct|cŏquo, is, ere, coxi, coctum : coure
coquus|1|||cŏquus, i, m. : cuiner
corollarium|4|||cŏrollārĭum, i, n. : corona, present, gratificació
coram|30|||cōram, prep. i adv. : davant, públicament
corbis|6|corb||corbis, is, m. : cabàs, cistell
corcodillus|1|||corcodillus, i, m. : cocodril
corcodilus|1|||corcŏdīlus, i, m. : cocodril
cordatus|11|||cordātus, a, um : assenyat, intel·ligent
cordolium|4|||cordŏlĭum, i, n. : pena del cor
corium|4|||cŏrĭum, i, n. : pell (dels animals, de l'home); cuir
corneus|11|||cornĕus, a, um : corni, de corn; sanguinyol (arbre)
cornicen|5|cornicin||cornĭcen, inis, m. : tocador de corn
corniger|12|cornig||cornĭger, era, erum : que té banyes, cornut
cornix|5|cornic||cornix, nicis, f. : cornella
cornum|4|||cornum, i, n. : fruit i fruita del sanguinyol; javelina
cornus|9|||cornus, us, n. : banya;  ala d'una línia de batalla
cornu|9|corn||cornū, us, n. : banya;  ala d'una línia de batalla
corollarium|4|||cŏrollārĭum, i, n. : present, gratificació
corolla|0|||cŏrolla, ae, f. :corona
coronarius|11||coronari|cŏrōnārĭus, a, um : per a la corona
corona|0|||cŏrōna, ae, f. : corona; cordó de tropes, línia de soldats
corono|17|||cŏrōno, as, are : coronar
corporalis|14|corporal||corpŏrālis, e : corporal
corpus|7|corpor||corpus, oris, n. : cos
corrigo|19|correx||corrĭgo, is, ere, rexi, rectum : aixercar, dreçar; corregir, rectificar
corripio|20|corripu|corrept|corrĭpĭo, is, ere, ripui, reptum : agafar, prendre; apoderar-se de
corriuo|17|||corriuo, as, are : canalitzar, embassar, desviar les aigües cap a un mateix lloc
corroboro|17|||corrōbŏro, as, are : reforçar, enrobustir
corrogo|17|||corrŏgo, as, are : convidar a la vegada; sol·licitar amb insistència
corrugo|17|||corrūgo, as, are : corrugar, arrugar
corrumpo|19|corrup|corrupt|corrumpo, is, ere, rupi, ruptum : 1. destruir, malmetre, arruïnar.   2. corrompre, infectar, podrir, deteriorar; alterar, falsificar  3. corrompre, pervertir, seduir, subornar
corruo|19|corru||corrŭo, is, ere, corrui, - : desplomar-se, fracassar
corruptela|0|||corruptēla, ae, f. : corrupció, seducció
corruptio|5|corruption||corruptĭo, ionis, f. : corrupció, seducció, suborn
corruptor|5|corruptor||corruptor, oris, m. : corruptor, seductor
cortex|5|cortic||cortex, icis, f. : closca, escorça, suro, pell, pellofa
corusco|17|||cŏrusco, as, are : agitar, brandar, moure ràpidament; brillar, centellejar; llançar
coruscus|11|||cŏruscus, a, um : agitat, vibrant; brillant
coruus|1|||coruus, i, m. : corb
cor|7|cord||cor, cordis, n. : cor
coss|30|||coss, inv. : abreujament per consules o consulibus
costa|0|||costa, ae, f. : costella, costellam, flanc, costat
cos|5|cot||cōs, cotis, f. : pedra esmoladora, mola
cotidianus|11|||cōtīdĭānus, a, um : quotidià
cotidie|30|||cŏtīdĭē, inv. : (et quo-) cada dia, diàriament
cottana|0|||cottăna, ae, f. : figues petites (de Síria)
cottidiano|30|||cottīdĭāno, adv. : quotidianament
cottidianus|11|||cottīdĭānus, a, um : diari, quotidià, habitual
cottidie|30|||cottīdĭē, adv. : cada dia, diàriament
coturnix|5|coturnic||cōturnix, icis, f. : guatlla
coxendix|5|coxendic||coxendix, icis, f. : maluc, anca, cuixa
crabro|5|crabron||crābro, onis, m. : borinot
crapula|0|||crāpŭla, ae, f. : resina aromàtica (que es mesclava amb el vi); cràpula, borratxera, ressaca
crasse|-1|||crassē, adv. : amb una capa espessa, espessament; d'una manera basta, sense art
crassitudo|5|crassitudin||crassĭtūdo, dinis, f. : espessor, gruix
crassus|11|||crassus, a, um : gras, gros, bast, rude, groller  (Crassus, i, m. : Cras)
crastinus|11|||crastĭnus, a, um : de demà (crastinum, i, n. : l'endemà)
cras|30|||crās, inv. : demà
cratis|6|crat||crātis, is, f. : canyís, reixat, encanyissat
creator|5|creator||crĕātor, oris, m. : creador, fundador
creberrime|30|||creberrime, adv. : amb molta freqüència
creber|13|||crēber, bra, brum : abundant, ric, copiós, freqüent; (pl.) nombrosos, nombroses, molts
crebresco|19|crebu||crēbresco, is, ere, crebui, - : incrementar, repetir-se, propagar-se
crebrior|15|crebrior||crebrior, oris : més freqüent
crebri|13|||crebri, ae, a : nombrosos, nombroses, molts
crebro|30|||crēbrō, adv. : sovint, amb freqüència
credibilior|15|credibilior||credibilior, ioris : comparatiu de credibilis, e : creïble, versemblant, probable
credibilis|14|credibil||crēdĭbĭlis, e : creïble
creditast|30|||creditast, inv. : = credita est
creditor|5|creditor||crēdĭtor, oris, m. : creditor
credo|19|credid|credit|crēdo, is, ere, didi, ditum :   1. confiar, encomanar, lliurar   2. fiar-se, refiar-se, tenir confiança.   3. tenir per verdader, creure    4. creure, pensar, considerar
credulitas|5|credulitat||crēdŭlĭtas, atis, f. : la credulitat
credulus|11|||crēdŭlus, a, um : credul, que creu fàcilment, refiat, confiat, segur
cremo|17|||crĕmo, as, are : cremar, incinerar
creo|17|||crĕo, as, are : 1.  créar, engendrar, produir 2.  elegir, nomenar
crepida|0|||crĕpĭda, ae, f. : sandàlia
crepido|5|crepidin||crĕpīdo, inis, f. : base, sòcol, pedestal, terraplè, mur de contenció; escullera, moll
crepito|17|||crĕpĭto, as, are : crepitar, espetegar, cruixir, fer soroll
crepitus|9|||crĕpĭtus, us, m. : soroll sec, espetec
crepo|17|crepu|crepit|crĕpo, is, ere, ui, itum : ressonar, espetegar, cruixir, crepitar; fer sonar, fer soroll; repetir sense parar
crepusculum|4|||crĕpuscŭlum, i, n. : crepuscle vespertí
cresco|19|creu|cret|cresco, is, ere, creui, cretum : créixer
creta|0|||crēta, ae, f. : creta, argila, guix
cretosus|11|||crētōsus, a, um : argilós
crimen|7|crimin||crīmen, inis, n. : acusació, inculpació, pretext, falta, crim
criminatio|5|crimination||crīmĭnātĭo, ionis, f. : acusació, incriminació, calúmnia
criminor|24|||crīmĭnor, aris, ari, atus sum : incriminar, acusar calumniant
criminosus|11|||crīmĭnōsus, a, um : acusatori, difamatori, agressiu, calumniós
crinis|6|crin||crīnis, is, m. : cabell, cabellera, cua
crinitus|11|||crīnītus, a, um : cabellut, de llarga cabellera
croceus|11|||crŏcĕus, a, um : de safrà, de color safrà, groc, daurat
crocodilus|1|||crŏcŏdīlus, i, m. : cocodril
cruciatus|9|||crŭcĭātus, us, m. : tortura, suplici, turment
crucio|17|||crŭcĭo, as, are : turmentar, torturar; sofrir tortura
crudelis|14|crudel||crūdēlis, e : cruel
crudelitas|5|crudelitat||crūdēlĭtas, atis, f. : crueltat, duresa, inhumanitat.
crudus|11|||crūdus, a, um : sagnant, cru;  no digerit, no assimilat; encara no madur, encara fresc, encara verd; cruel, 
cruento|17|||crŭento, as, are : ensagnar, tacar amb sang, fer sagnar, ferir
cruentus|11|||crŭentus, a, um : ensagnat, sangonós, sagnant, cruent
crumina|0|||crŭmīna, ae, f. : morral, sarró; portamonedes
cruor|5|cruor||crŭor, oris, m. : sang
crustallum|4|||crustallum, i, n. : gel, glaç, cristall; copa de cristall
crustularius|1|||crustŭlārĭus, i, m. : confiter, pastisser
crustulum|4|||crustŭlum, i, n. : pastisset, confit
crustum|4|||crustum, i, n. : pastís
crus|7|crur||crūs, cruris, n. : cama
crux|5|cruc||crux, crucis, f. : creu
crystallinum|4|||crystallĭnum, i, n. : atuell de cristall
cubicularis|14|cubicular||cŭbĭcŭlāris, e : de dormitori, de cambra
cubicularius|1|||cŭbĭcŭlārĭus, ii, m. : servent de dormitori
cubiculum|4|||cŭbĭcŭlum, i, n. : dormitori
cubilaris|14|cubilar||cubilaris, e : de dormitori
cubile|8|cubil||cŭbīle, is, n. : jaç, llit
cubito|17|||cŭbĭto, as, are : estirar-se sovint, estar ajegut
cubitum|4|||cŭbĭtum, i, n. : colze; colzada (mesura equivalent a 44 cm)
cubitus|1|||cŭbĭtus, i, m. : colze
cubo|17|cubu|cubit|cŭbo, as, are : estirar-se sovint, estar ajegut
cucullus|1|||cŭcullus, i, m : caputxa 
cuculus|1|||cŭcūlus, i, m : cucut; ximple, neci
cucurbita|0|||cŭcurbĭta, ae, f. : carabassa
cuias|5|cuiat||cuias, atis : de quin país? de quin origen?
cuilibet|30|||cuilibet, datiu de quilibet : qualsevol
cuiuscumque|30|||cuiuscumque, genitiu de quicumque : qualsevol que
cuius|30|||cuius,  1.  Gen. sing. del pronom relatiu    2. gen. sing. del pronom interrogatiu  3. fals relatiu = et eius   4. darrere si, nisi, ne, num = et alicuius
cui|30|||cui, 4 possibilitats : 1.  datiu singular del pronom relatiu : a qui, per a qui  2.  datiu singular de l'interrogatiu : a qui?  a quin?  3.  fals relatiu = et ei    4. darrere si, nisi, ne num = alicui
culcita|0|||culcĭta, ae, f. : matalàs, coixí
culex|5|culic||culex, icis, m. : mosquit
culleus|1|||cullĕus, i, m. : odre, bot (per al vi, etc.)
culmen|7|culmin||culmen, inis, n. : cim, cimadal, pinacle
culmus|1|||culmus, i, m. : tija, palla, sostre de palla
culpa|0|||culpa, ae, f. : falta
culpo|17|||culpo, as, are : culpar, acusar, blasmar
cultellus|1|||cultellus, i, m. : ganivet petit
culter|3|||culter, tri, m. : ganivet
cultor|5|cultor||cultor, oris, m. : cultivador, conreador, habitant, protector, amic
cultus (2)|11|||cultus (2), a, um : cultivat, conreat, ben ornamentat
cultus|9|||cultus, us, m. :   1.  cultiu, conreu, agricultura; le travail du laboureur, le labour, le labourage; cura, manteniment.   2. formació, educació, cultura.   3. culte, devoció (als déus), testimonis de respecte (al rei), honors.   4.  gènere de vida, formació educació, cultura; refinament, luxe.   5. aparença, aspecte, estil, habillament, elegància, ornament.
cumba|0|||cumba, ae, f. : barca
cuminum|4|||cŭmīnum, i, n. : comí
cumulate|30|||cŭmŭlātē, adv. : plenament, amb abundància
cumulo|17|||cŭmŭlo, as, are : amuntegar, acumular, augmentar, omplir, coronar
cumulus|1|||cŭmŭlus, i, m. : pila, munt, cúmul, coronament, súmmum
cum|30|||cum, inv. : 1. (Prep. + abl.) amb    2. (conj. + ind.) quan, en el moment que, cada cop que; fins i tot quan   3. (conj. + subj.)  ja que, puix que, atès que, encara que; (valor temporal causal) quan + verb en indicatiu, gerundi,  com + verb en subjuntiu
cunabula|4|||cūnābŭla, orum, n. : bressol, niu, lloc de naixement
cunabulum|4|||cf. incunabula
cunae|0|||cūnae, arum, f. : bressol, primera infantesa
cuna|0|||cūna, arum, f. : bressol, primera infantesa
cunctabundus|11|||cunctābundus, a, um : vacil·lant
cunctanter|29|||cunctanter, adv. : lentament, amb vacil·lació o dubte
cunctantius|30|||cunctantius, adv. : comparatiu de cunctanter : lentament, amb dubte o vacil·lació
cunctatio|5|cunctation||cunctātĭo, ionis, f. : dubte, vacil·lació
cuncti|11|||cuncti, ae, a : tots en massa
cunctor|24||cunctat|cunctor, aris, ari : tardar, entretenir-se, quedar-se enrere; vacil·lar; detenir-se, entretenir-se, aturar-se.
cunctus|11|||cunctus, ae, a : tot sencer, tot junt
cuneatim|30|||cŭnĕātim, adv. : en tascó, en columnes tancades
cuneus|1|||cŭnĕus, i, m. : tascó, falca; formació de combat en forma de triangle
cunnus|1|||cunnus, i, m. : con
cupidissime|30|||cupidissime, adv. : amb molta ambició
cupiditas|5|cupiditat||cŭpĭdĭtas, atis, f. : desig, deler, passió
cupido|5|cupidin||cŭpīdo, dinis, m. :  1. desig violent, deler.   2. passió pel diner, cobdícia.   3. passió amorosa, amor  (Cupido, inis : Cupido).
cupidus|11|||cŭpĭdus, a, um :  1. desitjós, ansiós, delerós.    2. àvid, ambiciós.   3. enamorat, boig d'amor.   4. parcial.
cupio|20|cupi, cupiu|cupit|cŭpĭo, is, ere, i(u)i, itum : desitjar
cupressus|1|||cūpressus, i, f. : xiprer
curatio|5|curation||cūrātĭo, ionis, f. :  1. acció d'ocupar-se de, cura.  2. administració, càrrec, direcció.   3. cura, tractament per curar.
curatius|30|||curatius, adv.: amb més cura
curator|5|curator||cūrātor, oris, m. : el qui té cura, encarregat
cura|0|||cūra, ae, f. : cura, preocupació
curiatus|11|||cūrĭātus, a, um : curiat, que pertany a la cúria
curia|0|||cūrĭa, ae, f. : cúria (una de les divisions del poble romà)
curiose|30|||cūrĭŏsē, adv. : amb cura, amb interès, amb curiositat
curiosior|15|curiosior||curiosior, oris : més, força, massa curiós (comparatiu de curiosus, a, um)
curiositas|5|curiositat||cūrĭōsĭtas, atis, f. : curiositat, desig de saber,  diligència
curiosus|11|||cūrĭōsus, a, um : curós, acurat, minuciós; indiscret, curiós, àvid de saber, indiscret
curo|17|||cūro, as, are : tenir cura, ocupar-se (curatus, a, um : ben cuidat)
curriculum|4|||currĭcŭlum, i, n. : carro de curses, carro de batalla; correguda, cursa de carros
curro|19|cucurr|curs|curro, is, ere, cucurri, cursum : córrer
currus|9|||currus, us, m. : carro
cursim|30|||cursim, adv. : corrents, de pressa, al vol
cursor|5|cursor||cursor, oris, m. : corredor, missatger
curso|17|||curso, as, are : córrer d'ací cap a allà
cursura|0|||cursūra, ae, f. : cursa, carrera
cursus|9|||cursus, us, m. : cursa, recorregut, trajecte
curuamen|7|curuamin||curuamen, minis, n. : corba, curvatura
curulis|14|curul||cŭrūlis, e : pertanyent o referent al carro triomfal, curul (curulis, is : seient curul, reservat a cònsols, pretors i edils curuls)
curuo|17|||curuo, as, are : corbar, encorbar, arquejar
curuus|11|||curuus, a, um : encorbat, corbat
cur|30|||cūr, adv. :  per què?
cuspis|5|cuspid||cuspis, idis, f. : punta, pica, javelina
custodela|0|||custōdēla, ae : guarda, custòdia
custodia|0|||custōdĭa, ae, f. : presó, guàrdia, vigilància; cos de guàrdia, lloc de vigilància
custodio|21||custodit|custōdĭo, is, ire, iui ou ii, itum : protegir, defensar, guardar
custos|5|custod||custos, odis, m. : guarda, guardià, vigilant
cuticula|0|||cŭtīcŭla, ae, f. : pell
cutis|6|cut||cŭtis, is, f. : pell, cutis
cycneus|11|||cycneus, a, um : del cigne
cycnus|1|||cycnus, i, m. : cigne
cylindrus|1|||cylindrus, i, m. : cilindre
cymbalum|4|||cymbălum, i, n. : címbal, plateret
cynicus|11|||cynicus, a, um : caní, malalt de paràlisi canina; cínic, de l'escola filosòfica cínica
cyprius|11|||cyprius, a, um : de Xipre; cipri
d.|30|||d., abreviació de diem
damnatio|5|damnation||damnātĭo, ionis, f. : condemnació, condemna judicialla condamnation
damnosus|11|||damnōsus, a, um : perjudicial, funest, danyós; malgastador, dissipador
damno|17|||damno, as, are : condemnar (damnatus, a, um : 1. condemnat (judicialment), obligat a  2. rebutjat, reprovat)
damnum|4|||damnum, i, n. :  perjudici, detriment, dany;  pèrdua de tropes a la guerra
daps|5|dap||daps, dapis, f. : en gral. en plural, dapes, dapum : sacrifici ofert als déus, àpat, banquet
datast|30|||datast, = data est
datio|5|dation||dătĭo, ionis, f. : acció de donar, donació; dret d'alienació dels béns, pagament
deambulo|17|||dĕambŭlo, as, are : passejar
dearmo|17|||dĕarmo, as, are : llevar les armes, desarmar, despullar
dea|0|||dĕa, ae, f. : dea, deessa
debello|17|||dēbello, as, are : acabar la guerra per un combat, sostenir un combat decisiu, vèncer, triomfar
debeo|18|debu|debit|dēbĕo, es, ere, ui, itum : haver de donar, deure, estar obligat a
debilis|14|debil||dēbĭlis, e :   1. feble, dèbil; impotent.   2. (fig.) incomplet, defectuós
debilitas|5|debilitat||dēbĭlĭtas, atis, f. : feblesa, debilitat
debilito|17|||dēbĭlĭto, as, are : malmetre, espatllar; afeblir, debilitar, paralitzar
debitor|5|debitor||dēbĭtor, oris, m. : deutor
decanto|17|||dēcanto, as, are : cantar sense parar, recitar, cantar; lloar, ponderar, fascinar, encantar
decedo|19|decess|decess|dēcēdo, is, ere, cessi, cessum : allunyar-se, anar-s'n, marxar, morir
decemuir|2|||decemuir, iri, m. : decemvir (sacerdot encarregat d'interpretar els llibres sibil·lins)
decemuiralis|14|decemuiral||decemuiralis, e : decemviral (decemuirales leges: la llei de les XII Taules)
decemuir|2|decemuir||decemuir, iri, m. : decemvir ( decemuiri,-orum: comissió de deu magistrats, autors de la Llei de les XII Taules)
decem|30|||dĕcem, adj. num. : deu
decennium|4|||dĕcennĭum, i, n. : decenni, període de deu anys
decens|14|decent||dĕcens, entis : decent, escaient, adient; ben format, graciós
decentius|30|||decentius, adv. : comparatiu de decenter : convenientment, dencentment
deceo|18|decu||cf. decet
decerno|19|decreu|decret|dēcerno, is, ere, creui, cretum : decretar, decidir
decerpo|19|decerps|decerpt|dēcerpo, is, ere, decerpsi, decerptum : collir, recollir, arrencar
decerptus|11|||decerptus, a, um : agafat, collit, separat
decerto|17|||dēcerto, as, are : decidir en un combat, dur a terme una batalla decisiva
decessio|5|decession||dēcessĭo, onis, f. : sortida, partida, marxa; pèrdua, minva, sostracció
decessus|9|||dēcessus, us, m. : partença, mort, retirada
decet|18|||dĕcet, imp. : convé, s'escau 
decido|19|decid|decis|dēcīdo, is, ere, cidi, cisum : caure; patir una derrota, morir
deciduus|11|||dēcĭdŭus, a, um : que cau, caduc
decies|30|||dĕcĭēs, et deciens, inv. : deu cops
decimus|11|||dĕcĭmus, a, um : desè, desena
decipio|20|decep|decept|dēcĭpĭo, is, ere, cepi, ceptum : enganyar, defraudar, decebre
declamatio|5|declamation||dēclāmātĭo, ionis, f. : declamació, estil declamatori
declamo|17|||dēclāmo, as, are : declamar, exercitar-se en l'oratòria
declaro|17|||dēclāro, as, are : mostrar, fer palès, explicar, manifestar, proclamar, nomenar
declinatio|5|declination||dēclīnātĭo, onis, f. : desviació, inclinació, aversió; declinació
declino|17|||dēclīno, as, are :  1. apartar, desviar, decantar   2. flexionar, declinar conjugar   3. (v. int.) apartar-se, desviar-se
decliuis|14|decliu||decliuis, e : en declivi, pendent
decollo|17|||dēcollo, as, are : degollar, decapitar
decoquo|19|decox|decoct|dēcŏquo, is, ere, coxi, coctum : reduir per la cocció, coure del tot; arruïnar-se, fer fallida
decoriter|30|||dĕcŏrĭter, adv. : de manera plaent, graciosament
decoro|17|||dĕcŏro, as, are : decorar, embellir; honorar, dignificar
decorus|11|||dĕcōrus, a, um : decorós, honorable, decent; ben disposat, bonic, elegant
decor|5|decor||dĕcŏr, oris, m. : decor, conveniència; elegància, gràcia, bellesa
decretum|4|||dēcrētum, i, n. : decisió, decret
decubo|17|decubu|decubit|dēcŭbo, as, are, cubui, cubitum : ajeure's, gitar-se; caure a terra (dit dels gladiadors)
decumanus|11|||dĕcŭmānus, a, um : del delme (desena part de la collita que calia pagar); que pertany a la desena legió (porta decumana : porta decumana)
decumus|11|||dĕcŭmus, a, um : desè
decuria|0|||dĕcŭrĭa, ae, f. : reunió de deu, corporació, decúria
decurio|5|decurion||dĕcŭrĭo, onis, m. : decurió (oficial que comanda deu cavallers; senador locar dels municipis o de les colònies)
decurro|19|decucurr|decurs|dēcurro, is, ere, cucurri, cursum : baixar corrent, precipitar-se
decursus|9|||dēcursus, us, m. : baixada corrent, descens ràpid; cursa, carrera; declivi,pendent
decus|7|decor||decus, oris, n. : glòria, honor
decutio|20|decuss|decuss|dēcŭtĭo, is, ere, cussi, cussum : treure colpejant, abatre, fer caure
dedeceo|18|dedecu||dēdĕceo, , cuit, ere : no escaure's, no convenir
dedecet|18|dedecu||dēdĕcet, , cuit, ere : no sembla bé, no s'escau, no convé
dedecoro|17|||dēdĕcŏro, as, are : desfigurar, deformar, enlletgir; deshonrar, marcar
dedecus|7|dedecor||dēdĕcus, oris, n. : deshonor, vergonya, ignomínia, infàmia
dedicatio|5|dedication||dēdĭcātĭo, ionis, f. : consagració, dedicació, inauguració
dedico|17|||dēdĭco, as, are : dedicar, consagrar
dedignor|24|||dēdignor, aris, ari : refusar, menystenir, desdenyar
dedisco|19|dedidic||dēdisco, is, ere, dedidici, - : desaprendre, deixar de saber, oblidar el que s'ha après
dediticius|1|||dediticius, i, m. : sotmès, vassall, captiu
deditio|5|dedition||dēdĭtĭo, onis, f. : submissió, rendició, capitulació
deditus|11|||dēdĭtus, a, um : consagrat, absort, lliurat a una passió
dedolo|17|||dēdŏlo, as, are :  polir, ribotejar;  apallissar, bastonejar
dedo|19|dedid|dedit|dēdo, is, ere, dedidi, deditum : lliurar, dedicar-se; lliurar-se, rendir-se, sotmetre
deduco|19|dedux|deduct|dēdūco, is, ere, duxi, ductum : 1. fer baixar, fer davallar   2. conduir   3. fundar   4. desviar   5. treure, fer retirar
deductior|15|deductior||deductior, oris : comparatiu de deductus, a, um :  dèbil, modest, moderat
deductio|5|deduction||dēductĭo, onis, f. : conducció, desviació, derivació
deductor|5|deductor||dēductor, oris, m. :  1. acompanyant, escorta (d'un candidat o d'un magistrat acabat d'escollir).   2. guia, conductor, autor.
defaecabilis|14|defaecabil||dēfaecābĭlis, e : que es pot netejar, purificable
defatigo|17|||dēfătīgo, as, are : cansar, fatigar, esgotar
defectio|5|defection||dēfectĭo, ionis, f. : defecció, deserció, allunyament; mancança, desaparició; traïció
defector|5|defector||dēfector, oris, m. : traïdor, desertor
defendo|19|defend|defens|dēfendo, is, ere, fendi, fensum : allunyar, rebutjar, defensar, preservar
defensio|5|defension||dēfensĭo, ionis, f. : rebuig, defensa, protecció
defensor|5|defensor||dēfensor, oris, m. : defensor, preservador
defenso|17|||dēfenso, as, are : defensar enèrgicament, impedir
defero|19|detul|delat|dēfĕro, fers, ferre, tuli, latum : 1. portar d'un lloc elevat a un més baix, dur, traslladar.   2. empènyer, arrossegar.   3. lliurar, confiar, conferir, dipositar   4. revelar, reportar, conferir, denunciar
deferuesco|19|deferbu||deferuesco, is, ere, ferbui, - : deixar de bullir, deixar de fermentar
defessus|11|||dēfessus, a, um : fatigat, esgotat
defetigo|17|||dēfĕtīgo, as, are : fatigar, esgotar, cansar
deficio|20|defec|defect|dēfĭcĭo, is, ere, feci, fectum : 1. separar-se, apartar-se.   2. mancar, defallir, desanimar-se.  3. (en pass.) estar privat de, estar faltat
defigo|19|defix|defix|dēfīgo, is, ere, defixi, defixum : clavar, enfonsar, fixar
definio|21|definiu|definit|dēfīnĭo, is, ire, iui, itum : delimitar
definitio|5|definition||dēfīnītĭo, onis, f. : delimitació, definició
deflagro|17|||dēflāgro, as, are : cremar, consumir-se pel foc, ser destruït, extingir-se
deflammo|17|||dēflammo, as, are : apagar, extingir
deflecto|19|deflex|deflex|dēflecto, is, ere, flexi, flexum : corbar, tòrcer; desviar, apartar
defleo|18|defleu|deflet|dēflĕo, es, ere, eui, etum : deplorar, plorar per
defluo|19|deflux||dēflŭo, is, ere, fluxi, fluctum : 1. fluir, rajar, escórrer-se, baixar suaument, lliscar.  2. perdre's, desaparèixer
defodio|20|defod|defoss|dēfŏdĭo, is, ere, fodi, fossum : cavar, excavar; soterrar, ocultar
deformis|14|deform||dēformis, e : desfigurat, deforme, contrafet, lleig; vergonyós, groller, vulgar; amorf, sense forma, sense consistència
deformitas|5|deformitat||dēformĭtas, atis, f. : deformitat, imperfecció, lletjor; vergonya, infàmia, indignitat
deformo|17|||dēformo, as, are : deformar, desfigurar, enlletgir; alterar, deshonrar
defringo|19|defreg|defract|dēfringo, is, ere, fregi, fractum : trencar, rompre arrencarbriser
defritum|4|||defritum, i, n. : vi cuit
defungor|26||defunct|dēfungor, eris, i, functus sum : executar, complir, deslliurar-se, morir (defunctus,a, um : deslliurat, mort)
degenero|17|||dēgĕnĕro, as, are : degenerar; alterar; malmetre, deshonrar
degener|15|degener||dēgĕner, eneris : degenerat, baix, indigne
dego|19|||dēgo, is, ere : passar el temps, viure
degrauo|17|||degrauo, as, are : carregar massa; afeixugar, aclaparar
degredior|27||degress|dēgrĕdĭor, eris, i, gressus sum : baixar, allunyar-se de
dehinc|30|||dĕhinc, adv. : a partir d'ací, d'ara endavant
dehisco|19|||dĕhisco, is, ere : obrir-se, entreobrir-se, esquerdar-se, esberlar-se
dehonestamentum|4|||dĕhŏnestāmentum, i, n. : allò que deforma, deformitat; deshonor, infàmia, ignomínia
dehonesto|17|||dĕhŏnesto, as, are : deshonorar, degradar, infamar
deicio|20|deiec|deiect|dēĭcĭo, is, ere, ieci, iectum : llançar daltabaix, precipitar; abatre, fer caure, caçar
deiero|17|||deiero, as, are : jurar, comprometre's amb jurament
deinceps|30|||dĕinceps, adv. : l'un rere l'altre, successivament
deinde|30|||dĕindĕ, adv. : tot seguit, de seguida
dein|30|dein||dein, inv. = deinde : de seguida
delabor|26||delaps|dēlābor, beris, bi, lapsus sum : cauure de; davallar cap a
delasso|17|||dēlasso, as, are : fatigar, extenuar
delator|5|delator||dēlātor, oris, m. : delator, acusador
delectatio|5|delectation||dēlectātĭo, onis, f. : plaer, delectació, diversió
delecto|17|||dēlecto, as, are : 1. atraure, retenir.    2. delectar, complaure
delectus|9|||dēlectus, us, m. : elecció; reclutament de soldats, lleva de tropes
delenimentum|4|||dēlēnīmentum, i, n. : lenitiu, atractiu, seducció, encant
deleo|18|deleu|delet|dēlĕo, es, ere, evi, etum : destruir
delerus|11|||delerus, a, um : extravagant, delirant, boig
delfin|5|delfin||delfin, inis, m. : dofí
deliberatio|5|deliberation||dēlībĕrātĭo, onis, f. : deliberació
delibero|17|||dēlībĕro, as, are : deliberar, discutir
delibo|17|||dēlībo, as, are : prendre, agafar
delicatus|11|||dēlĭcātus, a, um : deliciós, atractiu, encantador
delicesco|19|delitu||delicesco, is, ere, litui, - : amagar-se, restar amagat
deliciae|0|||dēlĭcĭae, arum, f. pl. : delícies, amor
delicia|0|||cf. deliciae
deliciolae|0|||dēlĭcĭŏlae, arum : diminutiu de deliciae, arum (terme afectuós)
deliciolum|0|||dēlĭcĭŏlum, i : delícies  (terme, afectuós)
delictum|4|||dēlictum, i, n. : falta, delicte, error
deligo (2)|19|deleg|delect|deligo (2), is, ere, legi, lectum : escollir
deligo|17|||dēlĭgo, as, are : lligar, fermar, amarrar
delino|19||delit|dēlĭno, is, ere, -, itum : untar, empastifar
delinquo|19|deliqu|delict|dēlinquo, is, ere, liqui, lictum : fallar, errar, cometre una falta
deliratio|5|deliration||dēlīrātĭo, onis, f. : extravagància, demència, deliri
deliro|17|delir||dēlīro, as, are : desvariejar, delirar
delitesco|19|delitu||dēlĭtesco, is, ere, litui, - : amagar-se, refugiar-se
delphinus|1|||delphīnus, i, m. : dofí
delphin|5|delphin||delphīn, inis, m. : dofí
delubrum|4|||dēlūbrum, i, n. : temple, santuari
demano|17|||dēmāno, as, are : córrer, rajar, brollar, escolar-se
demeaculum|4|||dēmĕācŭlum, i, n. : baixada sota terra
demens|15|dement||dēmens, entis : boig, dement
dementia|0|||dēmentĭa, ae, f. : demència, follia
demeo|17|||dēmĕo, as, are : baixar, descendir; allunyar-se
demereo|18|demeru|demerit|dēmĕrĕo, es, ere, merui, meritum :  guanyar, merèixer, aconseguir el favor
demergo|19|demers|demers|dēmergo, is, ere, mersi, mersum : enfonsar, submergir
demeto|19|demessu|demess|dēmēto, is, ere, messui, messum : segar, recol·lectar, collir, arrencar
demigro|17|||dēmīgro, as, are : emigrar, retirar-se, anar-se a establir
deminuo|19|deminu|deminut|dēmĭnŭo, is, ere, minui, minutum : disminuir, debilitar, minvar
deminutio|5|deminution||dēmĭnūtĭo, onis, f. : disminució, minva, afebliment; pèrdua de drets
demiror|24|||dēmīror, aris, atus sum : sorprendre's, atsorar-se; preguntar-se, desitjar saber
demisse|-1|||dēmisse, adv. : a poca alçada; humilment
demissior|15|demissior||demissior, oris : comparatiu de demissus, a, um : baix, esfonsat; modest
demitto|19|demis|demiss|dēmitto, is, ere, misi, missum : fer caure, deixar caure
demolior|28||demolit|dēmōlĭor, iris, iri : enderrocar, abatre, tirar a terra, destruir
demonstratio|5|demonstration||dēmonstrātĭo, ionis, f. : demostració, descripció; senyal, prova
demonstro|17|||dēmonstro, as, are : mostrar
demoror|24|||dēmŏror, aris, ari, tr et intr : aturar-se, esperar
demorsico|17|||demorsico, as, are : rosegar, mossegar
demoueo|18|demou|demot|demoueo, es, ere, moui, motum : apartar, allunyar de
demo|19||dempt|dēmo, is, ere, demi, demptum : treure, llevar, collir
demulceo|18|demuls||dēmulcĕo, es, ere, mulsi, mulctum : acariciar, acaronar
demum|30|||dēmum, adv. : finalment
denarius|1|||denarius, ii : de deu, que en conté deu; denari (moneda equivalent a deu assos)
denarro|17|||dēnarro, as, are : explicar amb detall
denego|17|||dēnĕgo, as, are :  1. negar amb energia.    2. denegar, refusar
denique|30|||dēnĭquē, adv. : finalment, per fi
deni|0|||dēni, ae, a, pl. : deu
denobo|19|denups|denupt|denobo, is, ere, nupsi, nuptum : casar-se (la dona)
denomino|17|||dēnōmĭno, as, are : denominar, anomenar
denoto|17|||dēnŏto, as, are : designar
denseo|18||denset|denseo, es, ere, - ,etum : apinyar, atapeïr, amuntegar, condensar, espessir
densus|11|||densus, a, um : dens, espès, atapeït
dens|6|dent||dens, dentis, m. : dent
dentatus|11|||dentātus, a, um : dentat, que té dents; polit, agut, penetrant
dentio|21|||dentĭo, is, ire : posar les dents; dentar
denudo|17|||dēnūdo, as, are : despullar, descobrir, exposar, desvelar, manifestar
denuntio|17|||dēnuntĭo, as, are : 1. anunciar, assabentar, notificar, declarar, presagiar.   2. instar, ordenar, prescriure.   3. amenaçar.
denuo|30|denuo||dēnŭō, inv. : novament, de bell nou
denus|11|||denus, ae, a : desè
denus|11|||cf. deni
deopto|17|||dĕopto, as, are : escollir
deorsum|30|||dĕorsum, adv. : avall, cap avall
deosculor|24|||dĕoscŭlor, aris, ari : besar efusivament, menjar a petons
depasco|19|||dēpasco, (or) is, ere, paui, pastum : pasturar, péixer
depello|19|depul|depuls|dēpello, is, ere, puli, pulsum : abatre, tirar a terra; rebutjar, allunyar, fer fora
dependeo|18|||dēpendĕo, es, ere : estar penjat, penjar
deperdo|19|deperdid|deperdit|dēperdo, is, ere, didi, ditum :perdre
depereo|23|||dēpĕrĕo, is, ire : périr, morir
deploro|17|||dēplōro, as, are : lamentar-se, deplorar, desesperar, reunciar a
depono|19|deposu|deposit|dēpōno, is, ere, posui, positum : posar a terra, depositar, renunciar a, abandonar
depopulor|24|||depopulor, aris, atus sum : devastar, assolar, saquejar
deporto|17|||dēporto, as, are : transportar; obtenir, assolir; deportar, desterrar
deposco|19|depoposc||dēposco, is, ere, depoposci, - : reclamar, demanar amb insistència, exigir
depositum|4|||dēpŏsĭtum, i, n. : dipòsit, consignació
deprecatio|5|deprecation||dēprĕcātĭo, onis, f. : súplica, petició de demència o de perdó, l'imprecació, la malédicció
deprecator|5|deprecator||dēprĕcātor, oris, m. : 1.  qui amb les seves súpliques evita una desgràcia.  2. intercessor, protector
deprecor|24||deprecat|dēprĕcor, aris, ari : suplicar, mirar d'evitar amb súpliques
deprehendo|19|deprehend|deprehens|dēprĕhendo, is, ere, di, sum : agafar per sorpresa, prendre, interceptar, descobrir, advertir
deprendo|19|deprend|deprens|dēprendo, is, ere, di, sum : agafar, prendre, capturar; descobrir, advertir, veure
deprimo|19|depress|depress|dēprĭmo, is, ere, pressi, pressum : abaixar, enfonsar, anar a pic (un vaixell)
deproelior|24|||dēproelĭor, aris, ari : batre's, combatre, lluitar
deprolior|24|||deprolior, aris, ari : batre's, combatre, lluitar
depromo|19|depromps|deprompt|dēprōmo, is, ere, prompsi, promptum : treure, extreure, prendre
depugno|17|||dēpugno, as, are : lluitar en un combat decisiu, combatre a vida o mort; barallar-se amb combat singular
deputo|17|||dēpŭto, as, are : evaluar, estimar
derado|19|deras|deras|dērādo, is, ere, derasi, derasum : raspar, netejar raspant
derelictus|11|||dērĕlictus, a, um : abandonat
derelinquo|19|dereliqu||dērĕlinquo, i, derelictum : abandonar totalment; deixar després de morir
derideo|18|deris|deris|dērīdĕo, es, ere, risi, risum : fer befa, mofar-se, riure's de
derigesco|19|derigu||dērĭgesco, i, ere, rigui, - : posar-se rígid, esdevenir immòbil; glaçar-se
derigo|19|derex|derect|dērĭgo, is, ere, derexi, derectum : posar en línia recta, redreçar, arrenglerar, dirigir, disposar
deripio|20|deripu|derept|dērĭpĭo, is, ere, ripui, reptum : arrencar, treure, llevar
derisor|5|derisor||dērīsor, oris, m. : burleta, bromista
deriuo|17|||deriuo, as, are : derivar, desviar
deruo|19|||dērŭo, is, ere : precipitar, fer caure, abatre; caure
deruptus|11|||dēruptus, a, um : abrupte, escarpat, a pic
descendo|19|descend|descend|dēscendo, is, ere, di, sum : baixar; - in certamen : entaular un combat
descisco|19|desciu|descit|dēscisco, is, ere, sciui (ii), scitum : dessertar, passar-se, renunciar a 
describo|19|descrips|descript|dēscrībo, is, ere, scripsi, scriptum : anotar, consignar, descriure; distribuir, repartir, dividir
deseco|17|desec|desect|dēsĕco, as, are, cui, ctum : tallar, segar, retallar, dividir
desero|19|deseru|desert|dēsĕro, is, ere, ui, desertum : abandonar
desertor|5|desertor||dēsertor, oris, m. : desertor, renegador
desiderium|4|||dēsīdĕrĭum, ii, n. : enyorança, falta, desig, necessitat
desidero|17|||dēsīdĕro, as, are : 1. anhelar, desitjar; necessitar.   2. trobar a faltar, enyorar,haver perdut; (en pass.) estar perdut.   3. trobar a faltar.   4. demandar (àmbit jurídic)
desidia|0|||dēsīdĭa, ae, f. : peresa, indolència, desídia
desido|19|desed||dēsīdo, is, ere, sedi, - : esfondrar-se, enfonsar-se; afeblir, decaure
designatio|5|designation||dēsignātĭo, ionis, f. : indicació, designació; disposició, ordre
designo|17|||dēsigno, as, are : marcar, dibuixar, indicar, delimitar (un espai); nomenar (un magistrat); arranjar, ordenar, disposar
desilio|21|desilu|desil|dēsĭlĭo, is, ere, silui, sultum : baixar saltant, saltar
desino|19|desi||dēsĭno, is, ere, sii, situm : cessar, desistir;  acabar, posar fi;  deixar de 
desipio|20|||dēsĭpĭo, is, ere : perdre el seny, tornar-se boig
desisto|19|destit|destit|dēsisto, is, ere, destiti, destitum : renunciar a, abstenir-se de;  (desistere + inf.) deixar de
desolo|17|||dēsōlo, as, are : deixar sol, abandonar; despoblar, assolar
despectare|17|||despectare, o, as, are : mirar, guaitar des de dalt, dominar; menysprear
despecto|17|||dēspecto, o, as, are : guaitar des de dalt, dominar;  menysprear
despectus|9|||dēspectus, us, m. : menyspreu, desdeny
desperatio|5|desperation||dēspērātĭo, ionis, f. : desesperança, desesperació, desesper
desperatus|11|||dēspērātus, a, um : desesperat
despero|17|||dēspēro, as, are : perdre l'esperança, desesperar
despicio|20|despex|despect|dēspĭcĭo, is, ere, spexi, spectum : mirar des de dalt; menysprear
despolio|17|||dēspŏlĭo, as, are : robar, espoliar
despondeo|18|despond|despons|dēspondĕo, es, ere, di, sum : prometre en matrimoni, comprometre (una dona)
destinatio|5|destination||dēstĭnātĭo, onis, f. : determinació, resolució, intenció
destinatus|11|||dēstĭnātus, a, um : determinat, resolt, fixat
destino|17|||dēstĭno, as, are : fixar, subjectar, fermar; fixar, decidir; destinar, reservar
destituo|19|destitu|destitut|dēstĭtŭo, is, ere, destitui, destitutum : abandonar, deixar, destituir; privar de
destringo|19|destrinx|destrict|dēstringo, is, ere, strinxi, strictum : 1.  tallar, arrencar, treure  2. desembeinar l'espasa   3. netejar, fregar.  4. raspar, rasurar
destruo|19|destrux|destruct|dēstrŭo, is, ere, struxi, structum : destruir, enderrocar, demolir, abatre
desubito|30|||dēsŭbĭtō, adv. : de sobte
desudasco|19|||dēsūdasco, is, ere : suar molt
desuesco|19|desueu|desuet|dēsŭesco, is, ere, sueui, suetum : desacostumar, desacostumar-se
desuetudo|5|desuetudin||dēsŭētūdo, inis, f. : desús, manca de costum
desuetus|11|||dēsŭētus, a, um : desacostumat, desavesat, insòlit
desultor|5|desultor||dēsultor, oris, m. : saltador, genet de relleus
desum|22|defu|defut|dēsum, es, esse, defui : faltar, mancar, no assistir, no ajudar
desuper|30|||dēsŭper, adv. : de dalt, des de dalt, de dalt a baix
detego|19|detex|detect|dētĕgo, is, ere, texi, tectum : descobrir, fer palès, posar de manifest
detergeo|18|deters|deters|dētergĕo, es, ere, si, sum : eixugar, netejar assecant, malbaratar, dissipar
deterior|15|deterior||dētĕrĭor, ius : inferior, més dolent, pitjor
deterius|30|||dētĕrĭus, inv. : nom. ou acc. neutre de deterior : pitjor, inferior, més dolent
detero|19|detriu|detrit|dētĕro, is, ere, triui, tritum : desgastar, atrotinar; disminuir, debilitar
deterreo|18|deterru|deterrit|dēterrĕo, is, ere, terrui, territum : dissuadir, apartar, fer desistir de (+ ab o de, i abl.), impedir (ne, quin o quominus + verb en subjuntiu); espantar, atemorir
deterrimus|11|||deterrimus, a, um : el pitjor
detestabilis|14|detestabil||dētestābĭlis, e : abominable, detestable
detestatio|5|detestation||dētestātĭo, ionis, f. : imprecació, la maledicció, abominació, aversió; renunciació, abjuració
detestor|24|||dētestor, aris, ari : detestar, maleir, avorrit, abominar
detexo|19|detexu|detext|dētexo, is, ere, texui, textum : teixir completament, acabar de teixir
detineo|18|detinu|detent|dētĭnĕo, es, ere, tinui, tentum : mantenir allunyat, retenir, mantenir
detondeo|18||detons|dētondĕo, es, ere, (to)tondi, tonsum : tallar, esquilar, afaitar
detorqueo|18|detors|detort|dētorquĕo, es, ere, torsi, tortum : torçar, desviar, girar; deformar, desfigurar
detraho|19|detrax|detract|dētrăho, is, ere, traxi, tractum : treure, arrencar, abatre, tirar avall
detrecto|17|||dētrecto, as, are : apartar, rebutjar, refusar; rebaixar, desacreditar, menysprear
detrimentum|4|||dētrīmentum, i, n. : detriment, pèrdua, perjudici; derrota, desastre
detrudo|19|detrus|detrus|dētrūdo, is, ere, trusi, trusum : empènyer, precipitar, fer fora a empentes, desallotjar
detruncatio|5|detruncation||dētruncātĭo, ionis, f. : tala, esporgada, poda
detrunco|17|||dētrunco, as, are : trossejar, mutilar, decapitar, esbrancar, separar del tronc
detumesco|19|detumu||dētŭmesco, is, ere, mui, - : desinflar-se, aplanar-se; calmar-se, apaivagar-se
detundo|19||detuns|dētundo, is, ere, - tunsum : masegar
deturbo|17|||dēturbo, as, are : abatre, tirar per terra; privar, despullar, desposseïr
deturpo|19|||dēturpo, as, are : desfigurar, enlletgir
deueho|19|deuex|deuect|deueho, is, ere, uexi, uectum : transportar, portar
deueneror|24|||deueneror, aris, ari : allunyar amb precs; conjurar
deuenio|21|deuen|deuent|deuenio, is, ire, ueni, uentum :  1. anar a parar, arribar.   2. recórrer, acudir
deuersitor|5|deuersitor||deuersitor, oris, m. : hostaler, dispeser
deuersor|5|deuersor||deuersor, oris, m. : hoste
deuerto|19|deuert|deuers|deuerto, is, ere, uerti, uersum : allotjar-se (en un hostal), acudir, recórrer a
deuestio|21|||deuestio, is, ire : despullar, desvestir
deuexus|11|||deuexus, a, um : que baixa, inclinat, pendent (deuexa, orum, n.: terrenys inclinats, pendents)
deuincio|21|deuinx|deuinct|deuincio, is, ire, uinxi, uinctum : lligar, encadenar, obligar
deuinco|19|deuic|deuict|deuinco, is, ere, uici, uictum : véncer completament, sotmetre
deuius|11|||deuius, a, um : desviat, apartat, fora del camí; rodamón, solitari; equivocat, forassenyat, insensat
deungo|19|||deungo, is, ere : fregar, ungir
deunx|6|deunc||dĕunx, uncis, m. : els 11/12 d'una lliura romana (mesura de pes)
deuoco|17|||deuoco, as, are : cridar, fer baixar, fer venir
deuolo|17|||deuolo, as, are : baixar volant, abatre's (una au), córrer precipitadament
deuoluo|19|deuolu|deuolut|deuoluo, is, ere, ui, utum : tirar rodolant, precipitar, fer rodolar, caure, precipitar-se
deuoro|17|||deuoro, as, are : empassar, engolir, devorar
deuotio|5|deuotion||deuotio, ionis, f. : vot, consagració, dedicació, sacrifici
deuoueo|18|deuou|deuot|deuoueo, es, ere, uoui, uotum :  1. dedicar, consagrar    2. maleïr   3. sotmetre a encanteris, embruixar
deuro|19|||dĕūro, is, ere, ussi, ustum : cremar completament, incendiar
deus|1|||dĕus, i, m. :  déu
dextera|0|||dextĕra, ou dextera, ae, f. : mà dreta
dexter|13|||dexter, tra, trum : droit ; dextra : dret, que es troba a la dreta
dextra|0|||dextrā, ou dextera, ae, f. : mà dreta
de|30|||dē, prep. + abl. : des de dalt, sobre, de
diadema|7|diademat||dĭădēma, atis, n. : diadema, cinta amb la qual se cenyien el cap reis i sacerdots
diaeta|0|||dĭaeta, ae, f. : habitació, saló;  règim, dieta
dialecticus|1|||dĭălectĭcus, i, m. : dialèctic, hàbil en la dialèctica, lògic
dialis|14|dial||dialis, e : d'un dia, de l'aire, eteri, aeri;  - Dialis, e : de Júpiter
diarium|4|||dĭārĭum, i, n. : sing. diari; (plur.) ració diària, jornal
diatriba|0|||dĭātrĭba, ae, f. : discussió, diatriba; acadèmia, escola
dicax|15|dicac||dĭcax, acis : burleta, mordaç, groller
dicio|5|dicion||dĭcĭo, onis, f. : dominació, poder, domini, jurisdicció
dico (2)|17|||dico (2), as, are : dedicar, consagrar, inaugurar
dico|19|dix|dict|dīco, is, ere, dixi, dictum : 1. dir, affirmar, pronunciar, explicar, recitar.  2. nomenar.  3. pronunciar un discurs, arengar, pledejar.   4. celebrar, cantar, explicar, descriure, predir.  5. fixar, assignar, establir.  6. advertir, assabentar, notificar.  7. significar, voler dir.  8. nomenar, elegir, proclamar.
dictator|5|dictator||dictātor, oris, m. : cap, dictador
dictatura|0|||dictātūra, ae, f. : dictadura
dictio|5|diction||dictĭo, ionis, f. : 1. dicció, expressió  2. ús de la paraula, discurs, conversa.  3. predicció, resposta d'un oracle
dictito|17|||dictĭto, as, are : repetir
dicto|17|||dicto, as, are : dir sovint, dictar
dictum|4|||dictum, i, n. : paraula, sentència, proverbi
dictu|30|||dictu, supí en u de dicere : dir
dido|19|didid|didit|dīdo, is, ere, dididi, diditum : distribuir
diduco|19|didux|diduct|dīdūco, is, ere, duxi, ductum : separar, dividir, dilatar; disgregar, distribuir
diecula|0|||dĭēcŭla, ae, f. : espai de temps, pròrroga breu
dies|10|||dĭes, ei, m. et f. : dia
diffamo|17|||diffāmo, as, are : difamar, divulgar
differentia|0|||diffĕrentĭa, ae, f. : diferència
differo|19|distul|dilat|diffĕro, fers, ferre, distuli, dilatum :  1. dispersar, disseminar, esbombar   2. diferir, ajornar   3. ésser diferent, diferir  (differi : ser turmentat)
difficilis|14|difficil||diffĭcĭlis, e : difícil
difficilius|30|||difficilius, adv. : comparatiu neutre o adverbial de difficilis, e : difícil
difficillimus|11|||difficillimus, a, um : superlatiu de difficilis, e : difícil
difficultas|5|difficultat||diffĭcultas, atis, f. : dificultat
difficulter|30|||diffĭculter, adv. : amb dificultat, difícilment, de mala gana
diffido|19||diffis|diffīdo, is, ere, fisus sum : desconfiar, no comptar amb
diffindo|19|||diffindo, is, ere, fidi, fissum : dividir, partir, fendre
diffleo|18|||diffleo, es, ere : amarar de plor
diffluo|19|difflux|difflux|difflŭo, is, ere, fluxi, fluxum : rajar, córrer, vessar-se, escampar-se, dissoldre's
diffugio|20|diffug||diffŭgĭo, is, ere : desbandada, dispersió
diffundo|19|diffud|diffus|diffundo, is, ere, fudi, fusum : vessar, abocar, estendre, escampar
diffutatus|11|||diffutatus, a, um : esgotat pels excessos sexuals
diffututus|11|||diffŭtūtus, a, um : esgotat pels excessos sexuals
digero|19|digess|digest|dīgĕro, is, ere, gessi, gestum : dividir, separar; ordenar, arreglar, organitzar
digitus|1|||dĭgĭtus, i, m. : dit (de la mà o del peu); dit, polzada (mesura de longitud); ad digitum pugnaui : vaig lluitar fins que es va fer senyal amb el dit
dignatio|5|dignation||dignātĭo, ionis, f. : estima, consideració, acció de considerar digne
dignior|15|dignior||dignior, oris : comparatiu de dignus, a, um : digne
dignitas|5|dignitat||dignĭtas, atis, f. : dignitat, consideració, estima, prestigi, honorabilitat
dignor|24|||dignor, aris, ari : considerar digne, reconèixer
digno|17|||digno, as, are : considerar digne
dignus|11|||dignus, a, um : digne de (+ abl.);  digne de  (+ qui + subj.)
digredior|27||digress|dīgrĕdĭor, eris, i, gressus sum : allunyar-se, separar-se, marxar, anar-se'n
diiudico|17|||diiudico, as, are :  1. jutjar, decidir, resoldre.   2. discernir, distingir.
diiungo|19|diiunx|diiunct|diiungo, is, ere, iunxi, iunctum : separar
dilabor|26||dilaps|dīlābor, eris, i, lapsus sum : dissipar-se, esvanir-se, desaparèixer
dilacero|17|||dīlăcĕro, as, are : esmicolar, esbocinar, destrossar
dilargior|28||dilargit|dīlargĭor, iris, iri, itus sum : prodigar, donar amb liberalitat, distribuir
dilatio|5|dilation||dīlātĭo, ionis, f. : dilació, pròrroga, ajornament
dilectus|9|||dīlectus, us, m. :  1. discerniment, elecció.   2. lleva de tropes, reclutament.   3. tropes reclutades.
diligens|15|diligent||dīlĭgens, entis : diligent,atent, escrupolós
diligenter|30|||dīlĭgenter, adv. : atentament, escrupolosament, puntualment
diligentia|0|||dīlĭgentĭa, ae, f. : zel, cura escrupolosa, diligència, atenció, puntualitat
diligentissime|30|||diligentissime, adv. : amb molta cura
diligentius|30|||diligentius, adv. : atentament, escrupolosament
diligo|19|dilex|dilect|dīlĭgo, is, ere, legi, lectum : estimar, apreciar 
dilorico|17|||dīlōrīco, as, are : esquinçar, arrencar (un vestit)
dilucesco|19|dilux||dīlūcesco, is, ere, luxi, - : clarejar, sortir el sol
diluo|19|dilu|dilut|dīlŭo, is, ere, dilui, dilutum : dissoldre, diluir, desvirtuar, refutar
diluuium|4|||diluuium, i, n. : pluja abundant, inundació
dimetior|28||dimens|dīmētĭor, iris, iri, mensus sum : mesurar, amidar
dimicatio|5|dimication||dīmĭcātĭo, ionis, f. : combat, batalla
dimico|17|||dīmĭco, as, are : combatre, lluitar, debatre
dimidio|17|||dīmĭdĭo, as, are : dividir en dos
dimidius|11|||dīmĭdĭus, a, um : mig
diminuo|19|diminu|diminut|dīmĭnŭo, is, ere, minui, minutum : disminuir, minvar, afeblir
dimitto|19|dimis|dimiss|dīmitto, is, ere, misi, missum : 1. transmetre, enviar.   2. dispersar.  3. deixar marxar.  4.  renunciar a, abandonar
dimoueo|18|dimou|dimot|dimoueo, es, ere, moui, motum : remoure, bellugar, partir, dividir
dinosco|19|||dīnosco, is, ere, oui, otum : distingir, discernir
diota|0|||dĭōta, ae, f. : gerra amb dues nanses, àmfora 
dio|30|||dĭo, inv. : sub dio (arcaisme): a l'aire lliure
dipondium|4|||dĭpondĭum, i, n. : moneda de dos assos; mesura de dos peus
dipundius|1|||dipundius, i, m. : moneda de dos assos; mesura de dos peus
diremptio|5|diremption||dĭremptĭo, ionis, f. : separació, ruptura
direptio|5|direption||dīreptĭo, ionis, f. : saqueig, robatori
direptor|5|direptor||dīreptor, oris, m. : saquejador, lladre
dirigo|19|direx|direct|dīrĭgo, is, ere, direxi, directum : posar en línia recta, arrenglerar, aliniar, ordenar, disposar; (directus, a, um : directe, recte;  sobri, sense embuts)
dirimo|19|direm|dirempt|dĭrĭmo, is, ere, emi, emptum : separar, desunir, interrompre
diripio|20|diripu|dirept|dīrĭpĭo, is, ere, ripui, reptum : esparracar; saquejar, assolar; arrencar, arrabassar
diruo|19|diru|dirut|dīrŭo, is, ere, rui, rutum : enderrocar, demolir, destruir (dirutus, a, um : trencat, escardat, destruït)
dirus|11|||dīrus, a, um : sinistre, de mal averany, horrorós, cruel (dira, orum : presagis funestos)
discedo|19|discess|discess|discēdo, is, ere, cessi, cessum : separar-se, allunyar-se
discens|6|discent||discens, entis, m. : estudiant
disceptatio|5|disceptation||disceptātĭo, ionis, f. : discussió
discepto|17|||discepto, as, are : juger, décider;  debatre, discutir
discerno|19|discreu|discret|discerno, is, ere, creui, cretum : discernir, separar
discerpo|19|discerps|discerpt|discerpo, is, ere, cerpsi, cerptum : esparracar, estripar; dissipar, dispersar
discessio|5|discession||discessĭo, ionis, f. : separació d'esposos, partença, allunyament
discessus|9|||discessus, us, m. : separació, divisió;  partença, allunyament
discidium|4|||discĭdĭum, i, n. : esquinç, divisió; separació; divorci
discindo|19|discid|disciss|dīscindo, is, ere, scidi, scissum : esquinçar, tallar, separar
discingo|19|discinx|discinct|discingo, is, ere,  cinxi, cinctum : treure el cinturó, desposseïr, despullar
disciplina|0|||discīplīna, ae, f. : ensenyament, disciplina
discipula|0|||discĭpŭla, ae, f. : alumna
discipulus|1|||discĭpŭlus, i, m. : alumne
discolor|15|discolor||discŏlor, oris : de colors diferents, multicolor
discordia|0|||discordĭa, ae, f. : discòrdia, desacord, desunió
discordo|17|||discordo, as, are : estar en desacord, discordar, dissentir
discors|14|discord||discors, ordis : discordant, desavingut, oposat, diferent; enemic
disco|19|didic||disco, is, ere, didici : tr. aprendre (una lliçó), conèixer (una notícia); instruir-se, estudiar
discrepo|17|||discrĕpo, as, are : no estar en harmonia, dissonar, desafinar, discrepar, dissentir; (v. impersonal) discrepat = hi ha discrepància
discretim|30|||discrētim, adv. : separadament, a part
discribo|19|discrips|discript|dīscrībo, is, ere, scripsi, scriptum : repartir, distribuir
discrimen|7|discrimin||discrīmen, inis, n. : línia divisòria, separació, interval, distància, diferència, distinció, posició crítica
discrimino|17|||discrīmĭno, as, are : separar, dividir, distingir
discumbo|19|discubu|discubit|discumbo, is, ere, cubui, cubitum : ajeure's, posar-se a taula (tot ajaient-se)
discurro|19|discurs|discurs|discurro, is, ere, cursi, cursum : córrer d'una banda a l'altra, moure's d'ací d'allà
discurso|17|||discurso, as, are : córrer d'un lloc a un altre, recórrer
discursus|9|||discursus, us, m. : correguda, anada i vinguda, tràfec, agitació
discus|1|||discus, i, m. : disc, plat
discutio|20|discuss|discuss|discŭtĭo, is, ere, ussi, ussum : 1. rompre, esberlar, saquejar.   2. dissipar, dispersar, apartar
disertissime|30|||disertissime,   amb molta eloqüència
disertus|11|||dĭsertus, a, um : eloqüent, expressiu
disicio|20|disiec|disiect|dīsĭcĭo, is, ere, ieci, iectum : dispersar, separar
disiungo|19|disiunx|disiunct|disiungo, is, ere, iunxi, iunctum : separar, dividir, distingir, diferenciar
dispar|15|dispar||dispar, aris : dissemblant, diferent, desigual
dispendium|4|||dispendĭum, i, n. : despesa, pèrdua, dispendi
dispensator|5|dispensator||dispensātor, oris, m : administrador, intendent, majordom
dispenso|17|||dispenso, as, are : repartir, distribuir, dirigir
dispereo|23|disperi|disperit|dispĕrĕo, is, ire, ii, itum : desaparèixer, malmetre's, morir, destruir-se
dispergo|19|dispers|dispers|dispergo, is, ere, spersi, spersum : escampar, dispersar
dispertio|21|disperti|dispertit|dispertĭo, is, ire, ii, itum : distribuir, repartir, dividir
dispicio|19|dispex|dispect|dispĭcĭo, is, ere, spexi, spectum : distingir, considerar, examinar
displiceo|18|displicu||displĭcĕo, es, ere, cui, citum : desplaure, desagradar
dispono|19|disposu|disposit|dispōno, is, ere, posui, positum : disposar, organitzar, distribuir
dispositio|5|disposition||dispŏsĭtĭo, ionis, f. : disposició, distribució, arrenjament
dispudet|18|||dispŭdet, (me) : em fa molta vergonya
disputatio|5|disputation||dispŭtātĭo, ionis, f. : 1. la discussió, controvèrsia, debat.   2. argumentació, dissertació.
disputo|17|||dispŭto, as, are : argüir, discutir, debatre, examinar punt per punt
disquisitio|5|disquisition||disquīsītĭo, ionis, f. : recerca, indagació, disquisició, enquesta
disrumpo|19|disrumps|disrumpt|disrumpo, is, ere, psi, ptum : rompre, esmicolar
dissaepio|21|dissaeps|dissaept|dissaepĭo, is, ire, psi, ptum : separar amb una tanca, aïllar
dissemino|17|||dissēmĭno, as, are : disseminar, propagar, escampar, estendre
dissensio|5|dissension||dissensĭo, ionis, f. : divergència, desacord, dissensió
dissentio|21|dissens|dissens|dissentĭo, is, ire, sensi, sensum : dissentir, desavenir-se, discrepar, estar en contradicció
dissero|19|disseru,disseu|dissert,dissit|dissĕro, is, ere, serui, sertum : exposar, dissertar, disputar, sembrar en diferents llocs
dissico|19|||dissico, is, ere : tallar
dissideo|18|dissed|dissess|dissĭdĕo, es, ere, sedi, sessum : dissentir, estar en desacord
dissignator|5|dissignator||dissignātor, oris, m. : acomodador (al teatre); mestre de cerimònies
dissigno|17|||dissigno, as, are : marcar, dissenyar, disposar, representar, nomenar, arranjar
dissimilis|14|dissimil||dissĭmĭlis, e : diferent
dissimilitudo|5|dissimilitudin||dissĭmĭlĭtūdo, tudinis, f. : diferència
dissimulanter|30|||dissĭmŭlanter, inv. : dissimuladament
dissimulatio|5|dissimulation||dissĭmŭlātĭo, inis, f. : dissimulació, disfressa, fingiment
dissimulator|5|dissimulator||dissĭmŭlātor, oris, m : dissimulador, ocultador
dissimulo|17|||dissĭmŭlo, as, are : dissimular, ocultar; passar per alt, no parar atenció; (en passiva) passar inadvertit
dissipo|17|||dissĭpo, as, are : escampar, espargir, destruir, anihilar
dissocio|17|||dissŏcĭo, as, are : separar, dividir, dissociar, desunir
dissoluo|19||dissolut|dissoluo, is, ere, solui, solutum : dissoldre, separar, deslligar, desfer, destruir
dissolutio|5|dissolution||dissŏlūtĭo, ionis, f. : dissolució, separació de les parts, destrucció, ruïna
dissonus|11|||dissŏnus, a, um : dissonant, discordant, desafinat, diferent
dissuadeo|18|dissuas|dissuas|dissuādĕo, es, ere, suasi, suasum : dissuadir, desaconsellar
dissuasor|5|dissuasor||dissuāsor, oris, m. : el qui dissuadeix, el qui parla en contra o desaconsella
distentus|11|||distentus, a, um :  1. inflat, ple.   2. ocupat totalment, retingut.
distichon|4|||distĭchon, i, n. : dístic
distichum|4|||distĭchum, i, n. : dístic
distinguo|19|distinx|distinct|distinguo, is, ere, stinxi, stinctum : distingir, separar, discernir, diferenciar
distortissimus|11|||distortissimus, a, um : superlatiu de distortus, a, um : contrafet, deforme, lleig
disto|17|||disto, as, are :  estar allunyat, distar;  distat : hi ha una diferència
distraho|19|distrax|distract|distrăho, is, ere, traxi, tractum : trencar en bocins, dividir, dissociar
distribuo|19|distribu|distribut|distrĭbŭo, is, ere, tribui, tributum : distribuir, repartir, dividir
distributio|5|distribution||distrĭbūtĭo, ionis, f. : divisió, distribució
distringo|19|distrinx|district|distringo, is, ere, strinxi, strictum : tenir allunyat, retenir, distreure (districtus, a, um : vacil·lant, dubtós; enfeinat, ocupat)
disturbatio|5|disturbation||disturbātĭo, onis, f. : destrucció, ruïna
disturbo|17|||disturbo, as, are :  1. dispersar (violentament).   2. demolir, destruir, desfer. 
ditium|30|||ditium, = divitum (de rics)
diua|0|||diua, ae, f. : deessa, dea
diuello|19|diuell|diuols|diuello, is, ere, uelli, uulsum : arrencar, estripar, destrossar
diuendo|19||diuendit|diuendo, is, ere, -, uenditum : vendre (al detall)
diuersitas|5|diuersitat||diuersitas, atis, f. : diversitat
diuersorius|11|||diuersorius, a, um : on es pot menjar, beure, o allotjar-te (diuersorium, i, n. : hostal, fonda; cau)
diuersus|11|||diuersus, a, um : 1. encarat en direccions oposades.  2. oposat
diues|15|diuit||diues, itis : ric
diuido|19|diuis|diuis|diuido, is, ere, uisi, uisum : dividir
diuinatio|5|diuination||diuinatio, onis, f. : endivinació
diuinitas|5|diuinitat||diuinitas, atis, f. :  divinitat
diuinitus|30|||diuinitus, adv. : d'origen diví
diuinius|30|||diuinius, adv. : més divinament, més genialment
diuinus|11|diuin||diuinus, a, um : diví
diuisio|5|diuision||diuisio, ionis, f. : divisió, partició, distribució
diuisus|11|||diuisus, a, um : desunit, dividit, allunyat
diuitiae|0|||diuitiae, arum, f. : les riqueses, la fortuna, els béns
diuitia|0|||cf. diuitiae
diuorsus|11|||diuorsus, a, um : divergent; oposat, separat; diferent
diuortium|4|||diuortium, ii, n. : divorci
diuorto|19|diuort|diuors|diuorto, is, ere, ti, sum : separar-se, divorciar-se, ésser diferent
diurnus|11|||dĭurnus, a, um : diürn, diari, quotidià
diutinus|11|||dĭūtĭnus, a, um : que dura molt de temps, de llarga durada; constant, continu
diutissime|30|||dĭūtissĭme, superl. de diu : durant moltíssim de temps, molt llargament
diutius|30|||dĭūtĭus, adv. : durant més temps (comparatiu de diu)
diuturnitas|5|diuturnitat||dĭūturnĭtas, atis, f. : període de temps, llarga durada
diuturnus|11|||dĭūturnus, a, um : durador, perllongat (dans le temps)
diuus|11|||diuus, a, um : diví
diuus|1|||diuus, i, m. : déu
diu|30|||dĭū, adv. : molt de temps
doceo|18|docu||dŏcĕo, es, ere, cui, ctum : ensenyar alguna cosa (acus.) a algú (acus.)
docilis|14|docil||dŏcĭlis, e : apte per a aprendre, dòcil, obedient
docte|29|||docte, adv. : sàviament, doctament, finament, astutament
doctissime|30|||doctissime, adv. : molt sàviament
doctor|5|doctor||doctor, oris, m. : el mestre, instructor
doctrina|0|||doctrīna, ae, f. : instrucció, formació teòrica, educació
doctus|11|||doctus, a, um : savi, instruït
documentum|4|||dŏcŭmentum, i, n. : model, exemple, ensenyança, demostració
dodrans|6|dodrant||dōdrans, antis : dodrant (les 3/4 o les 9/12 parts d'un as, d'un peu o d'una hora)
dolens|14|dolent||dŏlens, dolentis : que causa dolor, dolorós, penós
doleo|18|dolu|dolit|dŏlĕo, es, ere, ui, itum :  1. sofrir, patir, tenir dolor     2. estar afligit
dolium|4|||dōlĭum, ii, n. : gerra, tenalla (de terrissa, per a líquids o àrids) 
dolor|5|dolor||dŏlor, oris, m. : dolor
dolose|30|||dŏlōse, adv. : amb enganys, fraudulentament
dolus|1|||dŏlus, i, m. : engany, astúcia, ardit, trampa
domesticus|11|||dŏmestĭcus, a, um : privat, domèstic
domicenium|4|||dŏmĭcēnĭum, i, n. : sopar casolà
domicilium|4|||dŏmĭcĭlĭum, i, n. : domicili, habitació, casa, estatge
dominatio|5|domination||dŏmĭnātĭo, onis, f. : autoritat, potestat, poder absolut
dominator|5|dominator||dŏmĭnātor, oris, m. : amo, senyor, sobirà
dominatus|9|||dŏmĭnātus, us, m. : poder absolut, sobirania, domini
domina|0|||dŏmĭna, ae, f. : mestressa de la casa, senyora
dominium|4|||dŏmĭnĭum, ii, n. : 1. propietat, possessió, domini.   2. festí, banquet
dominor|24|||dŏmĭnor, aris, ari : 1. exercir la sobirania, dominar, manar.   2. en passiva: ser governat
dominus|1|||dŏmĭnus, i, m. :mestre
domitor|5|domitor||dŏmĭtor, oris, m. : domador, ensinistrador; vencedor, conqueridor
domi|30|||domi, adv. : a casa
domo|17|domu|domit|dŏmo, as, are, ui, itum : domar, ensinistrar
domuitio|5|domuition||dŏmŭĭtĭo, ionis, f. : retorn a casa
domus|9|||dŏmus, us, f. : casa
donec|30|||dōnĕc, conj. : fins que, fins al moment que
dono|17|||dōno, as, are : donar alguna cosa a algú (alcui aliquod o bé aliquem aliqua re)
donum|4|||dōnum, i, n. : regal, present, favor
dormio|21|dormiu|dormit|dormĭo, is, ire, iui, itum : dormir, no fer res, estar ociós
dorsum|4|||dorsum, i, n. : dors, esquena; llom gropa
dos|5|dot||dos, dotis, f. : dot, mèrit, talent, dotació, proveïment
dotata|0|||dotata, ae : dotada, provista d'una dot
do|17|ded|dat|do, das, dare, dedi, datum : donar
draconteus|11|||dracontĕus, a, um : serpentí
draco|5|dracon||drăco, onis, m. : drac, serpent fabulosa
druida|0|||druida, ae, m. : le druida
druides|5|druid||druides, um : m. : druïdes
druidis|5|druid||druidis, um : m. : druïdes
dryas|5|dryad||dryas, adis, f. : dríade (nimfa dels boscos)
dubie|30|||dŭbĭe, inv. : amb dubtes, dubtosament, incertament, ambíguament; non - : indiscutiblement, sens dubte
dubitatio|5|dubitation||dŭbĭtātĭo, ionis, f. : dubte, indecisió, perplexitat
dubito|17|||dŭbĭto, as, are : dubtar, hesitar, estar perplex
dubium|4|dubi||dubium, ii, n. : dubte
dubius|11|||dŭbĭus, a, um : dubtós
duceni|11|||dŭcēni, ae, a : dos-cents per a cada un; dos-cents cada vegada
ducentesima|0|||dŭcentēsĭma, ae : taxa de dues centèssimes (un mig per cent)
ducentesimus|11|||ducentesimus, a, um : dos-centè
ducenties|30|||dŭcentĭes, adv. : dues-centes vegades; vint milions
ducentisima|0|||ducentisima, ae, f. : taxa de dues centèssimes (un mig per cent)
ducenti|1|||dŭcenti, ae, a : dos-cents; molts
ducenus|11|||ducenus, ae, a : dos-cents per a cada un; dos cents cada vegada
dulcissimus|11|||dulcissimus, a, um : superlatiu de dulcis, e : dolç
duco|19|dux|duct|dūco, is, ere, duxi, ductum : I.  1. conduir, dur, menar, fer entrar.  2.  agafar, prendre, adquirir  3.  comptar, enumerar    II. conduir, endur-se, casar-se
ductor|5|ductor||ductor, oris, m. : guia, cap, comandant
ducto|17|||ducto, as, are : conduir, guiar, comandar
ductus|9|||ductus, us, m. : conducció, traçat, deliniació, contorn
dudum|30|||dūdum, adv. : suara, adés, fa poc; fa temps
dulcedo|5|dulcedin||dulcēdo, inis, f. : doçor, sabor dolç; encant, atractiu
dulcesco|19|||dulcesco, is, ere : esdevenir dolç, endolcir-se
dulce|30|||dulce, adv. : agradablement, suaument, dolçament
dulcissime|29|||dulcissime, adv. : molt suaument, molt agradablement
dulcis|14|dulc||dulcis, e : dolç
dulciter|30|||dulcĭter, adv. : dolçament, agradablement
dumetum|4|||dūmētum, i, n. : esbarzerar, embrolla; lloc ple d'esbarzers, de garriga
dummodo|30|||dummŏdo, inv. : mentre que, sempre que (+ subj)
dumtaxat|30|||dumtaxat, conj. : a tot estirar, no més, com a màxim
dumus|1|||dūmus, i, m. : romeguera, esbarzer, brolla
dum|30|||dum, conj. : 1. (+ ind.) mentre, durant el temps en què   2. (+ subj.) sempre que, a condició que, per tal que, mentre que
duodecim|30|||dŭŏdĕcim, inv. : dotze
duodequadraginta|30|||dŭŏdēquādrāginta, inv. : trenta-vuit
duodesexagesimus|11|||dŭŏdēsexāgēsĭmus, a, um : cinquanta-vuitè
duodeuicensimus|11|||duodeuicensimus, a, um : divuitè
duodeuicenus|11|||duodeuicenus, a, um : divuit cada un
duodeuicesimus|11|||duodeuicesimus, a, um : divuitè
duodeuiginti|30|||duodeuiginti, inv. : divuit
duouicenus|11|||duouicenus, i : (sempre en plural) cada divuit
duo|11|du||dŭŏ, ae, o : dos
duplex|14|duplic||dūplex, icis : doble
duplico|17|||dūplĭco, as, are : doblar
duritia|0|||dūrĭtĭa, ae, f. : solidesa, duresa; aspror, vida dura; fermesa d'esperit, severitat, rigor, rudesa; insensibilitat
durius|30|||dūrĭus, nom ou acc. neutre sing. del comparatiu de durus,a,um : dur
duro|17|||dūro, as, are : endurir, enfortir, solidificar
durus|11|||dūrus, a, um : dur
dux|5|duc||dux, ducis, m. : cap, guia
dynasta|0|||dynasta, ae, m. : tirà, amo, senyor, petit sobirà
dynastes|0|||dynastes, ae, m. : tirà, amo, senyor, petit sobirà
ea|29|||ēa,  1. ablatiu femení singular, nominatiu o acusatiu neutre plural de is, ea, id (aquest, aquesta, el, la...)  2.  adv. : per ací
ebibo|19|ebib|ebibit|ēbĭbo, is, ere, ebibi, ebibitum : beure, xuclar, buidar
ebrius|11|||ebrĭus, ebrius, a, um : embriac, borratxo, sadoll
ebullio|21|ebulliu|ebullit|ēbullĭo, is, ire, iui, itum : fer sortir, treure a borbolls, treure fora, exhalar; esclatar
eburneus|11|||eburneus, a, um : d'ivori, guarnit d'ivori
eburnus|11|||eburnus, a, um : d'ivori, guarnit d'ivori
ebur|7|ebor||ĕbur, oris, n. : ivori, objecte d'ivori
ecastor|30|||ēcastor, interj. : per Càstor! 
ecbibo|19|ecbib||ecbibo, is, ere, bibi, - : beure
ecce|30|||ecce, inv. : heus ací, vet aquí
eccum|30|||eccum, inv. :  = ecce = heus ací, vet aquí
ecquam|30|||ecquam, ac. fem. sing.  ecqui, equae, ecquod : és que algú?, que algú?
ecquando|30|||ecquando,  adv. int. emfàtic: i quan, doncs?,  potser mai?; (int. indirecta) si alguna vegada
ecquid|30|||ecquid, adv. interr. : per ventura?, que potser no? 
ecquis|30|||ecquis, pron. interr. : per ventura algú?, per ventura quelcom?
eculeus|1|||ĕcŭlĕus, i, m. : poltre, poltre de turment
edax|14|edac||ĕdax, acis : voraç, golafre; que devora, que consumeix
edentulus|11|||ēdentŭlus, a, um : esdentegat; vell
edepol|30|||edepol, interj. : per Pòl·lux!
edico|19|edix|edict|ēdīco, is, ere, edixi, edictum : proclamar, fer públic, anunciar; determinar, assenyalar; manar, ordenar
edictio|5|ediction||ēdictĭo, ionis, f. : ordre, decret
edictum|4|||ēdictum, i, n. : edicte, ordre, reglament
edisco|19|||ēdisco, is, ere, didici : aprendre de memòria
edisserto|17|||ēdisserto, as, are : explicar (amb detall), desenvolupar, discutir a fons
edo (2)|19|ed|es|edo (2), edis, esse, edi, esum : menjar
edoceo|18|edocu|edoct|ēdŏcĕo, es, ere, cui, doctum : ensenyar a fons, instruir 
edo|19|edid,ed|edit,es|ĕdo, edis , edidi, editum : fer sortir, engendrar, donar vida; donar sortida, fer conèixer, publicar (editus, a, um : elevat, alt)
educator|5|educator||ēdŭcātor, oris, m. : educador, formador
educo (2)|17|||educo (2), as, are : educar, criar, tenir cura
educo|19|edux|educt|ēdŭco, is, ere : fer sortir, desembeinar; citar o fer comparèixer en judici; elevar, criar 
edulis|14|edul||ĕdūlis, e : comestible (edulia, ium, n. : aliments)
effaris|24|||cf. effor = dir, determinar, fixar
effectus|9|||effectus, us, m. : execució, realització, resultat
effeminatus|11|||effēmĭnātus, a, um : efeminat
effemino|17|||effēmĭno, as, are : fer femení, feminitzar; afeblir, enervar, efeminar
efferauit|30|||efferauit, perfet d' effero, as, are : tornar salvatge, tornar esquerp
effero|19|extul|elat|effĕro, fers, ferre, extuli, elatum : 1. portar fora, emportar-se, treure  2. aixecar un cadàver, donar-li sepultura  3. manifestar, divulgar   4. enlairar, elevar    5. se - : mostrar-se, aparèixer, vantar-se   6. en pass. : deixar-se emportar, exaltar-se
efferuesco|19|efferu||efferuesco, is, ere, efferbui o efferui : bollir, fermetar, agitar-se
efferus|11|||effĕrus, a, um : salvatge
efficacitas|5|efficacitat||effĭcācĭtas, atis : eficàcia, poder
efficaciter|30|||effĭcācĭter, adv. : de manera eficaç, efectivament
efficax|15|efficac||effĭcax, acis : actiu, emprenedor, poderós, efectiu, eficaç
efficio|20|effec|effect|effĭcĭo, is, ere, effeci, effectum :  1.acabar, executar, produir, aconseguir    2. - ut : resulta que
effigies|10|||effĭgĭes, ei, f. : representació, imatge, retrat, efígie
effingo|19|effinx|effict|effingo, is, ere, inxi, ictum : representar, reproduir, imitar;  eixugar, assecar, fregar suaument
efflagitatio|5|efflagitation||efflāgĭtātĭo, ionis, f. : instància, petició vehement
efflagito|17|||efflāgĭto, as, are : demanar amb insistència, sol·licitar vivament, implorar
efflicte|30|||efflicte, adv. : ardentment, apassionadament
efflictim|30|||efflictim, adv. : ardentment, apassionadament
effligo|19|efflix|efflict|efflīgo, is, ere, ixi, ictum : matar a cops, exterminar
efflo|17|||efflo, as, are :  exhalar, fer fora bufant
effluo|19|efflu|efflux|efflŭo, is, ere, flui, fluxi : fluir, córrer, relliscar; escapar-se, esvair-se
effodio|20|effod|effoss|effŏdĭo, is, ere, fodi, fossum : desenterrar, extreure; excavar, remoure
effor|24|||effor, atur, ari, atus sum : dir, parlar, pronunciar; fixar, determinar
effrenatus|11|||effrēnātus, a, um : desenfrenat, sense regnes, desbocat (cavall)
effrenus|11|||effrēnus, a, um : desenfrenat, sense regnes
effringo|19|effreg|effract|effringo, is, ere, fregi, fractum : trencar, forçar, fer saltar
effugio|20|effug|effugit|effŭgĭo, is, ere, fugi, fugiturus : 1.(intr.) fugir, escapar.   2.(tr.) escapar de, fugir de, passar per alt, evitar
effugium|4|||effŭgĭum, ii, n. : fugida, escapatòria, fuga
effulgeo|18|effuls||ĕffulgĕo, es, ere, fulsi, - : brillar, resplendir, lluir
effundo|19|effud|effus|effundo, is, ere, fudi, fusum : abocar, deixar caure, vessar, deixar anar
effuse|30|effuse||effūse, inv. : immoderadament, sense mesura;  a la desbandada, precipitadament
effutio|20|effutiu|effutit|effūtĭo, is, ere, iui, itum : xerrar, parlar a tort i a dret
egens|15|egent||ĕgens, entis : 1. faltat, privat, necessitat de.   2.indigent, pobre.   3. desitjós
egenus|11|||ĕgēnus, a, m : faltat de, pobre, necessitat
egeo|18|egu||ĕgĕo, es, ere, egui : mancar, tenir necessitat, estar necessitat, ser pobre
egero|19|egess|egest|ēgĕro, is, ere, gessi, gestum : (tr.) treure, despatxar, llançar, fer sortir
egestas|5|egestat||ĕgestas, atis,  f. : 1. manca, mancança.  2. indigència, pobresa
egestio|5|egestion||ēgestĭo, ionis, f. : acció de treure o d'evacuar, acció d'evacuar
egomet|29|||ĕgŏmet, memet, mihimet : jo mateix, a mi mateix
ego|29|||ĕgō, mei : jo
egredior|27||egress|ēgrĕdĭor, eris, i, egressus sum : sortir
egregius|11|||ēgrĕgĭus, a, um : 1. egregi, eminent, distingit, il·lustre.   2. extraordinari, magnífic, meravellós.   3. honrós, honrable.  4. favorable, propici.
ehem|30|||ĕhem, interj. : ah!, oh!
eheu|30|||ēheu, inv. :  ai!,  ai las!  (de dolor)
eho|30|||ĕhŏ, interj. : ep!, ei! (per cridar o amonestar)
eiaculo|17|||eiaculo, as, are : llançar, projectar, deixar anar
eia|30|||ēiă, interj. : apa!, au!, apa! vinga! (per exhortar, animar o consolar)
eicio|20|eiec|eiect|ēĭcĭo, is, ere, eieci, eiectum : fer fora, expulsar, desterrar; rebutjar, refusar
eiulatio|5|eiulation||eiulatio, ionis, f. : crit, lament
eiulatus|9|||eiulatus, us, m. : crit, lament
eiulo|17|||eiulo, as, are : cridar (de dolor); lamentar-se
eiuro|17|||eiuro, as, are : refusar solemnement i amb jurament; dimitir, abdicar, renunciar
eiusdemmodi|30|||eiusdemmodi, inv. : de la mateixa manera
eiusmodi|30|||eiusmodi, inv. : així, d'aquesta manera, d'aquest gènere
ei|30|||ei, interj. : ai!  (de dolor)
elaboro|17|||ēlăbōro, as, are : treballar amb afany, esforçar-se
elabor|26||elaps|ēlābor, eris, i, lapsus sum : (int.) esmunyir-se fora, escapar, desaparèixer; (tr.) escapar, eludir
elanguesco|19|elangu||ēlanguesco, is, ere, gui, - : llanguir, debilitar-se
electio|5|election||ēlectĭo, ionis, f. : elecció, tria
elefantus|1|||elefantus, i, m. : elefant
elegans|14|elegant||ēlĕgans, antis : elegant
elegantia|0|||ēlĕgantia, ae, f. : elegància, gust, distinció
elegantius|30|||elegantius, comparatiu neutre o averbial d' elegans, antis : amb molt de gust, amb molta distinció
elegantius|30|||elegantius, comparatiu neutre o adverbial d' elegans, antis : distingit, delicat
elegea|4|||ĕlĕgēa, orum, n. : elegia
elegeum|4|||elegeum, orum, n. : elegia
elegi|1|||ĕlĕgi, orum, m. pl. : versos elegíacs
elegus|1|||cf. elegi
elementum|4|||ĕlĕmentum, i, n. : element, primera matèria; (pl.) lletres de l'alfabet, les principis, categories
elephans|6|elephant||ĕlĕphans, antis, m. (gen. pl. -ium o -um) : elefant
elephantus|1|||ĕlĕphantus, i, m. : elefant
eleuo|17|||eleuo, as, are : aixecar, elevar; debilitar, disminuir, fer minvar; desacreditar
elicio|20|elicu|elicit|ēlĭcĭo, is, ere, cui, citum : atreure, fer sortir; conjurar; extreure, treure, arrencar
elido|19|elis|elis|ēlīdo, is, ere, elisi, elisum : expulsar, fer sortir, aixafar, triturar, destruir
eligo|19|eleg|elect|ēlĭgo, is, ere, legi, lectum : escollir, arrencar
elixo|17|||ēlixo, as, are : coure amb aigua, fer bollir
elixus|11|||ēlixus, a, um : bullit, escaldat, xop (d'aigua)
elluor|24|||elluor, aris, ari, atus sum : (deponent) devorar amb avidesa, engolir, endrapar
elogium|4|||ēlŏgĭum, i, n. : elogi
eloquens|14|eloquent||ēlŏquens, entis : eloqüent
eloquentia|0|||ēlŏquentĭa, ae, f. : eloqüència
eloquentior|15|eloquentior||eloquentior, oris : comparatiu d'eloquens, entis: amb més eloqüència
eloquor|26||elocut|ēlŏquor, eris, i, locutus sum : parlar, explicar-se, pronunciar
eludo|19|elus|elus|ēlūdo, is, ere, elusi, elusum : jugar, guanyar (jugant); evitar; enganyar, burlar-se de
elugeo|18|elux||ēlūgĕo, es, ere, eluxi : plorar, portar dol
eluo|19|elu|elut|ēlŭo, is, ere, ui, utum : rentar, netejar, ensabonar; purificar; treure, esborrar
emancipo|17|||ēmancĭpo, as, are : emancipar, cedir l'autoritat; se - alicui : sotmetre's a algú
emano|17|||ēmāno, as, are : rajar, fluir; emanar, provenir, néixer; divulgar-se, difondre's
emax|14|emac||ĕmax, acis : affeccionat a comprar, gran comprador
emeditatus|11|||ēmĕdĭtātus, a, um : fingit
emendico|17|||ēmendīco, as, are : captar, mendicar
emendo|17|||ēmendo, as, are : esmenar, corregir, reformar
ementior|28||ementit|ēmentĭor, iris, iri, mentitus sum : dir falsament, mentir, inventar
emereo|18|emeru|emerit|ēmĕrĕo, es, ere, ui, itum : 1. merèixer, guanyar   2. acabar el servei militar, completar-lo
emergo|19|emers|emers|ēmergo, is, ere, mersi, mersum : sortir, emergir, aparèixer, mostrar-se
emetior|28||emens|ēmētĭor, iris, iri, emensus sum : mesurar
emico|17|emicu||ēmĭco, as, are, cui, atum : sortir, brollar, saltar; brillar, resplendir, fer-se aparent
emigro|17|||ēmīgro, as, are : emigrar, canviar de residència
eminens|14|eminent||ēmĭnens, entis : eminent, elevat, prominent; sortint; distingit, extraordinari
eminentior|15|eminentior||eminentior, oris : comparatiu d'eminens, entis : més elevat, més prominent, superior
emineo|18|eminu||ēmĭnĕo, es, ere, ui, - : elevar-se, sobresortir, ressaltar; distingir-se
eminus|30|||ēmĭnus, adv. : de lluny, a distància
emiror|24|||ēmīror, aris, ari : mirar amb estupefacció, meravellar-se
emissio|5|emission||ēmissĭo, ionis, f. : emissió, llançament
emitto|19|emis|emiss|ēmitto, is, ere, misi, missum : fer, deixar anar, fer fora; sortir; dir, proferir
emolumentum|4|||ēmŏlŭmentum, i, n. : avantatge, guany, emolument
emorior|27|||ēmŏrĭor, iris, i, tuus sum : desaparèixer, morir
emoueo|18|emou|emot|emoueo, es, ere, moui, motum : fer fora, allunyar, commoure, dissipar
emo|19|em|empt|ĕmo, is, ere, emi, emptum : comprar
emptio|5|emption||emptĭo, ionis, f : compra, adquisició, cosa comprada
emptor|5|emptor||emptor, oris, m. : comprador
emungo|19|emunx|emunct|ēmungo, is, ere, munxi, munctum : mocar-se, enganyar, estafar
em|30|||em, interj. : té, heus ací
enarratius|30|||ēnarrātĭus, adv. : més detalladament
enarro|17|||ēnarro, as, are : explicar, exposar amb detall
enascor|26||enat|ēnascor, eris, i, enatus sum : néixer, créixer, apuntar, sorgir, aparèixer
enato|17|||ēnăto, as, are : sortir nedant, salvar-se nadant
eneco|17|enecu|enect|ēnĕco, as, are, enecui, enectum : matar, deixar mort
eneruo|17|||eneruo, as, are : enervar, debilitar, efeminar, esgotar
enico|17|||ēnĭco, as, are : matar, fer morir, esgotar
enimuero|30|||enimuero, adv. : sense cap dubte, en veritat, realment, en efecte
enim|30|||ĕnim, conj. : en efecte, cert, en veritat, realment
eniteo|18|enitu||ēnĭtĕo, es, ere, ui : brillar, resplendir, distingir-se
enitesco|19|enitu||ēnĭtesco, is, ere, ui, - : tornar-se brillant, distingir-se
enitor|26||enix|ēnītor, eris, i, nisus ou nixus sum : procurar, esforçar-se
enodo|17|||ēnōdo, as, are : treure els nusos, explicar, exposar, posar en clar, aclarir
enormis|14|enorm||ēnormis, e : desmesurat, enorme, irregular
enoto|17|||ēnŏto, as, are : anotar
eno|17|||ēno, as, are : salvar-se nadant, escapar (nadant, volant)
ensis|6|ens||ensis, is, m. : espasa; autoritat; guerra
entheus|11|||enthĕus, a, um : inspirat (per una divinitat), ple d'entusiasme
enumero|17|||ēnŭmĕro, as, are : enumerar, comptar; passar revista, resumir, recapitular
enuntio|17|||ēnuntĭo, as, are : revelar, descobrir, divulgar (un secret); enunciar, exposar, dir
enuptio|5|enuption||ēnuptĭo, ionis, f. : casament (de la dona amb un home que no és de la seva classe)
en|30|||ēn, amb nom. o acu. : heus ací!,  au!
eo (2)|30|||eo (2), adv. : allí, en aquest punt; eo... ut: fins el punt... que
eo|23|i,iu|it|ĕō, is, ire, iui, itum : anar
epaphaeresis|6|||ĕpăphaerĕsis, is, f. : repassada
ephebus|1|||ĕphēbus, i, m. : adolescent (entre els grecs, de 18 a 20 anys, edat del servei militar)
ephippium|4|||ĕphippĭum, i, n. : guadralpa (arreus de cavalleria)
epigrammatum|4|||epigrammatum, i, n.: epigrama
epigramma|7|epigrammat||ĕpĭgramma, atis, n. : epigrama
epilogus|1|||ĕpĭlŏgus, i, m. : epíleg, conclusió
epistola|0|||cf. epistula
epistula|0|||ĕpistŭla, ae, f. : carta, missiva
epityrum|4|||epityrum, i, n. : epitir (confitat d'olives)
epoto|17|||ēpōto, a, are, aui, otum : apurar, buidar bevent
epulae|0|||ĕpŭlae, arum, f : aliments, menges; banquet, tiberi
epula|0|||epula, arum, f : aliments, menges; banquet, tiberi
epulor|24|||ĕpŭlor, aris, ari : menjar, assistir a un banquet o festí
epulo|5|epulon||ĕpŭlo, onis, m. : epuló (sacerdot que presidia els banquets dels sacrificis); golafre, que menja molt
epulum|4|||ĕpŭlum, i, n. : festí (solemne); banquet sagrat
equa|0|||ĕqua, ae, f. : euga
equester|16|equestr||equester, tris, tre : eqüestre
eques|5|equit||ĕquĕs, itis, m. : genet, cavaller romà; cavalleria, ordre eqüestre
equidem|30|||ĕquĭdem, inv. : sens dubte, certament
equile|8|equil||ĕquīle, is, n. : cavallerissa, estable
equitatus|9|||ĕquĭtātus, us, m. : cavalleria
equito|17|||ĕquĭto, as, are : cavalcar, anar a cavall
equuleus|1|||ĕquŭlĕus, i, m. : cavall jove, poltre;  poltre (de tortura)
equus|1|||ĕquus, i, m. : cavall
era|0|||ĕra, ae, f. : (o hera) mestressa de casa; mestressa, senyora
ergastulum|4|||ergastŭlum, i, n. : ergàstul (presó o taller d'esclaus i d'altres condemnats) (plural = esclaus, condemnats)
erga|30||erga|ergā, prép.+ ac. : davant, enfront de; envers, en favor de; contra
ergo|30|||ergō, conj. : doncs, per tant; així doncs
erigo|19|erex|erect|ērĭgo, is, ere, rexi, rectum : dreçar, aixecar, alçar (erectus, a, um : dret, erecte, elevat; atent, suspens, coratjós)
erilis|14|eril||ĕrīlis, e : de l'amo, de la mestressa
eripio|20|eripu|erept|ērĭpĭo, is, ere, ere, ripui, reptum : 1 - prendre, arrabassar; endur-se, apartar; llevar, privar de. - 2 - salvar, sostreure, alliberar.
erogo|17|||ērŏgo, as, are : 1.  pagar; distribuir; llegar 2.  sacrificar
errabundus|11|||errābundus, a, um : errant, errabund
erratum|4|||errātum, i, n. : error, errada
error|5|error||error, oris, m. :1 - vagareig, viatge atzarós. - 2 - desconeixement, confusió; error, errada, engany. - 3 - follia, deliri.
erro|17|||erro, as, are :1 - errar, vagar. - 2 - perdre's, apartar-se. - 3 - errar, equivocar-se.
erubesco|19|erubu||ērŭbesco, is, ere, bui : envermellir-se; ruboritzar-se, avergonyir-se
eructo|17|||ēructo, as, are : rotar, vomitar; escopir
erudio|21|erudi, erudiu|erudit|ērŭdĭo, is, ire, i(u)i, itum : instruir, ensenyar, educar; informar
eruditus|11|||ērŭdītus, a, um : culte, erudit; versat, avesat
erugo|17|||ērūgo, as, are : desarrugar
erumpo|19|erup|erupt|ērumpo, is, ere, rupi, ruptum : 1 - sortir impetuosament, llançar-se, precipitar-se. - 2 - amb ac. rompre, obrir. - 3 - fig. descarregar, deixar anar. - 4 - esclatar, manifestar-se, sorgir. - 5 - anar a parar, fer cap.
eruo|19|eru|erut|ērŭo, is, ere, erui, erutum : 1 - arrencar, extreure; fig. descobrir, obtenir. - 2 - arrasar, aterrar, derrocar
eruptio|5|eruption||ēruptĭo, ionis, f. : arrencada, sortida; mil. irrupcció
erus|1|||ĕrus, i, m. : (o herus) amo, cap de casa, patró (respecte als esclaus)
escarius|11|||escārĭus, a, um : bo de menjar, comestible (escaria, orum, n. : plats, menjars)
esca|0|||esca, ae, f. : menjar, vianda, aliment
escendo|19|escend|escens|ēscendo, is, ere, di, sum : pujar, muntar
essedum|4|||essĕdum, i, n. : èssedum (carro de guerra gal, adoptat pels romans)
essito|17|||essito, as, are : (o esito) freq. d'edo, menjar
esurio|21|esuri,esuriu||ēsŭrĭo, is, ire, i(u)i  : tenir fam, patir fam
esus|9|||ēsus, us, m. : menjar
etenim|30|||ĕtĕnim, inv. : i de fet, ja que
etiamnunc|30|||ĕtĭamnunc, adv. : encara ara, a hores d'ara
etiamsi|30|||ĕtĭamsi, conj. : fins i tot si, tot i que
etiam|30|||ĕtĭam, adv. : encara, també, a més; fins i tot, àdhuc
etsi|30|||etsi, conj. : encara que, tot i que, malgrat que
et|30|||ĕt, conj. : i.  adv. també
euado|19|euas|euas|euado, is, ere, uasi, uasum : sortir, anar-se'n ;escapar-se, evadir-se; arribar, anar a parar; resultar, esdevenir
euagor|24|||euagor, aris, ari : dispersar-se; mil. desplegar-se, maniobrar; estendre's, desbordar-se
eualesco|19|eualu||eualesco, is, ere, ualui, - : 1. enfortir-se 2. pervenir, reeixir  3. prevaler, imposar-se
euanesco|19|euanu||euanesco, is, ere, euanui, - : esvanir-se, evaporar-se
euax|30|||euax, interj. : bravo! visca!
euectio|5|euection||euectio, ionis, f. : elevació
eueho|19|euex|euect|eueho, is, ere, uexi, uectum : transportar, emportar-se
euello|19|euols,euell|euols,euuls|euello, is, ere, uolsi (uulsi) : arrencar, llevar; fig. esborrar, suprimir
euenio|21|euen|euent|euenio, is, ire, ueni, uentum : sortir, resultar; ocórrer, esdevenir-se
euentus|9|||euentus, us, m. : resultat, desenllaç
euerbero|17|||euerbero, as, are : colpir, batre
euersio|5|euersion||euersio, ionis, f. : bolcada, enderrocament; destrucció, ruïna
euerto|19|euert,euort|euers,euors|euerto, is, ere, uerti, uersum : 1 - capgirar, remoure. - 2 - abatre, destruir; fig. arruïnar, violar. - 3 - expulsar, expropriar, privar
euhoe|30|||euhoe, interj. : euhe (crit ritual de les bacants)
euidentius|30|||euidentius, adv. : comparatiu d'evidens, entis : visible, manifest; evident, clar
euinco|19|euic|euict|euinco, is, ere, uici, uictum : derrotar, vèncer
euito|17|||euito, as, are : evitar, esquivar
euoco|17|||euoco, as, are : cridar, convocar; mil. allistar, mobilitzar (euocati, orum : reenganxats, veterans)
euolo|17|||euolo, as, are : emprendre el vol, envolar-se; fig. pujar, encimbellar-se
euoluo|19|euolu|euolut|euoluo, is, ere, uolui, uolutum : fer rodar, arrossegar
euomo|19|euomu|euomit|euomo, is, ere, euomui, euomitum : perbocar, vomitar
euripus|1|||eurīpus, i, m. : freu, canal
exacerbo|17|||exăcerbo, as, are : exacerbar, irritar
exactor|5|exactor||exactor, oris, m. : : 1. expulsor, proscriptor 2. el qui exigeix, creditor 3. recaptador d'impostos 4. vigilant, controlador 5. director d'una obra o treballs.
exaequo|17|||exaequo, as are : aplanat, anivellar; igualar, equiparar
exagito|17|||exăgĭto, as, are : remoure, agitar; acaçar, empaitar; turmentar, afligir
exalto|17|||exalto, as, are : aixecar, elevar
examen|7|examin||exāmen, inis, n. : eixam, munió
examino|17|||exāmĭno, as, are : eixamenar-se; pesar, equilibrar; fig. examinar, ponderar
exanclo|17|||exanclo, as, are : buidar, fer rajar; endurar, suportar
exanguis|14|exangu||exanguis, e : (o exsanguis) sense sang, dessagnat; pàl·lid; feble, fluix
exanimis|14|exanim||exănĭmis, e : exànime, sense vida
exanimo|17|||exănĭmo, as, are : desinflar, desanimar; ; pass. defallir; llevar la vida, matar
exanimus|11|||exănĭmus, a, um : sense vida, mort
exardeo|18|exars||exardĕo, es, ere : cremar
exardesco|19|exars|exars|exardesco, is, ere, arsi, arsum : encendre's, cremar; fig. irritar-se, experimentar un sentiment violent
exaresco|19|exaru||exāresco, is, ere, ui, - : assecar-se completament; marcir-se, exhaurir-se
exarmo|17|||exarmo, as, are : desarmar
exaro|17|||exăro, as, are : llaurar; solcar; traçar (sobre cera), escriure
exaspero|17|||exaspĕro, as, are : 1. fer aspre o rude  2.  irritar, exasperar
exauctoro|17|||exauctōro, as, are : llicenciar (un soldat);  destituir
exaudio|21|exaudiu,exaudi|exaudit|exaudĭo, is, ire, iui, itum : 1.  escoltar amb claredat  2.  escoltar favorablement, deixar-se persuadir
excandesco|19|excandu||excandesco, is, ere, ui, - : encendre's, cremar
excanto|17|||excanto, as, are : atreure o rebutjar per conjurs
excedo|19|excess|excess|excēdo, is, ere, cessi, cessum : anar-se'n, sortir, retirar-se, eixir; amb ac. excedir, ultrapassar
excellens|14|excellent||excellens, entis : eminent, distingit, excel·lent
excello|19|||excello, is, ere : excel·lir, distingir-se, ressaltar
excelsior|15|excelsior||excelsior, ioris : comparatiu d'excelsus, a, um : elevat, alt
excelsus|11|||excelsus, a, um : elevat, alt; eminent, excels, noble
exceptio|5|exception||exceptĭo, ionis, f. : excepció, restricció, reserva
excercitus|9|||excercitus, us, m. : exèrcit
excerpo|19|excerps|excerpt|excerpo, is, ere, cerpsi, cerptum : recollir, arreplegar; resumir, fer extrets, prendre notes
excessus|9|||excessus, us, m. : sortida, eixida, partida; decés, mort
excetra|0|||excētra, ae, f. : serp, hidra; fig. escurçó
excidium|4|||excĭdĭum, i, n. : posta (del sol); destrossa, ruïna
excido|19|excid|excis|excīdo, is, ere, cidi, cisum : 1.  caure, sortir; tocar (en sort) 2.  tallar; arrasar, enderrocar; arrencar
excindo|19|excid|exciss|excindo, is, ere, cidi, cissum : (o exscindo) destrossar, devastar, abatre
excio|21|exciu|excit|excĭo, is, ire, iui, itum : fer venir, convocar, cridar;  fer sortir, treure; despertar; alarmar; incitar, provocar
excipio|20|excep|except|excĭpĭo, is, ere, cepi, ceptum : 1.  treure, llevar; retirar , excloure  2. rebre, recollir
excito|17|||excĭto, as, are : 1 - fer sortir, fer venir, cridar. - 2 - despertar, desvetllar. - 3 - aixecar (la caça). - 4 - fer créixer. - 5 - dreçar, alçar, bastir. - 6 - aixecar, posar empeus. - 7 - avivar, atiar. - 8 - fig. animar, estimular; excitar, provocar.
excitus|11|||excītus, a, um : alarmat; agitat
exclamatio|5|exclamation||exclāmātĭo, ionis, f. : crit, exclamació
exclamo|17|||exclāmo, as, are : cridar, fer crits
excludo|19||exclus|exclūdo, is, ere, clusi, clusum : deixar fora, no rebre; excloure, apartar
excogito|17|||excōgĭto, as, are : imaginar, recercar; concebre, inventar
excolo|19|excolu|excult|excōlo, is, ere, colui, cultum : cultivar; polir, refinar; guarnir, ornar
excors|14|excord||excors, ordis : obtús, insensat, boig
excrucio|17|||excrŭcĭo, as, are : torturar, turmentar
excubiae|0|||excŭbĭae, arum, f. : vetllada; guàrdia; cos de guàrdia, sentinella
excubia|0|||excubia, arum, f. : guàrdia, guàrdia nocturna
excubo|17|excubu|excubit|excŭbo, is, ere, cubui, cubitum : dormir fora; vigilar, estar de guàrdia; vetllar
excurro|19|excurr,excucurr|excurs|excurro, is, ere, curri, cursum : 1.  sortir corrent, anar-se'n corrents; fer una incursió  2. allargar-se, estendre's
excursio|5|excursion||excursĭo, onis, f. : sortida, excursió; mil. incursió, assalt
excursus|9|||excursus, us, m. : sortida, excursió; mil. sortida, irrupció; fig. digressió
excusatio|5|excusation||excūsātĭo, ionis, f. : excusa, justificació
excuso|17|||excūso, as, are : excusar, justificar, disculpar; al·legar, presentar com a excusa
excutio|20|excuss|excuss|excŭtĭo, is, ere, cussi, cussum : tombar, tirar, fer caure; llançar; empènyer, expulsar; arrencar, arrabassar; fig. privar de; fig. examinar, escatir, indagar
execror|24|||execror, aris, ari : (o exsecror) execrar, abominar, maleir; proferir execracions, fer imprecacions
exedo|19|exed|exes|exĕdo, is, ere, edi, esum : rosegar, devorar; fig. consumir, afeblir
exemplar|8|||exemplar, aris, n. : exemple, model; exemplar, còpia
exemplum|4|||exemplum, i, n. : exemple, model
exeo|23|ex,exi|exit|exĕo, is,ire, ii, itum : sortir, eixir, partir
exequiae|0|||exĕquĭae, arum, f. : (o exsequiae) seguici fúnebre, exèquies, funerals
exsequia|0|||cf. exequiae
exequor|26||execut|exĕquor, eris, i, cutus sum : (o exsequor) seguir, anar al darrere de; perseguir, venjar; intentar, pretendre; enumerar, tractar, exposar
exerceo|18|exercu|exercit|exercĕo, es, ere, cui, citum : 1.  agitar, moure, impel·lir; fer treballar  2.  agitar, estimular, suscitar; inquietar, turmentar 3. exercitar, instruir 4. exercir, practicar
exercitatio|5|exercitation||exercĭtātĭo, ionis, f. : exercici, pràctica
exercitio|5|exercition||exercĭtĭo, ionis, f. : exercici, pràctica;  administració
exercito|17|||exercĭto, as, are : exercitar, avesar, entrenar
exercitus|9|||exercĭtus, us, m. : exèrcit
exero|19|exeru|exert|exĕro, is, ere, erui, ertum : (o exsero) treure, aixecar; descobrir, despullar; revelar, descobrir, mostrar
exertus|11|||exertus, a, um : (o exsertus) sortit; obert, declarat; sorollós
exesus|11|||exēsus, a, um : rosegat
exhalo|17|||exhālo, as, are : exhalar, emetre; expirar
exhaurio|21|exhaus|exhaust|exhaurĭo, is, ire, hausi, haustum : buidar, exhaurir, esgotar; acabar, consumir
exhibeo|18|exhibu|exhibit|exhĭbĕo, es, ere, ui, itum : mostrar, exhibir, presentar; demostrar, palesar; causar, ocasionar
exhibitorius|11|||exhĭbĭtōrĭus, a, um : que pertoca a l'exhibició, presentador, exhibidor, oferidor
exhortatio|5|exhortation||exhortātĭo, ionis, f. : exhortació, encoratjament
exigo|19|exeg|exact|exĭgo, is, ere, egi, actum : 1 - expulsar, treure, fer fora; rebutjar; impel·lir, enfonsar. - 2 - exigir, reclamar, demanar. - 3 - acabar, acomplir; passar, travessar. - 4 - pesar, regular, determinar; fig. mesurar, ajustar, coformar; deliberar, determinar
exiguitas|5|exiguitat||exĭgŭĭtas, atis, f. : petitesa, exigüitat; escassetat, manca
exiguus|11|||exĭgŭus, a, um : petit, curt, estret; exigu, escàs
exilio|21|exilu|exult|exĭlĭo, is, ire, ilui, ultum : (o exsilio) saltar, fer bots; llançar-se; fig. elevar-se
exilis|14|exil||exīlis, e : prim, magre; pobre, miserable
exilium|4|||exĭlĭum, ii, n. : (o exsilium) exili, confinament
eximie|30|||exĭmĭe, adv. : extraordinàriament, singularment
eximius|11|||exĭmĭus, a, um : excepcional, rar; extraordinari, singular, eximi
eximo|19|exem|exempt|exĭmo, is, ere, emi, emptum : treure, llevar, extreure; suprimir, esborrar; excloure, excepturar; ocupar, consumir
exim|30|||exim, adv. : (o exinde, o exin) local: d'ací, d'aquest lloc; temporal: després, a continuació
exinanio|21|||exĭnānĭo, is, ire, iui, itum : buidar, descarregar; desguarnir, eliminar; espoliar, saquejar
exintero|17|||exintĕro, as, are : (o exentero) esbudellar, estripar; pelar, saquejar
existimatio|5|existimation||existĭmātĭo, ionis, f. : opinió, judici, consideració; estima, reputació, crèdit
existimo|17|||existĭmo, as, are : estimar, avaluar, apreciar; opinar, considerar, creure; considerar com, tenir per
existo|19|extit||existo, is, ere, exstiti, - : (o exsisto) sorgir, aparèixer; originar-se, resultar; donar-se, existir
existumo|17|||cf. existimo
exitiabilis|14|exitiabil||exĭtĭābĭlis, is, e : funest, perniciós, calamitós
exitialis|14|exitial||exĭtĭālis, e : mortal
exitium|4|||exĭtĭum, ii, n. : fi, mort, perdició, desgràcia
exitus|9|||exĭtus, us, m. : sortida, eixida; fi, mort; resultat, solució
exodium|4|||exŏdĭum, i, n. : conclusió; exodi
exolesco|19|exoleu|exolet|exŏlesco, is, ere, eui, etum : madurar; marcir-se; caure en desús, perdre's; apagar-se, cessar
exolvo|19|exolu|exolut|exolvo, is, ere, exolui, exolutum : (o exsolvo) deslligar, desnuar; alliberar; pagar, satisfer
exonero|17|||exŏnĕro, as, are : descarregar, evacuar; alliberar, exonerar
exopto|17|||exopto, as, are : anhelar, desitjar
exorabilis|14|exorabil||exōrābĭlis, e : apaivagable, accessible; subornable
exorbitatio|5|exorbitation||exorbĭtātĭo, ionis, f. : desviació, diferència
exorbitator|5|exorbitator||exorbĭtātor, oris, m. : el que excedeix, destrueix
exorcismus|1|||exorcismus, i, m. : exorcisme
exorcista|0|||exorcista, ae, m. : exorcista
exorcizo|17|||exorcīzo, as, are : exorcitzar
exordinatio|5|exordination||exordinatio, ionis, f. : desordre
exordior|28||exors|exordĭor, iris, iri, exorsus sum : ordir, tramar; emprendre, començar
exordium|4|||exordĭum, i, n. : començament, principi, origen; exordi, introducció (d'um discurs o escrit)
exorior|28||exort|exŏrĭor, iris, iri, exortus sum : sorgir, néixer; sortir, llevar-se; aparèixer, presentar-se
exorno|17|||exorno, as, are : equipar, guarnir; adornar, embellir
exoro|17|||exōro, as, are : pregar, suplicar; ablanir, propiciar; obtenir amb precs, convèncer
exortus|9|||exortus, us, m. : sortida, eixida, elevació; naixement; presència, aparició
exosculor|24|||exoscŭlor, aris, ari : petonejar, besotejar; afalagar
expallidus|11|||expallĭdus, a, um : pàl·lid, esblaimat
expatro|17|||expātro, as, are : dissipar, dilapidar
expauesco|19|expau||expauesco, is, ere, paui : espantar-se, espaordir-se; témer, reguardar
expectatus|11|||expectatus, a, um : (o exspectatus) esperat
expecto|17|||expecto, as, are : (o exspecto) esperar
expedio|21|expedi,expediu,exped|expedit|expĕdĭo, is, ire, i(u)i , itum : desembarassar, alliberar, salvar; aparellar, preparar; explicar, exposar, contar
expeditio|5|expedition||expĕdītĭo, ionis, f. : expedició, campanya
expeditus|11|||expĕdītus, a, um : lleuger, expedit (sense bagatges)
expello|19|expul|expuls|expello, is, ere, puli, pulsum : expulsar, foragitar; exloure, rebutjar
expendo|19|expend|expens|expendo, is, ere, pendi, pensum : pesar; mesurar, compensar; ponderar, sospesar; pagar; expiar
expergiscor|26||experrect|expergiscor, eris, i, perrectus sum : despertar-se, desvetllar-se, espabilar-se
expergite|30|||expergĭtē, adv. : amb atenció, amb cura
expergitus|11|||expergĭtus, a, um : desvetllat, despertat
experientia|0|||expĕrĭentĭa, ae, f. : prova, comrovació; temptativa
experimentum|4|||expĕrīmentum, i, n. : prova, experiment; exemple, mostra
experior|28||expert|expĕrĭor, iris, iri, expertus sum : provar, comprovar, posar a prova; assajar, ensinistrar; intentar, temptar (expertus, a, um : expert, avesat)
expers|14|expert||expers, ertis : apartat, exclòs; desconeixedor; mancat, privat
expeto|19|expeti|expetit|expĕto, is, ere, ii, itum : percaçar, sol·licitar; desitjar, anhelar; reclamar, exigir
expilo|17|||expīlo, as, are : espoliar, robar, saquejar
expingo|19|||expingo, is, ere, pinxi, pictum : pintar, representar; maquillar; descriure
expio|17|||expĭo, as, are : expiar, purificar; purgar, reparar; redimir
expiro|17|||expīro, as, are : (o exspiro) exhalar, emetre; expirar, morir
explano|17|||explāno, as, are : (rar) estendre, escampar; interpretar, explicar, explanar
expleo|18|expleu|explet|explĕo, es, ere, eui, etum : omplir, cobrir; completar
explicatio|5|explication||explĭcātĭo, onis, f. : desplegament; solució, explicació
explico|17|explicu|explicit|explĭco, as, are, ui, itum (aui - atum) : 1.  desplegar, estendre; desenrotllar, obrir  2. ajeure, deixar estès; eixamplar, ampliar  3. desenredar; (fig.) desembrollar, resoldre  4. desenvolupar, exposar; explicar, referir
exploratio|5|exploration||explōrātĭo, ionis, f. : observació, investigació
explorator|5|explorator||explōrātor, oris, m. : onservador, investigador, explorador; espia
exploratus|11|||explōrātus, a, um : cert, segur
exploro|17|||explōro, a, are : 1 - explorar, recórrer; reconèixer, espiar. - 2 - examinar, comprovar; provar, posar a provar, assajar: intentar, preparar.
expolio|21|expoliu|expolit|expŏlĭo, is, ire, iui, itum : brunyir, polir, allisar; polir, ornar, refinar
expono|19|exposu|exposit|expōno, is, ere, posui, positum : estendre, escampar; exposar, abandonar; (fig.) presentar, proposar; exposar, referir, tractar
exporto|17|||exporto, as, are : dur fora, emportar-se; exportar, expedir
exposco|19|expoposc|exposcit|exposco, is, ere, poposci, poscitum : sol·licitar, pregar, suplicar
expositio|5|exposition||expŏsĭtĭo, ionis, f. : exposició (d'un infant); exposició, explicació
expostulo|17|||expostŭlo, as, are : instar, sol·licitar; reclamar, exigir
exprimo|19|express|express|exprĭmo, is, ere, pressi, pressum : extreure, treure prement; prémer, esprémer; llançar; reproduir (plàsticament); representar, traçar, plasmar; reflectir, manifestar
exprobro|17|||exprōbro, as, are : blasmar, retreure, reprotxar
expromo|19|expromps|exprompt|exprōmo, is, ere, prompsi, promptum : 1 - (rar) treure, abocar. - 2 - mostrar, fer ús de, donar proves; disposar, preparar. - 3 - proferir, pronunciar; declarar, manifestar.
expugnatio|5|expugnation||expugnātĭo, ionis, f. : assalt
expugno|17|||expugno, as, are : assaltar, prendre; derrotar, vèncer
expungo|19|expunx|expunct|expungo, is, ere, expunxi, expunctum : punxar, picar; esborrar, cancel·lar; donar la baixa, llicenciar; comprovar
expuo|19|||expuo, is, ere, pui, putum : (o exspuo) escopir
exquiro|19|exquisiu|exquisit|exquīro, is, ere, iui, itum : encercar, indagar, esbrinar; interrogar, preguntar; tractar d'obtenir, demanar; descobrir, trobar
exquisite|30|||exquīsīte, adv. : acuradament, refinadament
exquisitus|11|||exquīsītus, a, um : refinat, exquisit; polit, acurat
exsanguis|14|exsangu||exsanguis, e : (o exanguis) sense sang, dessagnat; pàl·lid; feble, fluix
exsarcio|21||exsart|exsarcio, is, ire : reparar; compensar
exsatio|17|||exsătio, as, are : assaciar
exscribo|19|exscrips|exscript|exscrībo, is, ere, scripsi, scriptum : transcriure, copiar
exsecrabilis|14|exsecrabil||exsēcrābĭlis, e : execrable, detestable
exsecratio|5|exsecration||exsēcrātĭo, ionis, f. : execració, abominació; imprecació, jurament imprecatori
exsecror|24|||exsēcror, aris, ari : (o execror) execrar, abominar, maleir; proferir execracions, fer imprecacions
exsequiae|0|||exsĕquĭae, arum, f. : (o exequiae) seguici fúnebre, exèquies, funerals
exsequia|0|||cf. exsequiae
exsequor|26||exsecut|exsĕquor, eris, i, cutus sum : (o exequor) seguir, anar al darrere de; perseguir, venjar; intentar, pretendre; enumerar, tractar, exposar
exsibilo|17|||exsībĭlo, as, are : proferir amb xiulets, barbotejar; xiular
exsilio|21|exsilu||exsĭlĭo, is, ire, silui, sultum : (o exilio) saltar, fer bots; llançar-se; fig. elevar-se
exsilium|4|||exsĭlĭum, ii; n. : (o exilium) exili, confinament
exsisto|19|exstit||exsisto, is, ere, stiti : (o existo) sorgir, aparèixer; originar-se, resultar; donar-se, existir
exsoluo|19|exsolu|exsolut|exsoluo, is, ere, solui, solutum : (o exolvo) deslligar, desnuar; alliberar; pagar, satisfer
exspectatio|5|exspectation||exspectātĭo, onis, f. : previsió, expectació, spera; esperança, confiança; interès, atenció
exspecto|17|||exspecto, as, are, aui, atum : (o expecto) esperar
exspiro|17|||exspīro, as, are : (o expiro) exhalar, emetre; expirar, morir
exspuo|19|expu||exspŭo, is, ere, pui, putum : (o expuo) escopir
exstinguo|19|exstinx|exstinct|exstinguo, is, ere, stinxi, strinctum : (o extinguo) apagar, extingir; esborrar; consumir, destruir, dissipar
exsto|17|||exsto, as, are : (o exto) sobresortir, sortir enfora, mantenir-se fora; elevar-se , alçar-se; mostrar-se, manifestar-se, constar (exstat: consta que; és segur que); subsistir, restar, existir.
exstruo|19|exstrux|exstruct|exstrŭo, is, ere, struxi, structum : (o extruo) amuntegar, acumular; proveir, assortir; bastir, construir
exsulo|17|||exsŭlo, as, are : (o exulo) trobar-se desterrat, viure a l'exili; exiliar
exsulto|17|||exsulto, as, are : (o exulto) saltar, botar; desbordar-se, agitar-se; exultar, alegrar-se
exsul|5|exsul||exsul, ulis, m. : (o exul) exiliat, desterrat
exsuperantia|0|||exsŭpĕrantĭa, ae, f. : superioritat, excel·lència
exsurgo|19|exsurrex|exsurrect|exsurgo, is, ere, surrexi, surrectum : (o exurgo) alçar-se; sorgir; (fig.) encoratjar-se
extabesco|19|extabu||extābesco, is, ere, extabui, - : esllanguir-se; esvanir-se
exta|0|||exta, orum, n. pl. : vísceres, entranyes
extemplo|30|||extemplō, adv. : tot seguit, de seguida
extempulo|30|||cf. extemplo
extendo|19|||extendo, is, ere, tendi, tensum (tum) : estendre, allargar, estirar; desplegar, escampar
extentus|11|||extentus, a, um : estès
extenuo|17|||extĕnŭo, as, are : aprimar, esmicolar, reduir; disminuir, rebaixar
extergeo|18|exters|exters|extergeo, es, ere, tersi, tersum : netejar, rentar; (fig.) saquejar
exterior|15|exterior||extĕrĭor, oris : de fora, exterior
extermino|17|||extermĭno, as, are : bandejar, expulsar; excloure, llevar, privar
externus|11|||externus, a, um : 1 - extern, exterior, estrany. - 2 - foraster, estranger. - 3 - advers, hostil.
exterreo|18|exterru|exterrit|exterrĕo, es, ere, terrui, territus : aterrir, espantar
exterritus|11|||exterritus, a, um : espantat, embogit
exterus|11|||extĕrus, a, um : exterior, extern; forà, estrany, estranger
extimesco|19|||extĭmesco, is, ere : espantar-se, esverar-se; témer
extimus|11|||extĭmus, a, um : extrem, darrer, últim
extinguo|19|extinx|extinct|extinguo, is, ere, stinxi, strinctum : (o exstinguo) apagar, extingir; esborrar; consumir, destruir, dissipar
extollo|19|extul||extollo, is, ere, extuli, - : alçar, aixecar; exaltar, distingir; exagerar; (refle.) vantar-se, gloriejar-se
extorqueo|18|extors|extort|extorquĕo, es, ere, torsi, tortum : - tr. - torçar, dislocar; turmentar, torturar; ; prendre, arrabassar; obtenir per la força
extorris|14|extorr||extorris, e : exiliat, proscrit; expulsat, foragitat
exto|17|||exto, as, are : (o exsto) sobresortir, sortir enfora, mantenir-se fora; elevar-se , alçar-se; mostrar-se, manifestar-se, constar (exstat: consta que; és segur que); subsistir, restar, existir.
extraho|19||extract|extrăho, is, ere, traxi, tractum : treure, exctreure, arrencar; fer sortir, arrossegar; allargar, prolongar; consumir, deixar passar
extraneus|1|||extrānĕus, a, um : de fora, estrany, foraster
extra|30|||extrā, prép. + ac. : fora de; a part, contra; excepte, llevat de.  adv. : fora, a l'exterior (extra quam : excepte que, a menys que)
extremus|11|||extrēmus, a, um : extrem, darrer, últim
extrilidus|11|||extrilidus, a, um : molt pàl·lid
extrinsecus|30|||extrinsĕcus, adv. : de fora, de l'exterior; fora, per fora, exteriorment
extrudo|19|extrus|extrus|extrūdo, is, ere, trusi, trusum : treure a empentes, fer fora
extruo|19|extrux|extruct|extrŭo, is, ere, struxi, structum : (o exstruo) amuntegar, acumular; proveir, assortir; bastir, construir
extum|4|||cf. exta
extundo|19|extud|extus|extundo, is, ere, extudi, extusum : treure a cops; (fig.) arrencar
exturbo|17|||exturbo, as, are : expulsar, proscriure
exulo|17|||exŭlo, as, are : (o exsulo) trobar-se desterrat, viure a l'exili; exiliar
exulto|17|||exulto, as, are : (o exsulto) saltar, botar; desbordar-se, agitar-se; exultar, alegrar-se
exul|5|exul||exul, ulis, m. : (o exsul) exiliat, desterrat
exundatio|5|exundation||exundātĭo, ionis, f. : desbordament
exundo|17|||exundo, as, are : sobreeixir, vessar-se, rajar
exuo|19|exu|exut|exŭo, is, ere, exui, exutum : despullar, descobrir, mostrar; despullar-se, llevar-se
exurgo|19|exsurrex|exsurrect|exurgo, is, ere, surrexi, surrectum : (o exsurgo) alçar-se; sorgir; (fig.) encoratjar-se
exuro|19|exuss|exust|exūro, is, ere, ussi, ustum : abrasar, cremar, incendiar; consumir
exuuiae|0|||exuuiae, arum : despulles; botí
exuuia|0|||cf. exuuiae
ex|30|||ex, prép. : + abl. : de, des de, de dintre de; per, a causa de
e|30|||ē, prép. : + abl. : de, des de, de dintre de; per, a causa de
faba|0|||făba, ae, f. : fava
fabella|0|||fābella, ae, f. : conte, anècdota, faula
faber|3|||făber, bri, m. : artesà, obrer, menestral
fabre|30|||fābrē, adv. : enginyosament, artísticament
fabrica|0|||fābrĭca, ae, f. : art, ofici d'artesà; treball artístic, artesania; taller, fàbrica, forja
fabrico|17|||făbrĭco, as, are : fer, confeccionar, fabricar
fabula|0|||făbŭla, ae, f. : llegenda, mite; relat, conte, faula; peça teatral
fabulor|24|||fābŭlor, aris, ari : parlar, conversar
facesso|19|facess|facessit|făcesso, is, ere, i, itum : executar, dur a terme; anar-se'n, allunyar-se
facete|30|||făcēte, adv. : elegantment, finament
facetia|0|||făcētĭa, ae, f. : (principalment en plural) gràcia, facècia, plasenteria; agudesa, acudit
facetus|11|taetrior||făcētus, a, um : elegant, gentil; plasent, alegre, divertit
facies|10|||făcĭes, ei, f. : 1.  aparença, forma, aspecte; aspecte bonic, bellesa  2.  rostre, faç, fesomia  3.  (poet.) gènere, mena, classe  4.  imatge, visió, espectre
facile|30|||făcĭlĕ, adv. : fàcilment
facilis|14|facil||făcĭlis, e : fàcil
facilitas|5|facilitat||făcĭlĭtas, atis, f. : facilitat, aptitud; rapidesa, diligència
facilius|30|||facilius, inv. : més fàcilment
facillime|30|||facillime, adv. : superlatiu de l'adverbi facile : fàcilment
facinerosus|11|||facinĕrosus, a, um : malfactor, criminal
facinus|7|facinor||făcĭnus, oris, n. : 1.  acció, acte, fet  2.  maldat, crim, atemptat
facio|20|fec|fact|făcĭo, is, ere, feci, factum : fer, realitzar, portar a terme
factiosus|11|||factĭōsus, a, um : ben relacionat, ben considerat; intrigant, rebel, facciós
factio|5|faction||factĭo, onis, f. : 1.  acció, producció; conducta, comportament  2. agrupació, corporació; colla, grup  3.  intriga, conspiració
factito|17|||factĭto, as, are : fer sovint, soler fer
factum|4|||factum, i, n. : fet, acció, comesa; treball, obra, empresa
factu|29|||factu, supí de facio : faire (facile factu: fàcil de fer)
facultas|5|facultat||făcultas, atis, f. : capacitat, facultat
facundus|11|||fācundus, a, um : que parla amb facilitat, eloqüent, facundiós
faetidus|11|||faetidus, a, um : (o foetidus) pudent, pestilent, fètid
faex|5|faec||faex, ecis, f. : (o fex) pòsit, rebuig, deixalla
falcifer|12|||falcĭfer, era, erum : que porta una falç, armat, guarnit de falçs
fallacia|0|||fallācĭa, ae, f. : engany, superxeria, fal·làcia
fallax|15|fallac||fallax, acis : enganyós, capciós, insidiós; mentider, fal·laç
fallo|19|fefell|fals|fallo, is, ere, fefelli, falsum : enganyar, defraudar, decebre; trair; escapar a, ocultar-se; escapolir-se, esquivar
falso|30|||falso, adv. : falsament
falsus|11|||falsus, a, um : fals, erroni, equivocat
falx|5|falc||falx, falcis, f. : falç, corbella
fama|0|||fāma, ae, f. : notícia, nova; rumor; opinió pública; anomenada, renom, fama; bona reputació
fames|6|fam||fămes, is, f. : fam, gana
familiarissime|30|||familiarissime, adv. : molt íntimament, molt familiarment
familiaris|14|familiar||fămĭlĭāris, e : pertanyent al servei; familiar, domèstic; amic, íntim (familiaris, is, m. : esclau, servent)
familiaritas|5|familiaritat||fămĭlĭārĭtas, atis, f. : amistat, intimitat, familiaritat
familiarius|30|||familiarius, adv. : més ínimament, més familiarment
familia|0|||fămĭlĭa, ae, f. : conjunt de servents; casa familiar, família
famosus|11|||fāmōsus, a, um : conegut, famós; de mala fama, desacreditat, difamat
famula|0|||fămŭla, ae, f. : serventa, esclava
famulus|1|||fămŭlus, i, m. : servent, servidor
fanaticus|11|||fānātĭcus, a, um : inspirat, fanàtic; delirant, frenètic
fanum|4|||fānum, i, n. : lloc consagrat, santuari, temple
farcimen|7|farcimin||farcīmen, inis, n. : salsitxa, botifarra
farcio|21|||farcĭo, is, ire, farsi, farsum : omplir completament, atapeir, farcir
farreum|4|||farrĕum, i, n. : tortell, pastís de farina d'espelta
farreus|11|||farrĕus, a, um : de blat, d'espelta
far|7|farr||far, farris, n. : espelta; gra, farina d'espelta (esp. emprat en els sacrificis)
fasciculus|1|||fascĭcŭlus, i, m. : paquet, fardell, feix
fascino|17|||fascĭno, as, are : encantar, fetillar, fascinar
fascis|6|fasc||fascis, is, m. : paquet, manoll, feix ; plural : feixos (conjunt de vares lligades al voltant d'una destral, que portaven els lictors)
fastidienter|30|||fastīdĭenter, adv. : desdenyosament
fastidiosus|1|||fastīdĭōsus, a, um : delicat, aprensiu; meticulós; insatisfet; altiu, desdenyós
fastidio|21|fastidiu,fastidi|fastidit|fastīdĭo, is, ire, i(u)i, itum : fer el desdenyós; sentir aversió; (amb ac. gen. inf.) tenir aversió a, sentir repugnància per, desdenyar
fastidium|4|||fastīdĭum, ii, n. : desgana, repugnància; desdeny, aversió
fastigatus|11|||fastīgātus, a, um : afilat; allargat en punta
fastigium|4|||fastīgĭum, ii, n. : punta, extrem; inclinació, pendís
fastus|11|||fastūs, a, um : fast. - (dies) fasti : dies fatosjours fasts (dies hàbils per a l'administració de justícia); fasti, orum (m. pl.) : dies hàbils; llista de festes anuals; calendari; registre dels cònsols per ordre cronològic
fas|30|||fās, n. indécl. : el lícit, el permès per la llei divina; designi diví, voluntat divina ; fas est : és permès pels déus...
fatalis|14|fatal||fātālis, e: del destí, del fat, fatal; funest
fataliter|-1|||fātālĭter, adv. : per disposició del destí, fatalment
fateor|25||fass|fătĕor, eris, eri, fassus sum : admetre, acceptar, reconèixer;, manifestar, declarar, proclamar
fatidicus|11|||fātĭdĭcus, a, um : profètic, fatídic
fatigatio|5|fatigation||fătīgātĭo, ionis, f. : lassitud, esgotament, fatiga
fatigo|17|||fătīgo, as, are : cansar, fatigar; aclaparar, inquietar; molestar, turmentar
fatim|30|||fătim, inv. : ad fatim, o affatim, abundantment, prou i massa, ben bé
fatisco|19|||fătisco, is, ere : fendre's, obrir-se; esgotar-se, fatigar-se
fatum|4|||fātum, i, n. : vaticini, predicció; el fat, el destí; sort
fatuus|11|||fătŭus, a, um : insípid, fat; toix, insensat
fauces|6|fauc||fauces, ium, m. pl : gola, gorja, boca
faueo|18|fau|faut|faueo, es, ere, faui, fautum : ésser favorable, afavorir; ésser partidari de, protegir
fauorabilis|14|fauorabil||fauorabilis, e : amable, simpàtic; ben rebut, estimat, popular
fauor|5|fauor||fauor, oris, m. : bona voluntat, favor; inclinació, partidisme; simpatia, grat
faustus|11|||faustus, a, um : afortunat, feliç; que porta sort, favorable
fautor|5|fautor||fautor, oris, m. : defensor, protector
fautrix|14|fautric||fautrix, icis : defensora, protectora
faux|6|fauc||cf. fauces
faxim|30|||faxim, = (perfet de subjuntiu arcaic del facio) ho garanteixo
faxo|30|||faxo, ut + subj. : (futur arcaic del facio) procuraré que...
fax|5|fac||fax, facis, f. : torxa
febris|6|febr||fēbris, is, f. : febre
fecundissimus|11|||fecundissimus, a, um : superlatiu de fecundus, a, um : productiu, fecund; ric, abundant
fecunditas|5|fecunditat||fēcundĭtas, atis, f. : fertilitat, fecunditat
fecundus|11|||fēcundus, a, um : productiu, fecund; ric, abundant
felicitas|5|felicitat||fēlīcĭtas, atis, f. : sort, felicitat
feliciter|30|||fēlīcĭter, adv. : sortosament, feliçment; amb bons resultats, amb èxit
felix|15|felic||felix, icis : feliç
fel|7|fell||fel, fellis, n. : fel, bilis
femina|0|||fēmĭna, ae, f. : dona
femineus|11|||fēmĭnĕus, a, um : propi de la dona, femení
femininus|11|||fēmĭnīnus, a, um : propi de la dona, femení
femur|7|femor||fĕmur, oris, n. : cuixa
fenerator|5|fenerator||fenerator, oris, m. : prestador, usurer
fenerato|30|||fenerato, inv. : amb usura
fenestra|0|||fĕnestra, ae, f. : finestra
fenum|4|||fēnum, i, n. : fenc, palla
fenus|7|fenor||fēnus, fenoris, n. : interès (d'un capital, d'un préstec); préstec; guany, profit, benefici
feralis|14|feral||fērālis, e : funeral, dels morts, fúnebre; fatal, funest
ferax|15|ferac||fĕrax, acis : fèrtil, productiu, feraç
fera|0|||fĕra, ae, f. : bèstia, fera
ferbeo|18|ferbu||ferbeo, es, ere, bui : bullir
ferculum|4|||fercŭlum, i, n. : baiard (emprat esp. en processons), safata, plat
feretrum|4|||fĕrētrum, i, n. : baiard; fèretre
fere|30|||fĕrē, adv. : quasi, gairebé
feriae|0|||fērĭae, arum, f. : diada, festa; vacances, descans
feria|0|||cf. feriae
ferinus|11|||fĕrīnus, a, um : de fera
ferio|21|||fĕrĭo, is, ire : colpejar; colpir; matar, sacrificar; - foedus : concloure un tractat; danyar, ferir
feritas|5|feritat||fĕrĭtas, atis, f. : ferotgia, crueltat, ferocitat
ferme|30|||cf. fere
ferocia|0|||fĕrōcĭa, ae, f. : ferotgia, ferocitat
ferox|14|feroc||fĕrox, ocis : violent, ferotge, feroç
fero|19|tul|lat|fĕro, fers, ferre, tuli, latum : portar, dur; aguantar, suportar, tolerar; concedir, permetre; donar a conèixer, comunicar, fer saber; referir, relatar, dir
ferratilis|14|ferratil||ferrātĭlis, e : guarnit de ferros, carregat de grillons
ferreus|11|||ferrĕus, a, um : de ferro
ferrugineus|11|||ferrūgĭnĕus, a, um : semblant al ferro, vermell fosc
ferrum|4|||ferrum, i, n. : ferro, eina o arma de ferro
feruefacio|20|feruefec|feruefact|feruefacio, is, ere, feci, factum : fer escalfar, fer bullir; fondre
feruens|15|feruent||feruens, entis : molt calent, bullent, ardent; inflamat; escalfat, encès
ferueo|18|ferbu||ferueo, es, ere, ferbui, - : ésser molt calent, bullir, cremar; estar en efervescència, estar agitat, estar animat
feruesco|19|||feruesco, is, ere : posar-se a bullir; inflamar-se, escalfar-se; estar agitat
feruidus|11|||feruidus, a, um : bullent, ardent, cremant
ferula|0|||fĕrŭla, ae, f : canyaferla; fèrula, palmeta; bastó, vara
feruor|5|feruor||feruor, oris, m. : calor sufocant, ardor; efervescència, agitació
ferus (2)|11|||ferus (2), a, um : salvatge, fer; ferotge, cruel
ferus|1|||fĕrus, i : bèstia
fescenninus|11|||fescenninus, a, um : de Fescènnia, fescenní
fessus|11||fess|fessus, a, um : cansat, fatigat
festinanter|30|||festīnanter, adv. : apressadament, precipitadament
festinatio|5|festination||festīnātĭo, ionis, f. : pressa, promptitud; precipitació
festino|17|||festīno, as, are : apressar-se, afanyar-se; (amb ac.) apressar, accelerar, precipitar
festiuitas|5|festiuitat||festiuitas, atis, f. : alegria, joia
festiuus|11|||festiuus, a, um : de festa, festiu; alegre, divertit, amé; agradable, jovial, cordial
festus|11|||festus, a, um : de festa, festiu, solemne
feta|0|||cf. fetus
fetialis|6|||fētĭālis, is, m. : dels fecials, fecial
fetus (2)|11|||fetus (2), a, um : fecund, fèrtil; carregat, ple, prenyat
fetus|9|||fētus, us : m. : infantament, part; posta (dels ous); reproducció; concepció, engendrament; cria, prole
fibula|0|||fībŭla, ae, f. : gafa, clavilla; fíbula
fictilis|14|fictil||fictĭlis, e : fet d'argila, de fang, de terrissa (fictile, is, n. : vas, vaixella de terrissa)
fictor|5|fictor||fictor, oris, m.: modelador, escultori
ficula|0|||fīcŭla, ae, f. : diminutiu de ficus
ficus|1|||fīcus, i, f. : figuera; figa
fidelior|15|fidelior||fidelior, ioris : comparatiu de fidelis, e : fidel, lleial
fidelis|14|fidel||fĭdēlis, e : lleial, segur, fidel
fideliter|-1|||fĭdēlĭter, adv. : lleialment, fidelment
fidens|15|fident||fīdens, entis : 1. part. pres. de fido. 2. confiat, segur, animós; audaç, valent
fides (2)|10|fid||fides (2), ei, f. : 1.  protecció, assistència 2.  garantia, paraula donada  3.  prova, confirmació  4. crèdit, bon nom  5. bona fe, honestedat  6. lleialtat, fidelitat  7. fe, confiança, credibilitat  8. convicció, certesa, creença
fides|5|fid||fĭdes, ium, f. : cítara, lira
fidicen|5|fidicin||fĭdĭcen, inis, m. : tocador de lira
fido|19||fis|fīdo, is ere, fisus sum : confiar, tenir confiança en
fiducia|0|||fīdūcĭa, ae, f. : contracte fiduciari, fidúcia; confiança, seguretat
fidus|11|||fīdus, a, um : lleial, fidel, sincer; segur, sòlid, ferm
figo|19|fix|fix|fīgo, is, ere, fixi, fixum : clavar, fixar; enfonsar, endinsar; plantar, col·locar; aturar, parar
figura|0|||fĭgūra, ae, f. : forma, configuració, estructura; aspecte, figura
filia|0|||fīlĭa, ae, f. : filla
filiola|0|||fīlĭŏla, ae, f. : filla petita, filleta; diminutiu de filia
filius|1|||fīlĭus, ii, m. : fill
filum|4|||fīlum, i, n. : fil
fingo|19|finx|fict|fingo, is, ere, finxi, fictum : donar forma a, fer; crear, formar; esculpir, representar; modelar; imaginar, inventar; fingir, simular; part. fictus : fingit; fals, inventat
finio|21|fini,finiu|finit|fīnĭo, is, ire, iui, itum : limitar, delimitar; acabar
finis|6|fin||fīnis, is, f. : límit, fi, extrem; pl., límit, confins, frontera
finitimus|11|||fīnĭtĭmus, a, um : veí, limítrof
finitor|5|finitor||fīnītor, oris, m. : agrimensor; el qui posa fi
fio|21||fact|fīo, is, fieri, factus sum : (serveix de passiva al facio); esdevenir, originar-se; succeir, passar (amb ut, ne, etc.); resultar
firmator|5|firmator||firmātor, oris, m. : afiançador
firmior|15|firmior||firmior, oris, n. : comparatiu de firmus, a, um : sòlid, ferm; estable, fort
firmissimus|11|||firmissimus, a, um :superlatiu de firmus, a, um : sòlid, ferm; estable, fort
firmitas|5|firmitat||firmĭtas, atis, f. : consistència, vigor, fermesa
firmiter|30|||firmĭter, adv. : fortament, sòlidament, fermament
firmitudo|5|firmitudin||firmĭtūdo, inis, f. : solidesa, consistència; resistència, fermesa
firmo|17|||firmo, as, are : afermar, enfortir; consolidar, refermar; confirmar, ratificar
firmus|11|||firmus, a, um : sòlid, ferm; estable, fort; Firmus, i, m. : Firm
fiscus|1|||fiscus, i, m. : cistell, panera; tresor imperial
fistula|0|||fistŭla, ae, f. : tub, canal, canonada; flabiol, flauta
flagello|17|||flăgello, as, are : fuetejar, flagel·lar
flagellum|4||flagell|flăgellum, i, n. : fuet, flagell
flagitiosus|11|||flāgĭtĭōsus, a, um : ignominiós, vergonyós, deshonrós
flagitium|4|||flāgĭtĭum, ii, n. : escàndol, ignomínia, deshonra
flagito|17|||flāgĭto, as, are : sol·licitar, instar; reclamar, exigir
flagrantia|0|||flāgrantĭa, ae, f. : ardor; (fig.) passió, abrandament
flagrantissime|30|||flagrantissime, adv. : molt ardentment, molt apassionadament
flagritriba|0|||flāgrītrĭba, ae, m. : destrossafuets (esclau sovint apallissat)
flagro|17|||flāgro, as, are : cremar, estar encès; flamejar; (fig.) enardir-se, estar inflamat
flagrum|4|||flāgrum, i, n. : fuet, tralla
flamen|5|flamin||flāmen, inis, m. : flamen (sacerdot assignat a un déu)
flamma|0|||flamma, ae, f. : flama
flammeus|11|||flammĕus, a, um : de foc, de flama; radiant, brillantde flamme, brillant (flammeum, i, n. : flammi -vel de color de foc que portaven les núvies)
flammo|17|||flammo, as, are : encendre, inflamar; (fig.) excitar, enardir
flatus|9|||flātus, us, m. : buf, bufada; respiració, alè
flauus|11|||flauus, a, um : groc, daurat; ros
flebilis|14|flebil||flēbĭlis, e : digne d'ésser plorat, lamentable, llastimós
flecto|19|flex|flex|flecto, is, ere, flexi, flexum : doblar, corbar (flexum mare : una cala)
fleo|18|fleu|flet|flĕo, es, ere, fleui, fletum : plorar
fletus|9|||flētus, us, m. : plor, lament; llàgrimes
flexus|9|||flexus, us, m. : doblegament, flexió; tomb, girada; inflexió, modulació (de la veu)
floccus|1|||floccus, i, m. : floc, bri, borralló (esp. de llana); (fig.) cosa sense importància
florens|14|florent||florens, entis : ple de flors, florent, florit; (fig.) pròsper, puixant; brillant, resplendent
floreo|18|floru||flōrĕo, es, ere, ui : 1. florir, estar en flor 2. (amb abl.) estar guarnit de, estar adornat amb
floridus|11|||flōrĭdus, a, um : cobert de flors, florit
florus|11|||flōrus, a, um : ros
flos|5|flor||flōs, oris, m. : flor
fluctuo|17|||fluctŭo, as, are : onejar, agitar-se; ésser sacsejat per les ones: fluctuar, vacil·lar
fluctus|9|||fluctus, us, m. : ona, onada
fluentisonus|11|||flŭentĭsŏnus, a, um : de remoroses onades, que ressona amb les ones
fluidus|11|||flŭĭdus, a, um : que flueix, fluent, fluid; fluix, tou; (fig.) feble, dèbil
fluito|17|||flŭĭto, as, are : fluir; surar, flotar; anar a la deriva
flumen|7|flumin|flumin|flūmen, inis, n. : riu
fluo|19|flux|flux|flŭo, is, ere, fluxi, fluxum : fluir, córrer; rajar, escolar-se
fluuiatilis|14|fluuiatil||fluuiatilis, e : de riu, fluvial
fluuius|1|||fluuius, i, m. : riu, corrent d'aigua
focilo|17|||fŏcĭlo, as, are : revifar, reanimar
foculum|4|focul||foculum, i, n. : escalfador, escalfeta
focus|1|||fŏcus, i, m. : fogar; fogó, foc; casa, llar familiar; ara, altar
fodio|21|fod|foss|fŏdĭo, is, ere, fodi, fossum : punxar, picar; travessar, ferir; treballar cavant, cavar
foederatus|11|||foedĕrātus, a, um : aliat, confederat
foede|30|||foede, adv. : horriblement; vergonyosament
foedior|15|foedior||foedior, oris : comparatiu de foedus, a, um : repugnant, brut, lleig; repulsiu; espantós, horrible
foeditas|5|foeditat||foedĭtas, atis, f. : horror, repugnància
foedo|17|||foedo, as, are : enllegir, deformar; esquinçar, destrossar; embrutar, contaminar
foedus (2)|7|foeder||foedus (2), deris, n. : tractar, pacte, aliança
foedus|11|foed||foedus, a, um : repugnant, brut, lleig; repulsiu; espantós, horrible
foeteo|18|||foetĕo, es, ere : fer pudor, pudir
foetidus|11|||foetĭdus, a, um : pudent, pestilent, fètid
folium|4|||fŏlĭum, ii, n. : fulla
fomenta|4|||fomenta, orum, n. : cataplasma, emplastre; remei, cura; consol, alleujament
fomentum|4|||cf. fomenta
fons|6|font||fons, fontis, m. : font, brollador; aigua, corrent d'aigua; (fig.) origen, causa
foramen|7|foramin||fŏrāmen, inis, n. : forat, obertura, bretxa
foraminatus|11|||fŏrāmĭnātus, a, um : perforat
foras|30|||fŏras, adv. : fora, a fora. - foras + gen : fora de
forensis|14|forens||fŏrensis, e : del fòrum; forense, judicial; públic
forent|30|||forent, = essent
fore|30|||fŏre, infinitiu futur d'esse
forinsecus|30|||fŏrinsĕcus, adv. : defora, a l'exterior; cap a fora
foris (2)|6|for||foris (2), is, f. : porta, batent (rar en sing.)
foris|-1|||fŏris, inv. : fora; (esp.) fora de casa
forma|0|||forma, ae, f. : aparença, aspecte, forma; figura, trets, físic; bon aspecte, bellesa
formica|0|||formīca, ae, f. : formiga
formidolosus|11|||formīdŏlōsus, a, um : paorós, terrible, espantós; poruc
formido|5|formidin||formīdo, inis, f. : terror, espant
formidulosus|11|||cf. formidolosus
formonsitas|5|formonsitat||formonsitas, atis, f. : (o formositas) bellesa
formonsus|11|||formonsus, a, um : (o formosus) bell, formós
formositas|5|formositat||formōsĭtas, atis, f. : (o formonsitas) bellesa
formosus|11|||formōsus, a, um : (o formonsus) bell, formós
formo|17||form|formo, as, are : treballar, donar forma a; disposar, bastir; modelar, formar, educar
formula|0|||formŭla, ae, f. : forma, trets; llista, relació; fòrmula, forma establerta; regla, norma
fornix|5|fornic||fornix, icis, f. : arc, volta
forsan|30|||forsan, adv. : potser
fors|29|||fors, adv. : potser
fortasse|30|||fortassē, adv. : potser
fortassis|30|||fortassis, adv. : potser
forte|30|||fortē, adv. : per atzar, casualment
fortior|15|fortior||fortior, oris : comparatiu de fortis, e : fort, vigorós; valent
fortissime|30|||fortissime, adv. : molt vigorosament, molt fortament, amb molta valentia
fortis|14|fort||fortis, e : fort, vigorós; valent
fortiter|30|||fortĭter, adv. : vigorosament, fortament, amb valentia
fortitudo|5|fortitudin||fortĭtūdo, inis, f. : força física, vigor; coratge, valentia
fortuitus|11|||fortŭītus, a, um : sortós, degut a l'atzar; casual, fortuït
fortunate|30|||fortūnāte, adv. : benauradament, afortunadament
fortunatus|11|||fortūnātus, a, um : sortós, afortunat
fortuna|0|||fortūna, ae, f. : fortuna, atzar, sort; (esp. pl.) béns, riquesa, fortuna
forum|4|||fŏrum, i, n. : plaça major, fòrum
forus|1|||fŏrus, i, m. : plataforma, coberta (d'una embarcació)
for|24|||for, aris, fari, fatus sum : parlar, dir
fossa|0|||fossa, ae, f. : fossa
fouea|0|||fouea, ae, f. : clot, fossa; parany, trampa
foueo|18|fou|fot|foueo, es, ere, foui, fotum : escalfar, mantenir calent; abrigar, protegir del fred; reconfortar, alleujar; vetllar per, sostenir
fractura|0|||fractūra, ae, f. : trencament; (med.) fractura
fragantia|0|||fragantia, ae, f. : (o fragrantia) fragància
fragilis|14|fragil||frăgĭlis, e : fràgil
fragmentum|4|||fragmentum, i, n. : fragment
fragmen|7|fragmin||fragmen, inis, n. : bocí, tros, fragment
fragor|5|fragor||frăgor, oris, m. : trencament; soroll; commoció, esvalot
fragosus|11|||frăgōsus, a, um : sorollós, fragorós
fragrantia|0|||frāgrantĭa, ae, f. : (o fragantia) fragància
fragro|17|||frāgro, as, are : exhalar molta olor
fragum|4|||frāgum, i, n. : maduixa
frango|19|freg|fract|frango, is, ere, fregi, fractum :1. trencar, rompre, partir  2.  fer trossos, esmicolar  3. (fig.) mitigar, afeblir  4.  sotmetre, derrotar; destruir, anihilar
fraternus|11|||frāternus, a, um : de germà. fratern
frater|5|fratr||frāter, tris, m. : germà
fraudo|17|||fraudo, as, are : enganyar, decebre, defraudar; (amb abl.) sostreure, estafar (una cosa -abl.- a algú -ac.)
fraus|5|fraud||fraus, fraudis, f. : dany, perjudici; mala fe, engany, frau
fremitus|9|||frĕmĭtus, us, m. : remor, mormol; fressa, cridòria
fremo|19|fremu|fremit|frĕmo, is, ere, fremui, fremitum : brogir, remorejar; ressonar, retrunyir; mormolar, murmurar, rondinar
freno|17|||frēno, as, are : posar la brida a, enfrenar
frenum|4|||frēnum, i, m. : brida, fre
frenus|1|||frenus, i, m. : brida, fre
frequens|14|frequent||frĕquens, entis : replet, ple (amb abl.); freqüentat, concorregut
frequenter|30|||frĕquenter, inv. : freqüentment, sovint
frequentia|0|||frĕquentĭa, ae, f. : concurrència, afluència
frequentissime|30|||frequentissime, adv. : molt sovint
frequento|17|||frĕquento, as, are : anar sovint a, freqüentar
fretum|4|||frĕtum, i, n. : estret, canal; (sing. o pl. meton.) la mar, les ones
fretus|11|||frĕtus, a, um : confiat en, segur de, comptant amb (amb abl., dat.)
frico|17|||frĭco, as, are : fregar, refregar; friccionar
frigidus|11|||frīgĭdus, a, um : fred
frigor|5|frigor||frīgor, oris, m. : fred, calfred
frigus|7|frigor||frīgus, oris, n. : fred, fredor
friuolus|11|||friuolus, a, um : insignificant, menyspreable; fútil, lleuger, frívol
frondens|15|frondent||frondens, entis : fullós, cobert de fullatge
frons (2)|6|front||frons (2), ontis, f. : front
frons|5|frond||frons, frondis, f. : fullatge
fructus|9|||fructus, us, m. : 1. satisfacció, gaudi; (jur.) usdefruit  2. producte, collita; fruit, fruits  3.  guany, profit, renda; benefici
frugalitas|5|frugalitat||frūgālĭtas, atis, f. : moderació, sobrietat, frugalitat
frugaliter|-1|||frūgālĭter, adv. : amb moderació, sòbriament, frugalment
fruges|5|frug||frūges, um, f. pl. : fruits, productes, (esp.) gra, cereals
frugi|30|||frugi, inv. : modest, honest, digne
frumentarius|11|||frūmentārius, a, um : de blat, frumentari
frumentor|24|||frūmentor, aris, ari : fer aprovisionament de blat
frumentum|4|||frūmentum, i, n. : blat
fruor|26||fruit|frŭor, eris, eri, fruitus sum : (amb abl. o ac.) fer ús de, fruir de, gaudir de
frustra|30|||frustrā, adv. : debades, en va
frustro|17|||frustro, as, are : (o frustror) enganyar; frustrar, defraudar
frutex|5|frutic||frŭtex, icis, f. : arbust, mata, arbrissó
frux|5|frug||cf. fruges
fucatus|11|||fūcātus, a, um : tenyit, artificial; fingit, fals
fucus|1|||fūcus, i, m. : alga; matèria colorant; (fig.) artifici, engany
fufae|30|||fūfae, interj. : ecs!
fugax|14|fugac||fŭgax, acis : fugitiu, que fuig; fugisser, fugaç
fuga|0|||fŭga, ae, f. : fugida, fuita, fuga
fugio|20|fug||fŭgĭo, is, ere, fugi : fugir, escapar-se
fugitiuus|1|||fugitiuus, i, m. : esclau fugitiu
fugo|17|||fŭgo, as, are : fer fugir, posar en fuga
fulcio|21||fult|fulcĭo, is, ire, fulsi, fultum : apuntalar, assegurar; prestar suport a, sostenir
fulgeo|18|fuls||fulgeo, es, ere, fulsi : brillar, resplendir
fulgor|5|fulgor||fulgor, oris, m. : esclat, brillantor; (fig.) esplendor, honor, glòria
fulguro|17|||fulgŭro, as, are : llampegar, llampar; fulgurar, brillar, resplendir
fulgur|7|fulgur||fulgur, uris, n. : llampec; llamp
fuligo|5|fuligin||fūlīgo, inis, f. : sutge; fum espès; (fig.) negror, foscor
fullo|7|Fullon||fullo, onis, m. : bataner, bugader
fulmen|7|fulmin||fulmen, inis, n. : llamp
fuluus|11|||fuluus, a, um : vermellós, terrós
fumidus|11|||fūmĭdus, a, um : fumejant, ple de fum
fumigo|17|||fūmĭgo, as, are : fumejar, fumar; (amb ac.) fumar, exposar al fum
fumo|17|||fūmo, as, are : fumar, fumejar
fumus|1|||fūmus, i, m. : fum, fumera
funale|8|funal||fūnāle, is, n : torxa
funalis|14|funal||fūnālis, e : fet de corda
funambulus|1|||fūnambŭlus, i, m. : funàmbul
fundamentum|4|||fundāmentum, i, n. : fonament, base
funda|0|||funda, ae, f. : fona, mandró; esparver (filat de pesca)
funditor|5|funditor||fundĭtor, oris, m. : foner, mandroner
fundito|17|||fundĭto, as, are : escampar, amollar; disparar amb fona a
funditus|30|||fundĭtus, adv. : des del fons, profundament; de soca-rel, fins als fonaments
fundo (2)|19||fus|fundo (2), is, ere, fusi, fusum : vessar, escampar; (med-pass.) escampar-se, estendre's; emetre, expel·lir; treure fora, precipitar; estendre, desplegar
fundo|17|||fundo, as, are : posar els fonaments de, assentar; fundar
fundus|1|||fundus, i, m. : fons; base, fonament; predi, propietat, finca
funebris|14|funebr||fūnēbris, e : del funeral, fúnebre; funest, mortal
funereus|11|||fūnĕrĕus, a, um : propi dels funerals, funerari, de dol; funest, mortal
funestus|11|||fūnestus, a, um : fúnebre, funerari; fatal, funest
fungor|26||funct|fungor, eris, i, functus sum : (amb ac. o abl.) acomplir, exercir; passar per, experimentar; consumar, complir
funis|6|fun||fūnis, is, f. : corda
funus|7|funer||fūnus, eris, n. : funeral, exèquies; cos mort, cadàver; mort, destrucció
furax|15|furac||fūrax, acis : inclinat al furt, rapaç
furca|0|||furca, ae, f. : forca
furialis|14|furial||fŭrĭālis, e : de les Fúries; foll, furiós, atroç
furia|0|||fŭrĭa, ae, f.: furor, follia, fúria; còlera, ira; Furiae : les Fúries
furiosus|11|||fŭrĭōsus, a, um : furiós; dement, incapaç
furor (2)|5|furor||furor (2), oris, m. : furor, deliri
furor|24|||fŭror, aris, ari : robar, furtar
furo|19|||fŭro, is, ere : estar fora de si, estar boig
furtim|30|||furtim, adv. : d'amagat, furtivament
furtiuus|11|||furtiuus, a, um : robat, furtat; secret, clandestí
furtum|4|||furtum, i, n. : robatori, furt
furunculus|1|||fūruncŭlus, i, m. : lladregot, pispa
fur|5|fur||fūr, furis, m. : lladre
fuscus|11|||fuscus, a, um : negre, fosc; morè, bru
fusilis|14|fusil||fūsĭlis, e : fos, reblanit
fustis|6|fust||fustis, is, f. : bastó, pal, vara
futilis|14|futil||fūtĭlis, e : fràgil; va, inútil, superflu; frívol, fútil, insignificant
futurus|11|||fŭtūrus, a, um, part. fut. de sum : venidor, futur; futurum, -i: el futur
gaiolus|1|||gaiolus, i, m. : (diminutiu de Gaius, Gai) pastisset, galeta
galea|0|||gălĕa, ae, f. : casc
galerus|1|||gălērus, i, m. : barret, gorra
gallicinium|4|||gallĭcĭnĭum, i, n. : l'hora del cant del gall, punta del dia
gallinaceus|11|||gallīnācĕus, a, um : de gallina
gallina|0|||gallīna, ae, f. : gallina
gallus|1|||gallus, i, m. : gall;  Gallus, i : el gal
ganeo|5|||gānĕo, onis, m. : golafre, disbauxat
gannio|21|||gannĭo, is, ire : grinyolar, grunyir (el gos); rondinar, grunyir (l'home)
garrio|21|||garrĭo, is, ire, iui, itum : xerrar; (amb ac.) xerrar, dir
garrulus|11|||garrŭlus, a, um : xerraire
gaudeo|18||gauis|gaudĕo, es, ere, gauisus sum : alegrar-se, gaudir; (amb ac.)alegrar-se de
gaudium|4|gaudi||gaudĭum, ii, n. : alegria, joia, goig; plaer
gaza|0|||gāza, ae, f. : tresor
gelidus|11|||gĕlĭdus, a, um : gelat, gèlid, fred
gelo|17|||gĕlo, as, are : gelar, glaçar
gelu|9|gel||gelu, us, n.: (o gelus, us; o gelum, i) gel
gemellus|1|||gĕmellus, i, m. : bessó
gemino|17|||gĕmĭno, as, are : doblar, redoblar, duplicar
geminus|11|||gĕmĭnus, a, um : bessó
gemitus|9|||gĕmĭtus, us, m. : gemec; cruixit, retruny
gemma|0|||gemma, ae, f. : gemma, pedra preciosa, joiell
gemmosus|11|||gemmōsus, a, um : ric en gemmes, en joies
gemo|19|gemu|gemit|gĕmo, is, ere, gemui, gemitum : gemegar, gemir, plorar; (amb ac.) deplorar, lamentar
gena|0|||gĕna, ae, f. : galta, cara
generalis|14|general||gĕnĕrālis, e : comú, propi d'un gènere, genèric; universal, general
generatio|5|||gĕnĕrātĭo, onis, f. : generació, reproducció
generosius|30|||generosius, adv. : més noblement, més dignament
generosus|11|||gĕnĕrōsus, a, um : de noble naixença, noble; generós, de bona raça
genero|17|||gĕnĕro, as, are : engendrar, procrear; crear, produir
gener|2|||gĕner, eri, m. : gendre
genetiuus|11|||genetiuus, a, um : de naixença, natural
genetrix|5|genetric||gĕnĕtrix, tricis, f. : mare
genialis|14|genial||gĕnĭālis, e : nupcial, conjugal
genitalis|14|||gĕnĭtālis, e : generador, engendrador; reproductiu, genital
genitiuus|11|||genitiuus, a, um : de naixença, natural
genitor|5|genitor||gĕnĭtor, oris, m. : pare
genius|1|||gĕnĭus, ii, m. : geni (divinitat tutelar que protegia la família); el geni (personificació de la bona vida, el plaer); geni, protector, benfactor
gens|6|gent||gens, gentis, f. : llinatge, família; nissaga, clan; nació, poble, raça
gentilicius|11|||gentĭlīcĭus, a, um : de família, gentilici
gentilis|14|gentil||gentīlis, e : de la família, familiar; de la pàtria, nacional
genuinus|11|||gĕnŭīnus, a, um : de naixença, natural, innat
genus|7|gener||gĕnus, eris, n. : estirp, nissaga, llinatge; fill, descendent; nació, poble, raça; espècie, gènere
genu|9|gen||gĕnu, us, n. : genoll
geometricus|11|||gĕōmētrĭcus, a, um : geomètric
germanus|11|||germānus, a, um : carnal, de sang (entre germans); de germà, fraternal; autèntic, veritable, pur; germànic (Germani, orum, m. : els germànics)
germen|7|germin||germen, inis, n. : borró, botó, germen; plançó, fill
germino|17|||germĭno, as, are : 1. brotar, germinar  2. (amb ac.) produir, treure
gero|19|gess|gest|gĕro, is, ere, gessi, gestum : 1. portar, transportar 2. mostrar, revelar  3.  fer, representar  4. portar a cap, dur a terme
gestamen|7|gestamin||gestāmen, inis, n. : guarniment, aparell; càrrega, fardell; mitjà de transport, vehicle
gestatio|5|gestation||gestātĭo, onis, f. : passeig (a cavall o en vehicle); avinguda, passeig
gestatoria|0|||gestatoria, ae : g. sella: cadira portàtil, gestatòria
gesticulatio|5|gesticulation||gestĭcŭlātio, ionis, f. : gesticulació, mímica
gestio|21|gertiu,gesti||gestĭo, is, ire, ii ou iui : exultar, exaltar-se, esplaiar-se; (amb inf.) desitjar vivament, anhelar
gesto|17|||gesto, as, are : portar, dur, transportar; traslladar
gestus|9|||gestus, us, m. : moviment del cos, gest; gesticulació, mímica
gibbus|1|||gibbus, i, m. : bony; tumor
gigno|19|genu|genit|gigno, is, ere, genui, genitum : engendrar, procrear; produir, criar; causar,originar
glacies|10|glaci||glăcĭes, ei, f. : glaç, gel
gladiatorius|11|||glădĭātōrĭus, a, um : de gladiadors
gladiator|5|gladiator||glădĭātor, oris, m. : gladiador
gladiolus|1|||glădĭŏlus, i, m. : espasa petita
gladius|1|||glădĭus, i, m. : glavi, espasa
glaeba|0|||glaeba, ae, f. : (o glaeba) gleva, terròs; terreny conreat, tros
glandium|4|||glandĭum, i, n. : lletons, glàndula
glans|6|gland||glans, glandis, f. : gla, aglà
gleba|0|||glēba, ae, f. : (o glaeba) gleva, terròs; terreny conreat, tros
glisco|19|||glisco, is, ere : engreixar-se, inflar-se; créixer, augmentar
globus|1|||glŏbus, i, m. : globus, esfera, bola; massa, amuntegament; munió, reng
gloriabundus|11|||glōrĭābundus, a, um : envanit, orgullós
gloria|0|||glōrĭa, ae, f. : 1. glòria, fama 2. ànsia de glòria, ambició
glorior|24|||glōrĭor, aris, atus sum : gloriar-se, gloriejar-se, vanar-se
gloriosissime|30|||gloriosissime, adv. : molt gloriosament
gloriosus|11|||glōrĭōsus, a, um : gloriós, il·lustre; ambiciós; vanitós, fanfarró
glubo|19|glups|glupt|glūbo, is, ere, psi, ptum : escorçar, pelar; (obscè) pelar, fregar-se
gluten|7|glutin||glūten, inis, n.: gluten, cola, goma
glutinum|4|||glūtĭnum, i, n. : gluten, cola, goma
gnarus|11|||gnārus, a, um : que sap o coneix, coneixedor; conegut
gnata|0|||gnāta, ae, f. : (o nata) filla
gnatus|11|||gnātus, i, m. : (o natus) fill
grabatulus|1|||grăbātŭlus, i, m. : diminutiu de grabatus, catre
grabatus|1|||grăbātus, i, m. : catre, llitotxa
gracilis|14|gracil||grăcĭlis, e : gràcil, magre; pobre, esquifit; simple, senzill
gracilitas|5|gracilitat||grăcĭlĭtas, tatis, f. : gracilitat, primesa; senzillesa
graculus|1|||grācŭlus, i, m. : gralla
gradatim|30|||grădātim, adv. : pas a pas, gradualment
gradus|9|||grădus, us, m. : pas; (mil.) posició, lloc; (pl.) esglaó, escala; grau, gradació; nivell, mesura
graece|30||graece|graece, inv. : en grec
gramen|7|gramin||grāmen, inis, n. : gespa, herbatge
grammaticus|1|||grammătĭcus, i, m. : gramàtic, filòleg, erudit
granatus|11|||grānātus, a, um : granellut, ple de grans
grandis|14|grand||grandis, e : gran, gros
grando|5|grandin||grando, inis, f. : calamarsa, granís
granum|4|||grānum, i, n : gra, llavor
graphium|4|||grăphĭum, i, n. : estil, punxó (per a escriure sobre tauletes encerades)
grassor|24|||grassor, aris, ari : marxar, avançar; vagabundejar
grates|6|grat||grātes, -, f. pl. : gràcies, regraciament, accions de gràcies (habere grates = estar agraït, donar les gràcies)
gratia|0|||grātĭā, ae, f. : favor, gràcia; agraïment, gràcies (gratias agere = donar les gràcies) ; en ablatiu, precedit de gen. : per, a causa de
gratiosus|11|||grātĭōsus, a, um : que fa un favor, complaent; que gaudeix de favor, influent
grator|24|||grātor, aris, ari : congratular, felicitar
gratuitus|11|||grātŭītus, a, um : gratuït; desinteressat, franc
gratulabundus|11|||grātŭlābundus, a, um : que felicita, que congratula
gratulatio|5|gratulation||grātŭlātĭo, onis f. : felicitació; acció de gràcies; satisfacció, joia
gratulator|5|gratulator||grātŭlātor, oris, m. : qui complimenta, adulador
gratulor|24|||grātŭlor, aris, ari : donar gràcies a; felicitar, congratular (algú -dat.- per alguna cosa -pro + ab.; de + ab.; gen...)
gratus|11|||grātus, a, um : agraït, reconeixent; digne d'agraïment; grat, agradable
grauesco|19|||grauesco, is, ere : esdevenir pesat, carregar-se; agreujar-se, empitjorar
grauidus|11|||grauidus, a, um : gràvid, ple; carregat, prenyat; grauida,ae : la dona prenyada
grauis|14|grau||grauis, e : feixuc, pesat; dur, sever; greu, seriós, digne
grauitas|5|grauitat||grauitas, atis, f. : pesadesa, pesantor; penositat, insalubritat; duresa, rigor, severitat; gravetat, dignitat
grauiter|30|||grauiter, inv. : pesadament; durament, severament; fortament, greument
grauius|30|||grauius, nom. o ac. neutre singular de grauior : prou, massa, més pesat 
grauor|24|||grauor, aris, ari : negar-se, refusar-se
grauo|17|||grauo, as, are : carregar; aclaparar, oprimir; agreujar
gregalis|14|gregal||grĕgālis, e : que va en ramat, gregari; comú, ordinari
gregarius|11|||grĕgārĭus, a, um : de ramats, ramader; (m. subst.) pastor; miles g.: gregari, simple soldat
gremium|4|||grĕmĭum, ii, n. : falda, si; (poet.) si, ventre, sexe (de la femella)
gressus|9|||gressus, us, m. : pas, marxa
grex|5|greg||grex, gregis, m. : ramat; colla, tropa
grus|5|gru||grus, gruis, f. : grua (ocell); grua (giny de guerra, mena d'ariet)
gubernaculum|4|||gŭbernācŭlum, i, n.  :  timó, governall
gubernator|5|gubernator||gŭbernātor, oris, m. : timoner
guberno|17|||gŭberno, as, are : timonejar, pilotar
gula|0|||gŭla, ae, f. : gola, gorja; paladar, gust  golafreria
gurges|5|gurgit||gurges, itis, m. : gorga, remolí; gorg, abisme
gusto|17|||gusto, as, are : gustar; tastar
gustus|9|||gustus, us, m. : degustació, tast; (esp.) entremesos
gutto|17|||gutto, as, are : caure gota a gota, degotar
gutturosus|11|||guttŭrōsus, a, um : gollut, que té goll (tumor del tiroides) o galteres
guttur|7|guttur||guttur, uris, n. : gola, gorja
guttus|1|||guttus, i, m. : flascó, ampolla
gymnasium|4|||gymnăsĭum, i, n. : gimnàs
gymnasticus|11|||gymnastĭcus, a, um : gimnàstic, del gimnàs
gymnas|5|gymnad||gymnas, adis, f. : lluita atlètica
gymnicus|11|||gymnĭcus, a, um : gímnic, gimnàstic
gynaeceum|4|||gynaecēum, i, n. : gineceu
gynaecium|4|||gynaecīum, i, n. : gineceu
gypsatus|1|||gypsātus, a, um : blanc de guix
gypso|17|||gypso, as, are : enguixar, cobrir de guix
gypsum|4|||gypsum, i, n. : guix, algeps
gyrgillus|1|||gyrgillus, i, m. : debanadora
gyrinus|1|||gyrīnus, i, m. : capgròs (cria dels batracis)
gyro|17|||gyro, as, are: fer girar, fer descriure un cercle; donar tombs, fer tombs
gyrus|1|||gyrus, i, m. : volta, pista; cercle, anell; giravolt
habena|0|||hăbēna, ae : corretja, tira, cingla; (gral. pl.) regnes, brida, ramal
habeo|18|habu|habit|hăbĕo, es, ere, bui, bitum : tenir, mantenir; tenir per, considerar com a; posseir, haver
habilis|14|habil||hăbĭlis, e : bo d'usar, manejable; apropiat, apte; avesat, útil; hàbil, capaç, dotat
habilius|30|||habilius, adv. : comparatiu neutre o adverbial de habilis, e : bo d'usar, manejable; apropiat, apte; avesat, útil; hàbil, capaç, dotat
habitaculum|4|||hăbĭtācŭlum, i, n. : estatge, sojorn
habito|17|||hăbĭto, as, are : habitar, viure a
habitus|9|||hăbĭtus, us, m. : estat, situació, condició; aspecte, aire; disposició, índole, caràcter; tarannà, actitud
hactenus|30|||hactĕnus, adv. : fins ací; fins ara, fins aleshores
haeccine|29|||cf. haecine
haece|30|||haece, = (s'empra com per a reforçar la significació del demostratiu) haec (hic, haec, hoc)
haecine|30|||haecine, = haecne (hicne, haecne, hocne): potser aquesta...?
haedillus|1|||haedillus, i, m. : diminutiu d'haedus, cabrit
haedus|1|||haedus, i, m : cabrit
haereditas|5|haereditat||cf. hereditas
haereo|18|haes|haes|haerĕo, es, ere, haesi, haesum : estar agafat; mantenir-se, sostenir-se; agafar-se, aferrar-se; estar retingut, travar-se; (fig.) romandre, restar
haesitatio|5|haesitation||haesĭtātĭo, ionis, f. : vacil·lació, indecisió
hamus|1|||hāmus, i, m. : ganxo, croc; ham
harena|0|||hărēna, ae, f. : arena, sorra
hariolor|24|||hărĭŏlor, aris, ari : fer presagir, endevinar
harpago|17|||harpăgo, as, are : furtar, pispar
harundo|5|harundin||hărundo, inis, f. : canya, tija; fletxa; canya de pescar
haruspex|5|haruspic||hăruspex, icis, m. : harúspex (sacerdot que feia presagis examinant les entranyes dels animals sacrificats)
hasce|30|||hasce, = has (hic, haec, hoc) reforçat
hastatus|11|||hastātus, a, um : armat de llança
hasta|0|||hasta, ae, f. : llança, pica, asta
hastile|8|hastil||hastīle, is, n. : asta, pla, mànec
haudquaquam|30|||haudquāquam, inv. : de cap manera, no gens
haud|30|||haud, inv. : no
haurio|21|haus|haust|haurĭo, is, ire, hausi, haustum : pouar, treure aigua; buidar, esgotar, beure; engolir, xuclar, devorar; arrabassar, abatre; foradar, travessar, ferir
haustus|9|||haustus, us, m. : extracció (d'aigua); pouada, galleda; glop, glopada
hautquaquam|30|||cf. haudquaquam
hau|30|||hau, = haud
hebesco|19|||hĕbesco, is, ere : esmussar-se; apagar-se, afeblir-se
hebes|15|hebet||hĕbes, etis : esmussat; obtús, insensible; fluix, feble, apagat
hebetudo|5|hebetudin||hĕbĕtūdo, inis, f. : esmussament; estupidesa
heia|30|||heia, interj. : ah! ai! las!
heiulatio|5|heiulation||heiulatio, ionis, f. : (o eiulatio) lamentació
heiulatus|9|||heiulatus, us, m. : (o eiulatus) lament, plany
hemitritaeus|1|||hēmĭtrĭtaeus, i, m. : semiterçana (febre); l'afectat per ella
hem|30|||hem, inv. : (en interr.) eh, oi; (expressant sorpresa o admiració) oh, com, què; (expressant dolor) ah, ai
herba|0|||herba, ae, f. : herba
herbosus|11|||herbōsus, a, um : herbós; fet, amanit amb herbes
hercisco|19|||hercisco, is, ere : (o ercisco) partir, dividir una herència - erciscundae familiae causa, un cas de partició d'herència
hercle|29|||hercle, inv. : per Hèrcules!
hercule|30|||cf. hercle
hereditas|5|hereditat||hērēdĭtas, atis, f. : herència, successió
heres|5|hered||hēres, edis, m. : hereu, hereva
here|30|||hĕre, o here, inv. : ahir
heri|30|||hĕri, o here, inv. : ahir
heros|5|hero||hēros, herois, m. : heroi
hesternus|11|||hesternus, a, um : d'ahir, de la vetlla; recent, nou
heus|30|||heus, interj. : ei, ep, apa
heu|30|||heu, interj. : (denota dolor) ai, ah; (sovint amb ac.) heu me! ai de mi!
hibernaculum|4|||hībernācŭlum, i, n. : habiacle, apartament d'hivern; (en pl., mil.) tendes, barraques d'hivern
hiberna|4|||hīberna, orum, n. pl. : quarters, campament d'hivern
hiberno|17|||hīberno, as, are : hivernar, passar l'hivern
hibernum|4|||cf. hiberna
hibernus|11|||hībernus, a, um : hivernal, d'hivern
hic (2)|30|||hic (2), adv. : ací
hicine|29|||cf. haecine
hic|29|||hīc, haec, hoc : aquest
hiemo|17|||hĭĕmo, as, are : hivernar, passar l'hivern
hiems|5|hiem||hĭems, hiemis, m. : hivern
hilare|30|||hĭlăre, adv. : alegrement, joiosament
hilaris|14|hilar||hĭlăris, e : alegre, joiós, content
hilaritas|5|hilaritat||hĭlărĭtas, atis, f. : alegria, joia, bon humor
hilaro|17|||hĭlăro, as, are : alegrar, animar, posar content
hilarus|11|||cf. hilaris
hinc|30|||hinc, adv. : d'ací, d'aquest lloc, des d'ací
hio|17|||hĭo, as, are : badar-se, clivellar-se; badar, obrir la boca
hippocentaurus|1|||hippŏcentaurus, i, m. : hipocentaure, centaure
hippodromus|1|||hippodromus, i, m. : (o hippodromos) hipòdrom
hircosus|11|||hircōsus, a, um : de boc, amb ferum de boc
hircus|1|||hircus, i, m. : boc, cabrot
hirsutus|11|||hirsūtus, a, um : hirsut, pelut, eriçat
hirundo|5|hirundin||hĭrundo, inis, f. : oreneta
hisce|30|||hisce, = his (hic, haec, hoc) reforçat
hispidus|11|||hispĭdus, a, um : eriçat, pelut, híspid
historiarumst|30|||historiarumst, = historiarum est
historia|0|||histŏrĭa, ae, f. : investigació, recerca; història (relació o fets del passat); relat, tema
historicus|1|||histŏrĭcus, i, m. : historiador
histricus|11|||histrĭcus, a, um : dels histrions, dels comediants
histrionalis|14|histrional||histrĭōnālis, e : dels histrions, teatral
histrio|5|histrion||histrio, onis, m. : histrió, actor; mim, comediant
hiulcus|11|||hĭulcus, a, um : clivellat, badat; obert, distès, estirat
hoccine|30|||cf. haecine
hocine|29|||cf. haecine
hodiernus|11|||hŏdĭernus, a, um : d'avui
hodie|30|||hŏdĭē, adv. : avui
holitorius|11|||hŏlĭtōrĭus, a, um : de llegums, de verdures ; forum h. : mercat de verdures
holitor|5|||hŏlĭtor, oris, m. : hortolà
holocaustum|4|||hŏlŏcaustum, i, n. : holocaust, sacrifici
holus|7|holer||hŏlus, i, m. : (o Olus) = Aulus, Aulus (nom d'home)
homicida|0|||hŏmĭcīda, ae, m. : homicida, assassí
homicidium|4|||hŏmĭcīdĭum, i, n. : homicidi, assassinat
homo|5|homin||hŏmo, minis, m. : home
homunculus|1|||hŏmuncŭlus, i, m. : diminutiu d'homo: homenet
honestas|5|honestat||hŏnestas, atis, f. : honor, estima, reputació; honestedat, honra
honestissimus|11|||honestissimus, a, um : superlatiu d'honestus, a, um : honest, honrat, íntegre
honestius|30|||honestius, adv. : amb més dingnitat, més honorablement
honesto|17|||hŏnesto, as, are : honorar, honrar, enaltir; embellir, realçar
honestus|11|||hŏnestus, a, um : honest, honrat, íntegre
honorarius|11|||hŏnōrārĭus, a, um : d'honor, honorari, honorífic; de magistrat, de la magistratura
honorificus|11|||hŏnōrĭfĭcus, a, um : honorífic, honorable
honoro|17|||hŏnōro, as, are : honorar, honrar
honor|5|honor||hŏnor, oris, m. : (o honos) honor, mostra de respecte; estima, consideració; càrrec públic, magistratura; honor, ofrena
honos|5|honor||cf. honor
hora|0|||hōra, ae, f. : hora
hordeum|4|||hordĕum, i, n. : (o ordeum) ordi
horrendus|11|||horrendus, a, um : horrible, esgarrifós; tremend, terrible
horrens|15|horrent||horrens, entis : espinós, punxegut; hòrrid, horrible
horrentius|30|||horrentius, adv. : de manera més espantosa, més horriblement
horreo|18|horru||horrĕo, es, ere, horrui, - : eriçar-se; encrespar-se; estremir-se, tremolar; esgarrifar-se
horresco|19|horru||horresco, is ere, horrui, - : eriçar-se; encrespar-se; esgarrifar-se, tremolar
horreum|4|||horrĕum, i, n. : graner
horribilis|14|horribil||horrĭbĭlis, e : horrible, esgarrifós
horridus|11|||horrĭdus, a, um : eriçat, cresp; rude, feréstec; esgarrifós, esfereïdor
horror|5|horror||horror, oris, m. : tremolor, calfred; horror, esgarrifança
hortatus|9|||hortātus, us, m. : exhortació; estímul
hortor|24|||hortor, aris, ari : exhortar, animar,encoratjar
hortus|1|||hortus, i, m. : hort, horta; (gral. pl.) jardins, parc
hosce|30|||hosce,  = hos (hic, haec, hoc) reforçat
hospes|5|hospit||hospĕs, itis, m. : hoste, hostessa
hospitalis|14|hospital||hospĭtālis, e : d'hoste, de convidat; hospitalari, acollent
hospita|0|||hospĭta, ae, f. : hostessa; forastera, estrangera
hospitium|4|||hospĭtĭum, i, n. : hospitalitat, acolliment; alberg
hospitus|11|||hospĭtus, a, um : que dóna hospitalitat, hospitalari; viatger, que està de pas
hostia|0|||hostĭa, ae, f. : víctima (propiciatòria o per als presagis dels harúspexs)
hosticus|11|||hostĭcus, a, um : estranger, estrany, de l'enemic
hostilis|14|hostil||hostīlis, e : de l'enemic; enemic, hostil
hostiliter|30|||hostīlĭter, adv. : amb hostilitat, com enemic
hostis|6|host||hostis, is, m. : enemic
huc|30|||huc, adv. : ací, cap ací
huiuscemodi|30|||huiuscemodi, adv. : d'aquesta manera
huiusce|30|||huiusce, = huius (hic, haec, hoc) reforçat
huiusmodi|30|||huiusmodi, adv. : d'aquesta manera
humanitas|5|humanitat||hūmānĭtas, atis, f. : humanitat, naturalesa humana
humanus|11|||hūmānus, a, um : humà
humerus|1|||hŭmĕrus, i, m. : (o umerus) espatlla; llom, clatell (dels animals)
humidus|11|||hūmĭdus, a, um : (o umidus) humit, moll; líquid
humilis|14|humil||hŭmĭlis, e : petit, poc elevat, xicotet; humil, insignificant; de baixa condició
humilitas|5|humilitat||hŭmĭlĭtas, atis, f. : poca altura, petitesa; humilitat, modèstia; abatiment
humiliter|-1|||hŭmĭlĭter, adv. : en un lloc poc elevat, amb poca elevació, amb mesquinesa, humilment
humi|30|||humi, adv. : a terra, en terra, per terra
humor|5|||hūmor, oris, m. : (o umor) líquid de qualsevol mena
humus|1|||hŭmus, i, f. : terra
hybrida|0|||hybrida, ae, f. i m. : (o hibrida) híbrid, de raça mixta (en animals, per exemple, de senglar i de truja; en humans, fill de pare lliure i de mare esclava o de pare romà i mare estrangera)
hydra|0|||hydra, ae, f. : hidra
hymenaeus|1|||hymenaeus, i, m. : epitalami (cant nupcial); matrimoni; Hymenaeus, Himenenu, déu del matrimoni
iaceo|18|iacu|iacitur|iaceo, es, ere, cui, citurus : jeure, estar estirat; estar ajagut
iacio|20|iec|iact|iacio, is, ere, ieci, iactum : llançar
iactabundus|11|||iactabundus, a, um : turbulent; (fig.) jactanciós, presumptuós
iactantia|0|||iactantia, ae, f. : jactància, ostentació
iactantius|30|||iactantius, inv. : amb més ostentació o jactància
iactatio|5|iactation||iactatio, ionis, f. : acció de llançar, agitació; ostentació, jactància
iactatus|9|||iactatus, us, m. : sotrac, agitació, remenada
iacto|17|||iacto, as, are : 1. llançar 2. agitar 3. discutir, debatre una qüestió 4. fer ostentació de, vanagloriar-se
iactura|0|||iactura, ae, f. : (naut.) alleujament (abocament de càrrega a la mar); (fig.) pèrdua, renúncia, sacrifici; (mil.) baixa, pèrdua
iactus|9|||iactus, us, m. : llançament, tret, cop
iaculator|5|iaculator||iaculator, oris, m. : llançador, tirador; llançador de javelina
iaculor|24|||iaculor, aris, ari : llançar la javelina; llançar, tirar
iaculus|11|||iaculus, a, um : llancívol
iaiunitas|5|iaiunitat||iaiunitas, atis, f. :  (o ieiunitas) fam, gana, dejuni
iamdiu|30|||iamdiu, adv. : ja fa temps, fa molt
iamdudum|30|||iamdudum, adv. : ja fa temps, de temps
iampridem|30|||iampridem, adv. : ja fa molt temps, des de fa molt temps
iam|30|||iam, adv. : ja, ara mateix
ianitor|5|ianitor||ianitor, oris, m. : porter
ianua|0|||ianua, ae, f. : porta
ibidem|30|||ĭbīdem, inv. : allí mateix, al mateix lloc
ibi|30|||ibi, adv. : allí, allà, hi
ico|19|ic|ict|īco, is, ere, ici, ictum : dardar, ferir,colpir
ictus|9|||ictus, us, m. : cop, ferida, tret
idcirco|30|||idcirco, adv. : per això, per aquesta raó
idem|29|||idem, eadem, idem : mateix (adj.); el mateix (pron.)
identidem|30|||ĭdentĭdem, adv. : ara i adés, sense parar
ideo|30|||ĭdĕo, inv. : per això, per aquesta raó
idolon|30|||idolon, paraula grega : imatge, espectre
idonee|30|||ĭdōnĕē, adv. : idòniament, apropiadament
idoneus|11|||ĭdōnĕus, a, um : idoni, escaient, oportú; (amb dat.) apropiat, apte
iecur|7|iecor,iecinor||iecur, oris n. : fetge
ieiunium|4|||ieiunium, i, n. : dejuni; fam, gana
igitur|30|||ĭgĭtur, conj. : dons, en conseqüència, per tant
ignarus|11|||ignārus, a, um :  ignorant, desconeixedor
ignauia|0|||ignauia, ae, f. : inacció, peresa, negligència; covardia
ignauus|11|||ignauus, a, um : inactiu, peresós, indolent; covard, esporuguit; inert
igneus|11|||ignĕus, a, um : de foc, igni
igniculus|1|||ignĭcŭlus, i, m. : foc petit; flameta, llumet; espurna
ignifer|12|ignif||ignĭfer, era, erum : ardent, inflamat
ignis|6|ign||ignis, is, m. : foc
ignobilis|14|ignobil||ignōbĭlis, e : desconegut, obscur; innoble, baix, humil
ignominia|0|||ignōmĭnĭa, ae, f. : ignomínia, deshonra, infàmia
ignoro|17|||ignōro, as, are : ignorar, desconèixer, no saber
ignosco|19|||ignosco, is, ere, noui, notum : perdonar, excusar
ignotus|11|||ignōtus, a, um : desconegut, ignorat, estrany
ilex|5|ilic||īlex, ilicis, f. : alzina, carrasca
ilicet|30|||īlĭcet, adv. : vés-te'n fora!; s'ha acabat, prou
ilico|30|||ilico, adv. : allí mateix; de seguida, tot seguit
illabor|26||illaps|illābor, eris, i, lapsus sum : lliscar, escórrer-se; penetrar
illactenus|30|||cf. illatenus
illaesus|11|||illaesus, a, um : il·lès, incòlume
illatenus|30|||illātĕnus, inv. : fins a tal punt, fins allà
illecebra|0|||illĕcĕbra, ae, f. : atractiu, encant, encís
illecebrosius|30|||illecebrosius, adv. : comparatiu d'illecebrose : d'una manera temptadora, seductora
ille|29|||ille, illa, illud : aquell, ell
illicio|20|||illĭcĭo, is, ere, lexi, lectum : atraure, emmenar, arrossegar;seduir; incitar, engrescar
illico|30|||cf. ilico
illic|30|||illic, adv. : allí, allà
illido|19|illis|illis|illīdo, is, ere, lisi, lisum : estavellar, llançar; esclafar, rompre; fer xocar, fer topar
illigo|17|||illĭgo, as, are : lligar, travar; sotmetre, embolicar
illimis|14|||illīmis, e : límpid
illinc|30|||illinc, adv. : d'allí, d'aquell lloc
illino|19|illev|illit|illĭno, is, ere, leui, litum : untar, impregnar; pintar, tenyir; aplicar, estendre, espargir
illucesco|19|illux||illūcesco, is, ere, luxi, - : començar a brillar, a lluir
illuc|30|||illuc, adv. : allà, cap allà, hi
illudo|19|illus|illus|illūdo, is, ere, lusi, lusum : burlar-se, mofar-se, riure's; (amb dat.) jugar, distreure's
illumino|17|||illūmĭno, as, are : il·luminar, enllumenar; esclarir
illustris|14|illustr||illustris, e : clar, brillant; palès, manifest; il·lustre, distingit
illustro|17|||illustro, as, are : il·luminar, enllumenar; fer palès, aclarir; fer famós, exalçar
illus|11|||illus, illa, illud (arc.) : (adjectiu i pronom) aquell, aquella, allò
imaginarius|11|||imaginarius, a, um : imaginari, aparent, fictici
imaginor|24|||ĭmāgĭnor, aris, atus sum : imaginar, representar-se, afigurar-se
imago|5|imagin||ĭmāgo, inis, f. : representació, imatge, retrat; visió, aparició
imbecillis|14|imbecill||imbēcillis, e : feble, dèbil
imbecillitas|5|imbecillitat||imbēcillĭtas, atis, f. : feblesa, debilitat
imbecillus|11|||imbēcillus, a, um : feble, dèbil
imbellia|0|||imbellĭa, ae, f. : ineptitud per a la guerra
imbellis|14|imbell||imbellis, e : inepte per a la guerra; exempt, lliure de guerra; no combatiu, pacífic
imber|5|imbr||imber, bris, m. : pluja
imbuo|19|imbu|imbut|imbŭo, is, ere, bui, butum : impregnar, amarar, xopar
imitamentum|4|||ĭmĭtāmentum, i, n. : imitació, còpia, reproducció
imitatio|5|imitation||ĭmĭtātĭo, onis, f. : imitació, còpia, reproducció
imitor|24||imitat|ĭmĭtor, aris, ari : imitar, representar, reproduir
immanis|14|imman||immānis, e : ferotge, salvatge; terrible, horrible; enorme, immens; formidable, tremend
immanitas|5|immanitat||immānĭtas, atis, f. : ferotgia, ferocitat; atrocitat, brutalitat, enormitat
immaniter|30|||immānĭter, adv. : feroçment, terriblement
immaturitas|5|immaturitat||immātūrĭtas, atis, f. : immaduresa
immaturus|11|||immātūrus, a, um : immadur, verd; prematur, precipitat
immemor|15|immemor||immĕmor, oris : (gral. amb gen.) oblidós, que s'oblida
immensum|30|||immensum, adv. : enormement, fora mida
immensus|11|||immensus, a, um : immens, enorme, grandiós
immeritus|11|||immĕrĭtus, a, um : innocent, no mereixedor; immerescut, injust
immigro|17|||immīgro, as, are : anar a establir-se a, mudar-se; ficar-se, introduir-se
immineo|18|||immĭnĕo, es, ere : alçar-se sobre; abocar-se, inclinar-se; assetjar, amenaçar, ésser imminent
imminuo|19|imminu|imminut|immĭnŭo, is, ere, ui, utum : disminuir, minvar, reduir; malmetre, afeblir, danyar
immisceo|18|immiscu|immixt|immiscĕo, es, ere, miscui, mixtum : mesclar, barrejar
immitis|14|immit||immītis, e : immadur, aspre, agre; rude, cru; feréstec, salvatge; despietat, cruel
immitto|19|immis|immiss|immitto, is, ere, misi, missum : fer anar, enviar, trametre; ; engegar, tirar, gitar; deixar anar, amollar
immobilis|14|immobil||immōbĭlis, e : fix, immòbil, sòlid; inalterable, immutable; (jur.) immoble
immoderatius|30|||immoderatius, adv. : comparatiu d'immoderate: desordenadament; immoderadament, amb excés
immoderatus|11|||immŏdĕrātus, a, um : il·limitat, immens; excessiu, immoderat
immodestia|0|||immŏdestĭa, ae, f. : intemperància; indisciplina; disbauxa
immodicus|11|||immŏdĭcus, a, um : immoderat, desmesurat, desenfrenat; excessiu, exagerat
immolo|17|||immŏlo, as, are : immolar, sacrificar
immoror|24|||immŏror, aris, ari : (gral. amb dat.) restar, romandre, quedar-se; (amb dat. o in i abl.) entretenir-se, persistir
immortalis|14|immortal||immortālis, e : immortal
immotus|11|||immōtus, a, um : immòbil, quiet, fix; tranquil, encalmat
immo|30|||immo, inv. : al contrari, al revés
immundus|11|||immundus, a, um : brut, immund, nauseabund
immunis|14|immun||immūnis, e : exempt de càrregues, lliure d'impostos
immutabilis|14|immutabil||immūtābĭlis, e : inalterable, immutable
immutatus|11|||immūtātus, a, um : invariat, inalterat, sense canvi
immuto|17|||immūto, as, are : canviar, modificar, alterar
impar|14|impar||impar, aris : desigual, diferent
impatiens|14|impatient||impătĭens, ientis : incapaç de sofrir, de suportar
impauidus|11|||impauidus, a, um : impàvid, intrèpid, sense por
impedimentum|4|||impĕdīmentum, i, n. : impediment, obstacle; (pl) equipatge, (i mil.) bagatge, impedimenta
impedio|21|impediu,impedi|impedit|impĕdĭo, is, ire, iui, itum : travar, lligar; destorbar, impedir
impello|19|impul|impuls|impello, is, ere, puli, pulsum : colpir, colpejar; sacsejar, agitar; empènyer, impel·lir; impulsar; instigar
impendeo|18|||impendĕo, es, ere : estar suspès, penjar sobre; ésser imminent; amenaçar
impendo|19|impend|impens|impendo, is, ere, pendi, pensum : despendre, gastar; emprar; arriscar, sacrificar; balafiar, malgastar
impensa|0|||impensa, ae, f. : despesa, cost
impensius|30|||impensius, adv. : comparatiu d'impense : immoderadament, profusament, zelosament
imperatorius|11|||impĕrātōrĭus, a, um : de general; d'emperador, imperial
imperator|5|imperator||impĕrātor, oris, m. : general; emperador
imperatum|4|||impĕrātum, i, n. : ordre, mandat
imperito|17|||impĕrĭto, as, are : comandar, governar; manar, ordenar
imperitus|11|||impĕrītus, a, um : inexpert, imperit; (amb gen., ad i ac. o ab) ignorant, inexpert en
imperium|4|||impĕrĭum, ii, n. : poder suprem, imperi (poder de comandar l'exèrcit); (gral.) autoritat, poder; domini; imperi
impero|17|||impĕro, as, are : (amb ac.) demanar, exigir; (amb ac.) manar, ordenar; (amb dat.) donar ordres; (amb dat. o abs.) governar, manar, exercir el poder
imperterritus|11|||imperterrĭtus, a, um : impertèrrit, impàvid
impertio|21|||impertio, is, ire, iui (ii), itum : compartir, distribuir; consagrar, dedicar; (amb abl.) fer partícip de, associar a
impes|5|impet||impĕs, etis, m. : (= impetus)
impetigo|5|impetigin||impĕtīgo, inis, f. : erupció cutània, bèrbol
impetrabilis|14|impetrabil||impĕtrābĭlis, e : fàcil d'aconseguir, assolible; convincent, eficaç
impetro|17|||impĕtro, as, are : obtenir, aconseguir
impetus|9|||impĕtus, us, m. : embranzida, impuls, ímpetu; atac, assalt
impiger|13|||impĭger, gra, grum : actiu, diligent; vigorós, enèrgic
impigre|30|||impĭgrē, adv. : activament, prestament, enèrgicament
impingo|19|impeg||impingo, is, ere, pegi, pactum : pegar, clavar; engegar, llançar; imposar
impius|11|||impĭus, a, um : impiu, sacríleg
impleo|18|impleu|implet|implĕo, es, ere, eui, etum : omplir, emplenar; i. fidem = donar l'aparença de
implico|19|implicu,implicau|implicat,implicit|implĭco, is, ere, plic(a)ui, plic(i o a)tum : embolicar; enllaçar; cenyir, rodejar; entrebancar, enredar
imploro|17|||implōro, as, are : implorar, invocar
impluo|19|implu|implut|implŭo, is, ere, ui, utum + dat. : ploure sobre, en
impluuium|4|||impluuium, i, n. : impluvi (bassa quadrada de l'atri que rebia l'aigua de la pluja)
impono|19|imposu|imposit|impōno, is, ere, sui, situm : posar, col·locar; ficar; inferir, infligir; imposar, fixar
importo|17|||importo, as, are : importar, portar de lluny
importunior|15|importunior||importunior, oris : comparatiu d'importunus, a, um : desfavorable; importú, enotjós; cruel, despietat
importunitas|5|importunitat||importūnĭtas, atis, f. : desavantatge; importunitat; crueltat
impotens|14|impotent||impŏtens, entis : impotent, feble; que no pot, incapaç de dominar (amb gen.)
imprecor|24|||imprĕcor, aris, ari : imprecar, demanar; invocar, pregar
imprimo|19|impress|impress|imprĭmo, is, ere, pressi, pressum : aplicar amb pressió, prémer; clavar, enfonsar; imprimir, gravar
improbitas|5|||imprŏbĭtas, atis, f. : iniquitat, vilesa; desvergonyiment
improbo|17|||imprŏbo, as, are : censurar, desaprovar; rebutjar, refusar
improbus|11|||imprŏbus, a, um : dolent, defectuós; vil, innoble; desvergonyit, agosarat
impropero|17|||imprŏpĕro, as, are : (amb dat.) blasmar
improuidus|11|||improuidus, a, um : desprevingut, despreocupat; imprudent, incaut
improuisus|11|||improuisus, a, um : imprevist, inesperat, sobtat
imprudens|14|imprudent||imprūdens, entis : ignorant, desconeixedor; imprudent, insensat, foll
imprudentia|0|||imprūdentĭa, ae, f. : ignorància, desconeixement; imprevisió; inadvertència
impubes|15|impuber||impūbes, eris : impúber, infantil
impudens|14|impudent||impŭdens, entis : desvergonyit, descarat, impudent; impúdic
impudenter|30|||impŭdenter, adv. : desvergonyidament, descaradament
impudentia|0|||impŭdentĭa, ae, f. : desvergonyiment, descarament, impudència
impudicitia|0|||impŭdīcĭtĭa, ae, f. : indecència
impudicus|11|||impŭdīcus, a, um : impúdic, indecent, lasciu; desvergonyit, impudent
impulsus|9|||impulsus, us, m. : incitació, instigació, impuls
impune|30|||impūne, adv. : impunement
imputo|17|||impŭto, as, are : carregar en compte; comptar, sumar
imus|11|||imus, a, um : inferior, més baix; més profund, més interior; el fons de, l'interior de
inaccessus|11|||ĭnaccessus, a, um : inaccessible
inacesco|19|inacu||ĭnăcesco, is, ere, acui, - : agrir-se, agrejar-se; tornar-se desagradable
inaequalis|14|inaequal||inaequalis, e : desigual, irregular
inaequaliter|30|||ĭnaequālĭter, adv. : desigualment, irregularment
inambulatio|5|inambulation||ĭnambŭlātĭo, ionis, f. : passejada
inamoenus|11|||ĭnămoenus, a, um : desplaent, desagradable
inanimus|11|||ĭnănĭmus, a, um : exànime; inanimat
inanis|14|inan||ĭnānis, e : buit, sense contingut; va, fals, il·lusori; inútil, fútil
inaniter|30|||ĭnānĭter, adv. : vanament, il·lusòriament; inútilment
inaro|17|||ĭnăro, as, are : colgar en solcs; llaurar, cultivar
inauditus|11|||ĭnaudītus, a, um : inaudit, desconegut; no escoltat
inaugurato|29|||ĭnaugŭrātō, adv. : havent consultat els auguris
inauguro|17|||ĭnaugŭro, as, are : prendre els auguris
inauratus|11|||ĭnaurātus, a, um : daurat
inausus|11|||ĭnausus, a, um : no intentat, que no hom ha gosat fer
inbecillitas|5|inbecillitat||cf. imbecillitas
inberbis|14|inberb||inberbis, e : sense barba
inbuo|19|inbu|inbut|cf. imbuo
incalesco|19|incalu||incălesco, is, ere, calui, - : escalfar-se; inflamar-se, excitar-se
incautius|30|||incautius, comp. neutre d'incautus, a, um : desprevingut, imprevisor, incaut; imprevist, inesperat; no vigilat, no guardat; de l'adverbi incaute : imprudemment, incautament
incautus|11|||incautus, a, um : desprevingut, imprevisor, incaut; imprevist, inesperat; no vigilat, no guardat
incedo|19|incess|incess|incēdo, is, ere, incessi, incessum : avançar, caminar; acostar-se, presentar-se; entrar (a, en); sobrevenir a, envair
inceleber|14|incelebr||incĕlĕber, bris : desconegut, ignorat, obscur
incelebra|0|||incelebra, ae, f. : l'atractiu, l'encant
incenatus|11|||incēnātus, a, um : no sopat, sense sopar
incendium|4|||incendĭum, ii, n. : incendi, foc
incendo|19|incend|incens|incendo, is, ere, cendi, censum : encendre; cremar, incendiar; abrasar
incerto|17|||incerto, as, are : omplir de dubtes, confondre; tornar confús
incertus|11|||incertus, a, um : imprecís, indeterminat; vague, ambigu; imprevisible; incert, dubtós
incesso|19|incessiu||incesso, cessivi, (cessi), ere : atacar, assaltar; increpar, blasmar; retreure, reprotxar
incessus|9|||incessus, us, m. : pas, caminar; (mil.) avançada; arribada
incestus|11|||incestus, a, um : impur, sacríleg; incestuós
inchoo|17|||inchŏo, as, are : (o incoho) començar
incido (2)|19|incid|incis|incido (2), is, ere, cidi, cisum (in+caedo) : fer un tall; gravar, inscriure; tallar
incido|19|incid|incis|incīdo, is, ere, cidi, casum (in + cado) : caure en, sobre; anar a parar; presentar-se, sorgir, ocórrer; aparéixer, mostrar-se
incingo|19||incinct|incingo, is, ere, cinxi, cinctus : cenyir, embolcallar
incipio|20|incep|incept|incĭpĭo, is, ere, cepi, ceptum : començar
incitamentum|4|||incĭtāmentum, i, n. : estímul, esperó, incentiu
incito|17|||incĭto, as, are : excitar, estimular, esperonar; incitar
inclamo|17|||inclāmo, as, are : cridar, invocar
inclaudico|17|||inclaudico, as, are : coixejar
inclinatio|5|inclination||inclīnātĭo, ionis, f. : inclinació; propensió, tendència; bona predisposició, favor
inclino|17|||inclīno, as, are : inclinar, decantar; reclinar, recolzar; abatre, prostrar
inclitus|11|||inclĭtus, a, um : cèlebre, ínclit, il·lustre
includo|19|inclus|inclus|inclūdo, is, ere, clusi, clusum : tancar, ficar, posar dins
inclutus|11|||cf. inclitus
inclytus|11|||cf. inclitus
incognitus|11|||incognĭtus, a, um : no examinat; desconegut, ignot
incoho|17|||incoho, as, are : (o inchoo) començar
incola|0|||incŏla, ae, m. : habitant
incolo|19|||incŏlo, is, ere, ui, cultum : habitar, viure en
incolumis|14|incolum||incŏlŭmis, e : il·lès, incòlume, sa i estalvi
incolumitas|5|incolumitat||incŏlŭmĭtas, atis, f. : indemnitat, incolumitat, seguretat
incomitatus|11|||incŏmĭtātus, a, um : no acompanyat, sense seguici
incommodesticus|11|||incommŏdestĭcus, a, um : enutjós
incommoditas|5|incommoditat||incommŏdĭtas, atis, f. : inoportunitat, inconveniència; inconvenient
incommodum|4|||incommŏdum, i, n. : inconvenient, desavantatge, dificultat
incommodus|11|||incommŏdus, a, um : molestós, enutjós; desfavorable, desavantatjós
incomparabiliter|30|||incompărābĭlĭter, adv. : incomparablement
incomprehensibilis|14|incomprehensibil||incomprĕhensĭbĭlis, e : impossible d'agafar
inconcussus|11|||inconcussus, a, um : ferm, estable
inconditus|11|||incondĭtus, a, um : groller, rústec; poc refinat; confús, desordenat
inconsultus|11|||inconsultus, a, um : irreflexiu, eixelebrat, imprudent
incoronatus|11|||incŏrōnātus, a, um : no engarlandat, sense corona
incorporalis|14|incorporal||incorpŏrālis, e : incorpori, immaterial, intangible
incorruptus|11|||incorruptus, a, um : intacte, inviolat, sense dany; no corromput, pur
increbresco|19|increbu||increbresco, is, ere, increbui : créixer, refermar-se; guanyar forçar, escampar-se
incredibilis|14|incredibil||incrēdĭbĭlis, e : increïble
incrementulum|4|||incrēmentŭlum, i, n. : diminutiu d'incrementum, creixement, crescuda
incrementum|4|||incrēmentum, i, n. : creixement, crescuda
increpito|17|||incrĕpĭto, as, are : renyar, increpar; retreure, reprotxar; crepitar, espetegar
increpo|17|increpu|increpit|incrĕpo, is, ere, crepui, crepitum : espetegar, retrunyir; fer sonar, fer retrunyir; renyar, escridassar, increpar; blasmar
incresco|19|increu|incret|incresco, is, ere, crui, cretum : créixer, pujar; augmentar
incruentus|11|||incrŭentus, a, um : no ensangonat; incruent; que no ha vessat la sang
incubo|17|incubu|incubit|incŭbo, as, are, bui, bitum : jeure, descansar; vigilar gelosament
incubus|1|||incŭbus, i, m. : íncube; dimoni
inculcatio|5|inculcation||inculcātĭo, ionis, f. : acció d'inculcar
inculco|17|||inculco, as, are : trepitjar, prémer; encabir, ficar; imposar; inculcar, gravar
inculcator|5|inculcator||inculcātor, oris, m. : el que trepitja
inculpabilis|14|inculpabil||inculpābĭlis, e : irreprotxable, sense màcula, sense defecte
inculpabiliter|30|||inculpābĭlĭter, adv. : irreprotxablement
inculpate|30|||inculpātē, adv. : irreprotxablement
inculpatim|30|||inculpātim, adv. : irreprotxablement
inculpatio|5|inculpation||inculpatio, ionis, . : acusació,inculpació
inculpatus|11|||inculpātus, a, um : irreprotxable, sense màcula, sense defecte
inculpo|17|||inculpo, as, are : inculpar
incultus (2)|11|||incultus (2), a, um : no conreat, inclute; descurat, negligit; tosc, rude
incultus|9|||incultus, us, m. : descurança, desídia; rudesa
incumba|0|||incumba, ae, f. : (arq.) imposta
incumbo|19|||incumbo, is, ere, cubui, -cubitum : inclinar-se, penjar; reclinar-se, gitar-se; recolzar-se, apuntalar-se (en); (mil.) carregar
incumulatio|5|incumulation||incŭmŭlātĭo, ionis, f. : l'inflament
incunabula|4|||incūnābŭla, orum, n. : bolquers; (meton.) infantesa; lloc de naixença, bressol
incunabulum|4|||cf. incunabula
incunctabilis|14|incunctabil||incunctābĭlis, e : qui no sofreix d'indecisió
incunctabundus|11|||incunctabundus, a, um : qui no triga, que no es retarda
incunctanter|30|||incunctanter, adv. : sense indecisió, decididament
incunctatus|11|||incunctātus, a, um : fet sense retard; decidit
incupidus|11|||incŭpĭdus, a, um : qui desitja vivament
incurabilis|14|incurabil||incūrābĭlis, e : incurable
incurabiliter|30|||incurabiliter, adv. : d'una manera incurable
incurate|30|||incurate, adv. : sense cura, negligentment
incuria|0|||incūrĭa, ae, f. : negligència, descurança
incuriositas|5|incuriositat||incūrĭōsĭtas, atis, f. : negligència
incuriosus|11|||incūrĭōsus, a, um : (amb gen. o dat.) desinteressat en, indiferent a
incurro|19|incurr|incurs|incurro, is, ere, curri, cursum : precipitar-se sobre; atacar, assaltar, escometre; entrar corrent, irrompre
incursio|5|incursion||incursĭo, ionis, f. : assalt, escomesa, atac
incurso|17|||incurso, as, are : atacar, escometre, arremetre (contra); (amb ac.) irrompre en; xocar, topar amb
incursus|9|||incursus, us, m. : atac, assalt, escomesa; incursió, ràtzia; xoc, embat, impacte
incuruus|11|||incuruus, a, um : corb, corbat; encorbat, acotat
incuso|17|||incūso, as, are : blasmar, censurar, acusar; retreure, fer retrets
incustoditus|11|||incustōdītus, a, um : no guardat, no vigilat; negligit; imprudent, indiscret
incus|5|incud||incūs, udis, f. : enclusa
incutio|20|incuss|incuss|incŭtĭo, is, ere, cussi, cussum : donar un cop amb; llançar, descarregar; bellugar, agitar, moure; suscitar,provocar
indago|1|||indāgo, as, are : rastrejar; indagar, cercar, investigar; esbrinar
indecens|14|indecent||indĕcens, entis : inadequat, impropi; lleig, repulsiu
indecorus|11|||indĕcōrus, a, um : lleig; impropi, inadequat
indefatigatus|11|||indēfătīgātus, a, um : infatigable, incansable
indefensus|11|||indēfensus, a, um : indefens, sense defena
indefessus|11|||indēfessus, a, um : no fatigat, infatigable
indefinitus|11|||indēfīnītus, a, um : interminable; indefinit, indeterminat
index|5|indic||index, icis, m. : mostrador, revelador, informador; denunciant, delator; espia; i. digitus : dit índex
inde|30|||inde, adv. : d'allà; des de llavors; per això
indicium|4|||indĭcĭum, ii, n : indicació, revelació, denúncia
indico (2)|19|indix|indict|indico (2), is, ere, dixi, dictum : anunciar oficialment, proclamar; prescriure, imposar
indico|17|||indĭco, as, are : revelar, descobrir; delatar, denunciar
indictus|11|||indictus, a, um : no dit, no esmentat
indidem|30|||indĭdem, adv. : des d'aquell mateix indret
indigena|0|||indĭgĕna, ae, m. : indígena, nadiu, natiu; aborigen
indigeo|18|indigu||indĭgĕo, es, ere, ui, - : (amb gen., abl. o inf.) tenir necessitat de, estar mancat de
indignabundus|11|||indignābundus, a, um : furiós, indignat
indignatio|5|indignation||indignātĭo, ionis, f. : indignació, ràbia, ira
indignitas|5|indignitat||indignĭtas, atis, f. : indignitat, vilesa; ultratge, afront
indignor|24|||indignor, aris, ari : trobar indignant, indignar-se; queixar-se, protestar
indignus|11|||indignus, a, um : indigne
indiligenter|30|||indīlĭgenter, adv. : sense cura, negligentment
indiscretus|11|||indiscrētus, a, um : no separat, no dividit; inseparable; indistint, indiscriminat; indistingible
indiuiduus|11|||indiuiduus, a, um : indivisible; inseparable
indoctus|11|||indoctus, a, um : ignorant
indolesco|19|indolu||indŏlesco, is, ere, dolui : fer mal; afligir-se, doldre's
indoles|6|indol||indŏles, is, f. : natural, índole, temperament; capacitat, talent; facilitat per a; bona disposició
indomitus|11|||indŏmĭtus, a, um : no domat, indòmit
indo|19|indid|indit|indo, is, ere, indidi, inditum : posar, col·locar, aplicar; donar, assignar (un nom, un títol); ficar
induco|19|indux|induct|indūco, is, ere, duxi, ductum : dur, conduir; fer entrar; introduir, ficar
inductorium|4|||inductōrĭum, i, n. : capa, embolcall
inductorius|11|||inductōrĭus, a, um : fal·laciós, fal·laç, enganyós
inductor|5|inductor||inductor, oris, m. : el que introdueix; (còmic) estampador
inductrix|5|inductric||inductrix, icis, f. : la que enganya
inductura|0|||inductūra, ae, f. : substància aplicada
inductus|11|||inductus, a, um : manllevat, exòtic; importat, estranger
inducula|0|||indūcŭla, ae, f. : indúcula (mena de túnica femenina)
indulco|17|||indulco, as, are : edulcorar, endolcir
indulgens|14|indulgent||indulgens, entis : indulgent, benèvol; benvolent, afable
indulgentia|0|||indulgentĭa, ae, f. : indulgència, benevolència; bondat, favor
indulgeo|18|induls|indult|indulgĕo, es, ere, dulsi, dultum : 1. (amb dat.) ésser indulgent, benevolent amb 2. (amb dat.) ésser favorable a, protegir  3.  (amb dat. o ac.) lliurar-se a, delectar-se amb  4.  concedir, atorgar
indumentum|4|||indūmentum, i, n. : vestit, guarniment
induo|19|indu|indut|indŭo, is, ere, indui, indutum : (gral. amb abl. o in i ac.) vestir, revestir, cobrir (de, amb)
industria|0|||industrĭa, ae, f. : activitat, esforç ; de, ex i. : deliberadament, expressament, a posta
industrie|30|||industrĭē, adv. : diligentment, amb zel
indutiae|0|||indūtĭae, arum, f . pl. : treva, armistici
indutia|0|||cf. indutiae
indu|30|||indŭ, prep. : forma arcaica per in
inedia|0|||ĭnĕdĭa, ae, f. : manca de menjar, fam; abstinència, dejuni
inefficax|14|inefficac||ĭneffĭcax, acis : inútil, ineficaç
inenarrabilis|14|inenarrabil||ĭnēnarrābĭlis, e : indescriptible, inexpressable
inenarrabiliter|30|||inenarrabiliter, adv. : d'una manera inenarrable, inefable, indicible, inaudita
inenarrandus|11|||inenarrandus, a, um : inenarrable, indescriptible
inenarratiuus|11|||inenarratiuus, a, um : que no s'adapta a una descripció, impropi per a la descripció
inenarratus|11|||ĭnēnarrātus, a, um : inexplicat
inenodabilis|14|inenodabil||ĭnēnōdābĭlis, e : impossible de desembullar; inexplicable
inenormis|14|inenorm||ĭnēnormis, e : no desmesurat
ineo|23|ini|init|ĭnĕo, is, ire, ii, itum : entrar, penetrar (en)
ineptio|21|||ĭneptĭo, is, ire : dir, fer ximpleries
ineptus|11|||ĭneptus, a, um : ximple, neci; groller, impertinent
inermis|14|inerm||ĭnermis, e : inerme, desarmat
inermus|11|||inermus, a, um : inerme, desarmat; pacífic, inofensiu
inerro|17|||ĭnerro, as, are : vagar per, entre, davant de
iners|15|inert||ĭners, inertis : inactiu, peresós; inert; immòbil
inertia|0|||ĭnertĭa, ae, f. : peresa, indolència; inèrcia, manca de resolució
ineuitabilis|14|ineuitabil||ineuitabilis, e : inevitable
inexpertus|11|||ĭnexpertus, a, um : inexpert, sense experiència; no assajat, no provat; desconegut, nou
inexpiabilis|14|inexpiabil||ĭnexpĭābĭlis, e : inexpiable, irreparable; implacable
inexpletus|11|||inexpletus, a, um : insaciable
inexplicabilis|14|inexplicabil||inexplicabilis, e : inexplicable, indicible
inextricabilis|14|inextricabil||ĭnextrīcābĭlis, e : intricat, inextricable; insoluble
infacundus|11|||infācundus, a, um : mancat de facúndia, poc expressiu
infamia|0|||infāmĭa, ae, f. : mala fama; blasme, retret; oprobi, deshonra
infamis|14|infam||infāmis, e : que té mala fama; deshonrat; infame, vil; infamat
infandus|11|||infandus, a, um : horrible de dir; monstruós, nefand, execrable
infans (2)|14|infant||infans (2), antis : que no parla, sense parla; balbucient, ineloqüent; acabat de nàixer, jove; d'infant, infantil (infans, antis, m. : infant, nen)
infantia|0|||infantĭa, ae, f. : incapacitat de parlar; infantesa, infància
infantilis|6|infantil||infantĭlis, e : infantil, infantívol
infaustus|11|||infaustus, a, um : dissortat, malaurat; infaust, malastruc, funest
infectus|11|||infectus, a, um : no fet, no realitzat; incomplet, inacabat
infelix|14|infelic||infēlix, icis : improductiu, estèril; malaurat, desventurat
infensius|30|||infensius, comparatiu neutre o adverbial d'infensus,a,um : hostil, advers; perjudicial, dolent; irritat, furiós
infensus|11|||infensus, a, um : hostil, advers; perjudicial, dolent; irritat, furiós
inferiae|0|||infĕrĭae, arum, f. : ofrenes funeràries (fetes als manes dels difunts)
inferia|0|||cf. inferiae
inferior|15|inferior||infĕrĭor, oris : inferior, més baix
infernus|11|||infernus, a, um : inferior, baix; infernal, dels inferns
infero|19|intul|inlat,illat|infĕro, es, ferre, tuli, illatum : portar, dur; acostar, atansar; llançar, precipitar; presentar, adduir; causar, provocar
inferus|11|||infĕrus, a, um : de baix, inferior; de l'infern, infernal (inferi : els déus de l'infern, els inferns)
infesto|17|||infesto, as, are : hostilitzar, danyar; infestar; perjudicar, menyscabar
infestus|11|||infestus, a, um : (gral. amb dat.) hostil, contrari, enemic
inficio|20|infec|infect|infĭcĭo, is, ere, feci, fectum : tenyir, colorar; cobrir; impregnar, amarar
infidelitas|5|infidelitat||infĭdēlĭtas, atis, f. : infidelitat
infidus|11|||infīdus, a, um : deslleial, traïdor, pèrfid; insegur, poc fiable
infigo|19|infix|infix|infīgo, is, ere, fixi, fixum : clavar, enfonsar; fixar, subjectar
infimo|17|||infĭmo, as, are : fer baixar, abaixar
infimus|11|||infĭmus, a, um : el més baix; el més fondo; el darrer, l'últim
infinitus|11|||infīnītus, a, um : infinit, il·limitat; interminable; indefinit, general
infirmitas|5|infirmitat||infirmĭtas, atis, f. : debilitat, feblesa, malaltia, mala salut
infirmo|17|||infirmo, as, are : afeblir, debilitar
infirmus|11|||infirmus, a, um : feble, dèbil
infitiae|0|||infĭtĭae, arum, f. : (amb ac., or. d'inf, quin o el·líptic) infitias ire : negar, desdir-se de
infitiator|5|infitiator||infĭtĭātor, oris, m. : el qui no reconeix un deute o un dipòsit
infit|30|||infit, inv. : verb defectiu : començar a (amb inf.), començar a parlar (sense inf.)
inflammo|17|||inflammo, as, are :  1. encendre, calar foc  2. inflamar, encendre, arborar; provocar, suscitar
inflecto|19|inflex|inflex|inflecto, is, ere, flexi, flexum : corbar, encorbar, doblegar; fer girar, desviar
infligo|19|inflix|inflict|inflīgo, is, ere, inflixi, inflictum : etzibar un cop amb, fer xocar amb; inferir, infligir
inflo|17|||inflo, as, are : bufar, fer sonar; inflar
influo|19|||inflŭo, is, ere : afluir, desembocar; afluir, irrompre; penetrar, introduir-se
informatio|5|information||informātĭo, onis, f. : concepció, idea; formació, construcció
informis|14|inform||informis, e : informe, sense afaiçonar, bast; lleig, repugnant, deforme; horrible, espantós
informo|17|||informo, as, are : formar, afaiçonar, modelar; esbossar, descriure
infortunium|4|||infortūnĭum, i, n. : dissort, infortuni
infra|30|||infrā, prép. : + ac. : sota, al dessota de, al peu de
infrenatus|11|||infrēnātus, a, um : (p. pf. d'infreno) embridat, enganxat; (adj.) que munta un cavall sense brida
infrequens|14|infrequent||infrĕquens, entis : poc freqüent
infringo|19|infreg|infract|infringo, is, ere, fregi, fractum : trencar, rompre; abatre, prostrar; anul·lar, destruir
infructuosus|11|||infructŭōsus, a, um : infructífer; infructuós, inútil
infula|0|||infŭla, ae, f. : (gral. pl.) ínfula (banda de llana que es subjectava al voltant del cap amb unes cintes: els sacerdots i les víctimes dels sacrificis la duien coma emblema de la seua dignitat)
infundo|19||infus|infundo, is, ere, fudi, fusum : abocar, vessar, posar; escampar, estendre
ingemino|17|||ingĕmĭno, as, are : redoblar, repetir, reiterar; doblar, duplicar; redoblar, intensificar-se
ingemisco|19|ingemu|ingemitum|ingĕmisco, is, ere, mui, mitum : gemegar, queixar-se; lamentar-se per
ingemo|19|ingemu|ingemit|ingĕmo, is, ere, gemui, itum : gemir, gemegar
ingeniosus|11|||ingĕnĭōsus, a, um : intel·ligent, llest, enginyós; (amb ad, in o dat.) dotat per a, enginyós en, per a
ingenium|4|||ingĕnĭum, ii, n. : natura, caràcter, temperament; tarannà, esperit; intel·ligència, ment; enginy, habilitat;
ingens|14|ingent||ingens, entis : enorme, immens
ingenuitas|5|ingenuitat||ingĕnŭĭtas, atis, f. : naixença lliure, ingenuïtat; honradesa, franquesa, noblesa
ingenuus|11|||ingĕnŭus, a, um : natiu, autòcton; nat lliure; noble, franc, modest
ingero|19|ingess|ingest|ingĕro, is, ere, gessi, gestum : amuntegar, carregar; llançar, gitar; imposar, fer acceptar
ingigno|19|ingenu|ingenit|ingigno, is, ere, genui, genitum : engendrar, fer nàixer (ingenitus, a, um : innat, natural)
inglorius|11|||inglōrĭus, a, um : ingloriós, obscur, mancat de glòria
ingluuies|10|||ingluuies, ei, f. : 1. gola, gargamella, pap  2. voracitat, avidesa, gola
ingratus|11|||ingrātus, a, um : desagrat, malagraït; no agraït, no apreciat; desagradable, desplaent
ingrauesco|19|||ingrauesco, is, ere : engrossir-se; augmentar, incrementarse; empitjorar, agreujar-se
ingrauo|17|||ingrauo, as, are : agreujar, exacerbar
ingredior|27||ingress|ingrĕdĭor, eris, i, gressus sum : entrar, penetrar
ingressus|9|||ingressus, us, m. : entrada; marxa, avançada; començament, inici
ingruo|19|ingru||ingrŭo, is, ere, ui, - : atacar, escometre, caure al damunt de
inhabitabilis|14|||ĭnhăbĭtābĭlis, e : inhabitable
inhabito|17|||ĭnhăbĭto, as, are : habitar en, a
inhaereo|18|inhaes|inhaes|ĭnhaerĕo, is, ere, haesi, haesum : (gral. amb dat.) estar o quedar adherit; agafar-se fort, aferrar-se
inhibeo|18|inhibu|inhibit|ĭnhĭbĕo, es, ere, bui, bitum : retenir, aturar, parar; contenir, refrenar; aplicar, infligir; exercir
inhio|17|||ĭnhĭo, as, are : badar, obrir la boca; estar meravellat, bocabadat d'astorament; desitjar àvidament, cobejar
inhonestus|11|||ĭnhŏnestus, a, um : de mala reputació, deshonrat; deshonrós, vergonyós; lleig, repugnant
inhospitalis|14|inhospital||ĭnhospĭtālis, e : inhospitalari, inhòspit
inhumanus|11|||ĭnhūmānus, a, um : incivilitzat; groller, incivil; despietat, cruel, inhumà
inhumatus|11|||ĭnhŭmātus, a, um : no enterrat, sense sepultura, insepult
inicio|20|iniec||īnĭcĭo, is, ere, ieci, iectum : llançar, tirar
iniectus|9|||iniectus, us, m. : llançament
iniicio|20|iniec|iniect|cf. inicio
inimicitia|0|||ĭnĭmīcĭtĭa, ae, f. : enemistat, aversió; (pl.) enemistat, relacions d'enemistat
inimicus (2)|1|||inimicus (2), i, m. : enemic, adversari
inimicus|11|||ĭnĭmīcus, a, um : hostil, advers, contrari, enemic
iniquior|15|iniquior||iniquior, oris : comparatiu d'iniquus, a, um : desigual; injust, abusiu, inic; desfavorable, perjudicial
iniquitas|5|iniquitat||ĭnīquĭtas, atis, f. : 1.  desigualtat, desproporció  2.   injustícia, arbitrarietat  3.  adversitat
iniquus|11|||ĭnīquus, a, um : desigual; injust, abusiu, inic; desfavorable, perjudicial
initialis|14|initial||ĭnĭtĭālis, e : originari, inicial, primer
initium|4|||ĭnĭtĭum, ii, n. : començament, inici, principi
iniungo|19|iniunx|iniunct|iniungo, is, ere, iunxi, iunctum : imposar, infligir, inferir
iniuria|0|||iniuria, ae, f. : tort, injustícia; greuge, injúria, ofensa
iniuriosus|11|||iniuriosus, a, um : injust; insolent; perjudicial
iniurius|11|||iniurius, a, um : injust, inic
iniussus|11|||iniussus, a, um : no manat; sense haver rebut cap ordre, sense cap manament
iniustior|15|iniustior||iniustior, oris : comparatiu d'iniustus, a, um : injust
iniustus|11|||iniustus, a, um : injust
inlacrimo|17|||inlacrimo, as, are : plorar per, deplorar, doldre's de; plorar, llagrimejar; rajar, gotejar
inlecebra|0|||cf. illecebra
inlex|5|inlic||inlex, icis, m. : seductor, captivador, inductor
inlibatus|11|||inlibatus, a, um : sencer, íntegre, intacte; pur, immaculat
inlicio|20|inlex|inlect|cf. illicio
inlicitus|11|||inlicitus, a, um : prohibit, il·lícit, il·legal
inlido|19|inlid|inlis|cf. illido
inligo|17|||cf. illigo
inlimis|14|||cf. illimis
inlino|19|inleu|inlit|cf. illino
inlucesco|19|inlux||cf. illucesco
inludo|19|inlus|inlus|cf. illudo
inlunis|14|||inlunis, e : sense lluna
inlustris|14|inlustr||cf. illustris
inluuies|10|||inluuies, ei, f. : brutícia, brutor; llot, fang
inmanis|14|||cf. immanis
inmaturitas|5|inmaturitat||cf. immaturitas
inmensus|11|||cf. immensus
inmerito|30|||inmerito, adv. : immerescudament, sense motiu, injustament
inminens|14|inminent||inminens, entis : qui toca a, qui domina; amenaçador; imminent
inmineo|18|||cf. immineo
inmitior|15|inmitior||inmitior, oris : comparatiu d'inmitis, e : immadur, aspre, agre; rude, cru; feréstec, salvatge; despietat, cruel
inmodicus|11|||cf. immodicus
inmoenis|14|inmoen||cf. immunis
inmortalis|14|inmortal||cf. immortalis
inmotus|11|||cf. immotus
inmundus|11|||cf. immundus
inmunis|14|inmun||cf. immunis
innato|17|||innăto, as, are : nedar, surar, flotar; estar nedant en
innatus|11|||innātus, a, um : natural, innat
innecto|19||innex|innecto, is, ere, nexui, nexum : subjectar, lligar; enllaçar, entrellaçar; tramar, conjuminar
innitor|26||innix|innītor, eris, i, nixus sum : repenjar-se, recolzar-se
innocens|14|innocent||innŏcens, entis : inofensiu, innocu; innocent, exempt de culpa
innocentia|0|||innŏcentĭa, ae, f. : innocuïtat; innocència, manca de culpabilitat; honradesa, virtut, integritat
innocentior|15|innocentior||innocentior, oris : comparatiu d'innocens, entis : inofensiu, innocu; innocent, exempt de culpa
innocuus|11|||innŏcŭus, a, um : que no fa mal, inofensiu, innocu; innocent
innotesco|19|innotu||innōtesco, is, ere, innotui : esdevenir conegut, famós; fer-se públic, arribar la notícia de
innouo|17|||innouo, as, are : innovar, renovar
innoxius|11|||innoxĭus, a, um : inofensiu, innocu; exempt de culpa, innocent
inno|17|||inno, as, are : nedar, flotar, navegar; trvessar nedant; (amb dat. o abl.) fluir, córrer per
innumerabilis|14|innumerabil||innŭmĕrābĭlis, e : innombrable
innumerus|11|||innŭmĕrus, a, um : innombrable
innuo|19|||innŭo, is, ere : fer senyals
innuptus|11|||innuptus, a, um : no casat, vge, cast
inoffensus|11|||ĭnoffensus, a, um : no tocat; lliure d'obstacles, sene entrebancs; no danyat, no menyscabat
inopia|0|||ĭnŏpĭa, ae, f. : pobresa, misèria, inòpia; carestia; mancança
inopinans|14|inopinant||ĭnŏpīnans, antis : desprevingut
inopinatus|11|||ĭnŏpīnātus, a, um : inesperat, inopinat; desprevingut
inopinus|11|||ĭnŏpīnus, a, um : inesperat, imprevist; desprevingut
inops|14|inop||ĭnops, opis : pobre, indigent, mancat de recursos
inpar|14|inpar||cf. impar
inpatiens|14|inpatient||cf. impatiens
inpauidus|11|||cf. impauidus
inpedio|21|inpediu,inpedi|inpedit|cf. impedio
inpeditius|30|||inpeditius, adv. : comparatiu neutre o adverbial d'impeditus, a, um : embarassat, carregat (de bagatge); impracticable, intransitable
inpeditus|11|||inpeditus, a, um : embarassat, carregat (de bagatge); impracticable, intransitable
inpello|19|inpul|inpuls|cf. impello
inpendo|19|inpend|inpens|cf. impendo
inpensa|0|||cf. impensa
inperator|5|inperator||cf. imperator
inperatus|11|||inperatus, a, um : p. pf. d'impero: (amb ac.) demanar, exigir; (amb ac.) manar, ordenar; (amb dat.) donar ordres; (amb dat. o abs.) governar, manar, exercir el poder
inperitus|11|||cf. imperitus
inpetro|17|||cf. impetro
inplacabilis|14|inplacabil||inplacabilis, e : implacable, inexorable, despietat
inpleo|18|inpleu|inplet|cf. impleo
inplico|19|inplicu,inplicau|inplicat,inplicit|cf. implico
inpono|19|inposu|inposit|cf. impono
inpotens|14|inpotent||cf. impotens
inprecor|24|||cf. imprecor
inprimo|19|inpress|inpress|cf. imprimo
inprobus|11|||cf. improbus
inpromptus|11|||inpromptus, a, um : indecís, vacil·lant; lent, aturat
inprospere|30|||inprospere, adv. : sense èxit, poc reeixidament
inprouidus|11|||cf. improuidus
inprouisus|11|||cf. improuisus
inprudens|14|inprudent||cf. imprudens
inpubes|14|inpub||cf. impubes
inpudentia|0|||cf. impudentia
inpudentissimus|11|||inpudentissimus, a, um : superlatiu d'impudens, entis : desvergonyit, descarat, impudent; impúdic
inpudicus|11|||cf. impudicus
inpugno|17|||inpugno, as, are : atacar, assaltar, escometre
inpulsus|9|||cf. impulsus
inpune|30|||cf. impune
inpunitus|11|||inpunitus, a, um : impunit, impune, sense càstig
inpurus|11|||inpurus, a, um : immoral, impur, deshonest; vil, roí, infame
inputo|17|||cf. imputo
inquam|30|||inquam, v. : (v. defectiu) dic
inquies (2)|15|inquiet||inquies (2), etis : inquiet, impacient, agitat
inquies|30|||cf. inquam) diràs
inquieto|17|||inquĭēto, as, are : inquietar, amoïnar; destorbar, dificultar
inquietus|11|||inquĭētus, a, um : inquiet, intranquil; impacient, nerviós; agitat
inquino|17|||inquĭno, as, are : emrutar, empastifar; envilir, corrompre; deshonrar
inquiro|19|inquisiu|inquisit|inquīro, is, ere, siui, situm : cercar, percaçar; investigar, indagar, inquirir
inquisitio|5|inquisition||inquīsītĭo, ionis, f. : cerca, recerca; indagació, investigació; enquesta
inquisti|30|||cf. inquam) has dit
inquis|30|||inquis, 2ème p. de inquam : dius
inquit|30|||cf. inquam diu
inquiunt|30|||cf. inquam) diuen
inreligiosus|11|||inreligiosus, a, um : irreligiós, irreverent, impietós
inrepo|19|inreps|inrept|inrepo, is, ere, repsi, reptum : ficar-se dins, introduir-se en; esmunyir-se dins; penetrar a poc a poc; insinuar-se, infiltrar-se
inreprehensus|11|||cf. irreprehensus
inrideo|18|inris|inris|cf. irrideo
inriguus|11|||inriguus, a, um : ben regat, banyat; regat, amarat; que rega, que banya
inrisus|9|||inrisus, us, m. : riota, burla, befa
inritamentum|4|||cf. irritamentum
inrito|17|||cf. irrito
inritus|11|||cf. irritus
inrumpo|19|inrup|inrupt|cf. irrumpo
insania|0|||insānĭa, ae, f. : bogeria, follia, rauxa, passió violenta
insanio|21|insan||insānĭo, is, ere, insani : ser boig, delirar
inscius|11|||inscĭus, a, um : desconeixedor, ignorant
inscribo|17|inscrips|inscript|inscrībo, is, ere, scripsi, scriptum : inscriure; atribuir; imprimir, gravar
insero (2)|19|inseru|insert|insero (2), is, ere, inserui, insertum : posar, ficar, introduir, barrejar
insero|19|inseu|insit|insĕro, is, inserere, inseui, insitum : sembrar, plantar, inculcar
insideo|18|insed|insess|insĭdĕo, es, ere, insedi, insessum : estar assegut, ocupar (un lloc)
insidiae|0|||insĭdĭae, arum, f. pl. : emboscada, traïció
insidia|0|||cf. insidiae
insido|19|insid,insed|insess|insīdo, is, ere, sedi, sessum : asseure; ocupar, habitar
insigne|8|insign||insigne, is, n. : distingit, insigne, il·lustre. Especialment en plural: marques distintives, distincions
insisto|19|instit|instit|insisto, is, ere, institi, institum : posar-se, mantenir-se, recolzar-se, detenir-se, trepitjar, continuar
insolens|16|insolent||insŏlens, entis : no acostumat, insòlit, extraordinari; insolència, arrogància
insomnis|14|insomn||insomnis, e : despert, desvetllat, insomne
insomnium|4|||insomnĭum, i, n. : somni, malson, visió
insono|17|insonu||insŏno, as, are, sonui, - : sonar, fer sonar, retrunyir
insons|15|insont||insons, ontis : innocent
insonus|11|||insŏnus, a, um : silenciós
inspecto|17|||inspecto, as, are : mirar, examinar, observar, considerar
insperato|30|||inspērātō, adv. : inesperadament
insperatus|11|||inspērātus, a, um : inesperat
inspicio|20|inspex|inspect|inspĭcĭo, is, ere, spexi, spectum : mirar; examinar, observar, considerar
inspiro|17|||inspīro, as, are : bufar, insuflar
instabilis|14|instabil||instăbĭlis, e : vacil·lant, inestable, variable
instantior|15|istantior||instantior, oris : comparatiu de instans, antis : apremiant, imminent
instantissime|30|||instantissime, adv. : molt imminentment
instar|30|||instar, prep. : + gen. = del valor de, tan gran com, a manera de
instauro|17|||instauro, as, are : renovar, reprendre, establir, organitzar
instigo|17|||instīgo, as, are : incitar, estimular, atiar
instinctus|9|||instinctus, us, m. : instigació, inspiració
instinguo|19|instinx|instinct|instinguo, is,ere, xi, ctrum : excitar
institor|5|institor||instĭtor, oris, m. : venedor ambulant, viatger, botiguer
instituo|19|institu|institut|instĭtŭo, is, ere, tui, tutum : posar, preparar, organitzar; formar; emprendre; establir
institutum|4|||instĭtūtum, i, n. : disposició, costum; pla, projecte
insto|17|instit|instat|insto, as, are, stiti, staturus : 1. estar  2. apremiar, instar  3.  amenaçar, trobar-se a prop
instrumentum|4|||instrūmentum, i, n. : instrument, eina, ferramenta, utensili
instruo|19|instrux|instruct|instruo, is, ere, struxi, structum : col·locar; aixecar, construir, bastir; disposar, equipar; instruir, alinear les tropes; posar en ordre de combat les tropes.
insuesco|19|insueu|insuet|insuesco, is, ere, sueui, suetum : acostumar, acostumar-se a
insuetus|11|||insuētus, a, um : no acostumat, no avesat
insularius|1|||insŭlārĭus, i, m. : habitant d'una illa, inquilí
insula|0|||insŭla, ae, f. : illa, casa de veïns
insulse|30|||insulsē, adv. : avorridament, ximplement, sense gràcia
insulto|17|||insulto, as, are : saltar sobre, botar; dansar, ser insolent, fer burla
insumo|19|insumps|insumpt|insūmo, is, ere, sumpsi, sumptum : emprar, esmerçar, consagrar-se a
insum|22|||insum, es, esse : ser a; trobar-se, pertànyer; existir
insuo|19|insu|insut|insŭo, is, ere, sui, sutum : cosir en, brodar
insuper|30|||insŭper, inv. : a sobre, al damunt de, a més de
insurgo|19|insurrex|insurrect|insurgo, is, ere, surrexi, surrectum : aixecar-se, alçar-se, erguir-se
insusurro|17|||insŭsurro, as, are : xiuxiuejar
intactus|11|||intactus, a, um : no tocat, intacte
intectus|11|||intectus, a, um : no vestit, nu; franc, sincer
integer|13|||intĕger, gra, grum : intacte, sencer, íntegre; de integro: de nou; ex integro: a fons
integritas|6|integrit||intĕgrĭtas, atis, f.: integritat, honestedat
intellectus|9|||intellectus, us, m. : comprensió, intel·ligència, enteniment
intellego|19|intellex||intellĕgo, is, ere, lexi, lectum : comprendre
intelligentia|0|||intelligentia, intel·ligència, facultat de comprendre
intelligo|19||intellect|intellĭgo, is, ere, egi, ectum : comprendre
intemeratus|11|||intĕmĕrātus, a, um : incorrupte, pur, sense taca
intemperans|15|intemperant||intempĕrans, antis : excessiu, desordenat, immoderat
intemperanter|30|||intempĕranter, adv. : sense mesura, dsmesuradament, excessivament
intemperatus|11|||intempĕrātus, a, um : excessiu, exagerat
intemperies|10|||intempĕrĭes, ei, f. : intempèrie; inclemència; caprici, immoderació
intempestiuus|11|||intempestiuus, a, um : intempestiu, inoportú
intemptatus|11|||intemptatus, a, um : no experimentat, no assajat, desconegut
intendo|19|intend|intent|intendo, is, ere, tendi, tentum : tendir cap a, extendre; dirigir; intentar, tibar
intentio|5|intention||intentĭo, onis, f. : tensió, aplicació; intenció; acció, acusació
intento|17|||intento, as, are : dirigir, amenaçar
intentus|11|||intentus, a, um : intens, atent, amatent
intercalarius|11|||intercălārĭus, a, um : intercalat, intercalar
intercalo|17|||intercălo, as, are : intercalar, diferir, ajornar
intercedo|19|intercess|intercess|intercēdo, is, ere, cessi, cessum, ere : interposar-se, mediar; oposar-se; intercedir
intercessio|5|intercession||intercessĭo, ionis, f. : interposició;  oposició, intercessió, veto d'un magistrat
intercessor|5|intercessor||intercessor, oris, m. : el qui es posa pel mig, mediador, intermediari, mitjancer, el qui interposa un veto
intercipio|20|intercep|intercept|intercĭpĭo, is, ere, cepi, ceptum : sostraure, robar; prendre; tallar, interrompre
intercursus|9|intercurs||intercursus, us, m. : intervenció, interposició
interdico|19|interdix|interdict|interdīco, is, ere, dixi, dictum : prohibir, vetar; ordenar, recomenar
interdictum|4|||interdictum, i, n. : interdicció (edicte d'un pretor a propòsit d'un conflicte de propietat)
interdius|30|||interdĭus, adv. : durant el dia, de dia
interdiu|30|||interdĭu, inv. : de dia, durant el dia
interdum|30|||interdum, inv. : de vegades, de tant en tant
interea|30|||intĕrĕā, adv. : mentrestant, tanmateix
intereo|23|inter|interit|intĕrĕo, is, ire, ii, itum : morir
interfectio|5|interfection||interfectĭo, ionis, f. : assassinat
interfector|5|interfector||interfector, oris, m. : assassí
interficio|20|interfec|interfect|interfĭcĭo, is, ere, feci, fectum : destruir; matar, assassinar
interfluo|19|||interflŭo, is, ere : fluir;  separar, córrer pel mig
interiacio|20|||interiacio, is, ere : interposar, situar entremig
intericio|20|interiec|interiect|intericio, is, ere, ieci, iectum : interposar, intercalar
interimo|19|interem|interempt|intĕrĭmo, is, ere, emi, emptum : treure, abolir, destruir, matar
interim|30|||intĕrim, adv. : mentrestant
interior|15|interior||intĕrĭor, oris : més endins, interior, intern
interitus|9|||intĕrĭtus, us, m. : destrucció; mort, assassinat
interluo|19|||interlŭo, is, ere : córrer entre, banyar, regar
interminor|24|||intermĭnor, aris, atus sum : amenaçar; prohibir amenaçant
intermisceo|18||intermixt|intermiscĕo, es, ere, miscui, mixtum : barrejar
intermissio|5|intermission||intermissĭo, onis, f. : discontinuïtat, interrupció, cessament
intermitto|19|intermis|intermiss|intermitto, is, ere, misi, missum : deixar entremig; transcórrer; interrompre; interrompre's, cessar
intermortuus|11|||intermortŭus, a, um : moribund
internecio|5|internecion||internĕcĭo, onis, f. : estrall, ruïna; matança, carnisseria
interneciuus|11|||interneciuus, a, um : que destrueix completament, mortífer
internicio|5|internicion||internicio, ionis, f. : estrall, matança
internuntius|1|||internuntĭus, i, m. : intermediari, negociador, parlamentari
internus|11|||internus, a, um : intern, interior (interna, orum : la política interior)
interpellatio|5|interpellation||interpellātĭo, ionis, f. : interrupció; molèstia, obstacle; demanda, procés judicial
interpello|17|||interpello, as, are : interrompre; exposar; destorbar, impedir; dirigir-se a, demanar
interpolis|14|interpol||interpŏlis, e : renovat, refet
interpono|19|interposu|interposit|interpōno, is, ere, posui, positum : col·locar entre, interposar; oposar-se
interpres|5|interpret||interprĕs, etis, m. : intermediari, negociador, intèrpret, traductor
interpretatio|5|||interprĕtātĭo, onis, f. : interpretació, explicació, traducció
interpretor|24|||interprĕtor, aris, ari : explicar, interpretar, traduir; conjecturar
interritus|11|||interrĭtus, a, um : intrèpit, sense por
interrogatio|5|interrogation||interrŏgātĭo, ionis, f. : interrogació, pregunta
interrogo|17|||interrŏgo, as, are : interrogar, preguntar
interrumpo|19|interrup|interrupt|interrumpo, is, ere, rupi, ruptum : trencar, destruir; interrompre
interspersus|11|||interspersus, a, um : escampat, esquitxat
intersum|22|interfu||intersum, es, esse, fui : ser enmig de, entremig; asistir, prendre part
interuallum|4|||interuallum, , i, n. : intèrval, espai, distància
interuenio|21|interuen|interuent|interuenio, is, ire, ueni, uentum : arribar, sobrevenir; interrompre
interuentus|9|||interuentus, us, m. : aparició; fiança
interuiso|19|interuis|interuis|interuiso, is, ere, uisi, uisum : visitar de tant en tant, inspeccionar
inter|30|||inter, prep. + Ac. : entre, durant
intestatus|11|||intestātus, a, um : intestat, qui no ha fet testament
intestinum|4|||intestīnum, i, n. : intestins, budells
intestinus|11|||intestīnus, a, um : interior, domèstic
intexo|19|intexu|intext|intexo, is, ere, texui, textum : entreteixir; entrellaçar; inserir, ficar; unir, barrejar
intimus|11|||intĭmus, a, um : 1. el més interior, el més profund 2. el més íntim
intolerabilis|14|intolerabil||intŏlĕrābĭlis, e : insuportable, intolerable
intolerandus|11|||intŏlĕrandus, a, um : intolerable
intolerans|14|intolerant||intŏlĕrans, antis : intolerant; incapaç
intonsus|11|||intonsus, a, um : el qui porta el cabell sense tallar, groller
intorqueo|18|intors|intort|intorquĕo, es, ere, torsi, tortum : torçar, retrocedir, llançar
intra|30|||intra, prep + ac : dins de ; adv : endins
intremesco|19|intremu||intremesco, is, ere, mui : tremolar, estremir-se
intrepidus|11|||intrĕpĭdus, a, um : intrèpit, valent, coratjós
intritus|11|||intrītus, a, um : no triturat; desllegit
introcedo|19|introcess|introcess|intrōcēdo, is, ere, cessi, cessum : entrar
introduco|19|introdux|introduct|intrōdūco, is, ere, duxi, ductum : portar, conduir, introduir; exposar, afirmar
introeo|23|introi,introiu|introit|introĕo, is, ire, iui, itum : entrar en (+ ac.)
introgredior|27||introgress|intrōgrĕdĭor, erie, i, gressus sum : entrar en, passar a l'interior
introitus|9|||intrŏĭtus, us, m. : entrada; introducció, principi
intromitto|19|intromis|intromiss|intrōmitto, is, ere, misi, missum : fer entrar, introduir
introrsum|30|||introrsum, adv. : cap endins; dins
introrsus|30|||introrsus, adv. : cap endins; dins
introrumpo|19|introrup|introrupt|intrōrumpo, is, ere, rupi, ruptum : llançar-se a dins, irrompre
introspicio|20|introspex|introspect|intrōspĭcĭo, is, ere, spexi, spectum : examinar, mirar dins
intro|17|||intrō, as, are : entrar
intueor|25||intuit|intŭĕor, eris, eri, itus sum : mirar, observar; considerar, pensar; admirar
intumesco|19|intumu||intŭmesco, is, ere, ui, - : inflar-se, crèixer, botir-se; envanir-se
intus|30|||intus, inv. : dins, a dins
intutus|11|||intūtus, a, um : no guardat, insegur, poco segur
inuado|19|inuas|inuas|inuado, is, ere, uasi, uasum : 1.  envair, llançar-se contra  2. envair, atacar, acomentre 3. apoderar-se de
inualesco|19|inualu||inualesco, is, ere, lui, - : enfortir-se
inualidus|11|||inualidus, a, um : invàlid, dèbil, impotent
inueho|19|inuex|inuect|inueho, is, ere, uexi, uectum : portar, transportar (in i ac.). - invehi, mediopassiu: arremetre contra, atacar (pr. i fig.) ; anar a (in i ac., ac. sol). - se invehere : ser portat, ser transportat
inuenio|21|inuen|inuent|inuenio, is, ire, ueni, uentum : trobar; aconseguir; inventar, descobrir
inuentor|5|inuent||inuentor, oris, m. : inventor, autor
inuentum|4|||inuentum, i, n. : descobriment, invenció
inuersum|30|||inuersum, adv. : (in -) = al revés, a la inversa
inuerto|19|inuert|inuers|inuerto, is, ere, uerti, uersum : regirar, donar la volta, invertir; canviar, trastornar
inuestigo|17|||inuestigo, as, are : indagar, investigar
inueterasco|19|inueterau||inueterasco, is, ere, aui : envellir; arrelar, consolidar-se
inuicem|30|||inuicem, adv. : al seu torn, mútuament
inuictus|11|||inuictus, a, um : invencible, invicte
inuideo|18|||inuideo, es, ere, uidi, uisum : voler malament, envejar; privar, treure
inuidia|0|||inuidia, ae, f. : odi, enveja, rivalitat, gelosia
inuidus|11|||inuidus, a, um : envejós, gelós; contrari, enemic
inuisitatus|11|||inuisitatus, a, um : desacostumat, extraordinari
inuiso|19|inuis|inuis|inuiso, is, ere, si, sum : anar a veure, visitar
inuisus|11|||inuisus, a, um : 1.  odiós, odiat  2.  invisible
inuito|17|||inuito, as, are : convidar, hostatjar
inuitus|11|||inuitus, a, um : obligat, forçat; contra la seva voluntat
inuius|11|||inuius, a, um : sense camí, inaccesible
inultus|11|||ĭnultus, a, um : no venjat, sense venjança, impune
inumbro|17|||ĭnumbro, as, are : ombrejar, envoltar d'ombres
inundatio|5|inundation||ĭnundātĭo, ionis, f. : inundació
inuoco|17|||inuoco, as, are : invocar; anomenar, cridar
inuolo|17|||inuolo, as, are : volar a;  atacar, prendre
inuoluo|19|inuolu|inuolut|inuoluo, is, ere, uolui, uolutum : fer rodolar; envoltar, encerclar, amagar
inusitatus|11|||ĭnūsĭtātus, a, um : rar, extraordinari
inutilis|14|inutil||ĭnūtĭlis, e : inútil
in|30|||in, prep. : (ac.)  a, cap a, per a, contra; (abl.) a, en
iocosus|11|||iocosus, a, um : festiu, graciós
ioco|17|||ioco, as, are, et iocor, aris, ari : fer broma, dir en broma
iocus|1|||iocus, i, m. : broma; joc, diversió
io|30|||ĭō, inv. : io ! oh !
ipse|29||ips|ipse, ipsa, ipsum : mismo, -a; mateix, ell (jo, etc.) mateix
ipsus|11|||ipsus, ipsa, ipsum (arc.) : mateix, ell (jo, etc.) mateix
iracundia|0|||īrācundĭa, ae, f. : iracúndia, irascibilitat
iracundus|11|||īrācundus, a, um : irascible
irascor|26|||īrascor, eris, i, iratus sum : enutjar-se, enfadar-se
irate|30|||īrātē, adv : iradament, amb ira
iratus|11|||īrātus, a, um : irat, indignat
ira|0|||īra, ae, f. : ira, còlera
iris|5|irid||iris, idis, f. : Iris (divinitat), iris, arc iris
irreligiositas|5|irreligiositat||irrĕlĭgĭōsĭtas, atis, f. : impietat
irreparabilis|14|irreparabil||irrĕpărābĭlis, e : irreparable
irrepo|19|irreps|irrept|cf. inrepo
irreprehensus|11|||irrĕprĕhensus, a, um : irreprotxable
irrideo|18|irris|irris|irrīdĕo, es, ere, irrisi, irrisum : burlar-se (+ ac.)
irritamentum|4|||irrītāmentum, i, n. : objecte que irrita, estimulant, incentiu
irrito|17|||irrĭto, as, are : estimular, excitar, provocar, irritar
irritus|11|||irrītus, a, um : va, inútil
irrumpo|19|irrup|irrupt|irrumpo, is, ere, rupi, ruptum : irrompre, precipitar-se violentament
irruo|19|irru||irrŭo, rui, ere : llançar-se, precipitar-se; penetrar, envair
istaec|30|||istaec, = ista
istanc|30|||istanc, = istam
iste|29|||iste, a, ud : aqueix; aquest, aquesta, això
istic|30|||istic, adv. : aquí
istinc|30|||istinc, adv. : d'aquí
istoc|30|||istoc, = isto
istoscine|30|||istoscine, = isto-ne
istuc|30|||istuc, adv. : aquí, cap aquí
istunc|30|||istunc, = istum
istus|11|||istus, a, ud (arc.) : aquest, aquesta, això
is|29|||is, ea, id : aquest, aquesta, això;  aquell, aquella, això (pr. anafòric)
itaque|30|||ĭtăque, conj. : així doncs, per tant
ita|30|||ĭta, adv. : així, d'aquesta manera; ita... ut, de tal manera que
item|30|||ĭtem, inv. : igualment, així mateix
itero|17|||ĭtĕrō, as, are : repetir, renovar
iterum|30|||ĭtĕrum, inv. : una altra vegada, de nou
iter|7|itiner|itiner|ĭter, itineris, n. : camí
itidem|30|||ĭtĭdem, adv. : de la mateixa manera, igualment
itur|30|||itur, passiu d'ire = es va
iubar|7|iubar||iubar, aris, n. : Lucifer, l'estrella del matí; resplandor, llum, brillantor
iubatus|11|||iubatus, a, um : que té crinera
iuba|0|||iuba, ae, f. : crina, cabellera
iubeo|18|iuss|iuss|iubeo, es, ere, iussi, iussum : 1.  ordenar, manar  2. convidar, aconsellar
iucunditas|5|iucunditat||iucunditas, atis, f. : delit, gaudi, plaer, alegria
iucundus|11|||iucundus, a, um : agradable, encantador, plaent
iudex|5|iudic||iudex, icis, m. : jutge, àrbitre
iudiciarius|11|||iudiciarius, a, um : judicial, forense
iudicium|4|||iudicium, ii, n. : judici, procés; tribunal; sentència, decisió
iudico|17|||iudico, as, are : 1. jutjar 2. sentenciar 3. considerar  4. declarar, opinar
iugalis|14|iugal||iugalis, e : de jou; conjugal, nupcial
iugera|7|iuger||iugera, um, n. : jovada (mesura agrària)
iugerum|4|||iugerum, i, n. : jovada (mesura agrària)
iuglans|6|iugland||iuglans, andis, f. : nou; noguera
iugulo|17|||iugulo, as, are : degollar, matar
iugulum|4|||iugulum, i, n. : gola, coll
iugum|4|||iugum, i, n. : 1. jou 2. jou 3. llaç del matrimoni 4. cim, alçada 5. banc de remers 6. corró
iumentum|4|||iumentum, i, n. : ruc, bèstia de càrrega
iunctim|30|||iunctim, adv. : junts;  consecutivament, un darrera l'altre
iungo|19|iunx|iunct|iungo, is, ere, iunxi, iunctum : unir, juntar; reunir, lligar
iunior|15|iunior||iunior, oris : (comparatiu de iuvenis) més jove (iuniores, um, m. : els més joves, els joves que poden prendre les armes)
iure|30|||iure, inv. : segons el dret, justament
iurgiosus|11|||iurgiosus, a, um : dur, querellant
iurgium|4|||iurgium, i, n. : disputa, altercat
iurisdictio|5|iurisdiction||iurisdictio, ionis, f. : jurisdicció
iurisiurandum|4|||iurisiurandum, i, n. : jurament
iuro|17|||iuro, as, are : jurar
iusiurandum|4|||iusiurandum, iurisiurandi (també en dos mots separats) : jurament
iussio|5|iussion||iussio, ionis, f. : ordre, mandat
iussum|4|||iussum, i, n. : ordre, mandat
iussu|30|||iussu, + gen. : per ordre de
iustitia|0|||iustitia, ae, f. : justícia, dretura
iustitium|4|||iustitium, i, n. : vacances dels tribunals, interrupció dels judicis
iustius|30|||iustius, adv. : del comparatiu de iustus, a, um : just o nom. o ac. neutre sing de iustior, oris
iustus|11|||iustus, a, um : just, equitatiu, convenient
ius|7|iur||īus, iuris, n. : 1. dret; justícia; poder 2. suc, salsa, brou
iuuenalis|14|iuuenal||iuuenalis, e : jove, juvenil
iuuenaliter|30|||iuuenaliter, adv. : com un jove
iuuenca|0|||iuuenca, ae, f. : vedella; joveneta
iuuencus|1|||iuuencus, i, m. : vedell; jove
iuuenilis|14|iuuenil||iuuenilis, e : juvenil
iuueniliter|30|||iuueniliter, adv. : com un jove
iuuenis|5|iuuen||iuuenis, is, m. : jove
iuuenta|0|||iuuenta, ae, f. : joventut, jovenesa
iuuentus|5|iuuentut||iuuentus, tutis, f. : el jovent, la joventut
iuuo|17|iuu|iut|iuuo, as, are, iuvi, iutum : ajudar ; quid iuuat : ¿Per què molestar-se en...? ¿De què serveix...?
iuxta|30|||iuxta, adv. : al costat, prop ; prep. ac. : vora, prop de
kalendae|0|||kalendae, arum, f. : les calendes (primer dia del mes romà)
kalenda|0|||kalenda, arum, f. : les calendes (primer dia del mes romà)
labefacio|20|labefec|labefact|lăbĕfăcĭo, is, ere, feci, factum : saccejar, commoure, abatre
labellum|4|||lăbellum, i, n : llavi petit, llavi delicat
labes|6|lab||lābes, is, f. : caiguda, ensorrament; enfonsament, ruïna; taca, deshonra
labor (2)|5|labor||labor (2), oris, m. : fatiga, esforç; treball
laboriosus|11|||lăbōrĭōsus, a, um : laboriós; actiu, treballador
laboro|17|||lăbōro, as, are : treballar, esforçar-se en, afanyar-se; patir
labor|26|labor|laps|lăbor, eris, i, lapsus sum : lliscar, caure relliscant; vacil·lar, equivocar-se
labos|5|||lăbos, oris, m. : treball
labo|17|||lăbo, as, are : trontollar, vacil·lar
labrum|4|||lābrum, i, n. : llavi
lacerna|0|||lăcerna, ae, f. : lacerna (mantell curt de tela basta col·locada sobre la túnica quan plou)
lacero|17|||lăcĕro, as, are : 1. esquinçar 2. denigrar, difamar 3. atormentar, afligir
lacertus|1|||lăcertus, i, m. : múscul, braç
lacer|12|lacer||lăcer, era, erum : lacerat, trencat, destrossat
lacesso|19|lacessi|lacessit|lăcesso, is, ere, iui, itum : irritar, excitar, provocar
lacinia|0|||lăcĭnĭa, ae, f. : riba, orla, vora, franja
lacrima|0|||lācrĭma, ae, f. : llàgrima, gota
lacrimosus|11|||lăcrĭmōsus, a, um : que fa plorar
lacrimo|17|||lācrĭmo, as, are : plorar
lacteo|18|||lactĕo, es, ere : mamar
lacteus|11|||lactĕus, a, um : de llet, làcti, color de la llet
lacunar|8|lacunar||lăcūnar, aris, n. : enteixinat
lacuna|0|||lăcūna, ae, f. : llacuna, fosa; cavitat
lacus|9|||lăcus, us, m. : llac, estany
lac|7|lact||lac, lactis, n. : llet
laedo|19|laes|laes|laedo, is, ere, si, sum : ferir, malmetre; destorbar, injuriar
laena|0|||laena, ae, f. : abric (mantell d'hivern portat sobre la túnica)
laetior|15|laetior||laetior, oris : comparatiu de laetus, a, um : alegre
laetitia|0|||laetĭtĭa, ae, f. : alegria, joia
laetor|24|||laetor, aris, atus sum : alegrar-se
laeto|17|||laeto, as, are : alegrar-se (arcaic)
laetus|11|||laetus, a, um : 1. alegre 2. que alegra  3. favorable 4. agradable  5. ric, abundant
laeuus|11|||laeuus, a, um, adj. : esquerrà; desgraciat, nefast, desfavorable ; n. : la part esquerra
lagona|0|||lăgōna, ae, f. : ampolla
laguncula|0|||lăguncŭla, ae, f. : ampolleta, frascó
lambo|19|||lambo, is, ere : llepar, xuclar
lamentatio|5|lamentation||lāmentātĭo, ionis, f. : lamentació, gemec
lamenta|4|||lāmenta, orum, n. pl. : laments, gemecs
lamentor|24|||lāmentor, aris, ari : plorar, gemegar, queixar-se
lamentum|4|||cf. lament
lamia|0|||lămĭa, ae, f. : làmia (mena de vampir que servia per asustar els nens)
lampas|5|lampad||lampăs, adis, f. : llum, torxa, llàntia
lana|0|||lāna, ae, f. : llana; núvol
lancea|0|||lancĕa, ae, f. : llança
lancino|17|||lancĭno, as, are : esquarterar
laneus|11|||lānĕus, a, um : de llana
langueo|18|||languĕo, es, ere : llanguir; estar cansat
languesco|19|langu||languesco, is, ere, langui, - :  llanguir, debilitar-se
languidus|11|||languĭdus, a, um : lànguid, dèbil
languor|5|languor||languor, oris, m. : llangor
laniatus|9|||lănĭātus, us, m. : esquarterament
lanificium|4|||lānĭfĭcĭum, i, n. : treball de la llana
lanio|17|||lănĭo, as, are : esquarterar, esquinçar
lanius|1|||lănĭus, ii, m. : carnisser
lanosus|11|||lānōsus, a, um : llanut, cubert de llana
lanugo|5|lanugin||lānūgo, inis, f. :  1.  llana  2.  borrissol, barba incipient
lanx|5|lanc||lanx, lancis, f. : plat; plat de la balança
lapidarius|11|||lăpĭdārĭus, a, um : de pedra
lapideus|11|||lăpĭdĕus, a, um : petri, de pedra
lapido|17|||lăpĭdo, as, are : atacar a cops de pedra, apedregar, lapidar
lapis|5|lapid||lăpis, idis, m. : pedra
lapso|17|||lapso, as, are : vacil·lar, relliscar, caure
lapsus|9|||lapsus, us, m. : despreniment
laquearia|8|laquear||laquearia, ium, n. :enteixinat
laqueus|1|||lăquĕus, i, m. : llaç, engany
large|30|||largē, adv. : abundosament
largior|28||largit|largĭor, iris, iri, largitus sumi : donar en escreix; perdonar
largissimus|11|||largissimus, a, um : superlatiu de largus : liberal, generós, benigne, llarg
largiter|30|||largĭter, adv. : abundosament
largitio|5|largition||largītĭo, ionis, f. : larguesa, generositat, liberalitat
largus|11|||largus, a, um : liberal, generós, benigne, llarg
larua|0|||lārŭa, ae, f. : fantasma
lar|5|lar||lar, is, m. : Lar
lasarpicifer|12|||lăsarpīcĭfer, ara, erum : productor de laserpici (planta resinosa)
lasciuia|0|||lasciuia, ae, f. : alegrÌa, diversió; disbauxa, lascívia
lasciuio|21|lasciu|lasciuit|lasciuio, is, ire, ii, itum : folgar, enjogar-se
lasciuus|11|||lasciuus, a, um : juganer, alegre; lasciu, frívol
laser|7|laser||lāser, eris, n. : laser (preparació aromàtica feta a partir del suc d'una planta)
lassitudo|5|lassitudin||lassĭtūdo, dinis, f. : cansament, fatiga
lasso|17|||lasso, as, are : cansar, fatigar
lassus|11|||lassus, a, um : cansat, fatigat
latebra|0|||lătēbra, ae, f. : amagatall, cova; refugi, cau
latebrosus|11|||lătēbrōsus, a, um : ple d'amagatalls, ocult, secret
latenter|30|||lătenter, adv. : en secret, d'amagat
lateo|18|latu||lătĕo, es, ere, latui : estar amagat, amagar-se
latericius|11|||lătĕrīcĭus, a, um : de maó
latex|5|latic||lătex, icis, m. : líquid (en general)
late|-1|||lātē, adv. : extensament; abundosament
latibulum|4|||lătĭbŭlum, i, n. : amagatall, cau; refugi
laticlauius|11|||laticlauius, a, um : laticlavi, adornat amb una franja de color propra (senador)
latine|30|||latine, adv. : en pla llatí
latinus|11|||latinus, a, um : llatí
latio|5|lation||lātĭo, ionis, f. : acció de portar; dret (de vot)
latito|17|||lătĭto, as, are : estar amagat
latitudo|5|latitudin||lātĭtūdo, inis, f. : amplada
latius|30|||latius, adv. : comparatiu neutre o adverbial de latus, a, um: ample
latomiae|0|||lātŏmĭae, arum, f. : (lautumiae) pedreres
latomia|0|||latomia, arum, f. : (lautumiae) pedreres
latro (2)|17||latr|latro (2), as, are : lladrar; cridar; demanar a crits
latrocinium|4|||lātrōcĭnĭum, ii, n. : robatori, acte de bandidatge
latro|5|||lātro, onis, m. : mercenari, bandit, lladre
latus (2)|11|||latus (2), a, um : ample
latus|7|later||lātus, eris, n. : costat, flanc; flanc (de l'exèrcit)
lauacrum|4|||lauacrum, i, n. : banyera
laudatio|5|laudation||laudātĭo, onis, f. : elogi
laudo|17|||laudo, as, are : 1. lloar, elogiar  2. pronunciar un elogi fúnebre  3. citar, atestiguar
lauo (2)|17|||lauo (2), as, are : banyar, rentar; passiu: rentar-se
lauo|19|lau|laut|lauo, is, ere, laui, lautum : rentar, netejar (lautus, a, um : brillant, sumptuós, distingit) ; passiu: rentar-se
laurea|0|||laurĕa, ae, f. : fulla o corona de llorer
lauriger|12|||laurĭger, era, erum : coronat de llorer, llorejat
laurus|1|||laurus, i, f. : llorer, corona de llorer
laus|5|laud||laus, laudis, f. : lloança, elogi; mèrit, gloria; estima, preu
laute|30|||lautē, adv. : brillantement, sumptuosament
lautitia|0|||lautĭtĭa, ae, f. : luxe, sumptuositat
lautius|30|||lautius, adv. : brillantement
lautus|11|||lautus, a, um : brillant, sumptuós, ric, gloriós, esplendid, distingit
laxamentum|4|||laxāmentum, i, n.: descans, pausa, respir; desenvolupament
laxo|17|||laxo, as, are : eixamplar, ampliar; relaxar; disminuir, relaxar
laxus|11|||laxus, a, um : ampli, espaiós; laxe, fluix
lecticariolus|11|||lecticariolus, a, um : amant dels portadors de llitera
lecticarius|1|||lectīcārĭus, i, m. : portador de llitera
lectica|0|||lectīca, ae, f. : llitera, cadira de mans
lectio|5|lection||lectĭo, onis, f. : lectura (en veu alta); elecció, selecció
lectisterniator|5|lectisterniatior||lectisternĭātor, oris, m. : el qui disposa els llits davant les taules
lectisternium|4|||lectisternĭum, i, n. : banquet (ofert als déus)
lectito|17|||lectĭto, as, are : llegir sovint; recollir diverses vegades
lector|5|lector||lector, oris, m. : lector
lectulus|1|||lectŭlus, i, m. : petit llit, llitet
lectus (2)|11|||lectus (2), a, um : selecte, escollit
lectus|1|||lectus, i, m. : llit, sofà
legatio|5|legation||lēgātĭo, onis, f. legació, ambaixada
legatus|1|||lēgātus, i, m. : legat, ambaixador
legionarius|11|||lĕgĭōnārĭus, a, um : d'una legió, legionari
legio|5|legion||lĕgĭo, onis, f. : legió; exèrcit
legitime|30|||lēgĭtĭmē, adv. : legalment
legitimus|11|||lēgĭtĭmus, a, um : legítim, legal, just
lego (2)|19|leg|lect|lego (2), is, ere, legi, lectum : arreplegar, recollir; escollir; endur-se, robar; llegir
lego|17|||lĕgo, as, are : delegar, enviar una ambaixada; legar; delegar el poder
lena|0|||lēna, ae, f. : alcavota
lenio|21|leniu|lenit|lēnĭo, is, ire, iui, itum : afluixar, mitigar, alleugerar, calmar
lenis|14|len||lenis, e : suau
lenitas|5|lenitat||lēnĭtas, atis, f. : suavitat
leniter|30|||lēnĭter, adv. : suaument, dolçament
lenius|30|||cf. lene
lenocinium|4|||lēnōcĭnĭum, i, n. : alcavoteria; incentiu, encant; afectació
lenonius|11|||lēnōnĭus, a, um : d'alcavot
leno|5|lenon||lēno, onis, m. : alcavot
lente|30|||lentē, adv. : lentament, poc a poc
lentius|30|||lentius, adv. : comparatiu de lente
lentus|11|||lentus, a, um : flexible, dúctil; lent, calmós
lenunculus|1|||lēnuncŭlus, i, m. : nau petita
leo|5|leon||lĕo, onis, m. : lleó
lepide|30|||lĕpĭdē, adv. : graciosament, amablement
lepidus|11|||lĕpĭdus, a, um : graciós, encantador; amable
lepos|5|lepor||lĕpos, oris, m. : gràcia, bellesa; enginy
lepus|5|lepor|lepor|lĕpus, oris, m. : llebre
letalis|14|letal||lētālis, e : letal, mortífer, mortal
letum|4|||lētum, i, n. : mort, ruïna, destrucció
leuamentum|4|||leuamentum, i, n. : alleujament, consol, descans
leuigo|17|||leuigo, as, are : allisar
leuior|14|leuior||leuior, oris : comparatiu de leuis, e : més lleuger; més lleu
leuissime|30|||leuissime, adv. : de forma molt lleugera
leuis|14|leu||leuis, e : lleuger, lleu, veloç; insignificant; inconstant, frívol
leuitas|5|leuitat||leuitas, atis, f. : lleugeresa, movilitat, inconstància, futilitat
leuiter|30|||leuiter, adv. : lleugerament, dèbilment
leuo|17|||leuo, as, are : 1.  alleugerar, disminuir  2.  consolar  3.  alçar, aixecar
lex|5|leg||lex, legis, f. : llei, projecte de llei
libella|0|||lībella, ae, f. : monedeta d'argent
libellum|4|||libellum, i, n. : llibret; libel, carta
libellus|1|||lĭbellus, i, m. : llibret; libel, carta, pamflet
libens|15|libent||lĭbens, entis : desitjós, predisposat, voluntariós
libenter|30|||lĭbenter, adv. : voluntariament, amb plaer
libentissime|30|||libentissime, adv. : de molt bon grat
libentius|30|||libentius, inv. : comp de libenter: voluntàriament
libeo|18|||cf. libet plau, agrada, abelleix
liber (2)|3|||liber (2), bri, m. : llibre
liberalis|14|||lībĕrālis, e : noble, liberal, generós
liberalitas|5|liberalitat||lībĕrālĭtas, atis, f. : liberalitat, bondat, afabilitat
liberaliter|30|||lībĕrālĭter, adv. : a la manera d'un home lliure, noblement, dignament
liberator|5|liberator||lībĕrātor, oris, m. : alliberador
libere|30|||lībĕrē, adv. : lliurement, sense por, francament, espontàneament
liberi|2|liber||lībĕri, orum, m. pl. : nens (fills i filles)
liberi|2|||lībĕri, orum, m. pl. : nens (fill i filles)
libero|17|||lībĕro, as, are : alliberar
libertas|5|libertat||lībertas, atis, f. : llibertat
liberta|0|||līberta, ae, f. : lliberta
libertinus|11|||lībertīnus, a, um : afranquit, de la condició de llibert
libertus|1|||lībertus, i, m. : llibert
liber|12|||lĭber, era, erum : lliure
libet|30|||lĭbet, v. inv. : plau, agrada, abelleix
libidinosus|11|||lĭbīdĭnōsus, a, um : lasciu, disbauxat
libido|5|libidin||lĭbīdo, dinis, f. : desig, fal·lera; luxúria
libita|4|||lĭbĭta, orum, n. : fantasies, antulls, desigs
libitum|4|||libitum, orum, n. : fantasies, antulls, desigs
libo|17|||lībo, as, are : 1.  exhaurir les forces  2. agradar, menjar o beure una mica de  3.  fregar  4.  vessar, oferir en honor d'un déu, fer una libació a un déu
libraria|0|||lĭbrārĭa, ae, f. : llibreria; secretària
libra|0|||lībra, ae, f. : lliura romana, balança; lliura, pes, plomada
libripens|5|libripend||lībrĭpens, entis, m. : el qui subjecta la balança
libritor|5|libritor||libritor, oris, m. : soldat que dispara màquines de guerra
libro|17|||lībro, as, are : mantenir en equilibri,
libum|4|||lībum, i, n. : coca, pastís
liburnicus|11|||liburnicus, a, um : dels liburns, de Libúrnia (Dalmàcia)
licentia|0|||lĭcentĭa, ae, f. : llicència, permís, llibertat; arbitri, caprici, disbauxa
licentiosus|11|||lĭcentĭōsus, a, um : lliure, disbauxat, desenfrenat
liceo|18|licu||liceo, v. impers. : estar en venda, posar en venda (poc usual)
licet|29|||lĭcet, v. impers. : és lícit, és permés; conj. + subj. : tot i que
licitatio|5|licitation||lĭcĭtātĭo, ionis, f. : licitació, venda en subhasta
licitumst|30|||licitumst, = licuit
lictor|5|lictor||lictor, oris, m. : lictor
ligneus|11|||lignĕus, a, um : de llenya
lignum|4|||lignum, i, n. : llenya, tronc
ligo|17|||lĭgo, as, are : lligar, fermar, unir
ligurrio|21|ligurriu||lĭgurrĭo, is, ite, iui, - : llepar
limax|5|limac||līmax, acis, f. : llimac
limen|7|limin||līmen, inis, n. : llindar, porta; principi, pròleg
limes|5|limit||līmĕs, itis, m. : sendera, fita, solc, frontera
limosus|11|||līmōsus, a, um : llotós, fangós
limus|1|||līmus, i, m. : llim, fang, llot
lineamentum|4|||līnĕāmentum, i, n. : línia, traç
linea|0|||līnĕa, ae, f. : corda; línia, traç
lineola|0|||līnĕŏla, ae, f. : línia petita
lingua|0|||lingua, ae, f. : llengua; idioma, llenguatge
liniamentum|4|||līnĭāmentum, i, n. : traç, contorn
linquo|19|liqu||linquo, is, ere, liqui, - : deixar, abandonar
linter|6|lintr||linter, lintris, m. : barca
linteum|4|||lintĕum, i, n. : tela de lli, llenç
linum|4|||līnum, i, n. : fil, lli o  tela de lli
lippa|0|||lippa, ae, f. : llavis, nas
liquamen|7|liquamin||lĭquāmen, inis : suc, salsa
liqueo|18|||lĭquĕo, es, ere : ser o estar líquid; ésser clar
liquidus|11|||līquĭdus, a, um : líquid, fluid; clar
liquor (2)|26|||liquor (2), eris, i : liquar-se, fondre's
liquor|5|liquor||lĭquor, oris, m. : fluïdesa, estat líquid
lis|5|lit||līs, litis, f. : brega, procés, litigi, plet
litigo|17|||lītĭgo, as, are : litigar, pledejar, trobar-se en litigi
litoreus|11|||lītŏrĕus, a, um : litoral, de platja
littera|0|||littĕra, ae, f. : lletra; (en pl.) carta
litus|7|litor||lītus, oris, n. : litoral, platja, costa, riba, marge
lituus|1|||lĭtŭus, i, m. : bastó dels augurs
lixa|0|||lixa, ae, m. : cantiner
locarius|1|||lŏcārĭus, ii, m. : llogador de localitats (en els espectacles)
loco|17|||lŏco, as, are : situar, col·locar, establir; llogar
loculus|1|||lŏcŭlus, i, m. : llogarret, port; taüt, nínxol; cofre ; pl. : cofre petit
locum|4|||cf. locus
locuples|15|locuplet||lŏcūples, etis : ric, opulent; fèrtil
locupleto|17|||lŏcūplēto, as, are : enriquir
locus|1|||lŏcus, i, m. : ubicació, lloc; posició; ocasió. El plural és neutre, exceptuant el significat de "llocs comuns" (loci)
lodicula|0|||lōdīcŭla, ae, f. : vànova petita
lomentum|4|||lōmentum, i, n. : loment (pasta de farina de fava o d'arrós; sabó fet amb aquesta farina)
longe|30|||longē, inv. : con diferència, llargament, lluny, a distància
longinquitas|5|longinquitat||longinquĭtas, atis, f. : longitud, amplada, distància
longinquus|11|||longinquus, a, um : distant, llunyà
longitudo|5|longitudin||longĭtūdo, dinis, f. : longitud, llargària; durada, període llarg
longius|30|||longius, adv. : més llargament, més llunyanament
longus|11|||longus, a, um : llarg
loquax|14|loquac||lŏquax, acis : loquaç; xerraire
loquor|26||locut|lŏquor, eris, i, locutus sum :parlar
lorica|0|||lōrīca, ae, f. : cuirassa, cota de malles; parapet
lorum|4|||lōrum, i, n. : corretja, lligadura, corda; brides, regnes; fuet
lotus|11|||lōtus, a, um : rentat (participi de lavo)
lubens|6|lubent||cf. libens
lubeo|18|||lubeo, = libet
lubet|30|||lŭbet, = libet
lubidundus|11|||lubidundus, a, um : que juga a jocs d'atzar
lubricus|11|||lūbrĭcus, a, um : relliscós, insegur, perillós, enganyós
lucar|7|lucar||lūcar, aris, n. : impostos sobre els boscos sagrats; salari dels actors
luceo|18|||lūcĕo, es, ere : lluir, brillar; ser evidente; alba
lucerna|0|||lŭcerna, ae, f. : llàntia
lucidus|11|||lūcĭdus, a, um : brillant, lluminós; evident
lucifugus|11|||lūcĭfŭgus, a, um : el qui fuig de la llum
lucrum|4|||lūcrum, i, n. : ganància, lucre
luctor|24|||luctor, aris, ari : lluitar
luctus|9|||luctus, us, m. : dolor, aflicció; dol
lucubro|17|||lūcūbro, as, are : treballar a la claror d'un llum
luculentus|11|||lūcŭlentus, a, um : brillant, lluminós;  elegant
lucuntulus|1|||lucuntulus, i, m. : pastisset
lucus|1|||lūcus, i, m. : bosc sagrat
ludia|0|||lūdĭa, ae, f. : ballarina, actriu en els jocs de gladiadors
ludibrium|4|||lūdībrĭum, i, n. : burla, broma, joc
ludibundus|11|||lūdĭbundus, a, um : enjogassat, divertit, alegre
ludicrum|4|||lūdīcrum, i, n. : joc públic, espectacle (circ, teatr)
ludicrus|11|||lūdīcrus, a, um : divertit, entretingut
ludificor|24|||lūdĭfĭcor, aris, ari : burlar-se, enganyar
ludo|19|lus|lus|lūdo, is, ere, lusi, lusum : jugar, divertir-se; representar, cantar, recitar
ludus|1|||lūdus, i, m. : joc, diversió; broma; escola
lues|6|lu||lŭes, is, f. : pesta, epidèmia, contagi; flagell
lugeo|18|||lūgĕo, es, ere, luxi, luctum : lamentar-se, estar de dol; lamentar
lugubris|14|lugubr||lūgūbris, e : de dol, lúgubre, lamentós (lugubria, orum, n.: vestits de dol)
lumbus|1|||lumbus, i, m. : llom
lumen|7|lumin||lūmen, inis, n. : 1. llum, claror, resplendor 2. llàntia, torxa, làmpara 3. dia  4. raig 5. (plural) ulls
luna|0|||lūna, ae, f. : lluna
luo|19|||lŭo, is, ere, lui, luiturus : pagar una deute, expiar una culpa
lupa|0|||lŭpa, ae, f. : lloba; prostituta, puta
lupillus|1|||lŭpillus, i, m. : llobató
lupula|0|||lŭpŭla, ae, f. : bagassa, puta
lupus|1|||lŭpus, i, m. : llop
luridus|11|||lūrĭdus, a, um : groguenc, lívid, pàl·lid
luscinia|0|||luscĭnĭa, ae, f. : rossinyol
lustro|17|||lustro, as, are : purificar (mitjançant un sacrifici); examinar, inspeccionar
lustrum|4|||lustrum, i, n. : I.  sacrifici expiatori  II.  cau
lusus|9|||lūsus, us, m. : joc, diversió, broma, acudit
luteus|11|||lŭtĕus, a, um : groguenc; fangós, brut
lutum|4|||lŭtum, i, n. : llot, fang; argila ; algú o quelcom despreciable
luxo|17|||luxo, as, are : dislocar, luxar
luxuria|0|||luxŭrĭa, ae, f. : exuberància, luxe; excés; luxúria, desvergonyiment
luxuriose|30|||luxŭrĭōsē, adv. : disbauxadament
luxuriosus|11|||luxŭrĭōsus, a, um : ufanós, luxuriant, exuberant;  excessiu, immoderat
luxurio|17|||luxŭrĭo, as, are : adelitar-se, donar-se als excessos
luxus (2)|9|||luxus (2), us, m. : excés, luxe; disbauxa, llibertinatge
luxus|9|||luxus, us, m. : luxació
lux|5|luc||lux, lucis, f. : llum, claror, dia
lympha|0|||lympha, ae, f. : linfa, agua clara
lympho|17|||lympho, as, are : embogir, fer delirar
lyra|0|||lyra, ae, f. : lira
macellum|4|||măcellum, i, n. : mercat de queviures
macero|17|||mācĕro, as, are : amarar, macerar, debilitar, esgotar, consumir; afligir
machaera|0|||măchaera, ae, f. : espasa, sable
machinamentum|4|||māchĭnāmentum, i, n. : mecanisme, giny
machinatio|5|machination||māchĭnātĭo, ionis, f. :  màquina
machinator|5|machinator||māchĭnātor, oris, m. : mecànic, inventor; enginyador
machinatrix|5|machinatric||māchĭnātrix, icis, f. : ordidora, màquina
machina|0|||māchĭna, ae, f. : màquina, artefacte, plataforma; trampa
machinor|24|||māchĭnor, aris, ari : maquinar, ordir (un parany)
macies|10|||măcĭes, iei, f. : magror; pobresa
mactatus|9|||mactātus, us, m. : sacrifici d'una víctima
macte|30|||macte, interj. : Molt bé! Bravo!
macto|17|||macto, as, are : sacrificar, immolar; honorar
macula|0|||măcŭla, ae, f. : taca, senyal; ignomínia, infàmia; pecat
maculosus|11|||măcŭlōsus, a, um : tacat, brut; deshonrat, infame
maculo|17|||măcŭlo, as, are : tacar, embrutar; deshonrar; corrompre
madeo|18|madu||mădĕo, es, ere : estar xop o mullat; estar borratxo; estar cuit o estovat
madidus|11|||mădĭdus, a, um : xop, moll; borratxo; estovat
maenas|5|maenad||maenas, adis, f. : mènade, bacant
maenianum|4|||maenianum, i, n. (ord. pl.) llotja, balconada
maereo|18|||maerĕo, es, ere : afligir-se, entristir-se; plànyer, lamentar
maeror|5|maeror||maeror, oris, m. : aflicció, tristesa
maestitia|0|||maestĭtĭa, ae, f. : tristesa
maestus|11|||maestus, a, um : trist, afligit; sever, malestruc
magisterium|4|||măgistĕrĭum, i, n. : mestratge, magisteri, ensenyament
magister|3|||măgister, tri, m. : mestre (d'escola)
magistratus|9|||măgistrātus, us, m. :, càrrec públic, magistratura, magistrat
magis|30|||magĭs, adv. : és
magnanimus|11|||magnănĭmus, a, um : noble, generós, magnànim
magnificenter|30|||magnĭfĭcenter, adv. : magnificiència, grandesa
magnificentia|0|||magnĭfĭcentĭa, ae, f. : noblesa, magnificència; sumptuositat
magnificentus|4|||magnificentus, a, um : sumptuós, grandiós
magnifico|17|||magnĭfĭco, as, are : exaltar, magnificar
magnificus|11|||magnĭfĭcus, a, um : sumptuós, grandiós
magnitudo|5|magnitudin||magnĭtūdo, dinis, f. : grandesa, importància; força
magnopere|30|||magnŏpĕrē, adv. : 1. vivament, granment, fermament  2.  molt, en gran mesura
magnust|30|||magnust, = magnus est
magnus|11|||magnus, a, um : gran
magus|1|||măgus, i, m. : mag, fetiller
maiestas|5|maiestat||maiestas, atis, f. : grandesa, dignitat; majestat (lex maiestatis : alta traició)
maiores|5|maior||maiores, um, m. pl. : avantpassats, ancestres
maior|15|maior||maior, oris : comparatiu de magnus : més gran, major.
maius|30|||maius, adv. : comparatiu neutre de magnus o adverbi :  més gran
malacus|11|||mălăcus, a, um : suau, esponjós
mala|0|||māla, ae, f. : mandíbula; galta
maledicens|14|maledicent||mălĕdīcens, entis : maldient
maledico|19|maledix|maledict|mălĕdīco, is, ere, dixi, dictum : malparlar, insultar
maledictum|4|||mălĕdictum, i, n. : injúria, insult
malefactum|4|||mălĕfactum, i, n. : malifeta
maleficium|4|||mălĕfĭcĭum, i, n. : malifeta, delicte
maleficus|11|||mălĕfĭcus, a, um : malfactor, malvat;  malèfic, màgic
malesuadus|11|||mălĕsuādus, a, um : el qui aconsella malament
maleuolus|11|||maleuolus, a, um : malèvol, malintencionat
male|30|||măle, adv. : mal, malament
malignus|11|||mălignus, a, um : pervers, mesquí, miserable, traïdor
malitia|0|||mălĭtĭa, ae, f. : malícia, malignitat, astúcia, frau
malleus|1|||mallĕus, i, m. : mall, martell
malo|19|malu|mauis|mālo, mauis, malle, malui : estimar-se més, preferir
malum (2)|4|||malum (2), i, n. : poma
malum|4|||mălum, i, n. : mal, dany perjudici
malus|11|||mālus, a, um : malvat, dolent. comp. peior, sup.: pessimus (-umus)
mamilla|0|||mămilla, ae, f. : mamella
mamma|0|||mamma, ae, f. : mamella, pit
manceps|5|mancip||manceps, ipis, m. : comprador; arrendatari; empresari, contractista
mancipatio|5|mancipation||mancĭpātĭo, ionis, f. : cessió, transmissió formal de béns
mancipium|4|||mancĭpĭum, i, n. : dret de propietat, propietat; esclau
mancipo|17|||mancĭpo, as, are : alienar, vendre;  abandonar, cedir
mancupium|4|||mancŭpĭum, i, n. : propietat (mancupio dare : vendre)
mancupo|17|||mancŭpo, as, are : vendre
mancus|11|||mancus, a, um : mutilat, manc; incomplet
mandatum|4|||mandātum, i, n. : encàrrec, comissió
mando|17|||mando, as, are : lliurar; confiar; encomanar, manar
maneo|18|mans|mans|mănĕo, es, ere, mansi, mansum : romandre, quedar-se
manes|6|man||mānes, ium, m. : els manes, esperits dels morts; càstigs, suplicis
mane|30|||māne, adv. :  inv. : de matí, a primera hora
manicatus|11|||mănĭcātus, a, um : guarnit de mànigues
manica|0|||manica, ae, f. : màniga
manifesto|-1|||mănĭfestō, adv. : evidentment
manifestus|11|||mănĭfestus, a, um : manifest, evident;  + gen. : convençut de
manipularis|14|manipular||mănĭpŭlāris, e : sortit del maniple (manipularis, is : soldat ras)
manipulus|1|||mănĭpŭlus, i, m. : maniple (tercera part de la legió)
mannulus|1|||mannŭlus, i, m. : cavallet
mano|17|||māno, as, are : rajar, brollar, escolar-se; extendre's; fer sortir, vessar; degotar
mansues|14|mansu,mansuet||mansŭēs, mansuis o etis : mansuet, dòcil
mansuetudo|5|mansuetudin||mansŭētūdo, inis, f. : manusetud, moderació, afabilitat
mansuetus|11|||mansŭētus, a, um : 1. domesticat 2. dòcil, manuset
manubiae|0|||mănŭbĭae, arum, f. : diners obtinguts del botí
manubia|0|||manubia, arum, f. : diners obtinguts del botí
manumitto|19|manumis|manumiss|mănūmitto, is, ere, misi, missum : manumetre, afranquir, alliberar (un esclau)
manus|9|||mānus, us, f. : mà; poder; (pl.) tropa
mappa|0|||mappa, ae, f. : mocador, banderola
marceo|18|||marcĕo, es, ere : estar marcit, estar feble
marcesco|19|||marcesco, is, ere : marcir-se, pansir-se;  debilitar-se, llanguir
marcidus|11|||marcĭdus, a, um : marcit, pansit;  dèbil, consumit
mare|8|mar||măre, is, n. : mar
margarita|0|||margărīta, ae, f. : perla
margo|5|margin||margo, ginis, f. : riba, marge, límit
marinus|11|||mărīnus, a, um : marí
maritalis|14|marital||mărītālis, e : marital, nupcial
maritimus|11|||mărĭtĭmus, a, um : marítim, marí
marito|17|||mărīto, as, are : casar, maridar; enllaçar, lligar
maritus|1|||mărītus, i, m. : marit, espòs; nuvi, pretendent
marmoreus|11|||marmŏrĕus, a, um : de marbre, marmori
marmor|7|marmor||marmor, oris, n. :marbre, objecte de marbre
martialis|14|martial||martialis, e : marcial, de Mart
martiolum|4||martiol|martiolum, i, n. : petit martell
masculinus|11|||mascŭlīnus, a, um : masculí
masculus|1|||mascŭlus, i, m. : masculí, mascle; viril, varonil
massa|0|||massa, ae, f. : massa, munt
massicum|4|||massicum, i, n. : vi màssic
mas|5|mar||mās, maris, m. : mascle; varonil, viril
materia|0|||mātĕrĭa, ae, f. : matèria, material, tema, objecte
materies|10|||mātĕrĭes, ei, f. : matèria, material, tema, objecte
maternus|11|||māternus, a, um : maternal
matertera|0|||mātertĕra, ae, f. : tia materna
mater|5|matr||māter, tris, f. : mare
mathematicus|11|||măthēmătĭcus, a, um : matemàtic, el qui es refereix a les matemàtiques (mathematicus, i, m. : matemàtic)
matrimonium|4|||mātrĭmōnĭum, ii, n. : matrimoni; in - conlocare : casar-se
matrona|0|||mātrōna, ae, f. : matrona, esposa, mare de família;  Matrona, ae : riu Marne (es troba a les Gàl·lies)
mature|30|||mātūrē, adv. : en el seu moment; aviat
maturius|30|||maturius, adv. : més oportunament, precipitidament
maturo|17|||mātūro, as, are : 1.  fer madurar, madurar  2.  enllestir  3. afanyar-se
maturrime|30|||maturrime, adv. : molt aviat
maturus|11|||mātūrus, a, um : madur
matutinus|11|||mātūtīnus, a, um : matinal, matutí, del matí
mauelis|30|||mauelis, = malis (present de subj. de malle : preferir)
maxilla|0|||maxilla, ae, f. : mentó, mandíbula
maxime|29|||maxĭmē, adv. : sobretot, principalment, molt
maximus|11|||maxĭmus, a, um : superlatiu de magnus
maxumus|11|||cf. maximus
meabilis|14|meabil||mĕābĭlis, e : practicable
meapte|30|||meapte, = mea
meatus|9|||mĕātus, us, m. : curs, passatge, camí, pas
mecastor|30|||mecastor, interj. : Per Càstor!
mecum|30|||mēcum, pronom + preposició postposada: amb mi
medela|0|||mĕdēla, ae, f. : medicina, remei
medella|0|||mĕdella, ae, f. : medicina, remei
medeor|25|||mĕdĕor, ris, eri : cuidar, guarir, curar
medicamentum|4|||mĕdĭcāmentum, i, n. : remei, droga, verí; afait, filtre
medicamen|7|medicamin||mĕdĭcāmen, inis, n. : medicament, remei
medicatus|1|||mĕdĭcātus, a, um : medicinal, curatiu
medica|0|||mĕdĭca, ae, f. : metgessa
medicina|0|||mĕdĭcīna, ae, f. : ciència de la medicina, medicina;  medicament, remei
medicus|1|||mĕdĭcus, i, m. : metge, cirurgià
mediocris|14|mediocr||mĕdĭōcris, e : mediocre, mitjà; dèbil, insignificant
mediocritas|5|mediocritat||mĕdĭōcrĭtas, atis, f. : mitjania; mediocritat
mediocriter|0|||mĕdĭōcrĭter, adv. : moderadament; tranquil·lament
meditatio|5|meditation||mĕdĭtātĭo, ionis, f. : meditació, preparació
mediterraneus|11|||mĕdĭterrānĕus, a, um : que es troba en l'interior de les terres
meditor|24|||mĕdĭtor, aris, ari : meditar, pensar en, reflexionar
meditullium|4|||mĕdĭtullĭum, i, n. : el centre, el mig, espai intermedi
medium|4|||mĕdĭum, ii, n. :  mig, centre
medius|11|||mĕdĭus, a, um : que es troba en el mig, central, centre de
mehercules|30|||mehercŭles, interj. : Per Hèrcules! Déu meu!
mehercule|30|||mehercŭle, interj. : Per Hèrcules! Déu meu!
melior|15|melior||mĕlĭor, oris : comp. de bonus: més bo, millor
melium|4|||melium, i, n. : collar de gos
melius|30|||mĕlĭus, adv. : millor
mellitus|11|||mellītus, a, um : de mel, dolç
mel|7|mell||mĕl, mellis, n. : 1.  mel  2.  dolçor
membrum|4|||membrum, i, n. (sobre todo en plural) : membre, òrgan
memento|30|||memento, imp. de memini : recorda
memet|30|||mēmet, inv.:  = me
memini (2)|30|||memini (2), isse, imper. memento : recordar, recordar-se de
memini|19|memin||mĕmĭni, isse, imper. memento : recordar, recordar-se de
memorabilis|14|memorabil||mĕmŏrābĭlis, e : memorable, digne de ser recordat
memorandus|11|||mĕmŏrandus, a, um : memorable, famós, gloriós
memoratus|11|||mĕmŏrātus, a, um : famós, cèlebre
memoria|0|||mĕmŏrĭa, ae, f. : memòria, record
memoro|17|||mĕmŏro, as, are : recordar, fer present, mencionar, esmentar
memor|15|memor||mĕmor, oris, + gen. : que se'n recorda (de)
mendacium|4|||mendācĭum, ii, n. : mentida, falsetat; fàbula, ficció
mendax|14|mendac||mendax, acis : mentider; fals, enganyós
mendicus|11|||mendīcus, a, um : de mendigo, mendicant; us, i, m.:  mendicant, indigent
mensa|0|||mensa, ae, f. : mesa; ara, altar
mensis|6|mens||mensis, is, m. : mes
menstrualis|14|menstrual||menstrŭālis, e : mensual (d'un mes de duració)
mensus|9|||mensus, us, m. : mesura
mens|5|ment||mens, entis, f. : esperit, ment, ànima; raó, intel·ligència
mentior|28|||mentĭor, iris, iri, titus sum : mentir
mentio|5|mention||mentĭo, ionis, f. : menció, esment, proposició
mentula|0|||mentŭla, ae, f. : membre viril, verga
mentum|4|||mentum, i, n. : mentó, barbeta, barba
meopte|30|||meopte, = meo
meo|17|||mĕo, as, are : anar, passar d'un lloc a un altre
mephitis|6|mephit||mĕphītis, is, f. : exhalació o baf mefític (sulfurós)
mercator|5|mercator||mercātor, oris, m. : mercader, comerciant
mercatura|0|||mercātūra, ae, f. : mercaderia, negoci
mercatus|9|||mercātus, us, m. : comerci, negoci; mercat públic, fira
merces|5|merced||merces, edis, f. : salari, paga, recompensa
mercor|24|||mercor, aris, ari : negociar, comerciar; mercadejar, comprar
mereor|25||merit|mĕrĕor, eris, eri, meritus sum : mexèixer, guanyar, cobrar
mereo|18|meru|merit|mĕrĕo, es, ere, rui, ritum (mereri, eor, itus sum) : merèixer, guanyar; merere o mereri (stipendia) : servir com a soldat
meretricius|11|||mĕrētrīcĭus, a, um : meretrici, de prostituta
meretrix|5|meretric||mĕrētrix, icis, f. : prostituta
mergo|19|mers|mers|mergo, is, ere, mersi, mersum : submergir, enfonsar; precipitar; ocultar, fer invisible
mergus|1|||mergus, i, m. : gavina, cabussó (au no ben identificada)
meridianus|11|||mĕrīdĭānus, a, um : del migdia, relatiu al migdia; del sud, meridional
meridies|10||meridi|mĕrīdĭes, ei, m. : migdia, migjorn, sud
merito|30|||mĕrĭto, inv. : amb raó, merescudament
meritum|4|||mĕrĭtum, i, n. : recompensa, mèrit, falta
merula|0|||mĕrŭla, ae, f. : merla
merulus|1|||mĕrŭlus, ae, f. : merla
merus|11|||mĕrus, a, um : pur, sin mescla; vertader, genuí
merx|5|merc||merx, mercis, f. : mercaderia
messis|6|mess||messis, is, f. : collita; sega; messes
metallum|4|||mĕtallum, i, n. : mina, metall
meta|0|||mēta, ae, f. : piló; meta; extremitat, terme; objetiu
metor|24||met|mētor, aris, ari : delimitar ; castra - traçar l'emplaçament d'un campament
meto|19||mess|mēto, is, ere, -, messum : mesurar
metreta|0|||mĕtrēta, ae, f. : bóta; metreta (mesura equivalent a 38,5 litres)
metuo|19|||mĕtŭo, is, ere, ui, utum : tèmer; tenir por
metus|9|||mĕtus, us, m. : por, temor
meus|11|||mĕus, mea, meum : meu, que em pertany; que em correspon
mica|0|||mīca, ae, f. : partícula, engruna
mico|17|micu||mĭco, as, are, micui : bellugar-se, brillar
migro|17|||mīgro, as, are : migrar; mudar-se
miles|5|milit||mīlĕs, itis, m. : soldat
miliarium|4|||mĭlĭārĭum, ii, n. : mil·liari, pedra mil·liar
militaris|14|militar||mīlĭtāris, e : militar
militia|0|||mīlĭtĭa, ae, f. : milícia, servei militar
milito|17|||mīlĭto, as, are : servir a l'exèrcit, ser soldat
milium|4|||mĭlĭum, ii, n : mill
mille|8|mill||mille, n. ia, ium : mil (milia : quan es tracta de diversos milers)
miluus|1|||miluus, i, m : milà, ocell rapaç; brivall
mimus|1|||mīmus, i, m. : mim (actor o peça teatral)
minaciter|30|||mĭnācĭter, adv. : amb amenaces
minanter|30|||mĭnanter, adv. : amenaçadorament
minax|14|minac||mĭnax, acis, m. : amenaçador, perillós
mina|0|||mĭna, arum, f. (sobretot en plural) : minae, arum : amenaces
minime|29|||mĭnĭmē, adv. : mínimament, molt poc; no pas
minimum|-1|||minimum, adv. : molt poc, al mínim
minimus|11|||mĭnĭmus, a, um : molt petit
ministerium|4|||mĭnistĕrĭum, i, n. : servei, tasca; treball
minister|3|||mĭnister, tri, m. : servidor, criat; subordinat
ministro|17|||mĭnistro, as, are : servir, assistir; complir; subministrar
minitabundus|11|||mĭnĭtābundus, a, um : amenaçador
minitor|24|||mĭnĭtor, aris, ari : amenaçar (+ Datiu)
minor (2)|24||minat|minor (2), aris, ari, atus sum :  amenaçar
minor|15|minor||mĭnor, oris : més petit, menor (comp. de paruus)
minuo|19|minu|minut|mĭnŭo, is, ere, ui, utum : empetitir, aprimar; apaivagar; moderar; disminuir
minus|30|||mĭnus, adv. : menys
minutia|0|||mĭnūtĭa, ae, f. : menudesa
minutulus|11|||mĭnūtŭlus, a, um : molt petit
minutus|11|||mĭnūtus, a, um : petit
mirabilis|14|mirabil||mīrābĭlis, e : admirable, meravellós
miraculum|4|||mīrācŭlum, i, n. : prodigi, meravella; miracle
mirandus|11|||mīrandus, a, um : admirable
mire|-1|||mīrē, adv. : meravellosament
mirificus|11|||mīrĭfĭcus, a, um : meravellós
miror|24|||mīror, aris, ari : 1. meravellar-se de, sorprendre's 2.  admirar
mirus|11|||mīrus, a, um : admirable, meravellós
misceo|18|miscu|mixt|miscĕo, es, ere, ui, mixtum : mesclar, barrejar; reunir, encaixar
misellus|11|||mĭsellus, a, um : pobre, miserable
miserabilis|14|||mĭsĕrābĭlis, e : miserable, deplorable
miserabiliter|30|||mĭsĕrābĭlĭter, adv. : llastimosament
miserandus|11|||mĭsĕrandus, a, um : llastimós, deplorable
miseratio|5|miseration||mĭsĕrātĭo, onis, f. : compassió
misereor|25|||mĭsĕrĕor, eris, eri : compadir-se de
misere|30|||mĭsĕrē, adv. : miserablement, penosament
miseria|0|||mĭsĕrĭa, ae, f. : misèria, dissort, desgràcia
misericordia|0|||mĭsĕrĭcordĭa, ae, f. : misericòrdia, compassió
misericors|14|misericord||mĭsĕrĭcors, cordis : misericordiós, compassiu
miseror|24|||mĭsĕror, aris, ari :  compadir, deplorar, lamentar
miser|12|||mĭser, a, um : miserable, pobre; vulgar
missilis|14|missil||missĭlis, e : llancívol
missio|5|mission||missĭo, ionis, f. : enviament; llicenciament; interrupció; clemència (a un gladiador)
missor|5|missor||missor, oris, m. : tirador; el que llança (el llamp)
missus|9|||missus, us, m. : inici d'una cursa, enviament
mitella|0|missor||mĭtella, ae, f. : cabestrell, cinta
mitesco|19|||mītesco, is, ere : madurar; ablanir-se; relaxar-se
mitifico|17|||mītĭfĭco, as, are : madurar, ablanir; calmar
mitificus|11|||mītĭfĭcus, a, um : pacífic, benigne
mitigatio|5|mitigation||mītĭgātĭo, ionis, f. : mitigació, moderació
mitigatorius|11|||mītĭgātōrĭus, a, um : calmant
mitigo|17|||mītĭgo, as, are : madurar, ablanir, calmar, mitigar
mitio|21|||mitio, is, ire : suavitzar; amorosir
mitis|14|mit||mītis, e : tou, suau; moderat, dòcil
mitra|0|||mītra, ae, f. : mitra (còfia asiàtica), turbant
mitto|19|mis|miss|mitto, is, ere, misi, missum : I.  1.  enviar  2. transmetre  3.  proporcionar  4.  llançar, tirar  II.  deixar anar, abandonar
mi|29|||mi, = mihi (datiu d'ego);  vocatiu de meus, a, um
mobilissimus|11|||mobilissimus, a, um : molt àgil, ràpid; molt voluble, lleuger
mobilis|14|mobil||mōbĭlis, e : mòbil, àgil, ràpid; voluble, lleuger
mobilitas|5|mobilitat||mōbĭlĭtas, atis, f. : mobilidad; inconstància, lleugeresa; agilitat
moderanter|30|||mŏdĕranter, adv. : a manera de guia
moderatio|5|moderation||mŏdĕrātĭo, ionis, f. : moderació, mesura;  govern
moderator|5|moderator||mŏdĕrātor, oris, m. : guia; regulador, cap
moderor|24|||mŏdĕror, aris, ari : temperar, moderar; dirigir
modeste|30|||mŏdestē, adv. : moderadament, amb calma, discretament
modestia|0|||mŏdestĭa, ae, f. : moderació, discreció
modestius|30|||modestius, comparatiu adverbial o neutre de modestus, a, um :  moderat, mesurat, calmat, virtuós, modest
modestus|11|||mŏdestus, a, um : moderat, mesurat, calmat, virtuós, modest  (Modestus, i, m. : Modest)
modialis|14|modial||mŏdĭālis, e : que té la capacitat d'un modi (capacitat 8,733 litres)
modice|30|||mŏdĭcē, adv. : moderadament, amb mesura
modicus|11|||mŏdĭcus, a, um : mesurat, moderat; petit, modest
modius|1|||mŏdĭus, i, m. : modi (mesura de capacitat 8,733 litres)
modo|30|||mŏdŏ, adv. : només, tan sols (modo... modo... ara... ara...)
modulatio|5|modulation||mŏdŭlātĭo, ionis, f. : càlcul de dimensions; entonació, modulació
modulor|24|||mŏdŭlor, aris, atus sum : ajustar sons a les lleis musicals, a un ritme, modular (modulatus, a, um : entonat, melodiós)
modulus|1|||mŏdŭlus, i, m. : mida, mòdul; cadència, melodia
modus|1|||mŏdus, i, m. : mida, límit, manera
moechus|1|||moechus, i, m. : adúlter, disbauxat
moenia|8|moen||moenia, ium, n. : murs, muralles
moleo|18|molu|molit|moleo, es, ere, ui, itum : moldre
moleste|30|||mŏlestē, adv. : molestament, desagradablement, difícilment
molestia|0|||mŏlestĭa, ae, f. : malestar, neguit; molèstia, disgust; afectació
molestus|11|||mŏlestus, a, um : molest, pesat, desagradable, incòmode; afectat
moles|6|mol||mōles, is, f. : mola, massa; pila, munt; pes, càrrega; multitud; dic, resclosa, baluerna
molimentum|4|||mōlīmentum, i, n. : esforç, força
molior|28||molit|mōlĭor, iris, iri, itus sum : edificar, construir, aixecar; fortificar; moure amb esforç; tramar, maquinar; manejar
molitio|5|molition||mŏlĭtĭo, ionis, f. : desplaçament; esforç; construcció
molitor|5|molitor||mŏlĭtor, oris, m. : constructor, arquitecte; creador; instigador
mollio|21|molliu|mollit|mollĭo, is, ire, iui, itum : estovar; calmardar; amansir, domar
mollis|14|moll||mollis, e : tou, bla; flexible, suu; tendre, delicat; dolç, agradable
molliter|30|||mollĭter, adv. : suaument, tranquil·lament
mollitia|0|||mollĭtĭa, ae, f. : blanor; suavitat; refinament, luxe
molossicus|11|||molossicus, (canis) : dels molossos (poble del Balcans; raça de gossos)
momentarius|11|||mōmentārĭus, a, um : temporal, provisional
momentum|4|||mōmentum, i, n. : moviment, influència, moment
moneo|18|monu|monit|mŏnĕo, es, ere, ui, itum : fer recordar; advertir, avisar; aconsellar
monerula|0|||monerula, ae, f. : gralla
moneta|0|||moneta, ae, f. : moneda
monile|8|monil||mŏnīle, is, n. : collar, collaret
monimentum|4|||mŏnĭmentum, (-niment-) i, n. : record; testimoni solemne; monument
monitio|5|monition||mŏnĭtĭo, ionis, f. : advertiment, avís, consell
monitum|4|||mŏnĭtum, i, n. :  advertiment
monitus|9|||mŏnĭtus, us, m. :  advertiment
monotropus|11|||mŏnotrŏpus, a, um : sol, solitari
monstro|17|||monstro, as, are :  mostrar, assenyalar, ensenyar; delatar; aconsellar
monstrum|4|||monstrum, i, n. : prodigi; monstre, monstruositat
monstruosus|11|||monstrŭōsus, a, um : prodigiós, monstruós
mons|5|mont||mons, montis, m. : muntanya, mont; munt, pila
montanus|11|||montānus, a, um : muntanyenc, muntanyós
monumentum|4|||mŏnŭmentum, (-niment-) i, n. : record; testimoni solemne; monument
mora|0|||mōra, ae, f. : demora, retard; destorb, impediment; mora (unitat militar espartana)
morbidus|11|||morbĭdus, a, um : malalt; malsà, nociu
morbus|1|||morbus, i, m. : malaltia
mordeo|18|momord|mors|mordĕo, es, ere, momordi, morsum : mossegar
moribundus|11|||mŏrĭbundus, a, um : moribund
morigerus|11|||mōrĭgĕrus, a, um : complaent, dòcil
morior|27||mortu|mŏrĭor, eris, i, mortuus sum : morir, extingir-se; fer-se malbé
moror|24||morat|mōror, aris, ari : aturar-se, entretenir-se, romandre; aturar, destorbar (nihil - : no aturar-se gens)
morosus|11|||mŏrōsus, a, um : malhumorat, difícil d'acontentar, exigent, 
morsus|9|||morsus, us, m. : mossegada; picantor, coïssor
mors|5|mort||mors, mortis, f. : mort
mortalis|14|mortal||mortālis, e : mortal
mortarium|4|||mortārĭum, ii, n. : morter
mortifer|12|||mortĭfer, era, erum : mortal, fatal, mortífer
mortuus|11|||mortŭus, a, um : mort, difunt
mos|5|mor||mos, moris, m. : singular : costum ; plural : costums, tarannà, manera d'ésser
motor|5|motor||mōtor, oris, m. : el qui mou, qui agita
motus|9|||mōtus, us, m. : moviment, activitat, maniobra; desordre, rebel·lió; emoció, excitació; motiu
moueo|18|mou|mot|moueo, es, ere, moui, motum : moure; treure; commoure
mox|30|||mox, adv. : aviat; després, més tard
muccidus|11|||muccidus, a, um : florit; mocós
mucro|5|mucron||mucro, onis, m. : punta; espasa, arma
mugio|21|mugiu|mugit|mūgĭo, is, ir, iui, itum : mugir, bramar; vociferar
mugitus|9|||mūgītus, us, m. : mugit, bramul
mula|0|||mūla, ae, f. : mula
mulceo|18|muls|muls|mulcĕo, es, ere, mulsi, mulsum : acariciar; alleugerir, calmar; afalagar
mulco|17|||mulco, as, are : colpejar, apallissar
mulcta|0|||cf. multa
mulcto|17|||mulcto, (multo), as, are : castigar, multar amb (+ abl)
mulgeo|18|muls,mulx|mulct,muls|mulgĕo, es, ere, mulxi (mulsi), mulctum (mulsum) : munyir
muliebris|14|muliebr||mŭlĭĕbris, e : femení, femenívol; afemellat, pusil·lànime
muliebriter|30|||mŭlĭēbrĭter, adv. : a la manera de les dones, efeminadament
muliercula|0|||mŭlĭercŭla, ae, f. : doneta, marcolfa
mulier|5|mulier||mŭlĭer, is, f. : dona
mulio|5|mulion||mūlĭo, onis, m. : mulater
multa|0|||multa, ae, f. : multa
multifidus|11|||multĭfĭdus, a, um : esqueixat per diverses parts; dividit
multiforabilis|14|multiforabil||multĭfŏrābĭlis, is : que té molts forats (flauta)
multinodus|11|||multĭnōdus, a, um : nuós, que té molts nusos
multiplex|14|multiplic||multĭplex, icis : múltiple, complex; tortuós
multiplico|17|||multĭplĭco, as, are : multiplicar, augmentar, acréixer
multipotens|14|multipotent||multĭpŏtens, entis : molt poderós
multitudo|5|multitudin||multĭtūdo, dinis, f. : multitud, gentada
multo (2)|17|||multo (2), as, are : castigar, multar
multo|30|||multō, adv. : molt, força; de molt (generalment amb comparatiu o superlatiu)
multum|30|||multum, adv. :  molt
multus|11|||multus, a, um : molt, abundant (sobretot en plural : nombrós)
mulus|1|||mūlus, i, m. : mul, ase, ruc; imbècil
mundanus|11|||mundānus, a, um : del món, de l'univers (home cosmopolita), mundà
munditia|0|||mundĭtĭa, ae, f. : neteja; elegància
mundus|1|||mundus, i, m. : món; univers, cel
munero|17|||mūnĕro, as, are : regalar, obsequiar; recompensar, gratificar
munia|30|||mūnĭa, inv. : càrrecs, funcions
municeps|7|municip||mūnĭceps, cipis, n. : habitant d'un municipi, veí; compatriota, conciutadà
municipalis|14|municipal||mūnĭcĭpālis, e : municipal, de municipi
municipatim|30|||mūnĭcĭpātim, adv. : de municipi en municipi, per municipis
municipium|4|||mūnĭcĭpĭum, i, n. : municipi, ciutat municipal
munificentia|0|||mūnĭfĭcentĭa, ae, f. : munificència, generositat
munificus|11|||mūnĭfĭcus, a, um : generós, liberal
munimentum|4|||mūnīmentum, i, n. : fortificació, clos, barrera, defensa
munio|21|muniu|munit|munĭo, is, ire, iui, itum : fortificar, protegir; edificar (munitus, a, um : fortificat, reforçat, protegit)
munitio|5|munition||mūnītĭo, ionis, f. : fortificació, línia fortificada
munitor|5|munitor||mūnītor, oris, m. : constructor de fortificacions; sapador
munitus|11|||mūnītus, a, um :  fortificat, reforçat, protegit
munusculum|4|||mūnuscŭlum, i, n. : petit favor
munus|7|muner||mūnus, eris, n. :1.  ofici, càrrec 2.  tasca, feina, obra  3. deure 4.  treball fet, servei acomplert  5.  regal, favor  6. joc, espectacle públic, combat de gladiadors
muraena|0|||mūraena, ae, f. : morena (peix)
murena|0|||murena, ae, f. : morena (peix)
murex|5|muric||mūrex, icis, m. : múrex (mol·lusc del quan s'obtenia la porpra); porpra, púrpura ; múrex de ferro (tipus de trampa)
murmur|7|murmur||murmur, uris, n. : remor, soroll, murmuri
murra|0|||murra, ae, f. : mirra (perfum); murra (mineral)
murrinus|11|||murrĭnus, a, um : de mirra (perfum); de murra (mineral) 
murus|1|||mūrus, i, m. : muralla, baluard; castell
musa|0|||musa, ae, f. : musa
musca|0|||musca, ae, f. : mosca
musicus|11|||mūsĭcus, a, um : relatiu a la música (musical), a la poesia (poètic)
mussito|17|||mussĭto, as; are : mussitar, murmurar
musso|17|||musso, as, are : xiuxiuejar,  mussitar; callar
mustaceus|1|||mustācĕus, i, m. : mustaci (coca de most i llorer)
mustela|0|||mustēla, ae, f : mostela
mustus|11|||mustus, a, um : fresc, novell
mus|6|mur||mūs, muris, m.: ratolí
mutabilis|14|mutabil||mūtābĭlis, e : mudable, variable
mutatio|5|mutation||mūtātĭo, onis, f : canvi, alteració. - mutatio rerum : revolució
mutilus|11|||mŭtĭlus, a, um : tallat, mutilat, truncat, incomplet
mutito|17|||mūtĭto, as, are : convidar-se reciprocament
muto|17|||mūto, as, are : 1.  desplaçar, canviar de lloc  2. canviar, modificar  3.  intercanviar; reemplaçar
muttio|21|||muttĭo, is, ire : murmurar, rondinar
mutuitans|14|mutuitant||mutuitans, antis : que demana en prèstec
mutuor|24|||mūtŭor, aris, ari : demanar en prèstec, manllevar
mutus|11|||mūtus, a, um : mut, callat, silenciós
mutuus|11|||mūtŭus, a, um : prestat; mutu, recíproc
myropola|0|||myrŏpōla, ae, m. : perfumer, ungüenter
myrtus|1|||myrtus, i, m. : murta o murtra (planta); bastó de murta
nais|5|naid||nais, idis, f. : nàiade (nimfa dels rius i les fonts)
nam|30|||nam, conj. : car, ja que; certament, en efecte; doncs
nanciscor|26||nact,nanct|nanciscor, eris, i, nactus sum : trobar, descobrir; obtenir, assolir; agafar (una malaltia)
naris|6|nar||nāris, naris, f. : nas, nariu; olfacte (generalment en plural)
narratio|5|narration||narrātĭo, onis, f. : narració
narro|17|||narro, as, are : narrar, explicar
nascor|26||nat|nascor, eris, i, natus sum : 1. néixer, descendir ; natus = edat  2.  originar-se, produir-se; començar
nassa|0|||nassa, ae, f. : nansa; xarxa per pescar
nasus|1|||nāsus, i, m. : nas; olfacte
natalis|14|natal||nātālis, e : de la naixença ; dies natalis :  aniversari
nates|6|nat||nătes, ium, f. : natges
natio|5|nation||nātĭo, onis, f. : nació, poble; raça, espècie
natis|6|nat||nătis, ium, f. : natges
natiuus|11|||natiuus, a, um : natural, natiu; innat
nato|17|||năto, as, are : nedar, flotar; inundar-se
naturalis|14|natural||nātūrālis, e : natural; innat
natura|0|||nātūra, ae, f. : naixença, natura; naturalesa, constitució; caràcter
natus|1|||nātus, i, m. : nascut; sing. (poèt.) fill ; pl. : les cries d'un animal
natu|30|||nātu, inv. : pel naixement ; maior, minor natu, major d'edat, el més jove
naualis|14|naual||naualis, e : naval
nauclerius|11|||nauclērĭus, a, um : de capità de vaixell
naucum|4|||naucum, i, n. : pinyol, closca. úniques formes usades : nauci i nauco
naufragium|4|||naufrăgĭum, i, n. : naufragi; ruïna, pèrdua
naufragus|11|||naufrăgus, a, um : nàufrag; que fa naufragar
nauigabilis|14|nauigabil||nauigabilis, e : navegable
nauigatio|5|nauigation||nauigatio, ionis, f. : navegació, travessia
nauigium|4|||nauigium, i, n. : nau, vaixell, navili
nauigo|17|||nauigo, as, are : navegar
nauis|6|nau||nauis, is, f. : nau, vaixell, navili
nauita|0|||nauita, ae, m. : navegant, mariner
naumachiarius|1|||naumăchĭārĭus, ii, m. : combatent d'una naumàquia
naumachia|0|||naumăchĭa, ae, f. : naumàquia (espectacle en què es recreava una batalla naval)
nauo|17|||nauo, as, are : dedicar-se a, dur a terme; fer servir amb compte
nausia|0|||nausĭa, ae, f. : mareig, nàusea
nauta|0|||nauta, ae, m. : mariner
nautea|0|||nautĕa, ae, f. : aigua de sentina
nauticus|11|||nautĭcus, a, um : nàutic, naval
nebula|0|||nĕbŭla, ae, f. : boira, vapor, broma; núvol
nebulo|5|nebulon||nĕbŭlo, onis, m. : dropo, bergant
necdum|30|||necdum, adv. : i encara no, però encara no
necessario|30|||nĕcessārĭō, adv. : necessàriament
necessarius (2)|11|||necessarius (2), a, um : inevitable, necessari; indispensable; íntim
necessarius|1|||nĕcessārĭus, i, m. : parent, amic
necesse|30|||nĕcesse, adj. inv. : necessari, indispensable; inevitable
necessitas|5|necessitat||nĕcessĭtas, atis, f. : necessitat
necessitudo|5|necessitudin||nĕcessĭtūdo, inis, f. : lligam, vincle (d'amistat, de parentiu); necessitat, obligació
necessum|30|||nĕcessum, adv. :  = necesse
necopinato|30|||nĕcŏpīnātō, inv. : inesperadament
neco|17|||nĕco, as, are : matar; ofegar
nectareus|11|||nectărĕus, a, um : de nèctar, dolç com el nèctar
nectar|7|nectar||nectar, aris, n. : nèctar
necto|19|nexu,nex|nex|necto, is, ere, nex(u)i, nexum : teixir, trenar; lligar, nuar; unir, relacionar; tramar, maquinar; (en passiva) ésser empresonat (por deutes)
nec|30|||nec, adv. : (conj. copulativa, =neque) ni, i no
nedum|30|||nēdum, adv. : encara menys, amb més raó
nefandus|11|||nĕfandus, a, um : nefand, impietós, abominable, criminal
nefarius|11|||nĕfārĭus, a, um : abominable, criminal, execrable
nefastus|11|||nĕfastus, a, um : prohibit per llei divina
nefas|30|||nĕfas, inv. : sacrilegi, impietat, crim
negito|17|||nĕgĭto, is, are : negar repetidament
neglegens|15|neglegent||neglĕgens, entis : negligent, despreocupat, indiferent 
neglegentia|0|||neglĕgentĭa, ae, f. : negligència, indiferència, deixadesa
neglego|19|neglex|neglect|neglĕgo, is, ere, lexi, lectum : negligir, despreocupar-se de, abandonar
negotiator|5|negotiator||nĕgōtĭātor, oris, m. : negociant, comerciant, banquer
negotior|24|||nĕgōtĭor, aris, ari : comerciar, negociar
negotiosus|11|||nĕgōtĭōsus, a, um : enfeinat, ocupat; laboriós
negotium|4|||nĕgōtĭum, ii, n. : ocupació, treball, negoci; afer
nego|17|||nĕgo, as, are : dir que no, negar; denegar; negar-se a 
nemo|29|||nēmō, neminis : ningú
nempe|30|||nĕmpĕ, adv. : naturalment, certament
nemus|7|nemor||nĕmus, oris, n. : bosc; bosc sagrat
nepos|5|nepot||nĕpos, otis, m. : nét, descendent ; figurat : disbauxat
nepotinus|11|||nĕpōtīnus, a, um : de disbauxat
nepotor|24|||nĕpōtor, aris, ari, : malbaratar; ser disbauxat
nepotulus|1|||nĕpōtŭlus, i, m. :  netet (diminutiu de nepos)
neptis|6|nept||neptis, is, f. :  néta, descendent
nequam|30|||nēquam, inv. : dolent, inútil; disbauxat, desvergonyit
nequaquam|29|||nēquāquam, adv. : de cap manera, gens ni mica
nequedum|30|||nĕquĕdum, adv. : i encara no, però encara no
nequeo|23|nequi,nequiu|nequit|nĕquĕo, is, ire, quiui-quii, quitum : no poder ; - quin : no poder estar-se de
neque|30|||nĕque, adv. : = ni, i no
nequior|14|||nēquĭor, oris : comp. de nequam, dolent, inútil; disbauxat, desvergonyit
nequiquam|30|||nēquīquam, adv. : en va, endebades
nequissimus|11|||nēquissĭmus, a, um : superlatiu de nequam (indecl. ) malvat
nequitia|0|||nēquĭtĭa, ae, f. : manca de valor; disbauxa, dissipació
nequius|29|||nequius, adv. : comparativo de nequam : malvat
neronianus|11|||neronianus, a, um : de Neró, neronià
neruus|1|||neruus, i, m. : tendó, nervi; corda; corretja, cadena; força; presó
nescioquis|30|||nescioquis, no sé què
nescio|21|nesciu|nescit|nescĭo, is, ire, iui, itum : no saber, ignorar
nescius|11|||nescĭus, a, um : desconeixedor, ignorant; desconegut
neuter|13|||neuter, tra, trum : ni un ni l'altre, cap dels dos; neutre, indiferent
neu|30|||neu, conj. : ni, i no, o no
nexilis|14|nexil||nexĭlis, e : trenat, entreteixit
nexum|4|||nexum, i, n. : vincle, obligació de deute; esclavatge
nexus|9|||nexus, us, m. : lligam, vincle; nexe, encadenament; embolic
nex|5|nec||nex, necis, f. : mort, matança, assassinat
ne|30|||ne, adv. : ... quidem : ni tan sols ; conj. + subj. : que (amb verbs de temor o prohibició); perquè no, que no (amb verbs de voluntat)
nicto|17|||nicto, as, are : parpellejar; picar l'ullet
nidor|5|nidor||nīdor, oris, m. : vapor; olor, pudor
nidus|1|||nīdus, i, m : niu, niuada; refugi; prestatge (de biblioteca)
niger|13|||nĭger, gra, grum : negre, fosc, tenebrós
nigresco|19|nigru||nīgresco, grui, ere : ennegrir-se, enfosquir-se
nihilominus|30|||nĭhĭlōmĭnus, inv. : malgrat tot, nogensmenys
nihilo|30|||nĭhĭlo, inv. : no gens, no
nihil|29|||nĭhil, o nil : res
nil|29|||nīl, o nil : res
nimbus|1|||nimbus, i, m. : núvol; xàfec
nimio|30|||nĭmĭo, adv. : molt
nimirum|30|||nīmīrum, adv. : en efecte, sens dubte
nimis|30|||nĭmis, adv. : massa, excessivament; en gran manera
nimium|30|||nĭmĭum, adv. : massa, excessivament
nimius|11|||nĭmĭus, a, um : excessiu, desmesurat; molt gran
nisi|30|||nĭsĭ, conj. : si no, en el cas que no; (adv.) excepte
nisus|9|||nīsus, us, m. : esforç; recolzament
niteo|18|||nĭtĕo, es, ere : resplendir, brillar, lluir
nitidus|11|||nĭtĭdus, a, um : brillant, resplendent, nítid
nitor|26||nix|nĭtor, eris, i, nixus sum : recolzar-se; esforçar-se
niualis|14|niual||niualis, e : de neu, nevós
niuatus|11|||niuatus, a, um : refrescat amb neu
niueus|11|||niueus, a, um : de neu, nevós, nevat; blanc
nix|5|niu||nix, niuis, f. : neu
ni|30|||nī, conj. : que no; si no
nobilis|14|nobil||nōbĭlis, e : conegut, reconegut; noble
nobilitas|5|nobilitat||nōbĭlĭtas, atis, f. : noblesa; fama, celebritat
nobiscum|30|||nōbiscum, = cum nobis : amb nosaltres
nocens|14|nocent||nŏcens, entis : nociu, perniciós
noceo|18|nocu||nŏcĕo, es, ere : fer mal, malmetre; fer nosa; corrompre
noctua|0|||noctŭa, ae, f. : òliba
nocturnus|11|||nocturnus, a, um : nocturn
noctu|30|||noctū, adv. : de nit
nodus|1|||nōdus, i, m. : nus, vincle, articulació; dificultat, obstacle
nolite|30|||nolite, ite + inf. : no + subjuntiu
noli|30|||noli, ite + inf. : no + subjuntiu
nolo|19|nolu||nōlo, non uis, nolle, nolui : no voler, refusar
nomen|7|nomin||nōmen, inis, n. : 1. nom, nom de família; denominació, designació  2. títol  3.  renom, celebritat (nomine = en nom de, a causa de)
nominatim|30|||nōmĭnātim, adv. : pel nom; expressament
nomino|17|||nōmĭno, as, are : anomenar, denominar; cridar pel nom
nonagesimus|11|||nōnāgēsĭmus, a, um : norantè
nonanus|11|||nōnānus, a, um : de la legió novena
nondum|30|||nondum, adv. : encara no
nonnullus|29|||nonnullus, a, um : (generalment en plural)  algun, uns quants
nonnumquam|30|||nonnumquam, adv. : alguna vegada, a vegades
nonnunquam|30|||nonnunquam, adv. : alguna vegada, a vegades
nonus|11|||nōnus, a, um : novè
non|30|||non, neg. : no
noscitabundus|11|||noscĭtābundus, a, um : que reconeix
noscito|17|||noscĭto, as, are : examinar; conèixer, reconèixer
nosco|19|nou|not|nosco, is, ere, noui, notum : conèixer; assabentar-se de; acostumar-se a; admetre pf. saber
nosmet|30|||nosmet, reforç de nos
noster|13|nostr||noster, tra, trum : adj. nostre, -a  pronom : el nostre
nostin|30|||nostin, = nostine : coneixes ?
nostras|15|nostrat||nostras, atis : nostrat, del nostre país, compatriota
nos|29|||nos, nostrum : nosaltres
notabilis|14|notabil||nŏtābĭlis, e : notable, remarcable
notarius|1|||nŏtārĭus, i, m. : taquígraf
notatio|5|notation||nŏtātĭo, onis, f. : anotació, representació; observació
nota|0|||nŏta, ae, f. : marca, senyal; signe, símbol, lletra; cicatriu, taca, infàmia
notesco|19|notu||nōtesco, is, ere, notui, - : fer-se conèixer
notior|15|notior||notior, ioris : comparatiu de notus, a, um :  conegut
notitia|0|||nōtĭtĭa, ae, f. : coneixença, coneixement; fama, notorietat; noció, idea
noto|17|||nŏto, as, are : marcar, assenyalar; subratllar; representar; censurar
notus|11|||nōtus, a, um : conegut, famós, cèlebre
nouacula|0|||nouacula, ae, f. : navalla
nouem|30|||nouem, inv. : nou
nouercalis|14|nouercal||nouercalis, e : de la madrastra
nouerca|0|||nouerca, ae, f. : madrastra
nouies|30|||nouies, adv. : nou vegades
nouissime|30|||nouissime, adv. : finalment; no fa gaire
nouissimus|11|||nouissimus, a, um : (superlatiu de nouus) últim, darrer; extrem; el pitjor
nouitas|5|nouitat||nouitas, atis, f. : novetat; raresa; joventut; 
nouo|17|||nouo, as, are : renovar, refer; inventar; canviar, innovar
nouus|11|||nouus, a, um : nou; desconegut, extrany; diferent; jove, novell; homo nouus: home nou (que és el primer de la família en assolir una magistratura curul)
noxa|0|||noxa, ae, f. : dany, mal; delicte, falta, crim; càstig
noxia|0|||noxĭa, ae, f. : falta, delicte; culpa; dany, mal
noxius|11|||noxĭus, a, um : nociu; culpable, criminal
nox|6|noct||nox, noctis, f. : nit; foscor
no|17|||no, as, are : nedar
nubes|6|nub||nūbes, is, f. : núvol; tofa (de cabells); eixam; foscor; nit; tristesa
nubilum|4|||nūbĭlum, i, n. : núvol, boira; foscor; tempesta
nubilus|11|||nūbĭlus, a, um : núvol, nebulós; boirós; fosc; trist
nubo|19|nups|nupt|nūbo, is, ere, bui, ptum : maridar-se amb, esposar
nucetum|4|||nŭcētum, i, n. : noguereda
nucleus|1|||nūclĕus, i, m. : pinyol; nou; moll
nudo|17|||nūdo, as, are : 1.  despullar  2. saquejar  3.  pelar  4.  mostrar, descobrir
nudus|11||nud|nūdus, a, um : no, despullat; exposat; inerme, indefens; saquejat, sense recursos
nuga|0|||nuga, ae, f. : sobretot pl. nugae : ximpleries; andròmines; ximplet
nullus|29|||nullus, a, um : cap; no res; cap mena de
numantinus|11|||numantinus, a, um : numantí (habitant de Numància)
numen|7|numin||nūmen, inis, n. voluntat divina; inspiració divina; divinitat, déu, numen
numero|17|||nŭmĕrō, as, are : comptar, calcular; esmentar; considerar
numerus|1|||nŭmĕrus, i, m. : nombre, quantitat; número
nummus|1|||nummus, i, m. : moneda, diners
numquam|30|||numquam, inv. : mai; no, no pas
numquid|30|||numquid, inv. : és que?, potser?
num|30|||nūm, inv. : (interrogació) és que?, tal vegada?
nunciam|30|||nunciam, adv. : ara mateix
nuncupo|17|||nuncŭpo, as, are : declarar, manifestar; nomenar, designar
nunc|30|||nunc, adv. : ara; en aquell moment; tot seguit
nunquam|30|||nunquam, adv. : mai
nuntio|17|||nuntĭo, a, are : anunciar; donar el senyal de; avisar de
nuntius|1|||nuntĭus, ii, m. : 1. missatger 2. notícia, missatge
nuper|30|||nūper, adv. : fa poc; poc abans
nupta|0|||nupta, ae, f. : esposa, dona casada
nuptiae|0|||nuptĭae, arum, f. pl. : noces, casament, matrimoni
nuptialis|14|nuptial||nuptĭālis, e : de noces, nupcial
nuptia|0|||cf. nuptiae
nurus|9|||nŭrus, us, f. : nora, jove; dona jove
nusquam|30|||nusquam, inv. : enlloc; en res
nuto|17|||nūto, as, are : fer senyals amb el cap; inclinar-se; vacil·lar, dubtar
nutricatus|9|||nūtrīcātus, us, m. : nodriment, criança
nutrico|17|||nūtrīco, as, are : nodrir, alletar
nutrimentum|4|||nūtrīmentum, i, n. : aliment
nutrio|21|nutri|nutrit|nūtrĭo, is, ire, iui ou ii, itum : nodrir, alimentar
nutrix|5|nutric||nūtrix, icis, f. : nodrissa, dida
nutus|9|||nūtus, us, m. : cop de cap, senyal; gravetat
nux|5|nuc||nux, nucis, f. : nou, ametlla; (en plural) joc de les nous; noguer
nympha|0||nymph|nympha, ae, f. : nimfa (semidivinitat de les aigües, les muntanyes, etc)
nymphe|30|||nymphē, = nympha : (forma grega) nimfa (semidivinitat de les aigües, les muntanyes, etc)
obambulo|17|||ŏbambŭlo, as, are : passejar, voltar
obdormisco|19|obdormiu|obdormit|obdormisco, is, ere, iui, itum : adormir-se 
obdo|19|obdid|obdit|obdo, is, ere, didi, ditum : posar davant, interposar; tancar
obduco|19|obdux|obduct|obdūco, is, ere, duxi, ductum : conduir; posar al davant; estedre, escampar; cobrir, tancar; enfosquir; engolir
obduro|17|||obdūro, as, are : perseverar
obeo|23|obi,obiu|obit|ŏbĕo, is, ire, ii, itum : 1. morir 2. anar a trobar; recórrer, visitar; escarregar-se de
obequito|17|||ŏbĕquĭto, as, are : cavalcar davant o al voltant de (+ dat)
oberro|17|adiacu||ŏberro, as, are : errar, vagar davant o al voltant de (+ dat); equivocar-se
obfero|19|obtul|oblat|obfero, fers, ferre, obtuli, oblatum : posar davant, oferir, lliurar; mostrar, presentar; procurar; causar, infligir
obicio|20|obiec|obiect|ōbĭcĭo, is, ere, ieci, iectum : llançar, titat; posar davant; retreure, objectar
obiecto|17|||obiecto, as, are : llançar, tirar; exposar, abandonar; tirar en cara, retreure
obiicio|20|obiec|obiect|obiicio, is, ere, ieci, iectum : llançar, titat; posar davant; retreure, objectar
obitus|9|||ŏbĭtus, us, m. : arribada; mort; posta (d'un astre)
obiugaro|17|||obiugaro, as, are : reprendre; culpar
obiurgatorius|11|||obiurgatorius, a, um : ple de retret; reprensiu
obiurgo|17|||obiurgo, as, are : reprendre, renyar; castigar
obiurigo|17|||obiurigo, as, are : reprendre
oblatratrix|5|oblatratric||oblātrātrix, icis, f. : una dona que borda
oblectatio|5|oblectation||oblectātĭo, ionis, f. : esbarjo, plaer
oblecto|17|||oblecto, as, re : entretenir, esbargir, divertir
oblicus|11|||oblīcus, a, um : oblic, esbiaixat; de través, de reüll; indirecte, tortuós
obligatio|5|obligation||oblĭgātĭo, ionis, f. : garantia, ; obligació, compromís
obligo|17|||oblĭgo, as, are : lligar, fermar; obligar, comprometre; empenyorar, hipotecar; fer responsable, condemnar
oblino|19|obleu|oblit|oblĭno, is, ere, leui, litum : untar, empastifar; tapar, cobrir; embrutar
oblique|30|||oblīquē, adv. : obliquament, de gairell, de reüll
obliquus|11|||oblīquus, a, um : oblic, esbiaixat; de través, de reüll; indirecte, tortuós
oblitero|17|||oblitero, as, are : esborrar, fer oblidar; oblidar-se, passar
oblittero|17|||oblittĕro, as, are : esborrar, fer oblidar; oblidar-se, passar
obliuio|5|obliuion||obliuio, onis, f. : oblit; distracció; amnistia
obliuiscor|26||oblit|obliuiscor, eris, i, oblitus sum : oblidar, oblidar-se de; deixar de fer, deixar de costat
oblocutor|5|oblocutor||oblŏcūtor, oris, m. : interruptor d'algú que parla (+ dat)
obloquor|26||oblocut|oblŏquor, eris, i, locutus sum : interrompre; contradir, replicar; fer sonar
obmutesco|19|obmutu||obmūtesco, is, ere, mutui, - : emmudir, perdre la parla; callar; calmar-se
obnitor|26||obnix|obnītor, eris, i, obnixus sum : recolzar-se; resistir-se; esforçar-se
obnoxius|11|||obnoxĭus, a, um : lligat, obligat a; esclau de, sotmès a; culpable de
oboedienter|30|||ŏboedĭenter, adv. : obedientment
oboedio|21|oboedi|oboedit|ŏboedĭo, is, ite, ii, itum : escolatr; obeir; estar sotmès a 
oboleo|18|obolu||ŏbŏlĕo, es, ere, ui : fer olor
oborior|28|obort|obort|ŏbŏrĭor, iris, iri, ortus sum : aixecar-se; brollar
obpeto|19|||obpeto, is, ere, iui et ii, itum : anar a l'encontre de, trobar
obprimo|19|obpress|obpress|obprimo, is, ere, pressi, pressum : prémer, apretar, aixafar; cobrir, amagar; aclaparar, esclafar
obrepo|19|obreps|obrept|obrēpo, is, ere, repsi, reptum : apropar-se, arrossegar-se, insinuar-se;  sorprendre
obruo|19|obru|obrut|obrŭo, is, ere, obrui, obrutum : cobrir; enterrar; esclafar, esfondrar; aclaparar, oprimir
obscenus|11|||obscēnus, a, um : obscène ; uas - : infaust, funest; brut, fastigós; obscè, indecent
obscuritas|5|obscuritat||obscūrĭtas, atis, f. : obscuritat, foscor; ignorància
obscuro|17|||obscūro, as, are : enfosquir; cobrir, tapar; amagar
obscurus|11|||obscūrus, a, um : obscur, fosc, tenebrós; amagat, secret; incert
obsecro|17|||obsĕcro, as, are : pregar amb insistència, suplicar
obsequentia|0|||obsĕquentĭa, ae, f. : complaença, obediència
obsequium|4|||obsĕquĭum, i, n. : 1. complaença, satisfacció 2. obediència, submissió
obsequor|26||obsecut|obsĕquor, eris, i, cutus sum : seguir, complaure; obeir
obsero|17|||obsĕro, as, are : 1. tancar, cloure  2. sembrar
obseruatio|5|obseruation||obseruatio, onis, f. : observació, atenció; respecte
obseruo|17|||obseruo, as, are : observar; vigilar; tenir curar de; respectar, acceptar
obses|5|obsid||obses, idis, m. : ostatge
obsessor|5|obsessor||obsessor, oris, m. : ocupant; assetjador
obsideo|18|obsed|obsess|obsĭdĕo, es, ere, edi, essum : seure, estar assegut; ocupar, habitar; assetjar, envoltar; aclaparar, oprimir
obsidio|5|obsidion||obsĭdĭo, onis, f. : setge, assetjament, blocatge
obsigno|17|||obsigno, asz, are : segellar, signar; gravar, imprimir
obsisto|19|obstit||obsisto, is, ere, stiti, - : posar-se davant, barrar el pas; resistir, aguantar; impedir
obsonatus|9|||obsōnātus, us, m. : proveïment, compra de provisions
obsonium|4|||obsōnĭum, ii, n. : proveïment, compra de provisions; viandes
obsono|17|||obsŏno, as, are : comprar provisions; anar al mercat
obstinatus|11|||obstĭnātus, a, um : ressolt, decidit, obstinat
obstipesco|19|||obstĭpesco, is, ere, stupui, - : esbalair-se, quedar-se estupefacte
obstipus|11|||obstīpus, a, um : inclinat
obsto|17|||obsto, as, are, stiti, staturus : trobar; estar davant, obstaculitzar, barrar el pas; oposar-se, impedir
obstrepo|19|obstrepu|obstrepit|obstrĕpo, is, ere, strepui, strepitum : fer soroll; interrompre cridant; protestar, blasmar
obstringo|19|obstrinx|obstrict|obstringo, is, ere, strinxi, strictum : lligar, subjectar; obligar
obstruo|19|obstrux|obstruct|obstrŭo, is, ere, struxi, structum : aixecar, obstruir, barrar, tapar
obstupesco|19|obstupu||obstŭpesco, is, ere, stupui, - : esbalair-se, quedar-se estupefacte
obsum|22|||obsum, es, esse, fui : fer mal a, perjudicar, ésser un inconvenient per (+ dat.)
obtego|19|obtex|obtect|obtĕgo, is, ere, texi, textum : cobrir, tapar; amagar
obtempero|17|||obtempĕro, as, are : obeir, fer cas de (+ dat.)
obtendo|19|obtend|obtent|obtendo, is, ere, di, tum : estendre davant, posar davant; cobrir; al·legar, donar com a excusa
obtentus|9|||obtentus, us, m. : cobriment, protecció; pretext, excusa
obtero|19|obtriu|obtrit|obtĕro, is, ere, trui, tritum : aixafar, esclafar; destruir; reprimir
obtestatio|5|obtestation||obtestātĭo, ionis, f. : jurament solemne
obtestor|24|||obtestor, aris, ari : prendre per testimoni, invocar; suplicar
obtineo|18|obtinu||obtĭnĕo, es, ere, tinui, tentum : 1.  agafar, obtenir, ocupar  2.  posseir  3.  mantenir, conservar
obtingo|19|obtig||obtingo, is, ere, tigi : tocar, correspondre, pertocar
obtrectatio|5|obtrectation||obtrectātĭo, ionis, f. : enveja, maldiença
obtrecto|17|||obtrecto, as, are : denigrar, rebaixar
obturbo|17|||obturbo, as, are : enterbolir; interrompre, molestar
obturo|17|||obtūro, as, are : obturar, tapar, tancar
obuagio|21|||obuagio, is, ire : gemegar
obuenio|21|obuen||obuenio, is, ier, ueni, uentum : venir a l'encontre, presentar-se; tocar en sort; ocórrer
obuersor|24|||obuersor, aris, ari : moure's, anar i venir; mostrar-se, aparèixer
obuerto|19|obuert|obuers|obuerto, is, ere, uerti, uersum : girar, dirigir
obuiam|30|||obuiam, adv. : a l'encontre
obuius|11|||obuius, a, um : que surt a l'encontre, que es troba davant; fàcil, obvi, natural
obuoluo|19|obuolu|obuolut|obuoluo, is, ere, uolui, uolutum : cobrir; enrotllar
ob|30|||ob, prep. + ac. : per, a causa de
occano|19|occanu||occăno, is, ere, ui, - : onar (la trompeta)
occasio|5|occasion||occāsĭo, onis, f. : ocasió, oportunitat
occasus|9|||occāsus, us, m. : posta de sol, ocàs
occento|17|||occento, as, are (ostium) : cantar, donar una serenata a 
occido (2)|19|occid|occis,occas|occido (2), is, ere, occidi, occisum (ob + caedo) : ferir, matar, occir; tallar
occido|19|occid|occas|occīdo, is, ere, occidi, occasum (ob + cado) : morir, caure a terra; pondre's (el sol)
occino|19|occecin||occĭno, is, ere, cecini, - : cantar (un ocell, especialment com a signe de mal averany); xisclar
occipio|20|occep|occept|occĭpĭo, is, ere, cepi, ceptum : començar; emprendre
occipitium|4|||occĭpĭtĭum, i, n. : clatell, occípit
occisio|5|||occīsĭo, ionis, f. : assassinat
occo|17|||occo, as, are : rasclar, esterrossar
occulo|19|occulu|occult|occŭlo, is, ere, cului, cultum : ocultar, amagar, enterrar (occultus, a, um : ocult, secret)
occultatio|5|occultation||occultātĭo, onis, f. : ocultació; eclipsi
occulte|30|||occultē, adv. : d'amagat
occulto|17|||occulto, as, are :  ocultar, amagar
occultum|4|||occultum, i, n. : lloc secret
occumbo|19|occubu|occubit|occumbo, is, ere, cubui, cubitum : caure, sucumbir, morir
occupatio|5|occupation||occŭpātĭo, onis, f. : ocupació; negoci
occupatus|11|||occŭpātus, a, um : ocupat, enfeinat
occupo|17|||occŭpo, as, are : ocupar, prendre; omplir, infestar; cobrir, dominar, apoderar-se
occurro|19|occurr|occurs|occurro, is, ere, curri, cursum : córrer a l'encontre; trobar-se amb; afrontar, fer front; atacar
occurso|17|||occurso, as, are : anar a trobar; afanyar-se a 
occursus|9|||occursus, us, m. : trobada, contacte
ocellus|1|||ŏcellus, i, m. : ullet, ull; perla
ocius|30|||ocius, adv. : més ràpidament, més aviat
ocrea|0|||ōcrĕa, ae, f. : gambera
octauus|11|||octauus, a, um : vuitè
octingenti|11|||octingenti, ae, a : vuit-cents
octingentus|11|||octingentus, ae, a : vuit-cents
octogensimus|11|||octogensimus, a, um : vuit-centè
octoginta|30|||octōginta, inv. : vuitanta
octoni|11|||octōni, ae, a : de vuit en vuit, en grups de vuit
octonus|11|||octōnus, ae, a : vuit cadascú
octo|30|||octŏ, adj. num. inv. : vuit
oculus|1|||ŏcŭlus, i, m. : ull; vista, mirada
odeum|4|||ōdēum, , i, n. : odèon
odiosicus|11|||ŏdĭōsĭcus, a, um : odiòsic (joc de paraules)
odiosus|11|||ŏdĭōsus, a, um : odiós, molest
odium|4|||ōdīum, i, n. : odi, aversió; persona odiada; molèstia
odi|19|od||ōdi, isse : odiar
odorus|11|||ŏdōrus, a, um : olorós; que ensuma
odor|5|odor||ŏdor, oris, m. : olor, perfum, aroma
offa|0|||offa, ae, f. : bocí, mos
offendo|19|offend|offens|offendo, is, ere, fendi, fensum : ensopegar amb, topar amb; trobar; faltar, equivocar-se; fer mal, perjudicar, ofendre
offensa|0|||offensa, ae, f. : topada, cop; ofensa; falta
offensio|5|offension||offensĭo, ionis, f. : ensopegada; ofensa
offensus|11|||offensus, a, um : ofès, enfadat; odiat, ofensiu
offero|19|obtul|oblat|offĕro, fers, ferre, obtuli, oblatum : posar davant, oferir, lliurar; mostrar, presentar; procurar; causar, infligir
officina|0|||offĭcīna, ae, f. : taller
officiosus|11|||offĭcĭōsus, a, um : oficiós, servicial
officio|20|offec|offect|offĭcĭo, is, ere, fec, fectum : 1. impedir, obstaculitzar  2.  destorbar
officium|4|||offĭcĭum, ii, n. : 1.  servei, càrrec, deure, obligació  2.  favor, ajuda  3.  sentiment del deure
offirmo|17|||offirmo, as, are : afermar, assegurar (offirmatus, a, um : ferm, decidit)
offoco|17|||offōco, as, are : ofegar, escanyar
offulcio|21|||offulcĭo, is, ire : tapar
offundo|19|offud|offus|offundo, is, ere, fudi, fusum : vessar, escampar; cobrir
oggannio|21|ogganiu|ogganit|oggannĭo, is, ire, iui, itum : rondinar, remugar
oggero|19|||oggĕro, is, ere : acumular
oh|30|||oh, interj. : oh!
olea|0|||ŏlĕa, ae, f. : olivera; oliva
oleo|18|olu||ŏlĕo, es, ere, ui : fer olor
oleum|4|||ŏlĕum, i, n. : oli, oli d'oliva; ungüent
olfacio|21|||olfăcĭo, is, ere, feci, factum : olorar, ensumar
olidus|11|||ŏlĭdus, a, um : olorós; pudent
olim|30|||ōlim, adv. : en altre temps; temps a venir; a vegades
olitorius|11|||cf. holitorius
olitor|5|holitor||ŏlĭtor, oris, m. : hortolà
oliuum|4|||oliuum, i, n. : oli d'oliva
olla|0|||olla, ae, f. : olla; gerra; guardiola
olor|5|olor||ŏlor, oris, m : cigne
olus (2)|7|oler||olus (2), eris, n. : hortalissa, verdura
olus|1|oler||ŏlus, i, m. : Olus (nom d'home)
omen|7|omin||ōmen, inis, n. : presagi, auguri; pressentiment
omitto|19|omis|omiss|ŏmitto, is, ere, misi, missum : deixar anar; deixar, abandonar; no fer cas de, desatendre (omissus, a, um : negligent, despreocupat)
omnino|30|||omnīno, adv. : del tot, completament
omnipotens|15|omnipotent||omnĭpŏtens, entis : totpoderós
omnis|14|omn||omnĭs, e : tot; cada; qualsevol
onager|3|||ŏnăger, (onagrus), gri, m. : onagre (animal o màquina de guerra)
onerarius|11|||ŏnĕrārĭus, a, um : de càrrega
onerosus|11|||ŏnĕrōsus, a, um : pesat; costós
onero|17|||ŏnĕro, as, are : carregar; omplir; aclaparar
onustus|11|||ŏnustus, a, um : cargado de
onus|7|oner||ŏnus, eris, n. : pes, càrrega; nosa; tasca
opacus|11|||ŏpācus, a, um : ombrívol; fosc; frondós
opera|0|||ŏpĕra, ae, f. : treball, feina; disposició, interès; servei (operam dare : dedicar-se a, consagrar-se a)
operculum|4|||ŏpercŭlum, i, n. : tap, coberta
operio|21|operu|opert|ŏpĕrĭo, is, ire, perui, pertum : tancar; cobrir, tapar; amagar
operor|24|||ŏpĕror, aris, ari, atus sum : treballar; ocupar-se en (+ dat)
opifex|5|opific||ŏpĭfex, ficis, m. : artífex, autor; artista
opimior|15|opimior||opimior, oris : comparatiu d'opimus, a, um : ric, fèrtil; gras, inflat, opulent
opimus|11|||ŏpīmus, a, um : ric, fèrtil; gras, inflat, opulent
opinio|5|opinion||ŏpīnĭo, onis, f : opinió, creença, suposició; idea; fama, estima
opinor|24|||ŏpīnor, aris, ari, atus sum : opinar, creure, suposar; pensar
opipare|30|||ŏpĭpărē, adv. : ricament, sumptuosament
opiparus|11|||ŏpĭpărus, a, um : ric, sumptuós
opitulor|24|||ŏpĭtŭlor, aris, atus sum : socórrer, ajudar, afavorir
oplomachus|1|||oplomachus, i, m. : oplòmac (tipus de gladiador)
oporteo|18|||oporteo, v. defectiu impersonal usat només en 3ª persona del singular: convé, és necessari, cal
oportunus|11|||oportunus, a, um : convenient, adequat, oportú
opperior|28||oppert|oppĕrĭor, iris, iri, oppertus sum : esperar
oppeto|19|oppetiu,oppet|oppetit|oppĕto, is, ere : anar a l'encontre de, trobar
oppidanus|11|||oppĭdānus, a, um : provincià, local
oppido|30|||oppĭdō, adv. : completament, del tot
oppidum|4|||oppĭdum, i, n. : ciutat, vila; plaça forta
oppilo|17|||oppīlo, as, are : tapar, obstruir
oppleo|18|oppleu|opplet|opplĕo, es, ere eui, etum : omplir, emplenar; carregar
oppono|19|opposu|opposit|oppōno, is, ere, posui, positum : posar davant; oposar
opportune|30|||opportūnē, adv. : oportunament
opportunitas|5|opportunitat||opportūnĭtas, atis, f. : oportunitat, avantatge
opportunus|11|||opportūnus, a, um : convenient, adequat, oportú
opprimo|19|oppress|oppress|opprĭmo, is, ere, pressi, pressum : prémer, apretar, aixafar; cobrir, amagar; aclaparar, esclafar
opprobatio|5|opprobation||opprobatio, ionis, f. : retret
oppugnatio|5|oppugnation||oppugnātĭo, ionis, f. : atas, assalt
oppugno|17|||oppugno, as, are : atacar, assetjar, assaltar (una ciutat)
ops|5|op||ops, opis, f. : sing., poder, força ; pl., recursos, riqueses
optabilis|14|optabil||optābĭlis, e : desitjable
opthalmicus|1|||opthalmicus, i, m. : oftalmòleg
optimates|6|optimat||optĭmātes, ium, m. : els optimats, els nobles, els aristòcrates; el partit conservador del senat
optime|30|||optĭmē, adv. : superlatiu de bene - molt bé, perfectament
optimus|11|||optĭmus, a, um : superlatiu de bonus - molt bo, el millor, òptim
optineo|18|optinu|optent|optineo, es, ere, tinui, tentum : 1.  agafar, obtenir, ocupar  2.  posseir  3.  mantenir, conservar
optingo|19|optig||optingo, is, ere, tigi, - : tocar, correspondre, pertocar
optio|5|option||optĭo, ionis, f. : opció, dret d'elegir
opto|17|||opto, as, are : desitjar; elegir; demanar
optume|30|||optŭmē, adv. : superlatiu de bene - molt bé, perfectament
optumus|11|||optŭmus, a, um : superlatiu de bonus - molt bo, el millor, òptim
opturo|17|||opturo, as, are : obturar, tapar, tancar
opulentia|0|||ŏpŭlentĭa, ae, f. : opulència, riquesa
opulentus|11|||ŏpŭlentus, a, um : opulent, ric
opust|30|||opust, +abl. = opus est : és necessari
opus|7|oper||ŏpus, operis, n. : obra, treball
oraclum|4|||cf. oraculum
oraculum|4|||ōrācŭlum, i, n. : oracle; predicció, profecia
oratio|5|oration||ōrātĭo, onis, f. : paraula; discurs; oració
orator|5|orator||ōrātor, oris, m. : orador; ambaixador
ora|0|||ōra, ae, f. : vora, límit; costa, riba, litoral
orbis|6|orb||orbis, is, m. : disc, plat; cercle; orbe; roda. - terrarum : món
orbitas|5|orbitat||orbĭtas, atis, f. : pèrdua (d'un parent); dol
orbo|17|||orbo, as, are : privar de (+ abl); orbar
orbus|11|||orbus, a, um : privat de, mancat de
orchas|5|orchad||orchăs, adis, f. : `rcade (espècie d'oliva)
orchesta|0|||orchēsta, ae, m. ballarí
orchestopolarius|1|||orchēstŏpŏlārĭus, i, m. : ballarí, funàmbul
orchestra|0|||orchēstra, ae, f. : orquestra
orchita|0|||orchīta, ae, f. : orquites (espècia d'oliva)
orcinianus|11|||orcinianus, a, um : orcinià (tipus de taÑut barat); de l'Orc, dels inferns
orcinus|11|||orcinus, a, um : relatiu o pertanyent a l'Orc; esclau alliberat per testament
ordinarius|11|||ordĭnārĭus, a, um : arranjar; ordinari, regular
ordinatior|15|ordinatior||ordinatior, oris : comparatiu d'ordinatus, a, um : ordenat, regulat
ordinator|5|ordinator||ordĭnātor, oris, m. : ordenador
ordino|17|||ordĭno, as, are : arrenglar, ordenar, arranjar; organitzar
ordior|28||ors|ordĭor, iris, iri, orsus sum : ordir, teixir; començar a, sortir de
ordo|5|ordin||ordo, inis, m. : fila, filera; fila (de soldats); ordre, arranjament ordine, adv. : en ordre, regularment
orgia|4|||orgia, orum, n. : orgies, misteris de Bacus
oriens|14|orient||ŏrĭens, entis : naixent (dit del sol); orient, llevant, est
origo|5|origin||ŏrīgo, ginis, f. : origen, naixement; causa
orior|28||ort|ŏrĭor, iris, iri, ortus sum : sorgir, sortir (el sol); néixer; aixecar-se; començar
oriundus|11|||ŏrĭundus, a, um : oriünt, originari; descendent
ornamentum|4|||ornāmentum, i, n. : 1.  equipament, arreus, vestit, armamento  2. adorn, ornament; insígnia
ornatius|30|||ornatius, adv. : més elegantement
ornatrix|5|ornatric||ornātrix, icis, f. : ajudant de cambra, pentinadora
ornatus (2)|11|||ornatus (2), a, um : provist de (+ abl.); adornat, guarnit; elegant; honorable
ornatus|9|||ornātus, us, m. : guarniment, equipament, adornament; honor, glòria
orno|17|||orno, as, are : equipar, armar; adornar, guarnir, embellir; honorar; disposar, preparar
ornus|1|||ornus, i, f. : freixe
oro|17|||ōro, as, are : pregar, suplicar; parlar
orthius|11|||orthĭus, a, um : agut, alt; -- carmen : cançó en to alt
ortus|9|||ortus, us, m. : sortida (del sol); naixement, origen
os (2)|7|or||os (2), oris, n. : boca, llavis; cara, rostre; entrada
osculatio|5|osculation||oscŭlātĭo, ionis, f. : petó
osculor|24|||oscŭlor, aris, ari : besar, fer un petó; petonejar-se
osculo|17|||oscŭlo, as, are : besar, fer un petó
osculum|4|||oscŭlum, i, n. : petó; boca, llavis
ostendo|19|ostend|ostent|ostendo, is, ere, tendi, tentum : allargar, mostrar, presentar; prometre; declarar
ostentatio|5|ostentation||ostentātĭo, ionis, f. : ostentación, exhibició; jactància
ostentator|5|ostentator||ostentātor, oris, m. : ostentador, fatxenda
ostento|17|||ostento, as, are : mostrar, presentar; exhibir, lluir; prometre; presumir
ostentus|9|||ostentus, us, m. : mostra; ostentació; prova
ostium|4|||ostĭum, ii, n. : porta; obertura, forat
ostreum|4|||ostrĕum, i, n. : ostra
ostrum|4|||ostrum, i, n. : porpra, púrpura
os|7|oss||ŏs, ossis, n. : os; (en plural) esquelet; pinyol
otiosus|11|||ōtĭōsus, a, um : desocupat; ociós, inactiu; tranquil, pacífic
otium|4|||ōtĭum, ii, n. : lleure, oci, descans; tranquil·litat, pau
ouis|6|ou||ouis, is, f. : ovella; llana d'ovella
ouo|17|||ouo, as, are : rebre els honors de l'ovació; triomfar; alegrar-se
ouum|4|||ouum, i, n. : ou
o|30|||ō, interjecció : oh (exclamació)
pabulor|24|||pābŭlor, aris, ari : pasturar, péixer
pabulum|4|||pābŭlum, i, n. : pastura, farratge; aliment, menjar
pacatus|11|||pācātus, a, um : pacificat, sotmès; tranquil, pacífic,asossegat
pace|30|||pace, adv. : + Gén. amb permís de
paciscor|26||pact|păciscor, eris, i, pactus sum : pactar, concloure; posar-se d'acord en, acordar de; acordar, assegurar, prometre
pactio|5|paction||pactĭo, ionis, f. : pacte, conveni,acord
pactum|4|||pactum, i, n. : pacte, conveni, acord
paean|5|paean||paean, peà (himne, gral. de victòria en honor d'Apol·lo  o altre déu)
paedagogus|1|||paedăgōgus, i, m. : pedagog (esclau que acompanyava a l'infant a escola i li feia de preceptor)
paelex|5|paelic||paelex, icis, f. : concubina, amant, rival
paene|30|||paene, adv. : quasi, gairebé, de poc
paenitentia|0|||paenĭtentĭa, ae, f. : recança, penediment, remordiment
paeniteo|18|paenitu||paenĭtĕo, es, ere, ui : desplaure a, desagradar a; recara, saber greu a ,penedir-se ; me paenitet + gen. o prop. inf. penedir-se de...
paenulatus|1|||paenŭlātus, i, m. : cobert amb pènula (mantell amb caputxa)
pagus|1|||pāgus, i, m. : llogaret, aldea;cantó, districte (subdivisió de la ciuitas)
palaestra|0|||pălaestra, ae, f. : palestra, gimnàs; lluita, exercicis de palestra; exercicis de l'escola, escola (esp. de retòrica)
palaestricus|11|||pălaestrĭcus, a, um : propi de la palestra
palam|30|||pălam, adv. : obertament, públicament
pala|0|||pāla, ae, f. : pala; encast (d'un anell);plàtan, bananer
palla|0|||palla, ae, f. : pal·la, mantell (rectangular, llarg, esp. per les dones romanes i actors tràgics)
palleo|18|pallu||pallĕo, es, ere, ui : estar pàl·lid, lívid; ésser pàl·lid, esgrogueir-se, blanquejar
pallidus|11|||pallĭdus, a, um : pàl·lid, lívid, groc
palliolum|4|||pallĭŏlum, i, n : diminutiu de pallium
pallium|4|||pallium, i, n. : mantell (rectangular, d'orígen grec, portat pels homes)
pallor|5|pallor||pallor, oris, m. : pal·lidesa, lividesa; angoixa, temor
palmatus|11|curul||palmātus, a, um  : brodat de palmes, palmiforme
palma|0|||palma, ae, f. : palma de la mà, palmell; rem; dàtil; fulla o branca de palmera
palmula|0|||palmŭla, ae, f. : palma de la mà, maneta ;pam ; pala del rem, rem; dàtil
palor|24|||pālor, aris, ari : errar, vagar; dispersar-se, desbandar-se
palpebra|0|||palpēbra, ae, f. : palpebra, parpella
palpo|17|||palpo, as, are : palpar; acariciar, amoixar
paludamentum|4|||pălūdāmentum, i, n. : mantell militar( rectangular, gral. de porpra, portat esp. pels generals)
paludatus|11|||pălūdātus, a, um : cobert amb el mantell militar
paluster|16|palustr||păluster, tris, tre : pantanós ; palustre, paludós, um : aiguamolls, terrenys pantanosos
palus|5|palud||pălus, udis, f. : aiguamoll, estany, maresme
panarium|4|||pānārĭum, i, n. : panera, cistell
pando|19|pand|pass|pando, is, ere, pandi, passum : estendre, desplegar; descobrir,revelar, mostrar; obrir,esbatanar
pandus|11|||pandus, a, um : corvat, balmat, bombat
pango|19|pepig|pact|pango, is, ere, pepigi, pactum : fixar, clavar; plantar, sembrar; escriure; establir, pactar
panis|6|pan||pānis, is, m. : pa, barra, peça de pa
pannus|1|||pannus, i, m. : bocí de tela, drap, tela
panthera|0|||panthēra, ae, f. : pantera, lleopard
pantomimus|1|||pantŏmīmus, i, m. : pantomim
papauer|7|papauer||papauer, eris, n. : cascall, pintacoques
papilla|0|||păpilla, ae, f. : mugró, mamella
papyrum|4|||papyrum, (-us) i, n. (m.) : papir
parasiticus|11|||părăsītĭcus, a, um : de paràsit
parasitus|1|||părăsītus, i, m. : paràsit
paratus|9|||părātus, us, m. : preparació, preparatiu; aparellament,ornament; magnificència, pompa
parciloquium|4|||parcĭlŏquĭum, i, n. : parquedat de paraules
parcior|15|parcior||parcior, oris : comparatiu de parcus, a, um : parc, estalviador; lleu, moderat, mesurat
parco|19|peperc,pars|pars|parco, is, ere, peperci, parsum : estalviar,escatimar; estar-se de, guardar-se de; + dat. :  respectar a
parcus|11|||parcus, a, um : parc, estalviador; moderat, sobri, mesurat, lleu
pardus|1|||pardus, i, m. : lleopard, pantera
parens|6|parent||pārens, entis, m. : pare o mare; (plural) pares, avantpassats
parento|17|||părento, as, are : retre honors fúnebres, celebrar un sacrifici en honor d'un mort
pareo|18|paru|parit|pārĕo, es, ere, ui, itum : aparèixer, mostrar-se; sotmetre's; obeir, acatar
paries|5|pariet||părĭēs, etis, m. : mur, paret, envà; tanca, bardissa
parilis|14|paril||părĭlis, e : semblant, igual
pario|20|peper|part|părĭo, is, ere, peperi, partum : parir; infantar, engendrar, procrear; procurar, adquirir
pariter|30|||părĭter, adv. : juntament, ensems
parius|11|||parius, a, um : pari, de Paros (ciutat del nord de Mísia, a l'entrada de la Propòntide)
parma|0|||parma, ae, f. : parma, broquer, rodella (escut petit, rodó, portat per la infanteria lleugera i cavalleria)
paro|17|||păro, as, are : preparar; procurar, fornir (paratus, a, um : preparat, llest, parat)
parricida|0|||parrĭcīda, ae, m. : parricida, assassí
parricidium|4|||parrĭcīdĭum, i, n. : parricidi; alta traïció
parsimonia|0|||parsĭmōnĭa, ae, f. : estalvi, economia
pars|6|part||pars, partis, f. : part, proporció; direcció; lloc
partiarius|11|||partĭārĭus, parçoner; qui comparteix, qui prenc una part; compartit
particeps|14|parcipit||partĭceps, ipitis : partícip, parçoner; soci, camarada
partim|30|||partim, adv. : en part, parcialment
partior|28|||partĭor, iris, iri, titus sum : dividir, repartir; compartir
partio|21|parti|partit|partĭo, is, ire, ii ou iui, itum : dividir, repartir; compartir
parturio|21|parturiu||partŭrĭo, is, ite, iui; - : anar de part, parir
partus|9|||partus, us, m. : part, fruit del part
parumper|30|||părumper, adv. : per un instant, momentàniament
parum|30|||părum, adv. : poc
paruolus|11|||paruolus, a, um : molt petit
paruulus|11|||paruulus, a, um : molt petit
paruus|11|||paruus, a, um : petit; breu, poc
par|14|par||pār, paris : igual, semblant - par, paris, m. : parella, espós
pasco|19||past|pasco, is, ere, paui, pastum : pasturar; alimentar
passerculus|1|||passercŭlus, i, m. : pardalet
passer|5|passer||passer, eris, m. : pardal
passim|30|||passim, adv. : pertot arreu; desordenadament, indistintament; a l'atzar
passus|9|||passus, us, m. : pas (1, 479 m.); petjada
pastor|5|pastor||pastor, oris, m. : pastor
pastus|9|||pastus, us, m. : pastura, past
patefacio|20|patefec|patefact|pătĕfăcĭo, is, ere, patefeci, patefactum : obrir, descobrir, revelar, aclarir. - patefieri (passiu) : estar obert
patefio|21||patefact|pătĕfīo, is, fieri : estar obert
patens|14|||pătens, entis : patent, manifest; descobert, obert
pateo|18|patu||păteo, es, ere, patui : estar obert (+ dat., a algú), estendre's (parlant de l'extensió d'un país) ; estar a disposició de (+ dat.). - patet + prop inf : és evident que
patera|0|||pătĕra, ae, f. : pàtera (copa sacrificial)
paterfamilias|30|||păterfămĭlĭas, paterfamilias, pare de família (familias és un genitiu arcaic)
paternus|11|||păternus, a, um :  patern; patri; dels avis
pater|5|patr||păter, tris, m. : pare; patres: generació anterior, patricis; Patres [conscripti] : els senadors
patesco|19|||pătesco, is, ere : obrir-se, estendre's
patibulum|4|||pătĭbŭlum, i, n. patíbul, forca patibulària
patiens|14|patient||pătĭens, entis : + gen., que pateix, que suporta ; pacient
patientia|0|||pătĭentĭa, ae, f. : patiment, paciència; servilisme
patientius|30|||patientius, adv. : pacientment
patinarius|11|||pătĭnārĭus, a, um : a la cassola (strues - : pila de plats,  - piscis : peix en salsa)
patina|0|||pătĭna, ae, f. : cassola
patior|27||pass|pătĭor, eris, i, passus sum : patir, ser víctima de; suportar; tolerar, permetre, resignar-se
patratus|1|||pātrātus, i, m. : pater patratus, cap dels sacerdots fecials
patria|0|||pātrĭa, ae, f. : patria
patricius|11|||pātrĭcĭus, a, um : patrici, noble
patrimonium|4|||pātrĭmōnĭum, i, n. : patrimoni, béns dels pares
patrius|11|||pātrĭus, a, um : patern, del pare, paternal; transmès de pares a fills; patri, nacional
patrocinium|4|||pātrōcĭnĭum, i, n. : patrocini, protecció; defensa
patrona|0|||pātrōna, ae, f. : patrona, protectora
patronus|1|||pātrōnus, i, m. : patró, protector; advocat, defensor
patro|17|||pātro, as, are : acomplir, executar, portar a cap
patruelis|14|patruel||pātrŭēlis, e : de l'oncle, del cosí germà
patruus|1|||pătrŭus, i, m. : oncle
patulus|11|||pătŭlus, a, um : obert, ample
pauci|11|||pauci, ae, a : pl. pocs, alguns
paucus|11|||paucus, ae, a : pl. poc, escàs
pauefacio|20||pauefact|pauefacio, is, ere, feci, factum : espantar
paueo|18|pau||paueo, es, ere, paui : tenir por, estar aterrit; témer
pauesco|19|||pauesco, is, ere : espantar-se, tenir por
pauidus|11|||pauidus, a, um : espantat, aterrit
pauimentum|4|||pauimentum, i, n. : paviment
paulatim|30|||paulātim, adv. : poc a poc
paulisper|30|||paulisper, adv. : un petit moment, breument
paulo|30|||paulo, adv. : poc, un poc
paululum|30|||paulŭlum, inv. : molt poc
paulum|30|||paulum, adv. : poc
pauor|5|pauor|pauor|pauor, oris, m. : por
pauo|5|pauon||pauo, onis, m. : paó
pauperies|10|||paupĕrĭes, ei, f. : pobresa
paupertas|5|paupertat||paupertas, atis, f. : pobresa, indigència
paupertinus|11|||paupertīnus, a, um : pobre, miserable
pauper|15|pauper||pauper, eris : pobre
pausa|0|||pausa, ae, f. : pausa
pauxillatim|30|||pauxillātim, adv. : poc a poc
pauxillum|4|||pauxillum, i, n. : molt poca quantitat
pax|5|pac||pax, pacis, f. : pau
pecco|17|||pecco, as, are : cometre una falta; pecar
pecto|19|pex|pex|pecto, ie, ere, pexi, pexum : pentinar
pectus|7|pector||pectus, oris, n. : pit, cor, pensament
pecuarius|11|||pĕcŭārĭus, a, um : de ramat
peculatus|9|||pĕcūlātus, us, m. : malversació de fons
peculiaris|14|peculiar||pĕcūlĭāris, e : relatiu al peculi, de propietat privada, propi, personal
peculium|4|||pĕcūlĭum, i, n. : peculi, estalvis
pecuniarius|11|||pĕcūnĭārĭus, a, um : pecuniari, relatiu al diner
pecunia|0|||pĕcūnĭa, ae, f. : diner; riquesa, fortuna
pecuniosus|11|||pĕcūnĭōsus, a, um : ric, opulent
pecus (2)|5|pecud||pecus (2), udis, f. : cap de bestiar
pecus|7|pecor||pĕcus, oris, n. : ramat
pedester|16|pedestr||pĕdester, is, e : pedestre, d'infanteria
pedes|5|pedit||pĕdes, itis, m. : vianant; soldat d'infanteria; plebeu
pedica|0|||pĕdĭca, ae, f. : llaç
pedico|17|||pēdīco, as, are : sodomitzar
pedisequa|0|||pĕdĭsĕqua, ae, f. : serventa, esclava de compnyia
pedisequus|1|||pĕdĭsĕquus, i, m. : servent, esclau de companyia, lacai
peditatus|9|||pĕdĭtātus, us, m. : infanteria
pedo|19|peped|pedit|pĕdo, is, ere, pepedi, peditum : fer pets
pegma|7|pegmat||pēgma, atis, n. : màquina de teatre, tramoia
peiero|17|||peiero, as, are : perjurar (per salutem alicuius - = fer un fals jurament pel cap d'algú)
peior|15|peior||peior, oris : pitjor (comparatiu de malus, a, um : dolent)
peius|30|||peius, adv. : (de forma) pitjor
pelagius|11|||pĕlăgĭus, a, um : marítim, marí
pelagus|1|||pĕlăgus, i, n. : mar, pèlag
pellicio|20|pellex|pellect|pellĭcĭo, is, ere, lexi, lectum : seduir afalagadorament, atreure
pellicula|0|||pellĭcŭla, ae, f. : pel·lícula
pellis|6|pell||pellis, is, f. : pell; cuir
pello|19|pepul|puls|pello, is, ere, pepuli, pulsum : impulsar; colpejar; rebutjar
pelta|0|||pelta, ae, f : pelta (petit escut en forma de mitja lluna)
penates|6|penat||penates, ium, m. pl. : els penats (déus protectors de la casa i l'Estat)
pendeo|18|pepend||pendĕo, es, ere, pependi, - : penjar, estar penjat, estar supès
pendo|19|pepend|pens|pendo, is, ere, pependi, pensum : apreciar; pesar
pendulus|11|||pendŭlus, a, um : pendent; inclinat; incert
penest|30|||penest, = penes est
penes|30||penes|pĕnĕs, prep. acus. : en possessió de, en poder de
penetrabilis|14|penetrabil||pĕnĕtrābĭlis, e : penetrable, vulnerable; penetrant
penetrale|8|penetral||pĕnētrāle, is, n. : lloc més recòndit, més profund, més íntim; secret
penetralis|14|penetral||pĕnētrālis, e : recòndit, íntim, secret, retirat; penetrant
penetro|17|||pĕnētro, as, are : penetrar; fer entrar
penitus|30|||pēnītus, adv. : profundament, fins al fons, íntimament
penna|0|||penna, ae, f. : ploma
pensilis|14|pensil||pensĭlis, e : pendent, penjant, suspès
pensio|5|||pensĭo, onis, f. : pagament, paga
penso|17|||penso, as, are : pesar; apreciar; pensar; pagar, compensar, contrapesar
pensum|4|||pensum, i, n. : pes de llana que l'esclava devia filar per dia, feina
pensus|11|||pensus, a, um : que pesa, pesat; valuós
penuria|0|||pēnūrĭa, ae, f. : penúria, escassetat, manca
penus (2)|1|||penus (2), i, m. : provisions de boca, vitualles
penus|9|||pĕnus, us, m. : provisions de boca, vitualles
peplum|4|||pēplum, i, n. : pèplum (vestit de Pal·las Atena)
perago|19|pereg|peract|pĕrăgo, is, ere, egi, actum : travessar; realitzar, acomplir, acabar; recórrer
peragro|17|||pĕrāgro, as, are : recórrer, travessar
perambulo|17|||pĕrambŭlo, as, are : recórrer, travessar
perantiquus|11|||pĕrantīquus, a, um : molt antic
pera|0|||pēra, ae, f. : alforja, morral
percarus|11|||percārus, a, um : molt estimat; molt car, molt costós
percello|19|percul|perculs|percello, is, ere, culi, culsum : derrocar, abatre; ferir
percipio|20|percep|percept|percĭpĭo, is, ere, percepi, perceptum : agafar, recollir; percebre
percitus|11|||percĭtus, a, um : agitat, excitat
percontor|24||percontat|percontor, aris, ari : preguntar, interrogar, indagar, inquirir (aliquem aliquid) (aliquem aliquo)
percoquo|19|percox|percoct|percŏquo, is, ere, coxi, coctum : coure del tot; bullir
percrebresco|19|percrebru||percrebresco, is, ere, ui, - : estendre's, divulgar-se; fer-se freqüent
percunctor|24|||percunctor, aris, ari : = percontor
percupio|20|||percŭpĭo, is, ere : anhelar, desitjar ardentment
percurro|19|perrcurr|percurs|percurro, is, ere, (cu)curri, cursum : córrer a través, recórrer
percussio|5|percussion||percussĭo, onis, f. : percussió, cop; compàs
percussor|5|percussor||percussor, oris, m. : assassí, sicari
percutio|20|percuss|percuss|percŭtĭo, is, ere, cussi, cussum : colpejar, batre; traspassar d'un cop; ferir; encunyar
perdius|11|||perdĭus, a, um : que dura tot el dia
perdomo|17|perdomu|perdomit|perdŏmo, as, are, domui, domitum : sotmetre, subjugar, domar
perdo|19|perdid|perdit|perdo, is, ere, didi, ditum : 1. destruir, arruïnar; malgastar, perdre  2.  perdre perditus, a, um : perdut, desesperat; depravat, excessiu
perduco|19|perdux|perduct|perdūco, is, ere, duxi, ductum : conduir, guiar; continuar
perduellio|5|perduellion||perdŭellĭo, ionis, f. : crim d'alta traïció
perduellis|6|perduell||perdŭellis, is, m. : enemic
peregre|30|||pĕrĕgrē, inv. : a l'estranger, fora de la ciutat
peregrinatio|5|peregrination||pĕrĕgrīnātĭo, ionis, f. : peregrinació, viatge a l'estranger, residència a l'estranger
peregrinitas|5|peregrinitat||pĕrĕgrīnĭtas, atis, f. : estrangeria, condició de l'estranger, gust estranger
peregrinus|11|||pĕrĕgrīnus, a, um, adj. et n. : estranger, no ciutadà
perendie|30|||pĕrendĭē, adv. : demà passat
perennis|14|perenn||pĕrennis, e : que dura tot l'any, perenne, durable
pereo|23|peri,per||pĕrĕo, is, ire, ii, itum : anar-se, desaparèixer; morir
pererro|17|||pĕrerro, as, are : errar, recórrer
perfectus|11|||perfectus, a, um : perfecte; acabat
perfero|19|pertul|perlat|perfĕro, fers, ferre, tuli, latum : portar fins al final, executar (ordres), suportar fins al final, transportar, portar
perficio|20|perfec|perfect|perfĭcĭo, is, ere, feci, fectum : 1.  dur a terme, acabar, acomplir 2.  fer perfectament  3.  acabar de fer
perfidia|0|||perfĭdĭa, ae, f. : perfídia, deslleialtat
perfidus|11|||perfĭdus, a, um : pèrfid
perflo|17|||perflo, as, are : bufar
perfluo|19|||perflŭo, is, ere : fluir; vessar
perforo|17|||perfŏro, as, are : perforar, foradar
perfrico|17|||perfrĭco, as, are : fregar; friccionar, untar
perfringo|19|perfreg|perfract|perfringo, is, ere, fregi, fractum : trencar, destrossar; obrir-se pas a la força
perfruor|26||perfruct|perfrŭor, eris, i, fructus sum : fruir completament, gaudir
perfuga|0|||perfŭga, ae, m. : desertor, trànsfuga; refugiat
perfugio|20|perfug||perfŭgĭo, is, ere, fugi, - : refugiar-se a; desertar
perfugium|4|||perfŭgĭum, i, n. : refugi, asil
perfundo|19|perfud|perfus|perfundo, is, ere, fudi, fusum : vessar sobre; mullar, ruixar, amarar, inundar
perfungor|26||perfunct|perfungor, eris, i, functus sum : exercir, desonvolupar complidament ; perf. : haver acabat
pergo|19|perrex|perrect|pergo, is, ere, perrexi, perrectum : perseguir fins al final, portar a terme; continuar
pergraecor|24|||pergraecor, aris, ari : viure com grecs, portar una vida llibertina
pergratus|11|||pergrātus, a, um : molt grat
pergula|0|||pergŭla, ae, f. : pèrgola
perhaurio|21|perhaus|perhaust|pĕrhaurĭo, is, ure, hausi, haustum : exhaurir, esgotar
perhibeo|18|perhibu|perhibit|pĕrhĭbĕo, es, ere, ui, itum : presentar, proporcionar;  contar; nomenar, citar
periclitabundus|11|||pĕrīclĭtābundus, a, um : experimentador ; - sui : qui prova les seves forces
periclitor|24|||pĕrīclĭtor, aris, ari : experimentar, posar a prova; posar en lloc; córrer un risc
periclum|4|||pĕrīclum, i, n. : = periculum
periculosus|11|||pĕrīcŭlōsus, a, um : perillós, arriscat
periculum|4|||pĕrīcŭlum, i, n. : 1.  prova, assaig  2.  perill, risc
perimo|19|perem|perempt|pĕrĭmo, is, ere, emi, emptum : destruir; matar; fer fracassar
perinde|29|||pĕrinde, adv. : igualment, de la mateixa manera
periniquus|11|||pĕrĭnīquus, a, um : molt injust
perinsignis|14|perinsign||pĕrinsignis, e : molt notable, molt insigne
periodicus|11|||pĕrĭŏdĭcus, a, um : periòdic
periscelis|5|periscelid||pĕriscĕlis, idis, f. : turmellera
peritia|0|||pĕrītĭa, ae, f. : coneixement, experiència; perícia, habilitat, talent
periturus|11|||periturus, a, um : ppi de futur de pereo, is, perire : morir
peritus|11|||pĕrītus, a, um : expert, coneixedor, pèrit
periurior|15|periurior||periurior, oris : comparatiu de periurius, a, um : perjur
periurius|11|||periurius, a, um : perjur, mentider
periuro|17|||periuro, ou peiero, as, are : perjurar, trair
periurus|11|||periurus, a, um : perjur, mentider
peri|30|||peri, prép. : mot grec : al voltant de
perlego|19|perleg|perlect|perlĕgo, is, ere, legi, lectum : recórrer amb la vista; llegir del tot
perleuis|14|perleu||perleuis, e : molt lleuger
perlicio|20|||perlĭcĭo, is, ere, lexi, lectum : = pellicio : seduir, atreure
perlinio|21|||perlĭnĭo, is, ire : recobrir
perlucidus|11|||perlucidus, a, um : transparent, lúcid
perluo|19|perlu|perlut|perlŭo, is, ere, lui, lutum : rentar, esbandir. Veu Passiva : rentar-se, banyar-se
permadefacio|20|permadefec||permădĕfăcĭo, is, ere, feci, factum : inundar
permagnus|11|||permagnus, a, um : immens, molt gran
permaneo|18|permans|permans|permănĕo, es, ere, mansi, mansum : romandre, restar; persistir
permano|17|||permāno, as, are : lliscar a través de, rajar, insinuar, estendre's, difondre's, 
permeo|17|||permĕo, as, are : arribar fins al final, penetrar en;  travessar
permetior|28||permens|permētĭor, iris, iri, permensus sum : mesurar del tot; travessar, recórrer (permensus, a, um : mesurat,  travessat, recorregut)
permisceo|18|permiscu|permixt|permisceo, es, ere, miscui, mixtum : barrejar, mesclar; confondre, trastornar
permissus|9|||permissus, us, m. : permís, llicència
permitto|19|permis|permiss|permitto, is, ere, misi, missum : deixar passar, fer arribar; soltar; abandonar, confiar; permetre
permodestus|11|||permŏdestus, a, um : molt moderat, molt reservat, molt modest
permoueo|18|permou|permot|permoueo, es, ere, moui, motum : agitar; commoure, impressionar; induir, moure; excitar
permulceo|18|permuls|permuls|permulcĕo, es, ere, si, sum : acariciar; afalagar; calmar
permultus|11|||permultus, a, um : souvent au pluriel : molt nombrós, multíssim
permunio|21|permuniu|permunit|permūnĭo, is, ire, iui, itum : acabar de fortificar, fortificar sòlidament
permutatio|5|permutation||permūtātĭo, onis, f. : revolució, canvi radical; bescanvi, permuta
permuto|17|||permūto, as, are : canviar radicalment; bescanviar, rescatar
pernicies|10|||pernĭcĭes, iei, f. : ruina, destrucció
perniciosus|11|||pernĭcĭōsus, a, um : perniciós, funest
pernicitas|5|pernicitat||pernīcĭtas, atis, f. : rapidesa, agilitat, lleugeresa
pernix|14|pernic||pernix, icis : ràpid, àgil, lleuger; incansable
pernocto|17|||pernocto, as, are : pernoctar, passar la nit
pernotesco|19|pernotu||pernōtesco, is, ere, tui, - : esdevenir notori, esdevenir públic
pernox|14|pernoct||pernox, octis : que dura tota la nit
pernumero|17|||pernŭmĕro, as, are : contar del tot
peropportunus|11|||pĕropportūnus, a, um : molt oportú
peroro|17|||pĕrōro, as, are : perorar, exposar del tot, concloure (un discurs) in + acus. = parlar contra
perpauci|11|||perpauci, orum : molt poc, molt poc nombrós
perpaucus|11|||perpaucus, orum : molt poc, molt poc nombrós
perpauxillum|4|||perpauxillum, i, n. : quantitat molt petita
perpello|19|perpul|perpuls|perpello, is, ere, puli, pulsum: commoure, impressionar;  decidir, determinar
perpendo|19|perpend|perpens|perpendo, is, ere, pendi, pensum : sospesar; apreciar
perperam|30|||perpĕram, adv. : malament, falsament; descuidadament, erròniament
perpetior|27||perpess|perpĕtĭor, eris, i, perpessus sum : patir fins al final, suportar pacientment; exposar-se a
perpetro|17|||perpĕtro, as, are : perpetrar, consumar, portar a terme
perpetuitas|5|perpetuitat||perpĕtŭĭtas, atis, f. : continuïtat, perpetuïtat
perpetuo|30|||perpĕtŭō, adv. : continuament, des de sempre
perpetuus|11|||perpĕtŭus, a, um : perpetu, continu, permanent, ininterromput; sencer; constant
perpudesco|19|||perpŭdesco, is, ere : sentir molta vergonya
perquam|30|||perquam, adv. : moltíssim, en extrem
perquiro|19|perquisiu|perquisit|perquīro, sivi, situm, ere : buscar diligentment, inquirir; informar-se detalladament, indagar
perrumpo|19|perrup|perrupt|perrumpo, is, ere, rupi, ruptum : destrossar; obrir-se pas a la força; superar
persalsus|11|||persalsus, a, um : molt picant, molt agut, molt graciós
perscribo|19|perscrips|perscript|perscrībo, is, ere, scripsi, scriptum : escriure detalladament; fer constar per escrit, aixecar acta
persedeo|18|persed||persĕdĕo, es, ere, sedi, sessum : romandre assegut
persequor|26||persecut|persĕquor, eris, i, persecutus sum : perseguir, seguir; [fig.] pretendre; ser seguidor de; exigir en justícia; exposar
perseueranter|30|||perseueranter, adv. : perseverantment, amb constància
perseuero|17|||perseuero, as, are : perseverar, persistir; continuar
persoluo|19|persolu|persolut|persoluo, is, ere, solui, solutum : pagar totalment, saldar un compte; satisfer, acomplir; resoldre un problema
persona|0|||persōna, ae, f. : màscara; personatge; paper; rol; caràcter, personalitat
persono|17|||persŏno, as, are : ressonar pertot arreu; fer soroll; tocar; fer sonar, proclamar en veu alta
perspicio|20|perspex||perspĭcĭo, is, ere, spexi, spectum : mirar a través, mirar atentament; examinar, observar 
perspicuus|11|||perspĭcŭus, a, um : transparent, diàfan; clar, evident
persto|17|||persto, as, are, steti, statum : quedar-se immobil, romandre ferm al seu lloc; persistir, obstinar-se
perstrepo|19|perstrepu||perstrĕpo, is, ere, pui, - : provocar un estrèpit
perstringo|19|perstrinx|perstrict|perstringo, is, ere, strinxi, strictum : crispar, esglaiar; irritar lleugerament
persuadeo|18|persuas|persuas|persuādĕo, es, ere, asi, asum : persuadir; convèncer
persuasio|5|persuasion||persuāsĭo, ionis, f. : persuasió, convicció, creença
persulto|17|||persulto, as, are : saltar, bondir;  trepitjar amb insolència
pertaesus|11|||pertaesus, a, um : fart, fastiguejat ( me pertaesum est : em vaig fartar de + gen.)
pertenuis|14|||pertĕnŭis, e : molt tènue, molt dèbil, molt lleuger
perterritus|11|||perterrĭtus, a, um : espantat, horroritzat
pertimescendus|11|||pertimescendus, a, um : temible, horrible
pertimesco|19|pertimu||pertĭmesco, is, ere, mui, - : tenir molta por; estar espantat
pertinacia|0|||pertĭnācĭa, ae, f. : pertinàcia, obstinació
pertinaciter|30|||pertĭnācĭter, adv. : obstinadament
pertinax|14|pertinac||pertĭnax, acis : que reté fort; pertinaç, obstinat
pertinenter|30|||pertĭnenter, adv. : pertinentment
pertineo|18|pertinu||pertĭnĕo, is, ere, tinui : estendre's fins a (ad + acus.);  pertànyer a, concernir; referir-se
pertractatio|5|pertractation||pertractātĭo, ionis, f. : maneig, administració
pertracto|17|||pertracto, as, are : tocar, manejar, grapejar
pertraho|19|||pertrăho, is, ere, traxi, tractum : portar a la força, arrossegar
pertrunco|17|||pertrunco, as, are : trinxar
perturbatio|5|perturbation||perturbātĭo, onis, f. : perturbació, confusió, trastorn, desordre; emoció
perturbo|17|||perturbo, as, are : perturbar, alterar, confondre, desordenar; trastornar, agitar
peruado|19|peruas|peruas|peruado, is, ere, uasi, uasum : travessar, envair, penetrar
peruagor|24|||peruagor, aris, ari : errar; estendre's, propagar-se [una notícia];  envair [l'esperit]
peruasto|17|||peruasto, as, are : assolar, devastar
perueho|19|peruex|peruect|perueho, is, ere, uexi, uectum : transportar, conduir; PAS. Anar a cavall, en cotxe
peruello|19|peruell||peruello, is, ere, peruelli : estirar; turmentar, fer patir; excitar
peruenio|21|peruen|peruent|peruenio, is, ire, ueni, uentum : arribar; correspondre
peruerse|30|||peruerse, adv. : erròniament, perversament
peruersitas|5|peruersitat||peruersitas, atis, f. : extravagància, absurd; trastorn; perversitat, corrupció; depravació
peruicacia|0|||peruicacia, ae, f. : tossuderia, obstinació; constància, fermesa, acarnissament
peruicax|15|peruicac||peruicax, acis : tossut, obstinat; tenaç, ferm, constant; resistent
peruigilo|17|||peruigilo, as, are : vetllar [tota la nit]
peruigil|14|peruigil||peruigil, is : que vetlla tota la nit
peruinco|19|peruic|peruict|peruinco, is, ere, uici, uictum : vèncer del tot, triomfar, dominar
peruius|11|||peruius, a, um : accessible, travessable
perula|0|||pērŭla, ae, f. : cartera
peruolo|17|||peruolo, as, are :  1. volar a través, recórrer volant  2. voler, desitjar
peruorse|30|||peruorse, adv. : = peruerse: erròniament
peruro|19|peruss|perust|pĕrūro, is, ere, ussi, ustum : cremar del tot, consumir; abrasar, inflamar
peruulgo|17|||peruulgo, as, are : difondre per tot arreu, divulgar
per|30|||per, prép. : + Acc. : a través de, per
pessimus|11|||pessĭmus, a, um : pèssim, el pitjor
pessulus|1|||pessŭlus, i, m. : forrellat
pessum|30|||pessum, adv. : al fons avall, al ruïna, a la destrucció (pessum dare : arruïnar)
pestifer|12|pestifer||pestĭfer, era, erum : maleït; pestífer
pestilens|14|pestilent||pestĭlens, entis : pestilent, pestífer, malsà, funest, perniciós
pestis|6|pest||pestis, is, f. : pesta, epidèmia; flagel
pes|5|ped||pēs, pedis, m. : peu
petitio|5|petition||pĕtītĭo, ionis, f. : atac; candidatura, campanya electoral; demanda
petitor|5|petitor||pĕtītor, oris, m : sol·licitant; candidat ; demandant
petorritum|4|||pĕtorrĭtum, i, n. : carro en supensió (d'origen gal)
peto|19|peti,petiu|petit|pĕto, is, ere, iui, itum : intentar arribar; atacar; cercar; sol·licitar, demanar
petulans|15|petulant||pĕtŭlans, antis : petulant, descarat
petulantia|0|||pĕtŭlantĭa, ae, f. : petulància, insolència, desvergonyiment
pexatus|11|||pexātus, a, um : vestit amb roba nova
phaleratus|11|||phălĕrātus, a, um : adornat amb faleres
phalera|0|||phalera, ae, f. : pluralia tantum : phalerae, arum : faleres (plaques metàl·liques ornamentals per a cavalls)
phiala|0|||phĭăla, ae, f. : copa
philosophia|0|||phĭlŏsŏphĭa, ae, f. : filosofia
philosophus|1|||phĭlŏsŏphus, i, m. : filòsof
philyra|0|||phĭlyra, ae, f. : escorça de tell
phoca|0|||phōcă, ae, f. : foca
physicus|1|||physĭcus, i, m. : físic, naturalista
piaculum|4|||pĭācŭlum, i, n. : sacrifici expiatori, sacrilegi, crim
piamentum|4|||pĭāmentum, i, n. : expiació
pictor|5|pictor||pictor, oris, m. : pintor
pictura|0|||pictūra, ae, f. : pintura
pietas|5|pietat||pĭĕtas, atis, f. : respecte, patriotisme, pietat
pigeo|18|pigu|pigit|pĭgĕo, es, ere : afligir, causar dolor
piger|13|||pĭger, gra, grum : mandrós, indolent; desocupat
piget|18|||pĭget, impers. : (amb acusatiu de persona i genitiu de cosa) estar afligit, descontent, penedit
pignus|7|pignor||pignus, oris, n. : garantia, promesa
pigritia|0|||pīgrĭtĭa, ae, f. : mandra
pila|0|||pĭla, ae, f. : bola, pilota
pileatus|11|||pileatus, a, um : cobert amb barret d'esclau
pilentum|4|||pīlentum, i, n. : carro, cotxe per a dames
pileus|1|||pīlĕus, i, m. : barret d'esclau
pilicrepus|1|||pĭlīcrĕpus, i, m. : jugador de pilota
pilleus|1|||pillĕus, i, m. : barret d'esclau
pilus|1|||pīlus, i, m. : pèl
pineus|11|||pīnĕus, a, um : de pi
pingo|19|pinx|pict|pingo, is, ere, pinxi, pictum : pintar
pinguis|14|pingu||pinguis, e : gras
pinnatus|11|||pinnātus, a, um : alat, emplomallat
pinna|0|||pinna, ae, f. : ala, ploma
pinnula|0|||pinnŭla, ae, f : ploma petita, aleta
pinso|19|pinsu|pins|pinso, is, ere, sui, pinsum : colpejar
pinus|1|||pīnus, i, f. : pi
pio|17|||pĭo, as, are : oferir sacrificis expiatoris, venjar
piper|7|piper||pĭper, eris, n. : pebre
pipio|17|||pīpĭo, as, are : grinyolar
pirata|0|||pīrāta, ae, m. : pirata
piscarius|11|||piscārĭus, a, um : de peix
piscator|5|piscator||piscātor, oris, m. : pescador
piscicapus|1|||piscĭcăpus, i, m. : pescador
piscina|0|||piscīna, ae, f. : viver, piscina
piscis|6|pisc||piscis, is, m. : peix
piscor|24|||piscor, aris, ari : pescar
piscosus|11|||piscōsus, a, um : abundant de peixos, semblant a un peix
pistor|5|pistor||pistor, oris, m. : moliner, forner
pistrinum|4|||pistrīnum, i, n. : molí, forn (tradere in - : condemnar al molí)
pituita|0|||pītŭīta, ae, f. : pituïta, flegma
pius|11|||pĭus, a, um : virtuós, pietós, just
placamentum|4|||plācāmentum, i, n. : mitjà d'apaivagar
placeo|18|placu|placit|plăcĕo, es, ere, cui, citum : agradar, delectar; semblar bé
placet|18|||placet, impers. : decidir, resoldre
placide|30|||plăcĭdē, inv. : plàcidament, tranquilament
placidissimus|11|||placidissimus, a, um : molt plàcid
placidus|11|||plăcĭdus, a, um : plàcid, tranquil
placito|17|||plăcĭto, as, are : agradar molt
placo|17|||plāco, as, are : apaivagar, calmar (aliquem alicui fer propici algú respecte a algú)
plaga|0|||plăga, ae, f. : cop, ferida; plaga
plagiarius|1|||plăgĭārĭus, i, m. : lladre o traficant d'esclaus
plagigerulus|11|||plāgĭgĕrŭlus, a, um : nascut per rebre cops
plagipatida|0|||plāgĭpătĭda, ae, m. : boc expiatori
plagium|4|||plăgĭum, i, n. : traficant d'esclaus
plago|17|||plāgo, as, are : colpejar
plagula|0|||plăgŭla, ae, f. : coberta, cortinatge
planarius|11|||plānārĭus,  de la plana, d'una sola planta
planctus|9|||planctus, us, m. : acció de colpejar-se en senyal de dolor, cop, manifestació de dolor
plane|30|||plānē, adv. : en realitat, completament, clarament
plangor|5|plangor||plangor, oris, m. : lamentació, gemec, plany
plango|19|planx|planct|plango, is, ere, planxi, planctum : colpejar; lamentar-se
planitia|0|||plānĭtĭa,  supefície, plana
planities|10|||plānĭtĭes, ei, f. : plana
planta|0|||planta, ae, f. : planta; planta (del peu)
planto|17|||planto, as, are : plantar
planus|11|||plănus, a, um : pla; fàcil, clar
plapebra|0|||plapebra, ae, f. : parpella
plasma|7|plasmat||plasma, atis, n. : ficció
plastes|6|plast||plastes, is, m. : pintor (mot grec)
platea|0|||plătĕa, ae, f. : plaça pública
plaudo|19|plaus|plaus|plaudo, is, ere, si, sum : colpejar, aplaudir
plaustrum|4|||plaustrum, i, n. : carro
plausus|9|||plausus, us, m. : batiment d'ales o peus; aplaudiment
plebecula|0|||plēbēcŭla, ae, f. : populatxo
plebeius|11|||plēbēĭus, a, um : plebeu, vulgar
plebes|10|||plēbēs, ei, f. : plebs
plebs|5|pleb||plebs, plebis, f. : plebs
plectilis|14|plectil||plectĭlis, e : trenat
plecto|19|||plēcto, is, ere : castigar
plenus|11|||plēnus, a, um : ple; complet; abundant
plerique|29|||plērīque, aeque, aque : la major part de, molts
plerumque|30|||plērumquē, adv. : la major part del temps, sovint
plicatrix|5|plicatric||plĭcātrix, icis, f. : que dobla la roba
ploratus|9|||plōrātus, us, m. : crit de dolor
ploro|17|||plōro, as, are : plorar, cridar
plostrum|4|||plostrum, i, n. : v. plaustrum
pluma|0|||plūma, ae, f. : ploma
plumbeus|11|||plumbĕus, a, um : plumbi, de plom
plumbum|4|||plumbum, i, n. : plom
plumula|0|||plūmŭla, ae, f : ploma petita, pelussa
pluo|19|plu||plŭo, is, ere, plui, - : impers. : plou  pers. : caure com pluja
plures|14|plur||plūres, plura : pl. més, més nombrós
plurifariam|30|||plūrĭfārĭam, adv. : en diferents llocs
plurimum|30|||plūrĭmum, adv. :  moltíssim, sovint
plurimus|11|||plūrĭmus, a, um : sovint en pl., el més nombrós, gran, freqüent
pluris|14|||pluris, plura : pl. més, més nombrós
plus (2)|30|||plus (2), adv. : més
plusculum|30|||pluscŭlum, adv. : una mica més
plusculus|11|||pluscŭlus, a, um : una mica més
plus|7|plur||plūs, pluris, n. : més
pluuia|0|||pluuia, ae, f. : pluja
pluuius|11|||pluuius, a, um : plujós
poculum|4|||pōcŭlum, i, n. : copa
podex|5|podic|podic|pōdex, icis, m. : anus
poena|0|||poena, ae, f. : càstig (dare poenas : patir un càstig)
poeniceus|11|||poeniceus, a, um : de color vermell, porpra
poenio|21|poeniu|poenit|poenĭo, is, ire i(u)i, itum : castigar; venjar
poeta|0|||pŏēta, ae, m. : poeta
polio|21|poliu|polit|pŏlĭo, is, ire, iui, itum : polir, adornar
politura|0|||pŏlītūra, ae, f. : polit
politus|11|||pŏlītus, a, um : polit, suau, brillant
polleo|18|||pollĕo, es, ere : tenir poder, ser eficaç
pollex|5|pollic||pollex, icis, m. : polze
polliceor|25||pollicit|pollĭcĕor, eris, eri, pollicitus sum : prometre
pollicitor|24|||pollĭcĭtor, aris, ari : prometre constantment
pollucibiliter|30|||pollūcĭbĭlĭter, adv. : esplendidement
polluctura|0|||polluctūra, ae : menjar esplèndid, ofrena
polluo|19|pollu|pollut|pollŭo, is, ere, pollui, pollutum : tacar, embrutar; profanar
polus|1|||pŏlus, i, m. : pol, cel
polypus|1|||pōlypŭs, i, m. : pòlip, fig. home rapaç
pol|30|||pol, interj. : per Pol·lux!
pomarius|11|||pōmārĭus, a, um : del verger
pomerium|4|||pōmērĭum, i, n. : pomeri, pomèrium (espai consagrat fora dels murs de Roma, on no estava permès ni edificar ni cultivar)
pomifer|12|||pōmĭfer, era, erum : que produeix fruita, portador de fruita
pompa|0|||pompa, ae, f. : processó, seguici
pomum|4|||pōmum, i, n. : fruita
ponderosus|11|||pondĕrōsus, a, um : pesat
pondo|30|||pondo, inv. : de pes (distingeix les unitats monetària i de pes)
pondus|7|ponder||pondus, eris, n. : pes
pone|30|||pōne, prép. : + Acus : darrere de
pono|19|posu|posit|pōno, is, ere, posui, situm : posar, col·locar; deposar; dedicar; establir; exposar
pons|6|pont||pons, pontis, m. : pont
pontifex|5|pontific||pontĭfex, icis, m. : pontífex
pontificatus|9|||pontĭfĭcātus, us, m. : pontificat
pontus|1|||pontus, i, m. : alta mar, mar
popina|0|||pŏpīna, ae, f. : taverna
poples|5|poplit||poplĕs, poplitis, f. : mànec; genoll
poplo|30|||poplo, = populo
popularis|14|popular||popŭlāris, e : popular, indígena, compatriota ; populares, ium : partit dels populars
populatio|5|population||pŏpŭlātĭo, onis, f. : saqueig, devastació, estralls
populator|5|populator||pŏpŭlātor, oris, m. : devastador, saquejador
populor|24|||pŏpŭlor, aris, atus sum : devastar
populosus|11|||pŏpŭlōsus, a, um : nombrós
populus|1|||pōpŭlus, i, m. : poble
porcus|1|||porcus, i, m. : porc
porrigo|19|porrex|porrect|porrīgo, is, ere, rexi, rectum : estendre; estirar; presentar
porro|30|||porro, adv : endavant, més lluny; més tard; a més
porrum|4|||porrum, i, m. : porro
porta|0|||porta, ae, f. : porta (d'una ciutat)
portendo|19|portend|portent|portendo, is, ere, tendi, tentum : predir, pronosticar
porticus|9|||portĭcus, us, f. : pòrtic
portio|5|portion||portĭo, onis, f. : part, proporció
portitor|5|portitor||portĭtor, oris, m. : duaner
portorium|4|||portōrĭum, i, n. : peatge
porto|17|||porto, as, are : portar, transportar
portus|9|||portus, us, m. : port
posco|19|poposc||posco, is, ere, poposci : reclamar, demanar
possessio|5|possession||possessĭo, onis, f. : possessió
possessorius|11|||possessōrĭus, a, um : de la possessió
possessor|5|possessor||possessor, oris, m. : propietari, posseïdor
possideo|18|possed|possess|possĭdĕo, es, ere, sedi, sessum : posseir
possum|22|potu||possum, potes, posse, potui : poder
posteaquam|30|||postĕāquam, inv. : després que
postea|30|||postea, adv. : de seguida, després
posterior|29|posterior||postĕrĭor, oris : posterior
posteritas|5|posteritat||postĕrĭtas, atis, f. : posteritat, avenir
posterius|30|||postĕrĭus, adv. : més tard
posterus|11|||postĕrus, a, um : següent ; in posterum : en el futur
postfero|19|||postfĕro, fers, ferre : col·locar després, posposar
posthabeo|18|posthabu|posthabit|posthăbĕo, es, ere, ui, itum : posposar, estimar menys
posthac|30|||posthac, inv. : en endavant, a partir d'ara
postilla|30|||postillā, adv. : = postea
postis|6|post||postis, is, m. : brancal
postliminium|4|||postlīmĭnĭum, i, n. : retorn a la pàtria, dret de repatriació
postmodo|30|||postmŏdo, adv. : després, a partir d'ara
postmodum|30|||postmŏdum, adv. : després, a partir d'ara, en endavant
postmoerium|4|||postmoerium, i, n. : = pomerium
postpono|19|postposu|postposit|postpōno, is, ere, posui, positum : posposar, fer menys cas
postquam|30|||postquam, conj. : després que
postremo|30|||postrēmo, adv. : finalment
postremus|11|||postrēmus, a, um : últim
postridie|30|||postrīdĭē, adv. : l'endemà
postulaticius|11|||postŭlātīcĭus, a, um : reclamat (pel poble)
postulatio|5|postulation||postŭlātĭo, ionis, f. : petició, reclamació
postulo|17||postulat|postŭlo, as, are : demanar, reclamar
post|30|||post, adv. : enrrere, darrere;  després;  prep. d'acus.: després de
potatio|5|potation||pōtātĭo, ionis, f. : beguda; orgia, bacanal
potens (2)|6|potent||potens (2), entis, m. : potent, poderós; capaç
potens|14|potent||pŏtens, entis : potent, poderós; capaç
potentia (2)|11||potenti|potentia (2), ae, f. : força, poder; eficàcia; autoritat, influència
potentia|0|||pŏtentĭa, ae, f. : força, poder; eficàcia; autoritat, influència
poterium|4|||pŏtērĭum, i, n. : copa
potesse|30|||pŏtesse, = posse (inf. poder)
potestas|5|potestat||pŏtestas, atis, f. : poder, potestat;  força; autoritat; facultat, possibilitat
potestis|30|||potestis, 2a persona plural de l'indicatiu present de possum : poder
pote|30|pote||pŏte, pote, inv. : possible, capaç
potiono|17|||pōtĭōno, as, are : administrar una poció
potior (2)|15|potior||potior (2), oris : millor, preferible; de més valor, superior
potior|28||potit|pŏtĭor, iris, iri, potitus sum : emparar-se, apoderar-se
potio|5|potion||pŏtĭo, ionis, f. : beguda, poció; verí
potissimus|11|||pŏtissĭmus, a, um : principal, el més important, essencial
potis|30|||pŏtis, pote, inv. : possible
potius|30|||pŏtĭus, inv. : més aviat
poto|17|||pōto, as, are : beure
potus|9|||pōtus, us, m. : beguda
praeacutus|11|||praeăcūtus, a, um : punxegut
praebeo|18|praebu|praebit|praebĕo, es, ere, bui, bitum : proveir, proporcionar, oferir
praecalidus|11|||praecălĭdus, a, um : molt calent, bullent
praecaueo|18|praecau|praecaut|praecaueo, es, ere, caui, cautum : prevenir, preveure
praecedo|19|praecess|praecess|praecēdo, is, ere, cessi, cessum : precedir, anar davant; avantatjar
praecellens|14|praecellent||praecellens, entis : eminent, excel·lent; distingit
praecelleo|18|||praecellĕo, es, ere : ser superior, sobresortir
praecelsus|11|||praecelsus, a, um : molt elevat, excels
praeceps|15|praecipit||praeceps, cipitis : amb el cap per davant; precipitat; inclinat a
praeceptum|4|||praeceptum, i, n. : precepte, regla, norma; recomanació
praecido|19|||praecīdo, is, ere, cidi, cisum : tallar arran
praecinctus|11|||praecinctus, a, um : vestit, envoltat, cobert
praecingo|19|praecinx|praecinct|praecingo, is, ere, cinxi, cinctum : cenyir, envoltar
praecino|19|praececin||praecĭno, is, ere, cecini, - : ressonar davant; predir
praecipio|20|praecep|praecept|praecĭpĭo, is, ere, cepi, ceptum : anticipar, prevenir; recomanar; ensenyar
praecipitium|4|||praecĭpĭtĭum, i, n. : precipici
praecipito|17|||praecĭpĭto, as, are : precipitar, arruinar; precipitar-se
praecipue|30|||praecĭpŭē, adv. : especialment
praecipuus|11|||praecĭpŭus, a, um : particular, propi; exclusiu, preferent, superior
praeclare|30|||praeclārē, adv. : clarament; perfectament
praeclarus|11|||praeclārus, a, um : brillant, lluminós; egregi, excel·lent, famós
praecludo|19|praeclus|praeclus|praeclūdo, si, sum, ere : tancar, obstruir
praeconium|4|||praecōnĭum, i, n. : ofici de pregoner; pregó, anunci, crida
praecordia|4|||praecordĭa, orum, n. : intestins, cor, sentiments
praecordium|4|||praecordium, orum, n. : intestins, cor, sentiments
praeco|5|praecon||praeco, onis, m. : herald, pregoner
praecurro|19|praecurr,praecucurr|praecurs|praecurro, is, ere, praecurri o praecucurri, praecursum : córrer davant, avançar-se, anticipar
praedatitius|11|||praedatitius, a, um : del botí
praeda|0|||praeda, ae, f. : botí, despulles, presa; pillatge
praedicatio|5|praedication||praedĭcātĭo, ionis, f. : pregó; apologia
praedico (2)|17|||praedico (2), as, are : pregonar, publicar, proclmar
praedico|19|praedix|praedict|praedīco, is, ere, dixi, dictum : dir abans; predir; determinar
praeditus|11|||praedĭtus, a, um : dotat, posseidor, provist
praedium|4|||praedĭum, ii, n. : predi, propietat, domini
praedor|24|||praedor, aris, ari : saquejar, entregar-se al pillatge
praedo|5|praedon||praedo, onis, m. : lladre, pirata, bandit
praedulcis|14|praedulc||praedulcis, molt dolç
praeduro|17|||praedūro, as, are : endurir
praedurus|11|||praedūrus, a, um : molt dur
praeeo|23|||praeĕo, is, ire, ii, itum : anar davant, precedir; anticipar-se; dictar
praefatio|5|praefation||praefātĭo, ionis, f. : acció de parlar primer; allò que es diu primer, pròleg, prefaci
praefectura|0|||praefectūra, ae, f. : administració, govern; prefectura; territori d'una prefectura
praefectus|1|||praefectus, i, m. : prefecte, governador, administrador
praefecundus|11|||praefēcundus, a, um : molt fecund
praefero|19|praetul|praelat|praefĕro, fers, ferre, tuli, latum : portar davant; preferir; presentar; avançar
praeferuidus|11|||praeferuidus, a, um : bullent, molt ardent; molt violent
praeficio|20|praefec|praefect|praefĭcĭo, is, ere, feci, fectum : posar al davant, nomenar
praefigo|19|praefix|praefix|praefīgo, is, ere, fixi, fixum : clavar; lligar, fixar
praefinio|21|praefiniu,praefini,praefin||praefīnĭo, is, ire, ivi (ii), itum : fixar amb antelació, determinar
praefluo|19|||praeflŭo, is, ere : córrer, fluir; regar
praefor|24|||praefor, aris, ari, atus sum : dir primer, pronunciar; dir com a prefaci
praefringo|19|praefreg|praefract|praefringo, is, ere, fregi, fractum : trencar
praefulgeo|18|||praefulgĕo, es, ere, fulsi : brillar, resplendir
praegnans|14|praegnant||praegnans, antis : embarassada
praegnas|14|praegnat||praegnas, atis : qui està a prop de produir
praegnatio|5|praegnation||praegnātĭo, ionis, f. : embaràs, gestació
praegracilis|14|praegracil||praegrăcĭlis, e : molt feble, molt delicat
praegrandis|14|praegrand||praegrandis, e : enorme
praegrauidus|11|||praegrauidus, a, um : molt pesat
praegrauis|14|praegrau||praegrauis, e : molt pesat; molt carregat; molt molest
praegrauo|17|||praegrauo, as, are : sobrecarregar; molestar
praegredior|27||praegress|praegrĕdĭor, eris, i, gressus sum : precedir; anar davant; aventatjar
praegressio|5|praegression||praegressĭo, ionis : acció de precedir
praegressus|9|||praegressus, us, m. : acció de precedir
praegustator|5|praegustator||praegustātor, oris, m. : tastador (esclau que tasta els plats)
praegusto|17|||praegusto, as, are : tastar primer
praehibeo|18|praehibu|praehibit|praehĭbĕo, es, ere : proporcionar, oferir
praeiacto|17|||praeiacto, as, are : dir amb arrogància
praelego|19|praeleg|praelect|praelĕgo, is, ere legi, lectum : costejar, flanquejar; explicar, comentar
praelongus|11|||praelongus, a, um : molt llarg
praeluceo|18|praelux||praelūceo, es, ere, luxi : lluir davant; resplendir; brillar més
praelum|4|||praelum, (prael-) i, n. : v. prelum: premsa
praematurus|11|||praemātūrus, a, um : prematur, precoç
praemineo|18|||praemĭnĕo, es, ere : v. promineo: elevar-se, ser prominent
praeministro|17|||praemĭnistro, as, are : (amb datiu) ser servent de
praeminor|24|||praemĭnor, aris, ari : amenaçar
praemitto|19|praemis|praemiss|praemitto, is, ere, misi, missum : enviar davant o prèviament
praemium|4|||praemĭum, ii, n. : avantatge, benefici; premi, recompensa
praemunio|21|praemuniu|praemunit|praemūnĭo, is, ire, iui, itum : fortificar prèviament
praenauigo|17|||praenauigo, as, are : navegar davant, costejar
praeniteo|18|praenitu||praenĭtĕo, es, ere, ui, - : sobrepujar en esplendor
praenuntius|11|||praenuntĭus, a, um : qui anuncia, precursor
praeparcus|11|||praeparcus, a, um : molt econòmic
praeparo|17|||praepăro, as, are : preparar, disposar
praeparuus|11|||praeparuus, a, um : molt petit
praepatior|27|||praepătĭor, eris, i : patir molt
praepedimentum|4|||praepĕdīmentum, i, n. : destorb, impediment
praepedio|21|praepediu|praepedit|praepĕdĭo, is, ire, iui : destorbar, obstaculitzar
praependeo|18|||praependĕo, es, ere : estar penjat davant, estar en suspens
praepes|14|praepet||praepĕs, etis : ràpid, veloç; alat; de bon auguri
praepigneratus|11|||praepignĕrātus, a, um : compromès a fomentar
praepilatus|11|||praepĭlātus, a, um : sense punxa, amb l'extrem arrodonit (llança)
praepinguis|14|praepingu||praepinguis, e : molt gras
praeplecto|19|||praeplecto, is, ere : colpejar prèviament
praepollens|14|praepollent||praepollens, entis : molt poderós
praepolleo|18|praepollu||praepollĕo, es, ere, ui, - : ser molt poderós, ser superior, sobresortir
praeponderatio|5|praeponderation||praepondĕrātĭo, ionis, f. : el pes més gran
praepono|19|praeposu|praeposit|praepōno, is, ere, posui, positum : col·locar al davant, dir abans, encarregar
praepositus|1|||praepŏsĭtus, i, m. : comandant, oficial
praeposterus|11|||praepostĕrus, a, um : invertit, trastornat; tardà
praeripio|20|praeripu|praerept|praerĭpĭo, is, ere, ripui, reptum : arrabassar; treure prematurament; avançar-se
praeruptum|4|||praeruptum, i, n. : precipici
praesaepe|8|praesaep||praesaepe, is, n. : estable, pessebre, cavallerisses; menjador
praesagio|21|praesagi,praesagiu||praesāgĭo, presagiar, predir, augurar
praesagium|4|||praesāgĭum, i, n. : presagi, previsió
praesagus|11|||praesāgus, a, um : qui endevina, qui presagia
praescribo|19|praescrips|praescript|praescrībo, is, ere, scripsi, scriptum : escriure al principi; pretextar; prescriure
praescriptio|5|praescription||praescriptĭo, ionis, f. : títol, epígraf; prescripció; pretext
praesens|15|praesent||praesens, entis : present
praesentarius|11|||praesentārius, a, um : que es presenta immediatament
praesentia|0|||praesentĭa, ae, f. : presència, aparició
praesentio|21|praesens|praesens|praesentĭo, is, ire, sensi, sensum : presentir, conjecturar
praesertim|30|||praesertim, inv. : principalment, especialement
praeses|5|praesid||praesĕs, praesidis, m. : cap, president
praesideo|18|praesed||praesĭdĕo, es, ere, sedi, - : protegir, defensar, vetllar; presidir, governar
praesidium|4|||praesĭdĭum, ii, n. : protecció, defensa; guarnició, destacament
praestabilis|14|praestabil||praestābĭlis, e : notable, excel·lent, que es distingueix
praestantia|0|||praestantĭa, ae, f. : prestància, superioritat
praesto (2)|30|||praesto (2), adv. : a mà, a disposició
praestolor|24|||praestōlor, aris, ari, atus sum : esperar
praesto|17|praestit||praesto, as, are : ser garant, garantitzar; acomplir; proporcionar (praestat : impers. : val més)
praestringo|19|praestrinx|praestrict|praestringo, tocar lleugerament
praestruo|19|praestrux|praestruct|praestrŭo, is, ere, struxi, structum : preparar; construir abans
praesumo|19|praesumps|praesumpt|praesūmo, is, ere, sumpsi, sumptum : prendre primer, usurpar
praesum|22|||praesum, es, esse, fui : estar davant; ser governador
praes|5|praed||praes, praedis, f. : garant; garantia
praetempto|17|||praetempto, as, are : explorar; provar, experimentar, assajar
praetendo|19|praetend|praetent|praetendo, is, ere, tendi, tentum : posar davant; pretextar
praetenuis|14|||praetĕnŭis, e : molt prim
praeterea|30|||praetĕrĕā, inv. : a més; després
praetereo|23|praeter|praeterit|praetĕrĕo, is, ire, ii, itum : passar davant; transcórrer; ometre
praeterfluo|19|||praeterflŭo, is, ere, -, - : escapolir-se, perdre's; banyar (una ciutat)
praeteritus|11|||praetĕrĭtus, a, um : passat, pretèrit
praetermitto|19|praetermis|praetermiss|praetermitto, is, ere, misi, missum : deixar passar; ometre
praeterquam|30|||praeterquam, adv. : excepte
praeter|30|||praeter, adv. : excepte; més enllà
praetexo|19|praetexu|praetext|praetexo, is, ere, texui, textum : adornar; proveir; cobrir
praetextatus|11|||praetextātus, a, um : vestit amb la toga pretexta
praetexta|0|||praetexta, ae, f. : pretexta (toga d'adolescent)
praetorianus|1|||praetōrĭānus, i, m. : pretorià
praetorius|11|||praetōrĭus, a, um : del pretor, pretorià
praetor|5|praetor||praetor, oris, m. : pretor
praetura|0|||praetūra, ae, f. : pretura
praeualeo|18|praeualu||praeualeo, es, ere, ualui, - : prevaler, valer més
praeualidus|11|||praeualidus, a, um : vigorós, molt fort
praeuaricator|5|praeuaricator||praeuaricator, oris, m. : prevaricador, transgressor
praeuehor|26||praeuect|praeuehor, eris, i, uectus sum : avançar-se, prendre la iniciativa; passar per davant
praeuenio|21|praeuen|praeuent|praeuenio, is, ire, ueni, uentum : avançar-se, arribar abans
praeuerto|19|praeuert|preauers|praeuerto, is, ere, ti, sum : anteposar, preferir; avantatjar
praeuius|11|||praeuius, a, um : qui precedeix, precursor, guia
praeuorto|19|||praeuorto, is, ere : v. praeuerto
praeuro|19|praeuss|praeust|praeūro, is, ere, ussi, ustum : cremar per la punxa
prae|29|||prae, adv : davant; prep + ablatiu : davant de, a causa de
prandium|4|||prandĭum, i, n. : esmorçar, dinar
prasinus|11|||prăsĭnus, a, um : verd
pratum|4|||prātum, i, n. : prat
prauius|11|||prauius, a, um : qui precedeix, qui va davant, guia
prauus|11|||prauus, a, um : deforme; defectuós, fals; pervers
precarius|11|||prĕcārĭus, a, um : aconseguit amb precs; precari, insegur
preces|5|prec||prĕces, um, f. pl. : precs
precor|24|||prĕcor, aris, atus sum : pregar, suplicar
prehendo|19|||prĕhendo, (ou prendo), is, ere, endi, ensum : agafar, prendre; ocupar
prelum|4|||prēlum, (prael-) i, n. : premsa
premo|19|press|press|prĕmo, is, ere, pressi, pressum : prémer, oprimir; cobrir; ocultar; imprimir
prendo|19|prend|prens|prendo, is, ere, prendi, prensum : prendre; ocupar
prenso|17|||prenso, a, are : intenta agafar
presbiter|2|||presbiter, eri, m. : sacerdot, ancià
presbyter|2|||presbyter, eri, m. : sacerdot, ancià
pressule|30|||pressŭlē, adv. : de manera una mica comprimida
pressura|0|||pressūra, ae, f. : pressió
pressus|11|||pressus, a, um : comprimit; lent; breu
pretiosus|11|||prĕtĭōsus, a, um : preciós, car; costós
pretium|4|||prĕtĭum, ii, n. : preu, valor; recompensa, salari
pridem|30|||prīdem, adv. : fa temps, des de fa temps
pridie|30|||prīdĭē, ,adv. : vigília
primanus|1|||prīmānus, i, m. : soldat de primera línia
primigenius|11|||prīmĭgĕnĭus, a, um : primigeni, primitiu
primipilaris|6|primipilar||prīmĭpīlāris, is, m. : primer centurió
primipilus|1|||prīmĭpīlus, i, m. : primer centurió
primitiuus|11|||primitiuus, a, um : primitiu, primer, primigeni
primitus|30|||prīmĭtus, adv. : originàriment
primogenitus|11|||prīmōgĕnĭtus, a, um : primogènit
primordium|4|||prīmordĭum, i, n. : començament, origen
primoris|14|primor||prīmōris, e : primer, principal
primo|30|||prīmō, adv. : primerament
primumdum|30|||primumdum, adv. : primerament
primum|30|||prīmum, adv. : primerament, per primera vegada
primus|11|||prīmus, a, um : primer (comparatiu : prior)
princeps|15|princip||princeps, ipis, n. m. i adj. : primer; cap; príncep, emperador
principaliter|30|||princĭpālĭter, adv. : primitivament
principatus|9|||princĭpātus, us, m. : principi; primer lloc; hegemonia; principat
principium|4|||princĭpĭum, ii, n. : principi, començament; origen, fonament
prior|15|prior||prĭor, oris : primer; superior; precedent, anterior
priscus|11|||priscus, a, um : arcaic, antic, vell
pristinus|11|||pristīnus, a, um : primitiu, antic
priuatim|30|||priuatim, adv. : en privat, a títol individual
priuatus|11|||priuatus, a, um : privat, particular
priuignus|1|||priuignus, i, m. : fillastre
priuo|17|||priuo, as, are : privar de + abl. (priuatus, a, um : particular) (priuatus, i, m. : simple particular)
priusquam|30|||prĭusquam, + subj. : abans que
prius|30|||prĭus, inv. : abans ; ... quam : abans que
proauus|1|||proauus, i, m. : besavi, avantpassat
probe|30|||prŏbē, adv. : convenientment, perfectament
probitas|5|probitat||prŏbĭtas, atis, f. : probitat, virtut, honradesa
probo|17|||prŏbo, as, are : provar, experimentar; aprovar; demostrar
probrosus|11|||prŏbrōsus, a, um : vergonyós; infamant, deshonrós
probrum|4|||prŏbrum, i, n : vergonya, ignomínia, indecència; adulteri, incest; insult, ultratge
probus|11|||prŏbus, a, um : bo, honrat
procax|14|procac||prŏcax, acis : descarat, insolent
procedo|19|process|process|prōcēdo, is, ere, cessi, cessum : avançar-se; progressar
procella|0|||prŏcella, ae, f. : tempesta
proceres|5|procer||prŏcĕres, um, m. : personalitats, personatges eminents
procerior|15|procerior||procerior, ioris : comparatiu de procerus, a, um : llarg; alt
proceritas|5|proceritat||prōcērĭtas, atis, f. : longitud; altitud
procerus|11|||prōcērus, a, um : llarg; alt
procido|19|procid||procīdo, is, ere, di, - : caure cap endavant, enfonsar-se
procinctus (2)|9|||procinctus (2), us, m. : estat del saldat preparat per entrar en combat
procinctus|11|||prōcinctus, a, um : equipat i preparat per al combat
proclamo|17|||proclāmo, as, are : proclamar, cridar; protestar
procliuis|14|procliu||procliuis, e : pendent, inclinat (procliue, is, n. : terreny en pendent)
proconsularis|14|proconsular||prōconsŭlāris, e : proconsular
proconsul|5|proconsul||prōconsul, is, m. : procònsul
procreo|17|||prōcrĕo, as, are : procrear, engendrar
procul|30|||prŏcul, adv. : lluny, de lluny
procumbo|19|procubu|procubit|prōcumbo, is, ere, cubui, cubitum : inclinar-se cap endavant; caure a terra
procuratio|5|procuration||prōcūrātĭo, ionis, f. : administració, gestió; expiació, cerimònia expiatòria
procurator|5|procurator||prōcūrātor, oris, m. : gerent, agent, administrador, intendent; procurador
procuro|17|||prōcūro, as, are : cuidar, ocupar-se; governar, administrar; ser procurador; expiar
procurro|19|procurr|procurs|prōcurro, is, ere, curri (cucurri), cursum : avançar corrent; afluir; sobresortir
procus|1|||prŏcus, i, m. : pretendent, amant
prodeo|23|prodi|prodit|prōdĕo, is, ire, prodii, proditum : avançar; trobar-se amb algú; aparèixer; mostrar-se; presentar-se com a testimoni; sobresortir
prodico|19|prodix|prodict|prōdīco, is, ere, dixi, dictum : prédire; diem - : predir; ajornar, diferir, prorrogar
prodigium|4|||prōdĭgĭum, ii, n. : prodigi, miracle; presagi; monstre
prodigus|11|||prōdĭgus, a, um : pròdig; ric, abundant
proditio|5|prodition||prōdĭtĭo, onis, f. : delació, denúncia, revelació; traïció
proditor|5|proditor||prōdĭtor, oris, m. : delator; traïdor
prodo|19|prodid|prodit|prōdo, is, ere, didi, ditum : mostrar; exhalar; publicar; revelar; descobrir; trair; abandonar; transmetre; llegar; narrar
produco|19|produx|product|prōdūco, is, ere, duxi, ductum : conduir cap endavant; fer avançar, fer sortir
proeliator|5|proeliator||proelĭātor, oris, m. : guerrer, combatent
proelior|24|||proelĭor, aris, ari : combatre, lluitar
proelium|4|||proelĭum, ii, n. : combat, batalla
profano|17|||prŏfāno, as, are : profanar, violar, tacar
profanus|11|||prŏfānus, a, um : profà; impiu, sacríleg, criminal; sinistre
profectio|5|profection||prŏfectĭo, ionis, f. : partida, marxa
profecto|30|||prŏfectō, inv. : certament
profero|19|protul|prolat|prōfĕro, fers, ferre, tuli, latum : presentar, oferir; mostrar; fer avançar
professio|5|profession||prŏfessĭo, ionis, f. : declaració (oficial), manifestació; professió
professorius|11|||prŏfessōrĭus, a, um : de professor, de rètor
proficio|20|profec|profect|prōfĭcĭo, is, ere, feci, fectum : avançar; fer progressos; ser útil
proficiscor|26||profect|prŏfĭciscor, eris, i, fectus sum : partir, marxar, sortir; procedir; començar; passar
profiteor|25||profess|prŏfĭtĕor, eris, eri, fessus sum : declarar, presentar-se candidat; reconèixer
profligo|17|||prōflīgo, as, are : abatre, derrotar, destruir; arruinar
profluo|19|||prōflŭo, is, ere, fluxi, fluxum : fluir, córrer, lliscar; arribar
profluuium|4|||profluuium, ii, n. : flux ; - genitale : flux menstrual
profor|24|||prŏfor, aris, ari : dir; anunciar
profugio|20|profug|profugit|prŏfŭgĭo, is, ere, profugi, profugitum : fugir, escapolir-se; evitar
profugus|11|||prŏfŭgus, a, um : pròfug, fugitiu; errant; proscrit, desterrat
profundo|19|profud|profus|prōfundo, is, ere, fudi, fusum : vessar, estendre's; escampar; proferir
profundum|4|||prŏfundum, i, n. : fondària (de la mar)
profundus|11|||prŏfundus, a, um : profund, fondo, subterrani; alt, elevat; dens
profusissimus|11|||profusissimus, a, um : superlatiu de profusus, a, um : desbordant, excessiu
profusus|11|||prŏfūsus, a, um : profús, pròdig; copiós, excessiu
progenies|10|||prōgĕnĭes, ei, f. : stirps, llinatge; progènie, descendència, fills
progero|19|progess|progest|prōgĕro, is, ere, gessi, gestum : portar a terme
progigno|19|progenu|progenit|prōgigno, is, ere, genui, genitum : engendrar, crear, infantar; produir
prognatus|11|||prōgnātus, a, um : descendent de (+ abl.) (prognatus, i, m. : descendent)
progredior|27||progress|prōgrĕdĭor, eris, i, gressus sum : marxar, avançar, sortir; arribar
prohibeo|18|prohibu|prohibit|prŏhĭbĕo, es, ere, bui, bitum : apartar; impedir, prohibir
prohibitorius|11|||prŏhĭbĭtōrĭus, a, um : qui obstaculitza, impedeix
prohinc|30|||prŏhinc, conj. : per tant
proicio|20|proiec|proiect|prōĭcĭo, is, ere, ieci, iectum : tirar endavant; avançar-se; expulsar; rebutjar
proiicio|20|proiec|proiect|cf. proicio
proinde|30|||prŏindē, adv. :per tant ; proinde ac : en la mateixa proporció que, com ; proinde ac si : com si
prolabor|26||prolaps|prōlābor, eris, i, lapsus sum : lliscar; caure lliscant; enfonsar-se; degenerar
prolato|17|||prōlāto, as, are : eixamplar, ampliar; prolongar, ajornar
prolecto|17|||prōlecto, as, are : atreure, temptar
proles|6|prol||prōles, is, f. : fills, descendència; nissaga, generació
prolicio|20|||prōlĭcĭo, is, ere : atreure, incitar
prolixus|11|||prōlixus, a, um : llarg, extens; exuberant, abundant
prolubium|4|||prōlŭbĭum, ii, n. : desig, caprici
promereo|18|promeru|promerit|prōmĕrĕo, es, ere, merui, meritum : merèixer, fer-se digne de; comportar-se, obrar
promico|17|||prōmĭco, as, are : brotar, néixer, mostrar-se
prominens|14|prominent||prōmĭnens, entis : prominent, sortit : prominens, entis, n. : prominència, promontori
promisce|30|||prōmiscē, adv. : en comú, sense distinció
promiscus|11|||prōmiscŭs, a, um : indistint, comú;  confús, indiferent
promiscuus|11|||prōmiscŭus, a, um : comú, indistint
promissio|5|promission||prōmissĭo, ionis, f. : promesa, compromís
promissum|4|||prōmissum, i, n. : promesa, garantia
promissus|11|||prōmissus, a, um : llarg, crescut; sortit, penjant
promitto|19|promis|promiss|prōmitto, is, ere, misi, missum : deixar créixer (la barba); prometre, assegurar; predir; comprometre's a; fer una promesa; acceptar una invitació (promissus, a, um : llarg, crescut)
promoueo|18|promou|promot|promoueo, es, ere, moui, motum : moure, dur endavant; avançar, progressar; promoure
promo|19|promps|prompt|prōmo, is, ere, prompsi, promptum : treure, prendre; produir; mostrar, publicar, exhibir (promtus, a, um : visible, manifest; disponible)
promptarius|11|||promptarius, a, um : promptaria cella = rebost, magatzem
promptius|30|||promptius, adv. : molt fàcilment, de molt bona gana
promptus|11|||promptus, a, um : disponible; manifest, patent; decidit, resolut
promulgo|17|||prōmulgo, as, are : promulgar, publicar; donar a conèixer
promunturium|4|||prōmuntŭrĭum, i, n. : promontori, cap
pronepos|5|pronepot||prŏnĕpos, otis, f. : besnét
pronuba|0|||prōnŭba, ae, f. : prònuba (matrona que acompanyava la núvia a la cambra nupcial)
pronuntio|17|||prōnuntĭo, as, are : publicar, declarar; assegurar en públic; pronunciar, dir
pronus|11|||prōnus, a, um : inclinat endavant; ajagut de bocaterrosa; pendent, inclinat; descendent, lliscant  
prooemium|4|||prŏoemĭum, i, n. : proemi, preàmbul, prefaci
propago (2)|17|||propago (2), as, are : transmetre, prolongar; estendre, propagar, eixamplar; plantar en esqueix
propago|5|propagin||prōpāgo, inis, f. : brot, sarment; descendència, llinatge
propalam|30|||prōpălam, adv. : públicament
propatulo|30|||propatulo, (in propatulo), abl n. de propatulus : a l'aire lliure, en públic
propello|19|propul|propuls|prōpello, is, ere, puli, pulsum : empènyer, tirar endavant; abatre, tirar a terra; apartar, expulsar
propemodum|30|||prŏpĕmŏdum, adv. : més a menys, gairebé
propere|30|||prŏpĕrē, adv. : ràpidament
propero|17|||prŏpĕro, as, are : apressar-se; afanyar-se a (+ inf); anar ràpidament
properus|11|||prŏpĕrus, a, um : ràpid; delerós, ansiós
propexus|11|||prōpexus, a, um : pentinat endavant; penjant
prope|30|||prope, adv. prop, a prop; prep + ac. : a prop de
propino|17|||prŏpīno, as, are : beure en honor de; oferir un brindis; oferir una copa
propinquitas|5|propinquitat||prŏpinquĭtas, atis, f. : proximitat, rodalia
propinquo|17|||prŏpinquo, as, are : a propar-se a, acostar-se a (+ ac. o dat.)
propinquus|11|||prŏpinquus, a, um : proper, pròxim; imminent, recent,; emparentat
propior|15|propior||prŏpĭor, oris : més proper, més pròxim
propitio|17|||prŏpĭtĭo, as, are : propiciar; oferir un sacrifici; apaivagar
propitius|11|||prŏpĭtĭus, a, um : propici, favorable
propius|29|||prŏpĭus, adv., comparatiu de prope : més proper
propono|19|proposu|proposit|prōpōno, is, ere, posui, positum : mostrar, exhibir; representar, fer present; proposar, suggerir; explicar, exposar
propositum|4|||prōpŏsĭtum, i, n. : propòsit, intenció; actitud, conducta; tema, assumpte
propraetor|5|propraetor||prōpraetor, oris, m. : propretor
proprietas|5|proprietat||prōprĭĕtas, atis, f. : propietat, qualitat pròpia; tipus, mena; exactitud
proprius|11|||prōprĭus, a, um : propi, particular; personal, exclusiu; especial
propterea|30|||proptĕrĕā, adv. : per això, per aquest motiu, - quod : perquè
propter|30|||propter, prep + ac. : per, a causa de; a prop de
propugnator|5|propugnator||prōpugnātor, oris, m. : defensor, combatent
propugno|17|||prōpugno, as, are : lluitar, combatre en defensa; defensar
propulso|17|propuls||prōpulso, as, are : repel·lir, rebutjar, expulsar
prora|0|||prōra, ae, f. : proa
prorepo|19|proreps|prorept|prōrēpo, is, ere, repsi, reptum : arrossegar-se; esmunyir-se
proripio|20|proripu||prōrĭpĭo, is, ere, ripui, reptum : treure per la força, estirar; escapar-se
prorogo|17|||prōrŏgo, as, are : prorrogar, prolongar; allargar; pagar per endavant
prorsa|0|||prorsa, ae, f. : prosa
prorsum|30|||prorsum, adv. : endavant, cap avant; de dret; absolutament
prorsus|30|||prorsus, adv. : endavant, cap avant; del tot, bé; i a més
prorumpo|19|prorup|prorupt|prōrumpo, is, ere, rupi, ruptum : llançar-se, irrompre; esclatar, desfermar-se; fer sortir, llançar
proruo|19|proru|prorut|prōrŭo, is, ere, rui, rutum : empènyer, fer caure; llançar endavant; llançar-se; caure, enfonsar-se
prosa|0|||prōsa, ae, f. : prosa
proscaenium|4|||proscaenĭum, i, n. : prosceni, escena
proscenium|4|||proscenium, i, n. : prosceni, escena
proscribo|19|proscrips|proscript|prōscrībo, is, ere, scripsi, scriptum : publicar; confiscar; proscriure
proscriptio|5|proscription||prōscriptĭo, ionis, f. : anunci de venda pública; proscripció
prosequor|26||prosecut|prōsĕquor, eris, i, secutus sum : acompanyar, seguir; perseguir, empaitar; honorar, acollir
proserpo|19|||prōserpo, is, ere : arrossegar-se, esmunyir-se
proseucha|0|||prŏseucha, ae, f. : sinagoga
prosilio|21|prosilu||prōsĭlĭo, is, ire, ui : saltar endavant, aixecar-se d'un bot; brollar, rajar
prosopopoeia|0|||prŏsōpŏpoeĭa, ae, f. : prosopopeia
prospecto|17|||prospecto, as, are : mirar amb atenció, observar; esperar; mirar
prospere|30|||prospĕrē, inv. : pròsperament, favorablement
prosperus|11|||prospĕrus, a, um : favorable, propici; feliç, pròsper
prospicio|20|prospex|prospect|prōspĭcĭo, is, ere, spexi, spectum : veure davant, distingir; preveure, endevinar; procurar, proporcionar; anar amb compte
prosterno|19|prostrau|prostrat|prōsterno, is, ere, straui, stratum : tirar a terra, abatre; ajeure, estendre; vèncer, derrotar
prostituo|19|||prōstĭtŭo, is, ere : prostituir
prosto|17|||prōsto, as, are, stiti : traficar, oferir el gènere; exhibir-se, prostituir-se; sobresortir, destacar
prosum|22|||prōsum, prodes, prodesse, profui : ésser útil, ajudar, servir
protego|19|protex|protect|prōtĕgo, is, ere, texi, tectum : cobrir, tapar; protegir, defensar
protendo|19|protend|protent|prōtendo, is, ere, tendi, tentum : allargar, estendre; estendre's
protenus|30|||prōtĕnus, adv. : endavant; directament; més lluny
protero|19|protriu|protrit|prōtĕro, is, ere, trivi, tritum : trepitjar, aixafar; esclafar, oprimir
proterreo|18|proterru|proterrit|prōterrĕo, es, ere, terrui, territum : espantar, fer fugir
proterue|30|||proterue, adv. : audaçment; descaradament
proteruus|11|||proteruus, a, um : violent, impetuós; insolent
protinus|30|||prōtĭnus, inv. : directament, tot dret; sense parar
protraho|19|protrax|protract|protraho, is, ere, traxi, tractum : arrossegar, treure; revelar, descobrir; allargar, polongar
proturbo|17|||prōturbo, as, are : empènyer, foragitar, expulsar; abatre
proueho|19||prouect|proueho, is, ere, uexi, uectum : protar endavant, conduir; embarcar; arrossegar; promoure
prouenio|21|prouen|prouent|prouenio, is, ire, ueni, uentum : aparèixer, sorgir; créixer, criar-se; sortir, resultar; succeir
prouerbium|4|||prouerbium, i, n. : proverbi
prouidentia|0|||prouidentia, ae, f. : previsió, prudència; providència
prouideo|18|prouid|prouis|prouideo, es, ere, uidi, visum : preveure; distingir, albirar; prendre precaucions
prouincialis (2)|14|prouincial||prouincialis (2), e : propi del governador; provincià, d'una província
prouincialis|6|prouincial||prouincialis, is, m. : provincial
prouinciatim|30|||prouinciatim, adv. : per províncies
prouincia|0|||prouincia, ae, f. : província; jurisdicció, competència
prouisus|9|||prouisus, us, m. : visió de lluny; previsió, precaució
prouoco|17|||prouoco, as, are : cridar, fer sortir; provocar, desafiar; denunciar, acusar, apel·lar
prouoluo|19|prouolu|prouolut|prouoluo, is, ere, uolui, uolutum : fer rodar; rebolcar; rodar; prostar-se
prout|30|||prout, conj. : segons que, tal com
proxime|-1|||proxĭmē, adv. : molt a prop; molt recentment; a continuació; molt a prop de
proximum|4|||proxĭmum, i, n. : territori veí, rodalia
proximus|11|||proxĭmus, a, um : més proper, pròxim, veí; següent, vinent; recent; estret, molt acostat; primus... proximus : el primer...el segon
proxumo|17|||proxumo, as, are : apropar-se, estar a prop
proxumus|11|||proxŭmus, a, um : molt proper
pro|30|||prō, prep. : + Abl. : davant de, a favor de; en lloc de, com a, en qualitat de; en vida de; segons
prudens|14|prudent||prūdens, entis : conscient, prudent; savi, sagaç
prudenter|30|||prūdenter, adv. : assenyadament, prudentment
prudentia|0|||prūdentĭa, ae, f. : previsió; saviesa, seny; coneixement pràctic, experiència
pruina|0|||prŭīna, ae, f. : gebre, gebrada
pruna|0|||prūna, ae, f. : brasa
prurigo|5|prurigin||prūrīgo, inis, f. : picor
psallo|19|psall||psallo, is, ere, pasalli, - : tocar la cítara
psittacus|1|||psittăcus, i, m. : papagai
pubesco|19|pubesc||pūbesco, is, ere, pubui : arribar a la pubertat, fer-se gran
pubes|15|puber||pūbes, eris, adj. : adolescent; joventut, jovent; engonal
publicanus|1|||pūblĭcānus, i, m. : publicà 
publice|29||publice|publĭcē, adv. : públicament, oficialment, en nom de l'Estat
publico|17|||pūblĭco, as, are : confiscar, atribuir a l'Estat; fer públic
publicum|4|||publicum, i, n. : propietat pública, possessió de l'Estat, bé públic
publicus|11|||pūblĭcūs, a, um : públic, oficial; comú, universal; obert, accesible
pudenda|4|||pŭdenda, orum, n. : parts pudendes, genitals
pudendum|4|||pudendum, orum, n. : parts pudendes, genitals
pudenter|30|||pŭdenter, adv. : discretament, modestament
pudeo|18|pudu|pudit|pŭdĕo, es, ere, ui, itum : avergonyir-se, sentir vergonya; avergonyir; impers. : me pudet + gen. : m'avergonyeixo de
pudibundus|11|||pŭdĭbundus, a, um : avergonyit
pudice|30|||pŭdīcē, adv. : púdicament, honestament
pudicitia|0|||pŭdīcĭtĭa, ae, f. : castedat
pudicus|11|||pŭdīcus, a, um : cast, pur; decent
pudor|5|pudor||pŭdor, oris, m. : vergonya, sentit de l'honor; decència, dignitat; ignomínia
puellaris|14|puellar||pŭellāris, e : de nena, innocent
puella|0|||pŭella, ae, f. : noia, nena, filla; estimada
puellus|1|||pŭellus, i, m. : nen, noi; estimat
puerilis|14|pueril||pŭĕrīlis, e : infantil, de nen; immadur
puerilitas|5|puerilitat||pŭĕrīlĭtas, atis, f. : infància; immaduresa
pueriliter|30|||pŭĕrīlĭter, adv. : com un nen, infantilment
pueritia|0|||pŭĕrĭtĭa, ae, f. : infància; immaduresa
puerpera|0|||pŭerpĕra, ae, f. : paridora, partera
puer|2|||pŭer, eri, m. : nen, noi; fill; esclau; favorit, amant
pugilatus|9|||pŭgĭlātus, us, m. : pugilat, boxa
pugillares|6|pugillar||pŭgillāres, ium, m. : tauletes (per escriure)
pugil|5|pugil||pŭgil, ilis, m. : púgil, boxador
pugio|5|pugion||pŭgĭo, ionis, f. : punyal, daga; argument feble
pugnaciter|30|||pugnācĭter, adv. : agressivament
pugna|0|||pugna, ae, f. : batalla, combat, lluita; conflicte; pugilat
pugno|17|||pugno, as, are : combatre, lluitar; barallar-se, estar en pugna; escarrassar-se per
pugnus|1|||pugnus, i, m. : puny, mà tancada
pulcer|13|||pulcer, chra, chrum : bonic, bell; gloriós, il·lustre
pulcher|13|||pulcher, chra, chrum : bonic, bell; gloriós, il·lustre
pulchre|30|||pulchrē, inv. : bé, excel·lentment, perfectament
pulchritudo|5|pulchritudin||pulchrĭtūdo, dinis, f. : bellesa, atractiu; pulcritud
pulex|5|pulic||pūlex, icis, f. : puça, pugó
pullarius|1|||pullārĭus, i, m. : guardià dels pollastres sagrats
pullati|1|||pullati, orum, m. :  gent vestida de color fosc
pullatus|1|||pullātus, orum, m. : vestit de color fosc; de dol
pullulo|17|||pullŭlo, as, are : pul·lular, multiplicar-se; brollar
pullus (2)|11|||pullus (2), a, um : cria; pollet, cadell; pollastre
pullus|11|||pullus, a, um : negre, fosc
pulpamentum|4|||pulpāmentum, i, n. : entremès, vianda
pulpa|0|||pulpa, ae, f. : carn, polpa
pulpitum|4|||pulpĭtum, i, n. : estrada, tarima
pulso|17|||pulso, as, are : colpejar, batre; picar, trucar; agitar, empènyer
puls|6|pult||puls, pultis, f. : farinetes
puluinarium|4|||puluinarium, i, n. : coixí per al triclini
puluinar|7|Saliar||puluinar, aris, n. : llit sagrat, llit d'honor; setial, tron
puluis|5|puluer||puluis, eris, m. : pols, arena; cendra
pumex|5|pumic||pūmex, icis, f. : pedra tosca; roca, escull
punctulum|4|||punctŭlum, i, n. : punxadeta
pungo|19|pupug|punct|pungo, ir, ere, pupugi, punctum : punxar, foradar; afligir, torbar
puniceus|11|||pūnĭcĕus, a, um : purpuri, vermell
punicus|11|||punicus, a, um : púnic, cartaginès
punio|21|puniu|punit|pūnĭo, is, ire, iui, itum : castigar; venjar
pupillus|1|||pūpillus, i, m. : pupil
puplicitus|30|||puplicitus, adv. : en nom de l'Estat, públicament
puppis|6|pupp||puppis, is, f. : nina
pupulus|1|||pūpŭlus, i, m. : nen
pure|30|||pūrē, adv. : netament, clarament; purament, segons el ritual
purgo|17|||purgo, as, are : netejar, endreçar; alliberar, depurar; exculpar; purgar, expiar
purpuratus|11|||purpŭrātus, a, um : de color porpra (purpuratus, i = alt dignatari)
purpura|0|||purpŭra, ae, f. : púrpura, porpra
purpureus|11|||purpŭrĕus, a, um : purpuri, de porpra; brillant
purus|11|||pūrus, a, um : net, polit; pur, fi, refinat; innocent; clar, serè; llis, ni, simple
pusillior|15|pusillior||pusillior, oris : comparatiu de pusillus, a, um : molt petit
pusillus|11|||pŭsillus, a, um : petit, menut; fútil, insignificant
pustulatus|11|||pustŭlātus, a, um : purificat amb foc, pur
pustula|0|||pustŭla, ae, f. : butllofa
putamen|7|putamin||pŭtāmen, inis, n. : clofolla, closca, pela
puteal|7|puteal||pŭtĕal, alis, n. : brocal, balaustrada
puteo|18|||pūtĕo, es, ere : estar podrit
puteus|1|||pŭtĕus, i, m. : pou; forat, sot
putide|30|||pūtĭdē, adv. : afectadament
putidiusculus|11|||pūtĭdĭuscŭlus, a, um : podrit, molest
putidulus|11|||pūtĭdŭlus, a, um : podrit, molest
putidus|11|||pūtĭdus, a, um : podrit, corromput; molest
putillus|11|||pŭtillus, a, um : petit
puto|17|||pŭto, as, are : 1.  netejar, rentar; comptar, avaluar; creure, suposar, pensar
putrefacio|20|putrefec|putrefact|pūtrĕfăcĭo, is, ere, feci, factum : podrir, descompondre
putris|14|putr||pūtris, e : podrit, corromput; atrotinat; fluix, feble, flàccid
pycta|0|||pycta, ae, m. : boxador, púgil
pyramis|5|pyramid||pyramis, idis, f. : piràmide
pyxis|5|pyxid||pyxis, idis, f : capseta, estoig
quadragenus|11|||quadragenus, a, um : en plural: de quaranta en quaranta, quaranta cada un
quadragesimus|11|||quādrāgēsĭmus, a, um : quarantè; quaresma
quadraginta|30|||quādrāgintā, inv. : quaranta
quadrans|5|quadrant||quādrans, antis, m. : la quarta part, un quarta; quadrant (unitat de mesura); quadrant (moneda)
quadratus|11|||quādrātus, a, um : quadrat
quadriduum|4|||quādrĭdŭum, i, n. : període de quatre dies
quadriennium|4|||quādrĭennĭum, i, n. : període de quatre anys
quadrifariam|30|||quādrĭfārĭam, inv. : en quatre parts, de quatre maneres
quadriga|0|||quādrīga, ae, f. : (generalment en pl.) quàdriga, tir de quatre cavalls; carro
quadriiugus|11|||quadriiugus, a, um : junyit a una quadriga; tirat per una quadriga
quadrimus|11|||quādrīmus, a, um : de quatre anys
quadringenties|30|||quādringentĭes, adv. : quatre-centes vegades
quadringenti|11|||quādringenti, orum : quatre-cents
quadringentus|11|||cf. quadringenti
quadriremis|6|quadrirem||quādrĭrēmis, is, f. : quadrireme (nau de quatre remers per banc)
quadriuium|4|||quadriuium, i, n. : cruïlla
quadrum|4|||quādrum, i, n. : quadrat, escaiure; forma regular
quadrupedo|30|||quadrupedo, (gradu) : a quatre potes
quaerito|17|||quaerĭto, as, are : anar cercant; preguntar
quaero|19|quaesiu,quaesi|quaesit|quaero, is, ere, siui, situm : cercar, buscar; trobar a faltar; aconseguir, obtenir; intentar; examinar, indagar
qaeso|30|||qaeso, inv. : si us plau, t'ho prego
quaestio|5|quaestion||quaestĭo, ionis, f. : recerca, indagació; qüestió, tema, assumpte
quaestorius|11|||quaestōrĭus, a, um : de qüestor
quaestor|5|quaestor||quaestor, oris, m. : qüestor
quaestus|9|||quaestus, us, m. : negoci, feina, ofici; profit, lucre, guany
qualis|14|qual||quālis, e : quina mena, quin; tal com, de la mena que; especial
qualitas|5|qualitat||quālĭtas, atis, f. : qualitat, caràcter
qualiter|30|||quālĭter, 1. interr.  de quina manera  2.  relat.  com
quamdiu|30|||quamdĭu, inv. : quant de temps, durant quant de temps
quamlibet|30|||quamlĭbet, adv. : tant com es vulgui
quamobrem|30|||quămobrem, conj. : per què; perquè
quamprimum|30|||quamprimum, adv. : al més aviat
quamquam|30|||quamquam, quanquam + ind. : tanmateix, sens dubte; encara que, per bé que, malgrat que
quamuis|30|||quamuis, conj. : tan com vulguis; encara que, per bé que, malgrat que
quam|30|||quam, 1.  ac. fem. del pron- relatiu = la qual, que  2.  ac. fem. sing de l'interrogatiu = qui? quina? 3.  després de si, nisi, ne, num = aliquam  4.  relatiu = et eam  5.  introdueix el segon terme d'una comparació = que  6.  adv. = quant
quandoquidem|30|||quandōquĭdem, conj. : ja que
quando|30|||quandō, conj. : quan;  després de si, nisi, ne, num = aliquando = alguna vegada;  conj. : quan, ja que
quanquam|30|||quanquam, conj. : tanmateix, sens dubte; encara que, per bé que, malgrat que
quantitas|5|quantitat||quantĭtas, atis, f. : quantitat, magnitud, grandària
quanto|30|||quantō, adv. : quant, com; amb tanto = com
quantulumcumque|30|||quantŭlumcumque, neutre de quantuluscumque : per petit que, tan petit com
quantulum|30|||quantŭlum, adv. : com de petit? com de poc?
quantuluscumque|29|||quantŭluscumque, : per petit que, tan petit com
quantum (2)|30|||quantum (2), ... tantum : quant... com
quantumuis|30|||quantumuis, adv. : tan gran com vulguis
quantum|30|||quantum, inv. : quant?; tant com
quantus|11|||quantus, a, um, adj., pr. excl et interr : quant, quant gram; tan gran com 
quapropter|30|||quăpropter, rel. : per què ; adv. : per què, per la qual cosa
quare|30|||quārē, inv. : per què, com, de quina manera
quartadecumanus|1|||quartadecumanus, i, m. : soldat de la catorzena legió
quartus|11|||quartus, a, um : quart
quasi|30|||quăsĭ, conj. : com si, com; igual que; pel motiu quec;  adv. : gairebé, per dir-ho així
quasso|17|||quasso, as, are : remenar, agitar; trencar, esbotzar; afeblir, debilitar
quassus|9|||quassus, us, . : trencat, avariat; feble
quatenus|30|||quātĕnus, conj. : + subj. : fins a quin punt
quater|30|||quăter, adv. : quatre vegades
quatio|20||quass|quătĭo, is, ere, -, quassum : remenar, agitar; sacsejar; batre, colpejar
quattuordecim|30|||quattŭordĕcim, inv. : catorze
quattuor|30|||quattŭor, adj. num. : quatre
quatuor|30|||quātŭor, inv. : quatre
qua|-1|||quā, conj. y adv. : per on?; per quin camí?; per algun lloc
quemadmodum|30|||quĕmadmŏdum, inv. : com, de quina manera; de la mateixa manera que
queo|23|quiu|quit|quĕo, is, ire, ii ou iui, itum : poder, ésser capaç de
querceus|11|||quercĕus, a, um : d'alzina
quercus|9|||quercus, us, f. : alzina, roure
querela|0|||quĕrēla, ae, f. : queixa, plany; querella, demanda
querella|0|||quĕrella, ae, f. : ae, f : queixa, plany; querella, demanda
querimonia|0|||quĕrĭmōnĭa, ae, f. : quexa, clam; dissenció, discòrdia
queror|26||quest|quĕror, eris, i, questus sum : lamentar-se, queixar-ser
querulus|11|||quĕrŭlus, a, um : queixós, plorós
questus|9|||questus, us, m. : queixa, lament
qui (2)|29|||qui (2), quae, quod, pr. rel : qui, que, el qual
quia|30|||quĭă, conj. : perquè
quicquis|29|||quicquis, quidquid o quicquid : qualsevol que, tothom que
quicumque|29|||quīcumque, quae-, quod- (-cun-) : qualsevol que, tot el que
quicum|30|||quīcum, = cum quo
quidam|29|||quīdam, quaedam, quoddam/quiddam : un, un cert; algú
quidem|30|||quĭdem, adv. : sens dubte, certament, de fet
quidlibet|30|||quidlĭbet, inv. : tot el que es vulgui
quidni|30|||quidni, adv. : per què no?
quiduis|30|||quiduis, : qualsevol cosa
quid|30|||quid, inv. : per què? després de si, nisi, ne, num, aliquid es converteix en quid
quiesco|19|quieu|quiet|quĭesco, is, ere, quieui, quietum : descansar, reposar; dormir; estar-se quiet, romandre tranquil
quies|5|quiet||quĭes, etis, f. : descans; tranquil·litat
quietius|30|||quietius, adv. : amb molta tranquil·litat
quietus|11|||quĭētus, a, um : quiet, que descansa; inactiu; festiu; tranquil
quilibet|29|||quīlĭbet, quaelibet, quodlibet : qualsevol, qualsevulla
quinam|30|||quīnam, qui qui? però qui?; algú, algun
quindecimuiri|2|||quindecimuiri, orum, pl. : quindecímvir (magistrat encarregat de custodiar els Llibres Sibil·lins)
quindecim|30|||quindĕcim, inv. : quinze
quingeni|11|||quingēni, ae, a : de cinc-cents en cinc-cents; cinc-cents cadascun
quingenti|11|||quingenti, ae, a : cinc-cents
quingentu|11|||cf. quingenti
quingenus|11|||cf. quingeni
quini|11|||quīnī, ae, a : de cinc en cinc
quinquagensimus|11|||quinquagensimus, (ou -ensimus) a, um : cinquantè
quinquagesimus|11|||quinquāgēsĭmus, (ou -ensimus) a, um : cinquantè
quinquagiens|30|||quinquāgĭens, inv. : cinquanta vegades
quinquaginta|30|||quinquāginta, inv. : cinquanta
quinquennium|4|||quinquennĭum, i, n. : quinquenni, lustre
quinque|30|||quinque, adj. inv. : cinc
quinquiens|30|||quinquĭens, inv. : cinc vegades
quinquies|30|||quinquies, adv. : cinc vegades
quinquiplico|17|||quinquĭplĭco, as, are : quintuplicar
quintadecumanus|1|||quintadecumanus, i, m. : soldats de la quinzena legió
quintana|0|||quintāna, ae, f. : via quintana (camí que travessava un campament romà)
quintanus|1|||quintānus, i, m. : soldat de la cinquena legió
quintus (2)|11|||quintus (2), a, um : cinquè (Quintus, i, m. : Quint)
quintus|11|||quintus, a, um : cinquè
quinus|11|||quīnus, ae, a : de cinc en cinc
quin|30|||quīn, inv. : 1. per què no? 2. conj. que no; que (amb verbs de prohibició o de dubte precedits d'una negació)
quippe|30|||quippe, inv. : en efecte, de fet; ja que; com a
quiritatus|9|||quĭrītātus, i, m. : esvalot
quisnam|29|||quisnam, quaenam, quidnam : qui? però qui?; quina mena de
quispiam|29|||quispĭam, quaepiam, quodpiam : algú, qualsevol,; quelcom
quisquam|29|||quisquam, quaequam, quidquam ou quic- : algú, qualsevol; quelcom
quisque|29|||quisque, quaeque, quidque : cadascú, cada u; un de cada; cada; algú
quisquis|29|||quisquis, quidquid ou quicquid : qualsevol que, tothom que
quis|29|||quīs, quae, quid : qui?  qué?; després de si, nisi, ne, num, quis és l'equivalent d'aliquis (algú, algun, quelcom).
quiuis|29|||quiuis, quaeuis,  quoduis/quiduis : qui vulguis, qualsevol, qualsevulla
qui|29|||quī, quae, quod : que ; interr. qui? quin?
quoad|30|||quŏăd, conj. : + subj. : fins a on? fins a quin punt?
quocumque|30|||quōcumque, inv. : arreu on, onsevulla
quodammodo|30|||quōdammŏdo, adv. : en certa manera
quodcumque|30|||quodcumque, inv. : tot el que
quodsi|30|||quodsi, inv. : = quod si, si, que si
quod|-1|||quŏd,  1.  pron. relatiu nom. o ac. neutre sing.: que   2.  fals relatiu = et id   3.  conj. : perquè   4. després de si, nisi, ne, num = aliquod = qualsevol cosa   5.  adjectiu interrogatiu nom. o ac. neutre sing. = quin?
quoiquam|30|||quoiquam, = cuiquam (dat. de quisquam = algú, qualsevol; quelcom)
quoius|30|||quoius, = cuius
quoi|30|||quoi, = cui
quominus|30|||quōmĭnus, conj. : perquè no, per tal que no; que, perquè (amb verbs de temor, prohibió o dubte)
quomodo|30|||quōmŏdŏ, adv. : com? de quina manera?
quom|30|||quom, = cum
quondam|30|||quondam, adv. : temps enrera, en altre temps; un dia, temps a venir; de vegades
quoniam|30|||quŏnĭam, conj. : tan aviat que; del moment que; perquè
quoque|30|||quōque, adv. : també; a més; fins i tot
quoquo|30|||quōquō, inv. : abl. masculí i neutre sing. de quisquis : qualsevol que, tothom que
quorsum|30|||quorsum, adv. : cap a on? en quina direcció?
quotannis|30|||quŏtannis, inv. : cada any
quotidianus|11|||quŏtīdĭānus, a, um : quotidià, diari; habitual, comú
quotidie|30|||quŏtīdĭē, adv. : cada dia, diàriament
quotiens|30|||quŏtĭens, inv. : quantes vegades?; cada vegada que
quotiescunque|30|||quotiescunque, conj. : cada vegada que, sempre que
quoties|30|||quŏtĭes, adv. : cada vegada que
quotquot|-1|||quotquŏt, adv. : tants com, tants quants, tots els que
quotus|11|||quŏtus, a, um : quin? (en una sèrie numèrica: hora quota est?: quina hora és)
quot|30|||quŏt, inv. : quant?; tot... quot, tants... com ; totidem... quot, tantes vegades... com
quousque|30|||quŏusquē, conj. : fins quan
quo|30|||quō, 1.  Abl. masc. o neutr. del pron. relatiu.  2. Abl. masc. o neutr. del pron. o del adj. interrogatiu 3.  Fals relatiu = et eo. 4.  després de si, nisi, ne, num = aliquo. 5. Adv. = cap on? a on? (amb moviment)  6. seguit d'un comparatiu = tanto 7.  conj. : per, a fi de
quum|30|||quum, inv. = cum :  com
rabidus|11|||răbĭdus, a, um : furiós, rabiós
rabies|10|||răbĭes, em, e : ferocitat; furor, ràbia
rabiosus|11|||răbĭōsus, a, um : furiós, rabiós
radius|1|||rădĭus, ii, m. : bastó, regle; espina; raig
radix|5|radic||rādix, icis, f. : arrel; peu, base
rado|19||ras|rādo, is, ere, rasi, rasum : rascar, gratar; afaitar, retallar
raeda|0|||raeda, ae, f.  : reda (carro de quatre rodes)
ramus|1|||rāmus, i, m. : branca
rana|0|||rāna, ae, f. : granota
rapax|14|rapac||răpax, acis : rapaç, rapinyaire; cobejós
rapidus|11|||răpĭdus, a, um : ràpid, veloç; impetuós, violent
rapina|0|||rāpīna, ae, f. : rapinya, robatori, saqueig
rapio|20|rapu|rapt|răpĭo, is, ere, rapui, raptum : 1.  arrabassar  2.  agafar, prendre, saquejear  3.  arrossegar, abocar
raptim|30|||raptim, adv. : apresadament
raptor|5|raptor||raptor, oris, m. : lladre; rapinyer
rapto|17|||rapto, as, are : arrabassar, arrossegar; saquejar
raro|30|||rārō, adv. : rarament
rarus|11|||rārus, a, um : 1. flonjo, esponjós 2. dispers, escampat 3. rar, poc freqüent
raster|3|rastr||raster, ri, m. : rasclet
rationalis|14|rational||rătĭōnālis, e : de comptes; racional
rationarium|4|||rătĭōnārĭum, ii, n. : registre financer
ratio|5|ration||rătĭo, onis, f. : càlcum, compte; proporció, relació; assumpte, negoci; pla, projecte
ratis|6|rat||rătis, is, f. : rai, barca
ratus|11|||rătus, a, um : establert, fix; cert, vàlid
raucisonus|11|||raucĭsŏnus, a, um : rauc, ronc
raucus|11|||raucus, a, um : ronc, afònic; aspre
rea|0|||rĕa, ae, f. : acusada, demandada
rebellio|5|rebellion||rĕbellĭo, ionis, f. : rebel·lió, revolta
rebellis|14|rebell||rĕbellis, e : rebel, revoltat
rebello|17|||rĕbello, as, are : revoltar-se; oferir resistència
reccido|19|reccid|recas|reccido, is, ere, reccidi, recasum : caure de nou
recedo|19|recess|recess|rĕcēdo, is, ere, cessi, cessum : retirar-se, allunyar-se; estendre's; esvair-se
recenseo|18|recensu|recens|rĕcensĕo, es, ere, censui, censum : comptar, recomptar; revistar
recens|14|recent||rĕcens, entis : recent
receptaculum|4|||rĕceptācŭlum, i, n. : magatzem; dipòsit; refugi
receptio|5|reception||rĕceptĭo, ionis, f. : recepció
recepto|17|||rĕcepto, as, are : recobrar; acollir; retirar-se
receptus|9|||rĕceptus, us, m. : recuperació; retirada; refugi
recessus|9|||rĕcessus, us, m. : retirada; separació, allunyament
recido|19|recid|recas|rĕcīdo, is, ere, recidi, recasum : caure de nou
reciperator|5|reciperator||rĕcĭpĕrātor, oris, m. : recuperador, reconqueridor
recipero|17|||rĕcĭpĕro, as, are : recobrar, rescatar; restaurar
recipio|20|recep|recept|rĕcĭpĭo, is, ere, cepi, ceptum : rebre, acollir; prendre, adquirir; admetre, permetre; enretirar, treure; recobrar
reciprocus|11|||rĕcīprŏcus, a, um : alternatiu, que va i ve; recíproc
recito|17|||rĕcĭto, as, are : llegir en veu alta; recitar
reclinis|14|reclin||rēclīnis, e : reclinat, recolzat
reclino|17|||rēclīno, as, are : reclinar, recolzar; inclinar
recludo|19|reclus|reclus|rēclūdo, clusi, clusum, ere : - tr. obrir; remoure; deixar a la vista, desvelar
recognitio|5|recognition||rĕcognĭtĭo, onis, f. : 1. revisió, examen  2. reconeixement
recognosco|19|recognou|recognit|rĕcognosco, is, ere, oui, itum : examinar, revisar; reconèixer, admetre
recolligo|17|||rĕcollĭgo, as, are : recollir, replegar; recuperar
recolo|19|recolu|recult|rĕcōlo, is, ere, colui, cultum : conrear de nou; reprendre, renovar, restablir
reconciliatio|5|reconciliation||rĕconcĭlĭātĭo, ionis, f. : reconciliació
reconcilio|17|||rĕconcĭlĭo, as, are : reconciliar; fer tornar
recondo|19|recondid|recondit|rĕcondo, is, ere, condidi, conditum : 1.  desar, guardar  2.  tornar  3.  ocultar-se
recordatio|5|recordation||rĕcordātĭo, ionis, f. : record
recordor|24|||rĕcordor, aris, ari : recordar; recordar-se de 
recreo|17|||rĕcrĕo, as, are : refer, renovar; revifar, reanimar
recta|30|||rectā, adv. : en línia recta
recte|30|||rectē, adv. : exactament, justament; del tot; verticalment, dempeus
rectius|30|||rectius, adv. : millor, més correctament
rector|5|rector||rector, oris, m. : conductor, pilot; cap, sobirà; guia
rectus|11|||rectus, a, um : recte, dret; directe; erecte, vertical; bo, apropiat
recubo|17|||rĕcŭbo, as, are : jeure, estar ajagut
recumbo|19|recubu||rĕcumbo, is, ere, cubui : ajeure's, reclinar-se; estendre's; caure, penjar
recupero|17|||recupero, as, are : recobrar, rescatar; restaurar
recurro|19|recurr|recurs|rĕcurro, is, ere, curri, cursum : tornar ràpidament, tornar enrere; remuntar-se; recórrer
recurso|17|||rĕcurso, as, are : tornar a anar, anar i venir
recuruus|11|||recuruus, a, um : corbat, sinuós
recusatio|5|recusation||rĕcūsātĭo, onis, f. : refús, objecció; excepció, al·legació
recuso|17|||rĕcūso, as, are : refusar, rebutjar - recusare ne (quin, quominus) : negar-se a. - non recusare + inf. : no negar-se a
recutio|20|recuss|recuss|rĕcŭtĭo, is, ere, recussi, recussum : sotragar
reddo|19|reddid|reddit|reddo, is, ere, ddidi, dditum : 1. tornar, restituir, restablir 2. pagar, lliurar, satisfer  3.  produir, rendir 4.  treure, expel·lir 5. traduir
redemptio|5|redemption||rĕdemptĭo, onis, f. : compra, adquisició
redeo|23|redi,red|redit|rĕdĕo, is, ire, ii, itum : tornar, retornar; girar-se
redigo|19|redeg|redact|rĕdĭgo, is, ere, egi, actum : tornar; fer tornar, restablir; dur, reduir; treure, obtenir
redimio|21|redimi|redimit|rĕdĭmĭo, is, ire, ii, itum : cenyir, coronar
redimo|19|redem|redempt|rĕdĭmo, is, ere, emi, emptum : recomprar; acaparar; redimir, rescatar
redintegro|17|||rĕdintĕgro, as, are : refrescar; reforçar; renovar
reditus|9|||rĕdĭtus, us, m. : retorn, revolt; benefici
redoleo|18|||rĕdŏlĕo, es, ere, ui : fer olor de
reduco|19|redux|reduct|rĕdūco, is, ere, duxi, ductum : 1.  fer tornar, dur de nou; estirar, tirar enrere; separar; recordar
redulcero|17|||rĕdulcĕro, as, are : ferir de nou
redundo|17|||redundo, as, are : desbordar-se, vessar; escampar-ser
reduuia|0|||reduuia, ae, f. : repeló
redux|15|reduc||rĕdux, ucis : que torna
refectio|5|refection||rĕfectĭo, ionis, f. : reparació, restauració
refectus (2)|11|||refectus (2), a, um : revifador
refectus|9|||rĕfectus, us, m. : refrigeri
refero|19|rettul,retul|relat|rĕfĕro, fers, ferre, tuli, latum : 1.  tornar, fer tornar  2. retrocedir, restituir (refert : convé)
refertus|11|||rĕfertus, a, um : ple, cobert, farcit
reficio|20|refec|refect|rĕfĭcĭo, is, ere, feci, fectum : refer, reparar; restablir, revifar; treure, obtenir (refectus, a, um : revifat)
refigo|19|refix|refix|rĕfīgo, is, ere, fixi, fixum : desclavar, despenjar
reflecto|19|reflex|reflex|rĕflecto, is, ere, reflexi, reflexum : doblegar, inclinar; desviar
reflo|17|||rĕflo, as, are : bufar en contra; esbufegar
refluus|11|||rĕflŭus, a, um : que retrocedeix
reformo|17|||rĕformo, as, are : 1.  refer, reformar  2.  restaurar  3.  corregir
refoueo|18|refou|refot|refoueo, es, ere, foui, fotum : rescalfar; refer, revifar; reanimar
refrigero|17|||rēfrīgĕro, as, are : refredar, refrescar; aturar
refringo|19|refreg|refract|rēfringo, is, ere, fregi, fractum : trencar, partir; abatre
refugio|20|refug||rĕfŭgĭo, is, ere, fugi : fugir, retirar-se; defugir, evitar; desaparèixer
refugus|11|||rĕfŭgus, a, um : que fuig, que es retira
refulgeo|18|refuls||rĕfulgĕo, es, ere, fulsi : resplendir
regalis|14|regal||rēgālis, e : reial
regenero|17|||rĕgĕnĕro, as, are : reproduir; fer reviure
regia|0|||rēgĭa, ae, f. : palau; cort
regimen|7|regimin||rĕgĭmen, inis, n. : govern; direcció
regina|0|||rēgīna, ae, f. : reina; senyora, sobirana
regio|5|region||rĕgĭo, onis, f. : direcció; banda; regió, contrada; camp
regius|11|||rēgĭus, a, um : reial
regnatrix|15|regnatric||regnātrix, icis : que regna
regno|17|||regno, as, are : regnar, ésser rei
regnum|4|||regnum, i, n. : monarquia, poder reial; reialesa, sobirania, regne, reialme
rego|19|rex|rect|rĕgo, is, ere, rexi, rectum : traçar; dirigir, guiar, conduir; governar, regir
regredior|27||regress|rĕgrĕdĭor, eris, i, gressus : tornar, retornar; recordar; retrocedir
regressus|9|||rĕgressus, us, m. : retorn; sortida, oportunitat
regulus|1|||rēgŭlus, i, m. : reietó; príncep
reicio|20|reiec|reiect|rēĭcĭo, is, ere, ieci, iectum : fer tornar; girar; apartar, allunyar; tirar enrere, llençar; excloure, remetre
relabor|26||relaps|rĕlābor, eris, lapsus sum : lliscar enrere, caure enrere; tornar
relanguesco|19|relang||rĕlanguesco, is, ere, ui, - : defallir, desmaiar-se
relatio|5|relation||rĕlātĭo, ionis, f. : tornada; proposició, moció; relació, referència
relego (2)|17|||relego (2), as, are : relegar, desterrar; remetre, transferir
relego|19|releg|relect|rĕlĕgo, is, ere, legi, lectum : recollir, replegar; recórrer de nou; rellegir, repassar
relicuus|11|||rĕlĭcuus, a, um : restant, la resta de; que queda, l'últim; degut, pendent
religiosus|11|||rĕlĭgĭōsus, a, um : escrupulós, temorós, piadós; sagrat, sant
religio|5|religion||rĕlĭgĭo, onis, f. : prescripció divina, escrúpol religiós; sacrilegi, falta; santedat, culte; lligam, deure
religo|17|||rĕlĭgo, as, are : lligar, fermar; subjectar, fixar
relinquo|19|reliqu|relict|rĕlinquo, is, ere, reliqui, relictum : deixar, abandonar; anar-se'n, allunyar-se de; mantenir, concedir, reconèixer
reliquiae|0|||rēlĭquĭae, arum, f. : restes; els supervivents; relíquies
reliquia|0|||reliquia, ae, f. : restes; els supervivents; relíquies
reliquus|11|||rĕlĭquus, a, um : restant, la resta de; que queda, l'últim; degut, pendent
reluceo|18|relux||rĕlūcĕo, es, ere, luxi, - : relluir, resplendir
remaneo|18|remans|remans|rĕmănĕo, es, ere, mansi, mansum : romandre, restar, quedar-se; subsistir
remedium|4|||rĕmĕdĭum, i, n. : remei, cura; solució (+ gen : contra)
remeo|17|||rĕmĕo, as, are : tornar, retornar; retrocedir
remetior|28||remens|rĕmētĭor, iris, iri, mensus sum : desfer, retornar; recomptar
remex|5|remig||rēmex, igis, m. : remer
remigium|4|||rēmĭgĭum, i, n. : rems, remers, remada; equipatge
remisse|30|||rĕmissē, adv. : lliurement
remissior|15|remissior||remissior, oris : comparatiu de remissus, a, um : fluix, moderat; dolç, amable
remissus|11|||rĕmissus, a, um : fluix, moderat; dolç, amable
remitto|19|remis|remiss|rĕmitto, is, ere, misi, missum : tornar, fer tornar; remetre, trametre; deixar, deixar anar; perdonar
remollio|21||remollit|rĕmollio, is, ire, -, itum : afeblir; ablanir
remora|0|||rĕmŏra, ae, f. : rèmora, destorb
remoror|24|||rĕmŏror, aris, ari : trigar; fer-se esperar; retardar, retenir
remotus|11|||rĕmōtus, a, um : remot, distant, allunyat de (ab + abl.); estrany a (ab + abl.)
remoueo|18|remou|remot|remoueo, es, ere, moui, motum : apartar, allunyar; desfer-se de, foragitar
remugio|21|||rĕmūgĭo, is, ire : respondre mugint; bramular
remulceo|18|remuls|remuls|rĕmulcĕo, es, ere, mulsi, mulsum : acariciar; calmat
remulcum|4|||rĕmulcum, i, n. : remolc
remuneror|24||remunerat|rĕmūnĕror, remunerar, recompensar; pagar
remus|1|||rēmus, i, m. : remo; Remus, i, : rem; Rem (germà de Ròmul)
renideo|18|||rĕnīdĕo, es, ere : brillar; somriure, riure
renouo|17|||renouo, as, are : renovar, restaurar, refer; revifar; repetir
reno|5|renon||rēno, onis, m. : pell de ren
renuntio|17|||rĕnuntĭo, as, are : informar; proclamar, declarar; anul·lar, revocar; renunciar a, retirar-se de
renuo|19|||rĕnŭo, is, ere : negar-se, negar; fer que no amb el cap
reor|25||rat|rĕor, reris, reri, ratus sum : creure, persar-se
reparabilis|14|reparabil||rĕpărābĭlis, e : reparable
reparco|19|||rĕparco, is, ere : estalviar; abstenir-se de (+ infinitiu)
reparo|17|||rĕpăro, as, are : recobrar, recuperar; refer, restablir
repello|19|reppul|repuls|rĕpello, is, ere, reppuli, repulsum : empènyer, tirar enrere, apartar; rebutjar, menysprear
rependo|19|repend|repens|rĕpendo, is, ere, pendi, pensum : pesar; compensar, pagar
repente|30|||rĕpentē, adv. : de sobte
repentinus|11|||rĕpentīnus, a, um : sobtat, improvís; recent, ocasional
repercutio|20||repercuss|rĕpercŭtĭo, is, ere, cussi, cussum : rebutjar, repel·lir; tornar; reflectir
reperio|21|repper|repert|rĕpĕrĭo, is, ire, repperi, repertum : 1.  trobar, descobrir  2. forjar, imaginar
repertor|5|repertor||rĕpertor, oris, m. : inventor, autor
repeto|19|repetiu,repet|repetit|rĕpĕto, is, ere, iui/ii, titum : tornar a, retornar a; reprendre, atacar de nou; retrocedir, remuntar-se
repleo|18|repleu|replet|rēplĕo, es, ere, eui, etum : reomplir, omplir del tot; atipar
repletus|11|||rēplētus, a, um : ple de (+ abl.)
repono|19|reposu|reposit|rĕpōno, is, ere, posui, positum : tornar a posar, reposar; restablir, restaurar; posar, deixar, guardar
reporrigo|19|||rĕporrĭgo, is, ere : tornar a oferir
reporto|17|||rĕporto, as, are : tornar, tornar a dur; reportar, comunicar
reposco|19|||rĕposco, is, ere : reclamar, exigir
repo|19|reps|rept|rēpo, is, ere, repsi, reptum : 1.  arrossegar-se, reptar  2.  caminar dificultosament
reprae|17|||reprae, as, are : acomplir, executar; mostrar, preentar; representar, retratar
reprehendo|19|reprehend|reprehens|rĕprĕhendo, is, ere, di, sum : agafar, retenir; sosprendre, descobrir; censurar, desaprovar
reprehensio|5|reprehension||rĕprĕhensĭo, onis, f. : blasme, retret, crítica
reprimo|19|repress|repress|rĕprĭmo, is, ere, pressi, pressum : aturar, contenir; reprimir
repudio|17|||rĕpŭdĭo, as, are : rebutjar, refusar; repudiar
repudium|4|||rĕpŭdĭum, ii, n. : repudi, divorci
repugno|17|||rĕpugno, as, are : resistir, defensar-se; resistir-se a, oposar-se a
repulsa|0|||rĕpulsa, ae, f. : fracàs, derrota
reputo|17|||rĕpŭto, as, are : calcular, considerar; reflexionar
requiesco|19|requieu|requiet|rĕquĭesco, is, ere, quieui, quietum : descansar
requies|5|||rĕquĭes, etis, f. : descans, repòs; pausa
requiro|19|requisiu|requisit|rĕquīro, is, ere, quisiui, quisitum : 1.  buscar, cercar  2.  demanar, preguntar; requerir
resaluto|17|||rĕsălūto, as, are : tornar la salutació
rescindo|19|rescid|resciss|rēscindo, is, ere; scidi, scissum : tallar, obrir; revocar, invalidar
rescio|21|resci,resciu|rescit|rēscĭo, is, ire, iui, itum : assabentar-se de
rescribo|19|rescrips|rescript|rēscrībo, is, ere, scripsi, scriptum : escriure en resposta, contestar per escrit; rescriure, revisar
reseco|17|resecu|resect|rĕsĕco, as, are, secui, sectum : tallar, retallar; refrenar
resegmen|7|resegmin||resegmen, inis, n. : retall
resero|17|||rĕsĕro, as, are : obrir (una porta); mostrar
reseruo|17|||reseruo, as, are : reservar, guardar; conservar
reses|15|resid||rĕsĕs, idis : mandrós, inactiu
resideo|18|resed|recess|rĕsĭdĕo, es, ere, sedi, sessum : seure, estar assegut; residir, romandre; encaixar
residuus|11|||rĕsĭdŭus, a, um : restant, que queda
resigno|17|||rĕsigno, as, are : dessegellar, obrir, desvelar; transferir
resisto|19|restit||resisto, is, ere, stiti : parar-se, aturar-se; oposar-se a, resistir-se a; impedir
resoluo|19|resolu|resolut|resoluo, is, ere, solui, solutum : deslligar; alliberar; dissoldre, esmicolar; afluixar, relaxar; pagar, tornar
resono|17|||rĕsŏno, as, are : ressonar, retrunyir; repetir
resonus|11|||rĕsŏnus, a, um : ressonador, retronant
resorbeo|18|||rĕsorbĕo, es, ere : engolir de nou; retirar-se
respecto|17|||respecto, as, are : mirar enrere, girar la vista; girar-se; esperar; tenir en compte
respectus|9|||respectus, us, m. : mirada enrere, mirada al voltant; consideració, atenció
respergo|19|respers|respers|rēspergo, is, ere, spersi, spersum : esquitxar, ruixar; tacar
respicio|20|respex|respect|rēspĭcĭo, is, ere, spexi, spectum : girar la vista, mirar enrere; mirar a; repassar, mirar, considerar; fer cas de
respiratio|5|respiration||rēspīrātĭo, ionis, f. : respiració
respondeo|18|respond|respons|rēspondĕo, es, ere, di, sum : respondre, contestar
responsum|4|||rēsponsum, i, n. : resposta
respublica|0|||respublĭca, reipublicae : l'Estat; la política, els afers públics
respuo|19|respu||rēspŭo, is, ere, ui, - : escopir, vomitar; treure; rebutjar
restituo|19|restitu|restitut|rēstĭtŭo, is, ere, tui, tutum : restablir, reconstruir; guarir; restituir, rehabilitar
restitutorius|11|||rēstĭtūtōrĭus, a, um : restablidor (restitutorium, i, n. : judici de de restitució)
resto|17|||rēsto, as, are : romandre, quedar-se; resistir; perdurar
restringo|19|restrinx|restrict|rēstringo, is, ere, strinxi, strictum : lligar, fermar; reprimir; descobrir, obrir
resulto|17|||rĕsulto, as, are : saltar, botar; ressonar
resupinus|11|||rĕsŭpīnus, a, um : ajagut de sobines, estirat cara amunt; inclinat, tirat; tibat, orgullós
resurgo|19|resurrex|resurrect|rĕsurgo, is, ere, rexi, rectum : tornar-se a aixecar; renéixer, brotar de nou
res|10|||rēs, rei, f. : cosa, fet; assumpte, afer, qüestió; bèns, propietat; l'Estat
retendo|19|retend|retens|rĕtendo, is, ere, tendi, tensum : retenir, estirar
retexo|19|retexu|retext|rĕtexo, is, ere, texui, textum : desteixir, desfer; anul·lar, esmenar
rete|8|ret||rēte, is, n. : xarxa
retiarius|1|||rētĭārĭus, i, m. : reciari (gladiador armat amb un trident i una xarxa)
reticeo|18|reticu||rĕtĭcĕo, es, ere, cui, - : callar, guardar silenci; silenciar
retinens|14|retinent||rĕtĭnens, entis : + Gen. : conservador, mantenidor
retineo|18|retinu|retent|rĕtĭnĕo, es, ere, ui, tentum : subjectar, retenir, mantenir; conservar
retorqueo|18|retors|retort|rĕtorquĕo, es, ere, torsi, tortum : girar; fer recular, desviar; canviar
retracto|17|||rētracto, as, are : atreure, desfer; reprendre, renovar
retraho|19|retrax|retract|rētrăho, is, ere, traxi, tractum : arrossegar, tirar enrere; fer tornar, retirar, apartar; reduir
retribuo|19|retribu|retribut|rētrĭbŭo, is, ere, ui, utum : reintegrar, retribuir
retro|30|||rētro, adv. : cap enrere, enrere; abans; en la direcció oposada
reueho|19|reuex|reuect|reueho, is, ere, uexi, uectum : tornar, dur de nou
reuello|19|reuell|reuuls|reuello, is, ere, velli, vulsum : arrencar, arrabassar; destruir
reuelo|17|||reuelo, as, are : descobrir, destapar, obrir
reuenio|21|reuen|reuent|reuenio, is, ire, ueni, uentum : retornar, tornar
reuerentia|0|||reuerentia, ae, f. : respecte, temor; vergonya, modèstia; reverència
reuereor|25||uerit|reuereor, eris, eri, reueritus sum : témer, avergonyir-se; respectar
reuertor|26||reuers|reuertor, eris, i, reuersus sum : tornar, retornar; recórrer, acudir (a algú); repetir-se
reuerto|19|reuert|reuers|reuerto, is, ere, i, sum : tornar, retornar; recórrer, acudir (a algú); repetir-se
reuincio|21|reuinx|reuinct|reuincio, is, ire, uinxi, uinctum : lligar, fermar, fixar
reuiso|19|reuis|reuis|reuiso, is, ere, uisi, uisum : reveure, visitar de nou
reuoco|17|||reuoco, as, are : cridar, fer venir; recollir, reunir; revocar, treure; emmenar, reconduir
reuoluo|19|reuolu|reuolut|reuoluo, is, ere, uolui, uolutum : fer rodar, fer retrocedir; giravoltar, girar
reus|1|||rĕus, i, m. : litigant; reu, acusat, demandat
rex|5|reg||rex, regis, m. : rei, sobirà
rhetor|5|rhetor||rhētor, oris, m. : rètor, retòric, orador
rictus|9|||rictus, us, m. : comissura de la boca, rictus; boca, llavis
rideo|18|ris||rīdĕo, es, ere, risi, risum : riure; riure's de (+ ac)
ridiculus|11|||rīdĭcŭlus, a, um : divertit, graciós; absurd, ridícul
rigeo|18|||rĭgĕo, es, ere, -, - : estar rígid; ésser gelat; romandre immòbil
rigidus|11|||rĭgĭdus, a, um : rígid, tes; gelat, glaçat; dur, ferm; encarcarat
rigor|5|rigor||rĭgor, oris, m. : rigidesa; rectitud, tibantor; gelor, fred
rigo|17|||rĭgo, as, are : regar, irrigar; banyar, amarar
rima|0|||rīma, ae, f. : escletxa, esquerda, fissura
rimor|24|||rīmor, aris, ari : furgar, gratar; explorar, espiar; solcar
ripa|0||rip|rīpa, ae, f. : riba, costa
risus|9|||rīsus, us, m. : rialla, riure
rite|30|||rītĕ, adv. : segons el ritus; com cal
ritus|9|||rītus, us, m. : ritus, cerimònia; costum
riualis|6|riual||riualis, is, m. : ival; usuari d'un curs d'agua
riualitas|5|riualitat||riualitas, atis, f. : rivalitat
riuus|1|||riuus, i, m. : rierol, riu; llit d'un riu; torrent; rec, canal
rixa|0|||rixa, ae, f. : baralla, brega
roboro|17|||rōbŏro, as, are : envigorir, reforçar
robor|5|robor||rōbor, oris, n. : roure, alzina; fermesa, força, vigor
robur|7|robor||rōbur, oris, n. : roure, alzina; fermesa, força, vigor
robustus|11|||rōbustus, a, um : de roure; fort, robust
rogatio|5|rogation||rŏgātĭo, ionis, f. : 1. sol·licitud, prec  2.  projecte de llei
rogitatio|5|rogitation||rŏgĭtātĭo, ionis, f. : projecte de llei
rogito|17|||rŏgĭto, as, are : preguntar, demanar
rogo|17|||rŏgo, as, are : preguntar, demanar; consultar; proposar
rogus|1|||rŏgus, i, m. : pira, foguera
rosa|0|||rŏsa, ae, f. : rosa
roscidus|11|||roscĭdus, a, um : humit, xop
roseus|11|||rŏsĕus, a, um : de rosa, rosat; vermell, porpra
rostratus|11|||rostrātus, a, um : rostrat, en forma de bec; amb esperó
rostrum|4|||rōstrum, i, . : morro, trompa, bec; esperó
ros|5|ror||rōs, roris, m. : rosada; plugim (ros marinus : romaní)
rota|0|||rŏta, ae, f. : roda; cercle, disc; carro
rotundus|11|||rŏtundus, a, um  (rut-) : rodó, circular; rotund
rubeo|18|||rŭbĕo, es, ere, rubui : envermellir-se, enrogir-se
ruber|13|||rŭber, bra, brum : vermell, roig
rubesco|19|rubu||rŭbesco, is, ere, bui, -, ere : ruboritzer-se, tornar vermell
rubicundus|11|||rŭbĭcundus, a, um : rubicund, vermell
rubor|5|rubor||rŭbor, oris, m. : vermellor, rubor; púrpura; pudor, vergonya
rudens|6|rudent||rŭdens, entis, f. : corda, cable
rudimentum|4|||rŭdīmentum, i, n. : rudiments, instrucció, aprenentatge; mostra, assaig
rudis (2)|14|rud||rudis (2), e : bast, tosc; en brut; rude, primitiu
rudis|6|rud||rŭdis, is, f. : bastó, paleta
ruga|0|||rūga, ae, f. : arruga; rugositat, plec
rugosus|11|||rūgōsus, a, um : arrugat, rugós
ruina|0|||rŭīna, ae, f. : empenta, envestida; esfondrament, ruïna; runa; catàstrofe
ruminus|11|||ruminus, a, um : (ficus) la figuera ruminal (sota la qual van ser trobats Ròmul i Rem)
rumor|5|rumor||rūmor, oris, m. : cridòria, clamor; rumor
rumpo|19|rup|rupt|rumpo, rupi, ruptum, ere : trencar, rompre; rebentar, obrir; travessar; separar; vèncer
ruo|19|ru|rut|rŭo, is, ere, rui, rutum : apressar-se a, precipitar-se; caure, esfondrar-se; llançar, abatre, tombar
rupes|6|rup||rūpes, is, f. : cingle, penya-segat; roca, penyal
ruptor|5|ruptor||ruptor, oris, m. : trencador, violador
rurestris|14|rurestr||rūrestris, e : agrest
ruro|17|||rūro, as, are : viure al camp
rursum|30|||rursum, adv. : hacia atrás, a la inversa; por el contrario, en contra
rursus|30|||rursus, inv. : endarrere, enrere; de nou, una altra vegada; per altra banda
russeus|11|||russĕus, a, um : vermell
rusticatio|5|rustication||rustĭcātĭo, onis, f. : vida rural
rusticus (2)|11|||rusticus (2), a, um : del camp, rústic; simple, senzill; groller, rude
rusticus|1|||rustĭcus, i, m. : pagès
rus|7|rur||rūs, ruris, n. : camp
ruta|0|||rūta, ae, f. : ruda; materials (extrets i tallats d'una propiesat posada a la venda)
rutundus|11|||rutundus, a, um  (rut-) : rodó, circular; rotund
sacculus|1|||saccŭlus, i, m. : bossa (de diners), saquet
saccus|1|||saccus, i, m. : sac
sacellum|4|||săcellum, i, n. : altaret, capella
sacerdos|5|sacerdot||săcerdos, dotis, m. : sacerdot, sacerdotessa
sacerdotium|4|||săcerdōtĭum, i, n. : sacerdoci
sacer|13|||săcer, cra, crum : sagrat, consagrat; diví, celestial
sacramentum|4|||sacramentum, i, n. : dipòsit; jurament, promesa
sacrarium|4|||sacrarium, ii, n. : santuari, capella
sacrificalis|14|sacrifical||sacrificalis, e : sacrificial
sacrificium|4|||sacrificium, ii, n. : sacrifici
sacrifico|17|||sacrifico, as, are : sacrificar, celebrar un sacrifici
sacrilegus|11|||sacrilegus, a, um : sacríleg, que roba béns sagrats
sacrosanctus|11|||sacrosanctus, a, um : inviolable, sacrosant
sacro|17|||sacro, as, are : consagrar, dedicar (a un déu); sacralitzar, santificar; adorar
sacrum|4|||sacrum, i, n. : objecte sagrat, cosa sagrada; ritu, culte, cerimònia
saeclaris|14|saeclar||saeclaris, e : secular
saeclum|4|||saeclum, i, n. : segle; generació, raça; època, vida
saeculum|4|||saecŭlum, i, n. : segle; generació, raça; època, vida
saepenumero|30|||saepĕnŭmĕrō, adv. : repetidament
saepes|6|saep||saepes, is, f. : tanca, clos
saepe|30|||saepe, inv. : sovint 
saepissime|30|||saepissime, inv. : molt sovint
saepius|30|||saepius, comparatiu de saepe : més sovint
saeptum|4|||saeptum, i, n. : estacada, clos  (saepta,orum : els Septa)
saeuio|21|saeui|saeuit|saeuio, is, ire, ii, itum : enfadar-se, aïrar-se; sofrir, bramar
saeuitia|0|||saeuitia, ae, f. : salvatgia, crueltat
saeuus|11|||saeuus, a, um : cruel, dur; ferotge, salvatge
saga|0|||sāga, ae, f. : bruixa
sagino|17|||săgīno, as, are : engreixar, encebar
sagittarius|1|||săgittārĭus, i, m. : arquer
sagittatus|11|||săgittātus, a, um : armat amb un arc; punxant
sagitta|0|||săgitta, ae, f. : fletxa
sagittula|0|||săgittŭla, ae, f. : fletxeta
sagulum|4|||săgŭlum, i, n. : mantell
sagum|4|||săgum, i, n. : mantell
salamandra|0|||sălămandra, ae, f. : salamandra
salarius|1|||sălārĭus, i, m. : de sal, salí; venedor de sal
salio|21|||sălĭo, is, ire, salui, saltum : saltar, botar
salse|30|||salsē, adv. : enginyosament
salsus|11|||salsus, a, um : salat, enginyós; assaonat
saltem|30|||saltem, inv. : almenys
salto|17|||salto, as, are : ballar
saltus|9|||saltus, us, m. : salt, bot; bosc, pas, congost
saluber|16|salubr||sălūber, bris, bre : saludable, sa; favorable, avantatjós
salubris|14|salubr||sălūbris, e : saludable, sa; favorable, avantatjós
salubritas|5|salubritat||sălūbrĭtas, atis, f. : salubritat; sanitat, salut
salueo|18|||salueo, es, ere : estar bé, trobar-se bé
saluete|30|||saluete, imperatiu de salueo: hola! adéu!
salue|30|||salue, imperatiu de salueo: hola! adéu!!
salum|4|||sălum, i, n. : mar, alta mar
salus|5|salut||sălūs, utis, f. : 1. salut, benestar 2. salvació, conservació 3. mitjà de salvació
salutaris|14|salutar||sălūtāris, is : saludable, benèfic; favorable, profitós (- digitus = el dit índex)
salutator|5|salutator||sălūtātor, oris, m. : el qui saluda, client
saluto|17|||sălūto, as, are : saludar, retre homenatge; visitar
saluus|11|||saluus, a, um : sa, indemne; segur, íntegre
sal|5|sal||sal, salis, m. : sal; aigua de mar, mar; gràcia, enginy
sancio|21|sanx|sanct|sancĭo, is, ire, sanxi, sanctum : sancionar, consagrar; ordenar, decretar, ratificar
sanctimonia|0|||sanctĭmōnĭa, ae, f. : puresa, santedat, virtut
sanctio|5|sanction||sanctĭo, onis, f. : sanció, càstig
sanctitas|5|sanctitat||sanctĭtas, atis, f. : santedat; puresa, honradesa; pietat
sanctius|30|||sanctius, comp. de sancte : santament, purament
sanctus|11|||sanctus, a, um : sagrat, inviolable; venerable, sant
sane|30|||sānē, adv. : certament, molt; moderadament
sanguinarius|11|||sanguĭnārĭus, a, um : sanguinari; de sang
sanguineus|11|||sanguĭnĕus, a, um : sanguini, de sang
sanguinolentus|11|||sanguĭnŏlentus, a, um : sanguinolent
sanguino|17|||sanguĭno, as, are : sagnar
sanguis|5|sanguin||sanguis, inis, m. : sang; vida, vigor; parentiu, fill; crim
sanies|10|||sănĭes, ei, f. : pus
sanitas|5|sanitat||sānĭtas, atis, f. : salut, sanitat; seny
sano|17|||sāno, as, are : guarir, sanar
sanus|11|||sānus, a, um : sa; raonable, assenyat; correcte
sapiens (2)|6|sapient||sapiens (2), entis, m. : savi
sapiens|14|sapient||săpĭens, entis : savi, intel·ligent, prudent
sapienter|30|||săpĭenter, adv. : sàviament, prudentment
sapientia|0|||săpĭentĭa, ae, f. : intel·ligència, prudència
sapientius|30|||sapientius, adv. : comparatiu de sapienter : molt sàviament, molt prudenment
sapio|20|||săpĭo, is, ere, ii : tenir gust, saber a; entendre de, saber, conèixer; tenir seny
sapor|5|sapor||săpor, oris; m. : gust, sabor; olor, aroma
sarcina|0|||sarcĭna, ae, f. : farcell, càrrega
sarcio|21|sars|sart|sarcĭo, is, ire, sarsi, sartum : sargir, apedaçar; reparar, corregir
sarcophagus|1|||sarcŏphăgus, i, m. : sarcòfag
sarracenus|11|||sarracenus, a, um : sarraí
sartus|11|||sartus, a, um : part. de sarcio.
satelles|5|satellit||sătellĕs, tellitis, m. o f. : ajudant, assistent, escorta; satèl·lit
satietas|5|satietat||sătĭĕtas, atis, f. : suficiència, abundància; cansament
satin|30|||satin, inv. :  = satisne :  és suficient?
satio|17|||sătĭo, as, are : saciar, afartar
satis|30|||sătis, adv. : prou, suficient; del tot, ben bé
satius|30|||sătĭus, adv. : millor, preferiblement
sator|5|sator||sător, oris, m. : sembrador; autor, pare
saturitas|5|saturitat||sătŭrĭtas, atis, f. : saturació
satur|11|satur||sătur, ura, urum : sadollat, assaciat; ric, abundós, fèrtil
sat|30|||săt, adv. : prou, suficient; del tot, ben bé
saucio|17|||saucĭo, as, are : ferir, perjudicar
saucius|11|||saucĭus, a, um : ferit, malalt, perjudicat
sauior|24|||sauior, aris, ari : besar
sauium|4|||sauium, i, n. : petó
saxeus|11|||saxĕus, a, um : rocós
saxulum|4|||saxŭlum, i, n : pedreta
saxum|4|||saxum, i, n. : pedra, roca; bloc
scaber|13|||scăber, a, um : aspre, rugós; ronyós, sarnós
scabritia|0|||scabritia, ae, f. : aspror, rugositat
scabrus|11|||scabrus, a, um : aspre, rugós; ronyós, sarnós
scaena|0|||scaena, ae, f. : escena, escenari; teatre
scaenicus|11|||scaēnĭcus, a, um : escènic, teatral
scalae|0|||scālae, arum : escala; esglaó
scala|0|||scāla, arum : escala; esglaó
scando|19|scand|scans|scando, is, ere, scandi, scansum : pujar, escalar, muntar a, enfilar-se a; escandir (versos)
scapha|0|||scăpha, ae, f. : barca
scaphium|4|||scăphĭum, i, n. : copa, vas (en forma de barca); orinal
scapus|1|||scapus, i, m. : tija (d'una planta); braç (de diverses eines); fust
scateo|18|||scăteo, es, ere : abundar (en), brollar
sceleratus|11|||scĕlĕrātus, a, um : maleït, funest; criminal, infame, detestable, maligne; ignominiós, abjecte
scelerosus|11|||scĕlĕrōsus, a, um : criminal, vil
scelestus|11|||scĕlestus, a, um : criminal, malvat; calamitós, infortunat; sacríleg; trapella
scelus|7|sceler||scĕlus, eris, n. : desgràcia, infortuni; crim, vilesa, maldat; catàstrofe; perdut, viciós
scena|0|||scēna, ae, f. : escena, escenari, teatre
scenicus|11|||scēnĭcus, a, um : escènic, teatral
sceptrifer|12|sceptrifer||scēptrĭfer, era, erum : que porta ceptre
sceptrum|4|||scēptrum, i, n. : ceptre
schida|0|||schida, ae, f. : full de paper, pàgina
schola|0|||schŏla, ae, f. : lliçó, conferència; escola
scholasticus|1|||schŏlastĭcus, i, m. : estudiant, retòric
scibo|30|||scibo, = sciam
scientia|0|||scĭentĭa, ae, f. : coneixença, consciència; coneixement teòric, ciència, experiència, saviesa
scilicet|30|||scīlĭcet, adv. : òbviament, és a dir, és evident que
scindo|19|scid|sciss|scindo, is, ere, scidi, scissum : tallar, esquinçar; treure, arrencar; dividir
scio|21|sciu|scit|scĭo, is, ire, sciui, scitum : saber, adonar-se, estar informat; conèixer (un art, etc.), ésser capaç de, ésser hàbil a
scipio|5|Scipion||scīpĭo, onis, m. : bastó (de cerimònia); Scipio : Escipió
sciscitor|24|||sciscĭtor, aris, ari : preguntar, assabentar-se, indagar
scisco|19|scisciu|sciscit|scisco, is, ere, scivi, scitum : assabentar-se de; decidir, acordar
scite|30|||scītē, adv. : hàbilment, artísticament, enginyosament
scitum|4|||scītum, i, n. : decret, resolució, norma
scopulosus|11|||scŏpŭlōsus, a, um : de roca, rocós, ple d'esculls  (scopulus, i : roca, escull, penya-segat)
scordalus|1|||scordălus, i, m. : busca-raons
scortum|4|||scortum, i, n. : cuir, pell; prostituta
screator|5|screator||scrĕātor, oris, m. : que s'escura la gola
scribilita|0|||scribilīta, ae, f. : mena de pastís
scribo|19|scrips|script|scrībo, is, ere, scripsi, scriptum : traçar, escriure; compondre, tractar; redactar; inscriure, designar (en testament); (mil.) enrolar 
scrinium|4|||scrīnĭum, i, n. : capsa, estoig (per a llibres i papers)
scriptor|5|scriptor||scriptor, oris, m. : redactor, escriptor, secretari
scriptura|0|||scriptūra, ae, f. : escriptura, inscripció; text; impost sobre el pasturatge
scrobis|6|scrob||scrŏbis, is, m. : forat, fossa, excavació
scruposus|11|||scrūpōsus, a, um : rocós; difícil
scrupulose|30|||scrūpŭlōsē, adv. : minuciosament, escrupulosament
scrutor|24|||scrūtor, aris, ari : explorar, escorcollar, examinar, investigar
scurra|0|||scurra, ae, m. : esnob, bufó, pallasso
scutum|4|||scūtum, i, n. : escut, defensa
scyphus|1|||scyphus, i, m. : vas, copa (fonda, amb dues nanses, per a beure)
se|29|||sē, pron. refl. : es, se, si
secedo|19|secess|secess|sēcēdo, is, ere, cessi, cessum : allunyar-se, retirar-se; separar-se, dissociar-se
secessio|5|secession||sēcessĭo, ionis, f. : separació, secessió; col·loqui reservat; complot
secessus|9|||sēcessus, us, m. : separació, retir, lloc retirat
seco|17|secu|sect|sĕco, as, are, secui, sectum : tallar, segar; ferir; turmentar; travessar, dividir
secreto|30|||sēcrētō, adv. : a part, aïlladament, privadament
secretum|4|||sēcrētum, i, n. : retir, reclusió, discreció, reserva; secret, misteri
secretus|11|||sēcrētus, a, um : privat, desproveït; reservat, secret, solitari; especial, poc comú
secta|0|||secta, ae, f. : línia de conducta, actuació, partit; escola (filosòfica)
sectilis|14|sectil||sectĭlĭs, e : tallat, fet a lloses, bo de tallar
sectio|5|section||sectĭo, ionis, f. : secció, tall, amputació; subhasta de béns confiscats, de botí
sector (2)|24|||sector (2), aris, atus sum : seguir, anar al darrere, acompanyar; freqüentar, estar-se a; perseguir, cercar, pretendre
sector|5|sector||sector, oris, m. : tallador; comprador de béns confiscats, de botí
sectorius|11|||sectōrĭus, a, um : relatiu a les adjudicacions de béns confiscats
secum|30|||sēcum, = cum se : amb un mateix
secundo|17|||sĕcundo, as, are : afavorir, propiciar
secundum|30|||sĕcundum, + Ac. : després de, darrere, al llarg de, arran de; segons, d'acord amb, a favor de
secundus|11|||sĕcundus, a, um : favorable, pròsper, propici; segon; substitutiu; següent; de segona, inferior
securis|6|secur||sĕcūris, is, f. : destral; les destrals (dels feixos, símbol del poder romà, de l'imperi), magistratura
securitas|5|securitat||sēcūrĭtas, atis, f. : calma, seguretat, confiança; tranquil·litat; despreocupació; protecció, salvaguarda
securus|11|||sēcūrus, a, um : tranquil; serè, plàcid; segur de, confiat en; indiferent, despreocupat; segur, fora de perill
secus|30|||sĕcus, adv. : altrament, contràriament, a l'inrevés; sexe, gènere; prep. + ac. : prop de, a costat de
sed|30|||sēd, conj. : però, sinó
sedecim|30|||sēdĕcim, inv. : setze
sedeo|18|sed|sess|sĕdeo, es, ere, sedi, sessum : seure, estar assegut; assistir (en una sessió); estar acampat, establert, instal·lar-se; romandre, estar quiet; ficar-se; estar resolt; enfonsar-se
sedes|5|sed||sēdes, is, f. : seient, cadira; residència, assentament; temple, recinte sagrat; lloc; fonament, base
sedile|8|sedil||sĕdīle, is, n. : seient, banc
seditio|5|sedition||sēdĭtĭo, onis, f. : sedició, divisió, discòrdia; revolta, agitació, desordre
seditiosus|11|||sēdĭtĭōsus, a, um : sediciós, revoltat, malintencionat; turbulent
sedo|17|||sēdo, as, are : calmar, apaivagar (sedatus, a, um : calmat, tranquil)
seduco|19||seduct|sēdūco, is, ere, duxi, ductum : apartar, aïllar; retirar, separar; apropiar-se
sedulo|17|||sēdŭlō, adv. : sincerament; curosament, diligentment, seriosament
sedulus|11|||sēdŭlus, a, um : diligent, zelós, aplicat; inoportú
seges|5|seget||sĕgĕs, etis, f. : camp, camp de cereals, collita
segnis|14|segn||segnis, e : indolent, aturat, apàtic, indecís, inactiu; lent, calmós, pausat; mandrós, inactiu
segniter|30|||segnĭter, adv. : lentament, mandrosament
segnitia|0|||segnĭtĭa, ae, f. : lentitud, indolència, peresa, calma
segrego|17|||sēgrĕgo, as, are : separar, apartar; excloure, bandejar; privar, prohibir
sella|0|||sella, ae, f. : cadira, seient; setial
semel|30|||sĕmĕl, adv. : una vegada (solament); alhora, d'un sol cop, d'una vegada per sempre; una vegada, en un moment donat
semen|7|semin||sēmen, inis, n. : llavor, gra; semen; descendència
sementis|6|sement||sēmentis, is, f. : sembra, planter; collita
semermus|11|||semermus, a, um : mig armat, mal armat, mig inerme
semet|30|||sēmet,  : reforçament de se
semicrudus|11|||sēmĭcrūdus, a, um : mig cru, poc fet
semideus|1|||sēmĭdĕus, i, m. : mig diví, semidéu
semifultus|11|||sēmĭfultus, a, um : mig recolzat, mig descansant
semihians|14|semihiant||sēmĭhĭans, antis : entreobert
seminarium|4|peri||sēmĭnārĭum, i, n. : planter; origen
semirotundus|11|||sēmĭrŏtundus, a, um : semicircular
semirutus|11|||sēmĭrŭtus, a, um : mig enrunat, mig destruït
semisomnus|11|||sēmĭsomnus, a, um : mig adormit, endormiscat, ensopit
semis|5|semiss||sēmis, semissis, m. : meitat, mig as (lliura romana)
semotus|11|||sēmōtus, a, um : allunyat, apartat; privat, íntim
semper|30|||semper, adv. : sempre, en tot moment; invariablement
sempiternus|11|||sempĭternus, a, um : sempitern, etern, perpetu
semustus|11|||sēmustus, a, um : mig cremat, socarrat
senariolus|1|||sēnārĭŏlus, i, m. : petit senari (vers)
senarius|1|||sēnārĭus, i, m. : vers senari (compost de sis peus)
senator|5|senator||sĕnātor, oris, m. : senador (membre del senat romà)
senatorius|11|||sĕnātōrĭus, a, um : senatorial, propi d'un senador
senatus|9|||sĕnātus, us, m. : senat; sessió del senat
senatusconsultum|4|||sĕnātusconsultum, i, n. : senatconsult, decret del senat
senecta|0|||sĕnecta, ae, f. : vellesa, edat
senectus (2)|11|||senectus (2), a, um : vell, envellit
senectus|5|senectut||sĕnectūs, utis, f. : vellesa, senectut
senesco|19|senu||sĕnesco, is, ere, senui : envellir, fer-se vell, consumir la vida; debilitar-se, consumir-se; apagar-se, minvar
senex|5|sen||sĕnex, senis, m. : vell, ancià
seni|11|||sēni, ae, a : cada sis, sis cadascú
senilis|14|senil||sĕnīlis, e : senil, propi d'un vell
senior|5|senior||sĕnĭor, oris, m. : més vell, arcaic; home gran (de més de 45 anys)
senium|4|||sĕnĭum, i, n. : vellesa (període), senilitat; decrepitud; malenconia, tristesa
sensim|30|||sensim, adv. : insensiblement, a poc a poc, cautelosament
sensus|9|||sensus, us, m. : sentit, sensació; sentiment, sensibilitat; consciència; enteniment; emoció; pensament, idea; frase
sententia|0|||sententĭa, ae, f. : parer, opinió, pensament; intenció, propòsit; vot; pensament, idea; sentència
sentina|0|||sentīna, ae, f. : aigües (residuals o que s'acumulen a l'interior d'una nau), sentina (lloc on s'acumulen aquestes aigües), femer, escòria
sentio|21|sens||sentĭo, is, ire, sensi, sensum : sentir, percebre; adonar-se de, advertir, considerar; experimentar, conèixer; pensar, opinar; entendre
sentis|6|sent||sentis, is, f. : esbarzer, bardissa, arbust espinós
senus|11|||senus, ae, a : cada sis, sis cadascú
separatim|30|||sēpărātim, adv. : separadament, individualment; particularment
separo|17|||sēpăro, as, are : separar, dividir, delimitar; distingir, diferenciar, excloure
sepelio|21|sepeliu|sepult|sĕpĕlĭo, is, ire, iui (ii), ultum : sepultar, enterrar
sepio|21|seps|sept|sēpĭo, is, ire, septi, septum : envoltar, encerclar; assetjar; tancar, embarrar, obstruir; protegir
sepono|19|seposu|seposit|sēpōno, is, ere, posui, positum : deixar de banda, desar, descartar; retirar, apartar; reservar, destinar; distingir, diferenciar
septem|30|||septem, adj. num. : set
septeni|11|||septēni, ae, a : set cadascun; sèptuple, repetit set vegades
septenus|11|||septēnus, ae, a : set cadascun; sèptuple, repetit set vegades
septentrionalis|14|septentrional||septentrĭōnālis, e : septentrional, del nord
septentrio|5|septentrion||septentrĭo, onis, m. : septentrió, nord; constel·lació de l'Óssa
septimus|11|||septĭmus, a, um : setè
septingenti|11|||septingenti, ae, a : set-cents
septingentus|11|||cf. septingenti
septuaginta|30|||septŭāginta, inv. : setanta
septuennis|14|septuenn||septŭennis, e : de set anys d'edat
sepulchrum|4|||sĕpulchrum, i, n. : tomba, sepulcre
sepulcrum|4|||sĕpulcrum, i, n. : tomba, sepulcre
sepultura|0|||sĕpultūra, ae, f. : exèquies, sepultura, enterrament
sequor|26||secut|sĕquor, eris, i, secutus sum : seguir, anar al darrere de; perseguir; venir després; succeir, venir com a conseqüència; correspondre a; cedir; obeir; dirigir-se a; travessar; lliurar-se a
sera|0|||sēră, ae, f. : barra, forrellat, balda; tanca, closa
serenus|11|||sĕrēnus, a, um : serè, clar, pur; tranquil, plàcid
seria|0|||sērĭa, ae, f. : gerra (feta de fang, de forma cilíndrica)
seribibus|1|||seribibus, i, m. : bevedor noctàmbul
sericum|4|||sērĭcum, i, n. : (pl.) seda, vestits de seda
sericus|11|||sericus, a, um : de seda, sedós
series|10|||sĕrĭes, ei, f. : sèrie, fila, seqüència, dinastia
serio|30|||sērĭō, adv. : seriosament, de debò
serius (2)|30|||serius (2), adv. : més tard, massa tard
serius|11|||sērĭus, a, um : seriós, important; (n. subst.) afers seriosos
sermo|5|sermon||sermo, onis, m. : conversa, diàleg, discussió, discurs; enraonies, tema de conversa; llenguatge, llengua, parla
sero|19|seu|sat|sērō, is, ere, seui, satum : sembrar, plantar; engendrar, fer néixer
sero (2)|19|seu|sert|sero (2), is, ere, serui, sertum : unir, lligar, entrellaçar; (+ cum) entaular amb
sero (3)|30|||sero (3), adv. : tard, massa tard
serpens|6|serpent||serpens, entis, m. et f. : serp
serpo|19|serps||serpo, is, ere, serpsi, - : arrossegar-se, esmunyir-se; serpentejar, enfilar-se (les plantes); insinuar-se, avançar, escampar-se
sertus|11|||sertus, a, um : participi de sero, is, rui, sertum : entrellaçat
seruilis|14|seruil||seruilis, e : d'esclau, servil
seruio|21|seruiu,seru|seruit|seruio, is, ire, ii o iui, itum : (sovint + dat.) ésser esclau (de), servir; treballar per, estar sotmès (a); acomodar-se, emmotllar-se a 
seruitium|4|||seruitium, i, n. : servitud, condició d'esclau, esclavatge; servei, esclaus; submissió
seruitus|5|seruitut||seruitus, utis, f. : servitud, esclavatge, condició d'esclau; servei, esclaus; submissió; gravamen (sobre terres o immobles)
seruo|17|||seruo, as, are : vetllar, parar atenció a; observar, vigilar; complir, respectar; conservar, mantenir; reservar, guardar
seruolus|1|||seruolus, i, m. : esclau jove, simple esclau
serus|11|||sērus, a, um : tardà, endarrerit; lent, triganer; massa retardat; (n. subst.) hora tardana
seruula|0|||seruula, ae, f. : esclava jove
seruulus|1|||seruulus, i, m. : esclau jove
seruus|1|||seruus, i, m. : esclau, servent
sescenti|11|||sescenti, orum : sis-cents
sescentus|11|||sescentus, orum : sis-cents
sese|30|||sēsē, pron. : = se
sesquiopus|7|sequioper||sesquĭŏpus, eris, n. : jornada i mitja de feina
sestertius|1|||sestertĭus, ii, m. : sesterci (moneda de plata que valia dos asos i mig)
setius|30|||setīus, adv. : menys, (nihilo setius, neque eo setius) i tanmateix
set|30|||set, conj. : però, sinó
seu|30|||seu, conj. : (correl.) : si o si, ja sigui ja sigui
seuere|30|||seuere, adv. : severament, rigorosament; seriosament, solemnement
seueritas|5|seueritat||seueritas, atis, f. : severitat, disciplina; gravetat, seriositat; austeritat, sobrietat
seueriter|30|||seueriter, adv. : severament, durament
seuerius|30|||seuerius, adv. : més severament, bastant, massa
seuerus|11|||seuerus, a, um : sever, dur, rígid; seriós, greu; simple, auster
seuoco|17|||seuoco, as, are : cridar a part, portar a part, apartar; (+ ab o + abl. sol) separar, distingir
sex|30|||sex, adj. num. : sis
sexageni|11|||sexāgēni, ae, a : seixanta cada, seixanta cada vegada
sexagenus|11|||sexagenus, ae, a : seixanta cada, seixanta cada vegada
sexagesimus|11|||sexāgēsĭmus, a, um : seixantè, sexagèsim
sexaginta|30|||sexāginta, inv. : seixanta
sexcenti|11|||sexcenti, ae, a: sis-cents
sexcentus|11|||cf. sexcenti
sexiens|30|||sexiens, adv. : sis vegades
sextus|11|||sextus, a, um : sisè 
Sextus|1|||Sextus, i, m. : Sext (nom romà d'home)
sexus|9|||sexus, us, m. : sexe, genitals; gènere
si|30|||sī, conj. : si, sempre que
sibilo|17|||sībĭlo, as, are : xiular
sibilus (2)|11|||sibilus (2), a, um : que xiula, sibilador
sibilus|1|||sībĭlus, i, m. : xiulet, xiulada
sic|30|||sīc, adv. : així; sic ut : de la mateixa manera que, de tal manera que
sica|0|||sīca, ae, f. : daga, punyal
sicarius|1|||sīcārĭus, ii, m. : assassí, sicari
siccitas|5|siccitat||siccĭtas, atis, f. : sequera, eixutesa; magror, fermesa, complexió sana; aridesa, sequedat (d'estil)
sicco|17|||sicco, as, are : eixugar, assecar; escurar (una copa)
siccus|11|||siccus, a, um : sec, eixut, assecat
sicubi|30|||sīcŭbi, conj. : si en algun lloc, on sigui que
sicuti|30|||sīcŭti, inv. : com, de la mateixa manera, tal com, així com
sicut|30|||sīcut, inv. : com, de la mateixa manera, tal com, així com
sidereus|11|||sīdĕrĕus, a, um : estrellat, sideral; relatiu al sol, solar; diví, celestial
sido|19|sid|siss|sīdo, is, ere, sidi, sissum : asseure's, posar-se;  dipositar-se, assentar-se, encallar-se; enfonsar-se, minvar
sidus|7|sider||sīdus, eris, n. : estrella, estel, astre; constel·lació; estació, època, clima; (pl.) cel, nit
siem|30|||siem, = sim
siet|30|||siet, = sit (subjuntiu present d'esse)
signaculum|4|||signācŭlum, i, n. : marca, segell; senyal de la creu
signiferus|11|||signiferus, a, um : estrellat, adornat amb imatges
signifer|1|||signĭfer, eri, m. : portaestendard, abanderat; capdavanter, capitost, guia
significatio|5|signification||signĭfĭcātĭo, ionis, f. : indicació, senyal, advertiment; assentiment, aprovació, aclamació; al·lusió; significat
significo|17||signific|signĭfĭco, as, are : indicar, fer entendre, fer senyals; demostrar; al·ludir, suggerir; significar, voler dir; anunciar, presagiar
signo|17|||signo, as, are : marcar, senyalar, encunyar (una moneda), gravar, imprimir; deixar rastre; designar, assenyalar; segellar, signar
signum|4|||signum, i, n. : marca, senyal, segell; senya, distintiu; indici; presagi, símptoma; gest, ordre, contrasenya, consigna; símbol; estendard; figura; constel·lació
silentium|4|||sĭlentĭum, ii, n. : silenci, quietud; oci, repòs
sileo|18|silu||sĭlĕo, es, ere , ui, -: callar, estar callat; fer callar; emmudir; ometre; reposar
silex|5|silic||sĭlex, icis, m. : sílex, pedra foguera; roc, pedra
silua|0|||silua, ae, f. : bosc, selva, bosquet; sotabosc, matoll 
simia|0|||sīmĭa, ae, f. : mona; imitador
similis|14|simil||sĭmĭlis, e : (+ gen. o + dat.) semblant, igual, similar
similiter|30|||sĭmĭlĭter, inv. : semblantment, de la mateixa manera, (+ dat.) de la mateixa manera que
similitudo|5|similitudin||sĭmĭlĭtūdo, inis, f. : semblança, similitud; retrat, imatge; analogia, comparació
simillimus|11|||simillimus, a, um : superlatiu de similis, e : semblant
simplex|15|simplic||simplex, icis, m. : simple, senzill, no barrejat; sol, únic; natural, pur; fàcil; innocent, ingenu
simplicitas|5|simplicitat||simplĭcĭtas, atis, f. : simplicitat, senzillesa; unitat; candidesa, ingenuïtat, sinceritat
simul|30|||sĭmŭl, inv. : adv. alhora, al mateix temps, en companyia; conj. : tan bon punt, tan aviat com
simulacrum|4|||sĭmŭlācrum, i, n. : imatge, representació, figura; estàtua; ombra, espectre, visió; simulacre, aparença falsa
simulatio|5|simulation||sĭmŭlātĭo, onis, f. : simulació, ficció; excusa, pretext
simulator|5|simulator||sĭmŭlātor, oris, m. : simulador, fingidor, imitador
simulatque|30|||sĭmŭlatque, conj. : tan bon punt, tan aviat com
simulo|17|||sĭmŭlo, as, are : simular, fingir; fer-se passar per, reproduir, imitar, prendre la forma de; fer semblant
simultas|5|simultat||sĭmultas, atis, f. : rivalitat, disputa, enemistat, pugna
sin|30|||sīn, conj. : però si, si al contrari
sinape|30|||sĭnāpe, n. indecl. : mostassa
sincerus|11|||sincērus, a, um : sencer, complet, intacte; pur, natural, sense alterar; sincer, franc
sine|30|||sĭne, prep. + Abl. : sense
singillatim|30|||singillātim, adv. : un per un, separadament
singularis|14|singular||singŭlāris, e : particular, exclusiu; únic, sol, singular; extraordinari, insòlit, excepcional
singularius|11|||sĭngŭlārĭus, a, um : singular, únic; sol, separat
singuli|11|||singŭli, ae, a : pl. sengles, una a cada un, un per un; individual
singultus|9|||singultus, us, m. : sanglot, singlot
singulus|11|||cf. singuli
sinister|13|sinistr||sĭnister, tra, trum : esquerre; favorable, de bon auguri (segons el ritu romà); desfavorable, malastruc (segons el ritu grec); funest, desgraciat, immoral
sinistra|0|||sĭnistra, ae, f. : la mà esquerra
sino|19|siu|sit|sĭno, is, ere, siui, situm : deixar, deixar estar; permetre, consentir
sinuo|17|||sĭnŭo, as, are : corbar, doblegar, tesar; arrodonir; excavar
sinus|9|||sīnus, us, m. : plec (en una roba); falda, pit, si, cor; centre, interior; corba, sinuositat; cavitat, clot, ondulació; badia, golf
siparum|4|||sipărum, i, n. : gàbia (del pal major d'una nau)
siquidem|30|||sĭquĭdem, conj. : si en realitat, si és que; ja que, atès que
sisto|19|stit|stat|sisto, is, ere, stiti, statum : posar dret, erigir; fer comparèixer (en un tribunal); establir, col·locar, consolidar; fixar; aturar, parar, aturar-se
sitio|21|||sĭtĭo, is, ire, iui, - : tenir set; estar àvid de, tenir set de; estar sec
sitis|6|sit||sĭtis, is, f. : set; desig, ànsia; aridesa
situs (2)|9|||situs (2), us, m. : posició, situació; disposició, distribució; abandó, desús, inactivitat; podridura, descomposició, deixadesa, brutícia, rovell
situs|11|||sĭtus, a, um : desat, dipositat, col·locat; construït, alçat; enterrat
siue|30|||siue, (seu) inv. : siue siue : (correl.) si o si, o o, ja sigui ja sigui
smaragdus|1|||smăragdus, i, m. : maragda
soboles|6|sobol||cf. suboles
sobrinus|1|||sōbrīnus, i, m. : cosí segon
sobrius|11|||sōbrĭus, a, um : sobri, serè, que no ha begut; assenyat, moderat
soccus|1|||soccus, i, m. : borseguí, sandàlia, mena de plantofa o sabatilla duta pels comediants
socer|2|soc|incens|sŏcer, eri, m. : sogre
socialis|14|social||sŏcĭālis, e : sociable, social;  aliat, dels aliats (socialia, um : els assumptes dels aliats); nupcial, conjugal
societas|5|societat||sŏcĭĕtas, atis, f. : associació, agrupació, companyia (comercial o industrial), conxorxa (en un crim); aliança, pacte; societat, comunitat; afinitat 
socio|17|||sŏcĭo, as, are : associar, unir; compartir, posar en comú; combinar, acompanyar
socius (2)|1|||socius (2), ii, m. : company; soci, associat; aliat
socius|11|||sŏcĭus, a, um : acompanyant, que acompanya; d'un aliat, aliat; comú, compartit (socius, ii : associat, aliat)
socordia|0|||sōcordĭa, ae, f. : mandra, indolència, deixadesa; estupidesa
socors|14|socord||sōcors, ordis : deixat, mandrós, indolent; covard; estúpid
sodalicium|4|||sŏdālĭcĭum, ii, n. : fraternitat, associació, bàndol polític; camaraderia, companyonia
sodalis|6|sodal||sŏdālis, is, m. : confrare, col·lega (en una fraternitat), sequaç (en una facció política); company, camarada
sol|5|sol||sōl, solis, m. : sol; llum solar; dia; el Sol (divinitat)
solaciolum|4|||sōlācĭŏlum, i, n. : petit alleujament
solacium|4|||sōlācĭum, ii, n. : consol, alleujament; compensació, indemnització
solamen|7|solamin||sōlāmen, inis, n. : consol, alleujament, confort
solarium|4|||sŏlārium, i, n. : rellotge de sol; terrassa, balcó
solatium|4|||sōlātĭum, ii (solacium) : consol, alleujament; compensació, indemnització
solea|0|||sŏlĕa, ae, f. : sandàlia; sola (d'animals); llenguado; premsa d'olives
solemnis|14|solemn||sōlemnis, e : solemne, ritual, cerimonial; que se celebra un cop l'any, anual; acostumat, tradicional, habitual
soleo|18||solit|sŏlĕo, es, ere, solitus sum : soler, acostumar a; (+ cum o + ac.) frequentar, entendre's amb
solido|17|||sŏlĭdo, as, are : endurir, solidificar, consolidar, reforçar; soldar, unir
solidum|4|||sŏlĭdum, i, n. : allò sòlid, allò ferm; terra ferma; material sòlid; la suma, la quantitat total
solidus|11|||sŏlĭdus, a, um : sòlid, massís, consistent, ferm; complet, sencer; real, segur
solitudo|5|solitudin||sōlĭtūdo, inis, f. : solitud, abandonament; (+ gen. o ab) mancança, falta; aïllament, desert
solitum|4|||sŏlĭtum, i, n. : costum, norma, allò habitual
solium|4|||sŏlĭum, ii, n. : setial, tron; banyera
sollemne|8|sollemn||sollemne, is, n. : cerimònia, ritu, solemnitat; costum, pràctica corrent
sollemnis|14|sollemn||sollemnis, e : solemne, ritual, cerimonial; que se celebra un cop l'any, anual; acostumat, tradicional, habitual
sollemniter|30|||sollemnĭter, inv. : solemnement, habitualment
sollers|14|sollert||sollers, ertis : hàbil, destre, expert, enginyós
sollertia|0|||sollertĭa, ae, f. : destresa, habilitat, enginy, astúcia
sollicite|30|||sollĭcĭtē, adv. : amb sol·licitud, amb cura; ansiosament
sollicito|17|||sollĭcĭto, as, are : remoure, agitar, sacsejar; molestar, inquietar, atacar, pertorbar; subornar, seduir, incitar, revoltar; atreure, temptar, captivar
sollicitudo|5|sollicitudin||sollĭcĭtūdo, dinis, f. : inquietud, neguit, preocupació; cura, atenció
sollicitus|11|||sollĭcĭtus, a, um : agitat, remogut, atrafegat; inquiet, neguitós, angoixós; sol·lícit, atent, acurat
solor|24|||sōlor, aris, ari : consolar, confortar; alleujar, mitigar
solstitialis|14|solstitial||solstĭtĭālis, e : solsticial, del solstici d'estiu, estiuenc
solum|4|||sōlum, i, n. : base, fonament; planta del peu, sola de sabata; sòl, terra; terreny; país, territori
soluo|19|solu|solut|soluo, is, ere, ui, utum : deslligar, desfer; obrir, desplegar; treure, llevar; alliberar, soltar; destruir; dissoldre; resoldre; pagar, saldar; complir
solus|11|||sŏlus, a, um : sol, sense companyia; abandonat, desert; únic
solutus|11|||sŏlūtus, a, um : deslligat, solt; inconsistent, dispers; dèbil, deixat, descurós; tranquil; desimbolt, espontani, disbauxat
somnium|4|||somnĭum, ii, n. : somni, visió; quimera, fantasia
somnus|1|||somnus, i, m. : son, acte de dormir; ensopiment, mandra
sonax|15|sonac||sŏnax, acis : sorollós, estrepitós, sonor
sonitus|9|||sŏnĭtus, us, m. : soroll
sono|17|||sŏno, as, are, sonui, sonitum : sonar, ressonar; fer sonar; pronunciar; cantar; significar
sonorus|11|||sŏnōrus, a, um : sorollós, sonor
sons|15|sont||sons, sontis : culpable, criminal
sonus|1|||sōnus, i, m. : so, soroll; paraula, parla; pronunciació, to
sophisma|5|sophismat||sŏphisma, atis, n. : sofisma
sophos|-1|||sŏphōs, interj. : bravo!, molt bé!
sopio|21|sopiu|sopit|sōpio, is, ire, iui, itum : ensopir, adormir
sopor|5|sopor||sŏpor, oris, m. : sopor, son profund; ebrietat, torpor; narcòtic, beuratge soporífer
sorbeo|18|||sorbĕo, es, ere, : xuclar, beure; absorbir
sordes|6|sord||sordes, ium, f. : brutícia; vestits foscos (de dol), parracs; misèria, baixesa, escòria; mesquinesa, avarícia
sordido|17|||sordĭdo, as, are : embrutar
sordidus|11|||sordĭdus, a, um : brut, sòrdid, fosc, negre; ordinari, vulgar; insignificant, innoble; infame, ignominiós, avariciós
sorex|5|soric||sōrex, (saurex), soricis, m. : musaranya
sororius|11|||sŏrōrĭus, a, um : de germana, relatiu a una germana
soror|5|soror||sŏror, oris, f. : germana; (pl.) germanes de la mitologia (Parques, Muses, Fúries, etc.)
sors|5|sort||sors, sortis, f. : bola, tauleta, palet (emprats en un sorteig); resposta d'un oracle; sorteig; porció, repartiment (en un sorteig); sort, destí; categoria
sortior|28||sortit|sortĭor, iris, iri, itus sum : fer un sorteig; sortejar, assignar a sorts, elegir; obtenir en sort
sortito|30|||sortītō, adv. : per sorteig, a sorts
sospes|15|sospit||sospĕs, itis : segur, sa i estalvi; favorable, propici
sospito|17|||sospĭto, as, are : protegir
spado|5|spadon||spădo, onis, m. : eunuc, castrat
spargo|19|spars|spars|spargo, is, ere, sparsi, sum : escampar, disseminar, sembrar; llançar, disparar; obrir, desplegar; dispersar, espargir; distribuir, propagar; ruixar, esquitxar
spatiosus|11|||spătĭōsus, a, um : espaiós, ampli, extens, llarg
spatium|4|||spătĭum, ii, n. : pista, estadi, cursa; passeig; espai, lloc, extensió; distància; mida, dimensions; període, temps; termini, temps prescrit; interval (musical)
species|10|||spĕcĭes, ei, f : visió, espectacle; aspecte, aparença; bellesa; ostentació; forma externa; impressió; simulació, pretext; imatge, figura; classe, espècie
specimen|7|specimin||spĕcĭmen, inis, n. : prova, signe, indici; model, exemple; manifestació, aparició
speciosus|11|||spĕcĭōsus, a, um : bell, atractiu, vistós, magnífic; enganyós, engalipador
spectaclum|4|||spectāclum, i, n. : espectacle, vista, contemplació; representació, funció; (pl.) grades, seients (al circ o al teatre)
spectaculum|4|||spectācŭlum, i, n. : espectacle, vista, contemplació; representació, funció; (pl.) grades, seients (al circ o al teatre)
spectator|5|spectator||spectātor, oris, m. : espectador, observador
specto|17|||specto, as, are : mirar, contemplar; examinar, provar, jutjar, considerar; estar orientat a; proposar-se, pretendre, tendir a; referir-se a, estar relacionat amb
speculator|5|speculator||spĕcŭlātor, oris, m. : (militar) observador, espia, soldat de la guàrdia; investigador
speculatorius|11|||spĕcŭlātōrĭus, a, um : d'observació, d'exploració
speculor|24|||spĕcŭlor, aris, ari : vigilar, observar, espiar, explorar; albirar, advertir, aguaitar
speculum|4|||spĕcŭlum, i, n. : mirall
specus|9|||spĕcus, us, m. : cova, caverna; forat, clot, túnel, canal
sperno|19|spreu|spret|sperno, is, ere, spreui, spretum : apartar, allunyar; menysprear, rebutjar, no fer cas de
spero|17|||spēro, as, are : esperar, desitjar, dipositar esperances en; témer, presumir
spes|10|||spes, ei, f. : esperança, confiança; possibilitat, perspectiva
sphaera|0|||sphaera, ae, f. : esfera, bola
spica|0|||spīca, ae, f. : espiga, punta, cabeça; l'Espiga (estrella de la constel·lació de la Verge)
spicifer|12|||spīcĭfer, era erum : que porta espigues
spicio|20|||spĭcĭo, is, ere : mirar, observar, vigilar
spina|0|||spīna, ae, f. : espina, punxa; arbust espinós, bardissa; neguit, subtilesa, qüestió espinosa; mur que dividia longitudinalment l'arena del circ
spinula|0|||spīnŭla, ae, f. : espinada petita
spira|0|||spīra, ae, f. : espira, rosca (d'una serp); anell, espiral, rínxol
spiritus|9|||spīrĭtus, us, m. : aire; respiració, alè; alè de vida, vida; ànima, esperit; inspiració; disposició; orgull, arrogància
spiro|17|||spīro, as, are : bufar; respirar; viure; exhalar, alenar; fer olor; aspirar a; estar inspirat
splendeo|18|||splendĕo, es, ere : brillar, resplendir, distingir-se, ésser eminent
splendico|17|||splendĭco, as, are : brillar
splendidus|11|||splendĭdus, a, um : brillant, resplendent; esplèndid, magnífic; il·lustre, distingit; vistós, viu
splendor|5|splendor||splendor, oris, m. : brillantor, esplendor; magnificència, glòria, prestigi, distinció
spleniatus|11|||splēnĭātus, a, um : cobert per un pegat
spolio|17|||spŏlĭo, as, are : despullar; desposseir, privar; saquejar, espoliar, pillar
spolium|4|||spŏlĭum, i, n. : despulla, pell; (gralt. en pl.) botí, presa, despulles
spondeo|18|spopond|spons|spondĕo, es, ere, spopondi, sponsum : fer una promesa; comprometre's a, garantir, fer-se garant, prometre; prometre solemnement
spongia|0|||spongĭa, ae, f. : esponja; cota de malla dels gladiadors
sponsa|0|||sponsa, ae, f. : promesa, núvia
sponsalis|14|sponsal||sponsālis, e : esponsalici, relatiu a la promesa de matrimoni (sponsalia, ium, n. : esposalles, prometatge)
sponsio|5|sponsion||sponsĭo, ionis, f. : promesa solemne, compromís; aposta
sponsor|5|sponsor||sponsor, oris, m. : fiador, garant
sponsus|1|||sponsus, i, m. : promès, nuvi
spontaneus|11|||spontānĕus, a, um : voluntari, espontani
sponte|30|||sponte, inv. : espontàniament, per pròpia voluntat, per la voluntat d'algú (mea, tua, sua sponte)
sportula|0|||sportŭla, ae, f. : cabàs, cistellet; espòrtula (assignació diària de menjar o diners que el patró feia als seus clients)
spuma|0|||spūma, ae, f. : escuma, salivera, bava
spumo|17|||spūmo, as, are : escumejar, fer o treure escuma, bavejar, salivejar
spurcus|11||spurc|spurcus, a, um : brut, llardós, immund; corromput, miserable
sputator|5|sputator||spūtātor, oris, m. : persona que escup, escopidor
squaleo|18|||squālĕo, es, ere : ésser rugós, tenir escames; ésser brut, descurat, desolat, infectat; estar de dol
squalidus|11|||squālĭdus, a, um : aspre, rugós, eriçat; brut, deixat, immund, fosc, desolat
squalor|5|squalor||squālor, oris, m. : rugositat; brutícia, descurança, dol, desolació
squameus|11|||squāmĕus, a, um : escamós
stabilio|21|stabiliu|stabilit|stăbĭlĭo, is, ire, iui, itum : afermar, fixar, sostenir, consolidar
stabilis|14|stabil||stăbĭlis, e : que roman dret, estable, ferm; sòlid, segur; constant, regular; permanent, perdurable, incommovible
stabulo|17|||stăbŭlo, as, are : tancar a l'estable, encorralar, engabiar; tenir l'estable, viure
stabulum|4|||stăbŭlum, i, n. : estable, cau; hostal, fonda, bordell
stadium|4|||stădĭum, i, n. : estadi (mida de longitud i lloc públic per exercitar-se en la cursa i en la lluita)
stagno|17|||stagno, as, are : estar estancat, estanyar-se, embassar-se; (+ ac.) inundar, submergir
stagnum|4|||stagnum, i, m. : estany, llac, bassa; aigües
statim|30|||stătim, adv. : constantment; de seguida, immediatament, ja, just; (+ ut o + simul ac) tan bon punt que, tan aviat com; necessàriament, conseqüentment
statio|5|station||stătĭo, onis, f. : immobilitat, posició estàtica; parada, posta, estació, lloc; (militar) guarnició, destacament; guàrdia
statiua|4|||statiua, orum, n. : campament estable
statua|0|||stătŭa, ae, f. : estàtua
statuo|19|statu|statut|stătŭo, is, ere, statui, statutum : posar dret, fixar, erigir, alçar; col·locar; donar suport a; calcular; establir, instituir; decidir, decretar; pensar, creure
statura|0|||stătūra, ae, f. : estatura, talla
status|9|||stătus, us, m. : postura, posat, actitud; posició, situació; estat, condició; rang (en la societat)
stela|0|||stēla, ae, f. : estela funerària
stella|0|||stella, ae, f. : estel, estrella
stercus|7|stercor||stercus, oris, n. : excrement, merda, fems
sterilis|14|steril||stĕrĭlis, e : estèril, infecund, improductiu; (+ gen. o + abl.) mancat de; infructuós, va
sterilitas|5|sterilitat||stĕrĭlĭtas, atis, f. : esterilitat, infecunditat; mala collita, carestia
sterno|19|strau|strat|sterno, is, ere, stravi, stratum : estendre, escampar a terra; (+ abl.) cobrir; pavimentar; estirar, ajaçar; abatre, tombar, aplanar, derrotar; ensellar (un cavall)
sterquilinum|4|||sterquĭlīnum, i, n. : femer
sterto|19|stertu||sterto, is, ere : roncar
stigmosus|11|||stigmōsus, a, um : estigmatitzat, cobert d'estigmes (marques de ferro roent)
stilla|0|||stilla, ae, f. : gota
stillo|17|||stillo, as, are : degotar, gotejar, (+ abl.) regalimar; (+ ac.) fer gotejar, destil·lar
stilus|1|||stĭlus, i, m. : punta, punxa, tija; punxó, estil (amb un extrem agut per a escriure en tauletes de cera, i l'altre en forma d'espàtula per a esborrar); escriptura; estil
stimulo|17|||stĭmŭlo, as, are : agullonar, burxar, turmentar; incitar, estimular, esperonar
stimulus|1|||stĭmŭlus, i, m. : agulló, punxó, fibló; estímul
stipator|5|stipator||stīpātor, oris, m. : guàrdia, escorta
stipendiarius|11|||stipendiarius, a, um : mercenari, soldat a sou; tributari, sotmès a un impost
stipendium|4|||stīpendĭum, ii, n. : paga, estipendi; campanya, servei militar; impost, tribut
stipo|17|||stīpo, as, are : amuntegar, apilonar; apilar amb (+ abl.), envoltar estretament, omplir, atapeir
stips|5|stip||stips, stipis, f. : monedeta, òbol; ofrena, almoina
stipulor|24|||stĭpŭlor, aris, ari : exigir una estipulació, demanar un compromís, demanar com a garantia
stirps|5|stirp||stirps, stirpis, f. (m.) : tronc, arrel; (pl.) plantes; origen, font; estirp, llinatge; descendència, successió, fill
sto|17|stet|stat|sto, as, are, steti, statum : estar dret; dreçar-se, alçar-se; estar quiet; resistir; perseverar; ésser fidel; estar decidit; estar situat; dependre de; costar
stoicus|11|||stoicus, a, um : estoic
stola|0|||stŏla, ae, f. : vestit, estola (vestit ampli i llarg de les matrones)
stolidus|11|||stŏlĭdus, a, um : estúpid, neci
stomachor|24|||stŏmăchor, aris, ari : enfadar-se, irritar-se, (+ cum) estar enutjat amb
stomachosus|11|||stŏmăchōsus, a, um : irritable, irascible, geniüt, irritant, enutjós
stomachus|1|||stŏmăchus, i, m. : estómac; esòfag; gust; humor, ànim, irritació, mal humor
strages|6|strag||strāges, is, f. : devastació, ruïna, estrall, carnatge; restes, enderroc, runa, amuntegament
stramentum|4|||strāmentum, i, n. : palla, jaç de palla; (pl.) guarniments
strangulo|17|||strangŭlo, as, are : estrangular, escanyar; ofegar, asfixiar; estrènyer, reprimir (la veu o un so)
stratum|4|||strātum, i, n (strata, orum): cobrellit, matalàs, llit; terra pla, paviment
strenue|30|||strēnuē, adv. : enèrgicament, valerosament, ràpidament
strenuus|11|||strēnuus, a, um : valent, enèrgic; llest, diligent, decidit; turbulent, sediciós
strepitus|9|||strĕpĭtus, us, m. : estrèpit, soroll, so; cridòria, xivarri, rebombori
strepo|19|strepu|strepit|strĕpo, is, ere, strepui, strepitum : fer soroll, ressonar, retrunyir; fer xivarri, remorejar
strideo|18|||strīdeo, es, ere : cruixir, grinyolar, espetegar, xisclar, brunzir
stridor|5|stridor||strīdor, oris, m. : estridor, grinyol, xerric, brunzit, xiscle
stridulus|11|||strīdŭlus, a, um : brunzent, estrident
strigilis|6|strigil||strĭgĭlis, is, f. : estríjol (raspall per netejar la pell després del bany)
stringo|19|strinx|strict|stringo, is, ere, strinxi, strictum : estrènyer, prémer; podar, esporgar; desembeinar, empunyar; rascar, esgarrinxar, vorejar, tocar lleugerament
strophium|4|||strŏphĭum, i, n. : sostenidor (faixa qui usaven les dones per sostenir els pits); diadema; corda
strues|6|stru||strŭes, is, f. : pila, amuntegament
struix|5|struic||struix, icis, f. : pila, munt
struo|19|strux|struct|strŭo, is, ere, struxi, structum : disposar, posar en ordre (sobretot en capes per construir alguna cosa); edificar; organitzar; compondre; tramar
studeo|18|studu||stŭdĕo, es, ere, ui : afanyar-se, dedicar-se amb afany a, procurar per, proposar-se, desitjar; (+ dat.) ésser partidari de, afavorir; estudiar
studiose|30|||stŭdĭōsē, adv. : amb aplicació, amb afany, atentament, apassionadament
studiosissime|30|||studiosissime, adv. : molt apassionadament
studiosus|11|||stŭdĭōsus, a, um : afeccionat a, amant de, afanyós; estudiós, aplicat; lleial, partidari
studium|4|||stŭdĭum, ii, n. : afany, interès, inclinació, desig; propòsit, objectiu, ocupació; devoció, adhesió, partidisme; estudi, coneixement
stultitia|0|||stultĭtĭa, ae, f. : ximpleria, estultícia, bajanada
stultus|11|||stultus, a, um : ximple, estúpid, neci
stupefacio|20||stupefact|stŭpĕfăcĭo, is, ere, feci, factum : deixar estupefacte, atordir
stupeo|18|stupu||stŭpeo, es, ere, stupui : restar aturat, immòbil, paralitzar-se; astorar-se, restar atònit
stupidus|11|||stŭpĭdus, a, um : immòbil, parat, estupefacte, embadalit, atònit, ximple, estúpid
stupor|5|stupor||stŭpor, oris, m. : entumiment, insensibilitat; atordiment, estupor, perplexitat, estupidesa
stuppeus|11|||stuppĕus, a, um : fet d'estopa
stupro|17|||stūpro, as, are : violar, estuprar, embrutar, profanar
stuprum|4|||stūprum, i, n. : deshonor, vergonya, violació, infàmia, adulteri
sturnus|1|||sturnus, i, m : estornell
stygius|11|||stygius, a, um : de l'Estix (riu dels Inferns), estigi, infernal, funest
suadeo|18|suas|suas|suādĕo, es, ere, suasi, suasum : aconsellar, recomanar, defensar, advocar per; incitar, induir a
suapte|30|||suapte, = sua
suasorius|11|||suāsōrĭus, a, um : suasori, persuasiu (suasoria, ae, f. : discurs retòric per persuadir)
suasor|5|suasor||suāsor, oris, m. : conseller, exhortador, assessor, advocat, defensor
suaue|30|||suaue, adv. : agradablement
suauisauiatio|5|suauisauiation||suauisauiatio, ionis, f. : actió de fer dolços petons
suauis|14|suau||suauis, e : dolç, plaent, suau; encantador, agradable
suauitas|5|suauitat||suauitas, atis, f. : suavitat, agradabilitat, dolçor; encant, encís
suauiter|30|||suauiter, adv. : comparatif de suaue : suaument, dolçament, plaentment; encantadorament, agradablement
sub|30|||sub, prep. : (+ abl.) sota, al peu de, en el moment de, durant, en temps de; (+ ac.) sota, al peu de (amb idea de moviment), cap a, després 
subaudio|21|subaudi|subaudit|sŭbaudĭo, is, ire, ii, itim : (+ Dat.) obeir, escoltar; (+ ac.) sobreentendre
subblandior|28|||subblandĭor, iris, iri : (+ Dat.) afalagar, adular de manera insidiosa
subcumbo|19|subcubu|subcubit|subcumbo, is, ere, cubui, cubitum : caure, esfondrar-se; acoblar-se amb, ajupir-se; sucumbir, cedir davant de, sotmetre's a
subdo|19|subdid|subdit|subdo, is, ere, didi, ditum : posar sota; sotmetre; infondre; insinuar; reemplaçar, suplantar, substituir amb enganys
subdole|30|||subdŏlē, adv. : insidiosament, astutament, traïdorament
subdolus|11|||subdolus, a, um : enganyós, astut, artificiós, fals
subdomo|17|subdomu|subdomit|subdomo, as, are, ui, itum : sotmetre, dominar, domesticar
subduco|19|subdux|subduct|subdūco, is, ere, duxi, ductum : pujar, aixecar; endur-se, resguardar, sostreure; calcular, ponderar
subeo|23|subi|subit|sŭbĕo, is, ire, ii, itum : anar o venir o passar per sota; apropar-se, atansar-se, atènyer, pujar; entrar, penetrar; suportar, sofrir; substituir; créixer
subflauus|11|||subflauus, a, um : rossenc
subgero|19|||subgero, is, ere, gessi, gestum : amuntegar, acumular sota; erigir; posar a continuació; proporcionar; suggerir
subiaceo|18|||subiaceo, es, ere, ui : estar situat sota, al peu de; estar sotmès a
subicio|20|||sūbĭcĭo, is, ere, ieci, iectum : posar sota; posar sota la consideració de, mostrar a; sotmetre a, fer dependre, lliurar; enlairar; afegir; proporcionar, suggerir; substituir
subiector|5|||subiector, oris, m. : falsificador
subigito|17|||sŭbĭgĭto, as, are : escalfar, exitar, engrescar, afalagar
subigo|19|subeg|subact|sŭbĭgo, is, ere, egi, actum : fer pujar, empènyer; posar sota, amansir, domar; sotmetre, forçar; estovar, donar forma
subiicio|20|subiec|subiect|subiicio, is, ere, ieci, iectum : posar sota; posar davant, mostrar a; sotmetre a, fer dependre, lliurar; enlairar; afegir; proporcionar, suggerir; substituir
subinde|30|||sŭbinde, adv. : immediatament després, de seguida, de tant en tant, sovint
subito|30|subito||sŭbĭtō, inv. : de sobte, inesperadament, de seguida
subitus|11|||sŭbĭtus, a, um : sobtat, imprevist, precipitat, improvisat
subiungo|19|subiunx|subiunct|subiungo, is, ere, iunxi, iunctum : junyir, enganxar, subjugar, subordinar; col·locar sota; afegir
sublabor|26||sublaps|sublābor, eris, i, lapsus sum : esfondrar-se, escolar-se, esmunyir-se, esvanir-se, esquitllar-se
sublatus|11|||sublātus, a, um : agut, elevat, enorgullit, arrogant
sublego|19|subleg|sublect|sublĕgo, is, ere, legi, lectum : collir de terra; sostreure, arrabassar; escoltar d'amagat; designar (per a cobrir un lloc vacant)
subleuo|17|||subleuo, as, are : aixecar, alçar, sostenir; alleujar, mitigar; ajudar, afavorir
sublimis|14|sublim||sublīmis, e : alt, elevat, enlairat, il·lustre, sublim
sublimo|17|||sublīmo, as, are : elevar, enlairar, glorificar
subluo|19||sublut|sublŭo, is, ere, lui, lutum : rentar per sota
submergo|19|submers|submers|submergo, is, ere, mersi, mersum : enfonsar, submergir, engolir
subministro|17|||subministro, as, are : fornir, procurar, subministrar
submissus|11|||submissus, a, um : baix, abaixat, poc intens, suau, submís, humil
submitto|19|submis||submitto, is, ere, misi, missum : deixar créixer, produir; elevar, alçar; posar, col·locar sota, baixar, calmar; sotmetre, subordinar; trametre, enviar un substitut
submorosus|11|||submorosus, a, um : una mica sorrut, càustic
submoueo|18|submou|submot|submoueo, es, ere, moui, motum : apartar, allunyar, dissipar; repel·lir, rebutjar, expulsar, excloure, dissuadir
subnato|17|||subnăto, as, are : nedar per sota
subnixus|11|||subnixus, a, um : repenjat, recolzat, sostingut per, confiat
subobscure|30|||sŭbobscūrē, adv. : una mica obscur
suboles|6|subol||sŭbŏles, is, f. : brot, fruit, descendent, descendència, generació
suborno|17|||sŭborno, as, are : equipar, proveir, guarnir, preparar en secret, subornar
subrepo|19|subreps|subrept|subrepo, is, ere, repsi, reptum : esmunyir-se, esquitllar-se, avançar a poc a poc, d'amagat, insinuar-se, sorprendre
subrideo|18|subris|subris|subrideo, es, ere, risi, risum : somriure
subripio|20|subripu|subrept|subripio, is, ere, ripui, reptum : furtar, pispar, sostreure, dissimular
subrogo|17|||subrogo, as, are : nomenar, elegir una persona en substitució d'una altra
subruo|19|||subruo, is, ere, rui, rutum : minar, soscavar, esfondrar, debilitar
subscribo|19|subscrips|subscript|subscrībo, is, ere, scripsi, scriptum : escriure al peu; anotar, consignar; signar, subscriure, donar suport a
subsellium|4|||subsellĭum, i, n. : seient baix, escó (del senat, del teatre, dels tribuns)
subsequor|26||subsecut|subsĕquor, eris, i, secutus sum : seguir de prop, venir a continuació; acompanyar, succeir, derivar-se (com a conseqüència); seguir l'exemple de
subsidiarius|11|||subsĭdĭārĭus, a, um : de reserva
subsidium|4|||subsĭdĭum, ii, n. : tropa de reserva, reforç, ajut; recurs, empara, protecció, refugi
subsisto|19|substit||subsisto, is, ere, stiti, - : resistir, sostenir, afrontar; socórrer; aturar-se, cessar; restar, romandre
substerno|19|substrau|substrat|substerno, is, ere, stravi, stratum : estendre a sota, posar com a jaç; sotmetre, subordinar; recobrir
substituo|19|substitu|substitut|substĭtŭo, is, ere, tui, tutum : substituir, reemplaçar, nomenar com a hereu substitut; imaginar
substrepens|14|substrepent||substrĕpens, entis : xiuxiuejant
substruo|19|substrux|substruct|substrŭo, is, ere, struxi, structum : construir sota terra, construir des de la base, fonamentar
subsum|22|subfu|subfut|subsum, es, esse, fui, : ésser, haver-hi sota, amagar-se, romandre, subsistir; haver-hi al fons, a la base, servir de justificació; ésser a prop, a l'abast
subter|30|||subter, adv. : a sota, per sota ; prep. + ac. o + abl. : sota
subterhabeo|18|subterhabu|subterhabit|subterhabeo, es, ere, ui, itum : menystenir
subtilis|14|subtil||subtīlis, e : fi, subtil, prim; delicat, exquisit, sagaç, minuciós, rigorós
subtraho|19|subtrax|subtract|subtrăho, is, ere, traxi, tractum : treure, endur-se de sota, esfondrar-se, soscavar; retirar, apartar, sostreure, suprimir, privar de, ometre; furtar, prendre
subtus|30|||subtus, adv. : davall, a sota
subuecto|17|||subuecto, as, are : transportar, carretejar
subueho|19|subuex|subuect|subueho, is, ere, uexi, uectum : transportar, traslladar cap amunt
subuenio|21|subuen|subuent|subuenio, is, ire, ueni, uentum : venir en ajut, socórrer, protegir, emparar, posar remei a; venir al pensament, acudir-se
subuerto|19|subuert|subuers|subuerto, is, ere, uerti, uersum : fer caure, tombar, subvertir, capgirar; destruir, arruïnar
subula|0|||sūbŭla, ae, f. : alena (punxó)
subulcus|1|||sŭbulcus, i, m. : porquerol
suburbanum|4|||sŭburbānum, i, n. : propietat als afores de Roma, mas
succedo|19|success|success|succēdo, is, ere, cessi, cessum : posar-se sota, ajupir-se, incloure's dins; acostar-se, estendre's fins; pujar; prendre part; substituir; seguir; reeixir
succendo|19|succend|succens|succendo, is, ere, cendi, censum : incendiar, calar foc a, atiar
successor|5|successor||successor, oris, m. : successor, hereu, substitut
successus|9|||successus, us, m. : aproximació, arribada, manera d'avançar, èxit, reeixida
succingo|19|succinx|succinct|succingo, is, ere, cinxi, cinctum : arromangar; cenyir, subjectar amb un cinyell; proveir, equipar, protegir, envoltar
succlamo|17|||succlāmo, as, are : respondre cridant, aclamar
succollo|17|||succollo, as, are : carregar-se, portar sobre l'espatlla
succresco|19|succreu|succret|succresco, is, ere, creui, cretum : créixer, rebrotar, prendre el relleu de
succumbo|19|succubu|succubit|succumbo, is, ere, cubui, cubitum : caure, esfondrar-se, acoblar-se amb; cedir davant, sotmetre's, sucumbir, deixar-se abatre
succurro|19|succurr|succurs|succurro, is, ere, succurri, cursum : passar per sota, estendre's al peu de; córrer en ajut de, socórrer, remeiar, afrontar; acudir-se, venir al pensament
succussus|9|||succussus, us, m. : sacsejada, sotrac
sucus|1|||sūcus, i, m. : suc, secreció, poció, infusió; saba, força vital, vida; substàncies nutritives
sudarium|4|||sūdārĭum, i, n. : mocador
sudo|17|||sūdo, as, are : suar, traspuar, humitejar-se, degotar; esforçar-se, guanyar amb la suor
sudor|5|sudor||sūdor, oris, m. : suor, transpiració, humitat; esforç, suada
sudus|11|||sūdus, a, um : sec, serè, sense pluja (sudum, i, n. : cel serè)
suesco|19|sueu|suet|sŭesco, is, ere, sueuin suetum : (+ dat.) acostumar-se, avesar-se; (+ ac.) soler, acostumar
suffero|19|||suffĕro, fers, ferre, sustuli, - : oferir, presentar; suportar, sofrir
sufficienter|30|||suffĭcĭenter, adv. : suficientment, adequadament
sufficio|20|suffec|suffect|suffĭcĭo, is, ere, feci, fectum : fornir, proporcionar; designar, substituir; impregnar; bastar, ésser suficient; ésser capaç de
suffigo|19|suffix|suffix|suffīgo, is, ere, fixi, fixum : fixar a sota, collar per sota, clavar
suffio|21|||suffĭo, is, ire : fumigar, desinfectar, perfumar; escalfar
suffoco|17|||suffōco, as, are : escanyar, ofegar, estrènyer
suffodio|20|suffod|suffoss|suffŏdĭo, is, ere, fodi, fossum : excavar per dessota, minar, soscavar, travessar
suffragium|4|||suffrāgĭum, i, n. : sufragi, vot, votació, decisió; influència, suport, favor
suffundo|19|suffud|suffus|suffundo, is, ere, fudi, fusum : abocar, afegir; rajar, sorgir, escampar, estendre; banyar, inundar, amarar
suggero|19|||suggĕro, is, ere, gessi, gestum : amuntegar, acumular sota; erigir; posar a continuació; proporcionar; suggerir
suggestus|9|||suggestus, us, m. : elevació, plataforma, estrada, tribuna, pila, munt
suggredior|27||suggress|suggrĕdĭor, eris, i, gressus sum : acostar-se, atènyer sense ser vist; atacar, assaltar
sulcus|1|||sulcus, i, m. : solc, llaurada, rasa, clot, rastre, arruga
sulphuratum|4|||sulphuratum, i, n. : fusta sulfurada, fum sulfurós
sulpur|7|sulpur||sulpur, uris, n. : sofre
sultis|30|||sultis, = si uultis 
sum|22|fu|fut|sum, es, esse, fui : ésser, estar; haver-hi; existir; esdevenir-se; trobar-se
sumen|7|sumin||sūmen, inis, n. : mamella de truja
summas|5|summat||summas, atis : del rang més alt
summa|0|||summa, ae, f. : suma, total; conjunt, totalitat, l'essencial, la culminació
summisse|30|||summissē, adv. : d'una manera suau, humilment, submissament
summissus|11|||summissus, a, um : baix, abaixat, poc intens, suau, submís, humil
summitto|19|summis|summiss|summitto, is, ere, misi, missum : deixar créixer, produir; elevar, alçar; posar, col·locar sota, baixar, calmar; sotmetre, subordinar; enviar un substitut
summoueo|18|summou|summot|summoueo, es, ere, moui, motum : apartar, allunyar, dissipar; repel·lir, rebutjar, expulsar, excloure, dissuadir
summus|11|||summus, a, um : el més alt; extrem, darrer, màxim, el major, suprem; el més il·lustre, el principal; complet, total, sencer
sumo|19|sumps|sumpt|sūmo, is, ere, sumpsi, sumptum : prendre, agafar; posar-se; emprendre; procurar-se, obtenir; triar; adoptar, admetre, acceptar; afrontar, assumir, proposar-se
sumptuarius|11|||sumptŭārĭus, a, um : de despeses
sumptuose|30|||sumptŭōsē, adv. : sumptuosament, amb grans despeses
sumptuosius|30|||sumptuosius, adv. : amb grans despeses
sumptuosus|11|||sumptŭōsus, a, um : costós, sumptuós, fastuós
sumptus|9|||sumptus, us, m. : despesa, cost, càrrec, recursos
suopte|30|||sŭopte, = suo
supellex|5|supellectil||sŭpellex, supellectilis, f. : mobiliari, vaixella, estris, recursos, bagatge
super|30|||sŭpĕr, prep. : (+ abl.) sobre, damunt, al damunt de, a propòsit de; (+ ac.) sobre, damunt, al damunt de, a la vora de, més enllà de, durant, a més de
superabilis|14|superabil||sŭpĕrābĭlis, e : accessible, franquejable, superable, vencible
superbe|30|||sŭperbē, adv. : orgullosament, amb arrogància
superbia|0|||sŭperbĭa, ae, f. : orgull, arrogància, magnificència
superbio|21|||sŭperbĭo, is, ire : enorgullir-se, envanir-se
superbus|11|||sŭperbus, a, um : orgullós, ufanós, arrogant, altiu; gloriós, magnífic, esplèndid
supercilium|4|||sŭpercĭlĭum, i, n. : cella; orgull, altivesa
superfluo|19|superflux|superfluct|sŭperflŭō, is, ere, fluxi, fluctum : vessar, desbordar-se, sobrar, sobreabundar; (+ ac.) escapar-se a
superfundo|19|superfus|superfus|sŭperfundo, is, ere, fusi, fusum : abocar a sobre, escampar a sobre; cobrir, envoltar; (pass. o refl.) vessar-se, sobreeixir, estendre's
superiacio|20|superiec|superiect|superiacio, is, ere, ieci, iectum : llançar damunt, posar a sobre; atènyer, abastar, ultrapassar
superincido|19|||sŭpĕrincīdo, is, ere : caure al damunt de
superior|15|superior||sŭpĕrĭor, oris : més alt, més elevat, superior; anterior, precedent; més gran
superius|30|||sŭpĕrĭus, adv. : més amunt; (neutre de superior) més alt, més elevat, superior; anterior, precedent; més gran
superne|30|||sŭpernē, adv. : per dalt, per damunt, cap amunt, des de dalt, a sobre
supero|17|||sŭpĕro, as, are : deixar enrere, traspassar; elevar-se, dreçar-se; sobrepassar, superar, avantatjar; vèncer, derrotar, prevaler; sobreviure; abundar, sobrar; quedar per fer
supersedeo|18|supersed||sŭpersĕdĕo, es, ere, sedi, sessum : seure sobre, estar posat al damunt de; abstenir-se de, renunciar a, suprimir
superstagno|17|||sŭperstagno, as, are : desbordar-se formant estanys, embassar-se
superstes|14|superstit||sŭperstĕs, itis : supervivent, que sobreviu, durador; testimoni; que es dreça al damunt (d'un enemic vençut)
superstitio|5|superstition||sŭperstĭtĭo, ionis, f. : superstició, creença, pràctica supersticiosa, temor supersticiós
superstruo|19|superstrux|superstruct|sŭperstrŭo, is, ere, stuxi, structum : bastir, construir al damunt
supersum|22|superfu||sŭpersum, es, esse, fui : restar, quedar; sobreviure; haver-n'hi prou, sobrar; sobrepassar, ésser superior; assistir, donar suport
superuacuus|11|||superuacuus, a, um : superflu, innecessari, inútil
superuenio|21|superuen|superuent|superuenio, is, ire, ueni, uentum : llançar-se sobre; (+ ac.) cobrir, estendre's sobre; (+ dat.) atènyer, ajuntar-se a; arribar; sobrevenir, sorprendre
superurgens|15|superurgent||sŭpĕrurgens, entis : que fa pressió des de dalt
superus|11|||sŭpĕrus, a, um : de dalt, superior, terrenal, d'aquest món; (m. subst.): els déus del cel; (n. subst.) les regions celestials, els astres
supino|17|||sŭpīno, as, are : ajeure (d'esquena a terra), inclinar enrere, arrufar
supinus|11|||sŭpīnus, a, um : ajagut d'esquena, supí, girat cap amunt, inclinat enrere; orgullós; indolent, indiferent
suppedito|17|||suppĕdĭto, as, are : (+ dat.) bastar, haver-n'hi prou, ésser disponible; (+ ac.) proporcionar en quantitat suficient, proveir; sufragar
suppeto|19|suppetiu|suppetit|suppĕto, is, ere, iui, itum : ésser disponible, haver-hi a disposició; ésser suficient, bastar
supplementum|4|||supplēmentum, i, n. : suplement, complement, provisió, reforç
suppleo|18|suppleu|supplet|supplĕo, es, ere, pleui, pletum : omplir fins a dalt, completar, cobrir; afegir; suplir, reemplaçar, omplir; satisfer
supplex|14|||supplex, plicis : suplicant, que suplica
supplicatio|5|supplication||supplĭcātĭo, ionis, f. : pregueres públiques, acció de gràcies
suppliciter|30|||supplĭcĭter, adv. : amb actitud suplicant, en to de súplica, humilment
supplicium|4|||supplĭcĭum, i, n. : súplica, ofrena (propiciatòria), reparació, expiació; càstig, pena, turment, suplici
supplico|17|||supplĭco, as, are : suplicar, pregar, adreçar súpliques; fer sacrificis, retre culte
suppono|19|supposu|supposit|suppōno, is, ere, posui, positum : posar sota; posar després; sotmetre, subordinar, exposar a; posar en comptes de, suplantar, fer passar per bo
suppositio|5|supposition||suppŏsĭtĭo, onis, f : col·locació sota, incubació; suposició, suplantació
suppostus|11|||suppostus, a, um : sotmès
supprimo|19|suppress|suppress|supprĭmo, is, ere, pressi, pressum : aturar, fer cessar, contenir, reprimir, ofegar; enfonsar, esfondrar; distreure, ometre, amagar, suprimir
supra|30|||sūprā, adv : a sobre, més; prep. + ac. : sobre, damunt, al damunt de, més de, abans de, més enllà de
supremus|11|||sŭprēmus, a, um : el més alt, darrer, últim; decisiu
suptilitas|5|suptilitat||suptilitas, atis, f. : finor, agudesa, enginy, sagacitat, subtilesa, precisió, simplicitat
surdus|11|||surdus, a, um : sord, insensible; apagat, poc perceptible, ignorat
surgo|19|surrex|surrect|surgo, is, ere, surrexi, surrectum : aixecar-se, posar-se dret, llevar-se; pujar, dreçar-se, sobresortir; sorgir, brollar, créixer
surripio|20|surripu||surrĭpĭo, is, ere, ripui, reptum : furtar, pispar, sostreure, alliberar, robar, plagiar, dissimular
sursum|30|||sursum, adv. : amunt, cap amunt, dalt
sus|5|su||sūs, suis, f. : porc, truja
susceptus|11|||susceptus, a, um : client d'un advocat
suscipio|20|suscep|suscept|suscĭpĭo, is, ere, cepi, ceptum : entomar, agafar des de sota; reconèixer (un fill), engendrar; acollir, emparar, adoptar; encarregar-se de; emprendre; suportar
suscito|17|||suscĭto, as, are : aixecar, alçar, bastir, fer aixecar; desvetllar, estimular, atiar, impel·lir, suscitar
suspecto|17|||suspectō, as, are : esguardar, alçar els ulls vers; desconfiar, malfiar-se de
suspendium|4|||suspendĭum, i, n. : penjament, acció de penjar-se
suspendo|19|suspend|suspens|suspendo, is, ere, di, sum : penjar, suspendre; aixecar, enlairar; sostenir, apuntalar, posar, dipositar; mantenir en suspens, interrompre
suspensus|11|||suspensus, a, um : suspès, flotant, solt, lleuger; dependent, subordinat; a l'expectativa, incert, indecís
suspicio (2)|20|suspex|suspect|suspicio (2), is, ere, spexi, spectum : alçar els ulls a, dirigir la mirada cap a, mirar cap amunt, admirar
suspicio|5|suspicion||suspīcĭo, ionis, f. : sospita, recel, malfiança, temença, pressentiment, indici
suspicor|24|||suspĭcor, aris, ari : imaginar-se, conjecturar, suposar, sospitar
suspiritus|9|||suspīrĭtus, us, m. : sospir profund, ofec
suspirium|4|||suspīrĭum, i, n. : sospir, panteix, asma, respir
sustento|17|||sustento, as, are : sostenir, aguantar; mantenir, sustentar, conservar; ajudar, assistir, prestar suport a, encoratjar; resistir, suportar, retenir
sustineo|18|sustinu||sustĭnĕo, es, ere, tinui, tentum : sostenir, aguantar; mantenir, sustentar; donar suport a, encoratjar, confortar; resistir, suportar; assumir, gosar; aturar; ajornar
susurrus|9|||sŭsurrus, i, m. : xiuxiueig, rumor, murmuri, remor
sutor|5|sutor||sūtor, oris, m. : sabater, ataconador
suus|11|||sŭus, a, um : adj. : seu; pronom : el seu
sybota|0|||cf. sybotes
sybotes|30|||sybōtes, ae, m. : porquerol
sycophantia|0|||sycophantia, ae, f. : argúcia, estratagema, trapelleria
syllaba|0|||syllăba, ae, f. : síl·laba; (pl.) versos
symbola|0|||symbŏla, ae, f. : escot (diners que posen per igual els qui mengen junts), quota, pagament
symphonia|0|||symphōnĭa, ae, f. : concordança, harmonia (de sons), orquestra, conjunt de músics o cantaires
synanche|30|||synanchē, inv. : angina (mot grec)
tabella|0|||tăbella, ae, f. : tauler, taula, placa; pintura; tauleta d'escriure, escrit, carta, lletra, document; tauleta de votació, cèdula (de vot)
tabellarius|11|||tăbellārĭus, a, um : regulador del vot, relatiu als vots; correu, relatiu a les cartes
tabernaculum|4|||tăbernācŭlum, i, n. : tenda
taberna|0|||tăberna, ae, f. : cabana, caseta, botiga, parada, fonda, hostal, taverna
tabes|6|tab||tābes, is, f. : decandiment, consumpció, malaltia; corrupció, putrefacció, dissolució, líquid, humor, secreció
tabesco|19|tabu||tābesco, is, ere, bui, - : consumir-se, afeblir-se, minvar, fondre's, podrir-se, descompondre's
tabula|0|||tăbŭla, ae, f. : taula, tauló; pintura; tauler (de joc, d'anuncis), placa; tauleta d'escriure, llista de vots; (pl.) registres de comptes, document, contracte, arxiu
tabum|4|||tābum, i, n. : sang corrompuda, pus, suc, verí; pesta
tacedum|30|||tacedum, inv. : calla!
taceo|18|tacu|tacit|tăcĕo, es, ere, cui, citum : callar, guardar silenci; (+ ac.) ometre
taciturnitas|5|taciturnitat||tăcĭturnĭtas, atis, f. : silenci, acció de guardar silenci, reserva, discreció, taciturnitat
taciturnus|11|||tăcĭturnus, a, um: taciturn, silenciós, callat, mut
tacitus|11|||tăcĭtus, a, um : silenciós, callat, silent, quiet, mut, discret, sord (un so); tàcit, implícit, no escrit, sense comentari; secret, ocult
tactus|9|||tactus, us, m. : toc, contacte, tacte; acció, influència
taeda|0|||taeda, ae, f. : teia, fusta de pi, resina de pi; torxa, falla, torxa nupcial, noces
taedet|-1|||taedet, v. intr. i impers. : (+ gen. de cosa i + ac. de persona afectada) enfastidir, fastiguejar, avorrir, enutjar; (sense ac.) fer fàstic, causar enuig
taedium|4|||taedĭum, ii, n. : tedi, avorriment, aversió, enuig; molèstia, incomoditat
taeter|13|taet||taeter, tra, trum : repugnant, repulsiu, horrible, abominable, detestable, infame
talaria|8|talar||tālārĭa, ium, n. pl. : talars (calçat alat, característic, sobretot de Mercuri), taloneres (instrument de tortura)
talaris (2)|14|talar||talaris (2), e : que arriba fins als talons, adherit als talons
talentum|4|||tălentum, i, n. : talent (unitat de pes i monetària grega)
talis|14|tal||tālis, e : tal, semblant, de tal mena; (talis qualis) : tal com
talitrum|4|||tālitrum, i, n. : ditada, cop donat amb els artells de la mà
talus|1|||tālus, i, m. : turmell, taló; (pl.) osset, dau, taba
tam|30|||tam, adv. : (+ adj., + verb, + adv.) tan, talment, tant, com; (tam quam) tan com, de la mateixa manera que; (corr. consecu. tam ut, quin, qui) tan que, fins a un tal extrem que
tamdiu|30|||tamdĭū, (tam diu, tandiu) adv. : durant tant de temps; (tamdiu quamdiu, quam, dum, donec, ut) tant de temps com, mentre, fins que, que
tamen|30|||tămen, adv. : així i tot, tanmateix, malgrat tot
tametsi|30|||tămetsi, inv. : encara que, per bé que, i tanmateix, però
tamquam|30|||tamquam, adv. : com, igual que; per exemple; una mena de, quelcom semblant a, com aquell qui diu, diguem-ne; (tamquam si) com si, de la mateixa manera que si
tandem|30|||tandem, adv. : doncs, en fi, finalment
tango|19|tetig|tact|tango, is, ere, tetigi, tactum : tocar, palpar, fregar; colpejar; ésser a tocar de; emportar-se; tastar; enganyar, estafar; arribar, atènyer; commoure; tractar de
tanquam|30|||tanquam, adv. : com, igual que; per exemple; una mena de, quelcom semblant a, com aquell qui diu, diguem-ne; (tamquam si) com si, de la mateixa manera que si
tantillum|4|||tantillum, i, n. : una quantitat tan petita, tan poc
tantisper|30|||tantisper, adv. : mentrestant, de moment, durant tot aquest temps
tanto|30|||tantō, adv. : (+ comparatius o expressions de comparació) talment, tant
tantulum|4|||tantŭlum, i, n.  : una quantitat tan petita, tan insignificant
tantulus|11|||tantŭlus, a, um : tan petit, per petit que sigui
tantumdem|30|||tantumdem, adv. : igual quantitat, exactament un altre tant, igualment
tantummodo|30|||tantummŏdo, adv. : solament, només
tantum|30|||tantum, adv. : tant, talment, fins a tal punt; solament, només; (tantum non) gairebé, pràcticament
tantundem|30||tantundem|tantundem, inv. : igual quantitat, exactament un altre tant, igualment
tantus|11|||tantus, a, um : tan gran, tan considerable, tan important; (tantus quantus) tan gran com; (tantus ut) tan gran que
tarditas|5|tarditat||tardĭtas, atis, f. : lentitud, retard, ineptitud, curtedat (d'enteniment)
tardo|17|femor||tardo, as, are : retardar, alentir, contenir; destorbar, impedir; reprimir, refrenar, cohibir, esmorteir; tardar
tardus|11|||tardus, a, um : lent, pausat; feixuc, enutjós, interminable, tardaner; curt, obtús (d'enteniment); tardà, que s'esdevé tard
taureus|11|||taurĕus, a, um : de toro, de cuir
taurus|1|||taurus, i, m. : toro
taxus|1|||taxus, i, f. : teix (arbre)
tectum|4|||tectum, i, n. : teulat, teulada, coberta, sostre; edifici, casa, aixopluc, recer, cau, niu
tecum|30|||tēcum, = cum te : amb tu
tegimen|7|tegimin||tĕgĭmen, inis, n. : coberta, cobert, protecció, refugi; vestit, parrac; cuirassa, casc, gambera, escut; pell, pellofa, closca
tegimentum|4|||tĕgĭmentum, i, n. : coberta, embolcall, protector, funda, protecció, empara
tegmen|7|tegmin||tegmen, inis, n. : coberta, cobert, protecció, refugi; vestit, parrac; cuirassa, casc, gambera, escut; pell, pellofa, closca
tego|19|tex|tect|tĕgo, is, ere, texi, tectum : cobrir, recobrir, embolcallar, colgar; protegir, defensar, voltar; amagar, dissimular, disfressar, no mostrar
tegula|0|||tēgŭla, ae, f. : teula, teulada
tegumentum|4|||tĕgŭmentum, i, n. : coberta, embolcall, protector, funda, protecció, empara
tegus|7|tegor||tegus, oris, n. : esquena, llom (d'animal)
tela|0|||tēla, ae, f. : tela, teixit, teranyina, ordit, trama
tellus|5|tellur||tellūs, uris, f. : terra, sòl, terra ferma, terreny, contrada, país
telum|4|||tēlum, i, n. : arma llancívola, projectil, dard, fletxa, tret; arma
temerarius|11|||tĕmĕrārĭus, a, um : fortuït, accidental, aventurat; irreflexiu, temerari, insensat, agosarat, imprudent
temere|30|||tĕmĕrē, adv. : irreflexivament, temeràriament, a la lleugera, perquè sí, casualment
temeritas|5|temeritat||tĕmĕrĭtas, atis, f. : temeritat, imprudència, gosadia, lleugeresa, inconsistència; atzar
temero|17|||tĕmĕro, as, are : deshonrar, profanar, violar, ultratjar, embrutar, tacar
temperamentum|4|||tempĕrāmentum, i, n. : barreja, mescla, combinació; equilibri, moderació, mesura
temperantia|0|||tempĕrantĭa, ae, f. : moderació, mesura, temprança, sobrietat, continència, equilibri
temperatura|0|||tempĕrātūra, ae, f. : composició, aliatge, mescla proporcionada; consistència; temperatura
temperatus|11|||tempĕrātus, a, um : temperat (clima); moderat, normal; assenyat, prudent, contingut
temperi|30|||tempĕrī, adv. : a temps, al moment oportú
tempero|17|||tempĕro, as, are : obrar amb moderació, dominar-se; ésser moderat, usar amb mesura, dominar; evitar, abstenir-se; moderar, regular, allunyar de l'excés de; combinar; governar
tempestas|5|tempestat||tempestas, atis, f. : temps, període, època; estat de l'atmosfera, mal temps, tempesta; trastorn, trasbals
templum|4|||templum, i, n. : temple; espai sagrat, indret consagrat; espai, regió, contrada
temporalis|14|temporal||tempŏrālis, e : temporal
temptamen|7|temptamin||temptamen, inis, n. : intent, temptativa, esforç, prova
tempto|17|||tempto, as, are : palpar, tocar, grapejar; posar a prova, comprovar, explorar, examinar, assajar; intentar guanyar-se, instigar; intentar; atacar, assaltar, afectar; desafiar
tempus|7|tempor||tempus, oris, n. : temps, moment, data, instant, període de temps, època; ocasió, oportunitat, moment oportú; circumstàncies, situació
temulentus|11|||tēmŭlentus, a, um : embriac
tenax|14|tenac||tĕnax, tenacis : tenaç, difícil de desadherir, arrapadís, enganxós; ferm, sòlid, consistent; capaç de retenir; aferrat a, avar; constant, inflexible, obstinat, implacable
tendo|19|tetend|tens|tendo, is, ere, tetendi, tensum : estendre, desplegar; oferir; preparar, dreçar; estirar, tibar; dirigir, encaminar; estendre's, atènyer; esforçar-se, intentar
tenebra|0|||tĕnēbra, arum, f. : tenebres, foscor; nit; ceguesa, ofuscació; mort; presó; confusió; tenebres en l'esperit o l'enteniment
tenebrae|0|||tĕnēbrae, arum, f. : tenebres, foscor; nit; ceguesa, ofuscació; mort; presó; confusió; tenebres en l'esperit o l'enteniment
tenebrosus|11|||tĕnēbrōsus, a, um : tenebrós, fosc, llòbrec, obscur
tenellus|11|||tĕnellus, a, um : tendre, delicat, tou de caràcter
teneo|18|tenu|tent|tĕnĕo, es, ere, ui, tentum : agafar, subjectar, sostenir; estrènyer, abraçar, contenir; arribar a, atènyer, aconseguir; ocupar; dominar; tenir, posseir; guardar, conservar; persistir; insistir en; detenir, retenir; mantenir; comprendre
tener|12|||tĕner, era, erum : tendre, delicat, tou, flonjo, fràgil; jove; sensible, refinat
teneritudo|5|teneritudin||tĕnĕrĭtūdo, inis, f. : tendresa, flongesa
tentorium|4|||tentōrĭum, i, n. : tenda
tento|17|||cf. tempto
tenuis|14|tenu||tĕnŭis, e : prim, fi, lleuger, magre; estret; fluid; tènue; poc, escàs, petit, breu; feble, dèbil; pobre, humil; subtil, refinat
tenuitas|5|tenuitat||tĕnŭĭtas, atis, f. : primesa, finor, magresa; tenuïtat, lleugeresa, fluïdesa, claredat; escassesa, pobresa, frugalitat; subtilesa, simplicitat
tenuo|17|||tĕnŭo, as, are : aprimar, amagrir; reduir, atenuar, rebaixar; aclarir, esvair, dissipar
tenus|30|||tĕnus, prep. :  (+ gen. o + abl. posposada) fins a; només en, únicament pel que fa a
tepeo|18|||tĕpĕo, es, ere : ésser tebi, temperat, càlid; sentir-se indiferent
tepesco|19|||tĕpesco, is, ere, tepui : escalfar-se, entebeir-se
tepidissimus|11|||tepidissimus, a, um : molt tebi (superlatiu de tepidus, a, um : tebi)
tepidus|11|||tĕpĭdus, a, um : tebi, temperat, càlid; indiferent
tepor|5|tepor||tĕpor, oris, m. :  tebiesa, escalfor; fredor, manca d'entusiasme
ter|30|||tĕr, inv. : tres vegades
terdeciens|30|||terdeciens, inv. : tretze vegades
terebro|17|||tĕrēbro, as, are : foradar, perforar
teres|15|teret||tĕrĕs, teretis : arrodonit, rodó, tornejat, ben proporcionat, elegant, fi
tergeo|18|ters||tergeo, es, ere, tersi, tersum : fregar, netejar, polir, eixugar; expiar; corregir
tergiuersor|24|||tergiuersor, aris, ari : cercar un subterfugi, una escapatòria, tergiversar, eludir, vacil·lar
tergo|19|ters|ters|tergo, is, ere, tersi, tersum : fregar, netejar, polir, eixugar; expiar; corregir
tergum|4||terg|tergum, i, n. : esquena; la part posterior, l'altre costat; pell, cuir; superfície
tergus|7|tergor||tergus, oris, n. : esquena; pell, cuir
terminus|1|||termĭnus, i, m. : fita, terme, límit, frontera, fi
terni|11|||terni, ae, a  : tres cada un, tres a cadascun, tres cada vegada
ternus|11|||ternus, ae, a  : tres cada un, tres a cadascun, tres cada vegada
tero|19||trit|tĕro, is, ere, triui, tritum : fregar, refregar; batre, triturar, esclafar; gastar, deteriorar; emprar sovint; freqüentar; consumir, esmerçar
terra|0|||terra, ae, f. : el planeta Terra; el món, la terra; terra ferma; sòl, terreny; contrada, país
terrenus|11|||terrēnus, a, um : de terra, terrós, de terra ferma, terrestre
terreo|18|terru|territ|terrĕo, es, ere, ui, itum : espantar, aterrir, esglaiar; impedir, dissuadir
terrestris|14|terrestr||terrestris, e : de la terra, terrestre, terrenal
terribilis|14|terribil||terrĭbĭlis, e : terrible, espantós, temible
terrifico|17|||terrĭfĭco, as, are : aterrir, terroritzar
terrificus|11|||terrĭfĭcus, a, um : terrorífic, aterridor, terrible, terrífic
territo|17|||terrĭto, as, are : espantar, aterrir, intimidar
terror|5|terror||terror, oris, m. : por, terror, esglai; notícia esfereïdora
tersus|11|||tersus, a, um : net, pulcre, polit; refinat, elegant, acurat
tertio|17|||tertĭō, as, are : terçar (fer la tercera llaurada de l'any), articular al tercer intent
tertius|11|||tertĭus, a, um : tercer, afegit a uns altres dos
tessera|0|||tessĕra, ae, f. : peça quadrada o cúbica; dau; tauleta, téssera, contrasenya, consigna
testamentum|4|||testāmentum, i, n. : testament
testimonium|4|||testĭmōnĭum, i, n. : testimoniatge, declaració, testimoni, prova
testis|6|test||testis, is, m. : testimoni
testor|24|||testor, aris, ari : invocar com a testimoni, apel·lar a, conjurar; atestar, declarar; palesar, demostrar, testimoniar; fer testament
testudo|5|testudin||testūdo, dinis, f. : tortuga, closca de tortuga, carei, incrustacions de carei; lira; tortuga (coberta que els soldats formaven amb els escuts); teulada
tete|30|||tētē, = te
tetrarcha|0|||tētrarcha, ae, m. : tetrarca (governador de la quarta part d'un reialme o reietó de certs territoris sota domini romà a la part oriental de l'imperi)
texo|19|texu|text|texo, is, ere, texui, textum : teixir, entrellaçar, trenar; bastir, construir; redactar, compondre
textilis|14|textil||textĭlis, e : teixit, fet de teixit, fet de roba, trenat, entrellaçat
textum|4|||textum, i, n. : teixit, roba, textura, contextura, estructura
thalamus|1|||thălămus, i, m. : cambra, apartament, estatge; cambra nupcial, tàlem, casament, noces
theatralis|14|theatral||thĕātrālis, e : del teatre, teatral; fals, histriònic
theatrum|4|||thĕātrum, i, n. : teatre, públic del teatre, escenari
thensaurus|1|||thensaurus, i, m. : tresor, riqueses, cambra del tresor; dipòsit, magatzem
therma|0|||therma, arum, f. : termes
thermae|0|||thermae, arum, f. : termes
thesaurus|1|||thēsaurus, (thens-), i, m : tresor, riqueses, cambra del tresor; dipòsit, magatzem
thiasus|1|||thĭăsus, i, m. : tias (dansa en honor de Bacus)
thyrsiger|12|||thyrsĭger, era, erum : portador del tirs (bastó guarnit d'heura o de fulles de parra, atribut de Bacus);
thyrsus|1|||thyrsus, i, m. : tirs (bastó guarnit d'heura o de fulles de parra, atribut de Bacus); inspiració
tibia|0|||tībĭa, ae, f. : flauta, caramella; tíbia, canyella (part anterior de la cama)
tibicen|5|tibicin||tībīcen, inis, m. : flautista
tignum|4|||tignum, i, n. : biga, tauló, post
tigris (2)|6|tigr||tigris (2), is, m. : tigre, pell de tigre
tigris|5|tigrid||tīgris, idis, m. : tigre, pell de tigre
timendus|11|||timendus, a, um : temible, espantós
timeo|18|timu||tĭmĕo, es, ere, timui : tenir por; (+ dat., pro o de) tenir por per, estar preocupat per; témer, malfiar-se de, tenir por de, que
timidus|11|||tĭmĭdus, a, um : tímid, poruc, apocat, prudent, cautelós
timor|5|timor||tĭmor, oris, m. : temor, aprensió, por; terror, causa de temença, de preocupació
tingo|19|tinx|tinct|tingo, is, ere, tinxi, tinctum : banyar, submergir, mullar; amarar, impregnar; tenyir
tinguo|19|tinx|tinct|tinguo, is, ere, tinxi, tinctum : banyar, submergir, mullar; amarar, impregnar; tenyir
tinnio|21|tinniu,tini|tinnit|tinnĭo, is, ire : dringar, retrunyir, fer un so metàl·lic, xiular (les orelles); xisclar
tinnitus|9|||tinnītus, us, m. : dring, so metàl·lic, retruny, xiulet (de les orelles)
tintino|17|||tintĭno, as, are : dringar, xiular (les orelles)
tiro|5|tiron||tīro, onis, m. : soldat novell, recluta; principiant, novell, novici
titubo|17|||tĭtŭbo, as, are : fer tentines, tentinejar, trontollar; vacil·lar, titubejar; ensopegar, equivocar-se, embarbussar-se, quequejar
titulus|1|||tĭtŭlus, i, m. : inscripció, placa, làpida, rètol, anunci; títol, encapçalament (d'un llibre, d'un capítol); nom, denominació; pretext, excusa; títol d'honor, fama, reputació
toga|0|||tŏga, ae, f. : toga (vestit del ciutadà romà); vida civil, societat civil, pau, autoritat civil; condició de romà, poble de Roma
togatulus|1|||tŏgātŭlus, i, m. : clientet
togatus|11|||tŏgātus, a, um : vestit de toga, togat; civil, ciutadà romà; (fabula togata) comèdia togada, de tema romà
togula|0|||tŏgŭla, ae, f. : petita toga
tolerabilis|14|tolerabil||tŏlĕrābĭlis, e : sofert, resistent, suportable, tolerable, acceptable, passable
tolero|17||tolerat|tŏlĕro, as, are : aguantar, sostenir, sustentar, mantenir; suportar, tolerar, resistir a
tollo|19|sustul|sublat|tollo, is, tollere, sustuli, sublatum : aixecar, alçar, fer créixer; enlairar, enaltir, encoratjar; pujar; collir; emportar-se, agafar; suprimir, descartar
tolutim|30|||tŏlūtim, adv. : al trot
tomaclum|4|||tŏmāclum, i, n. : salsitxa, botifarra
tondeo|18||tons|tondĕo, es, ere, totondi, tonsum : tallar el cabell de, afaitar, rapar, esquilar; podar, esporgar, retallar, segar, pastorar; devorar
tonitrus|9|||tŏnītrus, us, m. : tro, estrèpit
tonsorius|11|||tonsōrĭus, a, um : de barber
tonsor|5|tonsor||tonsor, oris, m. : barber, perruquer
tonstricula|0|||tonstrīcŭla, ae, f. : dim. de tonstrix, -icis (barbera, perruquera)
tormentum|4|||tormentum, i, n. : corda, cable; tortura, turment, dolor
torpeo|18|||torpĕo, es, ere : estar encarcarat, restar paralitzat, atordit, esbalaït; estar ensopit, adormit, restar quiet, immòbil, inactiu, afeblir-se
torqueo|18|tors|tort|torquĕo, es, ere, torsi, tortum : torçar, retòrcer; torturar, turmentar; girar, fer virar (el rumb); corbar, doblegar; fer rodar, fer girar; llançar
torquis|6|torqu||torquis, is, m. : collar; garlanda
torrens|14|torrent||torrens, entis : ardent; impetuós, torrencial
torreo|18|torru|tost|torreo, es, ere, torrui, tostum : abrusar, torrar, cremar, rostir, coure; assecar, dessecar
torridus|11|||torrĭdus, a, um : abrusat, torrat, rostit, abrusador, tòrrid
tortus|11|||tortus, a, um : cargolat, enroscat, arrissat, sinuós, corbat
torus|1|||tŏrus, i, m. : fil, cordill; protuberància, prominència; coixí, màrfega, llit (triclini, conjugal, funerari)
toruus|11|||toruus, a, um : malcarat, sorrut, ferotge, feroç, despietat, salvatge, esfereïdor
totidem|30|||tŏtĭdem, inv. : el mateix nombre de, tants, els mateixos; (correl. totidem quot, quantum, atque) el mateix nombre de que
totiens|30|||tŏtĭens, inv. : el mateix nombre de vegades, tantes vegades, tan sovint; (correl. totiens quotiens) tantes vegades com
totus|11|||tŏtus, a, um : tot, sencer, la totalitat de, íntegre; tan gran, igual 
tot|30|||tŏt, adv. : tants, aquest nombre de, el mateix nombre de, un nombre tan gran de; (correl. tot quot) tants com
toxicum|4|||toxĭcum, i, n. : verí, metzina
trabea|0|||trăbĕa, ae, f. : tràbea (vestit curt de cerimònia, totalment de porpra o bé blanc amb franges de porpra)
trabs|5|trab||trabs, trabis, f. : tronc, arbre, torxa, javelina; biga; vaixell; biga (meteor igni en forma de biga, aeròlit)
tracto|17|||tracto, as, are : arrossegar, estirar; tocar, palpar; treballar, modelar; maltractar; tenir tractes; comportar-se; tenir cura, administrar; realitzar; tractar, ocupar-se de
tractus|9|||tractus, us, m. : arrossegament, remolc; curs, moviment, desenvolupament; ingestió; estirada, arrencament; traça, solc, traçat; extensió, grandària; regió; continuació, període
trado|19|tradid|tradit|trādo, is, ere, didi, ditum : fer a mans, passar, lliurar, donar; entregar, trair; confiar, cedir; llegar; explicar, transmetre, referir; ensenyar, comunicar
traduco|19|tradux|traduct|trādūco, is, ere, duxi, ductum : portar, transportar, transferir; fer passar a l'altra banda de; fer desfilar; exposar; passar (un període temps); exercir
tragicus|11|||trăgĭcus, a, um : tràgic, de tragèdia; vehement, patètic; horrible, funest
tragoedia|0|||trăgoedĭa, ae, f. : tragèdia, gènere tràgic
traho|19|trax|tract|trăho, is, ere, traxi, tractum : arrossegar; portar; arrabassar; arrencar, treure; adquirir; estirar; encongir; engolir; atreure; estendre, allargar; rumiar; atribuir
traicio|20|traiec|traiect|trāĭcĭo, is, ere, ieci, iectum : llançar a l'altra banda; traspassar, clavar; traslladar; trasportar; fer una travessia
traiicio|20|traiec|traiect|traiicio, is, ere, traiecti, traiectum : llançar a l'altra banda; traspassar, clavar; traslladar; trasportar; fer una travessia
trames|5|tramit||trāmĕs, itis, m. : sendera, camí; llit (d'un riu); llenca (de terra), branca (d'una família)
tramitto|19|tramis|tramiss|trāmitto, is, ere, misi, missum : transportar, traslladar, enviar, trametre, cedir; travessar, creuar; deixar passar; ignorar
trano|17|||trāno, as, are : travessar nedant
tranquillitas|5|tranquillitat||tranquillĭtas, atis, f. : calma, bonança; tranquil·litat, serenitat
tranquillus|11|||tranquillus, a, um : encalmat, tranquil, plàcid, assossegat, reposat
trans|30|||trans, prep. : (+ ac.) a través de, per sobre de, a l'altra banda de, més enllà de
transcendo|19|transcend|transcens|transcendo, is, ere, endi, ensum : passar per sobre de, travessar, franquejar, transgredir, ultrapassar; pujar
transcribo|19|transcrips|transcript|transcrībo, is, ere, scripsi, scriptum : transcriure, copiar; adscriure, inscriure, enregistrar; transferir, traspassar, cedir
transcurro|19||transcurs|transcurro, is, ere, [cu]curri, cursum : anar corrents, precipitar-se; passar de pressa, travessar corrents; escapar-se a; tractar per sobre; escolar-se
transduco|19|transdux|transduct|transdūco, is, ere, duxi, ductum : portar, transportar, transferir; fer passar a l'altra banda de; fer desfilar; exposar; passar (un període temps); exercir
transeo|23|transi||transĕo, is, ire, ii, itum : traslladar-se, anar; passar-se, passar (d'un partit o d'un sentiment a un altre); passar (per, a través de); convertir-se; excedir; passar per alt
transfero|19|transtul|translat|transfĕro, fers, ferre, tuli, latum : transportar, traslladar, ajornar; canviar de posició, mudar; transcriure; transferir, cedir
transfigo|19|transfix|transfix|transfīgo, is, ere, fixi, fixum : transpassar, travessar, clavar
transformo|17|||transformo, as, are : metamorfosar, transformar
transfuga|0|||transfŭga, ae, m. : trànsfuga, desertor, fugitiu
transfugio|20|transfug|transfugit|transfŭgĭo, is, ere, fugi, fugitum : passar-se de bàndol, desertar; fugir a través de
transfugium|4|||transfŭgĭum, i, n. : deserció
transgredior|27||transgress|transgredior, eris, i, gressus sum : passar per sobre de, traslladar-se, travessar, canviar; superar, ultrapassar
transicio|20|traiec|traiect|transĭcĭo, is, ere, traieci, traiectum : llançar a l'altra banda; traspassar, clavar; traslladar; trasportar; fer una travessia
transigo|19|transeg|transact|transĭgo, is, ere, egi, actum : travessar, traspassar, clavar, enfonsar; dur a terme, acabar (amb); resoldre, arribar a un acord
transilio|21|transilu||transĭlĭo, is, ire, iui, - : saltar a l'altra banda, passar saltant, passar de pressa, de sobte, canviar de cop; saltar per sobre de, ometre, negligir; excedir
transitus|9|||transĭtus, us, m. : pas, travessada, trànsit; camí; transició, canvi, incorporació, traspàs
translatio|5|translation||translātĭo, ionis, f. : trasllat, transferència, transposició, transplantament; traducció
transmarinus|11|||transmărīnus, a, um : d'ultramar
transmineo|18|||transmineo, es, ere : ressortir (per l'altra banda)
transmitto|19|transmis|transmiss|transmitto, is, ere, misi, missum : transportar, traslladar, enviar, trametre, cedir; travessar, creuar; deixar passar; ignorar
transno|17|||transno, as, are : travessar nedant
transpono|19|transposu|transposit|transpōno, is, ere, posui, positum : transportar, traslladar, transposar, transplantar
transporto|17|||transporto, as, are : transportar, portar, deportar
transscribo|19|transscrips|transscript|transscrībo, is, ere, scripsi, scriptum : transcriure, copiar; adscriure, inscriure, enregistrar; transferir, traspassar, cedir
transuersus|11|||transuersus, a, um : oblic, transversal; de costat, lateral, desviat; de través, de costat; inesperat
trauersus|11|||trauersus, a, um : oblic, transversal; de costat, lateral, desviat; de través, de costat; inesperat
treceni|11|||trĕcēni, ae, a : tres-cents cadascú, tres-cents cada vegada
trecenti|11|||trĕcenti, a, ae : tres-cents
trecenties|30|||trĕcentĭes, adv. : tres-centes vegades
trecentus|11|||cf. trecenti
trecenus|11|||trecenus, ae, a : tres-cents cadascú, tres-cents cada vegada
tremebundus|11|||trĕmĕbundus, a, um : trèmul, tremolós
tremendus|11|Phasid||trĕmendus, a, um : terrible, espantós, aterridor
tremens|15|trement||tremens, entis : tremolant, tremolós
tremor|5|tremor||trĕmor, oris, m. : tremolor, estremiment, vibració, espurneig; terratrèmol; terror, motiu de temor
tremo|19|tremu||trĕmo, is, ere, ui, - : tremolar, estremir-se, agitar-se, vibrar
tremulus|11|||trĕmŭlus, a, um : tremolós, trèmul, que fa tremolar, vibrant, agitat, espurnejant
trepidatio|5|trepidation||trĕpĭdātĭo, ionis, f. : agitació, desordre, esverament, crispació
trepide|30|||trĕpĭdē, inv. : desordenadament, amb esverament
trepido|17|||trĕpĭdo, as, are : agitar-se, esvalotar-se; afanyar-se, precipitar-se; inquietar-se, amoïnar-se, tremolar de por, tenir por de, témer que; tremolar, brandar, trontollar
trepidus|11|||trĕpĭdus, a, um : inquiet, neguitós, esverat, poruc; trèmul, tremolós, agitat, trepidant, inquietant
tres|14|tr||trēs, ium : tres
tresuiri|2|tresuir||tresuiri, orum : triümvirs (membres d'una comissió de tres persones designada per a una comesa específica)
treuiri|2|||treuiri, orum, m. : trèvers (tribu gal·la)
triangulus|11|||trĭangŭlus, a, um : triangular, de tres cantons
tribunal|8|tribunal||trĭbūnal, alis, n. : tribunal, judici, estrada, tarima; plataforma, taulat; monument funerari
tribunatus|9|||trĭbūnātus, us : tribunat, dignitat de tribú
tribunicius|11|||trĭbūnīcĭus, a, um : tribunici, d'un tribú, dels tribuns (militars o de la plebs)
tribunus|1|||trĭbūnus, i, m. : tribú (nom de diversos magistrats, oficials i funcionaris); (tribunus plebis) tribú de la plebs (magistrat encarregat de defensar dels interessos de la plebs)
tribuo|19|tribu|tribut|trĭbŭo, is, ere, bui, butum : repartir, distribuir, dividir; concedir, atorgar, retre, dedicar; atribuir, imputar
tribus|9|||trĭbus, us, m. : tribu (divisió del poble romà); (pl.) el poble, les masses
tributarius|11|||trĭbūtārĭus, a, um : tributari, de pagament
tributum|4|||trĭbūtum, i, n. : impost, contribució, tribut, ofrena
triceni|11|||trīcēni, ae, a : trenta cadascú, trenta cada vegada
tricensimus|11|||tricensimus, a, um : trentè
tricenus|11|||tricenus, ae, a : trenta cadascú, trenta cada vegada
tricies|30|||trīcĭes, adv. : trenta vegades
triclinium|4|||trīclīnĭum, ii, n. : triclini (grup de tres llits en què els romans es reclinaven per menjar i que s'estenia als costats de la taula), menjador
tricorpor|15|tricorpor||trĭcorpor, oris : de tres cossos
tridens|6|trident||trĭdens, entis, m. : trident
triduum|4|||trīdŭum, i, n. : període de tres dies
triennium|4|||trĭennĭum, i, n. : període de tres anys, trienni
triens|5|trient||trĭens, entis : un terç; trient, terç d'un as (moneda); copa d'un terç de peu de gruix
trieteris|5|trieterid||trĭĕtēris, idis, f. : trienni, període de tres anys
triformis|14|triform||trĭformis, e : de tres formes, triforme, triple
trigeminus|11|||trĭgĕmĭnus, a, um : trigèmin
triginta|30|||trīginta, inv. : trenta
trimembris|14|trimembr||trĭmembris, e : de tres cossos
trinoctialis|14|trinoctial||trĭnoctĭālis, e : de tres nits seguides
trinoctium|4|||trĭnoctĭum, ii, n. : tres nits seguides
tripertito|30|||trĭpertītō, adv. : en tres parts, per tres parts
triplex|15|triplic||trīplex, icis : triple, tres alhora
tripus|5|tripod||trĭpūs, odis, m. : trípode, trespeus
triremis|14|trirem||trĭrēmis, is, e : de tres rengles de rems, trireme
tristiculus|11|||tristĭcŭlus, a, um : dim. de tristis, -e (trist)
tristimonia|0|||tristĭmōnĭa, ae, f. : tristesa, abatiment
tristis|14|trist||tristis, e : trist, afligit, abatut, apesarat, amarg, fúnebre; terrible, esfereïdor, sinistre, funest, tenebrós; violent, dur, desagradable; auster, sever, malhumorat
tristitia|0|||tristĭtĭa, ae, f. : tristesa, pena, abatiment, tristor, amargor; rigor, duresa, severitat, austeritat
tris|30|||trīs, inv. : tres vegades
triticum|4|||trītĭcum, i, n : blat, menjar, blat, pa
triuium|4|||triuium, i, n. : trivi, cruïlla (de tres camins), plaça
triumphalis|14|triumphal||trĭumphālis, e : triomfal, del triomf, insigne pels triomfs que s'hi han obtingut, distingit amb el triomf, victoriós
triumpho|17|||trĭumpho, as, are : rebre els honors d'un triomf, celebrar un triomf, triomfar, desfilar a la processó del triomf, exultar, felicitar-se; ésser la causa d'una celebració triomfal
triumphus|1|||triumphus, i, m. : triomf, celebració d'un triomf (entrada solemne a Roma en processó en honor d'un general victoriós i, per ext., festa per a celebrar una victòria); victòria
triumuir (2)|1|||triumuir (2), i, m. : triumvir (membre d'una comissió de tres persones designada per a una comesa específica)
triumuir|1|||triumuir, i, m. : triümvir (membre d'una comissió de tres persones designada per a una comesa específica)
tropaeum|4|||trŏpaeum, i, n. : trofeu, victòria, triomf, monument, record
trucido|17|||trŭcīdo, as, are : matar, assassinar en massa, exterminar, degollar, sacrificar (animals)
truculentia|0|||trŭcŭlentĭa, ae, f. : rudesa, brutalitat; inclemència (del temps)
truculentus|11|||trŭcŭlentus, a, um : ferotge, salvatge, cruel, atroç, brutal, truculent; perillós, temible
trudo|19|trus|trus|trūdo, is, ere, trusi, trusum : empènyer, impel·lir, forçar, constrènyer; dur, dirigir; treure (flors, brots), brotar, créixer; seguir, anar darrere
trunco|17|||trunco, as, are : amputar, tallar, privar de, esporgar, truncar, escapçar, matar
truncus (2)|1|||truncus (2), i, m. : tronc, soca (d'arbre), bust, tors; fust (de columna)
truncus|11|||truncus, a, um : mutilat, esbrancat, mancat de, trencat, arrencat, amputat, incomplet, imperfecte, defectuós
trux|15|truc||trux, trucis : ferotge, salvatge, cruel; imclement (el temps)
tu|29|||tū, tui, pron. : tu, de tu, a o per a tu, et
tuba|0|||tŭba, ae, f. : trompeta, trompa, corneta (per als tocs militars i per a d'altres cerimònies); avís, anunci; vers èpic; tub; instigador
tubicen|5|tubicin||tŭbĭcen, iinis, m. : trompeter
tuccetum|4|||tuccētum, i, n. : carn adobada (de porc o de bou)
tueor|25||tuit|tŭĕor, eris, eri, tuitus sum : mirar, contemplar, veure; vetllar per, protegir, preservar, defensar; mantenir, sostenir, conservar, tenir cura de
tugurium|4|||tŭgŭrĭum, i, n. : barraca, cabana, caseta
tum|30|||tum, adv. : llavors, aleshores, en aquell moment, en aquell temps; seguidament, immediatament després, a més a més; doncs així, en aquest cas, per consegüent
tumefacio|20|tumefec|tumefact|tŭmĕfăcĭo, is, ere, feci, factum : inflar
tumeo|18|||tŭmĕo, es, ere : estar inflat, ésser farcit, ple a vessar de; créixer, aixecar-se; agitar-se, estar inflamat (de còlera, d'inquietud), ésser a punt d'esclatar; envanir-se
tumesco|19|tumu||tŭmesco, is, ere, tumui, - : inflar-se, créixer; inflamar-se (d'orgull), de passió); covar
tumidus|11|||tŭmĭdus, , a, um : inflat, botit, túmid, túrgid, molsut, ple de suc; amb protuberàncies, bombat, convex, sobresortint; ardent, enfurit, orgullós, ampul·lós
tumor|5|tumor||tŭmor, oris, m : inflor, infladura, turgència; trasbals, agitació, furor, exaltació, còlera, pompositat
tumultuarius|11|||tŭmultŭārĭus, a, um : enrolat precipitadament, reclutat durant una revolta; improvisat, casual, fortuït
tumultuor|24|||tŭmultŭor, aris, ari : esvalotar, agitar-se, fer renou, revoltar-se, pertorbar
tumultus|9|||tŭmultus, us, m. : enrenou, esvalot, aldarull, fragor; revolta, tumult, esclat d'un conflicte, incursió, atac sobtat, desordre, confusió
tumulus|1||tumul|tŭmŭlus, i, m. : turó, pujol, protuberància; túmul, tomba (sepulcre de terra amuntegada)
tun|30|||tun, contr. = tune (tu, -ne)
tunc|30|||tunc, adv. : llavors, aleshores, en aquell moment, en aquell temps; seguidament, immediatament després, a més a més; doncs així, en aquest cas, per consegüent
tundo|19|tutud|tus|tundo, is, ere, tutudi, tunsum : pegar a, copejar, picar a, ferir-se, batre (les onades); aixafar, moldre; importunar, turmentar
tunica|0|||tŭnĭca, ae, f. : túnica (vestit que ambdós sexes portaven o sota una altra peça o sola); membrana, closca, escorça
turba|0|||turba, ae, f. : desordre, aldarull, agitació, turbulència, gresca, sarau; multitud, gernació, turba, massa, colla, grup
turbatio|5|turbation||turbātĭo, ionis, f. : agitació, convulsió, trasbalsament, alteració
turbator|5|turbator||turbātor, oris, m. : agitador, perturbador, instigador
turbatus|11|||turbātus, a, um : turbulent, agitat, pertorbat
turbide|-1|||turbĭdē, adv. : desordenadament, facciosament
turbidus|11|||turbĭdus, a, um : turbulent, agitat, violent, tempestuós, tèrbol; obscur, fosc, opac, tenebrós; confús, desordenat, inquiet; turbulent, revoltós, sediciós, trastornat
turbo (2)|5|turbin||turbo (2), onis, f. : remolí, terbolí (de vent, d'aigua); tràngol, tropell; fus, baldufa, con; moviment de rotació, roda
turbo|17|||turbo, as, are : agitar, remoure, bellugar, torbar; esvalotar-se, armar enrenou; desordenar, capgirar, deformar, desbaratar; inquietar, trasbalsar; revoltar, amotinar
turbulentus|11|||turbŭlentus, a, um : agitat, turbulent, desassossegat, insensat, subversiu, sediciós; borrascós, revolt, tèrbol, desordenat
turdus|1|||turdus, i, m : griva, tord (ocell)
turgeo|18|turs||turgĕo, es, ere, tursi : estar inflat, inflar-se, botir-se; ésser ampul·lós; estar irritat
turgesco|19|||turgesco, es, ere, intr. : inflar-se, botir-se
turgidus|11|||turgĭdus, a, um : inflat, engrossit, túrgid; abrandat, exaltat; ampul·lós
turma|0|||turma, ae, f. : esquadró, turma (unitat de cavalleria originàriament de trenta homes); colla, multitud
turpest|30|||turpest, = turpe est
turpe|30|||turpĕ, inv. : vergonyosament, indecentment, de forma obscena
turpis|14|turp||turpis, e : lleig, desagradable de veure, de sentir, fastigós, repugnant; vergonyós, indigne, oprobiós; vil, infame, deshonest, obscè
turpiter|30|||turpĭter, adv. : lletjament, d'una manera repugnant; vergonyosament, deshonrosament
turpitudo|5|turpitudin||turpĭtūdo, dinis, f. : lletjor, vergonya, vilesa, obscenitat, mala reputació, descrèdit
turpius|30|||turpius, adv. : més vergonyosament
turpo|17|||turpo, as, are : embrutar, enlletgir, desfigurar, deshonrar
turris|6|turr||turris, is, f. : torre; torre de fusta (giny de guerra); castell, palau; colomar
turritus|11|||turrītus, a, um : cenyit de torres, fortificat amb torres, torrejat, coronat de torres, semblant a una torre
turtur|5|turtur||turtur, uris, f. : tórtora
tussio|21|||tussĭo, is, ire : tossir
tutamentum|4|||tūtāmentum, i, n. : protecció, defensa, baluard
tutela|0|||tūtēla, ae, f. : protecció, defensa, custòdia, manteniment, tutela, tutoria; protector, defensor, divinitat protectora, protegit, pupil
tuto|30|||tūto, inv. : sense perill, sense risc, amb tota tranquil·litat
tutor (2)|24|||tutor (2), aris, ari, atus sum : protegir, defensar, vetllar per, protegir-se de, guardar-se de
tutor|5|tutor||tūtor, oris, m. : defensor, protector, guardià; tutor
tutus|11|||tūtus, a, um : segur, protegit, a cobert; immune, sa; exempt de perill, sense risc; lleial, fiable, de confiança, inofensiu, innocu; vigilant, atent
tuus|11|||tŭus, a, um : teu, teva; partidari teu; que és sota el teu domini, propi de tu; el teu benvolgut
tympanum|4|||tympănum, i, n. : timbal frigi (instrument musical usat en el culte de Cíbele i en el de Bacus), pandero, tamborí; politja; roda sense radis; timpà (arquitectònic)
typhonas|30|||typhonas, ac. grec de typhon, onis : terbolí, remolí de vent, tifó
tyrannus|1|||tyrannus, i, m. : tirà (a les ciutats gregues, governant que s'havia emparat injustament del poder suprem), sobirà, monarca, dèspota, tirà
uacatio|5|uacation||uacatio, ionis, f. : exempció, dispensa, privilegi, benefici, excusa; absència; oci, descans, treva, respir
uacca|0|||uacca, ae, f. : vaca
uacillatio|5|uacillation||uacillatio, ionis, f. : balanceig, vacil·lació
uacillo|17|||uacillo, as, are : vacil·lar, tentinejar, tremolar, trontollar, flaquejar
uaciuus|11|||uaciuus, a, um : buit, desocupat, lliure, mancat de (+ gen.)
uaco|17|||uaco, as, are : ésser, restar buit, lliure, desocupat, vagar; (+ abl. o + ab) ésser mancat de, estar exempt de; sobrar (temps, esforç); descansar, tenir lleure; dedicar-se a
uacuefacio|20|uacuefec|uacuefact|uacuefacio, is, ere, feci, factum : buidar, evacuar, desguarnir, desembarassar
uacuum|4|||uacuum, i, n. : el buit
uacuus|11|||uacuus, a, um : buit, desocupat; indefens; solitari, buit de, abandonat per; lliure, obert; vacant; (+ abl., + gen. o + ab) exempt de, mancat de; sense atributs; il·lusori; ociós, de lleure
uadimonium|4|||uadimonium, i, n. : compromís, garantia de comparèixer (a una citació), compliment d'un compromís
uadosus|11|||uadosus, a, um : envoltat d'aigües baixes, ple de guals
uado|19||uad|uado, is, ere : caminar, marxar, anar (apressadament), anar-se'n, avançar
uadum|4|||uadum, i, n. : baix, baixos, gual; pas difícil, zona perillosa; llit, fons (del mar, d'un riu); (pl.) les aigües, les onades
uae|30|||uae, interj. : ai!, pobre de!, ai las!
uaecors|14|uaecord||uaecors, ordis : foll, trastocat, forassenyat, insensat, extravagant
uaesanus|11|||uaesanus, a, um : foll, boig, insensat; furiós, esverat
uafer|13|||uafer, fra, frum : astut, enginyós
uagina|0|||uagina, ae, f. : beina, estoig, pellofa
uagitus|9|||uagitus, us, m. : gemec, plor, bram
uagor|24|||uagor, aris, ari : anar d'ací d'allà, moure's d'un costat a l'altre, errar; estendre's, propagar-se; extraviar-se, perdre's, vacil·lar; divagar, procedir sense ordre ni concert
uagus|11|||uagus, a, um : errant, erràtic; sinuós, zigzaguejant, inestable, inconstant, voluble; dispers, escampat, desordenat, espontani, confús, imprecís
ualde|30|||ualde, adv. : molt, extremament, força; vigorosament, sorollosament; (en una resposta) sens dubte
ualdius|30|||ualdius, inv. : compar. de ualde (molt)
ualeo|18|ualu|ualit|ualeo, es, ere, ui, itum : ésser fort; ésser poderós, ésser eficaç; excel·lir, prevaler, ésser capaç de; influir; ésser útil; valer; significar; estar bé de salut
ualesco|19|||ualesco, is, ere : enfortir-se, reforçar-se
ualetudo|5|ualetudin||ualetudo, dinis, f. : salut (bona o mala), malaltia
uale|30|||uale, inv. : adéu, estigues bo
ualide|30|||ualide, adv. : molt, amb força, intensament; (en una resposta) sí, sens dubte
ualidius|30|||ualidius, adv. : més fort
ualidus|11|||ualidus, a, um : fort, robust, vigorós, ferm, sòlid; potent, puixant; intens, impetuós, eficaç; sobresortint, significatiu; sa, bo, substanciós
ualitudo|5|ualitudin||ualitudo, inis, f. : salut (bona o mala), malaltia
uallaris|14|uallar||uallaris, e : relatiu a l'estacada d'una fortificació; (corona uallaris) corona val·lària (concedida al soldat que travessava primer l'estacada enemiga)
uallis|6|uall||uallis, is, m. : vall
uallo|17|||uallo, as, are : envoltar d'un baluard, fortificar amb una estacada, envoltar d'una tanca, envoltar, protegir, defensar
uallum|4|||uallum, i, n. : estacada (que coronava el terraplè d'una fortificació), fortificació, defensa, protecció, baluard
ualua|0|||cf. ualuae
ualuae|0|||ualuae, arum, f. pl. : batents, porta de doble batent, plegable
uanesco|19|||uanesco, is, ere : esvair-se, desaparèixer, esdevenir inútil, ineficaç, irrellevant
uanus|11|||uanus, a, um : buit, sense contingut, migrat, privat de; inútil, infructuós, ineficaç; neci, estúpid, presumptuós; va, irreal, il·lusori, aparent; fals, infundat
uapor|5|uapor||uapor, oris, m. : vapor, fum, escalfor, ardor
uaporosus|11|||uaporosus, a, um : fumós
uapulo|17|||uapulo, as, are : ésser apallissat, assotat, colpejat, rebre cops; ésser batut, escomès, derrotat
uarietas|5|uarietat||uarietas, atis, f. : varietat, diversitat, variació, tipus; versatilitat, volubilitat; discrepància, divergència, incongruència; vicissitud
uario|17|||uario, as, are : variar, diversificar, modificar, transformar, alterar; acolorir, pintar de diversos colors; diferir, canviar, transformar-se, divergir, fluctuar
uarius|11|||uarius, a, um : variat, divers; virolat; variable, mudadís; indecís, incert, voluble, inconstant
uasculum|4|||uasculum, i, n. : recipient petit, vaset, càpsula, alvèol
uastatio|5|uastation||uastatio, ionis, f. : devastació, destrucció, estrall
uastitudo|5|uastitudin||uastitudo, dinis, f. : ruïna, misèria, enormitat
uasto|17|||uasto, as, are : devastar, destruir, assolar, despoblar
uastus|11|||uastus, a, um : buit, desert, abandonat, assolat, devastat, desolat; vast, immens, enorme, extraordinàriament fort, intens
uasum|4||uas|uasum, i, n. : com uas, uasis : vas, recipient, atuell, estri, bagatge (dels soldats)
uas|7|uas||uas, uasis, n. : vas, recipient, atuell, estri, bagatge (dels soldats)
uates|5|uat||uates, is, m., f. : endeví, profeta, poeta
uaticinatio|5|uaticination||uaticinatio, ionis, f. : predicció, oracle, profecia, vaticini
uaticinor|24|||uaticinor, aris, ari : vaticinar, pronosticar, predir, profetitzar, parlar sota inspiració divina; desvariejar, delirar, dir extravagàncies
uatis|6|uat||uatis, is, m. : endeví, profeta, poeta
ubertim|30|||ūbertim, adv. : copiosament, sense parar, abundantment
uber|7|uber||ūber, eris, n. : pit, mamella, mugró; fecunditat del sòl
ubicumque|29|||ŭbīcumque, adv. : a qualsevol lloc que, a qualsevol indret on
ubique|30|||ŭbīquē, adv. : pertot, a tot arreu, en qualsevol indret
ubi|30|||ŭbī, adv. interr. o rel. : on, allà on, en una situació en què, on?, en quin lloc?;  conj. quan
udus|11|||ūdus, a, um : humit, xop, impregnat d'aigua; begut, ebri
uecors|14|uecord||uecors, cordis : foll, trastocat, forassenyat, insensat, extravagant
uectagilis|14|uectigal||uectagilis, e : dels tributs, relatiu als impostos, qui paga un impost, tributari, que produeix diners, rendible, productiu
uectarius|11|||uectarius, a, um : que porta, que estira
uectatio|5|uectation||uectatio, ionis, f. : vectació, acció d'ésser transportat en un vehicle
uectigalis|14|uectigal||uectigalis, e : dels tributs, relatiu als impostos, qui paga un impost, tributari, que produeix diners, rendible, productiu (uectigal, alis, n. : impost)
uectigal|8|uectigal||uectigal, alis, n. : impost, tribut, cànon, contribució (pròpiament renda obtinguda pel lloguer o la concessió d'una part del domini públic); renda, ingressos privats
uecto|17|||uecto, as, are : transportar, portar, traginar
uectura|0|||uectura, ae, f. : transport; preu del passatge
uehemens|6|uehement||uehemens, entis : violent, furiós, impetuós, exagerat, fort, intens, ardent, punyent; enèrgic, vehement, poderós; potent, eficaç; sòlid, gruixut
uehementer|30|||uehementer, adv. : violentament, apassionadament, enèrgicament, intensament, vivament, amb vehemència; extraordinàriament, terriblement, en gran manera, súmmament
uehiculum|4|||uehiculum, i, n. : mitjà de transport, vehicle, carruatge, carro
ueho|19|uex|uect|ueho, is, ere, uexi, uectum : transportar, portar, dur (sobre l'esquena, al damunt, en un vehicle o en un vaixell); sostenir, aguantar; navegar, cavalcar, viatjar (en un vehicle)
uelabrum|4|||uelabrum, i, n. : tendal (que s'estenia sobre el teatre)
uelamen|7|uelamin||uelamen, inis, n. : cobertura, embolcall, vel, vestit, roba, pell, despulla (d'un animal)
uelitor|24|||uelitor, aris, ari : arremetre, combatre; amenaçar de, barallar-se
uellico|17|||uellico, as, are : pessigar, picar, picotejar; censurar, denigrar; punxar, burxar, esperonar
uello|19||uuls|uello, is, ere, uelli/uulsi, uulsum : arrencar, arrabassar; treure, extreure (del cos), depilar, plomar, arrencar la llana de; estirar; destruir
uellus|7|ueller||uellus, eris, n. : llana, toís, velló, pell (d'animal), drap, embolcall, cinta de llana, flocs (de llana, de seda, de neu, de núvols)
uelo|17|||uelo, as, are :  cobrir, vestir, tapar; recobrir, coronar, cenyir, guarnir, decorar; amagar, dissimular
uelocitas|5|uelocitat||uelocitas, atis, f. : velocitat, rapidesa, agilitat, vivesa
uelociter|30|||uelociter, adv. : ràpidament
uelox|14|||uelox, ocis : ràpid, veloç, lleuger, àgil, fugisser, esmunyedís, prompte, prest
uelum|4|||uelum, i, n. : vela; lona, tela, tendal, cortina, vel
ueluti|30|||ueluti, adv. : per exemple; com, de la mateixa manera com, igual que, com si diguéssim; com a
uelut|30|||uelut, inv. : per exemple; com, de la mateixa manera com, igual que, com si diguéssim; com a
uel|30|||uel, adv. : si vols, fins i tot, encara que sigui; si més no, de totes maneres, potser; per exemple, com és ara; realment; conj. : o, o bé; o més ben dit, o més aviat
uena|0|||uena, ae, f. : vena, artèria, vas sanguini, pols; feix conductor (de saba), veta (d'una pedra), fissura (d'un mineral, d'una fusta), canal; essència, moll; inspiració, vena
uenabulum|4|||uenabulum, i, n. : dard, venable
uenalis|14|uenal||uenalis, e : que és en venda; corruptible, subornable
uenaticus|11|||uenaticus, a, um : de caça (dit d'un gos)
uenatio|5|uenation||uenatio, onis, f. : caça, cacera, espectacle de cacera al circ
uenator|5|uenator||uenator, oris, m. : caçador; investigador, espia
uenatus|9|||uenatus, us, m. : caça, cacera
uenditator|5|uenditator||uenditator, oris, m. : propagandista
uenditio|5|uendition||uenditio, ionis, f. : venda, adjudicació (de la recaptació dels impostos)
uendito|17|||uendito, as, are : posar en venda, intentar vendre, vendre, negociar, traficar; fer propaganda, anunciar; cercar el favor de, intentar guanyar-se, ostentar
uendo|19|uendid|uendit|uendo, is, ere, didi, ditum : vendre, vendre's, fer guanyar clients a, fer que es vengui, donar prestigi a
uenefica|0|||uenefica, ae, f. : bruixa, emmetzinadora
ueneficium|4|||ueneficium, i, n. : malefici, sortilegi, beuratge (màgic), enverinament, emmetzinament, verí, metzina
ueneficus|1|||ueneficus, i, m. : bruixot, emmetzinador
ueneno|17|||ueneno, as, are : emmetzinar, embruixar, impregnar, tenyir
uenenum|4|||uenenum, i, n. : droga, metzina, poció, beuratge, verí; tint, tintura
uenerabilis|14|uenerabil||uenerabilis, e : venerable, respectable, august, respectuós
ueneratio|5|ueneration||ueneratio, onis, f. : veneració, respecte religiós, reverència, devoció, homenatge, pregària
uenero|17|||uenero, as, are : adorar, venerar, honorar, pregar, demanar, suplicar
uenetus|11|||uenetus, a, um : blau marí
uenia|0|||uenia, ae, f. : favor, mercè, gràcia, permís, indulgència, excusa, justificació; perdó, remissió
uenio|21|uen|uent|uenio, is, ire, ueni, uentum : venir, arribar, anar, acostar-se; presentar-se, sorgir, aparèixer, néixer; atènyer, arribar a, aconseguir; convertir-se en, esdevenir
uenor|24|||uenor, aris, ari : caçar; cercar, perseguir
uenter|5|uentr||uenter, tris, m. : ventre, panxa, budells, tripa, abdomen; si, entranyes (de la mare); convexitat, protuberància
uentilo|17|||uentilo, as, are : airejar, ventejar, ventilar; brandar, atiar, agitar
uentito|17|||uentito, as, are : venir, anar sovint a, freqüentar
uentosus|11|||uentosus, a, um : exposat al vent, batut al vent, ventós, format, produït pel vent, ple d'aire, inflat; lleuger, veloç com el vent; voluble, inconstant; presumptuós, va
uentus|1|||uentus, i, m. : vent, vent favorable, buf, bufada, flatulència; vents de la fortuna, sort
uenum|4|||uenum, i, n. : a vendre, per vendre, en venda
uenundo|17|uenund||uenundo, as, are : posar a la venda, vendre
uenustas|5|uenustat||uenustas, atis, f. : bellesa (física), encís, elegància; enginy, gràcia, agudesa; goig, alegria
uenustulus|11|||uenustulus, a, um : dimin. de uenustus, -a, -um (encantador)
uenustus|11|||uenustus, a, um : elegant, encisador, encantador, formós; enginyós, graciós, polit, refinat; simpàtic, amable
uenus|5|uener||uenus, eris, f. : bellesa, atractiu, gràcia, encís, ardor, desig
uepres|6|uepr||uepres, is, m. : arç, matoll espinós
uer|7|uer||uer, eris, n. : primavera
uerbera|7|uerber||uerbera, um, n. : assot, corretja, fuet, flagell, fuetades, flagel·lació; cop, embat, fustigació, atac
uerbero (2)|5|uerberon||uerbero (2), onis, m. : carn de fuet, perdulari
uerbero|17|||uerbero, as, are : assotar, flagel·lar, fuetejar, colpejar, batre, ferir, fustigar
uerbex|5|uerbic||uerbex, icis, m. : moltó; (insult) beneit, estúpid
uerbum|4|||uerbum, i, n. : mot, terme, paraula, discurs; (pl.) aparença, meres paraules; expressió, frase, dita, fórmula
uere|30|||uere, adv. : veritablement, realment, de debò, veraçment, amb franquesa, pròpiament, justament
uerecundia|0|||uerecundia, ae, f. : modèstia, reserva, moderació; respecte, aprensió, escrúpol; vergonya, timidesa, pudor
uerecundus|11|||uerecundus, a, um : reservat, discret, púdic, ple de modèstia, decorós, sobri, contingut, vergonyós
uerendum|4|||uerendum, i, n. : (pl.) les parts sexuals, les vergonyes
uerendus|11|||uerendus, a, um : respectable, venerable, temible
uereor|25||uerit|uereor, eris, eri, ueritus sum : reverenciar, tenir respecte a; témer, tenir por de, no gosar; témer que, no sigui que, preocupar
uergo|19|||uergo, is, ere : inclinar-se, estar inclinat, fer baixada; estar encarat, orientat, mirar; acostar-se (un període de temps); lliscar, enfonsar-se; ésser propens, decantar-se
uerissime|30|||uerissime, inv. : realment, exactament
ueritas|5|ueritat||ueritas, atis, f. : la veritat, el ver, sinceritat, franquesa, rectitud; realitat; norma, exactitud, precisió
uerius|30|||uerius, adv. : més fidelment
uernaculus|11|||uernaculus, a, um : criat a casa, domèstic, fabricat a casa; natiu, vernacle, del terrer
uerna|0|||uerna, ae, m. : esclau nascut a la casa de l'amo; bufó; indígena
uernus|11|||uernus, a, um : primaveral
uero|30|||uero, inv. : realment, veritablement, de debò, certament, sens dubte, del tot; en realitat, de fet, fins i tot; pel que fa a; conj. : però, en canvi, i
uerres|6|uerr||uerres, is, m. : verro, porc
uerro|19||uers|uerro, is, ere, -, uersum : escombrar, fregar, passar tocant, passar a frec de, solcar, arrossegar; recollir, arreplegar, endur-se
uersiculus|1|||uersiculus, i, m. : dimin. de versus, -us (vers)
uersipellis (2)|14|uersipell||uersipellis (2), e : que canvia de forma (uersipellis, is : home-llop)
uersipellis|6|uersipell||uersipellis, is, m. : home-llop
uerso|17|||uerso, as, are : fer girar, fer rodar, girar, remenar, agitar; rebolcar, fer rebolcar, regirar-se; dirigir (a l'una banda i a l'altra); expressar de diverses maneres; meditar
uersor|24|||uersor, aris, ari, atus sum : trobar-se, restar, viure, freqüentar; ocupar-se de, dedicar-se a; ésser involucrat, embolicat en, tenir a veure amb; comportar-se, actuar, tenir lloc
uersus|9|||uersus, us, m., : solc, rega; rengle, filera; línia, ratlla (de text), vers; giragonsa
uertex|5|uertic||uertex, icis, f. : remolí, terbolí (de vent, d'aigua); coroneta del cap; cim, punta
uerto|19|uert|uers|uerto, is, ere, uerti, uersum : fer girar, girar; donar voltes; capgirar; destruir; desenvolupar-se; canviar; dirigir; lliurar; desplaçar-se; convertir; substituir; traduir
ueru|9|||ueru, us, n. : ast, llança
ueruex|5|ueruec||ueruex, ecis, f. : moltó; (insult) beneit, estúpid
uerum|30|||uerum, conj. : però, però alhora, però de fet, tanmateix, però en veritat; (després de neg.) ans, sinó; adv. : veritablement, en veritat, realment
uerus|11|||uerus, a, um : veritable, autèntic, natural; cert, verídic, sincer; just, honrat, recte, correcte
uerutum|4|||uerutum, i, n. : dard
uesania|0|||uesania, ae, f. : follia, bogeria, deliri, manca de seny
uesanus|11|||uesanus, a, um : foll, boig, insensat; furiós, esverat
uescor|26|||uescor, eris, i : alimentar-se de, viure de, menjar-se; fer servir, fruir de
uesica|0|||uesica, ae, f. : bufeta, veixiga; bossa; butllofa, quist
uespa|0|||uespa, ae, f. : vespa
uesper (2)|5|uesper||uesper (2), eris m. : vespre, vesprada; ponent, occident
uesper|2|||uesper, eri, m. : vespre, vesprada; ponent, occident
uespera|0|||uespera, ae, f. : vespre, vesprada
uesperasco|19|uesperau||uesperasco, is, ere, aui, - : fer-se fosc, vesprejar
uestalis|14|uestal||uestalis, e : vestal, de Vesta (deessa romana del foc de la llar)
uester|13|||uester, tra, trum : vostre, de vosaltres
uestibulum|4|||uestibulum, i, n. : vestíbul, entrada, llindar, començament
uestigium|4|||uestigium, ii, n. : planta del peu, petjada, empremta; posició, indret (on algú s'està dret); petja, pista, traça, rastre, trajectòria; senyal, marca, vestigi, restes
uestimentum|4|||uestimentum, i, n. : vestit, roba; vànova, flassada
uestio|21|uestiu,uesti|uestit|uestio, is, ire, iui, itum : vestir, anar vestit; cobrir, guarnir
uestis|6|uest||uestis, is, f. : vestit, vestidura, indumentària, roba, tela, drap; despulla (de serp); teranyina; borrissol
uestitus|9|||uestitus, us, m. : vestit, vestuari, rober; revestiment, ornament
ueteranus|11|||ueteranus, a, um : madur, vell, veterà, experimentat (ueteranus, i, m. : veterà, home experimentat)
ueto|17|uetu|uetit|ueto, as, are, ui, itum : prohibir, vedar, privar; oposar-se a, rebutjar; obstruir, impedir, defensar de
uetulus|11|||uetulus, a, um : que tira a vell
uetus|15|ueter||uetus, ueteris : vell, antic; veterà, experimentat, avesat a; crònic
uetustas|5|uetustat||uetustas, atis, f. : vellesa, antiguitat, antigor, temps antics; cronicitat (de les malalties); pas del temps, llarga durada
uetustus|11|||uetustus, a, um : vell, antic, vetust; crònic; prolongat
uexillarius|1|||uexillarius, i, m. : portaestendard; (pl.) soldats de destacament
uexillum|4|||uexillum, i, n. : estendard, ensenya (d'un destacament, d'un general, d'una colònia), destacament
uexo|17|||uexo, as, are : colpejar, malmenar, ferir; atacar, hostilitzar, combatre; afligir, turmentar, trastornar, trasbalsar, maltractar, vexar
uia|0|||uia, ae, f. : camí, via, carrer; conducte, canal; viatge, marxa, curs, trajectòria; mètode, mitjà, procediment
uiaticum|4|||uiaticum, i, n. : provisions o diners per a un viatge, viàtic; peculi dels soldats (adquirit del botí)
uiaticus|11|||uiaticus, a, um : de viatge
uiator|5|uiator||uiator, oris, m. : vianant, viador, viatger; missatger oficial
uibro|17|||uibro, as, are : agitar, brandar, bellugar, balancejar; arrissar; llançar; tremolar, trepidar, vibrar
uicarius|11|||uicarius, a, um : suplent, substitut, representant
uiceni|11|||uiceni, ae, a : vint cadascú, vint cada cop
uicenus|11|||uicenus, ae, a : vint cadascú, vint cada cop
uicesimanus|1|||uicesimanus, i, m. : soldat de la vintena legió
uicesimus|11|||uicesimus, a, um : vintè
uice|30|||uice, inv. : (+ gen.) en comptes de, a la manera de
uiciens|30|||uiciens, inv. : vint vegades
uicies|30|||uicies, vint vegades
uicinia|0|||uicinia, ae, f. : rodalia, veïnatge, veïnat, veïns, proximitat, semblança
uicinitas|5|uicinitat||uicinitas, atis, f. : rodalia, proximitat, veïnatge, veïnat, semblança
uicinus (2)|1|||uicinus (2), i, m. : veí
uicinus|11|||uicinus, a, um : veí, proper, pròxim; immediat, imminent; semblant, afí
uicissim|30|||uicissim, adv. : alternativament, al meu, teu, seu torn, per torns; inversament, en canvi, per contra, mútuament
uile|30|||uile, adv. : barat, a preu baix
uictima|0|||uictima, ae, f. : víctima
uictito|17|||uictito, as, are : viure, mantenir-se, fer la viu viu
uictoria|0|||uictoria, ae, f. : victòria, triomf
uictor|5|uictor||uictor, oris, m. : vencedor, victoriós
uictrix|15|uictric||uictrix, is : victoriós, triomfant, vencedor, anunciador d'una victòria, que simbolitza la victòria
uictus|9|||uictus, us, m. : alimentació, aliment, menjar, manera de viure, gènere de vida
uicus|1|||uicus, i, m. : barri, carrer, poble, llogarret
uidelicet|30|||uidelicet, adv. : és evident que, és clar que, evidentment, sens dubte; és a dir
uideo|18|uid|uis|uideo, es, ere, uidi, uisum : veure, veure-hi; trobar-se amb; notar; conèixer; adonar-se de, considerar; ocupar-se de (uideor, eris, eri, uisus sum : semblar; creure; ésser considerat; plaure)
uiduo|17|||uiduo, as, are : privar, buidar, despullar de; deixar vídua
uiduuium|4|||uiduuium, i, n. : viduïtat
uiduus|11|||uiduus, a, um : vidu, sense espòs, sense amant; nu, mancat de, privat de, sense
uigeo|18|uigu||uigeo, es, ere, ui, - : tenir força, vigor, ésser ple de força, créixer, seguir vigent; ésser puixant, florir, prevaler, excel·lir
uigil|15|uigil||uigil, ilis : despert, vigilant, atent; de vetlla, d'insomni
uigilia|0|||uigilia, ae, f. : vetlla, vigília; guàrdia, sentinella, guaita, patrulla; atenció, vigilància
uigilo|17|||uigilo, as, are : estar despert, desvetllat, vetllar, deixondir-se, despertar-se, llevar-se, estar a l'aguait; passar despert, en vetlla, vigilar (durant la nit)
uiginti|30|||uiginti, adj. num. : vint
uigor|5|uigor||uigor, oris, m. : vigor, energia, força; (pl.) esforços
uile|30|||uile, adv. : a baix preu
uilicus|1|||uilicus, i, m. : majordom, masover (d'una hisenda), administrador, intendent
uilis|14|uil||uilis, e : barat, de baix preu; de poc valor, de poca categoria, de poca importància, vil, menyspreable, de baixa estofa, corrent, comú, vulgar
uilitas|5|uilitat||uilitas, atis, f. : barator, baix preu; baixesa, vilesa, vulgaritat; poc valor, poca consideració
uilius|30|||uilius, adv. : més comú; més barat
uilla|0|||uilla, ae, f. : mas, granja, casa de camp, vil·la, finca
uillosus|11|||uillosus, a, um : pelut, pilós, vellós
uimen|7|uimin||uimen, inis, n. : vímet, tija, branca flexible; panera, cistell
uinarius|11|||uinarius, a, um : relatiu al vi, viner, vinater (taberna uinaria : taverna)
uincio|21|uinx|uinct|uincio, is, ire, uinxi, uinctum : lligar, encadenar; cenyir, envoltar; assegurar, fermar, unir; dominar, captivar
uinclum|4|||uinclum, i, n. : cadenes, grillons, lligam; presó; corda, cadena, amarres, brida, llaç, corretja, cordó; fre, trava, restricció; vincle
uinco|19|uic|uict|uinco, is, ere, uici, uictum : vèncer, derrotar, guanyar; prevaler sobre; dominar, subjugar; persuadir, convèncer, demostrar; superar, avantatjar
uinculum|4|||uinculum, i, n. : cadenes, grillons, lligam; presó; corda, cadena, amarres, brida, llaç, corretja, cordó; fre, trava, restricció; vincle
uindemia|0|||uindemia, ae, f. : verema, collita del raïm, anyada
uindex|5|uindic||uindex, icis, m. : responsable legal, garant; defensor, protector; catigador, venjador
uindico|17|||uindico, as, are : vindicar, reclamar, reivindicar, atribuir-se, pretendre; alliberar, protegir, salvar; venjar, castigar, punir, fer justícia
uindicta|0|||uindicta, ae, f. : declaració de llibertat, manumissió, vareta (amb què es dóna la llibertat), alliberament, deslliurament, reivindicació de llibertat; venjança, punició
uinea|0|||uinea, ae, f. : vinya, vinyar, cep; mantellet (màquina de guerra)
uinetum|4|||uinetum, i, n. : vinyar, vinyet, vinya
uinnulus|11|||uinnulus, a, um : afalagador, tendre (dit del llenguatge)
uinolentia|0|||uinolentia, ae, f. : embriaguesa
uinum|4|||uinum, i, n. : vi; raïm; suc, licor (d'altres fruites)
uiolabilis|14|uiolabil||uiolabilis, e : violable, ultratjable, vulnerable
uiolator|5|uiolator||uiolator, oris, m. : violador, profanador
uiola|0|||uiola, ae, f. : violeta, viola, color violat
uiolens|14|uiolent||uiolens, entis : violent, impetuós, vehement
uiolenter|30|||uiolenter, adv. : amb violència, violentament, furiosament, ferotgement
uiolentia|0|||uiolentia, ae, f. : violència, força, ira, còlera, furor
uiolentius|30|||uiolentius,  : de manera més violenta
uiolentus|11|||uiolentus, a, um : violent, arravatat, furiós, impetuós; despòtic, cruel; desfermat, dràstic
uiolo|17|||uiolo, as, are : profanar, violar, pertorbar, embrutar, tacar; ultratjar, violentar, ofendre (algú), deshonrar, maltractar; infringir, transgredir; ferir, lesionar, danyar
uipera|0|||uipera, ae, f. : escurçó, vibra (serp)
uipereus|11|||uipereus, a, um : viperí, d'escurçó, de serps
uirago|5|uiragin||uirago, inis, f. : dona guerrera, bel·licosa, heroïna, homenot
uirens|14|uirent||uirens, entis : verdejant, ufanós
uireo|18|||uireo, es, ere : ésser verd, verdejar, créixer verd; florir, prosperar, estar ple de vigor, esdevenir vigorós
uirga|0|||uirga, ae, f. : branca, tija, branquilló; vareta, bastó, verga; fuet; vara (d'autoritat), bàcul; franja
uirginalis|14|uirginal||uirginalis, e : virginal, de donzella
uirgineus|11|||uirgineus, a, um : de donzella, virginal, de verge, verge; de Virgo (constel·lació)
uirginitas|5|uirginitat||uirginitas, atis, f. : virginitat, nubilitat (condició d'una donzella casadora); puresa; (en religió) celibat, castedat
uirgo|5|uirgin||uirgo, ginis, f. : verge, donzella, noia (en edat de casar-se); (sovint amb valor d'adj.) verge, no usat
uirgula|0|||uirgula, ae, f. : branquilló, vareta, vergella; ratlla, franja, vírgula
uirgulta|4|||uirgulta, orum : brossa, matoll, sotabosc, arbust, ramatge, fullaraca
uirgultum|4|||uirgultum, orum : brossa, matoll, sotabosc, arbust, ramatge, fullaraca
uiridis|14|uirid||uiridis, e : verd, verdejant; immadur, tendre, jove; fresc, collit de nou; ufanós, florent, vigorós, sa
uirilis|14|uiril||uirilis, e : viril, d'home, masculí, mascle; d'home fet, d'adult, baronívol, enèrgic
uiritim|29|||uiritim, adv. : a cadascú, entre tothom, per cap; individualment, per separat
uirtus|5|uirtut||uirtus, utis, f. : coratge, valor, esperit viril, valentia, vigor; mèrit, virtut, excel·lència; qualitat, habilitat, talent; eficàcia, propietat
uir|2|||uir, uiri, m. : home (oposat a dona); home fet, adult; marit, espòs, amant; home com cal; (pl.) gent, persones, individus; soldat, guerrer, soldat de peu
uiscus|7|uiscer||uiscus, eris, n. : carns, vísceres, entranyes; cor (com a seu de les emocions); fills
uisio|5|uision||uisio, onis, f. : visió, acció de veure, vista, aparença, imatge; idea, concepció
uiso|19|uis||uiso, is, ere, uisi, uisum : anar a veure, fer un cop d'ull, anar a visitar; anar a examinar; (pass.) estar a la vista, veure's
uisus|9|||uisus, us, m. : vista, visió, ulls, mirada, esguard; espectacle; aspecte, aparença
uis|6|uir||uis, -, f. : força, violència; atac; vigor, energia; multitud; embranzida; influència; autoritat; facultat, capacitat; (pl.) forces, vigor, tropes
uita|0|||uita, ae, f. : vida, existència, ésser viu; ànima; curs d'una vida, biografia; manera de viure, subsistència, mitjans de vida
uitellus|1|||uitellus, i, m. : vedellet; rovell d'ou
uitiosus|11|||uitiosus, a, um : defectuós, imperfecte, tarat; malsà; irregular; viciós, dolent, corrupte
uitis|6|uit||uitis, is, f. : vinya, cep, parra, sarment; vara (portada pels centurions en senyal d'autoritat)
uitium|4|||uitium, ii, n. : defecte, falla, imperfecció, tara; falta, culpa; vici, flaquesa; irregularitat
uito|17|||uito, as, are : evitar, esquivar, fugir de, eludir, apartar-se de, guardar-se de
uitreus|11|||uitreus, a, um : de vidre, vitri; clar, transparent, cristal·lí; (pl. n.) objectes de vidre
uitrium|4|||uitrium, i, n. : vidre; herba del pastell, glast (colorant del vidre extret del pastell)
uitta|0|||uitta, ae, f. : cinta, veta (de lli, cenyida als cabells de les dones romanes de naixença lliure); (pl.) cintes, bandes (de llana, duta pels sacerdots i per les víctimes)
uitupero|17|||uitupero, as, are : vituperar, criticar, blasmar, censurar, reprotxar; fer desfavorable
uiuacissimus|11|||uiuacissimus, a, um : superlatiu de uiuax, acis : molt vivaç, viu, animat, enèrgic
uiuidus|11|||uiuidus, a, um : ple de vida, vital, vigorós, ardent, enèrgic; viu, vívid, animat, palpitant
uiuo|19|uix|uict|uiuo, is, ere, uixi, uictum : viure, ésser viu, existir; estar animat (dit de coses); sobreviure, anar vivint, perdurar; nodrir-se (de); guanyar-se la vida; habitar
uiuus|11|||uiuus, a, um : viu, vivent, animat, en vida de; vivaç; natiu, natural; encès; corrent; animat, enèrgic
uix|30|||uix, adv. : amb penes i treballs, amb dificultat, amb prou feines, tot just; tan bon punt, a penes
uixdum|30|||uixdum, inv. : a penes, encara no, amb prou feines
ulciscor|26||ult|ulciscor, eris, i, ultus sum : venjar-se (de), castigar, venjar, vindicar
uligo|5|uligin||ūlīgo, inis, f. : saó, humitat (natural de la terra)
ullus|11|||ullus, a, um : (en or. neg.) cap, cap altre, ningú, res; (en or. interr. i cond.) algun, cap, un, algú
ulmus|1|||ulmus, i, f. : om, fusta d'om
ulterior|15|ulterior||ultĕrĭor, oris : de més enllà, de l'altre costat, ulterior; més distant, més allunyat; (com a cosa suplementària) de més enllà, res més
ulterius|30|||ultĕrĭus, adv. : més lluny, més enllà, més endavant; prep. + ac.: més enllà de
ultimus|11|||ultĭmus, a, um : el més llunyà, el més remot, el més distant; el més remot, el més antic; últim, darrer, final, definitiu; extrem, el més elevat, suprem; el més baix, inferior
ultio|5|ultion||ultĭo, ionis : venjança, revenja, càstig
ultor|5|ultor||ultor, oris, m. : venjador
ultra|30|||ultrā, adv. : més enllà, a l'altra banda, més lluny; a més a més; prep. + ac. : més enllà de, a l'altra banda de; després de; (qualitat) més que, per sobre de
ultrix|15|ultric||ultrix, icis : venjadora
ultro|30|||ultrō, inv. : (en or. excl.) enllà, lluny, fora!; a més a més, encara, a més; en canvi, però; per pròpia iniciativa, espontàniament, per un mateix, sense més ni més
ulua|0|||ulua, ae, f. : alga, jonc, ulva (planta aquàtica)
ululabilis|14|ululabil||ŭlŭlābĭlis, e : penetrant, cridaner (veu)
ululatus|9|||ŭlŭlātŭs, us, m. : xiscle, udol, esgarip, clamor, cridòria
ululo|17|||ŭlŭlo, as, are : udolar, ressonar, fer xiscles, clamar, vociferar; proclamar, invocar amb udols o crits
umbraculum|4|||umbrācŭlum, i, n. : umbracle, recer, ombratge, para-sol, ombrel·la
umbra|0|||umbra, ae, f. : ombra; obac, ombratge, penombra; refugi, empara; retir, vida aïllada; espectre, fantasma; aparença; paràsit
umbrosus|11|||umbrōsus, a, um : ombrívol, obac, fosc, ombrós, que fa ombra
umeo|18|||ūmĕo, es, ere : estar humit, estar moll
umerus|1|||ŭmĕrus, i, m. : espatlla, muscle, llom, bescoll; coll, replà (d'una muntanya)
umiditas|5|umiditat||umiditas, atis, f. : humiditat
umidus|11|||ūmĭdus, a, um : humit, moll, xop, plujós; líquid
umor|5|||ūmor, oris, m. : humitat, aigua, mullena; humor, fluid corporal; suc, licor, líquid
umquam|30|||umquam, inv. : (en or. neg.) mai; (en or. cond. o interr.) alguna vegada, mai; (en or. afirm.) un dia, alguna vegada
una|30|||ūnā, adv. : juntament, en companyia, ensems, tot plegat; alhora, al mateix temps, a l'una
unanimus|11|||ūnănĭmus, a, um : unànime, concorde, que actua en acord
unctio|5|unction||unctĭo, ionis, f. : unció, frega, fricció, ungüent
unctito|17|||unctĭto, as, are : untar-se sovint
unda|0|||unda, ae, f. : ona, onada; mar, maror; corrent, fluid, aigua; multitud
unde|30|||undĕ, adv. : (interr.) d'on?, de quin lloc?, de qui?, per qui?, de què?, per què?; (rel.) d'on, des d'on, de qui, del qual, amb què, per la qual cosa
undecimus|11|||undĕcĭmus, a, um : onzè
undecim|30|||undĕcĭm, inv. : onze
undecumque|30|||undĕcumque, adv. : des de qualsevol banda, d'on sigui
undeuiginti|30|||undeuiginti, inv. : dinou
undique|30|||undĭquĕ, adv. : des de tots costats, de totes bandes, pertot arreu, pertot, arreu
undo|17|||undo, as, are : agitar-se, arrissar-se, encrespar-se; brollar, rajar, escolar-se; vessar, inundar-se, amarar-se; onejar; abundar
unetuicesimanus|1|||unetuicesimanus, i, m. : soldat de la vint-i-unena legió
unetuicesimus|11|||unetuicesimus, a, um : vint-i-unè
ungo|19|unx|unct|ungo, is, ere : untar, amanir, condimentar; ungir, fregar amb ungüents, perfumar
unguedo|5|unguedin||unguēdo, inis, f : ungüent
unguentatus|11|||unguentātus, a, um : perfumat, untat d'ungüent
unguentum|4|||unguentum, i, n. : ungüent, perfum
unguis|6|ungu||unguis, is, m. : ungla; urpa, grapa, unglot, peülla; ganxo, garfi
unguo|19|unx|unct|unguo, is, ere, unxi, unctum : untar, amanir, condimentar; ungir, fregar amb ungüents, perfumar
unice|30|||ūnĭcē, adv. : d'una manera única, especialment, particularment
unicus|11|||ūnĭcus, a, um : sol, únic; excepcional, sense parió
unigenitus|11|||ūnĭgĕnĭtus, a, um : únic (nascut sol)
uniuersitas|5|uniuersitat||uniuersitas, atis, f. : totalitat, conjunt, univers
uniuersus|11|||uniuersus, a, um : sencer, tot, complet, enter; global, del tot; (pl.) tots plegats, tots sense excepció, tots; tot de cop, tot a l'una; general, universal, de tothom
unquam|30|||unquam, inv. : (en or. neg.) mai; (en or. cond. o interr.) alguna vegada, mai; (en or. afirm.) un dia, alguna vegada
unusquisque|29|||ūnusquisque,  : cadascú, cada un, cada
unus|11|||ūnus, a, um : un, un sol; el mateix, un mateix; únic; el que més, un per excel·lència; qualsevol, un qualsevol; algun, un cert
uobiscum|30|||uobiscum, = cum uobis
uocabulum|4|||uocabulum, , i, n. : nom, denominació, mot, terme
uocalis|14|uocal||uocalis, e : capaç de parlar, dotat de veu articulada, humana; de veu sonora, de bona veu, harmoniós, sonor; vocàlic
uociferor|24|||uociferor, aris, ari : vociferar, cridar; anunciar amb veu alta, proclamar
uocito|17|||uocito, as, are : soler dir, anomenar; requerir, demanar insistentment
uoco|17|||uoco, as, are : cridar, invocar; convocar, fer venir, invitar; provocar, desafiar; demanar, reclamar, pregar; exhortar (a una acció); conduir; evocar; anomenar, designar
uolatilis|14|uolatil||uolatilis, e : alat, volador, volàtil; ràpid, rabent, veloç; efímer, breu
uolgatus|11|||uolgatus, a, um : comú, corrent, popular, conegut, divulgat, cèlebre; trivial, banal
uolgo|30|||uolgo, inv. : públicament, per a tothom; correntment, generalment, normalment, habitualment, regularment; en massa, juntament; pertot arreu, ací i allà
uolgus|1|||uolgus, i, n. : la gent, el poble, el vulgar; gentada, munió, multitud, ramat, tropa
uolito|17|||uolito, as, are : voletejar, voleiar, volar; córrer, escampar-se (un rumor, un nom); moure's d'un costat a l'altre, rodar, anar i venir (ràpidament)
uolnero|17|||uolnero, as, are : ferir, nafrar, danyar, malmetre; ofendre
uolnus|7|uolner||uolnus, eris, n. : ferida, cop, trau, tall; dolor, nafra, dany, perjudici
uolo (2)|17|||uolo (2), as, are : volar; tallar l'aire; escampar-se; córrer, afanyar-se, apressar-se, passar ràpidament
uolo|19|uolu||uolo, uis, uelle : voler, desitjar; estar disposat a, tenir la intenció de; disposar, ordenar, decidir; demanar, requerir; pretendre, intentar; afirmar, sostenir
uoltur|5|uoltur||uoltur, uris, m. : voltor, ocell de rapinya
uoltus|9|||uoltus, us, m. : = uultus, us, m. : cara, expressió, rostre, front; trets, faccions; aspecte, aire (extern, dit de les coses)
uolubilis|14|uolubil||uolubilis, e : que roda, giratori, rodoladís, apte per a rodar; enroscat, cargolat; que corre, que flueix endavant, que passa, fluid 
uolucris|6|uolucr||uolucris, is, f. : ocell, au
uolumen|7|uolumin||uolumen, inis, n. : volum, rotllo de papir, llibre; espiral, espira, anell, remolí, moviment circular, òrbita
uoluntarius|11|||uoluntarius, a, um : voluntari, espontani; opcional
uoluntas|5|uoluntat||uoluntas, atis, f. : voluntat, voler; desig, ganes; disponibiltat, determini, elecció deliberada; intenció, propòsit, significat, esperit; inclinació, tendència
uoluo|19|uolu|uolut|uoluo, is, ere, uolui, uolutum : fer voltar, fer girar, fer rodolar; fer caure a terra, abatre, tombar; prostrar-se; amuntegar; empènyer endavant; desenrotllar; reflexionar
uoluptarius|11|||uoluptarius, a, um : plaent, grat, agradable, amè, voluptuós, refinat
uoluptas|5|uoluptat||uoluptas, atis, f. : plaer, goig, voluptat; (terme afectiu) amor, delícia; (pl.) plaers, esbargiments, entreteniments
uolup|30|||uolup, adv. : agradablement, amb plaer
uolutatio|5|uolutation||uolutatio, ionis, f. : rebolcada, rebolcament, rodolament, rodament; agitació, inquietud, intranquil·litat, inestabilitat, turbulència
uoluto|17|||uoluto, as, are : fer rodolar, fer rodar; empènyer rodant; rebolcar-se, arrossegar-se; estar immers; rumiar
uomer|5|uomer||uomer, eris, m. : rella (d'una arada)
uomica|0|||uomica, ae, f. : abscés, furóncol, úlcera
uomitus|9|||uomitus, us, m. : vòmit
uomo|19|uomu|uomit|uomo, is, ere, uomui, uomitum : vomitar, treure; descarregar
uorago|5|uoragin||uorago, inis, f. : avenc, fondària, abisme, xuclador, remolí, gorga
uorax|14|uorac||uorax, acis : voraç, golafre insaciable, devorador
uosmet|30|||uosmet, = uos
uos|29|||uos, uestrum : vosaltres, vos, us, vostre
uotiuus|11|||uotiuus, a, um : votiu, promès en un vot
uotum|4|||uotum, i, n. : vot, prometença (feta als déus), ofrena votiva, ex-vot, pregària; desig, voler, aspiració
uoueo|18|uou|uot|uoueo, es, ere, uoui, uotum : prometre, fer vot de, oferir (a un déu); desitjar, anhelar
uox|5|uoc||uox, uocis, f. : veu; pronúncia, to, qualitat de veu; so, crit, soroll; paraula, mot, expressió, vocable; parlar, idioma
urbanitas|5|urbanitat||urbānĭtas, atis, f. : vida ciutadana, vida a Roma; refinament, finor, delicadesa, urbanitat, cortesia
urbanus|11|||urbānus, a, um : urbà, de la ciutat (sovint Roma), ciutadà, civil, domèstic; elegant, cortès, educat (a l'estil de ciutat), fi, distingit, refinat; graciós, descarat, atrevit
urbicus|11|||urbĭcus, a, um : de la ciutat, ciutadà, urbà, de Roma
urbs|6|urb||urbs, urbis, f. : ciutat; els habitants d'una ciutat; la ciutat, Roma
urceolus|1|||urcĕŏlus, a, um : gerreta, garrafeta
uredo|5|uredin||ūrēdo, inis, f. : cremada (a les plantes, per efecte d'una glaçada); picor, pruïja, cremor
urgeo|18|urs||urgeo, es, ere, ursi, - : estrènyer, prémer, batre; empènyer; aixafar, oprimir; perseguir, atacar; amenaçar; aclaparar, turmentar; afanyar-se a; acuitar, apressar, urgir
urgueo|18|urs||urgueo, es, ere, ursi, - : estrènyer, prémer, batre; empènyer; aixafar, oprimir; perseguir, atacar; amenaçar; aclaparar, turmentar; afanyar-se a; acuitar, apressar, urgir
urina|0|||ūrīna, ae, f. : orina, orins
urna|0|||urna, ae, f. : gerra; urna (electoral, cinerària, de sorteigs); mesura de capacitat
uro|19|uss|ust|ūro, is, ere, ussi, ustum : cremar, incendiar, calar foc, incinerar; rostir, socarrar; abrusar (el sol); corroir, encetar, irritar; inflamar, consumir (una passió)
ursa|0|||ursa, ae, f. : óssa
ursus|1|||ursus, i, m. : ós
usitatus|11|||ūsĭtātus, a, um : usual, habitual, acostumat
usquam|30|||usquam, adv. : enlloc, en cap lloc, en algun lloc, en qualsevol lloc
usque|29|||usquĕ, prep. + ac.: fins, fins a; adv. : contínuament, sempre, sense interrupció; (+ in, + ad, + ciutats o + adv.) fins a; (+ ab, + ex o + abl.) des de
usucapio (2)|20|usucep|usucapt|usucapio (2), is, ere, cepi, captum : usucapir (adquirir el domini d'una cosa per usucapió (prescripció dels drets de l'antic propietari)
usucapio|5|usucapion||ūsūcăpĭo, is, f. : usucapió (adquisició del domini d'una cosa per una perllongada possessió)
usumfructum|30|||usumfructum, ac. d'ususfructus : ús de fruit, emprament, dret d'utilitzar una cosa
usura|0|||ūsūra, ae, f : gaudi, ús; (d'un crèdit) interès, rèdit
usurpatio|5|usurpation||ūsurpātĭo, ionis, f. : presa de possessió, ús de fet (d'una propietat), usurpació, apropiació indeguda; ús, utilització, emprament
usurpo|17|||usurpo, as, are : prendre possessió de, usurpar; realitzar, dur a terme; fer ús de, fer servir; anomenar; percebre
usus|9|||ūsus, us, m. : ús, emprament, aplicació; gaudi, servei; dret d'ús; pràctica, exercici, acció, experiència; tracte, relacions; utilitat, profit, valor; exigències
ususfructus|9|||ūsusfructus, us, m.  : ús de fruit, emprament, dret d'utilitzar una cosa
utcumque|29|||utcumque, adv. : segons com, tal com, comsevulla que; sigui com sigui, al capdavall, en qualsevol circumstància
utensilia|8|utensil||ūtensilĭa, ium, n. : (tot allò que és útil a les nostres necessitats) utensilis, mobles; mitjans de vida, provisions
uterque|29|||ŭterque, utraque, utrumque : cada un dels dos, l'un i l'altre, ambdós
uterus|1|||ŭtĕrus, i, m. : ventre, cavitat abdominal; úter, matriu, fill no nascut, embaràs; cavitat, costat
uter|13|||ŭter, tra, trum : (interr.) quin dels dos?; (rel.) qualsevol dels dos, aquell de tots dos que; (indef.) l'un o l'altre dels dos
utilis|14|util||ūtĭlis, e : útil, profitós, bo, convenient; que fa servei, capaç
utilitas|5|utilitat||ūtĭlĭtas, atis, f. : utilitat, profit, interès, avantatge; conveniència, oportunitat, necessitat
utiliter|30|||ūtĭlĭter, adv. : útilment, profitosament
utilius|30|||utilius, adv. : més útilment
utinam|30|||ŭtĭnam, inv. : tant de bo (que)!, així (s'esdevingui que)!
utique|30|||ŭtĭquĕ, inv. : sense condicions, absolutament, sigui quin sigui el cas; sens dubte, certament; necessàriament, per força, si més no; almenys, com a mínim; especialment, sobretot
uti|30|||ŭtī, = ut
utor|26||us|ūtor, eris, i, usus sum : (+ abl.) usar, fer ús de, emprar, fer servir; servir-se, valer-se, aprofitar-se de; dedicar-se a; basar-se en; relacionar-se amb; experimentar, gaudir de
utpote|30|||utpŏtĕ, adv. : ja que, com és natural, i és que
utqui|30|||utqui, conj. :  = ut
utriculus|1|||ūtrĭcŭlus, i, m. : petit ventre, úter; clova, clofolla
utrimque|30|||ūtrimquĕ, adv. : per ambdós costats, pels dos extrems, per tots dos costats, per ambdues bandes
utrum|-1|||ūtrum, inv. : (correl. amb interr. doble, utrum an, -ne) és que o?, si o?
ut|30|||ut, conj. : (+ ind.) quan, des que; (+ subj.) per tal que, que (final. o verb de voluntat), de manera que (conseq.); adv. : com, tal com
uua|0|||uua, ae, f. : raïm, penjoll de raïm, vinya; penjoll, inflorescència (d'altres plantes)
uuidus|11|||uuidus, a, um : humit, xop, amarat, arrosat, regat, refrescat
uulgaris|14|uulgar||uulgaris, e : vulgar, ordinari, del comú; corrent, usual, comú, habitual, convencional, rutinari; divulgat, conegut
uulgatus|11|||uulgatus, a, um : comú, corrent, popular, conegut, divulgat, cèlebre; trivial, banal
uulgo (2)|17|||uulgo (2), as, are : transmetre, propagar, escampar, estendre, fer comú a tothom; divulgar, difondre, donar a conèixer
uulgo|30|||uulgo, adv. : públicament, per a tothom; correntment, generalment, normalment, habitualment, regularment; en massa, juntament; pertot arreu, ací i allà
uulgus|1|||uulgus, i, n. : la gent, el poble, el vulgar; gentada, munió, multitud, ramat, tropa
uulnero|17|||uulnero, as, are : ferir, nafrar, danyar, malmetre; ofendre
uulnus|7|uulner||uulnus, eris, n. : ferida, cop, trau, tall; dolor, nafra, dany, perjudici
uulpes|6|uulp||uulpes, is, m. : guineu
uulpinus|11|||uulpinus, a, um : de guineu
uultur|5|uultur||uultur, (voltur), uris, m : voltor, ocell de rapinya
uultus|9|||uultus, us, m. : cara, expressió, rostre, front; trets, faccions; aspecte, aire (extern, dit de les coses)
uxorius|11|||uxōrĭus, a, um : de dona casada, d'esposa; esclau de l'esposa, sotmès a l'esposa
uxor|5|uxor||uxor, oris, f. : esposa, dona, muller
xystus|1|||xystus, i, m. : passeig amb arbres
zelo|17|||zēlo, as, are : estimar zelosament, tenir gelosia a
zona|0|||zōna, ae, f. : cinturó, cinyell; bossa, faixa (on es duien els diners); zona, regió
zygia|0|||zygĭa, ae, f. : nupcial, del matrimoni; (tibia) flauta tocada en les noces
---desinentiae---
a|1|0|2|0|0|0|0|0|4|1
a|3|0|2|0|0|0|0|0|4|1
a|1|2|1|0|0|4|5|2|19|3
a|2|2|1|0|0|4|5|2|19|3
a|6|2|1|0|0|4|5|2|19|3
a|1|3|2|0|0|4|5|2|19|3
a|3|3|2|0|0|4|5|2|19|3
a|1|0|2|0|0|0|0|0|7|2
a|3|0|2|0|0|0|0|0|7|2
a|2|0|1|0|0|0|0|0|0|1
a|6|0|1|0|0|0|0|0|0|1
a|0|0|1|0|2|1|3|1|17|1
a|1|2|1|0|0|0|0|0|11|1
a|6|2|1|0|0|0|0|0|11|1
a|1|3|2|0|0|0|0|0|11|1
a|3|3|2|0|0|0|0|0|11|1
a|2|2|1|0|0|0|0|0|11|1
a|1|3|2|0|0|0|0|0|15|2
a|3|3|2|0|0|0|0|0|15|2
a|1|2|1|0|0|4|5|1|28|3
a|2|2|1|0|0|4|5|1|28|3
a|6|2|1|0|0|4|5|1|28|3
a|1|3|2|0|0|4|5|1|28|3
a|3|3|2|0|0|4|5|1|28|3
a|1|2|1|0|0|4|5|1|27|3
a|2|2|1|0|0|4|5|1|27|3
a|6|2|1|0|0|4|5|1|27|3
a|1|3|2|0|0|4|5|1|27|3
a|3|3|2|0|0|4|5|1|27|3
a|1|2|1|0|0|4|5|1|26|3
a|2|2|1|0|0|4|5|1|26|3
a|6|2|1|0|0|4|5|1|26|3
a|1|3|2|0|0|4|5|1|26|3
a|3|3|2|0|0|4|5|1|26|3
a|1|2|1|0|0|4|5|1|25|3
a|2|2|1|0|0|4|5|1|25|3
a|6|2|1|0|0|4|5|1|25|3
a|1|3|2|0|0|4|5|1|25|3
a|3|3|2|0|0|4|5|1|25|3
a|1|2|1|0|0|4|5|2|20|3
a|2|2|1|0|0|4|5|2|20|3
a|6|2|1|0|0|4|5|2|20|3
a|1|3|2|0|0|4|5|2|20|3
a|3|3|2|0|0|4|5|2|20|3
a|1|3|2|0|0|4|5|2|18|3
a|3|3|2|0|0|4|5|2|18|3
a|1|2|1|0|0|4|5|2|21|3
a|2|2|1|0|0|4|5|2|21|3
a|6|2|1|0|0|4|5|2|21|3
a|1|3|2|0|0|4|5|2|21|3
a|3|3|2|0|0|4|5|2|21|3
a|1|2|1|0|0|4|5|2|18|3
a|2|2|1|0|0|4|5|2|18|3
a|5|2|1|0|0|4|5|2|18|3
a|6|2|1|0|0|4|5|2|18|3
a|1|3|2|0|0|4|5|1|28|3
a|3|3|2|0|0|4|5|1|28|3
a|1|2|1|0|0|4|5|1|28|3
a|2|2|1|0|0|4|5|1|28|3
a|6|2|1|0|0|4|5|1|28|3
a|1|2|1|0|0|4|5|1|26|3
a|2|2|1|0|0|4|5|1|26|3
a|6|2|1|0|0|4|5|1|26|3
a|1|3|2|0|0|4|5|1|26|3
a|3|3|2|0|0|4|5|1|26|3
a|1|3|2|0|0|4|5|1|25|3
a|3|3|2|0|0|4|5|1|25|3
a|1|2|1|0|0|4|5|1|25|3
a|2|2|1|0|0|4|5|1|25|3
a|6|2|1|0|0|4|5|1|25|3
a|1|2|1|0|0|4|5|2|17|3
a|2|2|1|0|0|4|5|2|17|3
a|6|2|1|0|0|4|5|2|17|3
a|1|3|2|0|0|4|5|2|17|3
a|3|3|2|0|0|4|5|2|17|3
a|1|2|1|0|0|4|5|1|24|1
a|2|2|1|0|0|4|5|1|24|1
a|6|2|1|0|0|4|5|1|24|1
a|1|3|2|0|0|4|5|1|24|1
a|3|3|2|0|0|4|5|1|24|1
a|1|2|1|0|0|0|0|0|13|1
a|2|2|1|0|0|0|0|0|13|1
a|6|2|1|0|0|0|0|0|13|1
a|1|3|2|0|0|0|0|0|13|1
a|3|3|2|0|0|0|0|0|13|1
a|1|2|1|0|0|4|5|1|24|3
a|2|2|1|0|0|4|5|1|24|3
a|6|2|1|0|0|4|5|1|24|3
a|1|3|2|0|0|4|5|1|24|3
a|3|3|2|0|0|4|5|1|24|3
abam|0|0|1|0|1|3|1|1|17|1
abamini|0|0|2|0|2|3|1|2|17|1
abamini|0|0|2|0|2|3|1|1|24|1
abamur|0|0|2|0|1|3|1|2|17|1
abamur|0|0|2|0|1|3|1|1|24|1
abamus|0|0|2|0|1|3|1|1|17|1
abant|0|0|2|0|3|3|1|1|17|1
abantur|0|0|2|0|3|3|1|2|17|1
abantur|0|0|2|0|3|3|1|1|24|1
abar|0|0|1|0|1|3|1|2|17|1
abar|0|0|1|0|1|3|1|1|24|1
abaris|0|0|1|0|2|3|1|2|17|1
abaris|0|0|1|0|2|3|1|1|24|1
abas|0|0|1|0|2|3|1|1|17|1
abat|0|0|1|0|3|3|1|1|17|1
abatis|0|0|2|0|2|3|1|1|17|1
abatur|0|0|1|0|3|3|1|2|17|1
abatur|0|0|1|0|3|3|1|1|24|1
abere|0|0|1|0|2|2|1|1|24|1
aberis|0|0|1|0|2|2|1|2|17|1
abimini|0|0|2|0|2|2|1|1|24|1
abimini|0|0|2|0|2|2|1|2|17|1
abimur|0|0|2|0|1|2|1|1|24|1
abimur|0|0|2|0|1|2|1|2|17|1
abimus|0|0|2|0|1|2|1|1|17|1
abis|0|0|1|0|2|2|1|1|17|1
abit|0|0|1|0|3|2|1|1|17|1
abitis|0|0|2|0|2|2|1|1|17|1
abitur|0|0|1|0|3|2|1|2|17|1
abitur|0|0|1|0|3|2|1|1|24|1
abo|0|0|1|0|1|2|1|1|17|1
abor|0|0|1|0|1|2|1|2|17|1
abor|0|0|1|0|1|2|1|1|24|1
abunt|0|0|2|0|3|2|1|1|17|1
abuntur|0|0|2|0|3|2|1|2|17|1
abuntur|0|0|2|0|3|2|1|1|24|1
ae|4|2|1|0|0|4|5|2|17|3
ae|5|2|1|0|0|4|5|2|17|3
ae|1|2|2|0|0|4|5|2|17|3
ae|2|2|2|0|0|4|5|2|17|3
ae|1|2|2|0|0|4|5|2|19|3
ae|4|2|1|0|0|4|5|2|19|3
ae|5|2|1|0|0|4|5|2|19|3
ae|2|2|2|0|0|4|5|2|19|3
ae|1|0|2|0|0|0|0|0|0|1
ae|2|0|2|0|0|0|0|0|0|1
ae|5|0|1|0|0|0|0|0|0|1
ae|4|0|1|0|0|0|0|0|0|1
ae|5|2|1|0|0|0|0|0|11|1
ae|1|2|2|0|0|0|0|0|11|1
ae|2|2|2|0|0|0|0|0|11|1
ae|4|2|1|0|0|0|0|0|11|1
ae|4|2|1|0|0|4|5|1|28|3
ae|5|2|1|0|0|4|5|1|28|3
ae|1|2|2|0|0|4|5|1|28|3
ae|2|2|2|0|0|4|5|1|28|3
ae|4|2|1|0|0|4|5|1|27|3
ae|5|2|1|0|0|4|5|1|27|3
ae|1|2|2|0|0|4|5|1|27|3
ae|2|2|2|0|0|4|5|1|27|3
ae|4|2|1|0|0|4|5|1|26|3
ae|5|2|1|0|0|4|5|1|26|3
ae|1|2|2|0|0|4|5|1|26|3
ae|2|2|2|0|0|4|5|1|26|3
ae|4|2|1|0|0|4|5|1|25|3
ae|5|2|1|0|0|4|5|1|25|3
ae|1|2|2|0|0|4|5|1|25|3
ae|2|2|2|0|0|4|5|1|25|3
ae|4|2|1|0|0|4|5|2|20|3
ae|5|2|1|0|0|4|5|2|20|3
ae|1|2|2|0|0|4|5|2|20|3
ae|2|2|2|0|0|4|5|2|20|3
ae|4|2|1|0|0|4|5|2|21|3
ae|5|2|1|0|0|4|5|2|21|3
ae|1|2|2|0|0|4|5|2|21|3
ae|2|2|2|0|0|4|5|2|21|3
ae|1|2|2|0|0|4|5|2|18|3
ae|2|2|2|0|0|4|5|2|18|3
ae|4|2|1|0|0|4|5|1|28|3
ae|5|2|1|0|0|4|5|1|28|3
ae|1|2|2|0|0|4|5|1|28|3
ae|2|2|2|0|0|4|5|1|28|3
ae|4|2|1|0|0|4|5|1|26|3
ae|5|2|1|0|0|4|5|1|26|3
ae|1|2|2|0|0|4|5|1|26|3
ae|2|2|2|0|0|4|5|1|26|3
ae|4|2|1|0|0|4|5|1|25|3
ae|5|2|1|0|0|4|5|1|25|3
ae|1|2|2|0|0|4|5|1|25|3
ae|2|2|2|0|0|4|5|1|25|3
ae|4|2|1|0|0|4|5|1|24|3
ae|5|2|1|0|0|4|5|1|24|3
ae|1|2|2|0|0|4|5|1|24|3
ae|2|2|2|0|0|4|5|1|24|3
ae|4|2|1|0|0|0|0|0|13|1
ae|5|2|1|0|0|0|0|0|13|1
ae|1|2|2|0|0|0|0|0|13|1
ae|2|2|2|0|0|0|0|0|13|1
am|3|2|1|0|0|4|5|2|17|3
am|0|0|1|0|1|2|1|1|19|1
am|0|0|1|0|1|1|2|1|19|1
am|3|2|1|0|0|4|5|2|19|3
am|3|0|1|0|0|0|0|0|0|1
am|3|2|1|0|0|0|0|0|11|1
am|3|2|1|0|0|4|5|1|28|3
am|3|2|1|0|0|4|5|1|27|3
am|3|2|1|0|0|4|5|1|26|3
am|3|2|1|0|0|4|5|1|25|3
am|3|2|1|0|0|4|5|2|20|3
am|3|2|1|0|0|4|5|2|21|3
am|3|2|1|0|0|4|5|2|18|3
am|3|2|1|0|0|4|5|1|28|3
am|3|2|1|0|0|4|5|1|26|3
am|3|2|1|0|0|4|5|1|25|3
am|3|2|1|0|0|4|5|1|24|3
am|3|2|1|0|0|0|0|0|13|1
amini|0|0|2|0|2|1|1|2|17|1
amini|0|0|2|0|2|1|1|1|24|1
amini|0|0|2|0|2|1|2|1|26|1
amini|0|0|2|0|2|1|2|2|19|1
amur|0|0|2|0|1|1|1|2|17|1
amur|0|0|2|0|1|1|1|1|24|1
amur|0|0|2|0|1|1|2|2|19|1
amur|0|0|2|0|1|1|2|1|26|1
amus|0|0|2|0|1|1|2|1|19|1
amus|0|0|2|0|1|1|1|1|17|1
anda|1|2|1|0|0|0|7|0|17|1
anda|2|2|1|0|0|0|7|0|17|1
anda|6|2|1|0|0|0|7|0|17|1
anda|1|3|2|0|0|0|7|0|17|1
anda|3|3|2|0|0|0|7|0|17|1
anda|1|2|1|0|0|1|7|1|17|1
anda|2|2|1|0|0|1|7|1|17|1
anda|6|2|1|0|0|1|7|1|17|1
andae|4|2|1|0|0|0|7|0|17|1
andae|5|2|1|0|0|0|7|0|17|1
andae|4|2|1|0|0|1|7|1|17|1
andae|5|2|1|0|0|1|7|1|17|1
andae|2|2|2|0|0|1|7|1|17|1
andam|3|2|1|0|0|0|7|0|17|1
andam|3|2|1|0|0|1|7|1|17|1
andarum|4|2|2|0|0|0|7|0|17|1
andarum|4|2|2|0|0|1|7|1|17|1
andas|3|2|2|0|0|0|7|0|17|1
andas|3|2|2|0|0|1|7|1|17|1
ande|2|1|1|0|0|0|7|0|17|1
andi|4|0|0|0|0|0|6|1|17|1
andi|4|1|1|0|0|0|7|0|17|1
andi|4|3|1|0|0|0|7|0|17|1
andi|1|1|2|0|0|0|7|0|17|1
andi|2|1|2|0|0|0|7|0|17|1
andi|4|0|0|0|0|0|6|0|24|1
andi|4|0|0|0|0|0|6|0|17|1
andis|5|1|2|0|0|0|7|0|17|1
andis|5|2|2|0|0|0|7|0|17|1
andis|5|3|2|0|0|0|7|0|17|1
andis|6|3|2|0|0|0|7|0|17|1
andis|6|2|2|0|0|0|7|0|17|1
andis|6|1|2|0|0|0|7|0|17|1
andis|5|2|2|0|0|1|7|1|17|1
andis|6|2|2|0|0|1|7|1|17|1
ando|6|0|0|0|0|0|6|1|17|1
ando|5|3|1|0|0|0|7|0|17|1
ando|5|1|1|0|0|0|7|0|17|1
ando|6|1|1|0|0|0|7|0|17|1
ando|6|3|1|0|0|0|7|0|17|1
ando|6|0|0|0|0|0|6|0|24|1
ando|6|1|1|0|0|0|7|0|24|1
ando|6|3|1|0|0|0|7|0|24|1
ando|6|0|0|0|0|0|6|0|17|1
ando|6|1|1|0|0|1|7|1|24|1
andorum|4|1|2|0|0|0|7|0|17|1
andorum|4|3|2|0|0|0|7|0|17|1
andos|3|1|2|0|0|0|7|0|17|1
andum|3|3|1|0|0|0|7|0|17|1
andum|1|3|1|0|0|0|7|0|17|1
andum|3|1|1|0|0|0|7|0|17|1
andum|3|0|0|0|0|0|6|1|17|1
andum|3|3|1|0|0|0|7|0|24|1
andum|1|3|1|0|0|0|7|0|24|1
andum|3|1|1|0|0|0|7|0|24|1
andum|3|1|1|0|0|1|7|1|24|1
andus|1|1|1|0|0|0|7|0|17|1
ans|1|3|1|0|0|1|5|1|17|1
ans|3|3|1|0|0|1|5|1|17|1
ans|1|1|1|0|0|1|5|0|24|1
ans|1|2|1|0|0|1|5|0|24|1
ans|1|3|1|0|0|1|5|0|24|1
ans|3|3|1|0|0|1|5|0|24|1
ans|1|1|1|0|0|1|5|1|24|1
ans|2|1|1|0|0|1|5|1|24|1
ans|1|2|1|0|0|1|5|1|24|1
ans|2|2|1|0|0|1|5|1|24|1
ans|1|3|1|0|0|1|5|1|24|1
ans|3|3|1|0|0|1|5|1|24|1
ans|1|1|1|0|0|1|5|1|17|1
ans|2|1|1|0|0|1|5|1|17|1
ans|1|2|1|0|0|1|5|1|17|1
ans|2|2|1|0|0|1|5|1|17|1
ant|0|0|2|0|3|1|1|1|17|1
ant|0|0|2|0|3|1|2|1|19|1
ante|6|0|1|0|0|1|5|1|24|1
ante|6|1|1|0|0|1|5|1|17|1
ante|6|2|1|0|0|1|5|1|17|1
antem|3|2|1|0|0|1|5|1|24|1
antem|3|1|1|0|0|1|5|1|24|1
antem|3|1|1|0|0|1|5|1|17|1
antem|3|2|1|0|0|1|5|1|17|1
antes|1|1|2|0|0|1|5|1|24|1
antes|1|2|2|0|0|1|5|1|24|1
antes|2|1|2|0|0|1|5|1|24|1
antes|3|1|2|0|0|1|5|1|24|1
antes|2|2|2|0|0|1|5|1|24|1
antes|3|2|2|0|0|1|5|1|24|1
antes|1|1|2|0|0|1|5|1|17|1
antes|2|1|2|0|0|1|5|1|17|1
antes|3|1|2|0|0|1|5|1|17|1
antes|1|2|2|0|0|1|5|1|17|1
antes|2|2|2|0|0|1|5|1|17|1
antes|3|2|2|0|0|1|5|1|17|1
anti|5|3|1|0|0|1|5|1|17|1
anti|6|3|1|0|0|1|5|1|17|1
anti|5|1|1|0|0|1|5|1|24|1
anti|5|2|1|0|0|1|5|1|24|1
anti|6|1|1|0|0|1|5|1|24|1
anti|6|2|1|0|0|1|5|1|24|1
anti|6|3|1|0|0|1|5|1|24|1
anti|5|3|1|0|0|1|5|1|24|1
anti|5|1|1|0|0|1|5|1|17|1
anti|5|2|1|0|0|1|5|1|17|1
antia|1|3|2|0|0|1|5|1|17|1
antia|3|3|2|0|0|1|5|1|17|1
antia|1|3|2|0|0|1|5|1|24|1
antia|3|3|2|0|0|1|5|1|24|1
antibus|5|3|2|0|0|1|5|1|17|1
antibus|6|3|2|0|0|1|5|1|17|1
antibus|6|1|2|0|0|1|0|1|24|1
antibus|6|2|2|0|0|1|0|1|24|1
antibus|6|3|2|0|0|1|0|1|24|1
antibus|5|3|2|0|0|1|0|1|24|1
antibus|5|1|2|0|0|1|0|1|24|1
antibus|5|2|2|0|0|1|0|1|24|1
antibus|5|1|2|0|0|1|5|1|24|1
antibus|6|1|2|0|0|1|5|1|24|1
antibus|5|2|2|0|0|1|5|1|24|1
antibus|6|2|2|0|0|1|5|1|24|1
antibus|5|3|2|0|0|1|5|1|24|1
antibus|6|3|2|0|0|1|5|1|24|1
antibus|5|1|2|0|0|1|5|1|17|1
antibus|6|1|2|0|0|1|5|1|17|1
antibus|5|2|2|0|0|1|5|1|17|1
antibus|6|2|2|0|0|1|5|1|17|1
antis|4|3|1|0|0|1|5|1|17|1
antis|4|1|1|0|0|1|5|1|24|1
antis|4|2|1|0|0|1|5|1|24|1
antis|4|3|1|0|0|1|5|1|24|1
antis|4|1|1|0|0|1|5|1|17|1
antis|4|2|1|0|0|1|5|1|17|1
antium|4|3|2|0|0|1|5|1|17|1
antium|4|2|2|0|0|1|5|1|24|1
antium|4|1|2|0|0|1|5|1|24|1
antium|4|3|2|0|0|1|5|1|24|1
antium|4|1|2|0|0|1|5|1|17|1
antium|4|2|2|0|0|1|5|1|17|1
antur|0|0|2|0|3|1|1|2|17|1
antur|0|0|2|0|3|1|1|1|24|1
antur|0|0|2|0|3|1|2|2|19|1
antur|0|0|2|0|3|1|2|2|20|1
antur|0|0|2|0|3|1|2|1|26|1
ar|0|0|1|0|1|1|2|2|19|1
ar|0|0|1|0|3|2|1|1|26|1
ar|0|0|1|0|1|1|2|1|26|1
ar|0|0|1|0|1|2|1|2|19|1
arat|0|0|1|0|3|6|1|1|17|1
are|0|0|0|0|0|1|4|1|17|1
are|0|0|1|0|2|1|3|1|24|1
are|0|0|1|0|2|1|3|2|17|1
arem|0|0|1|0|1|3|2|1|17|1
aremini|0|0|2|0|2|3|2|2|17|1
aremini|0|0|2|0|2|3|2|1|24|1
aremur|0|0|2|0|1|3|2|2|17|1
aremur|0|0|2|0|1|3|2|1|24|1
aremus|0|0|2|0|1|3|2|1|17|1
arent|0|0|2|0|3|3|2|1|17|1
arentur|0|0|2|0|3|3|2|2|17|1
arentur|0|0|2|0|3|3|2|1|24|1
arer|0|0|1|0|1|3|2|2|17|1
arer|0|0|1|0|1|3|2|1|24|1
arere|0|0|1|0|2|3|2|2|17|1
arere|0|0|1|0|2|3|2|1|24|1
areris|0|0|1|0|2|3|2|2|17|1
areris|0|0|1|0|2|3|2|1|24|1
ares|0|0|1|0|2|3|2|1|17|1
aret|0|0|1|0|3|3|2|1|17|1
aretis|0|0|2|0|2|3|2|1|17|1
aretur|0|0|1|0|3|3|2|2|17|1
aretur|0|0|1|0|3|3|2|1|24|1
ari|0|0|0|0|0|1|4|2|17|1
ari|0|0|0|0|0|1|4|1|24|1
arim|0|0|1|0|1|4|2|1|17|1
aris|0|0|1|0|2|4|2|1|17|1
arit|0|0|1|0|3|4|2|1|17|1
arimus|0|0|2|0|1|4|2|1|17|1
aritis|0|0|2|0|2|4|2|1|17|1
arint|0|0|2|0|3|4|2|1|17|1
aris|0|0|1|0|2|1|1|2|17|1
aris|0|0|1|0|2|1|1|1|24|1
aris|0|0|1|0|2|1|2|1|26|1
aris|0|0|1|0|2|1|2|2|19|1
arum|4|2|2|0|0|4|5|2|19|3
arum|4|0|2|0|0|0|0|0|0|1
arum|4|2|2|0|0|0|0|0|11|1
arum|4|2|2|0|0|4|5|1|28|3
arum|4|2|2|0|0|4|5|1|27|3
arum|4|2|2|0|0|4|5|1|26|3
arum|4|2|2|0|0|4|5|1|25|3
arum|4|2|2|0|0|4|5|2|20|3
arum|4|2|2|0|0|4|5|2|21|3
arum|4|2|2|0|0|4|5|2|18|3
arum|4|2|2|0|0|4|5|1|28|3
arum|4|2|2|0|0|4|5|1|26|3
arum|4|2|2|0|0|4|5|1|25|3
arum|4|2|2|0|0|4|5|2|17|3
arum|4|2|2|0|0|4|5|1|24|3
arum|4|2|2|0|0|0|0|0|13|1
arunt|0|0|2|0|3|4|1|1|17|1
as|3|2|2|0|0|4|5|2|17|3
as|0|0|1|0|2|1|1|1|17|1
as|0|0|1|0|2|1|2|1|19|1
as|3|2|2|0|0|4|5|2|19|3
as|3|0|2|0|0|0|0|0|0|1
as|3|2|2|0|0|0|0|0|11|1
as|3|2|2|0|0|4|5|1|28|3
as|3|2|2|0|0|4|5|1|27|3
as|3|2|2|0|0|4|5|1|26|3
as|3|2|2|0|0|4|5|1|25|3
as|3|2|2|0|0|4|5|2|20|3
as|3|2|2|0|0|4|5|2|21|3
as|3|2|2|0|0|4|5|2|18|3
as|3|2|2|0|0|4|5|1|28|3
as|3|2|2|0|0|4|5|1|26|3
as|3|2|2|0|0|4|5|1|25|3
as|3|2|2|0|0|4|5|1|24|3
as|3|2|2|0|0|0|0|0|13|1
asse|0|0|0|0|0|4|4|1|17|1
assem|0|0|1|0|1|6|2|1|17|1
assemus|0|0|2|0|0|6|2|1|17|1
assent|0|0|2|0|3|6|2|1|17|1
asses|0|0|1|0|2|6|2|1|17|1
asset|0|0|1|0|3|6|2|1|17|1
assetis|0|0|2|0|2|6|2|1|17|1
asti|0|0|1|0|2|4|1|1|17|1
astis|0|0|2|0|2|4|1|1|17|1
at|0|0|1|0|3|1|1|1|17|1
at|0|0|1|0|3|1|2|1|19|1
ate|0|0|2|0|2|1|3|1|17|1
atis|0|0|2|0|2|1|2|1|19|1
atis|0|0|2|0|2|1|1|1|17|1
atur|0|0|1|0|3|1|2|2|19|1
atur|0|0|1|0|3|1|1|1|24|1
atur|0|0|1|0|3|1|1|2|17|1
atur|0|0|1|0|3|1|2|1|26|1
e|0|0|1|0|2|1|3|1|18|1
e|0|0|1|0|2|1|3|1|19|1
e|0|0|1|0|2|1|3|1|20|1
e|1|3|1|0|0|0|0|0|14|2
e|1|3|1|0|0|0|0|0|16|1
e|2|0|1|0|0|0|0|0|1|1
e|2|1|1|0|0|0|0|0|11|1
e|2|1|1|0|0|4|5|1|24|1
e|2|1|1|0|0|4|5|1|25|2
e|2|1|1|0|0|4|5|1|25|3
e|2|1|1|0|0|4|5|1|26|2
e|2|1|1|0|0|4|5|1|26|3
e|2|1|1|0|0|4|5|1|27|2
e|2|1|1|0|0|4|5|1|28|2
e|2|1|1|0|0|4|5|1|28|3
e|2|1|1|0|0|4|5|2|17|3
e|2|1|1|0|0|4|5|2|19|3
e|2|1|1|0|0|4|5|2|20|3
e|2|1|1|0|0|4|5|2|21|3
e|2|1|2|0|0|4|5|2|18|3
e|2|3|1|0|0|0|0|0|14|2
e|2|3|1|0|0|0|0|0|16|1
e|3|3|1|0|0|0|0|0|14|2
e|3|3|1|0|0|0|0|0|16|1
e|6|0|1|0|0|0|0|0|10|1
e|6|0|1|0|0|0|0|0|5|2
e|6|0|1|0|0|0|0|0|6|2
e|6|0|1|0|0|0|0|0|7|2
e|6|1|1|0|0|0|0|0|15|2
e|6|1|1|0|0|0|0|0|16|1
e|6|2|1|0|0|0|0|0|15|2
e|6|3|1|0|0|0|0|0|15|2
eam|0|0|1|0|1|1|2|1|18|1
eam|0|0|1|0|1|1|2|1|23|1
eamini|0|0|2|0|2|1|2|1|25|1
eamini|0|0|2|0|2|1|2|2|18|1
eamur|0|0|2|0|1|1|2|1|25|1
eamur|0|0|2|0|1|1|2|2|18|1
eamus|0|0|2|0|1|1|2|1|18|1
eamus|0|0|2|0|1|1|2|1|23|1
eant|0|0|2|0|3|1|2|1|18|1
eant|0|0|2|0|3|1|2|1|23|1
eantur|0|0|2|0|3|1|2|2|18|1
eantur|0|0|2|0|3|1|2|1|25|1
ear|0|0|1|0|1|1|2|2|18|1
ear|0|0|1|0|1|1|2|1|25|1
earis|0|0|1|0|2|1|2|1|25|1
earis|0|0|1|0|2|1|2|2|18|1
eas|0|0|1|0|2|1|2|1|18|1
eas|0|0|1|0|2|1|2|1|23|1
eat|0|0|1|0|3|1|2|1|18|1
eat|0|0|1|0|3|1|2|1|23|1
eatis|0|0|2|0|2|1|2|1|18|1
eatis|0|0|2|0|2|1|2|1|23|1
eatur|0|0|1|0|3|1|2|1|25|1
eatur|0|0|1|0|3|1|2|2|18|1
ebam|0|0|1|0|1|3|1|1|18|1
ebam|0|0|1|0|1|3|1|1|19|1
ebamini|0|0|2|0|2|3|1|1|25|1
ebamini|0|0|2|0|2|3|1|2|18|1
ebamini|0|0|2|0|2|3|1|2|19|1
ebamur|0|0|2|0|1|3|1|2|18|1
ebamur|0|0|2|0|1|3|1|1|25|1
ebamur|0|0|2|0|1|3|1|2|19|1
ebamus|0|0|2|0|1|3|1|1|18|1
ebamus|0|0|2|0|1|3|1|1|19|1
ebant|0|0|2|0|3|3|1|1|18|1
ebant|0|0|2|0|3|3|1|1|19|1
ebantur|0|0|2|0|3|3|1|2|19|1
ebantur|0|0|2|0|3|3|1|2|18|1
ebantur|0|0|2|0|3|3|1|1|26|1
ebantur|0|0|2|0|3|3|1|1|25|1
ebar|0|0|1|0|1|3|1|1|26|1
ebar|0|0|1|0|1|3|1|2|18|1
ebar|0|0|1|0|1|3|1|1|25|1
ebar|0|0|1|0|1|3|1|2|19|1
ebaris|0|0|1|0|2|3|1|1|25|1
ebaris|0|0|1|0|2|3|1|2|18|1
ebaris|0|0|1|0|2|3|1|2|19|1
ebas|0|0|1|0|2|3|1|1|18|1
ebas|0|0|1|0|2|3|1|1|19|1
ebat|0|0|1|0|3|3|1|1|18|1
ebat|0|0|1|0|3|3|1|1|19|1
ebatis|0|0|2|0|2|3|1|1|18|1
ebatis|0|0|2|0|2|3|1|1|19|1
ebatur|0|0|1|0|3|3|1|2|18|1
ebatur|0|0|1|0|3|3|1|2|19|1
ebatur|0|0|1|0|3|3|1|1|26|1
ebatur|0|0|1|0|3|3|1|1|25|1
eberis|0|0|1|0|2|2|1|1|25|1
eberis|0|0|1|0|2|2|1|2|18|1
ebimini|0|0|2|0|2|2|1|1|25|1
ebimini|0|0|2|0|2|2|1|2|18|1
ebimur|0|0|2|0|1|2|1|1|25|1
ebimur|0|0|2|0|1|2|1|2|18|1
ebimus|0|0|2|0|1|2|1|1|18|1
ebis|0|0|1|0|2|2|1|1|18|1
ebit|0|0|1|0|3|2|1|1|18|1
ebitis|0|0|2|0|2|2|1|1|18|1
ebitur|0|0|1|0|3|2|1|2|25|1
ebitur|0|0|1|0|3|2|1|1|25|1
ebitur|0|0|1|0|3|2|1|2|18|1
ebo|0|0|1|0|1|2|1|1|18|1
ebor|0|0|1|0|1|2|1|1|25|1
ebor|0|0|1|0|1|2|1|2|18|1
ebunt|0|0|2|0|3|2|1|1|18|1
ebuntur|0|0|2|0|3|2|1|2|18|1
ebuntur|0|0|2|0|3|2|1|1|25|1
ebus|5|0|2|0|0|0|0|0|10|1
ebus|6|0|2|0|0|0|0|0|10|1
ei|5|0|1|0|0|0|0|0|10|1
ei|4|0|1|0|0|0|0|0|10|1
em|3|0|1|0|0|0|0|0|6|2
em|0|0|1|0|1|1|2|1|17|1
em|3|0|1|0|0|0|0|0|10|1
em|3|0|1|0|0|0|0|0|5|2
em|3|1|1|0|0|0|0|0|15|2
em|3|2|1|0|0|0|0|0|15|2
em|3|2|1|0|0|0|0|0|16|1
em|3|1|1|0|0|0|0|0|14|2
em|3|2|1|0|0|0|0|0|14|2
em|3|1|1|0|0|0|0|0|16|1
emini|0|0|2|0|2|1|1|2|18|1
emini|0|0|2|0|2|1|2|2|17|1
emini|0|0|2|0|2|1|2|1|24|1
emini|0|0|2|0|2|1|1|1|25|1
emini|0|0|2|0|2|2|1|2|19|1
emur|0|0|2|0|1|1|1|2|18|1
emur|0|0|2|0|1|1|2|2|17|1
emur|0|0|2|0|1|2|1|0|26|1
emur|0|0|2|0|1|1|2|1|24|1
emur|0|0|2|0|1|1|1|1|25|1
emur|0|0|2|0|1|2|1|2|19|1
emus|0|0|2|0|1|1|2|1|17|1
emus|0|0|2|0|1|1|1|1|18|1
emus|0|0|2|0|1|2|1|1|19|1
enda|6|2|1|0|0|0|7|0|19|1
enda|1|2|1|0|0|0|7|0|19|1
enda|2|2|1|0|0|0|7|0|19|1
enda|1|3|2|0|0|0|7|0|19|1
enda|3|3|2|0|0|0|7|0|19|1
enda|1|2|1|0|0|0|7|0|18|1
enda|2|2|1|0|0|0|7|0|18|1
enda|6|2|1|0|0|0|7|0|18|1
enda|1|3|2|0|0|0|7|0|18|1
enda|3|3|2|0|0|0|7|0|18|1
enda|1|2|1|0|0|1|7|1|18|1
enda|2|2|1|0|0|1|7|1|18|1
enda|6|2|1|0|0|1|7|1|18|1
enda|1|3|2|0|0|1|7|1|18|1
enda|3|3|2|0|0|1|7|1|18|1
endae|4|2|1|0|0|0|7|0|19|1
endae|5|2|1|0|0|0|7|0|19|1
endae|1|2|2|0|0|0|7|0|19|1
endae|2|2|2|0|0|0|7|0|19|1
endae|4|2|1|0|0|1|7|1|18|1
endae|5|2|1|0|0|1|7|1|18|1
endae|1|2|2|0|0|1|7|1|18|1
endae|2|2|2|0|0|1|7|1|18|1
endam|3|2|1|0|0|0|7|0|19|1
endam|3|2|1|0|0|1|7|1|18|1
endarum|4|2|2|0|0|0|7|0|19|1
endarum|4|2|2|0|0|1|7|1|18|1
endas|3|2|2|0|0|0|7|0|19|1
endas|3|2|2|0|0|1|7|1|18|1
ende|2|1|1|0|0|0|7|0|19|1
ende|2|1|1|0|0|1|7|1|18|1
endi|4|1|1|0|0|0|7|0|19|1
endi|1|1|2|0|0|0|7|0|19|1
endi|2|1|2|0|0|0|7|0|19|1
endi|4|3|1|0|0|0|7|0|19|1
endi|4|0|0|0|0|0|6|0|19|1
endi|4|0|0|0|0|0|6|0|18|1
endi|4|1|1|0|0|0|7|0|18|1
endi|1|1|2|0|0|0|7|0|18|1
endi|2|1|2|0|0|0|7|0|18|1
endi|4|0|0|0|0|0|6|0|25|1
endi|4|1|1|0|0|0|7|0|26|1
endi|4|3|1|0|0|0|7|0|26|1
endi|4|0|0|0|0|0|6|0|26|1
endi|4|1|1|0|0|1|7|1|18|1
endi|1|1|2|0|0|1|7|1|18|1
endi|2|1|2|0|0|1|7|1|18|1
endi|4|3|1|0|0|1|7|1|18|1
endis|5|1|2|0|0|0|7|0|19|1
endis|5|2|2|0|0|0|7|0|19|1
endis|5|3|2|0|0|0|7|0|19|1
endis|6|1|2|0|0|0|7|0|19|1
endis|6|2|2|0|0|0|7|0|19|1
endis|6|3|2|0|0|0|7|0|19|1
endis|5|1|2|0|0|1|7|1|18|1
endis|6|1|2|0|0|1|7|1|18|1
endis|5|2|2|0|0|1|7|1|18|1
endis|6|2|2|0|0|1|7|1|18|1
endis|5|3|2|0|0|1|7|1|18|1
endis|6|3|2|0|0|1|7|1|18|1
endo|5|1|1|0|0|0|7|0|19|1
endo|6|1|1|0|0|0|7|0|19|1
endo|5|3|1|0|0|0|7|0|19|1
endo|6|3|1|0|0|0|7|0|19|1
endo|6|0|0|0|0|0|6|0|19|1
endo|6|0|0|0|0|0|6|0|18|1
endo|6|1|1|0|0|0|7|0|18|1
endo|6|3|1|0|0|0|7|0|18|1
endo|5|1|1|0|0|0|7|0|18|1
endo|5|3|1|0|0|0|7|0|18|1
endo|6|0|0|0|0|0|6|0|26|1
endo|6|0|0|0|0|0|6|0|25|1
endo|5|0|0|0|0|0|7|0|25|1
endo|6|0|0|0|0|0|7|0|25|1
endo|5|1|1|0|0|1|7|1|18|1
endo|6|1|1|0|0|1|7|1|18|1
endo|5|3|1|0|0|1|7|1|18|1
endo|6|3|1|0|0|1|7|1|18|1
endorum|4|1|2|0|0|0|7|0|19|1
endorum|4|3|2|0|0|0|7|0|19|1
endorum|4|1|2|0|0|1|7|1|18|1
endorum|4|3|2|0|0|1|7|1|18|1
endos|3|1|2|0|0|0|7|0|19|1
endos|3|1|2|0|0|0|7|0|25|1
endos|3|1|2|0|0|0|7|0|26|1
endos|3|1|2|0|0|1|7|1|18|1
endum|3|0|1|0|0|0|7|0|19|1
endum|1|3|1|0|0|0|7|0|19|1
endum|3|3|1|0|0|0|7|0|19|1
endum|3|0|0|0|0|0|6|0|19|1
endum|3|1|1|0|0|0|7|0|25|1
endum|3|1|1|0|0|0|7|0|26|1
endum|3|1|1|0|0|0|7|0|18|1
endum|3|3|1|0|0|0|7|0|18|1
endum|3|0|0|0|0|0|6|0|18|1
endum|3|1|1|0|0|1|7|1|18|1
endum|1|3|1|0|0|1|7|1|18|1
endum|3|3|1|0|0|1|7|1|18|1
endus|1|1|1|0|0|0|7|0|19|1
endus|1|1|1|0|0|0|7|0|18|1
ens|1|1|1|0|0|1|5|1|18|1
ens|1|1|1|0|0|1|5|1|19|1
ens|2|1|1|0|0|1|5|1|18|1
ens|2|1|1|0|0|1|5|1|19|1
ens|1|2|1|0|0|1|5|1|18|1
ens|1|2|1|0|0|1|5|1|19|1
ens|2|2|1|0|0|1|5|1|18|1
ens|2|2|1|0|0|1|5|1|19|1
ens|1|1|1|0|0|1|5|1|25|1
ens|2|1|1|0|0|1|5|1|25|1
ens|1|2|1|0|0|1|5|1|25|1
ens|2|2|1|0|0|1|5|1|25|1
ens|1|3|1|0|0|1|5|1|18|1
ens|3|3|1|0|0|1|5|1|18|1
ens|1|3|1|0|0|1|5|1|19|1
ens|3|3|1|0|0|1|5|1|19|1
ens|1|3|1|0|0|1|5|1|25|1
ens|3|3|1|0|0|1|5|1|25|1
ens|1|3|1|0|0|1|5|1|26|1
ens|3|3|1|0|0|1|5|1|26|1
ens|1|1|1|0|0|1|5|1|26|1
ens|2|1|1|0|0|1|5|1|26|1
ens|1|2|1|0|0|1|5|1|26|1
ens|2|2|1|0|0|1|5|1|26|1
ent|0|0|2|0|3|1|1|1|18|1
ent|0|0|2|0|3|1|2|1|17|1
ent|0|0|2|0|3|2|1|1|19|1
ente|6|1|1|0|0|1|5|1|18|1
ente|6|2|1|0|0|1|5|1|18|1
ente|6|1|1|0|0|1|5|1|19|1
ente|6|2|1|0|0|1|5|1|19|1
ente|6|3|1|0|0|1|5|1|19|1
ente|6|1|1|0|0|1|5|1|25|1
ente|6|2|1|0|0|1|5|1|25|1
ente|6|1|1|0|0|1|5|1|26|1
ente|6|2|1|0|0|1|5|1|26|1
entem|3|1|1|0|0|1|5|1|18|1
entem|3|1|1|0|0|1|5|1|19|1
entem|3|2|1|0|0|1|5|1|18|1
entem|3|2|1|0|0|1|5|1|19|1
entem|3|1|1|0|0|1|5|1|25|1
entem|3|2|1|0|0|1|5|1|25|1
entem|3|1|1|0|0|1|5|1|26|1
entem|3|2|1|0|0|1|5|1|26|1
entes|1|2|2|0|0|1|5|1|19|1
entes|2|2|2|0|0|1|5|1|19|1
entes|3|2|2|0|0|1|5|1|19|1
entes|1|1|2|0|0|1|5|1|19|1
entes|2|1|2|0|0|1|5|1|19|1
entes|3|1|2|0|0|1|5|1|19|1
entes|1|2|2|0|0|1|5|1|18|1
entes|2|2|2|0|0|1|5|1|18|1
entes|3|2|2|0|0|1|5|1|18|1
entes|1|1|2|0|0|1|5|1|18|1
entes|2|1|2|0|0|1|5|1|18|1
entes|3|1|2|0|0|1|5|1|18|1
entes|1|1|2|0|0|1|5|1|25|1
entes|2|1|2|0|0|1|5|1|25|1
entes|3|1|2|0|0|1|5|1|25|1
entes|1|2|2|0|0|1|5|1|25|1
entes|2|2|2|0|0|1|5|1|25|1
entes|3|2|2|0|0|1|5|1|25|1
entes|1|1|2|0|0|1|5|1|26|1
entes|2|1|2|0|0|1|5|1|26|1
entes|3|1|2|0|0|1|5|1|26|1
entes|1|2|2|0|0|1|5|1|26|1
entes|2|2|2|0|0|1|5|1|26|1
entes|3|2|2|0|0|1|5|1|26|1
enti|5|1|1|0|0|1|5|1|18|1
enti|5|1|1|0|0|1|5|1|19|1
enti|5|2|1|0|0|1|5|1|18|1
enti|5|2|1|0|0|1|5|1|19|1
enti|6|1|1|0|0|1|5|1|18|1
enti|6|1|1|0|0|1|5|1|19|1
enti|6|2|1|0|0|1|5|1|18|1
enti|6|2|1|0|0|1|5|1|19|1
enti|5|1|1|0|0|1|5|1|25|1
enti|6|1|1|0|0|1|5|1|25|1
enti|5|2|1|0|0|1|5|1|25|1
enti|6|2|1|0|0|1|5|1|25|1
enti|5|3|1|0|0|1|5|1|18|1
enti|6|3|1|0|0|1|5|1|18|1
enti|5|3|1|0|0|1|5|1|19|1
enti|6|3|1|0|0|1|5|1|19|1
enti|5|3|1|0|0|1|5|1|25|1
enti|6|3|1|0|0|1|5|1|25|1
enti|5|3|1|0|0|1|5|1|26|1
enti|6|3|1|0|0|1|5|1|26|1
enti|5|1|1|0|0|1|5|1|26|1
enti|6|1|1|0|0|1|5|1|26|1
enti|5|2|1|0|0|1|5|1|26|1
enti|6|2|1|0|0|1|5|1|26|1
entia|1|3|2|0|0|1|5|0|18|1
entia|3|3|2|0|0|1|5|0|18|1
entia|1|3|2|0|0|1|5|1|18|1
entia|3|3|2|0|0|1|5|1|18|1
entia|1|3|2|0|0|1|5|1|19|1
entia|3|3|2|0|0|1|5|1|19|1
entia|1|3|2|0|0|1|5|1|25|1
entia|3|3|2|0|0|1|5|1|25|1
entia|1|3|2|0|0|1|5|1|26|1
entia|3|3|2|0|0|1|5|1|26|1
entibus|5|1|2|0|0|1|5|1|18|1
entibus|5|1|2|0|0|1|5|1|19|1
entibus|6|1|2|0|0|1|5|1|18|1
entibus|6|1|2|0|0|1|5|1|19|1
entibus|5|2|2|0|0|1|5|1|18|1
entibus|5|2|2|0|0|1|5|1|19|1
entibus|6|2|2|0|0|1|5|1|18|1
entibus|6|2|2|0|0|1|5|1|19|1
entibus|5|1|2|0|0|1|5|1|25|1
entibus|6|1|2|0|0|1|5|1|25|1
entibus|5|2|2|0|0|1|5|1|25|1
entibus|6|2|2|0|0|1|5|1|25|1
entibus|5|3|2|0|0|1|5|1|18|1
entibus|6|3|2|0|0|1|5|1|18|1
entibus|5|3|2|0|0|1|5|1|19|1
entibus|6|3|2|0|0|1|5|1|19|1
entibus|5|3|2|0|0|1|5|1|25|1
entibus|6|3|2|0|0|1|5|1|25|1
entibus|5|3|2|0|0|1|5|1|26|1
entibus|6|3|2|0|0|1|5|1|26|1
entibus|5|1|2|0|0|1|5|1|26|1
entibus|6|1|2|0|0|1|5|1|26|1
entibus|5|2|2|0|0|1|5|1|26|1
entibus|6|2|2|0|0|1|5|1|26|1
entis|4|1|1|0|0|1|5|1|18|1
entis|4|1|1|0|0|1|5|1|19|1
entis|4|2|1|0|0|1|5|1|18|1
entis|4|2|1|0|0|1|5|1|19|1
entis|4|1|1|0|0|1|5|1|25|1
entis|4|2|1|0|0|1|5|1|25|1
entis|4|3|1|0|0|1|5|1|18|1
entis|4|3|1|0|0|1|5|1|19|1
entis|4|3|1|0|0|1|5|1|25|1
entis|4|3|1|0|0|1|5|1|26|1
entis|4|1|1|0|0|1|5|1|26|1
entis|4|2|1|0|0|1|5|1|26|1
entium|4|1|2|0|0|1|5|1|18|1
entium|4|1|2|0|0|1|5|1|19|1
entium|4|2|2|0|0|1|5|1|18|1
entium|4|2|2|0|0|1|5|1|19|1
entium|4|1|2|0|0|1|5|1|25|1
entium|4|2|2|0|0|1|5|1|25|1
entium|4|3|2|0|0|1|5|1|18|1
entium|4|3|2|0|0|1|5|1|19|1
entium|4|3|2|0|0|1|5|1|25|1
entium|4|3|2|0|0|1|5|1|26|1
entium|4|1|2|0|0|1|5|1|26|1
entium|4|2|2|0|0|1|5|1|26|1
entur|0|0|2|0|3|2|1|2|19|1
entur|0|0|2|0|3|1|2|2|17|1
entur|0|0|2|0|3|1|1|2|18|1
entur|0|0|2|0|3|2|1|1|26|1
entur|0|0|2|0|3|1|2|1|24|1
entur|0|0|2|0|3|1|1|1|25|1
eor|0|0|1|0|1|1|1|2|18|1
er|0|0|1|0|1|1|2|2|17|1
er|0|0|1|0|1|1|2|1|24|1
er|2|1|1|0|0|0|0|0|16|2
er|2|2|1|0|0|0|0|0|16|2
era|1|2|1|0|0|0|0|0|12|1
era|2|2|1|0|0|0|0|0|12|1
era|6|2|1|0|0|0|0|0|12|1
era|1|3|2|0|0|0|0|0|12|1
era|3|3|2|0|0|0|0|0|12|1
erae|4|2|1|0|0|0|0|0|12|1
erae|5|2|1|0|0|0|0|0|12|1
erae|1|2|2|0|0|0|0|0|12|1
erae|2|2|2|0|0|0|0|0|12|1
eram|0|0|1|0|1|6|1|1|17|2
eram|0|0|1|0|1|6|1|1|18|2
eram|0|0|1|0|1|6|1|1|19|2
eram|0|0|1|0|1|3|1|1|22|1
eram|0|0|1|0|1|6|1|1|22|2
eram|0|0|1|0|1|6|1|1|20|2
eram|3|2|1|0|0|0|0|0|12|1
eram|0|0|1|0|1|6|1|1|21|2
eram|0|0|1|0|1|6|1|1|23|2
eramus|0|0|2|0|1|6|1|1|23|2
eramus|0|0|2|0|1|6|1|1|18|2
eramus|0|0|2|0|1|6|1|1|19|2
eramus|0|0|2|0|1|3|1|1|22|1
eramus|0|0|2|0|1|6|1|1|22|2
eramus|0|0|2|0|1|6|1|1|21|2
eramus|0|0|2|0|1|6|1|1|17|2
eramus|0|0|2|0|1|6|1|1|20|2
erant|0|0|2|0|3|6|1|1|23|2
erant|0|0|2|0|3|6|1|1|18|2
erant|0|0|2|0|3|6|1|1|19|2
erant|0|0|2|0|3|6|1|1|20|2
erant|0|0|2|0|3|6|1|1|22|2
erant|0|0|2|0|3|6|1|1|21|2
erant|0|0|2|0|3|3|1|1|22|1
erant|0|0|2|0|3|6|1|1|17|2
erarum|4|2|2|0|0|0|0|0|12|1
eras|0|0|1|0|2|6|1|1|23|2
eras|0|0|1|0|2|6|1|1|17|2
eras|0|0|1|0|2|6|1|1|18|2
eras|0|0|1|0|2|6|1|1|19|2
eras|0|0|1|0|2|6|1|1|21|2
eras|0|0|1|0|2|6|1|1|20|2
eras|0|0|1|0|2|6|1|1|22|2
eras|0|0|1|0|2|3|1|1|22|1
eras|3|2|2|0|0|0|0|0|12|1
erat|0|0|1|0|3|6|1|1|23|2
erat|0|0|1|0|3|3|1|1|22|1
erat|0|0|1|0|3|6|1|1|19|2
erat|0|0|1|0|3|6|1|1|18|2
erat|0|0|1|0|3|6|1|1|22|2
erat|0|0|1|0|3|6|1|1|23|2
erat|0|0|1|0|3|6|1|1|21|2
erat|0|0|1|0|3|6|1|1|17|2
erat|0|0|1|0|3|6|1|1|20|2
eratis|0|0|2|0|2|6|1|1|18|2
eratis|0|0|2|0|2|6|1|1|19|2
eratis|0|0|2|0|2|6|1|1|22|2
eratis|0|0|2|0|2|3|1|1|22|1
eratis|0|0|2|0|2|6|1|1|21|2
eratis|0|0|2|0|2|6|1|1|23|2
eratis|0|0|2|0|2|6|1|1|17|2
eratis|0|0|2|0|2|6|1|1|20|2
ere|0|0|0|0|0|1|4|1|20|1
ere|0|0|0|0|0|1|4|1|19|1
ere|0|0|0|0|0|1|4|1|18|1
ere|0|0|2|0|3|4|1|1|17|2
ere|0|0|2|0|3|4|1|1|18|2
ere|0|0|2|0|3|4|1|1|19|2
ere|0|0|2|0|3|4|1|1|20|2
ere|0|0|2|0|3|4|1|1|21|2
ere|0|0|2|0|3|4|1|1|22|2
ere|0|0|1|0|2|1|3|1|25|1
ere|0|0|1|0|2|2|1|1|26|1
ere|0|0|1|0|2|1|1|1|26|1
ere|0|0|1|0|2|1|1|2|19|1
ere|0|0|1|0|2|2|1|2|19|1
ere|0|0|1|0|2|1|1|1|27|1
ere|0|0|1|0|2|1|3|2|20|1
erem|0|0|1|0|1|3|2|1|19|1
erem|0|0|1|0|1|3|2|1|20|1
erem|0|0|1|0|1|3|2|1|18|1
eremini|0|0|2|0|2|3|2|1|25|1
eremini|0|0|2|0|2|3|2|1|26|1
eremini|0|0|2|0|2|3|2|1|27|1
eremini|0|0|2|0|2|3|2|2|18|1
eremini|0|0|2|0|2|3|2|2|19|1
eremini|0|0|2|0|2|3|2|2|20|1
eremur|0|0|2|0|1|3|2|2|19|1
eremur|0|0|2|0|1|3|2|1|25|1
eremur|0|0|2|0|1|3|2|1|26|1
eremur|0|0|2|0|1|3|2|1|27|1
eremur|0|0|2|0|1|3|2|2|18|1
eremur|0|0|2|0|1|3|2|2|20|1
eremus|0|0|2|0|1|3|2|1|19|1
eremus|0|0|2|0|1|3|2|1|20|1
eremus|0|0|2|0|1|3|2|1|18|1
erent|0|0|2|0|3|3|2|1|19|1
erent|0|0|2|0|3|3|2|1|20|1
erent|0|0|2|0|3|3|2|1|18|1
erentur|0|0|2|0|3|3|2|2|18|1
erentur|0|0|2|0|3|3|2|2|19|1
erentur|0|0|2|0|3|3|2|2|20|1
erentur|0|0|2|0|3|3|2|2|21|1
erentur|0|0|2|0|3|3|2|1|25|1
erentur|0|0|2|0|3|3|2|1|26|1
erentur|0|0|2|0|3|3|2|1|27|1
erer|0|0|1|0|1|3|2|2|18|1
erer|0|0|1|0|1|3|2|2|19|1
erer|0|0|1|0|1|3|2|2|20|1
erer|0|0|1|0|1|3|2|1|25|1
erer|0|0|1|0|1|3|2|1|26|1
erer|0|0|1|0|1|3|2|1|27|1
erere|0|0|1|0|2|3|2|1|26|1
erere|0|0|1|0|2|3|2|1|27|1
ereris|0|0|1|0|2|3|2|1|25|1
ereris|0|0|1|0|2|3|2|1|26|1
ereris|0|0|1|0|2|3|2|1|27|1
ereris|0|0|1|0|2|3|2|2|18|1
ereris|0|0|1|0|2|3|2|2|19|1
ereris|0|0|1|0|2|3|2|2|20|1
eres|0|0|1|0|2|3|2|1|19|1
eres|0|0|1|0|2|3|2|1|20|1
eres|0|0|1|0|2|3|2|1|18|1
eret|0|0|1|0|3|3|2|1|19|1
eret|0|0|1|0|3|3|2|1|20|1
eret|0|0|1|0|3|3|2|1|18|1
eretis|0|0|2|0|2|3|2|1|19|1
eretis|0|0|2|0|2|3|2|1|20|1
eretis|0|0|2|0|2|3|2|1|18|1
eretur|0|0|1|0|3|3|2|2|20|1
eretur|0|0|1|0|3|3|2|2|19|1
eretur|0|0|1|0|3|3|2|0|26|1
eretur|0|0|1|0|3|3|2|1|25|1
eretur|0|0|1|0|3|3|2|1|26|1
eretur|0|0|1|0|3|3|2|1|27|1
eretur|0|0|1|0|3|3|2|2|18|1
eri|0|0|0|0|0|1|4|1|25|1
eri|1|1|2|0|0|0|0|0|12|1
eri|0|0|0|0|0|1|4|2|18|1
eri|4|1|1|0|0|0|0|0|12|1
eri|4|3|1|0|0|0|0|0|12|1
eri|2|1|2|0|0|0|0|0|12|1
erim|0|0|1|0|1|4|2|1|23|2
erim|0|0|1|0|1|4|2|1|17|2
erim|0|0|1|0|1|4|2|1|19|2
erim|0|0|1|0|1|4|2|1|18|2
erim|0|0|1|0|1|4|2|1|20|2
erim|0|0|1|0|1|4|2|1|21|2
erim|0|0|1|0|1|4|2|1|22|2
erimus|0|0|2|0|1|4|2|1|23|2
erimus|0|0|2|0|1|5|1|1|17|2
erimus|0|0|2|0|1|5|1|1|18|2
erimus|0|0|2|0|1|5|1|1|19|2
erimus|0|0|2|0|1|4|2|1|19|2
erimus|0|0|2|0|1|4|2|1|17|2
erimus|0|0|2|0|1|4|2|1|18|2
erimus|0|0|2|0|1|5|1|1|22|2
erimus|0|0|2|0|1|2|1|1|22|1
erimus|0|0|2|0|1|4|2|1|20|2
erimus|0|0|2|0|1|4|2|1|21|2
erimus|0|0|2|0|1|4|2|1|22|2
erimus|0|0|2|0|1|5|1|1|20|2
erimus|0|0|2|0|1|5|1|1|21|2
erint|0|0|2|0|3|4|2|1|23|2
erint|0|0|2|0|3|5|1|1|17|2
erint|0|0|2|0|3|4|2|1|17|2
erint|0|0|2|0|3|5|1|1|18|2
erint|0|0|2|0|3|5|1|1|19|2
erint|0|0|2|0|3|4|2|1|19|2
erint|0|0|2|0|3|4|2|1|18|2
erint|0|0|2|0|3|5|1|1|22|2
erint|0|0|2|0|3|4|2|1|20|2
erint|0|0|2|0|3|4|2|1|21|2
erint|0|0|2|0|3|4|2|1|22|2
erint|0|0|2|0|3|5|1|1|20|2
erint|0|0|2|0|3|5|1|1|21|2
erior|1|1|1|2|0|0|0|0|12|1
erior|2|1|1|2|0|0|0|0|12|1
erior|1|2|1|2|0|0|0|0|12|1
erior|2|2|1|2|0|0|0|0|12|1
eriora|1|3|2|2|0|0|0|0|12|1
eriora|3|3|2|2|0|0|0|0|12|1
eriore|6|3|1|2|0|0|0|0|12|1
eriore|6|2|1|2|0|0|0|0|12|1
eriore|6|1|1|2|0|0|0|0|12|1
eriorem|3|1|1|2|0|0|0|0|12|1
eriorem|3|2|1|2|0|0|0|0|12|1
eriores|1|1|2|2|0|0|0|0|12|1
eriores|2|1|2|2|0|0|0|0|12|1
eriores|3|1|2|2|0|0|0|0|12|1
eriores|1|2|2|2|0|0|0|0|12|1
eriores|2|2|2|2|0|0|0|0|12|1
eriores|3|2|2|2|0|0|0|0|12|1
eriori|5|3|1|2|0|0|0|0|12|1
eriori|5|2|1|2|0|0|0|0|12|1
eriori|5|1|1|2|0|0|0|0|12|1
erioribus|5|1|2|2|0|0|0|0|12|1
erioribus|6|1|2|2|0|0|0|0|12|1
erioribus|5|2|2|2|0|0|0|0|12|1
erioribus|6|2|2|2|0|0|0|0|12|1
erioribus|5|3|2|2|0|0|0|0|12|1
erioribus|6|3|2|2|0|0|0|0|12|1
erioris|4|1|1|2|0|0|0|0|12|1
erioris|4|2|1|2|0|0|0|0|12|1
erioris|4|3|1|2|0|0|0|0|12|1
eriorum|4|1|2|2|0|0|0|0|12|1
eriorum|4|2|2|2|0|0|0|0|12|1
eriorum|4|3|2|2|0|0|0|0|12|1
eris|0|0|1|0|2|4|2|1|23|2
eris|0|0|1|0|2|2|1|2|19|1
eris|0|0|1|0|2|4|2|1|17|2
eris|0|0|1|0|2|5|1|1|17|2
eris|0|0|1|0|2|4|2|1|18|2
eris|0|0|1|0|2|5|1|1|18|2
eris|0|0|1|0|2|5|1|1|19|2
eris|0|0|1|0|2|4|2|1|19|2
eris|0|0|1|0|2|1|1|2|18|1
eris|0|0|1|0|2|1|1|2|19|1
eris|0|0|1|0|2|1|1|2|20|1
eris|0|0|1|0|2|1|2|2|17|1
eris|0|0|1|0|2|1|1|1|26|1
eris|0|0|1|0|2|5|1|1|22|2
eris|0|0|1|0|2|2|1|1|22|1
eris|0|0|1|0|2|5|1|1|20|2
eris|0|0|1|0|2|4|2|0|20|2
eris|5|1|2|0|0|0|0|0|12|1
eris|6|1|2|0|0|0|0|0|12|1
eris|5|2|2|0|0|0|0|0|12|1
eris|6|2|2|0|0|0|0|0|12|1
eris|5|3|2|0|0|0|0|0|12|1
eris|6|3|2|0|0|0|0|0|12|1
eris|0|0|1|0|2|1|1|1|27|1
eris|0|0|1|0|2|1|2|1|24|1
eris|0|0|1|0|2|1|1|1|25|1
eris|0|0|1|0|2|4|2|1|20|2
eris|0|0|1|0|2|4|2|1|21|2
eris|0|0|1|0|2|4|2|1|22|2
eris|0|0|1|0|2|5|1|1|21|2
erit|0|0|1|0|3|4|2|1|23|2
erit|0|0|1|0|3|5|1|1|18|2
erit|0|0|1|0|3|5|1|1|19|2
erit|0|0|1|0|3|4|2|1|19|2
erit|0|0|1|0|3|4|2|1|17|2
erit|0|0|1|0|3|5|1|1|17|2
erit|0|0|1|0|3|4|2|1|18|2
erit|0|0|1|0|3|5|1|1|22|2
erit|0|0|1|0|3|2|1|1|22|1
erit|0|0|1|0|3|4|2|1|20|2
erit|0|0|1|0|3|4|2|1|21|2
erit|0|0|1|0|3|4|2|1|22|2
erit|0|0|1|0|3|5|1|1|20|2
erit|0|0|1|0|3|5|1|1|21|2
eritis|0|0|2|0|2|2|1|1|22|1
eritis|0|0|2|0|2|5|1|1|17|2
eritis|0|0|2|0|2|5|1|1|18|2
eritis|0|0|2|0|2|5|1|1|19|2
eritis|0|0|2|0|2|4|2|1|19|2
eritis|0|0|2|0|2|4|2|1|17|2
eritis|0|0|2|0|2|4|2|1|18|2
eritis|0|0|2|0|2|5|1|1|22|2
eritis|0|0|2|0|2|4|2|1|20|2
eritis|0|0|2|0|2|4|2|1|21|2
eritis|0|0|2|0|2|4|2|1|22|2
eritis|0|0|2|0|2|4|2|1|23|2
eritis|0|0|2|0|2|5|1|1|20|2
eritis|0|0|2|0|2|5|1|1|21|2
erius|1|3|1|2|0|0|0|0|12|1
erius|2|3|1|2|0|0|0|0|12|1
erius|3|3|1|2|0|0|0|0|12|1
erius|1|3|1|0|0|0|0|0|12|1
ero|0|0|1|0|1|5|1|1|17|2
ero|0|0|1|0|1|5|1|1|18|2
ero|0|0|1|0|1|5|1|1|19|2
ero|0|0|1|0|1|5|1|1|20|2
ero|0|0|1|0|1|2|1|1|22|1
ero|0|0|1|0|1|5|1|1|22|2
ero|5|1|1|0|0|0|0|0|12|1
ero|6|1|1|0|0|0|0|0|12|1
ero|5|3|1|0|0|0|0|0|12|1
ero|6|3|1|0|0|0|0|0|12|1
ero|0|0|1|0|1|5|1|1|21|2
erorum|4|1|2|0|0|0|0|0|12|1
erorum|4|3|2|0|0|0|0|0|12|1
eros|3|1|2|0|0|0|0|0|12|1
errima|1|2|1|3|0|0|0|0|13|2
errima|2|2|1|3|0|0|0|0|13|2
errima|1|3|2|3|0|0|0|0|13|2
errima|2|3|2|3|0|0|0|0|13|2
errima|3|3|2|3|0|0|0|0|13|2
errima|1|2|1|3|0|0|0|0|12|2
errima|2|2|1|3|0|0|0|0|12|2
errima|6|2|1|3|0|0|0|0|12|2
errima|6|2|1|3|0|0|0|0|13|2
errima|1|2|1|3|0|0|0|0|16|2
errima|2|2|1|3|0|0|0|0|16|2
errima|6|2|1|3|0|0|0|0|16|2
errima|1|3|2|3|0|0|0|0|12|2
errima|2|3|2|3|0|0|0|0|12|2
errima|3|3|2|3|0|0|0|0|12|2
errima|1|3|2|3|0|0|0|0|16|2
errima|3|3|2|3|0|0|0|0|16|2
errimae|4|2|1|3|0|0|0|0|13|2
errimae|5|2|1|3|0|0|0|0|13|2
errimae|4|2|1|3|0|0|0|0|12|2
errimae|5|2|1|3|0|0|0|0|12|2
errimae|1|2|2|3|0|0|0|0|12|2
errimae|2|2|2|3|0|0|0|0|12|2
errimae|1|2|2|3|0|0|0|0|13|2
errimae|2|2|2|3|0|0|0|0|13|2
errimae|4|2|1|3|0|0|0|0|16|2
errimae|5|2|1|3|0|0|0|0|16|2
errimae|1|2|2|3|0|0|0|0|16|2
errimae|2|2|2|3|0|0|0|0|16|2
errimam|3|2|1|3|0|0|0|0|13|2
errimam|3|2|1|3|0|0|0|0|12|2
errimam|3|2|1|3|0|0|0|0|16|2
errimarum|4|2|2|3|0|0|0|0|12|2
errimarum|4|2|2|3|0|0|0|0|13|2
errimarum|4|2|2|3|0|0|0|0|16|2
errimas|3|2|2|3|0|0|0|0|12|2
errimas|3|2|2|3|0|0|0|0|13|2
errimas|3|2|2|3|0|0|0|0|16|2
errime|2|1|1|3|0|0|0|0|16|2
errime|2|1|1|3|0|0|0|0|12|1
errime|2|1|1|3|0|0|0|0|13|1
errimi|1|1|2|3|0|0|0|0|12|2
errimi|2|1|2|3|0|0|0|0|12|2
errimi|4|1|1|3|0|0|0|0|16|2
errimi|1|1|2|3|0|0|0|0|16|2
errimi|2|1|2|3|0|0|0|0|16|2
errimi|4|3|1|3|0|0|0|0|16|2
errimi|1|1|2|3|0|0|0|0|13|2
errimi|2|1|2|3|0|0|0|0|13|2
errimi|4|3|1|3|0|0|0|0|12|2
errimi|4|3|1|3|0|0|0|0|13|2
errimi|4|1|1|3|0|0|0|0|12|1
errimi|4|1|1|3|0|0|0|0|13|1
errimis|5|3|2|3|0|0|0|0|13|2
errimis|6|3|2|3|0|0|0|0|13|2
errimis|5|3|2|3|0|0|0|0|12|2
errimis|6|3|2|3|0|0|0|0|12|2
errimis|5|2|2|3|0|0|0|0|12|2
errimis|6|2|2|3|0|0|0|0|12|2
errimis|5|2|2|3|0|0|0|0|13|2
errimis|6|2|2|3|0|0|0|0|13|2
errimis|5|1|2|3|0|0|0|0|12|2
errimis|6|1|2|3|0|0|0|0|12|2
errimis|5|1|2|3|0|0|0|0|13|2
errimis|6|1|2|3|0|0|0|0|13|2
errimis|5|1|2|3|0|0|0|0|16|2
errimis|6|1|2|3|0|0|0|0|16|2
errimis|5|2|2|3|0|0|0|0|16|2
errimis|6|2|2|3|0|0|0|0|16|2
errimis|5|3|2|3|0|0|0|0|16|2
errimis|6|3|2|3|0|0|0|0|16|2
errimo|5|1|1|3|0|0|0|0|16|2
errimo|6|1|1|3|0|0|0|0|16|2
errimo|5|3|1|3|0|0|0|0|16|2
errimo|6|3|1|3|0|0|0|0|16|2
errimo|5|3|1|3|0|0|0|0|12|2
errimo|6|3|1|3|0|0|0|0|12|2
errimo|5|3|1|3|0|0|0|0|13|2
errimo|6|3|1|3|0|0|0|0|13|2
errimo|5|1|1|3|0|0|0|0|12|1
errimo|6|1|1|3|0|0|0|0|12|1
errimo|5|1|1|3|0|0|0|0|13|1
errimo|6|1|1|3|0|0|0|0|13|1
errimorum|4|3|2|3|0|0|0|0|13|2
errimorum|4|3|2|3|0|0|0|0|12|2
errimorum|4|1|2|3|0|0|0|0|12|2
errimorum|4|1|2|3|0|0|0|0|13|2
errimorum|4|1|2|3|0|0|0|0|16|2
errimorum|4|3|2|3|0|0|0|0|16|2
errimos|3|1|2|3|0|0|0|0|12|2
errimos|3|1|2|3|0|0|0|0|13|2
errimos|3|1|2|3|0|0|0|0|16|2
errimum|1|3|1|3|0|0|0|0|12|2
errimum|2|3|1|3|0|0|0|0|12|2
errimum|3|3|1|3|0|0|0|0|12|2
errimum|1|3|1|3|0|0|0|0|13|2
errimum|2|3|1|3|0|0|0|0|13|2
errimum|3|3|1|3|0|0|0|0|13|2
errimum|3|1|1|3|0|0|0|0|12|1
errimum|3|1|1|3|0|0|0|0|16|2
errimum|1|3|1|3|0|0|0|0|16|2
errimum|3|3|1|3|0|0|0|0|16|2
errimum|3|1|1|3|0|0|0|0|13|1
errimus|1|1|1|3|0|0|0|0|12|1
errimus|1|1|1|3|0|0|0|0|13|1
errimus|1|1|1|3|0|0|0|0|16|2
erum|4|0|2|0|0|0|0|0|10|1
erum|3|1|1|0|0|0|0|0|12|1
erum|1|3|1|0|0|0|0|0|12|1
erum|3|3|1|0|0|0|0|0|12|1
erunt|0|0|2|0|3|4|1|1|19|2
erunt|0|0|2|0|3|4|1|1|18|2
erunt|0|0|2|0|3|4|1|1|20|2
erunt|0|0|2|0|3|4|1|1|21|2
erunt|0|0|2|0|3|4|1|1|17|2
erunt|0|0|2|0|3|4|1|1|22|2
erunt|0|0|2|0|3|2|1|1|22|1
erunt|0|0|2|0|3|4|1|1|23|2
es|1|0|2|0|0|0|0|0|5|2
es|3|0|2|0|0|0|0|0|5|2
es|2|0|2|0|0|0|0|0|5|2
es|1|0|2|0|0|0|0|0|6|2
es|2|0|2|0|0|0|0|0|6|2
es|3|0|2|0|0|0|0|0|6|2
es|0|0|1|0|2|1|1|1|22|1
es|2|0|1|0|0|0|0|0|10|1
es|1|0|2|0|0|0|0|0|10|1
es|2|0|2|0|0|0|0|0|10|1
es|3|0|2|0|0|0|0|0|10|1
es|0|0|1|0|2|1|2|1|17|1
es|0|0|1|0|2|1|1|1|18|1
es|0|0|1|0|2|2|1|1|19|1
es|1|1|2|0|0|0|0|0|14|2
es|2|1|2|0|0|0|0|0|14|2
es|3|1|2|0|0|0|0|0|14|2
es|1|2|2|0|0|0|0|0|14|2
es|2|2|2|0|0|0|0|0|14|2
es|3|2|2|0|0|0|0|0|14|2
es|1|1|2|0|0|0|0|0|15|2
es|2|1|2|0|0|0|0|0|15|2
es|3|1|2|0|0|0|0|0|15|2
es|1|2|2|0|0|0|0|0|15|2
es|2|2|2|0|0|0|0|0|15|2
es|3|2|2|0|0|0|0|0|15|2
es|1|1|2|0|0|0|0|0|16|1
es|2|1|2|0|0|0|0|0|16|1
es|3|1|2|0|0|0|0|0|16|1
es|1|2|2|0|0|0|0|0|16|1
es|2|2|2|0|0|0|0|0|16|1
es|3|2|2|0|0|0|0|0|16|1
esse|0|0|0|0|0|1|4|1|22|1
essem|0|0|1|0|1|3|2|1|22|1
essemus|0|0|2|0|1|3|2|1|22|1
essent|0|0|2|0|3|3|2|1|22|1
esses|0|0|1|0|2|3|2|1|22|1
esset|0|0|1|0|3|3|2|1|22|1
essetis|0|0|2|0|2|3|2|1|22|1
est|0|0|1|0|3|1|1|1|22|1
estis|0|0|2|0|2|1|1|1|22|1
et|0|0|1|0|3|1|1|1|18|1
et|0|0|1|0|3|1|2|1|17|1
et|0|0|1|0|3|2|1|1|19|1
ete|0|0|2|0|2|1|3|1|18|1
etis|0|0|2|0|2|1|1|1|18|1
etis|0|0|2|0|2|2|1|1|19|1
etis|0|0|2|0|2|1|2|1|17|1
eto|0|0|1|0|2|2|3|1|18|1
etur|0|0|1|0|3|2|1|2|19|1
etur|0|0|1|0|3|1|1|2|18|1
etur|0|0|1|0|3|1|2|2|17|1
etur|0|0|1|0|3|2|1|1|26|1
etur|0|0|1|0|3|1|2|1|24|1
etur|0|0|1|0|3|1|1|1|25|1
eunt|0|0|2|0|3|1|1|1|23|1
eunte|6|1|1|0|0|1|5|1|23|1
eunte|6|2|1|0|0|1|5|1|23|1
euntem|3|1|1|0|0|1|5|1|23|1
euntem|3|2|1|0|0|1|5|1|23|1
euntes|1|1|2|0|0|1|5|1|23|1
euntes|2|1|2|0|0|1|5|1|23|1
euntes|3|1|2|0|0|1|5|1|23|1
euntes|1|2|2|0|0|1|5|1|23|1
euntes|2|2|2|0|0|1|5|1|23|1
euntes|3|2|2|0|0|1|5|1|23|1
eunti|5|1|1|0|0|1|5|1|23|1
eunti|5|2|1|0|0|1|5|1|23|1
euntibus|5|1|2|0|0|1|5|1|23|1
euntibus|6|1|2|0|0|1|5|1|23|1
euntibus|5|2|2|0|0|1|5|1|23|1
euntibus|6|2|2|0|0|1|5|1|23|1
euntis|4|1|1|0|0|1|5|1|23|1
euntis|4|2|1|0|0|1|5|1|23|1
euntium|4|1|2|0|0|1|5|1|23|1
euntium|4|2|2|0|0|1|5|1|23|1
i|4|0|1|0|0|0|0|0|2|1
i|1|0|2|0|0|0|0|0|2|1
i|2|0|2|0|0|0|0|0|2|1
i|4|1|1|0|0|4|5|1|24|1
i|1|1|2|0|0|4|5|1|24|1
i|2|1|2|0|0|4|5|1|24|1
i|4|3|1|0|0|4|5|1|24|1
i|4|0|2|0|0|4|5|2|17|3
i|1|0|2|0|0|4|5|2|17|3
i|2|0|2|0|0|4|5|2|17|3
i|4|1|1|0|0|4|5|2|17|3
i|1|1|2|0|0|4|5|2|17|3
i|2|1|2|0|0|4|5|2|17|3
i|4|3|1|0|0|4|5|2|17|3
i|0|0|1|0|1|4|1|1|19|2
i|0|0|1|0|1|4|1|1|20|2
i|0|0|1|0|1|4|1|1|18|2
i|1|0|2|0|0|0|0|0|1|1
i|2|0|2|0|0|0|0|0|1|1
i|4|0|1|0|0|0|0|0|4|1
i|0|0|1|0|1|4|1|1|19|2
i|5|0|1|0|0|0|0|0|7|2
i|4|1|1|0|0|4|5|2|19|3
i|1|1|2|0|0|4|5|2|19|3
i|2|1|2|0|0|4|5|2|19|3
i|4|3|1|0|0|4|5|2|19|3
i|0|0|0|0|0|1|4|2|19|1
i|4|0|1|0|0|0|0|0|1|1
i|5|0|1|0|0|0|0|0|6|2
i|4|1|1|0|0|4|5|2|18|3
i|1|1|2|0|0|4|5|2|18|3
i|2|1|2|0|0|4|5|2|18|3
i|0|0|0|0|0|1|4|1|27|1
i|5|0|1|0|0|0|0|0|5|2
i|0|0|0|0|0|1|4|1|26|1
i|4|1|1|0|0|4|5|2|23|3
i|4|3|1|0|0|4|5|2|23|3
i|1|1|2|0|0|4|5|2|23|3
i|0|0|1|0|1|4|1|1|21|2
i|0|0|1|0|1|4|1|1|17|2
i|5|0|1|0|0|0|0|0|8|2
i|6|0|1|0|0|0|0|0|8|2
i|0|0|1|0|1|4|1|1|22|2
i|0|0|0|0|0|1|4|2|20|1
i|4|1|1|0|0|0|0|0|11|1
i|4|3|1|0|0|0|0|0|11|1
i|1|1|2|0|0|0|0|0|11|1
i|2|1|2|0|0|0|0|0|11|1
i|0|0|1|0|2|1|3|1|23|1
i|5|1|1|0|0|0|0|0|14|2
i|6|1|1|0|0|0|0|0|14|2
i|5|2|1|0|0|0|0|0|14|2
i|6|2|1|0|0|0|0|0|14|2
i|5|3|1|0|0|0|0|0|14|2
i|6|3|1|0|0|0|0|0|14|2
i|5|1|1|0|0|0|0|0|15|2
i|5|2|1|0|0|0|0|0|15|2
i|5|3|1|0|0|0|0|0|15|2
i|5|1|1|0|0|0|0|0|16|1
i|5|2|1|0|0|0|0|0|16|1
i|6|2|1|0|0|0|0|0|16|1
i|6|1|1|0|0|0|0|0|16|1
i|5|3|1|0|0|0|0|0|16|1
i|6|3|1|0|0|0|0|0|16|1
i|0|0|1|0|1|4|1|1|23|2
i|4|0|2|0|0|4|5|2|18|2
i|1|0|2|0|0|4|5|2|18|2
i|2|0|2|0|0|4|5|2|18|2
i|4|1|1|0|0|4|5|1|28|2
i|2|1|2|0|0|4|5|1|28|2
i|4|3|1|0|0|4|5|1|28|2
i|4|1|1|0|0|4|5|1|27|2
i|1|1|2|0|0|4|5|1|27|2
i|2|1|2|0|0|4|5|1|27|2
i|4|3|1|0|0|4|5|1|27|2
i|1|1|2|0|0|4|5|1|27|3
i|4|1|1|0|0|4|5|1|26|2
i|1|1|2|0|0|4|5|1|26|2
i|2|1|2|0|0|4|5|1|26|2
i|4|3|1|0|0|4|5|1|26|2
i|4|1|1|0|0|4|5|1|25|2
i|2|1|2|0|0|4|5|1|25|2
i|4|3|1|0|0|4|5|1|25|2
i|4|1|1|0|0|4|5|2|20|3
i|1|1|2|0|0|4|5|2|20|3
i|2|1|2|0|0|4|5|2|20|3
i|4|3|1|0|0|4|5|2|20|3
i|4|3|1|0|0|4|5|2|18|3
i|4|1|1|0|0|4|5|2|21|3
i|1|1|2|0|0|4|5|2|21|3
i|2|1|2|0|0|4|5|2|21|3
i|4|3|1|0|0|4|5|2|21|3
i|4|2|1|0|0|4|5|2|18|3
i|4|1|1|0|0|4|5|1|26|3
i|1|1|2|0|0|4|5|1|26|3
i|2|1|2|0|0|4|5|1|26|3
i|4|1|1|0|0|4|5|1|28|3
i|1|1|2|0|0|4|5|1|28|3
i|2|1|2|0|0|4|5|1|28|3
i|4|3|1|0|0|4|5|1|28|3
i|4|3|1|0|0|4|5|1|26|3
i|4|3|1|0|0|4|5|1|25|3
i|4|1|1|0|0|4|5|1|25|3
i|1|1|2|0|0|4|5|1|25|3
i|2|1|2|0|0|4|5|1|25|3
i|0|0|1|0|2|1|3|1|21|1
i|4|1|1|0|0|0|0|0|13|1
i|1|1|2|0|0|0|0|0|13|1
i|4|3|1|0|0|0|0|0|13|1
i|2|1|2|0|1|0|0|0|13|0
ia|1|0|2|0|0|0|0|0|8|2
ia|3|0|2|0|0|0|0|0|8|2
ia|1|3|2|0|0|0|0|0|14|2
ia|3|3|2|0|0|0|0|0|14|2
ia|1|3|2|0|0|0|0|0|16|1
ia|3|3|2|0|0|0|0|0|16|1
ia|2|3|2|0|0|0|0|0|16|1
iam|0|0|1|0|1|1|2|1|21|1
iam|0|0|1|0|1|1|2|1|20|1
iam|0|0|1|0|1|2|1|1|21|1
iam|0|0|1|0|1|2|1|1|20|1
iamini|0|0|2|0|2|1|2|1|27|1
iamini|0|0|2|0|2|1|2|1|28|1
iamini|0|0|2|0|2|1|2|2|20|1
iamini|0|0|2|0|2|1|2|2|21|1
iamur|0|0|2|0|1|1|2|1|27|1
iamur|0|0|2|0|1|1|2|1|28|1
iamur|0|0|2|0|1|1|2|2|20|1
iamur|0|0|2|0|1|1|2|2|21|1
iamus|0|0|2|0|1|1|2|1|21|1
iamus|0|0|2|0|1|1|2|1|20|1
iant|0|0|2|0|3|1|2|1|21|1
iant|0|0|2|0|3|1|2|1|20|1
iantur|3|1|0|0|3|1|2|2|21|1
iantur|3|1|0|0|3|1|2|1|28|1
iantur|0|0|2|0|3|1|2|1|27|1
iantur|0|0|2|0|3|1|2|1|28|1
iantur|0|0|2|0|3|1|2|2|21|1
iar|0|0|1|0|1|1|2|2|20|1
iar|0|0|1|0|1|1|2|2|21|1
iar|0|0|1|0|1|2|1|1|28|1
iar|0|0|1|0|1|2|1|2|20|1
iar|0|0|1|0|1|2|1|2|21|1
iar|0|0|1|0|1|2|1|1|27|1
iar|0|0|1|0|1|1|2|1|27|1
iar|0|0|1|0|1|1|2|1|28|1
iare|0|0|1|0|2|0|2|1|27|1
iare|0|0|1|0|2|1|3|1|28|1
iaris|0|0|1|0|2|1|2|1|27|1
iaris|0|0|1|0|2|1|2|1|28|1
iaris|0|0|1|0|2|1|2|2|20|1
iaris|0|0|1|0|2|1|2|2|21|1
ias|0|0|1|0|2|1|2|1|21|1
ias|0|0|1|0|2|1|2|1|20|1
iat|0|0|1|0|3|1|2|1|21|1
iat|0|0|1|0|3|1|2|1|20|1
iatis|0|0|2|0|2|1|2|1|21|1
iatis|0|0|2|0|2|1|2|1|20|1
iatur|0|0|1|0|3|1|2|1|27|1
iatur|0|0|1|0|3|1|2|1|28|1
iatur|0|0|1|0|3|1|2|1|20|1
iatur|0|0|1|0|3|1|2|2|20|1
iatur|0|0|1|0|3|1|2|2|21|1
ibam|0|0|1|0|1|3|1|1|23|1
ibamus|0|0|2|0|1|3|1|1|23|1
ibant|0|0|2|0|3|3|1|1|23|1
ibas|0|0|1|0|2|3|1|1|23|1
ibat|0|0|1|0|3|3|1|1|23|1
ibatis|0|0|2|0|2|3|1|1|23|1
ibatur|0|0|1|0|3|3|1|1|23|1
ibimus|0|0|2|0|1|2|1|1|23|1
ibis|0|0|1|0|2|2|1|1|23|1
ibit|0|0|1|0|3|2|1|1|23|1
ibitis|0|0|2|0|2|2|1|1|23|1
ibo|0|0|1|0|1|2|1|1|23|1
ibunt|0|0|2|0|3|2|1|1|23|1
ibus|5|0|2|0|0|0|0|0|8|2
ibus|6|0|2|0|0|0|0|0|8|2
ibus|5|0|2|0|0|0|0|0|9|1
ibus|6|0|2|0|0|0|0|0|9|1
ibus|5|0|2|0|0|0|0|0|6|2
ibus|6|0|2|0|0|0|0|0|6|2
ibus|5|0|2|0|0|0|0|0|7|2
ibus|6|0|2|0|0|0|0|0|7|2
ibus|5|0|2|0|0|0|0|0|5|2
ibus|6|0|2|0|0|0|0|0|5|2
ibus|5|1|2|0|0|0|0|0|14|2
ibus|6|1|2|0|0|0|0|0|14|2
ibus|5|2|2|0|0|0|0|0|14|2
ibus|6|2|2|0|0|0|0|0|14|2
ibus|5|3|2|0|0|0|0|0|14|2
ibus|6|3|2|0|0|0|0|0|14|2
ibus|5|1|2|0|0|0|0|0|15|2
ibus|6|1|2|0|0|0|0|0|15|2
ibus|5|2|2|0|0|0|0|0|15|2
ibus|6|2|2|0|0|0|0|0|15|2
ibus|5|3|2|0|0|0|0|0|15|2
ibus|6|3|2|0|0|0|0|0|15|2
ibus|5|1|2|0|0|0|0|0|16|1
ibus|6|1|2|0|0|0|0|0|16|1
ibus|5|2|2|0|0|0|0|0|16|1
ibus|6|2|2|0|0|0|0|0|16|1
ibus|5|3|2|0|0|0|0|0|16|1
ibus|6|3|2|0|0|0|0|0|16|1
iebam|0|0|1|0|1|3|1|1|20|1
iebam|0|0|1|0|1|3|1|1|21|1
iebamini|0|0|2|0|2|3|1|2|21|1
iebamini|0|0|2|0|2|3|1|1|28|1
iebamini|0|0|2|0|2|3|1|2|20|1
iebamur|0|0|2|0|1|3|1|1|28|1
iebamur|0|0|2|0|1|3|1|2|21|1
iebamur|0|0|2|0|1|3|1|2|20|1
iebamus|0|0|2|0|1|3|1|1|21|1
iebamus|0|0|2|0|1|3|1|1|20|1
iebant|0|0|2|0|3|3|1|1|21|1
iebant|0|0|2|0|3|3|1|1|20|1
iebantur|0|0|2|0|3|3|1|1|28|1
iebantur|0|0|2|0|3|3|1|1|27|1
iebantur|0|0|2|0|3|3|1|2|21|1
iebantur|0|0|2|0|3|3|1|2|20|1
iebar|0|0|1|0|1|3|1|1|28|1
iebar|0|0|1|0|1|3|1|2|21|1
iebar|0|0|1|0|1|3|1|2|20|1
iebaris|0|0|1|0|2|3|1|1|28|1
iebaris|0|0|1|0|2|3|1|2|21|1
iebaris|0|0|1|0|2|3|1|2|20|1
iebas|0|0|1|0|2|3|1|1|20|1
iebas|0|0|1|0|2|3|1|1|21|1
iebat|0|0|1|0|3|3|1|1|20|1
iebat|0|0|1|0|3|3|1|1|21|1
iebatis|0|0|2|0|2|3|1|1|20|1
iebatis|0|0|2|0|2|3|1|1|21|1
iebatur|0|0|1|0|3|3|1|1|27|1
iebatur|0|0|1|0|3|3|1|1|28|1
iebatur|1|2|0|0|3|3|1|2|21|1
iebatur|0|0|1|0|3|3|1|2|21|1
iebatur|0|0|1|0|3|3|1|2|20|1
iemini|0|0|2|0|2|1|1|1|27|1
iemini|0|0|2|0|2|2|1|2|21|1
iemini|0|0|2|0|2|2|1|2|20|1
iemur|0|0|2|0|1|2|1|2|21|1
iemur|0|0|2|0|1|2|1|2|20|1
iemus|0|0|2|0|1|2|1|1|21|1
iemus|0|0|2|0|1|2|1|1|20|1
ienda|1|0|1|0|0|0|7|0|20|1
ienda|2|2|1|0|0|0|7|0|20|1
ienda|6|2|1|0|0|0|7|0|20|1
ienda|1|3|2|0|0|0|7|0|20|1
ienda|3|3|2|0|0|0|7|0|20|1
ienda|1|2|1|0|0|0|7|0|21|1
ienda|6|2|1|0|0|0|7|0|21|1
ienda|1|3|2|0|0|0|7|0|21|1
ienda|3|3|2|0|0|0|7|0|21|1
ienda|1|0|0|0|0|0|6|0|20|1
ienda|2|0|0|0|0|0|6|0|20|1
ienda|6|0|0|0|0|0|6|0|20|1
ienda|1|2|1|0|0|1|7|1|20|1
ienda|2|2|1|0|0|1|7|1|20|1
ienda|6|2|1|0|0|1|7|1|20|1
ienda|1|3|2|0|0|1|7|1|20|1
ienda|3|3|2|0|0|1|7|1|20|1
ienda|1|2|1|0|0|1|7|1|21|1
ienda|2|2|1|0|0|1|7|1|21|1
ienda|6|2|1|0|0|1|7|1|21|1
ienda|1|3|2|0|0|1|7|1|21|1
ienda|3|3|2|0|0|1|7|1|21|1
iendae|4|0|0|0|0|0|6|0|20|1
iendae|5|0|0|0|0|0|6|0|20|1
iendae|4|2|1|0|0|1|7|1|20|1
iendae|5|2|1|0|0|1|7|1|20|1
iendae|1|2|2|0|0|1|7|1|20|1
iendae|2|2|2|0|0|1|7|1|20|1
iendae|4|2|1|0|0|1|7|1|21|1
iendae|5|2|1|0|0|1|7|1|21|1
iendae|1|2|2|0|0|1|7|1|21|1
iendae|2|2|2|0|0|1|7|1|21|1
iendam|3|0|0|0|0|0|6|0|20|1
iendam|3|2|1|0|0|1|7|1|20|1
iendam|3|2|1|0|0|1|7|1|21|1
iendarum|4|2|2|0|0|1|7|1|20|1
iendarum|4|2|2|0|0|1|7|1|21|1
iendas|3|2|2|0|0|0|7|0|21|1
iendas|3|2|2|0|0|1|7|1|20|1
iendas|3|2|2|0|0|1|7|1|21|1
iende|2|1|1|0|0|1|7|1|20|1
iende|2|1|1|0|0|1|7|1|21|1
iendi|4|0|0|0|0|0|6|0|21|1
iendi|4|1|1|0|0|0|7|0|21|1
iendi|4|3|1|0|0|0|7|0|21|1
iendi|1|1|2|0|0|0|7|0|21|1
iendi|4|0|0|0|0|0|6|0|20|1
iendi|4|1|1|0|0|1|7|1|20|1
iendi|1|1|2|0|0|1|7|1|20|1
iendi|2|1|2|0|0|1|7|1|20|1
iendi|4|3|1|0|0|1|7|1|20|1
iendi|4|1|1|0|0|1|7|1|21|1
iendi|1|1|2|0|0|1|7|1|21|1
iendi|2|1|2|0|0|1|7|1|21|1
iendi|4|3|1|0|0|1|7|1|21|1
iendis|5|1|2|0|0|1|7|1|20|1
iendis|6|1|2|0|0|1|7|1|20|1
iendis|5|2|2|0|0|1|7|1|20|1
iendis|6|2|2|0|0|1|7|1|20|1
iendis|5|3|2|0|0|1|7|1|20|1
iendis|6|3|2|0|0|1|7|1|20|1
iendis|5|1|2|0|0|1|7|1|21|1
iendis|6|1|2|0|0|1|7|1|21|1
iendis|5|2|2|0|0|1|7|1|21|1
iendis|6|2|2|0|0|1|7|1|21|1
iendis|5|3|2|0|0|1|7|1|21|1
iendis|6|3|2|0|0|1|7|1|21|1
iendo|6|0|0|0|0|0|6|0|20|1
iendo|6|1|1|0|0|0|7|0|20|1
iendo|6|3|1|0|0|0|7|0|20|1
iendo|5|1|1|0|0|0|7|0|20|1
iendo|5|3|1|0|0|0|7|0|20|1
iendo|5|0|0|0|0|0|6|0|20|1
iendo|5|1|1|0|0|1|7|1|20|1
iendo|6|1|1|0|0|1|7|1|20|1
iendo|5|3|1|0|0|1|7|1|20|1
iendo|6|3|1|0|0|1|7|1|20|1
iendo|5|1|1|0|0|1|7|1|21|1
iendo|6|1|1|0|0|1|7|1|21|1
iendo|5|3|1|0|0|1|7|1|21|1
iendo|6|3|1|0|0|1|7|1|21|1
iendorum|4|1|2|0|0|1|7|1|20|1
iendorum|4|3|2|0|0|1|7|1|20|1
iendorum|4|1|2|0|0|1|7|1|21|1
iendorum|4|3|2|0|0|1|7|1|21|1
iendos|3|1|2|0|0|1|7|1|20|1
iendos|3|1|2|0|0|1|7|1|21|1
iendum|3|1|1|0|0|0|7|0|21|1
iendum|1|3|1|0|0|0|7|0|21|1
iendum|3|3|1|0|0|0|7|0|21|1
iendum|3|0|0|0|0|0|6|0|20|1
iendum|1|0|0|0|0|0|6|0|20|1
iendum|3|1|1|0|0|1|7|1|20|1
iendum|1|3|1|0|0|1|7|1|20|1
iendum|3|3|1|0|0|1|7|1|20|1
iendum|3|1|1|0|0|1|7|1|21|1
iendum|1|3|1|0|0|1|7|1|21|1
iendum|3|3|1|0|0|1|7|1|21|1
iendus|1|1|1|0|0|1|7|1|20|1
iendus|1|1|1|0|0|1|7|1|21|1
iens|1|1|1|0|0|1|5|1|21|1
iens|2|1|1|0|0|1|5|1|21|1
iens|1|2|1|0|0|1|5|1|21|1
iens|2|2|1|0|0|1|5|1|21|1
iens|1|3|1|0|0|1|5|1|21|1
iens|1|1|1|0|0|1|5|1|20|1
iens|2|1|1|0|0|1|5|1|20|1
iens|1|2|1|0|0|1|5|1|20|1
iens|2|2|1|0|0|1|5|1|20|1
iens|1|3|1|0|0|1|5|1|20|1
iens|3|3|1|0|0|1|5|1|20|1
iens|3|3|1|0|0|1|5|1|21|1
iens|3|3|1|0|3|0|5|1|28|1
iens|1|1|1|0|0|1|5|1|23|1
iens|2|1|1|0|0|1|5|1|23|1
iens|1|2|1|0|0|1|5|1|23|1
iens|2|2|1|0|0|1|5|1|23|1
iens|1|2|1|0|0|1|5|1|27|1
iens|2|2|1|0|0|1|5|1|27|1
iens|1|1|1|0|0|1|5|1|27|1
iens|2|1|1|0|0|1|5|1|27|1
iens|1|1|1|0|0|1|5|1|28|1
iens|2|1|1|0|0|1|5|1|28|1
iens|1|2|1|0|0|1|5|1|28|1
iens|2|2|1|0|0|1|5|1|28|1
iens|1|3|1|0|0|1|5|1|27|1
iens|3|3|1|0|0|1|5|1|27|1
iens|1|3|1|0|0|1|5|1|28|1
iens|3|3|1|0|0|1|5|1|28|1
ient|0|0|2|0|3|2|1|1|21|1
ient|0|0|2|0|3|2|1|1|20|1
iente|6|2|1|0|0|1|5|1|21|1
iente|6|1|1|0|0|1|5|1|21|1
iente|6|1|1|0|0|1|5|1|20|1
iente|6|2|1|0|0|1|5|1|20|1
iente|6|2|1|0|0|1|5|1|27|1
iente|6|1|1|0|0|1|5|1|27|1
iente|6|1|1|0|0|1|5|1|28|1
iente|6|2|1|0|0|1|5|1|28|1
ientem|3|1|1|0|0|1|5|0|21|1
ientem|3|2|1|0|0|1|5|0|21|1
ientem|3|1|1|0|0|1|5|0|27|1
ientem|3|2|1|0|0|1|5|0|27|1
ientem|3|1|1|0|0|1|5|1|20|1
ientem|3|2|1|0|0|1|5|1|20|1
ientem|3|1|1|0|0|1|5|1|21|1
ientem|3|2|1|0|0|1|5|1|21|1
ientem|3|2|1|0|0|1|5|1|27|1
ientem|3|1|1|0|0|1|5|1|27|1
ientem|3|1|1|0|0|1|5|1|28|1
ientem|3|2|1|0|0|1|5|1|28|1
ientes|1|1|2|0|0|1|5|1|20|1
ientes|1|2|2|0|0|1|5|1|20|1
ientes|3|2|2|0|0|1|5|1|20|1
ientes|3|1|2|0|0|1|5|1|20|1
ientes|2|1|2|0|0|1|5|1|20|1
ientes|2|2|2|0|0|1|5|1|20|1
ientes|1|1|2|0|0|1|5|1|21|1
ientes|2|1|2|0|0|1|5|1|21|1
ientes|3|1|2|0|0|1|5|1|21|1
ientes|1|2|2|0|0|1|5|1|21|1
ientes|2|2|2|0|0|1|5|1|21|1
ientes|3|2|2|0|0|1|5|1|21|1
ientes|1|2|2|0|0|1|5|1|27|1
ientes|2|2|2|0|0|1|5|1|27|1
ientes|3|2|2|0|0|1|5|1|27|1
ientes|1|1|2|0|0|1|5|1|27|1
ientes|2|1|2|0|0|1|5|1|27|1
ientes|3|1|2|0|0|1|5|1|27|1
ientes|1|1|2|0|0|1|5|1|28|1
ientes|2|1|2|0|0|1|5|1|28|1
ientes|3|1|2|0|0|1|5|1|28|1
ientes|1|2|2|0|0|1|5|1|28|1
ientes|2|2|2|0|0|1|5|1|28|1
ientes|3|2|2|0|0|1|5|1|28|1
ienti|5|1|1|0|0|1|5|1|20|1
ienti|5|1|1|0|0|1|5|1|21|1
ienti|5|2|1|0|0|1|5|1|20|1
ienti|5|2|1|0|0|1|5|1|21|1
ienti|5|3|1|0|0|1|5|1|20|1
ienti|5|3|1|0|0|1|5|1|21|1
ienti|6|3|1|0|0|1|5|1|20|1
ienti|6|3|1|0|0|1|5|1|21|1
ienti|6|1|1|0|0|1|5|1|20|1
ienti|6|2|1|0|0|1|5|1|20|1
ienti|6|1|1|0|0|1|5|1|21|1
ienti|6|2|1|0|0|1|5|1|21|1
ienti|5|2|1|0|0|1|5|1|27|1
ienti|6|2|1|0|0|1|5|1|27|1
ienti|5|1|1|0|0|1|5|1|27|1
ienti|6|1|1|0|0|1|5|1|27|1
ienti|5|1|1|0|0|1|5|1|28|1
ienti|6|1|1|0|0|1|5|1|28|1
ienti|5|2|1|0|0|1|5|1|28|1
ienti|6|2|1|0|0|1|5|1|28|1
ienti|5|3|1|0|0|1|5|1|27|1
ienti|6|3|1|0|0|1|5|1|27|1
ienti|5|3|1|0|0|1|5|1|28|1
ienti|6|3|1|0|0|1|5|1|28|1
ientia|1|3|2|0|0|1|5|1|20|1
ientia|3|3|2|0|0|1|5|1|20|1
ientia|1|3|2|0|0|1|5|1|21|1
ientia|3|3|2|0|0|1|5|1|21|1
ientia|1|3|2|0|0|1|5|1|27|1
ientia|3|3|2|0|0|1|5|1|27|1
ientia|1|3|2|0|0|1|5|1|28|1
ientia|3|3|2|0|0|1|5|1|28|1
ientibus|5|1|2|0|0|1|5|1|20|1
ientibus|6|1|2|0|0|1|5|1|20|1
ientibus|5|2|2|0|0|1|5|1|20|1
ientibus|6|2|2|0|0|1|5|1|20|1
ientibus|5|3|2|0|0|1|5|1|20|1
ientibus|6|3|2|0|0|1|5|1|20|1
ientibus|5|1|2|0|0|1|5|1|21|1
ientibus|6|1|2|0|0|1|5|1|21|1
ientibus|5|2|2|0|0|1|5|1|21|1
ientibus|6|2|2|0|0|1|5|1|21|1
ientibus|5|3|2|0|0|1|5|1|21|1
ientibus|6|3|2|0|0|1|5|1|21|1
ientibus|5|2|2|0|0|1|5|1|27|1
ientibus|6|2|2|0|0|1|5|1|27|1
ientibus|5|1|2|0|0|1|5|1|27|1
ientibus|6|1|2|0|0|1|5|1|27|1
ientibus|5|1|2|0|0|1|5|1|28|1
ientibus|6|1|2|0|0|1|5|1|28|1
ientibus|5|2|2|0|0|1|5|1|28|1
ientibus|6|2|2|0|0|1|5|1|28|1
ientibus|5|3|2|0|0|1|5|1|27|1
ientibus|6|3|2|0|0|1|5|1|27|1
ientibus|5|3|2|0|0|1|5|1|28|1
ientibus|6|3|2|0|0|1|5|1|28|1
ientis|4|1|1|0|0|1|5|1|20|1
ientis|4|2|1|0|0|1|5|1|20|1
ientis|4|3|1|0|0|1|5|1|20|1
ientis|4|1|1|0|0|1|5|1|21|1
ientis|4|2|1|0|0|1|5|1|21|1
ientis|4|3|1|0|0|1|5|1|21|1
ientis|4|2|1|0|0|1|5|1|27|1
ientis|4|1|1|0|0|1|5|1|27|1
ientis|4|1|1|0|0|1|5|1|28|1
ientis|4|2|1|0|0|1|5|1|28|1
ientis|4|3|1|0|0|1|5|1|27|1
ientis|4|3|1|0|0|1|5|1|28|1
ientium|4|1|2|0|0|1|5|1|20|1
ientium|4|2|2|0|0|1|5|1|20|1
ientium|4|3|2|0|0|1|5|1|20|1
ientium|4|1|2|0|0|1|5|1|21|1
ientium|4|2|2|0|0|1|5|1|21|1
ientium|4|3|2|0|0|1|5|1|21|1
ientium|4|2|2|0|0|1|5|1|27|1
ientium|4|1|2|0|0|1|5|1|27|1
ientium|4|1|2|0|0|1|5|1|28|1
ientium|4|2|2|0|0|1|5|1|28|1
ientium|4|3|2|0|0|1|5|1|27|1
ientium|4|3|2|0|0|1|5|1|28|1
ientur|0|0|2|0|3|2|1|2|21|1
ientur|0|0|2|0|3|2|1|2|20|1
ieris|0|0|1|0|2|2|1|1|28|1
ieris|0|0|1|0|2|2|1|2|21|1
ieris|0|0|1|0|2|2|1|2|20|1
ies|0|0|1|0|2|2|1|1|21|1
ies|0|0|1|0|2|2|1|1|20|1
iet|0|0|1|0|3|2|1|1|21|1
iet|0|0|1|0|3|2|1|1|20|1
ietis|0|0|2|0|2|2|1|1|21|1
ietis|0|0|2|0|2|2|1|1|20|1
ietur|0|0|1|0|1|2|1|1|28|1
ietur|0|0|1|0|3|2|1|2|20|1
ietur|0|0|1|0|3|2|1|2|21|1
imini|0|0|2|0|2|1|1|2|21|1
imini|0|0|2|0|2|1|1|2|20|1
imini|0|0|2|0|2|1|1|2|19|1
imini|0|0|2|0|2|1|1|1|26|1
imini|0|0|2|0|2|1|1|1|27|1
imini|0|0|2|0|2|1|1|1|28|1
imini|0|0|2|0|2|1|3|2|20|1
imini|0|0|2|0|2|1|3|2|21|1
imur|0|0|2|0|1|1|1|2|19|1
imur|0|0|2|0|1|1|1|2|20|1
imur|0|0|2|0|1|1|1|2|21|1
imur|0|0|2|0|1|1|1|1|28|1
imur|0|0|2|0|1|1|1|1|26|1
imur|0|0|2|0|1|1|1|1|27|1
imus|0|0|2|0|1|4|1|1|18|2
imus|0|0|2|0|1|4|1|1|19|2
imus|0|0|2|0|1|1|1|1|19|1
imus|0|0|2|0|1|4|1|1|22|2
imus|0|0|2|0|1|4|1|1|17|2
imus|0|0|2|0|1|4|1|1|21|2
imus|0|0|2|0|1|4|1|1|20|2
imus|0|0|2|0|1|1|1|1|21|1
imus|0|0|2|0|1|1|1|1|23|1
imus|0|0|2|0|1|1|1|1|20|1
imus|0|0|2|0|1|4|1|1|23|2
ior|0|0|0|0|1|1|1|2|20|1
ior|0|0|0|0|1|1|1|2|21|1
ior|0|0|1|0|1|1|1|1|27|1
ior|1|1|1|2|0|0|0|0|14|2
ior|1|2|1|2|0|0|0|0|14|2
ior|2|2|1|2|0|0|0|0|14|2
ior|2|1|1|2|0|0|0|0|14|2
ior|1|1|1|2|0|0|0|0|11|1
ior|1|2|1|2|0|0|0|0|11|1
ior|2|2|1|2|0|0|0|0|11|1
ior|2|1|1|2|0|0|0|0|11|1
ior|1|1|1|2|0|0|0|0|16|1
ior|2|1|1|2|0|0|0|0|16|1
ior|1|2|1|2|0|0|0|0|16|1
ior|2|2|1|2|0|0|0|0|16|1
ior|0|0|1|0|1|1|1|2|21|1
ior|1|1|1|2|0|0|0|0|13|1
ior|2|1|1|2|0|0|0|0|13|1
ior|1|2|1|2|0|0|0|0|13|1
ior|2|2|1|2|0|0|0|0|13|1
iora|1|3|2|2|0|0|0|0|11|1
iora|3|3|2|2|0|0|0|0|11|1
iora|1|3|2|2|0|0|0|0|14|2
iora|3|3|2|2|0|0|0|0|14|2
iora|1|3|2|2|0|0|0|0|16|1
iora|2|3|2|2|0|0|0|0|16|1
iora|3|3|2|2|0|0|0|0|16|1
iora|1|3|2|2|0|0|0|0|13|1
iora|3|3|2|2|0|0|0|0|13|1
iore|6|3|1|2|0|0|0|0|11|1
iore|6|2|1|2|0|0|0|0|11|1
iore|6|1|1|2|0|0|0|0|11|1
iore|6|3|1|2|0|0|0|0|14|2
iore|6|2|1|2|0|0|0|0|14|2
iore|6|1|1|2|0|0|0|0|14|2
iore|6|1|1|2|0|0|0|0|16|1
iore|6|2|1|2|0|0|0|0|16|1
iore|6|3|1|2|0|0|0|0|16|1
iore|6|1|1|2|0|0|0|0|13|1
iore|6|2|1|2|0|0|0|0|13|1
iore|6|3|1|2|0|0|0|0|13|1
iorem|3|1|1|2|0|0|0|0|11|1
iorem|3|1|1|2|0|0|0|0|14|2
iorem|3|2|1|2|0|0|0|0|11|1
iorem|3|2|1|2|0|0|0|0|14|2
iorem|3|1|1|2|0|0|0|0|16|1
iorem|3|2|1|2|0|0|0|0|16|1
iorem|3|1|1|2|0|0|0|0|13|1
iorem|3|2|1|2|0|0|0|0|13|1
iores|1|1|2|2|0|0|0|0|11|1
iores|1|2|2|2|0|0|0|0|11|1
iores|2|1|2|2|0|0|0|0|11|1
iores|2|2|2|2|0|0|0|0|11|1
iores|3|1|2|2|0|0|0|0|11|1
iores|3|2|2|2|0|0|0|0|11|1
iores|1|1|2|2|0|0|0|0|16|1
iores|2|1|2|2|0|0|0|0|16|1
iores|3|1|2|2|0|0|0|0|16|1
iores|1|2|2|2|0|0|0|0|16|1
iores|2|2|2|2|0|0|0|0|16|1
iores|3|2|2|2|0|0|0|0|16|1
iores|1|1|2|2|0|0|0|0|14|2
iores|2|1|2|2|0|0|0|0|14|2
iores|3|1|2|2|0|0|0|0|14|2
iores|1|2|2|2|0|0|0|0|14|2
iores|2|2|2|2|0|0|0|0|14|2
iores|3|2|2|2|0|0|0|0|14|2
iores|1|1|2|2|0|0|0|0|13|1
iores|2|1|2|2|0|0|0|0|13|1
iores|3|1|2|2|0|0|0|0|13|1
iores|1|2|2|2|0|0|0|0|13|1
iores|2|2|2|2|0|0|0|0|13|1
iores|3|2|2|2|0|0|0|0|13|1
iori|5|2|1|2|0|0|0|0|11|1
iori|5|2|1|2|0|0|0|0|14|2
iori|5|1|1|2|0|0|0|0|11|1
iori|5|1|1|2|0|0|0|0|14|2
iori|5|3|1|2|0|0|0|0|11|1
iori|5|3|1|2|0|0|0|0|14|2
iori|5|1|1|2|0|0|0|0|16|1
iori|5|2|1|2|0|0|0|0|16|1
iori|5|3|1|2|0|0|0|0|16|1
iori|5|1|1|2|0|0|0|0|13|1
iori|5|2|1|2|0|0|0|0|13|1
iori|5|3|1|2|0|0|0|0|13|1
ioribus|5|3|2|2|0|0|0|0|11|1
ioribus|5|2|2|2|0|0|0|0|11|1
ioribus|5|1|2|2|0|0|0|0|11|1
ioribus|6|1|2|2|0|0|0|0|11|1
ioribus|6|2|2|2|0|0|0|0|11|1
ioribus|6|3|2|2|0|0|0|0|11|1
ioribus|5|3|2|2|0|0|0|0|14|2
ioribus|5|2|2|2|0|0|0|0|14|2
ioribus|5|1|2|2|0|0|0|0|14|2
ioribus|6|1|2|2|0|0|0|0|14|2
ioribus|6|2|2|2|0|0|0|0|14|2
ioribus|6|3|2|2|0|0|0|0|14|2
ioribus|5|1|2|2|0|0|0|0|16|1
ioribus|6|1|2|2|0|0|0|0|16|1
ioribus|5|2|2|2|0|0|0|0|16|1
ioribus|6|2|2|2|0|0|0|0|16|1
ioribus|5|3|2|2|0|0|0|0|16|1
ioribus|6|3|2|2|0|0|0|0|16|1
ioribus|5|1|2|2|0|0|0|0|13|1
ioribus|6|1|2|2|0|0|0|0|13|1
ioribus|5|2|2|2|0|0|0|0|13|1
ioribus|6|2|2|2|0|0|0|0|13|1
ioribus|5|3|2|2|0|0|0|0|13|1
ioribus|6|3|2|2|0|0|0|0|13|1
ioris|4|1|1|2|0|0|0|0|11|1
ioris|4|2|1|2|0|0|0|0|11|1
ioris|4|1|1|2|0|0|0|0|14|2
ioris|4|2|1|2|0|0|0|0|14|2
ioris|4|3|1|2|0|0|0|0|11|1
ioris|4|3|1|2|0|0|0|0|14|2
ioris|4|1|1|2|0|0|0|0|16|1
ioris|4|2|1|2|0|0|0|0|16|1
ioris|4|3|1|2|0|0|0|0|16|1
ioris|4|1|1|2|0|0|0|0|13|1
ioris|4|2|1|2|0|0|0|0|13|1
ioris|4|3|1|2|0|0|0|0|13|1
iorum|4|1|2|2|0|0|0|0|11|1
iorum|4|2|2|2|0|0|0|0|11|1
iorum|4|3|2|2|0|0|0|0|11|1
iorum|4|1|2|2|0|0|0|0|16|1
iorum|4|2|2|2|0|0|0|0|16|1
iorum|4|3|2|2|0|0|0|0|16|1
iorum|4|1|2|2|0|0|0|0|14|2
iorum|4|2|2|2|0|0|0|0|14|2
iorum|4|3|2|2|0|0|0|0|14|2
iorum|4|1|2|2|0|0|0|0|13|1
iorum|4|2|2|2|0|0|0|0|13|1
iorum|4|3|2|2|0|0|0|0|13|1
ire|0|0|0|0|0|1|4|1|21|1
ire|0|0|0|0|0|1|4|1|23|1
ire|0|0|1|0|2|1|3|1|28|1
ire|0|0|1|0|2|1|3|2|21|1
irem|0|0|1|0|1|3|2|1|21|1
irem|0|0|1|0|1|3|2|1|23|1
iremini|0|0|2|0|2|3|2|1|28|1
iremini|0|0|2|0|2|3|2|2|21|1
iremur|0|0|2|0|1|3|2|1|28|1
iremur|0|0|2|0|1|3|2|2|21|1
iremus|0|0|2|0|1|3|2|1|21|1
iremus|0|0|2|0|1|3|2|1|23|1
irent|0|0|2|0|3|3|2|1|21|1
irent|0|0|2|0|3|3|2|1|23|1
irentur|0|0|2|0|3|3|2|1|28|1
irentur|0|0|2|0|3|3|2|2|21|1
irer|0|0|1|0|1|3|2|1|28|1
irer|0|0|1|0|1|3|2|2|21|1
irere|0|0|1|0|2|3|2|1|28|1
ireris|0|0|1|0|2|3|2|1|28|1
ireris|0|0|1|0|2|3|2|2|21|1
ires|0|0|1|0|2|3|2|1|21|1
ires|0|0|1|0|2|3|2|1|23|1
iret|0|0|1|0|3|3|2|1|21|1
iret|0|0|1|0|3|3|2|1|23|1
iretis|0|0|2|0|2|3|2|1|21|1
iretis|0|0|2|0|2|3|2|1|23|1
iretur|0|0|1|0|3|3|2|1|28|1
iretur|0|0|1|0|3|3|2|2|21|1
iri|0|0|0|0|0|1|4|2|21|1
iri|0|0|0|0|0|1|4|1|28|1
iris|0|0|1|0|2|1|1|2|21|1
iris|0|0|1|0|2|1|1|1|28|1
is|5|0|2|0|0|0|0|0|2|1
is|6|0|2|0|0|0|0|0|2|1
is|5|1|2|0|0|4|5|1|24|3
is|6|1|2|0|0|4|5|1|24|3
is|5|2|2|0|0|4|5|1|24|3
is|6|2|2|0|0|4|5|1|24|3
is|5|3|2|0|0|4|5|1|24|3
is|6|3|2|0|0|4|5|1|24|3
is|5|0|2|0|0|4|5|2|17|3
is|5|1|2|0|0|4|5|2|17|3
is|5|2|2|0|0|4|5|2|17|3
is|5|3|2|0|0|4|5|2|17|3
is|6|0|2|0|0|4|5|2|17|3
is|6|1|2|0|0|4|5|2|17|3
is|6|2|2|0|0|4|5|2|17|3
is|6|3|2|0|0|4|5|2|17|3
is|5|0|2|0|0|0|0|0|0|1
is|6|0|2|0|0|0|0|0|0|1
is|5|0|2|0|0|0|0|0|1|1
is|6|0|2|0|0|0|0|0|1|1
is|5|1|2|0|0|4|5|2|19|3
is|6|1|2|0|0|4|5|2|19|3
is|5|2|2|0|0|4|5|2|19|3
is|6|2|2|0|0|4|5|2|19|3
is|5|3|2|0|0|4|5|2|19|3
is|6|3|2|0|0|4|5|2|19|3
is|4|0|1|0|0|0|0|0|7|2
is|0|0|1|0|2|1|1|1|20|1
is|0|0|1|0|2|1|1|1|21|1
is|0|0|1|0|2|1|1|1|19|1
is|4|0|1|0|0|0|0|0|6|2
is|3|0|2|0|0|0|0|0|6|2
is|5|0|2|0|0|0|0|0|4|1
is|6|0|2|0|0|0|0|0|4|1
is|4|0|1|0|0|0|0|0|5|2
is|5|1|2|0|0|4|5|2|18|3
is|6|1|2|0|0|4|5|2|18|3
is|4|0|1|0|0|0|0|0|8|2
is|5|1|2|0|0|0|0|0|11|1
is|6|1|2|0|0|0|0|0|11|1
is|5|2|2|0|0|0|0|0|11|1
is|6|2|2|0|0|0|0|0|11|1
is|5|3|2|0|0|0|0|0|11|1
is|6|3|2|0|0|0|0|0|11|1
is|0|0|1|0|2|1|1|1|23|1
is|4|1|1|0|0|0|0|0|16|1
is|1|2|1|0|0|0|0|0|16|1
is|4|2|1|0|0|0|0|0|15|2
is|4|3|1|0|0|0|0|0|15|2
is|4|1|1|0|0|0|0|0|15|2
is|4|2|1|0|0|0|0|0|16|1
is|4|1|1|0|0|0|0|0|14|2
is|4|2|1|0|0|0|0|0|14|2
is|4|3|1|0|0|0|0|0|14|2
is|3|1|2|0|0|0|0|0|14|2
is|3|2|2|0|0|0|0|0|14|2
is|4|3|1|0|0|0|0|0|16|1
is|5|0|2|0|0|4|5|2|18|2
is|6|0|2|0|0|4|5|2|18|2
is|5|2|2|0|0|4|5|1|28|3
is|6|2|2|0|0|4|5|1|28|3
is|5|1|2|0|0|4|5|1|28|3
is|6|1|2|0|0|4|5|1|28|3
is|5|3|2|0|0|4|5|1|28|3
is|6|3|2|0|0|4|5|1|28|3
is|5|1|2|0|0|4|5|1|27|3
is|6|1|2|0|0|4|5|1|27|3
is|5|2|2|0|0|4|5|1|27|3
is|6|2|2|0|0|4|5|1|27|3
is|5|3|2|0|0|4|5|1|27|3
is|6|3|2|0|0|4|5|1|27|3
is|5|1|2|0|0|4|5|1|26|3
is|6|1|2|0|0|4|5|1|26|3
is|5|2|2|0|0|4|5|1|26|3
is|6|2|2|0|0|4|5|1|26|3
is|5|3|2|0|0|4|5|1|26|3
is|6|3|2|0|0|4|5|1|26|3
is|5|1|2|0|0|4|5|1|25|3
is|6|1|2|0|0|4|5|1|25|3
is|5|2|2|0|0|4|5|1|25|3
is|6|2|2|0|0|4|5|1|25|3
is|5|3|2|0|0|4|5|1|25|3
is|6|3|2|0|0|4|5|1|25|3
is|5|1|2|0|0|4|5|2|20|3
is|6|1|2|0|0|4|5|2|20|3
is|5|2|2|0|0|4|5|2|20|3
is|6|2|2|0|0|4|5|2|20|3
is|5|3|2|0|0|4|5|2|20|3
is|6|3|2|0|0|4|5|2|20|3
is|5|3|2|0|0|4|5|2|18|3
is|6|3|2|0|0|4|5|2|18|3
is|5|1|2|0|0|4|5|2|21|3
is|6|1|2|0|0|4|5|2|21|3
is|5|2|2|0|0|4|5|2|21|3
is|6|2|2|0|0|4|5|2|21|3
is|5|3|2|0|0|4|5|2|21|3
is|6|3|2|0|0|4|5|2|21|3
is|5|2|2|0|0|4|5|2|18|3
is|6|2|2|0|0|4|5|2|18|3
is|6|2|2|0|0|4|5|1|24|3
is|5|1|2|0|0|4|5|1|26|3
is|6|1|2|0|0|4|5|1|26|3
is|5|1|2|0|0|4|5|1|28|3
is|6|1|2|0|0|4|5|1|28|3
is|5|3|2|0|0|4|5|1|28|3
is|6|3|2|0|0|4|5|1|28|3
is|5|2|2|0|0|4|5|1|28|3
is|6|2|2|0|0|4|5|1|28|3
is|5|2|2|0|0|4|5|1|26|3
is|6|2|2|0|0|4|5|1|26|3
is|5|3|2|0|0|4|5|1|26|3
is|6|3|2|0|0|4|5|1|26|3
is|5|3|2|0|0|4|5|1|25|3
is|6|3|2|0|0|4|5|1|25|3
is|5|1|2|0|0|4|5|1|25|3
is|6|1|2|0|0|4|5|1|25|3
is|5|2|2|0|0|4|5|1|25|3
is|6|2|2|0|0|4|5|1|25|3
is|5|1|2|0|0|0|0|0|13|1
is|6|1|2|0|0|0|0|0|13|1
is|5|2|2|0|0|0|0|0|13|1
is|6|2|2|0|0|0|0|0|13|1
is|5|3|2|0|0|0|0|0|13|1
is|6|3|2|0|0|0|0|0|13|1
isse|0|0|0|0|0|4|4|1|19|2
isse|0|0|0|0|0|4|4|1|18|2
isse|0|0|0|0|0|4|4|1|20|2
isse|0|0|0|0|0|4|4|1|21|2
isse|0|0|0|0|0|4|4|1|22|2
isse|0|0|0|0|0|4|4|1|23|2
isse|0|0|0|0|0|4|4|1|17|2
issem|0|0|1|0|1|6|2|1|19|2
issem|0|0|1|0|1|6|2|1|18|2
issem|0|0|1|0|1|6|2|1|20|2
issem|0|0|1|0|1|6|2|1|21|2
issem|0|0|1|0|1|6|2|1|22|2
issem|0|0|1|0|1|6|2|1|17|2
issem|0|0|1|0|1|6|2|1|23|2
issemus|0|0|2|0|1|6|2|1|17|2
issemus|0|0|2|0|1|6|2|1|19|2
issemus|0|0|2|0|1|6|2|1|18|2
issemus|0|0|2|0|1|6|2|1|20|2
issemus|0|0|2|0|1|6|2|1|21|2
issemus|0|0|2|0|1|6|2|1|22|2
issemus|0|0|2|0|1|6|2|1|23|2
issent|0|0|2|0|3|6|2|1|19|2
issent|0|0|2|0|3|6|2|1|18|2
issent|0|0|2|0|3|6|2|1|20|2
issent|0|0|2|0|3|6|2|1|21|2
issent|0|0|2|0|3|6|2|1|17|2
issent|0|0|2|0|3|6|2|1|22|3
issent|0|0|2|0|3|6|2|1|22|2
issent|0|0|2|0|3|6|2|1|23|2
isses|0|0|1|0|2|6|2|1|17|2
isses|0|0|1|0|2|6|2|1|19|2
isses|0|0|1|0|2|6|2|1|18|2
isses|0|0|1|0|2|6|2|1|20|2
isses|0|0|1|0|2|6|2|1|21|2
isses|0|0|1|0|2|6|2|1|22|2
isses|0|0|1|0|2|6|2|1|23|2
isset|0|0|1|0|3|6|2|1|18|2
isset|0|0|1|0|3|6|2|1|19|2
isset|0|0|1|0|3|6|2|1|21|2
isset|0|0|1|0|3|6|2|1|20|2
isset|0|0|1|0|3|6|2|1|22|2
isset|0|0|1|0|3|6|2|1|17|2
issetis|0|0|2|0|2|6|2|1|17|2
issetis|0|0|2|0|2|6|2|1|18|2
issetis|0|0|2|0|2|6|2|1|19|2
issetis|0|0|2|0|2|6|2|1|20|2
issetis|0|0|2|0|2|6|2|1|21|2
issetis|0|0|2|0|2|6|2|1|22|2
issetis|0|0|2|0|2|6|2|1|23|2
issima|1|2|1|3|0|0|0|0|11|1
issima|2|2|1|3|0|0|0|0|11|1
issima|6|2|1|3|0|0|0|0|11|1
issima|1|3|2|3|0|0|0|0|11|1
issima|3|3|2|3|0|0|0|0|11|1
issima|1|2|1|3|0|0|0|0|14|2
issima|2|2|1|3|0|0|0|0|14|2
issima|6|2|1|3|0|0|0|0|14|2
issima|1|3|2|3|0|0|0|0|14|2
issima|3|3|2|3|0|0|0|0|14|2
issimae|4|2|1|3|0|0|0|0|11|1
issimae|5|2|1|3|0|0|0|0|11|1
issimae|1|2|2|3|0|0|0|0|11|1
issimae|2|2|2|3|0|0|0|0|11|1
issimae|4|2|1|3|0|0|0|0|14|2
issimae|5|2|1|3|0|0|0|0|14|2
issimae|1|2|2|3|0|0|0|0|14|2
issimae|2|2|2|3|0|0|0|0|14|2
issimam|3|2|1|3|0|0|0|0|11|1
issimam|3|2|1|3|0|0|0|0|14|2
issimam|3|2|1|3|0|0|0|0|15|2
issimarum|4|2|2|3|0|0|0|0|11|1
issimarum|4|2|2|3|0|0|0|0|14|2
issimas|3|2|2|3|0|0|0|0|11|1
issimas|3|2|2|3|0|0|0|0|14|2
issime|2|1|1|3|0|0|0|0|11|1
issime|2|1|1|3|0|0|0|0|14|2
issimi|4|1|1|3|0|0|0|0|11|1
issimi|4|3|1|3|0|0|0|0|11|1
issimi|1|1|2|3|0|0|0|0|11|1
issimi|2|1|2|3|0|0|0|0|11|1
issimi|4|1|1|3|0|0|0|0|14|2
issimi|1|1|2|3|0|0|0|0|14|2
issimi|2|1|2|3|0|0|0|0|14|2
issimi|4|3|1|3|0|0|0|0|14|2
issimis|5|1|2|3|0|0|0|0|11|1
issimis|6|1|2|3|0|0|0|0|11|1
issimis|5|2|2|3|0|0|0|0|11|1
issimis|6|2|2|3|0|0|0|0|11|1
issimis|5|3|2|3|0|0|0|0|11|1
issimis|6|3|2|3|0|0|0|0|11|1
issimis|5|1|2|3|0|0|0|0|14|2
issimis|5|2|2|3|0|0|0|0|14|2
issimis|5|3|2|3|0|0|0|0|14|2
issimis|6|1|2|3|0|0|0|0|14|2
issimis|6|2|2|3|0|0|0|0|14|2
issimis|6|3|2|3|0|0|0|0|14|2
issimo|5|1|1|3|0|0|0|0|11|1
issimo|5|3|1|3|0|0|0|0|11|1
issimo|5|1|1|3|0|0|0|0|14|2
issimo|5|3|1|3|0|0|0|0|14|2
issimo|6|1|1|3|0|0|0|0|14|2
issimo|6|3|1|3|0|0|0|0|14|2
issimorum|4|1|2|3|0|0|0|0|14|2
issimorum|4|3|2|3|0|0|0|0|14|2
issimorum|4|1|2|3|0|0|0|0|11|1
issimorum|4|3|2|3|0|0|0|0|11|1
issimos|3|1|2|3|0|0|0|0|11|1
issimos|3|1|2|3|0|0|0|0|14|2
issimum|1|3|1|3|0|0|0|0|11|1
issimum|3|1|1|3|0|0|0|0|11|1
issimum|3|3|1|3|0|0|0|0|11|1
issimum|1|3|1|3|0|0|0|0|14|2
issimum|3|1|1|3|0|0|0|0|14|2
issimum|3|3|1|3|0|0|0|0|14|2
issimum|3|1|1|3|0|0|0|0|15|2
issimus|1|1|1|3|0|0|0|0|14|2
issimus|1|1|1|3|0|0|0|0|11|1
issumum|3|1|1|0|0|0|0|0|15|2
isti|0|0|1|0|2|4|1|1|18|2
isti|0|0|1|0|2|4|1|1|20|2
isti|0|0|1|0|2|4|1|1|21|2
isti|0|0|1|0|2|4|1|1|17|2
isti|0|0|1|0|2|4|1|1|19|2
isti|0|0|1|0|2|4|1|1|22|2
isti|0|0|1|0|2|4|1|1|23|2
istis|0|0|2|0|2|4|1|1|17|2
istis|0|0|2|0|2|4|1|1|18|2
istis|0|0|2|0|2|4|1|1|19|2
istis|0|0|2|0|2|4|1|1|20|2
istis|0|0|2|0|2|4|1|1|21|2
istis|0|0|2|0|2|4|1|1|22|2
istis|0|0|2|0|2|4|1|1|23|2
it|0|0|1|0|3|4|1|1|23|2
it|0|0|1|0|3|4|1|1|18|2
it|0|0|1|0|3|4|1|1|20|2
it|0|0|1|0|3|4|1|1|21|2
it|0|0|1|0|3|1|1|1|20|1
it|0|0|1|0|3|1|1|1|21|1
it|0|0|1|0|3|1|1|1|19|1
it|0|0|1|0|3|1|1|1|23|1
it|0|0|1|0|3|4|1|1|19|2
it|0|0|1|0|3|4|1|1|17|2
it|0|0|1|0|3|4|1|1|22|2
ite|0|0|2|0|2|1|3|1|23|1
ite|0|0|2|0|2|1|3|1|19|1
ite|0|0|2|0|2|1|3|1|20|1
ite|0|0|2|0|2|1|3|1|21|1
itis|0|0|2|0|2|1|1|1|20|1
itis|0|0|2|0|2|1|1|1|21|1
itis|0|0|2|0|2|1|1|1|19|1
itis|0|0|2|0|2|1|1|1|23|1
ito|0|0|1|0|2|2|3|1|20|1
ito|0|0|1|0|2|2|3|1|19|1
ito|0|0|1|0|2|2|3|1|21|1
itote|0|0|2|0|2|2|3|1|21|1
itur|0|0|1|0|3|1|1|2|19|1
itur|0|0|1|0|3|1|1|1|26|1
itur|0|0|1|0|3|1|1|2|20|1
itur|0|0|1|0|3|1|1|2|21|1
itur|0|0|1|0|3|1|1|1|23|1
itur|0|0|1|0|3|1|1|1|27|1
itur|0|0|1|0|3|1|1|1|28|1
ium|4|0|2|0|0|0|0|0|6|2
ium|4|0|2|0|0|0|0|0|8|2
ium|4|1|2|0|0|0|0|0|14|2
ium|4|2|2|0|0|0|0|0|14|2
ium|4|3|2|0|0|0|0|0|14|2
ium|4|1|2|0|0|0|0|0|16|1
ium|4|2|2|0|0|0|0|0|16|1
ium|4|3|2|0|0|0|0|0|16|1
orum|4|0|2|0|0|0|0|0|2|1
iunt|0|0|2|0|3|1|1|1|20|1
iunt|0|0|2|0|3|1|1|1|21|1
iuntur|0|0|2|0|3|1|1|2|21|1
iuntur|0|0|2|0|3|1|1|2|20|1
iuntur|0|0|2|0|3|1|1|1|27|1
ius|3|3|1|2|0|0|0|0|14|2
ius|1|3|1|2|0|0|0|0|14|2
ius|1|3|1|2|0|0|0|0|16|1
ius|3|3|1|2|0|0|0|0|16|1
ius|1|3|1|2|0|0|0|0|11|1
ius|3|3|1|2|0|0|0|0|11|1
ius|1|3|1|2|0|0|0|0|13|1
ius|3|3|1|2|0|0|0|0|13|1
ius-|3|3|1|0|0|0|0|0|14|2
o|5|0|1|0|0|0|0|0|2|1
o|6|0|1|0|0|0|0|0|2|1
o|5|1|1|0|0|4|5|1|24|1
o|6|1|1|0|0|4|5|1|24|1
o|5|3|1|0|0|4|5|1|24|2
o|6|3|1|0|0|4|5|1|24|1
o|5|0|2|0|0|4|5|2|17|3
o|6|0|2|0|0|4|5|2|17|3
o|5|1|1|0|0|4|5|2|17|3
o|6|1|1|0|0|4|5|2|17|3
o|5|3|1|0|0|4|5|2|17|3
o|6|3|1|0|0|4|5|2|17|3
o|5|1|1|0|0|4|5|2|19|3
o|6|1|1|0|0|4|5|2|19|3
o|5|3|1|0|0|4|5|2|19|3
o|6|3|1|0|0|4|5|2|19|3
o|5|0|1|0|0|0|0|0|1|1
o|6|0|1|0|0|0|0|0|1|1
o|5|0|1|0|0|0|0|0|4|1
o|6|0|1|0|0|0|0|0|4|1
o|5|1|1|0|0|4|5|2|18|3
o|6|1|1|0|0|4|5|2|18|3
o|5|1|1|0|0|0|0|0|11|1
o|6|1|1|0|0|0|0|0|11|1
o|5|3|1|0|0|0|0|0|11|1
o|6|3|1|0|0|0|0|0|11|1
o|5|0|2|0|0|4|5|2|18|2
o|6|0|2|0|0|4|5|2|18|2
o|5|1|1|0|0|4|5|1|28|3
o|6|1|1|0|0|4|5|1|28|3
o|5|3|1|0|0|4|5|1|28|3
o|6|3|1|0|0|4|5|1|28|3
o|5|1|1|0|0|4|5|1|27|3
o|6|1|1|0|0|4|5|1|27|3
o|5|3|1|0|0|4|5|1|27|3
o|6|3|1|0|0|4|5|1|27|3
o|5|1|1|0|0|4|5|1|26|3
o|6|1|1|0|0|4|5|1|26|3
o|5|3|1|0|0|4|5|1|26|3
o|6|3|1|0|0|4|5|1|26|3
o|5|1|1|0|0|4|5|1|25|3
o|6|1|1|0|0|4|5|1|25|3
o|5|3|1|0|0|4|5|1|25|3
o|6|3|1|0|0|4|5|1|25|3
o|5|1|1|0|0|4|5|2|20|3
o|6|1|1|0|0|4|5|2|20|3
o|5|3|1|0|0|4|5|2|20|3
o|6|3|1|0|0|4|5|2|20|3
o|5|3|1|0|0|4|5|2|18|3
o|6|3|1|0|0|4|5|2|18|3
o|5|1|1|0|0|4|5|2|21|3
o|6|1|1|0|0|4|5|2|21|3
o|5|3|1|0|0|4|5|2|21|3
o|6|3|1|0|0|4|5|2|21|3
o|5|1|1|0|0|0|0|0|13|1
o|6|1|1|0|0|0|0|0|13|1
o|5|3|1|0|0|0|0|0|13|1
o|6|3|1|0|0|0|0|0|13|1
or|0|0|1|0|1|1|1|2|17|1
or|0|0|1|0|1|1|1|2|19|1
or|0|0|1|0|1|1|1|1|28|1
or|0|0|1|0|1|1|1|1|24|1
orum|4|0|2|0|0|0|0|0|2|1
orum|4|1|2|0|0|4|5|1|24|1
orum|4|3|2|0|0|4|5|1|24|1
orum|4|0|2|0|0|0|0|0|1|1
orum|4|1|2|0|0|4|5|2|19|3
orum|4|3|2|0|0|4|5|2|19|3
orum|4|0|2|0|0|0|0|0|4|1
orum|4|1|2|0|0|0|0|0|11|1
orum|4|3|2|0|0|0|0|0|11|1
orum|4|0|2|0|0|0|0|0|11|1
orum|4|1|2|0|0|4|5|1|28|2
orum|4|3|2|0|0|4|5|1|28|2
orum|4|1|2|0|0|4|5|1|27|2
orum|4|3|2|0|0|4|5|1|27|2
orum|4|1|2|0|0|4|5|1|26|2
orum|4|3|2|0|0|4|5|1|26|2
orum|4|1|2|0|0|4|5|1|25|2
orum|4|3|2|0|0|4|5|1|25|2
orum|4|1|2|0|0|4|5|2|20|3
orum|4|3|2|0|0|4|5|2|20|3
orum|4|3|2|0|0|4|5|2|18|3
orum|4|1|2|0|0|4|5|2|21|3
orum|4|3|2|0|0|4|5|2|21|3
orum|4|1|2|0|0|4|5|1|26|3
orum|4|1|2|0|0|4|5|1|28|3
orum|4|3|2|0|0|4|5|1|28|3
orum|4|3|2|0|0|4|5|1|26|3
orum|4|3|2|0|0|4|5|1|25|3
orum|4|1|2|0|0|4|5|1|25|3
orum|4|1|2|0|0|4|5|2|17|3
orum|4|3|2|0|0|4|5|2|17|3
orum|4|1|2|0|0|0|0|0|13|1
orum|4|3|2|0|0|0|0|0|13|1
os|3|0|2|0|0|0|0|0|2|1
os|3|1|2|0|0|4|5|1|24|1
os|3|0|2|0|0|0|0|0|1|1
os|3|1|2|0|0|4|5|2|19|3
os|3|1|2|0|0|4|5|2|18|3
os|3|1|2|0|0|0|0|0|11|1
os|3|0|2|0|0|4|5|2|18|2
os|3|1|2|0|0|4|5|1|28|2
os|3|1|2|0|0|4|5|1|27|2
os|3|1|2|0|0|4|5|1|26|2
os|3|1|2|0|0|4|5|1|25|2
os|3|1|2|0|0|4|5|2|20|3
os|3|1|2|0|0|4|5|2|21|3
os|3|1|2|0|0|4|5|1|26|3
os|3|1|2|0|0|4|5|1|28|3
os|3|1|2|0|0|4|5|1|25|3
os|3|1|2|0|0|4|5|2|17|3
os|3|1|2|0|0|0|0|0|13|1
ri|4|0|1|0|0|0|0|0|3|1
ri|1|0|2|0|0|0|0|0|3|1
ri|2|0|2|0|0|0|0|0|3|1
ris|5|0|2|0|0|0|0|0|3|1
ris|6|0|2|0|0|0|0|0|3|1
ro|5|0|1|0|0|0|0|0|3|1
ro|6|0|1|0|0|0|0|0|3|1
rorum|4|0|2|0|0|0|0|0|3|1
ros|3|0|2|0|0|0|0|0|3|1
rum|3|0|1|0|0|0|0|0|3|1
sim|0|0|1|0|1|1|2|1|22|1
simus|0|0|2|0|1|1|2|1|22|1
sint|0|0|2|0|3|1|2|1|22|1
sis|0|0|1|0|2|1|2|1|22|1
sit|0|0|1|0|3|1|2|1|22|1
sitis|0|0|2|0|2|1|2|1|22|1
sset|0|0|1|0|3|6|2|1|23|2
sumus|0|0|2|0|1|1|1|1|22|1
sunt|0|0|2|0|3|1|1|1|22|1
u|6|0|1|0|0|0|0|0|9|1
ui|5|0|1|0|0|0|0|0|9|1
um|3|0|1|0|0|0|0|0|2|1
um|3|3|1|0|0|0|0|0|13|1
um|1|3|1|0|0|0|0|0|13|1
um|3|1|1|0|0|0|0|0|13|1
um|3|1|1|0|0|4|5|1|24|1
um|1|3|1|0|0|4|5|1|24|1
um|3|3|1|0|0|4|5|1|24|1
um|3|1|1|0|0|4|5|2|17|3
um|1|3|1|0|0|4|5|2|17|3
um|3|3|1|0|0|4|5|2|17|3
um|1|3|1|0|0|4|5|2|19|3
um|3|3|1|0|0|4|5|2|19|3
um|1|3|1|0|0|4|5|2|23|3
um|3|3|1|0|0|4|5|2|23|3
um|3|1|1|0|0|4|5|2|18|3
um|3|1|1|0|0|4|5|1|24|3
um|3|1|1|0|0|4|5|1|25|3
um|3|1|1|0|0|4|5|1|26|3
um|3|1|1|0|0|4|5|1|27|3
um|3|1|1|0|0|4|5|1|28|3
um|4|0|2|0|0|0|0|0|7|2
um|3|0|1|0|0|0|0|0|9|1
um|4|0|2|0|0|0|0|0|5|2
um|3|1|1|0|0|4|5|2|19|3
um|3|0|1|0|0|0|0|0|1|1
um|3|1|1|0|0|0|0|0|11|1
um|1|3|1|0|0|0|0|0|11|1
um|3|3|1|0|0|0|0|0|11|1
um|4|1|2|0|0|0|0|0|15|2
um|4|2|2|0|0|0|0|0|15|2
um|4|3|2|0|0|0|0|0|15|2
um|3|0|2|0|0|4|5|2|18|2
um|3|1|1|0|0|4|5|1|28|2
um|1|3|1|0|0|4|5|1|28|2
um|3|3|1|0|0|4|5|1|28|2
um|3|1|1|0|0|4|5|1|27|2
um|1|3|1|0|0|4|5|1|27|2
um|3|3|1|0|0|4|5|1|27|2
um|3|1|1|0|0|4|5|1|26|2
um|1|3|1|0|0|4|5|1|26|2
um|3|3|1|0|0|4|5|1|26|2
um|3|1|1|0|0|4|5|1|25|2
um|1|3|1|0|0|4|5|1|25|2
um|3|3|1|0|0|4|5|1|25|2
um|3|1|1|0|0|4|5|2|20|3
um|1|3|1|0|0|4|5|2|20|3
um|3|3|1|0|0|4|5|2|20|3
um|1|3|1|0|0|4|5|2|18|3
um|3|3|1|0|0|4|5|2|18|3
um|3|1|1|0|0|4|5|2|21|3
um|1|3|1|0|0|4|5|2|21|3
um|3|3|1|0|0|4|5|2|21|3
um|3|1|1|0|0|4|5|1|26|3
um|3|1|1|0|0|4|5|1|28|3
um|1|3|1|0|0|4|5|1|28|3
um|3|3|1|0|0|4|5|1|28|3
um|1|3|1|0|0|4|5|1|26|3
um|3|3|1|0|0|4|5|1|26|3
um|1|3|1|0|0|4|5|1|25|3
um|3|3|1|0|0|4|5|1|25|3
um|3|1|1|0|0|4|5|1|25|3
undis|5|1|2|0|0|0|7|0|19|1
undis|6|1|2|0|0|0|7|0|19|1
undis|5|2|2|0|0|0|7|0|19|1
undis|6|2|2|0|0|0|7|0|19|1
undis|5|3|2|0|0|0|7|0|19|1
undis|6|3|2|0|0|0|7|0|19|1
unt|0|0|2|0|3|1|1|1|19|1
untur|0|0|2|0|3|1|1|1|26|1
untur|0|0|2|0|3|1|1|2|19|1
ura|1|2|1|0|0|2|5|1|17|3
ura|2|2|1|0|0|2|5|1|17|3
ura|6|2|1|0|0|2|5|1|17|3
ura|1|3|2|0|0|2|5|1|19|3
ura|3|3|2|0|0|2|5|1|19|3
ura|2|0|1|0|0|2|5|1|17|3
ura|1|3|2|0|0|2|5|1|17|3
ura|3|3|2|0|0|2|5|1|17|3
ura|6|2|1|0|0|2|5|0|20|3
ura|1|2|1|0|0|2|5|0|18|1
ura|1|2|1|0|0|2|5|1|18|3
ura|2|2|1|0|0|2|5|1|18|3
ura|6|2|1|0|0|2|5|1|18|3
ura|1|3|2|0|0|2|5|1|18|3
ura|3|3|2|0|0|2|5|1|18|3
ura|1|2|1|0|0|2|5|1|19|3
ura|2|2|1|0|0|2|5|1|19|3
ura|6|2|1|0|0|2|5|1|19|3
ura|1|2|1|0|0|2|5|1|20|3
ura|2|2|1|0|0|2|5|1|20|3
ura|6|2|1|0|0|2|5|1|20|3
ura|1|3|2|0|0|2|5|1|20|3
ura|2|3|2|0|0|2|5|1|20|3
ura|3|3|2|0|0|2|5|1|20|3
ura|1|2|1|0|0|2|5|1|21|3
ura|2|2|1|0|0|2|5|1|21|3
ura|6|2|1|0|0|2|5|1|21|3
ura|1|3|2|0|0|2|5|1|21|3
ura|2|3|2|0|0|2|5|1|21|3
ura|3|3|2|0|0|2|5|1|21|3
ura|1|2|1|0|0|2|5|1|24|3
ura|2|2|1|0|0|2|5|1|24|3
ura|6|2|1|0|0|2|5|1|24|3
ura|1|3|2|0|0|2|5|1|24|3
ura|2|3|2|0|0|2|5|1|24|3
ura|3|3|2|0|0|2|5|1|24|3
ura|1|2|1|0|0|2|5|1|25|3
ura|2|2|1|0|0|2|5|1|25|3
ura|6|2|1|0|0|2|5|1|25|3
ura|1|3|2|0|0|2|5|1|25|3
ura|2|3|2|0|0|2|5|1|25|3
ura|3|3|2|0|0|2|5|1|25|3
ura|1|2|1|0|0|2|5|1|26|3
ura|2|2|1|0|0|2|5|1|26|3
ura|6|2|1|0|0|2|5|1|26|3
ura|1|3|2|0|0|2|5|1|26|3
ura|2|3|2|0|0|2|5|1|26|3
ura|3|3|2|0|0|2|5|1|26|3
ura|1|2|1|0|0|2|5|1|27|3
ura|2|2|1|0|0|2|5|1|27|3
ura|6|2|1|0|0|2|5|1|27|3
ura|1|3|2|0|0|2|5|1|27|3
ura|2|3|2|0|0|2|5|1|27|3
ura|3|3|2|0|0|2|5|1|27|3
ura|1|2|1|0|0|2|5|1|28|3
ura|2|2|1|0|0|2|5|1|28|3
ura|6|2|1|0|0|2|5|1|28|3
ura|1|3|2|0|0|2|5|1|28|3
ura|2|3|2|0|0|2|5|1|28|3
ura|3|3|2|0|0|2|5|1|28|3
urae|1|2|2|0|0|2|5|1|19|3
urae|2|2|2|0|0|2|5|1|19|3
urae|4|2|1|0|0|2|5|1|18|3
urae|5|2|1|0|0|2|5|1|18|3
urae|1|2|2|0|0|2|5|1|18|3
urae|2|2|2|0|0|2|5|1|18|3
urae|4|2|1|0|0|2|5|1|17|3
urae|5|2|1|0|0|2|5|1|17|3
urae|1|2|2|0|0|2|5|1|17|3
urae|2|2|2|0|0|2|5|1|17|3
urae|4|2|1|0|0|2|5|1|19|3
urae|5|2|1|0|0|2|5|1|19|3
urae|4|2|1|0|0|2|5|1|20|3
urae|5|2|1|0|0|2|5|1|20|3
urae|1|2|2|0|0|2|5|1|20|3
urae|2|2|2|0|0|2|5|1|20|3
urae|4|2|1|0|0|2|5|1|21|3
urae|5|2|1|0|0|2|5|1|21|3
urae|1|2|2|0|0|2|5|1|21|3
urae|2|2|2|0|0|2|5|1|21|3
urae|4|2|1|0|0|2|5|1|24|3
urae|5|2|1|0|0|2|5|1|24|3
urae|1|2|2|0|0|2|5|1|24|3
urae|2|2|2|0|0|2|5|1|24|3
urae|4|2|1|0|0|2|5|1|25|3
urae|5|2|1|0|0|2|5|1|25|3
urae|1|2|2|0|0|2|5|1|25|3
urae|2|2|2|0|0|2|5|1|25|3
urae|4|2|1|0|0|2|5|1|26|3
urae|5|2|1|0|0|2|5|1|26|3
urae|1|2|2|0|0|2|5|1|26|3
urae|2|2|2|0|0|2|5|1|26|3
urae|4|2|1|0|0|2|5|1|27|3
urae|5|2|1|0|0|2|5|1|27|3
urae|1|2|2|0|0|2|5|1|27|3
urae|2|2|2|0|0|2|5|1|27|3
urae|4|2|1|0|0|2|5|1|28|3
urae|5|2|1|0|0|2|5|1|28|3
urae|1|2|2|0|0|2|5|1|28|3
urae|2|2|2|0|0|2|5|1|28|3
uram|3|2|1|0|0|2|5|0|21|3
uram|3|2|1|0|0|2|5|1|18|3
uram|3|2|1|0|0|2|5|1|17|3
uram|3|2|1|0|0|2|5|1|19|3
uram|3|2|1|0|0|2|5|1|20|3
uram|3|2|1|0|0|2|5|1|21|3
uram|3|2|1|0|0|2|5|1|24|3
uram|3|2|1|0|0|2|5|1|25|3
uram|3|2|1|0|0|2|5|1|26|3
uram|3|2|1|0|0|2|5|1|27|3
uram|3|2|1|0|0|2|5|1|28|3
urarum|4|2|2|0|0|2|5|1|17|3
urarum|4|2|2|0|0|2|5|1|19|3
urarum|4|2|2|0|0|2|5|1|18|3
urarum|4|2|2|0|0|2|5|1|20|3
urarum|4|2|2|0|0|2|5|1|21|3
urarum|4|2|2|0|0|2|5|1|24|3
urarum|4|2|2|0|0|2|5|1|25|3
urarum|4|2|2|0|0|2|5|1|26|3
urarum|4|2|2|0|0|2|5|1|27|3
urarum|4|2|2|0|0|2|5|1|28|3
uras|3|2|2|0|0|2|5|1|19|3
uras|3|2|2|0|0|2|5|1|18|3
uras|3|2|2|0|0|2|5|1|17|3
uras|3|2|2|0|0|2|5|1|20|3
uras|3|2|2|0|0|2|5|1|21|3
uras|3|2|2|0|0|2|5|1|24|3
uras|3|2|2|0|0|2|5|1|25|3
uras|3|2|2|0|0|2|5|1|26|3
uras|3|2|2|0|0|2|5|1|27|3
uras|3|2|2|0|0|2|5|1|28|3
ure|2|1|1|0|0|2|5|1|17|3
ure|2|1|1|0|0|2|5|1|18|3
ure|2|1|1|0|0|2|5|1|19|3
ure|2|1|1|0|0|2|5|1|20|3
ure|2|1|1|0|0|2|5|1|21|3
ure|2|1|1|0|0|2|5|1|24|3
ure|2|1|1|0|0|2|5|1|25|3
ure|2|1|1|0|0|2|5|1|26|3
ure|2|1|1|0|0|2|5|1|27|3
ure|2|1|1|0|0|2|5|1|28|3
uri|4|1|1|0|0|2|5|1|17|3
uri|1|1|2|0|0|2|5|1|17|3
uri|2|1|2|0|0|2|5|1|17|3
uri|4|3|1|0|0|2|5|1|17|3
uri|4|1|1|0|0|2|5|1|19|3
uri|4|3|1|0|0|2|5|1|19|3
uri|1|1|2|0|0|2|5|0|21|3
uri|4|1|1|0|0|2|5|0|21|3
uri|4|3|1|0|0|2|5|0|21|3
uri|1|1|2|0|0|2|5|1|19|3
uri|4|1|1|0|0|2|5|1|18|3
uri|1|1|2|0|0|2|5|1|18|3
uri|2|1|2|0|0|2|5|1|18|3
uri|4|3|1|0|0|2|5|1|18|3
uri|2|1|2|0|0|2|5|1|19|3
uri|4|1|1|0|0|2|5|1|20|3
uri|1|1|2|0|0|2|5|1|20|3
uri|2|1|2|0|0|2|5|1|20|3
uri|4|3|1|0|0|2|5|1|20|3
uri|4|1|1|0|0|2|5|1|21|3
uri|1|1|2|0|0|2|5|1|21|3
uri|2|1|2|0|0|2|5|1|21|3
uri|4|3|1|0|0|2|5|1|21|3
uri|4|1|1|0|0|2|5|1|24|3
uri|1|1|2|0|0|2|5|1|24|3
uri|2|1|2|0|0|2|5|1|24|3
uri|4|3|1|0|0|2|5|1|24|3
uri|4|1|1|0|0|2|5|1|25|3
uri|1|1|2|0|0|2|5|1|25|3
uri|2|1|2|0|0|2|5|1|25|3
uri|4|3|1|0|0|2|5|1|25|3
uri|4|1|1|0|0|2|5|1|26|3
uri|1|1|2|0|0|2|5|1|26|3
uri|2|1|2|0|0|2|5|1|26|3
uri|4|3|1|0|0|2|5|1|26|3
uri|4|1|1|0|0|2|5|1|27|3
uri|1|1|2|0|0|2|5|1|27|3
uri|2|1|2|0|0|2|5|1|27|3
uri|4|3|1|0|0|2|5|1|27|3
uri|4|1|1|0|0|2|5|1|28|3
uri|1|1|2|0|0|2|5|1|28|3
uri|2|1|2|0|0|2|5|1|28|3
uri|4|3|1|0|0|2|5|1|28|3
uris|5|2|2|0|0|2|5|1|19|3
uris|6|2|2|0|0|2|5|1|19|3
uris|6|1|2|0|0|2|5|1|19|3
uris|5|1|2|0|0|2|5|1|19|3
uris|5|3|2|0|0|2|5|1|19|3
uris|6|3|2|0|0|2|5|1|19|3
uris|5|1|2|0|0|2|5|1|18|3
uris|6|1|2|0|0|2|5|1|18|3
uris|5|2|2|0|0|2|5|1|18|3
uris|6|2|2|0|0|2|5|1|18|3
uris|5|3|2|0|0|2|5|1|18|3
uris|6|3|2|0|0|2|5|1|18|3
uris|5|1|2|0|0|2|5|1|17|3
uris|6|1|2|0|0|2|5|1|17|3
uris|5|2|2|0|0|2|5|1|17|3
uris|6|2|2|0|0|2|5|1|17|3
uris|5|3|2|0|0|2|5|1|17|3
uris|6|3|2|0|0|2|5|1|17|3
uris|5|1|2|0|0|2|5|1|20|3
uris|6|1|2|0|0|2|5|1|20|3
uris|5|2|2|0|0|2|5|1|20|3
uris|6|2|2|0|0|2|5|1|20|3
uris|5|3|2|0|0|2|5|1|20|3
uris|6|3|2|0|0|2|5|1|20|3
uris|5|1|2|0|0|2|5|1|21|3
uris|6|1|2|0|0|2|5|1|21|3
uris|5|2|2|0|0|2|5|1|21|3
uris|6|2|2|0|0|2|5|1|21|3
uris|5|3|2|0|0|2|5|1|21|3
uris|6|3|2|0|0|2|5|1|21|3
uris|5|1|2|0|0|2|5|1|24|3
uris|6|1|2|0|0|2|5|1|24|3
uris|5|2|2|0|0|2|5|1|24|3
uris|6|2|2|0|0|2|5|1|24|3
uris|5|3|2|0|0|2|5|1|24|3
uris|6|3|2|0|0|2|5|1|24|3
uris|5|1|2|0|0|2|5|1|25|3
uris|6|1|2|0|0|2|5|1|25|3
uris|5|2|2|0|0|2|5|1|25|3
uris|6|2|2|0|0|2|5|1|25|3
uris|5|3|2|0|0|2|5|1|25|3
uris|6|3|2|0|0|2|5|1|25|3
uris|5|1|2|0|0|2|5|1|26|3
uris|6|1|2|0|0|2|5|1|26|3
uris|5|2|2|0|0|2|5|1|26|3
uris|6|2|2|0|0|2|5|1|26|3
uris|5|3|2|0|0|2|5|1|26|3
uris|6|3|2|0|0|2|5|1|26|3
uris|5|1|2|0|0|2|5|1|27|3
uris|6|1|2|0|0|2|5|1|27|3
uris|5|2|2|0|0|2|5|1|27|3
uris|6|2|2|0|0|2|5|1|27|3
uris|5|3|2|0|0|2|5|1|27|3
uris|6|3|2|0|0|2|5|1|27|3
uris|5|1|2|0|0|2|5|1|28|3
uris|6|1|2|0|0|2|5|1|28|3
uris|5|2|2|0|0|2|5|1|28|3
uris|6|2|2|0|0|2|5|1|28|3
uris|5|3|2|0|0|2|5|1|28|3
uris|6|3|2|0|0|2|5|1|28|3
uro|5|1|1|0|0|2|5|1|17|3
uro|6|1|1|0|0|2|5|1|17|3
uro|5|3|1|0|0|2|5|1|17|3
uro|6|3|1|0|0|2|5|1|17|3
uro|5|3|1|0|0|2|5|1|19|3
uro|6|3|1|0|0|2|5|1|19|3
uro|5|1|1|0|0|2|5|1|18|3
uro|6|1|1|0|0|2|5|1|18|3
uro|5|3|1|0|0|2|5|1|18|3
uro|6|3|1|0|0|2|5|1|18|3
uro|5|1|1|0|0|2|5|1|19|3
uro|6|1|1|0|0|2|5|1|19|3
uro|5|1|1|0|0|2|5|1|20|3
uro|6|1|1|0|0|2|5|1|20|3
uro|5|3|1|0|0|2|5|1|20|3
uro|6|3|1|0|0|2|5|1|20|3
uro|5|1|1|0|0|2|5|1|21|3
uro|6|1|1|0|0|2|5|1|21|3
uro|5|3|1|0|0|2|5|1|21|3
uro|6|3|1|0|0|2|5|1|21|3
uro|5|1|1|0|0|2|5|1|24|3
uro|6|1|1|0|0|2|5|1|24|3
uro|5|3|1|0|0|2|5|1|24|3
uro|6|3|1|0|0|2|5|1|24|3
uro|5|1|1|0|0|2|5|1|25|3
uro|6|1|1|0|0|2|5|1|25|3
uro|5|3|1|0|0|2|5|1|25|3
uro|6|3|1|0|0|2|5|1|25|3
uro|5|1|1|0|0|2|5|1|26|3
uro|6|1|1|0|0|2|5|1|26|3
uro|5|3|1|0|0|2|5|1|26|3
uro|6|3|1|0|0|2|5|1|26|3
uro|5|1|1|0|0|2|5|1|27|3
uro|6|1|1|0|0|2|5|1|27|3
uro|5|3|1|0|0|2|5|1|27|3
uro|6|3|1|0|0|2|5|1|27|3
uro|5|1|1|0|0|2|5|1|28|3
uro|6|1|1|0|0|2|5|1|28|3
uro|5|3|1|0|0|2|5|1|28|3
uro|6|3|1|0|0|2|5|1|28|3
urorum|4|1|2|0|0|2|5|1|17|3
urorum|4|3|2|0|0|2|5|1|17|3
urorum|4|1|2|0|0|2|5|1|19|3
urorum|4|3|2|0|0|2|5|1|19|3
urorum|4|1|2|0|0|2|5|1|18|3
urorum|4|3|2|0|0|2|5|1|18|3
urorum|4|1|2|0|0|2|5|1|20|3
urorum|4|3|2|0|0|2|5|1|20|3
urorum|4|1|2|0|0|2|5|1|21|3
urorum|4|3|2|0|0|2|5|1|21|3
urorum|4|1|2|0|0|2|5|1|24|3
urorum|4|3|2|0|0|2|5|1|24|3
urorum|4|1|2|0|0|2|5|1|25|3
urorum|4|3|2|0|0|2|5|1|25|3
urorum|4|1|2|0|0|2|5|1|26|3
urorum|4|3|2|0|0|2|5|1|26|3
urorum|4|1|2|0|0|2|5|1|27|3
urorum|4|3|2|0|0|2|5|1|27|3
urorum|4|1|2|0|0|2|5|1|28|3
urorum|4|3|2|0|0|2|5|1|28|3
uros|3|1|2|0|0|2|5|1|17|3
uros|3|1|2|0|0|2|5|1|21|3
uros|3|1|2|0|0|2|5|0|20|3
uros|3|1|2|0|0|2|5|1|26|3
uros|3|1|2|0|0|2|5|1|18|3
uros|3|1|2|0|0|2|5|1|19|3
uros|3|1|2|0|0|2|5|1|20|3
uros|3|1|2|0|0|2|5|1|24|3
uros|3|1|2|0|0|2|5|1|25|3
uros|3|1|2|0|0|2|5|1|27|3
uros|3|1|2|0|0|2|5|1|28|3
urum|3|1|1|0|0|2|5|1|17|3
urum|1|3|1|0|0|2|5|1|17|3
urum|3|3|1|0|0|2|5|1|17|3
urum|1|3|1|0|0|2|5|1|19|3
urum|3|3|1|0|0|2|5|1|19|3
urum|3|1|1|0|0|2|5|1|19|3
urum|1|3|1|0|0|2|5|1|21|3
urum|3|3|1|0|0|2|5|1|21|3
urum|3|1|1|0|0|2|5|1|21|3
urum|1|3|1|0|0|2|5|1|23|3
urum|3|3|1|0|0|2|5|1|23|3
urum|3|1|1|0|0|2|5|1|23|3
urum|3|1|1|0|0|2|5|1|18|3
urum|1|3|1|0|0|2|5|1|18|3
urum|3|3|1|0|0|2|5|1|18|3
urum|3|1|1|0|0|2|5|1|20|3
urum|1|3|1|0|0|2|5|1|20|3
urum|2|3|1|0|0|2|5|1|20|3
urum|3|3|1|0|0|2|5|1|20|3
urum|2|3|1|0|0|2|5|1|21|3
urum|3|1|1|0|0|2|5|1|24|3
urum|1|3|1|0|0|2|5|1|24|3
urum|2|3|1|0|0|2|5|1|24|3
urum|3|3|1|0|0|2|5|1|24|3
urum|3|1|1|0|0|2|5|1|25|3
urum|1|3|1|0|0|2|5|1|25|3
urum|2|3|1|0|0|2|5|1|25|3
urum|3|3|1|0|0|2|5|1|25|3
urum|3|1|1|0|0|2|5|1|26|3
urum|1|3|1|0|0|2|5|1|26|3
urum|2|3|1|0|0|2|5|1|26|3
urum|3|3|1|0|0|2|5|1|26|3
urum|3|1|1|0|0|2|5|1|27|3
urum|1|3|1|0|0|2|5|1|27|3
urum|2|3|1|0|0|2|5|1|27|3
urum|3|3|1|0|0|2|5|1|27|3
urum|3|1|1|0|0|2|5|1|28|3
urum|1|3|1|0|0|2|5|1|28|3
urum|2|3|1|0|0|2|5|1|28|3
urum|3|3|1|0|0|2|5|1|28|3
urus|1|1|1|0|0|2|5|1|17|3
urus|1|1|1|0|0|2|5|1|19|3
urus|1|1|1|0|0|2|5|1|23|3
urus|1|1|1|0|0|2|5|1|18|3
urus|1|1|1|0|0|2|5|1|20|3
urus|1|1|1|0|0|2|5|1|21|3
urus|1|1|1|0|0|2|5|1|24|3
urus|1|1|1|0|0|2|5|1|25|3
urus|1|1|1|0|0|2|5|1|26|3
urus|1|1|1|0|0|2|5|1|27|3
urus|1|1|1|0|0|2|5|1|28|3
us|1|1|1|0|0|4|5|2|17|3
us|4|0|1|0|0|0|0|0|9|1
us|1|0|2|0|0|0|0|0|9|1
us|2|0|2|0|0|0|0|0|9|1
us|3|0|2|0|0|0|0|0|9|1
us|1|1|1|0|0|4|5|2|18|3
us|1|1|1|0|0|4|5|2|19|3
us|1|0|1|0|0|4|5|2|18|2
us|1|1|1|0|0|4|5|1|28|3
us|1|1|1|0|0|4|5|1|27|2
us|1|1|1|0|0|4|5|1|28|2
us|1|1|1|0|0|4|5|1|26|3
us|1|1|1|0|0|4|5|1|25|3
us|1|1|1|0|0|4|5|2|20|3
us|1|1|1|0|0|4|5|2|21|3
us|1|1|1|0|0|4|5|1|24|3
us|1|1|1|0|0|4|5|1|25|3
us|1|1|1|0|0|4|5|1|26|3
us|1|1|1|0|0|4|5|1|27|3
us|1|1|1|0|0|4|5|1|28|3
uum|4|0|2|0|0|0|0|0|9|1
---irregulares---
Antiopes|Antiope|4|0|1|0|0|0|0|0
Caecili|Caecilius|2|0|1|0|0|0|0|0
Danaum|Danai|4|1|2|0|0|0|0|0
Dardanidae|Dardanides|4|1|1|0|0|0|0|0
Dardanidum|Dardanides|4|1|2|0|0|0|0|0
Darnadidum|Dardanides|4|1|2|0|0|0|0|0
Darnaidae|Darnaides|4|1|1|0|0|0|0|0
Gai|Gaius|4|1|1|0|0|0|0|0
Harpocran|Harpocras|3|1|1|0|0|0|0|0
Laocoonta|Laocoon|3|1|1|0|0|0|0|0
Phrygas|Phryx|3|1|2|0|0|0|0|0
Posiden|Posides|3|1|1|0|0|0|0|0
Praxiteli|Praxitelius|4|1|1|0|0|0|0|0
Praxiteli|Praxitelius|4|3|1|0|0|0|0|0
Rhamsen|Rhamses|3|1|1|0|0|0|0|0
Tiberi|Tiberius|4|1|1|0|0|0|0|0
Tiberim|Tiberis|3|0|1|0|0|0|0|0
abibat|abeo|0|0|1|0|3|3|1|0
adero|adsum|0|0|1|0|0|1|2|1
adferre|adfero|0|0|0|0|0|1|4|1
adfrictam|adfrico|3|2|1|0|0|4|5|2
aethera|aether|3|1|1|0|0|0|0|0
afferre|affero|0|0|0|0|0|1|4|1
afferte|adfero|0|0|2|0|2|1|3|1
agona|agon|3|0|1|0|0|0|0|0
ais|aio|0|0|0|0|2|1|1|1
ait|aio|0|0|0|0|3|1|1|1
alia|alius|1|2|1|0|0|0|0|0
alia|alius|6|2|1|0|0|0|0|0
alia|alius|1|3|2|0|0|0|0|0
alia|alius|3|3|2|0|0|0|0|0
aliae|alius|1|2|2|0|0|0|0|0
aliam|alius|3|2|1|0|0|0|0|0
aliarum|alius|4|2|2|0|0|0|0|0
alicui|aliquis|5|1|1|0|0|0|0|0
alicui|aliquis|5|2|1|0|0|0|0|0
alicui|aliquis|5|3|1|0|0|0|0|0
alicuius|aliquis|4|1|1|0|0|0|0|0
alicuius|aliquis|4|2|1|0|0|0|0|0
alicuius|aliquis|4|3|1|0|0|0|0|0
alii|alius|1|1|2|0|0|0|0|0
aliis|alius|5|1|2|0|0|0|0|0
aliis|alius|6|1|2|0|0|0|0|0
aliis|alius|5|2|2|0|0|0|0|0
aliis|alius|6|2|2|0|0|0|0|0
aliis|alius|5|3|2|0|0|0|0|0
aliis|alius|6|3|2|0|0|0|0|0
alio|alius|6|1|1|0|0|0|0|0
alio|alius|6|3|1|0|0|0|0|0
aliorum|alius|4|1|2|0|0|0|0|0
aliorum|alius|4|3|2|0|0|0|0|0
alios|alius|3|1|2|0|0|0|0|0
aliqua|aliquis|1|2|1|0|0|0|0|0
aliqua|aliquis|6|2|1|0|0|0|0|0
aliqua|aliqui|1|2|1|0|0|0|0|0
aliqua|aliqui|6|2|1|0|0|0|0|0
aliquae|aliquis|1|2|2|0|0|0|0|0
aliquas|aliquis|3|2|2|0|0|0|0|0
aliquem|aliqui|3|1|1|0|0|0|0|0
aliquid|aliquis|1|3|1|0|0|0|0|0
aliquid|aliquis|3|3|1|0|0|0|0|0
aliquo|aliquis|6|1|1|0|0|0|0|0
aliquo|aliquis|6|3|1|0|0|0|0|0
aliquos|aliquis|3|1|2|0|0|0|0|0
aliquod|aliqui|1|3|1|0|0|0|0|0
aliquod|aliqui|3|3|1|0|0|0|0|0
aliud|alius|1|3|1|0|0|0|0|0
aliud|alius|3|3|1|0|0|0|0|0
alium|alius|3|1|1|0|0|0|0|0
altera|alter|1|2|1|0|0|0|0|0
altera|alter|6|2|1|0|0|0|0|0
alteram|alter|3|2|1|0|0|0|0|0
alteri|alter|5|1|1|0|0|0|0|0
alteri|alter|5|2|1|0|0|0|0|0
alteri|alter|5|3|1|0|0|0|0|0
alteri|alter|1|1|2|0|0|0|0|0
alterius|alter|4|1|1|0|0|0|0|0
alterius|alter|4|2|1|0|0|0|0|0
alterius|alter|4|3|1|0|0|0|0|0
altero|alter|6|1|1|0|0|0|0|0
altero|alter|6|3|1|0|0|0|0|0
alterum|alter|3|1|1|0|0|0|0|0
alterum|alter|1|3|1|0|0|0|0|0
alterum|alter|3|3|1|0|0|0|0|0
alterutrum|alteruter|1|3|1|0|0|0|0|0
alterutrum|alteruter|3|3|1|0|0|0|0|0
alterutrum|alteruter|1|1|1|0|0|0|0|0
amni|amnis|6|0|1|0|0|0|0|0
apum|apis|4|0|2|0|0|0|0|0
auferre|aufero|0|0|0|0|0|1|4|1
auferri|aufero|0|0|0|0|0|1|4|2
aufert|aufero|0|0|1|0|3|1|1|1
aufertur|aufero|0|0|1|0|3|1|1|2
boum|bos|4|0|2|0|0|0|0|0
caelos|caelum|3|0|2|0|0|0|0|0
celeri|celer|5|1|1|0|0|0|0|0
celeri|celer|5|2|1|0|0|0|0|0
celeri|celer|5|3|1|0|0|0|0|0
celeri|celer|6|1|1|0|0|0|0|0
celeri|celer|6|2|1|0|0|0|0|0
celeri|celer|6|3|1|0|0|0|0|0
circumfert|circumfero|0|0|1|0|3|1|1|1
Clymenes|Clymene|4|2|1|0|0|0|0|0|
clystera|clyster|3|1|1|0|0|0|0|0
comesse|comedo|0|0|0|0|0|1|4|1
conferre|confero|0|0|0|0|0|1|4|1
conferri|confero|0|0|0|0|0|1|4|2
confert|confero|0|0|1|0|3|1|1|1
cornibus|cornu|6|0|2|0|0|0|0|0
cornibus|cornu|5|0|2|0|0|0|0|0
cornu|cornu|3|0|1|0|0|0|0|0
cornu|cornu|6|0|1|0|0|0|0|0
cornua|cornu|1|0|2|0|0|0|0|0
cornua|cornu|3|0|2|0|0|0|0|0
cornua|cornu|2|0|2|0|0|0|0|0
cornui|cornu|5|0|1|0|0|0|0|0
cornus|cornu|4|0|1|0|0|0|0|0
cornuum|cornu|4|0|2|0|0|0|0|0
cui|qui|5|3|1|0|0|0|0|0
cui|qui|5|1|1|0|0|0|0|0
cui|qui|5|2|1|0|0|0|0|0
cuidam|quidam|5|1|1|0|0|0|0|0
cuidam|quidam|5|2|1|0|0|0|0|0
cuidam|quidam|5|3|1|0|0|0|0|0
cuique|quisque|5|1|1|0|0|0|0|0
cuique|quisque|5|2|1|0|0|0|0|0
cuique|quisque|5|3|1|0|0|0|0|0
cuiquam|quisquam|5|3|1|0|0|0|0|0
cuiquam|quisquam|5|3|1|0|0|0|0|0
cuius|qui|4|1|1|0|0|0|0|0
cuius|qui|4|2|1|0|0|0|0|0
cuius|qui|4|3|1|0|0|0|0|0
cuiusdam|quidam|4|1|1|0|0|0|0|0
cuiusdam|quidam|4|2|1|0|0|0|0|0
cuiusdam|quidam|4|3|1|0|0|0|0|0
cuiusquam|quisque|4|0|1|0|0|0|0|0
cuiusque|quisque|4|1|1|0|0|0|0|0
cuiusque|quisque|4|2|1|0|0|0|0|0
cuiusque|quisque|4|3|1|0|0|0|0|0
deabus|dea|5|0|2|0|0|0|0|0
deabus|dea|6|0|2|0|0|0|0|0
deferre|defero|0|0|0|0|0|1|4|1
deferrent|defero|0|0|2|0|3|3|2|1
deferret|defero|0|0|1|0|3|3|2|1
deferretur|defero|0|0|1|0|3|3|1|2
deum|deus|4|0|2|0|0|0|0|0
di|deus|1|0|2|3|0|0|0|0
di|deus|2|0|2|3|0|0|0|0
dic|dico|0|0|1|0|2|1|3|1
differre|differo|0|0|0|0|0|1|4|1
differt|differo|0|0|1|0|3|1|1|1
differtur|differo|0|0|1|0|3|1|1|2
dii|deus|1|0|2|0|0|0|0|0
dii|deus|2|0|2|0|0|0|0|0
diis|deus|5|1|2|0|0|0|0|0
diis|deus|6|1|2|0|0|0|0|0
dis|deus|6|0|2|0|0|0|0|0
diuum|deus|4|0|2|0|0|0|0|0
domo|domus|6|2|1|0|0|0|0|0
domos|domus|3|2|2|0|0|0|0|0
dua|duo|1|3|2|0|0|0|0|0
dua|duo|3|3|2|0|0|0|0|0
duabus|duo|5|2|2|0|0|0|0|0
duabus|duo|6|2|2|0|0|0|0|0
duas|duo|3|2|2|0|0|0|0|0
duobus|duo|5|1|2|0|0|0|0|0
duobus|duo|5|3|2|0|0|0|0|0
duobus|duo|6|1|2|0|0|0|0|0
duobus|duo|6|3|2|0|0|0|0|0
ea|is|1|2|1|3|0|0|0|0
ea|is|6|2|1|3|0|0|0|0
ea|is|1|3|2|3|0|0|0|0
ea|is|3|3|2|3|0|0|0|0
eadem|idem|1|2|1|0|0|0|0|0
eadem|idem|1|3|2|0|0|0|0|0
eadem|idem|3|3|2|0|0|0|0|0
eae|is|1|2|2|0|0|0|0|0
eam|is|3|2|1|0|0|0|0|0
eamdem|is|3|2|1|0|0|0|0|0
eandem|idem|3|2|1|0|0|0|0|0
earum|is|4|2|2|0|0|0|0|0
eas|is|3|2|2|0|0|0|0|0
easdem|idem|3|2|2|0|0|0|0|0
effert|effero|0|0|1|0|3|1|1|1
effertur|effero|0|0|1|0|3|1|1|2
ego|ego|1|0|1|0|0|0|0|0
ei|is|5|1|1|0|0|0|0|0
ei|is|5|2|1|0|0|0|0|0
eidem|idem|5|1|1|0|0|0|0|0
eidem|idem|5|2|1|0|0|0|0|0
eidem|idem|5|3|1|0|0|0|0|0
eidem|idem|1|1|2|0|0|0|0|0
eis|is|5|1|2|0|0|0|0|0
eis|is|5|2|2|0|0|0|0|0
eis|is|5|3|2|0|0|0|0|0
eis|is|6|3|2|0|0|0|0|0
eis|is|6|2|2|0|0|0|0|0
eis|is|6|1|2|0|0|0|0|0
eisdem|idem|5|1|2|0|0|0|0|0
eisdem|idem|6|1|2|0|0|0|0|0
eisdem|idem|5|2|1|0|0|0|0|0
eisdem|idem|6|2|1|0|0|0|0|0
eisdem|idem|5|3|2|0|0|0|0|0
eisdem|idem|6|3|2|0|0|0|0|0
eius|is|4|1|1|0|0|0|0|0
eius|is|4|2|1|0|0|0|0|0
eius|is|4|3|1|0|0|0|0|0
eiusdem|idem|4|2|1|0|0|0|0|0
eiusdem|idem|4|1|1|0|0|0|0|0
eiusdem|idem|4|3|1|0|0|0|0|0
eo|is|6|1|1|0|0|0|0|0
eo|is|6|3|1|0|0|0|0|0
eodem|idem|6|1|1|0|0|0|0|0
eodem|idem|6|3|1|0|0|0|0|0
eosdem|idem|3|1|2|0|0|0|0|0
eorum|is|4|3|2|0|0|0|0|0
eos|is|3|1|2|0|0|0|0|0
equestri|equester|6|0|1|0|0|0|0|0
esse|edo (2)|0|0|0|0|0|1|4|1
esses|edo (2)|0|0|1|0|2|3|2|1
esto|sum|0|0|1|0|2|2|3|1
eum|is|3|1|1|0|0|0|0|0
eumdem|idem|3|1|1|0|0|0|0|0
eundem|idem|3|1|1|0|0|0|0|0
eundi|eo|4|1|1|0|0|0|0|1
euntem|eo|3|1|1|0|0|1|5|1
exeundum|exeo|3|1|1|0|0|0|7|1
exeundum|exeo|3|3|1|0|0|0|7|1
fac|facio|0|0|1|0|2|1|3|1
faciundis|facio|5|1|2|0|0|0|7|1
faciundis|facio|5|2|2|0|0|0|7|1
faciundis|facio|5|3|2|0|0|0|7|1
faciundis|facio|6|1|2|0|0|0|7|1
faciundis|facio|6|2|2|0|0|0|7|1
faciundis|facio|6|3|2|0|0|0|7|1
fer|fero|0|0|1|0|2|1|3|1
confer|confero|0|0|1|0|2|1|3|1
ferre|fero|0|0|0|0|0|1|4|1
ferrent|fero|0|0|2|0|3|3|2|1
ferret|fero|0|0|1|0|3|3|2|1
ferri|fero|0|0|0|0|0|1|4|2
fers|fero|0|0|1|0|2|1|1|1
fert|fero|0|0|1|0|3|1|1|1
fertur|fero|0|0|1|0|3|1|1|2
fierent|fio|0|0|2|0|3|3|2|1
fieret|fio|0|0|2|0|3|3|2|1
fieri|facio|0|0|0|0|0|1|4|2
fieri|fio|0|0|0|0|0|1|4|1
finisset|finio|0|0|2|0|3|6|2|1
fore|sum|0|0|0|0|0|2|4|1
forent|sum|0|0|2|0|3|3|2|1
foret|sum|0|0|1|0|3|3|2|1
genibus|genu|5|0|2|0|0|0|0|0
genibus|genu|6|0|2|0|0|0|0|0
genua|genu|1|3|2|0|0|0|0|0
genua|genu|3|3|2|0|0|0|0|0
hac|hic|6|2|1|0|0|0|0|0
hae|hic|1|2|2|0|0|0|0|0
haec|hic|3|3|2|0|0|0|0|0
haec|hic|1|3|2|0|0|0|0|0
haec|hic|3|3|2|0|0|0|0|0
haec|hic|1|2|1|0|0|0|0|0
hanc|hic|3|2|1|0|0|0|0|0
harum|hic|4|2|2|0|0|0|0|0
has|hic|3|2|2|0|0|0|0|0
herciscundae|hercisco|4|2|1|0|0|0|7|2
hi|hic|1|1|2|0|0|0|0|0
his|hic|5|1|2|0|0|0|0|0
his|hic|6|1|2|0|0|0|0|0
his|hic|5|2|2|0|0|0|0|0
his|hic|6|2|2|0|0|0|0|0
his|hic|5|3|2|0|0|0|0|0
his|hic|6|3|2|0|0|0|0|0
hoc|hic|1|3|1|0|0|0|0|0
hoc|hic|3|3|1|0|0|0|0|0
hoc|hic|6|3|1|0|0|0|0|0
hoc|hic|6|1|1|0|0|0|0|0
horum|hic|4|1|2|0|0|0|0|0
horum|hic|4|3|2|0|0|0|0|0
hos|hic|3|1|2|0|0|0|0|0
huic|hic|5|1|1|0|0|0|0|0
huic|hic|5|2|1|0|0|0|0|0
huic|hic|5|3|1|0|0|0|0|0
huius|hic|4|2|1|0|0|0|0|0
huiusce|hic|4|1|1|0|0|0|0|0
huiusce|hic|4|2|1|0|0|0|0|0
huiusce|hic|4|3|1|0|0|0|0|0
hunc|hic|3|1|1|0|0|0|0|0
ibitis|eo|0|0|2|0|2|2|1|1
id|is|1|3|1|0|0|0|0|0
id|is|3|3|1|0|0|0|0|0
igni|ignis|6|0|1|0|0|0|0|0
iis|is|5|1|2|0|0|0|0|0
iis|is|5|2|2|0|0|0|0|0
iis|is|5|3|2|0|0|0|0|0
iis|is|6|1|2|0|0|0|0|0
iis|is|6|2|2|0|0|0|0|0
iis|is|6|3|2|0|0|0|0|0
iisdem|idem|5|1|2|0|0|0|0|0
iisdem|idem|6|1|2|0|0|0|0|0
iisdem|idem|5|2|1|0|0|0|0|0
iisdem|idem|6|2|1|0|0|0|0|0
iisdem|idem|5|3|2|0|0|0|0|0
iisdem|idem|6|3|2|0|0|0|0|0
illa|ille|1|2|1|0|0|0|0|0
illa|ille|6|2|1|0|0|0|0|0
illa|ille|1|3|2|0|0|0|0|0
illa|ille|3|3|2|0|0|0|0|0
illae|ille|1|2|2|0|0|0|0|0
illam|ille|3|2|1|0|0|0|0|0
illas|ille|3|2|2|3|0|0|0|0
illi|ille|5|1|1|0|0|0|0|0
illi|ille|5|2|1|0|0|0|0|0
illi|ille|5|3|1|0|0|0|0|0
illis|ille|6|1|2|0|0|0|0|0
illis|ille|6|2|2|0|0|0|0|0
illis|ille|6|3|2|0|0|0|0|0
illis|ille|5|1|2|0|0|0|0|0
illis|ille|5|2|2|0|0|0|0|0
illis|ille|5|3|2|0|0|0|0|0
illius|ille|4|1|1|0|0|0|0|0
illius|ille|4|2|1|0|0|0|0|0
illius|ille|4|3|1|0|0|0|0|0
illo|ille|6|1|1|0|0|0|0|0
illo|ille|6|3|1|0|0|0|0|0
illorum|ille|4|1|2|0|0|0|0|0
illorum|ille|4|3|2|0|0|0|0|0
illos|ille|3|1|2|0|0|0|0|0
illud|ille|1|3|1|0|0|0|0|0
illud|ille|3|3|1|0|0|0|0|0
illum|ille|3|1|1|0|0|0|0|0
inferre|infero|0|0|0|0|0|1|4|1
infert|infero|0|0|1|0|3|1|1|1
infertur|infero|0|0|1|0|3|1|1|2
intemperantius|intemperanter|0|0|0|2|0|0|0|0
ipsa|ipse|6|2|1|0|0|0|0|0
ipsa|ipse|1|2|1|0|0|0|0|0
ipsa|ipse|1|3|2|0|0|0|0|0
ipsa|ipse|3|3|2|0|0|0|0|0
ipsae|ipse|1|2|2|0|0|0|0|0
ipsam|ipse|3|2|1|0|0|0|0|0
ipsi|ipse|5|1|1|0|0|0|0|0
ipsi|ipse|5|2|1|0|0|0|0|0
ipsi|ipse|5|3|1|0|0|0|0|0
ipsi|ipse|1|0|2|0|0|0|0|0
ipsis|ipse|5|1|2|0|0|0|0|0
ipsis|ipse|6|1|2|0|0|0|0|0
ipsis|ipse|5|2|2|0|0|0|0|0
ipsis|ipse|6|2|2|0|0|0|0|0
ipsis|ipse|5|3|2|0|0|0|0|0
ipsis|ipse|6|3|2|0|0|0|0|0
ipsius|ipse|4|0|1|0|0|0|0|0
ipso|ipse|6|1|1|0|0|0|0|0
ipso|ipse|6|3|1|0|0|0|0|0
ipsorum|ipse|4|1|2|0|0|0|0|0
ipsorum|ipse|4|3|2|0|0|0|0|0
ipsos|ipse|3|1|2|0|0|0|0|0
ipsum|ipse|3|1|1|0|0|0|0|0
ipsum|ipse|3|3|1|0|0|0|0|0
ipsum|ipse|1|3|1|0|0|0|0|0
isdem|idem|5|1|2|0|0|0|0|0
isdem|idem|5|2|2|0|0|0|0|0
isdem|idem|5|3|2|0|0|0|0|0
isdem|idem|6|1|2|0|0|0|0|0
isdem|idem|6|2|2|0|0|0|0|0
isdem|idem|6|3|2|0|0|0|0|0
isset|eo|0|0|1|0|3|6|2|1
ista|iste|1|2|1|0|0|0|0|0
ista|iste|6|2|1|0|0|0|0|0
ista|iste|1|3|2|0|0|0|0|0
ista|iste|3|3|2|0|0|0|0|0
istae|iste|1|2|2|0|0|0|0|0
istaec|iste|1|2|1|3|0|0|0|0
istaec|iste|1|3|2|0|0|0|0|0
istaec|iste|3|3|2|0|0|0|0|0
isti|iste|5|1|1|0|0|0|0|0
isti|iste|5|2|1|0|0|0|0|0
isti|iste|5|3|1|0|0|0|0|0
istis|iste|5|1|2|0|0|0|0|0
istis|iste|6|1|2|0|0|0|0|0
istis|iste|5|2|2|0|0|0|0|0
istis|iste|6|2|2|0|0|0|0|0
istis|iste|5|3|2|0|0|0|0|0
istis|iste|6|3|2|0|0|0|0|0
istius|iste|4|1|1|0|0|0|0|0
istius|iste|4|2|1|0|0|0|0|0
istius|iste|4|3|1|0|0|0|0|0
istos|iste|3|1|2|0|0|0|0|0
istud|iste|1|3|1|0|0|0|0|0
istud|iste|3|3|1|0|0|0|0|0
istum|iste|3|1|1|0|0|0|0|0
ito|eo|0|0|1|0|3|1|3|0
ituram|eo|3|2|1|0|0|2|5|0
iuris|ius|4|0|1|0|0|0|0|0
leporem|lepos|3|0|1|0|0|0|0|0
licebit|licet|0|0|1|3|2|1|1|0
loca|locus|6|3|1|0|0|0|0|0
loca|locus|3|0|2|0|0|0|0|0
magnificentius|magnificenter|0|0|0|0|0|0|0|0
maius|maior|1|3|1|2|0|0|0|0
maius|maior|3|3|1|2|0|0|0|0
malim|malo|0|0|1|0|1|1|2|1
mauis|malo|0|0|1|0|2|1|1|1
me|ego|3|0|1|0|0|0|0|0
me|ego|6|0|1|0|0|0|0|0
mei|ego|4|0|1|0|0|0|0|0
memento|memini|0|0|1|0|2|2|3|1
mentiebatur|mentior|0|0|1|0|3|3|1|1
mephitim|mephitis|3|2|1|0|0|0|0|0
mi|meus|2|1|1|0|0|0|0|0
mihi|ego|5|1|1|0|0|0|0|0
mihi|ego|5|2|1|0|0|0|0|0
milia|mille|1|3|2|0|0|0|0|0
milia|mille|3|3|2|0|0|0|0|0
milibus|mille|5|1|2|0|0|0|0|0
milibus|mille|6|1|2|0|0|0|0|0
milibus|mille|5|2|2|0|0|0|0|0
milibus|mille|6|1|2|0|0|0|0|0
milibus|mille|5|3|2|0|0|0|0|0
milibus|mille|6|1|2|0|0|0|0|0
morituram|morior|3|2|1|0|0|2|5|1
negoti|negotium|4|0|1|0|0|0|0|0
nemine|nemo|6|1|1|0|0|0|0|0
neminem|nemo|3|1|1|0|0|0|0|0
neminem|nemo|3|2|1|0|0|0|0|0
nobis|nos|5|1|2|0|0|0|0|0
nobis|nos|5|2|2|0|0|0|0|0
nobis|nos|6|1|2|0|0|0|0|0
nobis|nos|6|2|2|0|0|0|0|0
nolim|nolo|0|0|1|0|1|1|2|1
nolis|nolo|0|0|1|0|2|1|2|1
nolit|nolo|0|0|1|0|3|1|2|1
nolint|nolo|0|0|2|0|3|1|2|1
nolle|nolo|0|0|2|0|3|1|1|0|1
nosse|nosco|0|0|0|0|0|4|4|1
nonnulli|nonnullus|1|1|2|0|0|0|0|0
nonnulla|nonnullus|1|3|2|0|0|0|0|0
nonnulla|nonnullus|3|3|2|0|0|0|0|0
nonnullas|nonnullus|3|2|2|0|0|0|0|0
nonnullos|nonnullus|3|1|2|0|0|0|0|0
noras|nosco|0|0|1|0|2|6|1|1
noris|nosco|0|0|0|0|2|5|1|1
noris|nosco|0|0|1|0|2|4|2|1
nosti|nosco|0|0|1|0|2|4|1|1
nulla|nullus|1|2|1|0|0|0|0|0
nulla|nullus|6|2|1|0|0|0|0|0
nullae|nullus|1|2|2|0|0|0|0|0
nullam|nullus|3|2|1|0|0|0|0|0
nulli|nullus|5|1|1|0|0|0|0|0
nulli|nullus|5|2|1|0|0|0|0|0
nulli|nullus|5|3|1|0|0|0|0|0
nullis|nullus|5|1|2|0|0|0|0|0
nullis|nullus|5|2|2|0|0|0|0|0
nullis|nullus|5|3|2|0|0|0|0|0
nullis|nullus|6|1|2|0|0|0|0|0
nullis|nullus|6|2|2|0|0|0|0|0
nullis|nullus|6|3|2|0|0|0|0|0
nullius|nullus|4|1|1|0|0|0|0|0
nullius|nullus|4|2|1|0|0|0|0|0
nullius|nullus|4|3|1|0|0|0|0|0
nullo|nullus|6|3|1|0|0|0|0|0
nullo|nullus|6|1|1|0|0|0|0|0
nullos|nullus|3|1|2|0|0|0|0|0
nullum|nullus|3|1|1|0|0|0|0|0
nullum|nullus|3|3|1|0|0|0|0|0
nullum|nullus|1|3|1|0|0|0|0|0
nummum|nummus|4|1|2|0|0|0|0|0
offer|offero|0|0|1|0|2|1|3|1
offerre|offero|0|0|0|0|0|1|4|1
oportebat|oporteo|0|0|0|0|3|3|1|1
oportet|oporteo|0|0|1|0|3|1|1|1
oriundi|orior|4|1|1|0|0|0|7|1
oriundi|orior|1|1|2|0|0|0|7|1
oriundi|orior|4|3|1|0|0|0|7|1
parentum|parens|4|0|2|0|0|0|0|0
pari|par|5|1|1|0|0|0|0|0
pari|par|5|2|1|0|0|0|0|0
pari|par|5|3|1|0|0|0|0|0
parituram|pario|3|2|1|0|0|2|5|1
parricidi|parricidium|4|0|1|0|0|0|0|0
patefierent|patefacio|0|0|2|0|3|3|2|2
penetrali|penetrale|5|3|1|0|0|0|0|0
penetrali|penetrale|6|3|1|0|0|0|0|0
pereundum|pereo|3|1|1|0|0|0|7|1
pereundum|pereo|3|3|1|0|0|0|7|1
perferre|perfero|0|0|0|0|0|1|4|1
pestifero|pestifer|6|3|1|0|0|0|0|0
pestifero|pestifer|6|1|1|0|0|0|0|0
pestifero|pestifer|5|3|1|0|0|0|0|0
pestifero|pestifer|5|1|1|0|0|0|0|0
pestifero|pestifer|6|3|1|0|0|0|0|0
pleraeque|plerique|1|2|2|0|0|0|0|0
plerasque|plerique|3|2|2|0|0|0|0|0
plerisque|plerique|6|1|2|0|0|0|0|0
plerisque|plerique|6|2|2|0|0|0|0|0
plerisque|plerique|6|3|2|0|0|0|0|0
plerisque|plerique|5|1|2|0|0|0|0|0
plerisque|plerique|5|2|2|0|0|0|0|0
plerisque|plerique|5|3|2|0|0|0|0|0
plerosque|plerique|3|1|2|0|0|0|0|0
plurium|plus|4|1|2|0|0|0|0|0
plurium|plus|4|2|2|0|0|0|0|0
plurium|plus|4|3|2|0|0|0|0|0
posse|possum|0|0|0|0|0|1|4|1
possem|possum|0|0|1|0|1|3|2|1
possemus|possum|0|0|2|0|1|3|2|1
possent|possum|0|0|2|0|3|3|2|1
posses|possum|0|0|1|0|2|3|2|1
posset|possum|0|0|1|0|3|3|2|1
possetis|possum|0|0|2|0|2|3|2|1
possim|possum|0|0|1|0|1|1|2|1
possimus|possum|0|0|2|0|1|1|2|1
possis|possum|0|0|1|0|2|1|2|1
possit|possum|0|0|1|0|3|1|2|1
possitis|possum|0|0|2|0|2|1|2|1
poterant|possum|0|0|2|0|3|3|1|1
poterat|possum|0|0|1|0|3|3|1|1
poteris|possum|0|0|1|0|2|2|1|1
potes|possum|0|0|1|0|2|1|1|1
potest|possum|0|0|1|0|3|1|1|1
poterit|possum|0|0|1|0|3|2|1|1
potiundae|potior|4|2|1|0|0|0|7|1
potiundae|potior|5|2|1|0|0|0|7|1
potiundae|potior|1|2|2|0|0|0|7|1
potui|possum|0|0|1|0|1|4|1|1
potuit|possum|0|0|1|0|3|4|1|1
praefert|praefero|0|0|1|0|3|1|1|1
praestitit|praesto|0|0|1|0|3|4|1|1
prius|prior|1|3|1|0|0|0|0|0
prius|prior|3|3|1|0|0|0|0|0
probeat|prohibeo|0|0|1|0|3|1|2|1
prodesse|prosum|0|0|0|0|0|1|4|1
prodesset|prosum|0|0|1|1|0|3|3|1
prodisse|prodeo|0|0|0|0|0|4|4|1
profert|profero|0|0|1|0|3|1|1|1
promorat|promoueo|0|0|1|0|3|6|1|1
pugillaria|pugillares|1|0|2|0|0|0|0|0
pugillaria|pugillares|3|0|2|0|0|0|0|0
pulchrius|pulchre|0|0|0|0|0|0|0|0
Pylade|Pylades|6|0|1|0|0|0|0|0
qua|qui|6|2|1|0|0|0|0|0
qua|quis|6|2|1|0|0|0|0|0
quadam|quidam|6|2|1|0|0|0|0|0
quae|qui|1|2|1|0|0|0|0|0
quae|qui|1|2|2|0|0|0|0|0
quae|qui|1|3|2|0|0|0|0|0
quae|qui|3|3|2|0|0|0|0|0
quaecunque|quicumque|1|2|2|0|0|0|0|0
quaedam|quidam|1|2|1|0|0|0|0|0
quaedam|quidam|1|3|2|0|0|0|0|0
quaedam|quidam|3|3|2|0|0|0|0|0
quaenam|quisnam|1|2|1|0|0|0|0|0
quaenam|quisnam|1|3|2|0|0|0|0|0
quaenam|quisnam|3|3|2|0|0|0|0|0
quaepiam|quispiam|1|2|1|0|0|0|0|0
qualem|qualis|3|1|1|0|0|0|0|0
qualem|qualis|3|2|1|0|0|0|0|0
quam|qui|3|2|1|0|0|0|0|0
quampiam|quispiam|3|2|1|0|0|0|0|0
quantulocumque|quantuluscumque|6|1|1|0|0|0|0|0
quantulocumque|quantuluscumque|6|3|1|0|0|0|0|0
quarum|qui|4|2|2|0|0|0|0|0
quas|qui|3|2|2|0|0|0|0|0
quascumque|quicumque|3|2|2|0|0|0|0|0
quasdam|quidam|3|2|2|0|0|0|0|0
quem|qui|3|1|1|0|0|0|0|0
quemdam|quidam|3|1|1|0|0|0|0|0
quemnam|quisnam|3|1|1|0|0|0|0|0
quempiam|quispiam|3|1|1|0|0|0|0|0
quendam|quidam|3|1|1|0|0|0|0|0
qui|qui|1|1|2|0|0|0|0|0
quibus|qui|5|1|2|0|0|0|0|0
quibus|qui|6|1|2|0|0|0|0|0
quibus|qui|5|2|2|0|0|0|0|0
quibus|qui|6|2|2|0|0|0|0|0
quibus|qui|5|3|2|0|0|0|0|0
quibus|qui|6|3|2|0|0|0|0|0
quibusdam|quidam|5|0|2|0|0|0|0|0
quibusdam|quidam|6|0|2|0|0|0|0|0
quicquam|quisquam|1|3|1|0|0|0|0|0
quicquam|quisquam|3|3|1|0|0|0|0|0
quicquid|quicquis|1|3|1|0|0|0|0|0
quicquid|quicquis|3|3|1|0|0|0|0|0
quid|quis|1|3|1|0|0|0|0|0
quid|quis|3|3|1|0|0|0|0|0
quiddam|quidam|1|3|1|0|0|0|0|0
quiddam|quidam|3|3|1|0|0|0|0|0
quidnam|quisnam|1|3|1|0|0|0|0|0
quidnam|quisnam|3|3|1|0|0|0|0|0
quidquid|quisquis|1|3|1|0|0|0|0|0
quidquid|quisquis|3|3|1|0|0|0|0|0
quiuis|quiuis|1|1|1|0|0|0|0|0
quaeuis|quiuis|1|2|1|0|0|0|0|0
quoduis|quiuis|1|3|1|0|0|0|0|0
quemuis|quiuis|3|1|1|0|0|0|0|0
quamuis|quiuis|3|2|1|0|0|0|0|0
cuiuis|quiuis|5|1|1|0|0|0|0|0
cuiuis|quiuis|5|2|1|0|0|0|0|0
quo|qui|6|3|1|0|0|0|0|0
quod|qui|1|3|1|0|0|0|0|0
quod|qui|3|3|1|0|0|0|0|0
quod|qui|1|3|1|0|0|0|0|0
quod|qui|3|3|1|0|0|0|0|0
quodam|quidam|6|1|1|0|0|0|0|0
quodam|quidam|6|3|1|0|0|0|0|0
quodcumque|quicumque|1|3|1|0|0|0|0|0
quodcumque|quicumque|3|3|1|0|0|0|0|0
quoddam|quidam|1|3|1|0|0|0|0|0
quoddam|quidam|3|3|1|0|0|0|0|0
quolibet|quilibet|6|1|1|0|0|0|0|0
quolibet|quilibet|6|3|1|0|0|0|0|0
quonam|quisnam|6|3|1|0|0|0|0|0
quonam|quisnam|6|1|1|0|0|0|0|0
quoque|quisque|6|1|1|0|0|0|0|0
quoque|quisque|6|3|1|0|0|0|0|0
quorum|qui|4|3|2|0|0|0|0|0
quorum|qui|4|1|2|0|0|0|0|0
quos|qui|3|1|2|0|0|0|0|0
quosdam|quidam|3|1|2|0|0|0|0|0
redeuntibus|redeo|6|1|2|0|0|1|5|1
redeuntibus|redeo|6|2|2|0|0|1|5|1
redeuntibus|redeo|6|3|2|0|0|1|5|1
redeuntibus|redeo|5|1|2|0|0|1|5|1
redeuntibus|redeo|6|2|2|0|0|1|5|1
redeuntibus|redeo|6|3|2|0|0|1|5|1
redeuntis|redeo|4|1|1|0|0|1|5|1
redeuntis|redeo|4|2|1|0|0|1|5|1
redeuntis|redeo|4|3|1|0|0|1|5|1
referre|refero|0|0|0|0|0|1|4|1
referret|refero|0|0|1|0|3|3|2|1
referrent|refero|0|0|2|0|3|3|2|1
referretur|refero|0|0|1|0|3|3|2|2
referri|refero|0|0|0|0|0|1|4|2
refert|refero|0|0|1|0|3|1|1|1
refertur|refero|0|0|1|0|3|1|1|2
reipublicae|respublica|4|0|1|0|0|0|0|0
replerunt|repleo|0|0|2|0|3|4|1|1
republica|respublica|6|2|1|0|0|0|0|0
sacrarum|sacer|4|2|2|0|0|0|0|0
scierunt|scio|0|0|2|0|3|4|1|1
se|se|3|1|1|0|0|0|0|0
se|se|3|1|2|0|0|0|0|0
se|se|6|1|1|0|0|0|0|0
se|se|6|1|2|0|0|0|0|0
se|se|6|2|1|0|0|0|0|0
se|se|6|2|2|0|0|0|0|0
securim|securis|3|2|1|0|0|0|0|0
sestertium|sestertius|4|1|2|0|0|0|0|0
sibi|se|5|1|1|0|0|0|0|0
sibi|se|5|2|1|0|0|0|0|0
sitim|sitis|3|2|1|0|0|0|0|0
sortiti|sortior|1|1|2|0|0|4|5|1
sortiti|sortior|4|1|1|0|0|4|5|1
sortiti|sortior|4|3|1|0|0|4|5|1
subeuntem|subeo|3|1|1|0|0|1|5|1
subeuntem|subeo|3|2|1|0|0|1|5|1
sufferre|suffero|0|0|0|0|0|1|4|1
sui|se|4|1|1|0|0|0|0|0
sui|se|4|2|1|0|0|0|0|0
sunto|sum|0|0|0|0|3|2|3|1
superius|superior|1|3|1|0|0|0|0|0
superius|superior|3|3|1|0|0|0|0|0
talium|talis|4|1|2|0|0|0|0|0
talium|talis|4|2|2|0|0|0|0|0
talium|talis|4|3|2|0|0|0|0|0
te|tu|3|0|1|0|0|0|0|0
te|tu|6|0|1|0|0|0|0|0
tibi|tu|5|0|1|0|0|0|0|0
totius|totus|4|1|1|0|0|0|0|0
totius|totus|4|2|1|0|0|0|0|0
totius|totus|4|3|1|0|0|0|0|0
totius|totus|4|1|1|0|0|0|0|0
totius|totus|4|3|1|0|0|0|0|0
totius|totus|4|2|1|0|0|0|0|0
transferrent|transfero|0|0|2|0|3|3|2|1
transfertur|transfero|0|0|1|0|3|1|1|2
tria|tres|1|3|2|0|0|0|0|0
tria|tres|3|3|2|0|0|0|0|0
tribus|tres|5|1|2|0|0|0|0|0
tribus|tres|5|2|2|0|0|0|0|0
tribus|tres|5|3|2|0|0|0|0|0
trium|tres|4|3|2|0|0|0|0|0
trium|tres|4|1|2|0|0|0|0|0
trium|tres|4|2|2|0|0|0|0|0
tui|tu|4|0|1|0|0|0|0|0
turrim|turris|3|2|1|0|0|0|0|0
uelim|uolo|0|0|1|0|1|1|2|1
uelimus|uolo|0|0|2|0|1|1|2|1
uelint|uolo|0|0|2|0|3|1|2|1
uelis|uolo|0|0|1|0|2|1|2|1
uelit|uolo|0|0|1|0|3|1|2|1
uelitis|uolo|0|0|2|0|2|1|2|1
uelle|uolo|0|0|0|0|0|1|4|1
uellem|uolo|0|0|1|0|1|3|2|1
uellemus|uolo|0|0|2|0|1|3|2|1
uellent|uolo|0|0|2|0|3|3|2|1
uelles|uolo|0|0|1|0|2|3|2|1
uellet|uolo|0|0|1|0|3|3|2|1
uelletis|uolo|0|0|2|0|2|3|2|1
uetuit|ueto|0|0|1|0|3|4|1|1
ui|uis|6|0|1|0|0|0|0|0
uim|uis|3|0|1|0|0|0|0|0
uis|uolo|0|0|1|0|2|1|1|1
unius|unus|4|1|1|0|0|0|0|0
unius|unus|4|2|1|0|0|0|0|0
unius|unus|4|3|1|0|0|0|0|0
uobis|uos|5|1|2|0|0|0|0|0
uobis|uos|5|2|2|0|0|0|0|0
uobis|uos|6|1|2|0|0|0|0|0
uobis|uos|5|2|2|0|0|0|0|0
uolt|uolo|0|0|1|0|3|1|1|1
uolumus|uolo|0|0|2|0|1|1|1|1
utraque|uterque|1|2|1|0|0|0|0|0
utraque|uterque|6|2|1|0|0|0|0|0
utrique|uterque|5|1|1|0|0|0|0|0
utrique|uterque|5|2|1|0|0|0|0|0
utrique|uterque|5|3|1|0|0|0|0|0
utrius|uter|4|1|1|0|0|0|0|0
utrius|uter|4|2|1|0|0|0|0|0
utrius|uter|4|3|1|0|0|0|0|0
utriusque|uterque|4|2|1|0|0|0|0|0
utriusque|uterque|4|1|1|0|0|0|0|0
utriusque|uterque|4|3|1|0|0|0|0|0
utroque|uterque|6|1|1|0|0|0|0|0
utroque|uterque|6|3|1|0|0|0|0|0
utrosque|uterque|3|1|2|0|0|0|0|0
utrum|uter|1|3|1|0|0|0|0|0
utrum|uter|3|3|1|0|0|0|0|0
utrum|uter|1|1|1|0|0|0|0|0
utrumque|uterque|1|3|1|0|0|0|0|0
utrumque|uterque|3|1|1|0|0|0|0|0
utrumque|uterque|3|3|1|0|0|0|0|0
uult|uolo|0|0|1|0|3|1|1|1
uultis|uolo|0|0|2|0|2|1|1|1
Zeuxin|Zeuxis|3|1|1|0|0|0|0|0